dimarts, 6 de novembre del 2007

Revista nº 70.- Gener - Febrer - Març 2007

SUMARI

Clica l'enllaç de l'article que vols llegir

Editorial
Ajuntament
Entrevista: "Reproduccions d'arquitectura rural elaborades per Manuel Ortí", per A.Q.A.
Construccions singulars: "El corral de Saragossà", per A.Q.A.
Notícies: "El padre Jony va presentar a Càlig la fundació PLP", per A.Q.A.
Notícies: "Els Reis Mags van arribar a Càlig a dalt de cavalls", per Ruth Sanz
Notícies: "Començar l'any nou al Centre de Cultura", per Ruth Sanz
Notícies: "L'empresa ha fet diverses prospeccions a la Torre abans...", per A.Q.A.
Notícies: "L'Ajuntament pren la decisió de netejar la caseta de les llums", per A.Q.A.
Notícies: "La Casa de la Vila tindrà ascensor", per A.Q.A.
Notícies: "Patufets, una botiga de productes per a infants", per A.Q.A.
Notícies: "El President de la Diputació va presentar el projecte de la carretera...", per A.Q.A.
Notícies: "Mapfre obri una oficina a Càlig", per A.Q.A
Notícies: "El Betlem de J. Manuel", per A.Q.A
Sessions plenàries de l'Ajuntament
Esports: "Campionat de futbol 2006/2007", per Llorenç Antolí i Gascó

EDITORIAL

En fer conversa amb algú pot passar que tinguem l’oportunitat d’escoltar asseveracions que en algun moment –quasi sempre hom diu que allunyat– han sorgit del poble i que s’han anat transmeten generació rere generació, i sovint ens sobten gratament les paraules que ens arriben. Aquest cop, els mots fan referència a l’oratge.

Són dues sentències populars que és bo que les sapiguem perquè estan arrelades a la nostra tradició. Tanmateix, és possible que ja les coneguem, però així i tot convé recordar-les.

La primera d’aquestes ens trasllada al temps pasqual. Diuen que l’oratge que fa mentre el Nostre Senyor és al monument, ço és de Dijous Sant a Divendres Sant, serà l’oratge que tindrem al llarg dels quaranta dies que vindran a continuació. Si plou, doncs plourà; si fa bo, doncs l’oratge serà assolellat i asserenat; i si fa vent, doncs aquest bufarà durant la quarantena.

L’altra sentència diu que quan el mes, qualsevol de l’any, comença en diumenge, serà un mes plovedor. Hi haurà, doncs, la pluja necessària per fer quatre dits o un pam de saó, i això beneficia el camp.

Trobar de fer un estudi del saber que avui conserva encara molta gent del nostre poble, pel que fa a aquest tema de l’oratge, seria, sens dubte, un treball apassionant. És evident, però, que no l’iniciarem ací, però no ens n’estem de dir algunes dites populars que, a poc a poc, hem anat recollint, com ara Trons a la serra, aigua a la terra, Si plou al pi gros, aigua al tros, Llevant, aigua per davant, Cel rogenc, aigua o vent, Llevant la plou i ponent la mou... i que si les continuéssem confeccionaríem una llista llarga de sentències populars referides a l’oratge, escoltades sempre en la veu de la gent de Càlig.

Cert és que al llarg del temps s’han produït dites que avui són irrecuperables, han passat a l’oblit, però també n’hi ha moltes altres que encara no han arribat als nostres oïts i que convé cercar-les i servar-les.

Frases com ara: Quin dia més bo que fa avui! Fa un fred que pela. Quina gelor! Xe, trobo que aquí fa molt de fred. No s’ha vist mai la calor que fa! Ara surto a la fresca. Reina, quina aigua que cau! Quina manera de ploure!... són expressions tan habituals que no ens sorprenen quan les sentim però que, sense cap dubte, formen part de la fraseologia sobre el temps.

Més encara i per acabar, hi ha una expressió que fa referència a l’oratge que hem sentit en alguna ocasió i que, al nostre entendre, és ben encertada: eixe és l’amo verdader, eixe, que fa el que vol i ningú mai no li diu res.

AJUNTAMENT

P Recordeu que no a tothom li agraden els animals, per tant cal procurar que el nostre animal estiga educat perquè es comporte adequadament als espais públics.

P No deixeu que els animals facen les seues necessitats a la gespa, als parcs infantils, a la vorera...

P Recolliu les deposicions en una bossa i llanceu-les a les escombraries, ja que poden ocasionar riscos sanitaris, males olors i dificultats en el desplaçament per a les persones.

P Eviteu que els animals causen danys o embruten els espais públics i les façanes dels edificis.

Gossos sí,

però primer les persones

ENTREVISTA

REPRODUCCIONS D’ARQUITECTURA RURAL ELABORADES PER MANUEL ORTÍ

Hi ha persones al nostre poble que aprofiten el seu temps de lleure per posar en pràctica les habilitats que tenen i que, per raó del treball o de les obligacions a què han hagut d’acudir al llarg de la seua vida, no les han pogut desenvolupar adequadament. Tanmateix, en cessar aquelles feines, s’hi han bolcat i han produït uns resultats que enriqueixen la cultura de Càlig. No calen, doncs, obres d’art magnífiques –que n’hi ha– ni tampoc aconseguir un prestigi abassegador per entendre unes peces artístiques lligades a la nostra cultura i sorgides de la voluntat, de l’interès permanent i de l’esforç d’aquestes persones. Les altres, les obres que tenen un prestigi merescut i ben bé indiscutible, són les que pertanyen a l’estudi minuciós amb què els artistes n’han fet professió per guanyar-se la vida. Però no és d’aquesta darrera afirmació –necessària tanmateix per a la bona salut de la cultura d’un país­– del que tractem en aquest escrit, sinó d’uns altres artistes que sense voler-ho ser ho són gràcies a les obres que han produït i en les quals hi han posat tota la seua il·lusió.

Fa dies, Manuel i Vicentica, la seua dona, que tenen la casa a l’avinguda de la Constitució, ens van obrir la porta de casa seua i ens van fer conèixer l’afició que té Manuel mostrant-nos un conjunt ample de reproduccions d’arquitectura popular realitzada a petita escala, molt lligada al terme calijó, com ara casetes de volta i de camp, aljubs... i també portals i algun castell. Tot construït amb pedra i elaborat pacientment i detalladament, amb un resultat agradable a la vista i, per descomptat, digne del millor elogi.

Manuel Ortí Cuartero va nàixer a Castelló de la Ribera el 24 d’agost de 1938, però això va ser una casualitat. Els seus pares (Francisco Ortí Anglés de Maios i Dolores Cuartero Borrás la de Roc) van haver de marxar de Càlig, més ben dit «van fugir del front» perquè la guerra –la de 1936-1939– estava prop a tocar el poble. El camí que van triar va ser cap al sud, i «el van fer en vàries etapes; van anar a peu de Càlig a Castelló de la Plana i, després, van seguir amb carro». El pare de Manuel sempre va estar «molt agraït al poble de Faura (situat a les Valls, a la comarca del Camp de Morvedre)», ja que, mentre feien aquest camí cap al sud, «davant n’anava un amb bicicleta per demanar allotjament. Quan van arribar a Faura, van parlar amb l’alcalde i aquest va fer un ban en què demanava als veïns si podien socórrer la gent que venia fugint de la guerra. El grup que va arribar a aquest poble el formaven vàries famílies de Càlig que anaven amb el carro. L’alcalde de Faura va replegar cinc sacs de pa, però, com que li havien comunicat que venien diversos grups de gent que havien evacuat d’unes altres poblacions, només els en va donar dos, que en van ser suficients. Van quedar molts contents, i mon pare això ho va tindre sempre a la memòria. Després, van tirar per avant i van fer cap a Castelló de la Ribera. Hi volien treballar i que els repartiren entre les cases. I així va ser. Als meus pares els van posar en una casa on vivia una dona amb el seu fill, ja que l’home el tenia al front. Hi devien estar molt bé perquè mon pare deia que si el desterraven d’aquí del poble se n’aniria a viure allí. Quan va acabar la guerra –que oficialment va ser el dia 29 de març de 1939–, cap al mes d’abril, se’n van tornar a Càlig. Jo tenia llavors vuit mesos».

L’ofici principal de Manuel ha sigut el d’obrer. Tanmateix, de jove, també va treballar a l’hostaleria, a la floricultura i, compartint durant molts anys la construcció, a l’agricultura. «De xiquet, me n’anava amb els meus pares a Tortosa, a les Planes, a plegar olives, i havies de deixar l’escola. Per cert, aquí a Càlig tenia de mestre a don Francisco, que vivia a plaça Nova, a la casa que avui és de Fernando Anglés Ortí. El temps que perdies procuraves recuperar-lo anant al repàs que feia el mestre Borràs, que, tot cal dir-ho, llavors no exercia de mestre perquè era republicà. Era son pare de José Borrás Fenollosa.

Més avant ens en vam anar a Vilassar de Mar. Allí ens dedicàvem a treballar al camp, sobretot en el cultiu de les hortalisses. Era el que la gent deia anar a la pataca. Més tard, van canviar de cultiu i els propietaris van dedicar les terres a la floricultura, que necessitava més gent, més mà d’obra. Llavors la gent va començar a dir que se n’anava al clavell. Però la realitat és que es cultivaven moltes varietats de flors i de plantes ornamentals».

El primer any que Manuel va anar a escola a Vilasssar de Mar «devia tindre 7 o 8 anys», i això va ser després d’haver vingut a Càlig amb els seus pares a replegar la rebuda. «Aquell va ser el darrer any que vam anar a les Planes. Després ja ens vam quedar allà a Vilassar». Fins el 1952, que va complir els 14 anys, va anar a escola mentre els seus pares continuaven treballant al camp. En acabar els estudis, va treballar de jornaler al clavell, doncs en aquell temps per al conreu de la floricultura hi feia falta molta gent. Malgrat això, tenia interès a continuar estudiant i, a Vilassar, hi havia en funcionament una acadèmia «i mon pare li va dir al senyor Pujol, que era qui duia l’acadèmia, si hi podia entrar, i el senyor Pujol li va dir que sí, que hi anara. A la nit ens vam presentar mon pare i jo i ens va explicar les normes. Una hora, una pesseta. Era un home molt honrat. Jo quasi sempre m’hi estava prop de dues hores i només me’n contava una. Vora les nou de la nit acabàvem. El senyor Pujol no era professor tal com ho entenem avui. El que aprenia jo a l’acadèmia era el càlcul mercantil de Bofill i Tries, que era millor que l’aritmètica de Carles Dalmau, perquè aquell llibre et donava les idees molt clares. Hi vaig anar dos anys. La meua intenció era, llavors, estudiar també l’anglès fins que m’allistaren a la mili, però aquell home va morir i, a Vilassar de Mar, no n’hi havia cap més d’acadèmia».

Durant aquells anys es va iniciar l’electrificació de la línia fèrria Barcelona-Mataró, i Manuel hi va anar a demanar informació a fi d’incorporar-se a aquell treball, però finalment no li va vindre bé, així que se’n va anar a Barcelona, a una casa principal de la ciutat on havia estat sa mare treballant de serventa quan era fadrina, i s’hi va quedar. Per cert, quan es va casar «aquella família em va fer el regal de més valor i, en paraules de l’ama, ma mare va ser per a ells la noia de la casa».

Fins a l’abril del 1959, s’hi va estar a Barcelona i, tot seguit, se’n va vindre a Càlig. Aleshores es va posar a treballar amb un bon paleta de Benicarló, Vicent lo Ruc, que era un especialista a enrajolar el terra dels pisos i a posar manises.

En arribar-li l’edat, va marxar a fer el servei militar a Castelló de la Plana i, en tornar a Càlig, «me’n vaig anar a buscar faena a la terra». Tanmateix, gràcies a un empresari de la construcció, Agustí Moya, que coneixia son pare «de quan van estar tots dos a la universitat de la bona ombra (la presó)», va entrar de peó de Pepe Borrás de Sardino, oficial enrajolador, amb qui va aprendre a enllardar. Passat el temps, i ara de manera definitiva, es va dedicar a l’ofici de paleta. «Vaig arribar de nit, i jo a mon pare encara no li havia dit res. En aquell temps encara no havíem portat la llum a la senieta i nosaltres teníem el costum de passar una estona i xarrar a cal tio Pepe, un amic de mon pare. Encara no t’ho ha dit? –li va dir aquell home a mon pare. Ell es gira cap a mi i em diu: què m’havies de dir? Jo li dic: ai! digue-li-ho vostè, tio Pepe. I diu: que Agustí li ha dit que si vol fer d’obrer, i ell encara no li ha contestat. Llavors mon pare em va dir: i perquè no li has dit que sí. Doncs perquè no li ho he dit, que demà no li ho puc dir? –vaig contestar jo.

El tio Agustí em va ensenyar molt de l’ofici. Vaig aprendre a encofrar, a enguixar... perquè aleshores els obres ho fèiem quasi bé tot».

Manuel va estar molts anys treballant en aquella empresa de construcció i la va compaginar amb la feina de l’horta, ja que la família tenia terres de secà i també una sènia «que mon pare, l’any 1958, va comprar a Benicarló dels estalvis de Barcelona. I la vam tindre vora trenta anys, fins que la vam vendre, ja que al remat només plantàvem carxoferes, però els preus eren tan baixos que jo vaig haver de tornar definitivament a la construcció».

Avui ja està jubilat, i el treball del camp encara és viu en Manuel, per això passa, juntament amb la seua dona, moltes hores a la finca que tenen a la Llacuna, on hi ha el garrofer de barraca per al temps de la cacera, a la qual és molt aficionat.

Després de conèixer una mica per damunt la vida de Manuel, no és difícil d’entendre d’on li ve l’afició per construir casetes rurals a petita escala. «Fa temps, quan va arribar el moment de jubilar-me i vendre l’horta, que porta més faena que no el secà, vaig pensar de tindre una distracció i em vaig adonar que desapareixien les casetes de camp, les formes de construcció tradicionals i el material amb què estaven fetes. Això no obstant, de primer vaig començar a fer portals de betlem utilitzant pedretes per alçar les parets. Una vegada acabats, els regalava als parents i als amics. Passat el temps, la meua afició va anar més enllà».

Així, doncs, Manuel va començar a realitzar aquestes manualitats posant-hi bona mesura dels coneixements que havia adquirit al llarg del seu treball d’obrer. Tanmateix, la primera caseta que va fer tenia la intenció d’elaborar-la de manera íntegra «volia construir-la per dins i per fora; però prompte em vaig adonar que havia d’emprar un excés de material, així que vaig pensar de fer només la cara de fora i reforçar-la per dins perquè tingués més consistència i no pesés massa».

A més de la pedra mortina o calcària, que és la que més fa servir, els materials que empra per fer aquests treballs són el morter ric amb pòrtland, el pegofort, la tela de malla electrosoldada, teules petites per a cobrir les teulades i poca cosa més.

«Al començament posava de base una fusta, però vaig comprovar que era millor utilitzar una rajola gran. Perquè les parets tinguen una bona adaptació, traço els solcs a la rajola, hi poso ‘pegofort’ i faig una filera de paret. Passades unes vint-i-quatre hores, allò ja està prou dur i segueixo el treball. Per a les teulades solc utilitzar barretes de ‘refullols’ d’olivera, que són més rectes, o bé llistonets i, damunt, una planxa de fusta on adhereixo les teules amb pegament».

Per fer aquestes construccions de petita escala, no utilitza el plom sinó un escaire, però per a això «la base ha d’estar a nivell. Una altra cosa és que la paret la vulgues pujar a desplom, i aleshores cal fer un sabater per donar-li la inclinació que cregues convenient. La pedra no la pots treballar com la ceràmica».

No hi ha dubte que en acabar un treball d’aquestes característiques, l’artista se sent plenament a gust de l’obra realitzada, i a Manuel li passa quelcom semblant, encara que mentre la va confeccionant «consulto la meua dona perquè em dono la seua opinió, tan si és favorable o no a com va quedant la caseta, i a la millor hi afegeixo alguns elements que m’havien passat a mi per alt». I pel fet de conèixer moltes de les casetes de camp que hi ha escampades pel terme, tria aquella que li sembla més atractiva pel seu disseny o per les formes que té «sobretot aquelles que em fan sentir més a gust i em fan treballar el cap, traient-ne la distribució, les mides... Algunes vegades procuro afegir-hi algun element, com per exemple al pou de la Bassa en què li vaig col·locar un abeurador, però normalment busco ser més o menys fidel a la construcció que estic reproduint».

Malgrat el mestratge que ha anat adquirint amb la pràctica d’aquestes manualitats, no vol aventurar-se a reproduir edificis situats a l’interior del poble perquè «m’hauria d’atendre al model, prendre les mides exactes i confeccionar elements molt petits que s’hi ajustassen».

El material principal que utilitza en aquests treballs és –com hem dit adés– la pedra calcària, la qual talla minuciosament amb una picoleta a fi de reduir-ne la grandària, tot i que en alguna ocasió també ha utilitzat còdols petits que ha pres del riu, però «aquesta és una pedra redona i, com que no té els caires ben definits, el resultat final no queda tan bé». El lloc d’on es nodreix de pedres és variat, perquè el material que necessita per fer aquests treballs no demana massa quantitat. «De primer anava a una finca que hi ha dalt de la Font de la Salut, on replegava pedra groguenca i plana, però després d’operar-me del maluc vaig parlar amb José María Tafalla que, entre altres coses, em va dir que allà als Forats n’hi podia trobar i en abundància. Un dia hi vam anar i me’n vaig portar quatre caixetes, per cert allí vaig veure una caseta que em va agradar molt i la vaig reproduir».

L’assossec que li comporta la jubilació i la relació que manté amb els seus millors amics de pobles veïns, amb alguns dels quals comparteix aquesta afició –especialment amb Juan Ortí García, de la Jana, que actualment viu a Benicarló–, li valen a Manuel de motivació per continuar-la i millorar els nous treballs que enllesteix amb ganes. I, la veritat siga dita, el conjunt d’obres que Manuel ha realitzat fins al dia d’avui són una mostra fefaent de l’arquitectura rural de Càlig.

A.Q.A.

CONSTRUCCIONS SINGULARS

EL CORRAL DE SARAGOSSÀ

El corral de Saragossà es troba situat a la cantonada que fa el carrer de la Murada i el de la Costa, carrer on té l’entrada principal. El carrer de la Costa ha estat durant anys un dels carrers del poble que ha acollit un nombre important de corrals de bestiar ovi i cabrum. Segons Emilio Llorens Serret, el Llatero (n. 01.04.1915), «al poble, després de la Guerra Civil, hi havia 21 ‘raberes’. Al carrer de la Costa, baixant a l’esquerra, estaven el corral de Saragossà, el de Celo, el de Monya i el de Manuel ‘lo Garrut’; i a la banda de la dreta, el de Conons i el de Cardellat. Al carrer del Senill hi havia el corral de Ramonet Viscarro, el d’Enriquet Batiste, el de Ronxera...; al carrer de la Taleca, el del Serrut, que en tenia un altre al carrer de Santa Magdalena; al del Pont, el de donya Glòria, que vivia a Vinaròs,...». Com a resultat de la gran quantitat de pastors que hi havia al poble als anys de postguerra i pel fet que el terme de Càlig no és massa gran, cosa aquesta que limitava la pastura dels ramats, en paraules d’Emilio Llorens, que va ser delegat comarcal dels pastors quan era alcalde José Monroig de Marcoreu, «no deixaven tindre raberes de més de quaranta animals».

El conjunt constructiu que conforma el corral de Saragossà abraça un espai de terreny prou gran. La descripció que trasllada a l’escriptura de compravenda el notari de Benicarló, Laureano Ampudía Platón, que duu la data de 3 de gener de 1934, la copia de l’escriptura adquisitiva, i diu així: «Un edificio ó corral de ganado, cuya medida superficial no expresa el título ni puede precisar el exponente, situado en el Arrabal de la Costa, número once, lindante por la derecha con el Muro, por izquierda con la casa de Pedro Juan Vicent y por espaldas con el huerto de Antonio Pedra».

El corral es va destinar durant dècades a tancar bestiar oví (encara que, segons la informació de què disposem, el tancament d’aquesta mena de bestiar en aquest corral es va fer mentre tancava Emilio el Llatero, que tenia llogat el cobert que té l’eixida al carrer de la Murada, i el seu ramat el formaven ovelles i cabres) i cabrum. Avui es troba en desús pel que fa a la seua destinació original, tanmateix conserva l’estructura de corral, formada de tres coberts i d’un gran espai a l’aire lliure separat per un mur. L’accés principal el té a través d’una porta que dóna al carrer de la Costa; i n’hi ha una altra, de més petita, manada a fer posteriorment per Joaquín Zaragozá, que dóna al carrer de la Murada.

Tot i que actualment es troba inclòs dins del nucli urbà, quan es va decidir la construcció d’aquest corral es va fer fora els murs de la vila i vora l’assagador que passava pel costat mateix, a la qual cosa cal afegir la proximitat a la bassa Roja, on els pastors abeuraven els animals, almenys, abans de tancar-los al corral. Cal dir ací que si bé aquest camí de fora murs era transitat per ramats de bestiar, segons Emilio el Llatero, el camí ramader «de tota la vida travessava el poble. A la bassa Vella es congregaven ‘raberes’ d’animals que, després, passaven per la plaça Vella, anaven costereta amunt, baixaven pel carrer del Delme i carrer de Sant Roc avall fins a la sortida del poble, o bé a l’inrevés, segon d’on venien. Quan el metge Quixal va ser alcalde va privar els pastors de travessar el poble i, llavors, van haver d’anar per uns altres carrers».

La propietària actual del corral és Carmen Zaragozá Omedes, la qual el va heretar de son pare, Joaquín Zaragozá Batiste casat amb Josefa Omedes Ramos.

Joaquín Zaragozá va comprar el corral a José Agramunt Batiste, dit del Noro, al gener de 1934. Carmen Zaragozá diu que «sempre he sentit que el corral era dels Vallterra i que el va comprar son pare de Roseta ‘la del Noro’ i que mon pare li’l va comprar a ell». Efectivament, l’administrador de les finques i propietats que tenia a Càlig la família Vallterra –formada pel matrimoni Vicente Calatayud Enríquez de Navarra i María Ignacia Vallterra y Corbí– va oferir a Pepe el Noro l’oportunitat de comprar la finca que portava arrendada des de feia alguns anys, situada a la partida dels Corredors, però en el lot de la venda anava inclòs el corral. Pepe estava ben interessat a quedar-se la finca, però no pas el corral, així que ho hi va haver tracte. Però, en ser a casa, la seua dona, el va fer canviar de pensament. Li va dir que no ho feia bé, que comprara també el corral i més avant ja el vendria. Així, a l’endemà, de bon matí, Pepe va anar a parlar amb l’administrador, que vivia a la casa dels Vallterra situada al carrer Major, per a dir-li que acceptava el tracte. Pepe va ser el propietari del corral durant una temporada –segons consta a l’escriptura de compravenda, de data 3 de gener de 1934, «...y por compra que, mediante escritura de veinticuatro de junio último ante el infrascrito Notario el exponente hizo a Don Vicente Calatayud...»– fins que li’l va vendre a Joaquín Zaragozà. Durant aquest temps, Pepe el va tindre llogat, barata el fem, a Joaquín, que tancava bocs i cabrits. Però, al remat, segons Rosa Agramunt, «a mon pare li venia més a compte comprar el guano que llogar persones per traure el fem del corral i, a més, havia de reparar els desperfectes que s’hi produïen».

El motiu pel qual Joaquín va adquirir el corral va ser perquè «mon pare tenia un corral al coll de les Forques i com que al tard baixava els animals, mascles blancs (bocs), que havia de portar a l’endemà a l’escorxador per a matar-los i vendre la carn a la carnisseria que teníem ací a la plaça Vella, va pensar que si tenia el corral més a prop li vindria molt bé i no li caldria anar allà dalt de bon matí a baixar-los. A mon pare, aquest corral li agradava més que tot el que tenia, perquè el necessitava, i la veritat és que només el feia servir per deixar els animals que baixava de l’altre corral».

Joaquín Zaragozá no era pastor sinó que era carnisser. Tanmateix, tenia un ramat de cabres blanques destinades a la carn que li pasturava José, nebot seu i fill de Francisco, germà de Joaquín, que vivia i tenia també una carnisseria en una casa situada al carrer de la Mare de Déu del Socors.

L’escorxador, que estava al mateix lloc on avui hi ha el consultori mèdic, tenia a la vora la bassa de l’Hostal, que actualment és la plaça del Doctor Vicent Quixal. En paraules de Carmen Zaragozá: «l’aigua per netejar les panxes dels animals, una vegada morts, la portàvem de la bassa Nova, perquè encara que estava més a prop el pou de la Vila, aquesta era per beure. L’aigua, que la carrejàvem amb cànters, l’abocàvem a una pica molt gran que hi havia allí a l’escorxador. No preníem la de la bassa de l’Hostal perquè estava bruta, ja que la gent hi anava a rentar la roba».

Joaquín Zaragozá, després de comprar-lo, va fer algunes reformes al corral, «va reparar les teulades, va obrir la porta que dóna al carrer de la Murada i va fer un pouet que replegava l’aigua que s’escolava per les roques quan plovia. Ma germana Mercedes i jo hi anàvem a rentar la roba i, després, les peces més grans, les baixàvem al riu i les esteníem».

Passats uns anys, després de morir Joaquín Zaragozá, sa filla Carmen –com que ja feia temps que la família havia plegat el negoci de la carnisseria, el qual el van haver de deixar molt abans de la mort de Joaquín per culpa de la malaltia que aquest patia, que l’obligava a tancar la carnisseria durant llargues temporades i per aquesta raó no podien atendre el negoci adequadament– va llogar el corral a diversos veïns, els uns el van aprofitar per emmagatzemar llenya, uns altres per deixar-hi material del seu ofici. I, com a resultat de la no utilització de la construcció per a la destinació a la qual estava preparada, se n’han perjudicat les estances que el conformen.

El corral de Saragossà és l’únic que podem trobar actualment dins del poble amb les característiques pròpies de corral, ço és, coberts i pati, construït amb parets de pedra i teulades bastides amb cabirons –i en algun tram manté el sostre fet de canyissos– i cobertes amb teules. L’espai que conforma el pati és ample i conserva el sòl rocadís del terreny sense anivellar.

A.Q.A.

NOTÍCIES

EL PADRE JONY VA PRESENTAR A CÀLIG LA FUNDACIÓ PLP

Cap a dos quarts de deu de la nit del 24 de febrer, van acudir al Centre de Cultura més de dues-centes persones a fi d’escoltar Mn. Joan Enric Reverté, el Padre Jony, que actualment és rector de l’església de Santa Maria de l’Assumpció de Vinaròs i membre fundador de la Fundación Provocando la Paz (PLP), el qual va presentar als assistents els projectes de solidaritat que aquesta fundació duu a cap amb els més necessitats de diverses parts del món.

El Padre Jony va fer una explicació detallada dels principals projectes, cosa per a la qual es va acompanyar de la projecció d’una sèrie d’imatges on va interposar algunes de les cançons del seu primer cedè d’estil rock. En paraules seues: «us presentaré el que estem fent a través d’audiovisuals i videoclips. Aquí veureu un resum de tot el que estem fent, podríem dir tan musical com social, com compromès, com espiritual.

El primer grup musical de què vaig formar part es va dir Seminari Boys, i he estat en altres formacions musicals, en altres grups, fins a arribar a fer la proposta de gravar un disc, a fer una cosa –diríem– més arriscada i més seriosa». «Una vegada he aconseguit fer això, com a músic diria que és un somni que la meua música estiga gravada i que estiga a l’abast de tothom i que a més aquest somni s’haja fet més gran del que em pensava, perquè ha arribat a milions de persones de tot el món i ha traspassat fronteres, doncs encara s’ha fet més del que em pensava. Una vegada he aconseguit això... crec que per a mi comença un nou somni i és, potser, més difícil encara que el que hem fet, i és que amb el que estem fent poder ajudar unes altres persones i poder així aportar alguna cosa positiva».

A Mn. Joan Enric això de Padre Jony «m’ho van traure els joves, que em van començar a dir així de forma carinyosa, a Morella, quan hi vaig estar de vicari, i aquest nom va ser com un diminutiu i així se m’ha quedat i sempre se m’ha anat dient així». Pel que fa a l’assistència a aquest acte emmarcat dins de la Campanya contra la Fam, promoguda per Mans Unides, en paraules de Mn. Joan Enric, «hi ha vingut molta gent, i és molt positiu el fet que s’hagen mogut per una bona causa solidària, en aquesta ocasió per col·laborar amb Mans Unides, i agraeixo que m’hagen invitat a vindre aquí per a poder explicar tot el que estem fent». Respecte de la fundació PLP, actualment «jo sóc el qui estic presidint la fundació, el qui l’estic impulsant, però després hi ha un patronat que m’ajuda en la fundació i voluntaris arreu del món que també col·laboren en diverses campanyes i en diversos projectes».

De fet, el Padre Jony és la primera vegada que visita Càlig, tot i que «vaig estar a l’ermita a la festa quan em van invitar, però vaig estar un moment, però concretament aquí al poble, fins avui, no hi havia estat mai».

A.Q.A.

EL REIS MAGS VAN ARRIBAR A CÀLIG A DALT DE CAVALLS

El dia 29 de desembre, el patge dels Reis Mags d’Orient va arribar a la plaça Nova a fi de replegar les cartes dels xiquets de la població. L’arribada del patge va ser emotiva en els vora vint xiquets que l’esperaven impacients, els quals, tot seguit, el van acompanyar fins a l’auditori del Centre de Cultura. En aquest lloc, prop de cinquanta xiquets van dipositar les seues cartes a la bústia que hi havia instal·lada perquè el patge les recollira i les lliurara als Reis d’Orient.

El dia 5 de gener, cap al vespre, Melcior, Gaspar i Baltasar van entrar a Càlig i van visitar les monges trinitàries i els residents del centre geriàtric que hi ha al carrer de l’Hospital, als quals van obsequiar amb regals i caramels. Tot seguit, es van dirigir al carrer de Santa Magdalena, des d’on, a sobre de cavalls, van iniciar la desfilada que va recórrer alguns dels carrers del poble.

Gràcies al bon temps –doncs no feia ni fred ni calor–, en van ser moltes les persones grans i també de menudes que es van congregar a la plaça vella a esperar l’arribada dels Reis d’Orient, que en fer l’entrada a la plaça van ser rebuts amb forts aplaudiments.

Després, la cavalcada va seguir pel carrer de la MD del Socors fins a l’església parroquial, on el rector Mn. Vicent Mestre els va rebre i els va adreçar unes paraules. A continuació, van adorar el Nen Jesús.

En sortir de l’església, van muntar de nou als cavalls i van emprendre la marxa fins a l’auditori del Centre de Cultura, que en aquell moment ja era ple de gom a gom, per donar els regals als prop de 130 xiquets que esperaven amb deler ser cridats per replegar els obsequis que els hi havien dut els Reis.

Ruth Sanz

COMENÇAR L’ANY NOU AL CENTRE DE CULTURA

La Comissió de Festes va organitzar, i aquest és el setè any consecutiu, la festa de Cap d’Any al Centre de Cultura de Càlig.

A la celebració de la festa hi van acudir vora 300 veïns –la majoria dels quals era gent jove– a fi de passar-s’ho bé a la revetlla programada a l’auditori. A l’entrada, la Comissió va donar als assistents la bossa del cotilló per a obrir-la a la mitjanit, com marca el costum.

La revetlla la va amenitzar l’orquestra Azul Tierra, de Carcaixent, i va acabar a les set de la matinada. La majoria dels joves que es van afegir a aquesta festa de Cap d’Any, va arribar, però, ben tocades les dues de la matinada. I encara que siga anecdòtic, cal destacar la presència d’un grup de veïns del nostre poble de nacionalitat anglesa.

Pel que fa al servei del bar, el van dur per segon any els membres de la Penya Taurina Calijona, els quals van aprofitar la mitja part del ball per fer el sorteig d’un cotxe teledirigit..

Ruth Sanz

L’EMPRESA HA FET DIVERSES PROSPECCIONS A LA TORRE ABANS D’INICIAR-NE LA RESTAURACIÓ

Durant les darrers setmanes del mes de març, l’empresa encarregada de dur a cap la restauració de la Torre va realitzar diverses prospeccions a l’edifici per comprovar l’estat en què aquest es troba al dia d’avui. Així, a l’exterior, hi va fer algunes marques per estudiar el material que compon l’edificació i, a l’interior, va foradar el sostre de la Casa del Jutjat per poder accedir a la cambra de dalt, ja que actualment manca el pont que uneix ambdós edificis.

Tanmateix, abans de començar les tasques esmentades, els treballadors d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Càlig van traure les escombraries que, amb el temps s’hi han anat dipositant als edificis, tant a la Torre com a la Casa del Jutjat. D’aquesta darrera, a més, van enderrocar la construcció que hi romania al primer pis de quan l’ocupava l’emissora Ràdio Jove i, darrerament, el servei de Correus a la planta baixa.

Les obres, almenys una part d’aquestes, està previst que comencen definitivament després de passar Pasqua, perquè l’Ajuntament ha de justificar abans del 15 de juny els 115 mil euros que dóna de subvenció la Unió Europea per a aquest treball de restauració.

A.Q.A.

L’AJUNTAMENT PREN LA DECISIÓ DE NETEJAR LA CASETA DELS LLUMS

Al mes de març, els empleats municipals d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Càlig van començar a reparar els defectes de les parets exteriors de la caseta dels llums, situada al final del carrer de Sant Roc. I encara que en un principi, en paraules de l’alcalde, Manuel Anglès, «la intenció de l’Ajuntament era comprar a la família Segaró-Selma la caseta», aquesta, tanmateix, «com que és molt petita i no té una utilitat pràctica per a fins concrets del municipi, almenys de moment, és així doncs que li vam proposar a aquesta família que l’Ajuntament la netejaria i la deixaria decent, a la qual cosa hi va accedir».

Les parets es cobriran amb morter i, després, es pintaran procurant posar la mateixa tonalitat de colors que tenia quan es va construir a la dècada del 1920 i que, segons les mostres que encara hi romanen fixades avui, són el blanc i el blau per a les parets i el roig per a les rajoles de caravista. A l’interior de la caseta, ara per ara, no hi ha prevista cap actuació de millora.

A.Q.A.

LA CASA DE LA VILA TINDRÀ ASCENSOR

L’Ajuntament de Càlig ha aprovat el projecte per a la instal·lació d’un ascensor a la casa de la vila, amb un pressupost aproximat de 45 mil euros.

A fi de portar a terme aquesta obra que millorarà l’accés dels ciutadans a les dependències municipals, s’han estudiat diverses propostes, i la que, finalment, s’ha triat pel fet de ser-ne la més idònia és la que consisteix a col·locar l’ascensor al costat de la porta d’entrada a l’edifici, i per a això caldrà retirar aquesta porta cap a la dreta, en direcció a la paret mitgera.

El forat per on s’ha de desplaçar l’ascensor passarà per la sala on avui hi ha el fax i la megafonia, i acabarà al segon pis on es troba la sala de plens que, ateses les circumstàncies, es traslladarà a la sala d’exposicions.

A.Q.A

PATUFETS, UNA BOTIGA DE PRODUCTES PER A INFANTS

El divendres, dia 9 de març, va tenir lloc, a la tarda, la inauguració de Patufets, una botiga dedicada a la venda de roba i complements per a xiquets i xiquetes, a la qual van assistir diverses persones invitades i futurs clients, que la propietària d’aquest comerç, Rita Gimeno, va atendre amb un piscolabis i els va mostrar la varietat de productes que tindrà a la venda.

La botiga, situada al carrer de la Raval, 38, la formen una planta baixa, on s’exposen la major part dels productes, com ara roba infantil de 0 a 3 anys, bolquers, biberons, capes, productes per a infants, bressols, carrets, armaris, tovalles, sonalls... i algunes joguines, i d’un altet, destinat de moment a l’exposició de llistes de productes per a recent nascuts.

La propietària, que és tècnica especialista en jardí d’infància, ha treballat al mercat de Benicarló i ha cobert suplències a diverses guarderies. En paraules seues: «sempre m’ha agradat el món dels xiquets i, finalment, m’he decidit a obrir aquesta botiga dedicada a roba infantil i altres complements de puericultura».

En un futur pròxim, la botiga Patufets té previst d’ampliar la gamma de productes a fi d’atendre les necessitats dels seus clients.

A.Q.A.

EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ VA PRESENTAR EL PROJECTE DE LA CARRETERA CÀLIG-BENICARLÓ

El dia 16 de març, el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va presentar el projecte de millora de la carretera CV-135, Càlig-Benicarló, a l’esplanada de l’ermita del Socors. A la presentació, hi van assistir Joaquín Borrás, delegat del Govern valencià a Castelló, el director general de Carreteres, alguns regidors de Benicarló i unes altres persones, majoritàriament vingudes de fora.

En paraules de Manuel Anglés, alcalde de Càlig, «aquesta era la quarta vegada que el president de la Diputació presentava un projecte de la carretera. La primera vegada i la segona van ser a l’Ajuntament de Benicarló, i la tercera a la redona que hi ha davant del bar Ernesto. Ara el va presentar al Socors, per tal de no repetir la foto.

Li vaig dir a Carlos Fabra que esperava que aquest no fóra un acte preelectoral, i ell em va contestar que si li donava els terrenys, demà mateix començarien a fer la carretera. Tot un engany.

Per cert, ara han tret a subhasta la carretera per 200 mil euros, i són 13,5 quilòmetres. Això vol dir que només hi posaran una capa d’asfalt i la pintaran. I, a més, una persona de Carreteres em va assegurar que fins al 2010 no hi ha previst d’emprendre seriosament aquesta obra».

A.Q.A.

MAPFRE OBRI UNA OFICINA A CÀLIG

La companyia d’assegurances Mapfre, el divendres 19 de gener, va inaugurar a Càlig una oficina de l’entitat. La representant de la companyia a la població, Maite Sanz Borrás –que fa 13 anys que té la delegació de Mapfre a Càlig –, va convidar a l’acte de la inauguració els clients, les autoritats, les entitats locals i altres veïns, als quals els va mostrar l’oficina, situada al carrer de la MD del Socors, 55, i els va explicar l’àmplia gamma de productes que ofereix l’entitat, com ara assegurança de vehicles, cobertura d’accidents, protecció de la llar, fons d’inversió, pensions...

A la inauguració també hi va assistir Ricardo Garzó, gerent de la subcentral Castelló-Terol, el qual va destacar la importància de la inversió que l’entitat feia a la població amb l’obertura de l’oficina, i que era el resultat de la confiança que els clients de Càlig havien donat a aquesta entitat asseguradora.

Al carrer, s’hi van exposar una grua i diversos vehicles de la companyia i, tot seguit, després de fer esclatar una traca, els convidats van acudir a l’auditori del Centre de Cultura on es va servir un aperitiu.

A.Q.A.

EL BETLEM DE J. MANUEL

Quan arriben les festes de Nadal, J. Manuel Borràs obri les portes de la sala de l’antiga Cambra Agrària on exposa diverses escenes relacionades amb la vida i l’època de Jesús Infant. Cada un dels diorames que conformen l’exposició són el resultat d’un treball minuciós i detallista, en què, al costat de la perspectiva que dóna als elements que els componen, sobresurt la calidesa de la il·luminació que facilita que l’obra s’esdevinga una col·lecció de postals betlemistes pròpies d’una felicitació nadalenca.

Enguany, l’exposició va romandre oberta des del 25 de desembre fins al segon diumenge de gener; i dels deu diorames que la conformaven únicament n’hi havia tres de nous, i el que va realitzar Ximo Sorlí, de Benicarló.

El treball que comporta fer aquesta exposició obliga l’autor a dedicar-li molt temps de lleure, a visitar altres exposicions a fi de traure idees i coneixements i, també, a adquirir elements destinats a confeccionar les escenes. Tot plegat, doncs, gràcies a la constància i el bon gust que mostra J. Manuel en aquest afer, tots els anys hi ha molts calijons i persones vingudes d’uns altres pobles que visiten aquesta exposició que, des de fa anys, forma part del recorregut de visites a betlems de la diòcesi de Tortosa.

A.Q.A.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA del 13 de novembre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 10/06, per un import de 61.693,63 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Christian Johannes Joseph Van der Heijden, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Solana, pol. 10, parc. 178 i 179. Exp. 65/06.

A Antonius Te Meij, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de les Bassetes, pol. 15, parc. 153. Exp. 100/06.

A Renata Isenberg, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Solana, pol. 10, parc. 98 i 99. Exp. 103/06.

A Vicente Navarro Vizcarro, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Sant Llorenç, 11. Exp. 107/05.

A Construcciones Orcaen 1997, SL, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. la Puríssima, 16. Exp. 121/06.

A Construcciones Orcaen 1997, SL, per a la construcció de quatre habitatges i garatge, a l’immoble siti al c. la Puríssima, 16. Exp. 120/06.

A Jorge Marzá Esteller, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Rei En Jaume I, 23. Exp. 109/06.

A Rosa Elena Zaragozá Monroig, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. el Canyeret, 24. Exp. 112/06.

A Rosa Elena Zaragozá Monroig, per a la construcció d’un magatzem i un habitatge entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. el Canyeret, 24. Exp. 113/06.

A Juan Carlos Violat Dellá, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Benicarló, 9. Exp. 104/06.

A Agropecuaria Monroig Noguera, SL, per a la construcció de dos habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble siti al c. València, 3. Exp. 84/06.

A Juan Miguel España Salvado, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al pg. en Blai Osanz, 4-A. Exp. 111/06.

A Trebsig 2003, SL, per a la construcció de sis habitatges unifamiliars entre parets mitgeres amb magatzem, a l’immoble siti al c. Peníscola, s/n. Exp. 101/06.

A Nou Benicarló, SL, per a la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per al subministrament elèctric a l’edifici siti a l’av. Rei Joan Carles I, 7. Exp. 119/06.

A Explotaciones Urme, SL, per a la realització de les obres d’urbanització del Pla Parcial la Pedrera, amb les condicions que es detallen als informes tècnics.

4. S’aprova la modificació de crèdits núm. 3/06 al pressupost ordinari del 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al tercer trimestre de 2006.

6. S’aprova el compte general del pressupost que correspon a l’exercici de 2006, sobre el qual ha emès un informe favorable la Comissió Especial de Comptes.

7. S’aprova el plec de condicions economicoadministratives que ha de regir el concurs en procediment obert de les obres de «Restauració de l’edifici de la Torre i de l’edifici adjunt».

8. Diverses preguntes sobre l’ocupació pública, el servei mèdic, el conveni urbanístic, els merlets de l’edifici la Torre, l’obertura vial i les despeses de festes.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 4 de desembre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/06, per un import de 33.386,85 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Jorge Marzá Esteller, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. Rei En Jaume I, 23. Exp. 110/06.

A Alexis Bofarrull Díez i Ma. Pilar Sales Albatat, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al pg. en Blai Osanz, 10. Exp. 108/06.

A Jayfran, SL, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. la Raval, 35. Exp. 122/06.

A Modesto Villamala Bosch, en representació de la mercantil Benimenorca, SL, per a la instal·lació de motlura perimetral de 30 cm d’espessor a l’immoble siti al c. Doctors Marzà, 24.

4. S’aprova la modificació de crèdits núm. 4/06 al pressupost ordinari del 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’acorda prorrogar el contracte del servei de recollida domiciliària d’escombraries, per igual període i a compte del cost que hi puga suposar un nombre major de dies de servei.

6. Es procedeix a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Ferque, SL, com a garantia de l’execució de les obres d’«Asfaltat del camí de la Solana».

7. Es proposa Bautista Calduch Monroig per al càrrec de jutge de pau substitut.

8. S’acorda prorrogar el període d’informació pública dels treballs del PGOU, i també l’estudi d’impacte ambiental, pel termini d’un mes, als efectes legals oportuns.

9. S’acorda adquirir, a Alexis Bofarrull Díez, 20 m2 de terreny de l’immoble siti al pg. en Blai Osanz 10, referència cadastral núm. 6125302BE7862N0001SL, situats segons el plànol, per la quantitat fixada i acordada de 2.400,00 €.

10. S’acorda no prorrogar el contracte subscrit amb l’arquitecte Joaquín Peñarroya Gimeno per a la prestació del servei d’arquitecte municipal.

S’acorda autoritzar, a Ofelia Aparici Vives, a Amparo Borrás Gumbau i a Orge Laurent Remy, la connexió a la xarxa general de proveïment d’aigua, per als habitatges sitis al pol. 4, parc. 90, 91 i 212, al pol. 4, parc. 223 i 282, i al pol. 9, parc. 117-C, respectivament.

11. Diverses preguntes sobre subvencions concedides i sobre algunes obres.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 de febrer de 2007

1. S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/07, per un import de 28.799,33 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A la mercantil Inversiones Benicarló, SL, per a la construcció de cinc habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble siti al c. Alacant, 4. Exp. 105/06.

A la mercantil Problequi, SL, per a la demolició de les edificacions sitis a l’av. Constitució, 13. Exp. 124/06.

4. S’aprova, per unanimitat, el compte de recaptació practicat, que correspon a l’exercici de 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’acorda sol·licitar una subvenció a la Conselleria d’Ocupació, dins dels programes EMCORP i EZOINT.

6. S’acorda establir els requisits per a la concessió de subvenció per l’adquisició d’un habitatge.

7. S’acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló una subvenció per la gestió del servei de recollida, transport i tractament dels residus sòlids urbans.

8. S’acorda concedir autorització per a la instal·lació de gual permanent a Elvira Monroig Vizcarro, a Salvador Faus Pérez i a Mónica Anglés Romero, als immobles sitis a l’av. Constitució, 16, pl. Vella, 13, i c. MD del Socors, 4, respectivament.

S’acorda procedir a la contractació dels serveis de l’arquitecte Juan Vicente Vernia Dosdá, a l’empara del que disposa el conveni subscrit entre la Diputació de Castelló i el Col·legi d’Arquitectes.

9. Diverses preguntes sobre la poda d’arbres i els vials.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 14 de febrer de 2007

1. S’aprova, per majoria, el pressupost municipal de 2007, el qual, resumit en capítols, és el que s’indica tot seguit:

DESPESES

Despeses derivades d’operacions corrents

Capítol I Despeses de personal..........................321.000,00 EUR

Capítol II Despeses de béns corrents i serveis.....651.600,00 EUR

Capítol III Despeses financeres........................... 21.400,00 EUR

Capítol IV Transferències corrents...................... 60.000,00 EUR

Despeses derivades d’operacions de capital

Capítol VI Inversions reals.................................334.800,00 EUR

Capítol VII Transferències de capital.................. 65.000,00 EUR

Capítol IX Passius financers............................... 82.200,00 EUR

Les despeses sumen:......................................1.535.000,00 EUR

INGRESSOS

Ingressos d’operacions corrents

Capítol I Impostos directes...............................359.000,00 EUR

Capítol II Impostos indirectes...........................245.000,00 EUR

Capítol III Taxes i altres ingressos....................238.850,00 EUR

Capítol IV Transferències corrents...................320.350,00 EUR

Capítol V Ingressos patrimonials............................ 300,00 EUR

Ingressos derivats d’operacions de capital

Capítol VII Transferències de capital................371.500,00 EUR

Els ingressos sumen:.................................1.535.000,00 EUR

2. S’acorda sol·licitar el canvi de l’obra inclosa en els PPOS de 2007 per la denominada «Renovació de les infraestructures del c. St. Vicent».

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 de març de 2007

1. S’aproven, per majoria, les actes de les sessions anteriors.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/07, per un import de 31.141,60 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Ángelo Leopoldo Regalía, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. el Canyeret, 22. Exp. 4/07.

A Rene Bastiaenen, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat i una piscina, a l’immoble siti al pol. 10, parc. 142-143 i 185. Exp. 54/06. Les finques les ha de vincular a la construcció que pretén realitzar.

A Wilhelmus Van Reen, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble situat al pol. 2, parc. 1. Exp. 99/06. La finca l’ha de vincular a la construcció que pretén realitzar.

A Karl Heinz Heupink, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al pol. 3, parc. 240 i 242. Exp. 125/06. Les finques les ha de vincular a la construcció que pretén realitzar.

A Iván Altamira Quixal, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. Sta. Magdalena, 22. Exp. 7/07.

A Iván Altamira Quixal, per a la construcció d’un habitatge, dos habitatges apartaments i dos locals comercials, a l’immoble siti al c. Sta. Magdalena, 22. Exp. 126/06.

A Tomás Castell Serrat, en representació de la mercantil Construcciones y Gestión Inmobiliaria Tomás Castell, SL, per a la construcció de 10 apartaments i un soterrani de garatge, a l’immoble siti al c. Baix Maestrat, 7, cantonada amb el c. Alacant, 8. Exp. 135/06.

4. Es prorroguen els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de manteniment del cementeri, dels serveis de desratització, del manteniment dels jardins i del camp de futbol, per un període igual i amb l’augment del 2,5% de les condicions econòmiques establides per a l’any 2006.

5. Es prorroga el contracte que hi ha per a l’aprofitament de pastures, herba i rostollades d’aquest terme municipal per igual període i idèntiques condicions.

6. Es designa com a directora d’Execució d’Obres, i també com a coordinadora de Seguretat i Salut, l’arquitecta tècnica Raquel Jiménez Ibáñez.

7. S’acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Julio Paulo, SL, en garantia de l’execució de les obres «Restaurant per a turisme rural, 3a fase».

8. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al quart trimestre de 2006.

9. Es concedeix, a Sigrid Borowsky, autorització per a connectar a la xarxa general de proveïment d’aigua, per a l’habitatge siti al pol. 15, parc. 316.

10. Diverses preguntes sobre la denúncia presentada per les molèsties de gossos, l’arquitecte municipal i el vehicle municipal.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2006/2007

Jornada 7. 5 de novembre de 2006

Ciutat de Vinaròs 0 - Càlig 7

Gols de Castro (4), Juanín (2) i Quico

El camp vinarossenc de les Capçades va acollir aquest diumenge el partit de futbol entre el Ciutat de Vinaròs i el Càlig. El terreny de joc, de terra, estava en unes condicions pèssimes, tant que fins i tot se’n va parlar d’anul·lar el partit. Finalment s’hi va jugar i, malgrat aquest estat del terreny contrari al joc que fan servir els calijons, en res els va desmerèixer la voluntat de sortir a guanyar el matx. I ho van aconseguir.

El Càlig va fer seu el domini de la pilota des del començament, va dominar el joc i, en arribar al descans, el marcador assenyalava un 0-3 favorable.

En reprendre novament el joc a la segona part, la tònica va continuar sent la mateixa: superioritat del Càlig. I així es va arribar al final, amb un ben merescut 0-7.

Cal destacar el treball de tot l’equip.

Jornada 8. 12 de novembre de 2006

Càlig 1 - Morella 1

Gol de Rocha

Mentre el Morella controlava el partit, el Càlig no acabava de trobar la manera de prendre-li la mà, més encara, les imprecisions augmentaven tal com avançava el temps, i això que van pressionar i molt. De fet, al minut 34, un penal a favor del Càlig va fer pujar al marcador l’únic gol marcat pel calijons.

A la segona part, els morellans van sortir al camp valents i amb la clara voluntat d’empatar, almenys. I així va ser al minut 4 del segon temps, gràcies a un xut fort que va entrar per l’escaire de la porteria calijona.

Els calijons van tindre prou feina a conservar l’empat, encara que també s’ha de dir que d’ocasions per guanyar aquest partit no n’hi van faltar, però al remat no va poder ser.

L’àrbitre, i això és ben cert, va fer un arbitratge molt roín. La Federació hauria de prendre-hi nota i sancionar-lo.

Cal destacar: Castret, Quico, Ximo i Juanín.

Jornada 9. 19 de novembre de 2006

Canet lo Roig 1 - Càlig 2

Gols de Castro i Juanín

El Càlig va sortir al terreny de joc amb ganes de guanyar el partit, malgrat l’ambient d’ànim per part dels canetans a favor del seu equip. Tot i la forta pressió que dominava el camp, la hi van saber superar. De fet, el Càlig va jugar un gran partit. Al minut 18, la pilota va arribar als peus de Castro, que va escapar d’un defensa i, d’un xut, la va encaixar a la xarxa. Al minut 25, el Canet va empatar, i amb l’1-1 es va arribar al descans.

A la segona part, als pocs minuts de començar a rodar la pilota per l’herba, Ximo li la va passar a Juanín que la va llançar directa a la porteria canetana i va deixar el marcador 1-2. Cal reconèixer que aquest partit va esdevenir una gran victòria per a l’equip calijó, ja que jugava al camp del líder, tot i que el resultat haguera pogut canviar si el Canet no hagués fallat el penal a favor seu.

Jornada 10. 26 de novembre de 2006

Càlig 10 - Culla 0

Gols de Juanín (3), Castro, Wilson, Dani (2) i Quico (3)

Aquest partit va ser un èxit per a l’equip calijó, sobretot després de veure la golejada que va protagonitzar. Tanmateix, el rival a què es va enfrontar era potser dels més fluixos de la graella. Al minut 21, l’equip va marcar el primer gol; al 32, el 2-0; i al 42, el 3-0.

A la segona part, el Càlig va continuar ficant pilotes a dins la porteria defesa pels cullans. Així, al minut 4, el 4-0; al 12, el 5-0; al 24, el 6-0; al 26, el 7-0; al 29, el 8-0; al 30, el 9-0; i al 40, el definitiu 10-0. El partit li va sortir redó al Càlig.

Cal destacar tot l’equip, ja que van fer un bon treball i van aconseguir un resultat important.

Jornada 11. 3 de desembre de 2006

Càlig 1 - Sant Rafel 0

Gol de César

A aquest partit hi van acudir un bon nombre d’aficionats de tota la comarca. Els jugadors del Càlig van sortir molt fort al camp, i al minut 2, és a dir, començat pràcticament el joc, César va marcar el primer i únic gol. Certament, el partit va tindre un començament molt bo per al Càlig, però encara hi quedaven molts minuts de joc a sobre l’herba i els calijons, malgrat que la pilota no va entrar a la porteria contrària, van jugar una primera part engrescadora que va plaure als aficionats.

Al segon temps, la tàctica que van prendre els calijons va ser sortir ordenats al camp, recuperar el joc desenvolupat a la primera part i atacar constantment a fi d’augmentar el marcador, cosa que finalment no van poder aconseguir. Al millor del resultat, però, va ser que, gràcies als tres punts, el Càlig es va col·locar al segon lloc de la taula de classificació.

Cal destacar el gran treball de l’equip i, especialment, el dels migcampistes.

Jornada 12. 10 de desembre de 2006

Vilafranca 0 - Càlig 0

A Vilafranca, població situada a la comarca dels Ports, aquest dia va fer molt de fred, i potser la baixa temperatura ambiental també va afectar els jugadors que van fer un joc molt travat i, a sobre, embolicat. Hi van haver moltes arribades a les porteries, però sense resultats, ni a favor de l’un ni de l’altre.

La segona part va ser una repetició de la primera, amb l’agreujant que el Càlig va jugar pitjor, però va tenir sort i, damunt, se li van presentar algunes ocasions bones de marcar que no va saber aprofitar.

Cal destacar: el porter Edu, Saura, Rocha i Juanín.

Jornada 13. 17 de desembre de 2006

Càlig 1 - Ràcing de Benicarló 0

Gol de Juanín

El Ràcing de Benicarló anava, en aquests moments, el cinquè a la taula de classificació, i era, per tant, un rival que calia mesurar detingudament i parar compte amb el seu joc. A més d’això, als calijons se’ls presentava al davant un partit important abans de les vacances de Nadal, unes festes que s’havien de celebrar amb tranquil·litat i, per a això, calia estar en un bon lloc dins de la classificació general.

El Càlig va fer una magnífica primera part, i al minut 36 va marcar el gol que li va donar la victòria.

Després del descans, els jugadors calijons van provocar moltes faltes, i l’àrbitre va haver d’expulsar del terreny de joc Ximo, Luchen i Rocha.

Cal destacar: Juanín, Saura, Sánchez, Quico i Castro.

Jornada 14. 7 de gener de 2007

Vilar de Canes 0 - Càlig 7

Gols de Castro (2), Sánchez (2), Quico (2) i Juanín (1)

Els jugadors i els aficionats del Càlig van fer el viatge a Albocàsser amb la finalitat de disputar el partit contra el Vilar de Canes, i el motiu de jugar al camp de futbol bocassí, com és ben sabut, és perquè els vilarencs no tenen camp propi.

El Càlig va dominar el partit des que els jugadors van xafar l’herba, tant a la primera part com a la segona, en què la tàctica i la tècnica no van variar, cosa que va ajudar a aconseguir un resultat final magnífic per a l’equip calijó.

Cal destacar tot l’equip.

Jornada 15. 14 de gener de 2007

Càlig 3 - La Jana 0

Gols de Juanín (2) i Castro (1)

Aquest va ser el darrer partit de la primera volta i l’objectiu que s’havia marcat el Càlig era guanyar-lo, ja que d’aquesta manera no sols mantindria una bona classificació amb un sol partit perdut sinó que, sobretot, iniciaria la segona volta motivat per aconseguir l’ascens de categoria.

El partit es va jugar com estava previst. Al minut 2 de la primera part, el Càlig va encertar el forat de la porteria i va encaixar el primer gol, un resultat que va conservar durant tot el temps reglamentari fins a arribar al descans.

A la segona part, al minut 5, el Càlig va canviar el marcador a 2-0, i, al minut 40, el definitiu 3-0. La victòria n’estava assegurada i l’objectiu complit.

Cal destacar el treball realitzat per tot l’equip del Càlig CF.

Jornada 16. 21 de gener de 2007

Càlig 5 - Alcalà de Xivert B 0

Gols de Grau (3), Quico i Ximo (1)

S’iniciava la segona volta i el Càlig estava ben classificat, cosa aquesta darrera que donava una certa seguretat a l’equip. El coratge dels jugadors, que es veien amb força per fer un bon futbol, i el suport dels aficionats, van fer que al minut 5 el Càlig encetés el marcador amb el primer gol de la vesprada. Tot seguit, al minut 19, va arribar el segon. Els jugadors d’Alcalà avançaven de tant en tant i fregaven la porteria defesa pels calijons, però poca cosa més, perquè la veritat siga dita és que no provocaven ocasions serioses de perill.

Cal destacar tot l’equip.

Jornada 17. 28 de gener de 2007

Peníscola 1 - Càlig 3

Gols de Castro, Carrillo i Óscar Grau

El Peníscola va ser l’únic equip que va guanyar al Càlig a la primera volta. Però ara l’equip calijó havia de procurar no perdre aquest partit, considerat com a molt import. Tanmateix, els jugadors del Càlig van sortir gelats al camp de joc, però així tot a la mitja hora van marcar un gol, i això facilitava el resultat final.

A la segona part, hi va haver una represa dels calijons que van agafar molta embranzida en el joc, la qual cosa que va fer que al minut 8 el Càlig marcara un altre gol, 0-2. Als darrers minuts els peniscolans van aconseguir variar el marcador amb l’1-2, però després de sacar des del mig del camp, Óscar Grau en un tres i no res es va plantar davant de la porteria defesa pel Peníscola i va encaixar la pilota a dins de la xarxa.

Cal destacar tot l’equip, per haver aconseguit, amb aquest partit, ser els líders de la classificació.

Jornada 18. 4 de febrer de 2007

Càlig 7 - Les Coves de Vinromà 0

Gols d’Óscar Grau (4), Carrillo i Juanín (2)

Al minut 15, el Càlig va marcar el primer gol, i a partir d’ací, com qui diu, cada deu minuts en marcava un. Al descans, el marcador assenyalava el 5-0.

La segona part no va ser tan vistosa com la primera, no hi va haver la qualitat de futbol que desitja veure l’aficionat, però així i tot els jugadors calijons van fer un bon partit. I bé que el van fer perquè als darrers minuts encara van sumar dos gols més.

Cal destacar tot l’equip, i indicar que el Càlig continuava sent el líder en aquesta segona setmana consecutiva.

Llorenç Antolí i Gascó

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Revista nº 69.- Octubre - Novembre - Desembre 2006

SUMARI

Clica l'enllaç de l'article que vols llegir

Editorial
Costumari: Cobles (VII)
Entrevista: "Joaquín Comes, una vida dedicada a l’esport", per Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
Història: "Confrontació entre Càlig i Cervera sobre els drets de possessió...", per A.Q.A.
Opinió: "Records del pou de les aixetes", per Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea
Toponímia: "Toponímia del terme de Càlig (IV)", per A.Q.A.
Notícies: "Espectacle circense a Càlig", per A.Q.A.
Notícies: "Cinquanta anys de sacerdoci de Mossén Vicente Bengochea", per A.Q.A.
Notícies: "Renovació de la Junta Directiva de l’Associació de Mestresses de Casa", per A.Q.A.
Notícies: "Eixida al terme organitzada pel Foto Club", per A.Q.A.
Notícies: "Els rams de flors de la casa dels Collell", per A.Q.A.
Notícies: "Presa de l’hàbit de novícia de sor Rosa de María Thakkolkaran", per A.Q.A.
Notícies: "L’Ajuntament ha comprat un tractor que es destinarà a la neteja de camins", per A.Q.A.
Notícies: "L’escola va celebrar la festa de Santa Caterina", per A.Q.A.
Sessions plenàries de l'Ajuntament
Esports: "Campionat de futbol 2006/2007", per Llorenç Antolí i Gascó

EDITORIAL

Tant costa fer les coses ben fetes o, com a mínim, procurar-ho! No diem, avui, a qui corresponga, que construïsca un pont al camí de la Jana, més enllà de la partida del Cabanil, al punt on aquest travessa la rambla de Cervera, tot i haver-hi trànsit. Sí que cal, doncs, demanar-ne la construcció d’un al camí de Sant Jordi, a la sortida mateix del poble, encara que al riu d’uns anys cap ací no baixe ni una brífola d’aigua. I no sols aturar-nos en això. Trobar una solució adequada a la revolta de l’aljub del camí de Sant Jordi, on ja s’han produït diversos accidents i fins i tot hi ha perterit gent, és demanar res que no toca? Traçar adequadament i eixamplar l’antic camí reial a Vinaròs –avui carretera de Càlig a Vinaròs–, que porta a la ciutat cap de la comarca on hi ha establits diversos serveis administratius i, molt especialment, l’Hospital Comarcal, un servei d’atenció bàsic i necessari per a la gent del nostre poble, a qui li correspon fer aquesta obra pública? Fer que la carretera de Càlig a Benicarló tinga un traçat de calçada adequat per suportar el trànsit diari i uns vorals amb l’ample que estableix la normativa actual per al llarg de tot el trajecte viari, de qui depèn? Potser caldria recordar ara, a banda d’unes altres circumstàncies que no hi esmentarem, els ensurts que en ocasions pateixen els conductors en trobar-se amb vehicles de gran tonatge que circulen per aquesta via pública i que sovint xafen part de la calçada que no els pertoca, amb el perill que això comporta.

Juntament amb els progressos que s’aconsegueixen amb el pas del temps, i que volem pensar que són el resultat d’una evolució cap a una societat més digna, també hi calen unes solucions que s’atenguen a les noves realitats a fi de pal·liar-ne les mancances que hi duen aparellades.

Cert és que hi ha remeis que no sempre es poden aplicar d’un dia per a un altre, però passen els anys i tot continua igual. Se’n parla, i poca cosa més.

Sovint escoltem a través dels mitjans de comunicació que al País Valencià, a casa nostra, es construeixen obres colossals o que s’inauguren edificis majestuosos i qui sap quines altres coses que són –diguem-ho així– innecessàries massa vegades i, vora això, hom oblida –intencionadament?– les millores que interessen de veritat.

COSTUMARI

COBLES (VII)

36. Si vols sopar, no te’n vaigues:

pataques pudentes tinc,

escarbatets en tomata

i puces i polls fregits;

una calavera seca,

un cap de burro escaldat

i, de postres, un gat pelat.

37. En la vida en vore més,

com un dia al Mas d’en Jordà:

una puça traure reble

i un poput arrabassar.

38. De Catí són los dansants,

de Traiguera, los rossinyols,

de Canet, les graneres,

de Càlig, les lleganyes,

i de Benicarló, les cols.

39. Allà baix a la Ribera

hi havia un sapo marraco;

als hòmens no els deia res,

i a les dones «guapo, guapo».

40. Gràcies a Déu que ja plou!

Hi anirem, a missa, en carro,

tota la requincalla,

i hasta ma iaia i mon iaio.

ENTREVISTA

JOAQUÍN COMES, UNA VIDA DEDICADA A L’ESPORT

Aquesta entrevista l’hem feta a una persona que, encara que avui està jubilada, ha practicat al llarg de la seua vida diversos esports de competició, com ara hoquei, tir amb arc, atletisme, bàsquet, tennis de taula, escacs, handbol...

L’esportista a què fem referència és Joaquín Comes Beltrán (Madrid, 20.03.1928), casat amb Carmen Muñiz Marzá (Càlig, 15.12.1930), el qual té una memòria excel·lent que li permet recordar fets i situacions concretes, noms de persones, de ciutats i els anys en què va desenvolupar les diverses activitats esportives.

Joaquín ens diu que el seu pare «per raons de treball, es va haver de traslladar a viure a València amb la família i, en aquesta ciutat, va cursar els estudis primaris, els secundaris i la carrera de Dret, que va començar l’any 1947 i la va acabar el 1952».

Joaquín Comes, durant la seua joventut, va gaudir de molt bona salut, cosa que li va permetre dedicar-se a la pràctica d’alguns esports; tanmateix, els que més l’apassionaven eren l’hoquei i, especialment, el tir amb arc, que va ser l’esport en què es va iniciar a l’edat madura i que fins fa ben poc encara practicava. Això no obstant, els seu interès per l’esport en general li va permetre fer compatibles dues vicepresidències: la de la Federació Espanyola d’Halterofília i la de la Federació Espanyola de Gimnàstica. Fins i tot, en paraules de Joaquín, «a partir de l’octubre de 1947 em van nomenar secretari de la Federació Valenciana de Bàsquet i director tècnic de la Federació Espanyola d’Halterofília i president de la valenciana. Més tard, i durant uns quants anys, vaig ser vicepresident de la Federació Espanyola d’Halterofília». A més a més ha estat president o vicepresident de diverses federacions valencianes, secretari de la Junta Provincial d’Educació Física i membre del Comitè de Disciplina Esportiva de la Comunitat Valenciana des que es va fundar i que va exercir durant diversos períodes. I també ha representat Espanya en assemblees i reunions internacionals de Gimnàstica i d’Halterofília a ciutats com són Roma, París, Estocolm, Viena, l’Havana i Esmirna.

A partir del 1947 va impartir cursos per a entrenadors d’atletisme, bàsquet i handbol; i també va participar en cursos tècnics amb diversos graus de titulació en Atletisme i Bàsquet, esports en què ha estat àrbitre i jutge amb categoria nacional. Durant l’any 1959 va ser delegat federatiu o cap d’expedició de trobades internacionals, just quan Joaquín Blume era campió d’Espanya de Gimnàstica.

L’any 1960 van tenir lloc a Roma els Jocs de la XVII Olimpíada. Itàlia va ser, doncs, la quarta seu que va organitzar els jocs olímpics després d’acabada la Segona Guerra Mundial (1948 Londres, 1952 Hèlsinki i 1956 Melburne), cosa per a la qual es van aprofitar i adequar les instal·lacions construïdes a Roma per als jocs de 1940, que no es van celebrar per culpa de la guerra. La Vila Olímpica es va construir al barri de Fiumicino, gairebé al centre de Roma, i l’organització, segons Joaquín «va ser excel·lent». El papa Joan XXIII, davant d’aquest esdeveniment, va concedir audiència, a la plaça de Sant Pere, a tot el món olímpic, representat per unes cinc mil persones aplegades a la Ciutat Eterna des de molts països d’arreu del món. Joaquín ens comenta que «com que Joaquín Blume havia mort durant l’any 1959, el dia de la inauguració dels Jocs Olímpics de Roma va portar la bandera espanyola, durant la desfilada oficial, el valencià Jaime Belenguer Hervás, que llavors era campió d’Espanya de Gimnàstica».

Entre els mèrits que té acumulats al seu currículum, cal assenyalar la seua participació en els Jocs de la Mediterrània de l’any 1972, membre de l’Assemblea al campionat d’Europa d’Halterofília que va tenir lloc a Madrid l’any 1973, i l’anada a Cuba al setembre de 1973 en representació de la Federació Espanyola d’Halterofília, de la qual era vicepresident. Actualment és vicepresident de la Federació Valenciana d’Halterofília i té la titulació internacional en actiu de jutge d’aquest esport.

Entre les distincions aconseguides al llarg de la seua vida dedicada a l’esport, cal fer esment de la placa al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Gimnàstica, la medalla d’argent de la Junta Provincial d’Educació Física, la medalla d’argent de la Federació Internacional d’Halterofília i la medalla que li va concedir el Ministeri d’Esports de França.

Seria summament extens enunciar totes les experiències i els mèrits acumulats per Joaquín Comes al llarg dels més de cinquanta anys dedicats al món de l’esport, per això li hem fet algunes preguntes que, alguna manera, resumeixen la seua activitat dedicada a l’esport.

A quina edat vau començar a practicar esports?

Als 14 anys.

Quins van ser els primers esports que vau practicar?

Hoquei, bàsquet i handbol d’onze jugadors, que és el que aleshores es practicava.

Quins esports són els que més us agraden?

No tinc una preferència especial en cap. Tanmateix, potser que a la millor en aquests moments em decantaria per l’halterofília, que és l’esport al qual li he dedicat més temps, com a directiu, en el darrers anys. I no sols per això, sinó perquè he participat en aquest esport des del seu naixement a Espanya fins que es va consolidar dins l’àmbit internacional. Això no obstant, de jove vaig practicar l’hoquei i, de més gran, el tir amb arc.

D’on us ve l’afició de practicar esports?

A l’organització juvenil a què pertanyia se li dedicava una part important del temps a la pràctica de l’esport, i a l’igual que va ocórrer amb altres companys per a mi va ser un impuls que va orientar la meua vida.

Com vau entrar a formar part de les federacions esportives?

Immediatament després d’uns cursos per a entrenadors i dirigents esportius que vaig fer l’any 1947, em van designar secretari de la Federació Valenciana de Bàsquet. Un cop iniciada l’activitat federativa, i com a resultat de la manca de persones disposades i preparades per a funcions directives, en el moment que deixaves d’exercir una funció et cridaven immediatament per fer-te’n càrrec d’una altra.

Passats els anys un adquireix una certa preparació per a aquesta mena d’activitats, per la qual cosa el treball que s’ha de dur a cap es presenta més fàcil i alhora és més eficient.

Què us va impulsar a federar-vos? Era obligatori en aquell temps?

Com passa avui, per a participar en competicions organitzades per les federacions cal estar federat, però això és un fet que ha sigut així des de sempre.

Fa anys, com es preparaven els esportistes?

De fet no hi havia cap preparació dissenyada de manera específica, únicament alguns esportistes es preparaven potser que d’una manera concreta. Jugàvem, i res més.

Els qui es volien federar havien de passar algunes proves especials?

Ni llavors ni ara es demana cap prova per a federar-se. Com a màxim es demana la pertinença a alguna societat esportiva, i en bona part d’esports individuals ni tan sols això.

Es podia federar tothom que ho volgués, tant si era estudiant, treballador, etc.?

Únicament cap a finals del segle XIX i començaments del XX hi havia discriminació per raó de l’estrat social a què pertanyia l’esportista (p. ex. als primers jocs olímpics), però això ja va desaparèixer fa temps.

Joaquín Comes, malgrat els seus viatges constants i el seu treball, ha estat sempre molt lligat Càlig, com a conseqüència directa dels seus orígens, ja que els seus avantpassats són calijons. El seu avi patern, Facundo Comes Vives, va nàixer a Càlig, i també les seues ties paternes Ángeles, Dolores y Carmen Comes Maicas. Aquest lligam amb la població es va fer més definitiu en casar-se amb la calijona Carmen Muñiz Marzá el dia 12 d’agost de 1967.

«La meua dona, Carmen, va estudiar la carrera de Farmàcia a Granada. En aquesta ciutat va formar part de l’equip femení de voleibol de la Universitat de Granada –del qual va ser capitana.

Durant el curs 1952-53, es va celebrar el Campionat Universitari de Voleibol, en què l’equip de Granada va eliminar el de la Universitat de Sevilla, raó per la qual, a la Setmana Santa de 1953, van anar a jugar a Barcelona.

Acabada la carrera, Carmen va establir la farmàcia a Carpesa, pedania situada a l’Horta Nord, molt a prop de València, on ens vam casar. En aquesta població hem viscut fins que ens hem jubilat».

Actualment, el matrimoni passa moltes temporades a Càlig, a la casa que tenen a la plaça Nova, 15, que fa anys van restaurar, i on conserven amb orgull una antiga premsa amb què els seus avantpassats elaboraven el vi procedent dels camps de vinyes que tenia la família.

Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea

HISTÒRIA

CONFRONTACIÓ ENTRE CÀLIG I CERVERA SOBRE ELS DRETS DE POSSESSIÓ DE LES DEVESES DELS AMASSULS I D’EIXUDÍ, 1820-1821 (i III)

4. Ofici de 26 de febrer de 1821, de l’Ajuntament de Cervera del Maestrat

«El Ayuntam.to constitucional de esta Villa, sabedor q.e V. Mag.s se exceden de los limites de sus facultades, y se entrometen en este termino, haciendo gestiones de autoridad, como son las de penar â los q.e cometen daños, y hasta la de haver nombrado tenientes de campo, y Peritos p.a las dehezas de Almasul, y Exaudi, comprendidas dentro de esta Jurisdiccion, no lo puede mirar con indiferencia, y desde luego le hace a V Mag.s responsables en quanto puede, de qualquiera alteracion publica q.e ello pueda producir.

Elementos son bien sabidos de drô, q.e cada Justicia, y Ayuntam.to, tiene fundada su Jurisdiccion en todo el termino q.e comprende la poblacion, y ello produce los efectos q.e qualquiera otra Autoridad no propia q.e se entromete en hacer gestiones de tal, como son las dhas, usurpa la Jurisdiccion de si inprescriptible, y comete un verdadero delito.

En nada influye, ni puede cohonestar los hechos de S Mag.s, las practicas q.e acaso podrán alegar contra esto: Si el Rev.do Prior (pàg. 11) Señor antes Jurisdiccional del referido terreno, permitio el q.e V Mag.s designaran los tenientes o Regias de Campos para dho terreno, y con su aprovación, y previo el juramento que les dava quedavan autorisados por tales, la Jurisdicción del Rev.do Prior cesó, y desde el restablesimiento del feliz sistema constitucional, se ha refundido en este Ayuntam.to, y nada tienen que hacer V Mag.s, ni q.e representar en termino q.e es ageno. La misma aprovacion, y juramento q.e antes dava el Rev.do Prior acredita, q.e aunq.e V Mag.s pudieran tener algun derecho efecto, o inmagen del antiguo feudalismo, la verdadera Autoridad era dho Prior, y refundida toda la q.e este tenia en las Autoridades constituidas que es en esta Magnifica Corporacion, todo cuanto V Mag.s obren en dha conformidad, o dentro de este termino, lo consideramos atentado punible, y de la mayor responsabilidad: La armonia q.e nos dirige, y las consideraciones q.e al mismo tiempo nos merece esa Ylustre Corporacion, nos impele á dirigir este oficio, esperando que convenzidos de quanto va expuesto, se abstendran de las gestiones practicadas; pues de lo contrario les hasemos (pàg. 12) responsables de qualesquiera resulta, y manifestamos, q.e en uso de la plena Autoridad q.e dentro el termino nos compete, procederemos criminalmente contra quien intentare contra ella, y valernos a mas de quantos medios las Leyes nos autorisan, incluso el de competencia.

Dios gûe a V Mag.s m.s a.s Cervera 26 Feb.o de 1821

Franco Cervera Alde

Jose Monzó

Josef Heroles

Juan ferrer

Mag.s Señ.s del Ayuntam.to de la villa de Calig (pàg. 13)»

5. Ofici de 26 d’abril de 1821, de l’Ajuntament de Càlig

«En la Sala Capitular de la Villa de Calig dia 26 de Abril de 1821.

Juntos los SS Gover.s const.s precedidos por el S.r Al.de dixeron: Que respeto â que en 28 de frô ultimo contestando al oficio del Ay.to de la villa de Cervera del dia 26 del mismo entre otras cosas manifestaron que siempre y cuando hiciese ver con documentos superiores a los que tiene esta villa de que el territorio de las dehesas de Almasul y Exaudi era terminos de la villa de Cervera se abstendria esta corporacion ô sea su Alcalde de exercitar funciones de autoridad en el referido terreno, lo que no â efectuado el Ayunt.o de Cervera hasta la hora; y que sin embargo de ello en el dia de hayer en dichas Dehesas se presentaron diferentes hombres de la villa de Cervera armados con sables pistolas escopetas puñales y con vara alta penando â quantos vecinos encontraron de esta villa haciendo leña en los montes flancos de las mencionadas dehesas y prendandoles Mantas, Asadas, Alforjas, y otras cosas, usurpandose una Jurisdiccion que no tienen, y es propia y peculiar de esta Just.a, unanimes resolvieron que se oficie al Ayun.to de la villa de Cervera con testimonio literal de esta deliberacion, para q.e dentro de tercero dia debuelvan a los interesados los efectos que en el dia de hayer prendaron á los vecinos de esta en las dehesas de Almasul y Exaudi, pues de lo contrario se tomaran las disposiciones que (pàg. 14) p.a atajar tamaños atentados mayorm.te teniendo [la villa] de Cervera pendiente el asunto ante el M.Y.S. Gefe Politico correspondan de cuyas resultas sera responsable el Ayunt.o de dha villa de Cervera y su Al.de constitucional.

Y lo firmaron los que supieron, cert.o

Josef Comes................ Alcalde 1º

Joaquin Aragó............. alde sedo

Joaquin Bayarri ........... Reg.r

Josef Querol ............... R.r

fran.co cerda ............... R.r

Joaquin Quartero ........ R.r

Vicente Marzá ............ P.r

De ôrn de dhos S.S. y demas q.e no saben firmar

Mar.o Giro sriô

En 29 Abril se oficio y remitio copia certificada al Ayuntam.to de Cervera, de la deliberacion anterior (pàg. 15)»

Abreviatures

Alde ............alcalde

alde sedo .....alcalde segundo

aunq.e .........aunque

Ay.to ...........ayuntamiento

Ayun.to .......ayuntamiento

cert.o ..........certifico

const.s ........constitucionales

dha .............dicha

dhas ...........dichas

dho .............dicho

Feb.o ..........febrero

fran.co .........Francisco

Franco .........Francisco

frô ...............febrero

Mar.o ..........Mariano

mayorm.te ....mayormente

p.a ...............para

Reg.r ...........regidor

Rev.do .........reverendo

S Mag.s .......Sus Magníficos

S.r Al.de .......Señor Alcalde

sriô ...............secretario

SS Gover.s ...señores gobernantes

V Mag.s .......Vuestros Magníficos

V. Mag.s ......Vuestros Magníficos

A.Q.A.

OPINIÓ

RECORDS DEL POU DE LES AIXETES

Aquest article el dedicaré a una part del passat de Càlig, a aquell temps en què aquest poble tenia mancança d’aigua i la poca que hi havia es feia servir únicament per a l’ús domèstic, ja que els conreus de la terra eren els propis dels de secà.

Aquelles generacions anaven a buscar l’aigua als tres pous que tenia la població, i que encara es troben a la sortida/entrada de Càlig en direcció a Cervera del Maestrat. Aquests són: el pou de la Vila, el pou del Racó i el pou de les Aixetes, a més de l’aljub del camí de Sant Jordi i el de la carretera de Vinaròs. També hi havia el pou del Frare, que la gent més vella de Càlig recorda i que estava vora el jardí de la rotonda situada al carrer de Peníscola.

Actualment s’han restaurat i ornamentat les quatre cares de l’antic pou de les Aixetes amb taulellets de ceràmica valenciana, on es representen temes relacionats amb Càlig i amb la seua carta de població. Aquesta nova rehabilitació del pou de les Aixetes la va inaugurar l’alcalde i les altres autoritats de Càlig el passat 14 de juliol de 2006. Amb aquest fet em van venir a la memòria alguns records de la meua infantesa, tal com els devia de passar també a altres persones de la meua edat que com jo vam haver de viure a Càlig en aquells dies del segle passat en què l’escassetat d’aigua era una de les característiques principals de la població i d’uns altres pobles del voltant.

Normalment, a moltes cases hi havia llavors la típica cisterna, on es conservava l’aigua de pluja que, quan plovia, es replegava a través de canaletes i canonades que des dels terrats i teulades la conduïen a aquests dipòsits casolans. L’aigua de cisterna, d’altra banda, recollia els bons elements químics de l’aigua de pluja i s’utilitzava per a cuinar tota mena de llegums i verdures, segons deia la gent gran.

Tanmateix, a les cases on no hi havia cisterna, les dones i les joves anaven cada dia cap al vespre a omplir el cànter o la canterella al pou de les Aixetes. En aquells temps era un costum, doncs, veure tota una desfilada de dones d’edats diferents portant cànters, cada un d’aquests amb formes i de capacitat diverses, i portats com millor els convenia. Unes se’ls posaven a sobre el cap, en posició vertical o horitzontal i ajudades d’una capçana (rodona de drap que les dones es posaven al cap per portar qualsevol objecte o eina pesada). Unes altres portaven els cànters i els ‘marraixons’ sota el braç, o simplement els portaven de la mà agafant-los d’una de les nanses. També els xiquets i les xiquetes anaven al pou a omplir aigua amb un ‘marraixonet’.

Felicito ben cordialment les persones que han fet possible la rehabilitació i la nova decoració del pou de les Aixetes, tan emblemàtic per a Càlig i que ben segurament continuarà portant records a les generacions calijones que hi van anar a omplir aigua en temps passats. Amb tot, ara forma part inseparable de la història de Càlig.

Solament demano i alhora desitjo a les actuals generacions i a les esdevenidores que viuen i treballen a Càlig que sàpiguen conservar-lo i respectar-lo de la manera que està ara, tan bonic, perquè, en segles passats, el pou de les Aixetes, juntament amb els altres dos pous que encara romanen avui al voltant (tot i que estan fora de servei i tapats), van fer possible la subsistència dels nostres avantpassats durant anys, dels quals hem heretat Càlig.

Avui en dia, per sort i gràcies a la proliferació de pous que hi ha al terme, tenim abundància d’aigua, la qual cosa ha beneficiat el progrés del poble en tots els aspectes, i també ha fet possible apujar la nostra qualitat de vida. Que tot siga per a bé, i que dure per sempre aquest benestar i progrés.

Maria Àngels de la Figuera i Bengochea

TOPONIMIA

TOPONÍMIA DEL TERME DE CÀLIG (IV)

10. Justificació amb vista a la normalització d’alguns topònims

Hi ha un seguit de noms de partides de terme que, durant segles, no han variat l’escriptura. Com a exemple n’hem triat alguns extrets d’actes notarials de compravenda:

- La Tossa, text de 6 d’agost de 159718: «Nos Petrus Paulo filius Antoni Catarina Ballester et de Paulo coniuges Gaspar Paulo Jeronimus ferrer filius Laurentii Agricole et Marcus Paulo ville operarius ville de Calig vicini et habitatores... cu presenti publico instrumento vendimus concedimus et originaliter oneramus vobis clero et presbiterus paroquialis ecletie dicte ville de Calig... quada ereditate nostroru dictoru coniugu franca et quitia sita et posita in termino dicte ville de Calig in partita dicta de la tossa confrontata ex uno capite cu amfractu nominato de la tossa et ex altero capite cu ereditate Cosme Mascarell et ex uno latere cu ereditate Petri Gil et ex altero latere cu ereditate vidue...».

- Lo Vinyet, text de 6 d’agost de 159719: «...ite in et super quada ereditate mei dicti Marci Paulo franca et quitia sita et posita in dicto termino ville de Calig in partita apelata del Vinet confrontata ex uno capite cu itinere servarie et ex altero capite cu ereditate vidue antoni llorens et ex uno latere cu ereditate sucsesoris Quartero et ex altero latere cu ereditate Petri Pavia et...».

- Lo Bovalar, text de 163220: «Nos Blasius quartero Elisabet ferrer conjuges laurentius pons agricole Martha quartero conjuges et Magdalena ferrer vidua Josephi prunyonosa vicini ville de calig... vendimus et originaliter carricamus vobis Josephi roca mercatori tutori et curatori filij et heredis Antonij homedes... quadam hereditate nostra dictorum Blasij quartero et Elisabetis ferrer conjugum franqua et quitia sita et posita en termino dicte villa de calig in partita vulgo dicta del bovalar pro ut confrontatur ex capitibus cum torrente dicto de surrach et cum hereditate Josephi angles filij joannis et...».

- Los Barrancs, text de 163221: «Item...quadam hereditate mea dicte magdalene ferrer et de prunyonosa franqua et quitia sita et posita in dicto termino predicte ville de calig in partita dels barranchs pro ut confrontatur ex capitibus cum hereditate laurentij paulo et cum itinere ville de Alcala et...».

A.Q.A.

TAULA DE NOTES

18. Full solt de compravenda. APC.

Traducció: «Nós Pere Paulo fill de n’Antoni, Caterina Ballester i de Paulo, cònjuges, Gaspar Paulo, Jeroni Ferrer fill d’en Llorenç, llaurador, i Marc Paulo, jornaler de vila, veïns i habitants de la vila de Càlig... mitjançant aquest instrument públic, venem, concedim i originàriament carreguem a vosaltres, el clero i preveres de l’església parroquial de la vila de Càlig... certa heretat nostra, dels dits cònjuges, franca i quítia, situada i posada al terme de la vila de Càlig, a la partida dita de la Tossa, que confronta d’un cap amb el barranc denominat de la Tossa i de l’altre cap amb l’heretat de Cosme Mascarell, i d’un costat amb l’heretat de Pere Gil i de l’altre costat amb l’heretat de la vídua...»

19. Full solt de compravenda. APC.

Traducció: «...altresí, certa heretat meua, de dit Marc Paulo, franca i quítia, situada i posada al terme de la vila de Càlig, a la partida denominada del Vinyet, que confronta d’un cap amb el camí de Cervera i de l’altre cap amb l’heretat de la vídua d’Antoni Llorens, i d’un costat amb l’heretat dels hereus de Quartero i de l’altre costat amb l’heretat de Pere Pavia i...»

20. J.C. Quart Quadern. 24.12.1632. Compravenda. APC.

Traducció: «Nós Blai Quartero, Elisabet Ferrer, cònjuges, Llorenç Pons, llaurador, Marta Quartero, cònjuges, i Magdalena Ferrer, vídua de Josep Prunyonosa, veïns de la vila de Càlig... venem i originalment carreguem a vós, Josep Roca, mercader, tutor i curador dels fills i hereus d’Antoni Homedes... certa heretat nostra, dels dits Blai Quartero i Elisabet Ferrer, cònjuges, franca i quítia, situada i posada al terme de la vila de Càlig, a la partida que la gent diu del Bovalar, que afronta d’un cap amb el barranc dit del Surrac i amb l’heretat de Josep Anglès fill d’en Joan i...»

21. J.C. Quart Quadern. 24.12.1632. Compravenda. APC.

Traducció: «Altresí...certa heretat meua, de dita Magdalena Ferrer i de Prunyonosa, franca i quítia, situada i posada al terme de l’esmentada vila de Càlig, a la partida dels Barrancs, que afronta d’un cap amb l’heretat de Llorenç Paulo i amb el camí de la Vila d’Alcalà i...».

NOTÍCIES

ESPECTACLE CIRCENSE A CÀLIG

Passades les sis de la tarda del primer diumenge d’octubre, el circ Circo Orfeo –que anteriorment tenia el nom de Le Monde des Tigres i que prové de la ciutat de Nimes (França)–, el qual estava instal·lat prop de la carretera que va a Vinaròs, vora el camp municipal d’esports, va presentar als més de seixanta espectadors, sobretot canalla, diverses funcions circenses, entre les quals cal destacar l’espectacle amb un tigre i dos lleons ensinistrats, l’habilitat en jocs malabars, les demostracions d’insensibilitat del faquir que jeia damunt de claus drets o que caminava sobre vidres trencats i l’actuació del pallasso Pipo, nom artístic de Joseph Korittnig, que juntament amb la seua germana Gina i els altres artistes que conformen el circ van fer passar als assistents una vetlada agradable i simpàtica.

Tot i que les funcions estaven previstes de fer el dissabte i el diumenge, a causa de diversos imprevistos, com ara la impossibilitat de bastir l’envelat i la indisposició de Joseph, va obligar als vuit components d’aquesta família d’artistes circenses a traslladar les actuacions a aquest diumenge i al dilluns.

Cal afegir-hi que, malgrat que a la funció únicament es van exhibir tres feres, el circ en duia 16 (11 tigres i 5 lleons), als quals, en paraules de Gina Korittnig, estaven ensinistrant per poder oferir un espectacle millor. I, finalment, que dins de la gira que estaven realitzant aquests artistes amb el seu espectacle de circ, ans de vindre a Càlig, ja havien actuat a l’Hospitalet de l’Infant, Santa Bàrbara, la Jana, Traiguera, Benicarló...

A.Q.A.

CINQUANTA ANYS DE SACERDOCI DE MOSSÈN VICENTE BENGOCHEA

El diumenge, 29 d’octubre, Mn. Vicente Bengochea va presidir la missa d’onze concelebrada per 16 sacerdots a l’església parroquial de Sant Llorenç amb la finalitat de «donar gràcies a Déu pels beneficis rebuts durant els 50 anys de sacerdoci i de la salut pels 74 anys de vida».

Durant l’homilia, Mn. Vicente va fer un petit recorregut per la seua vida, on va expressar l’agraïment als seus pares, ja que «els dons de la fe no són fruit de la casualitat, són regals que m’ha fet el Senyor a través de l’amor dels meus pares, que eren, al mateix temps, profundament creients. Vull donar gràcies a Déu per ells, perquè m’han transmès la vida i m’han transmès la fe. A ells vull adreçar el meu record emocionat de gratitud»; i pel que fa a la seua família va «agrair a Déu tindre una família tan àmplia, que sempre m’ha donat suport. Perquè tot i ser-ne tants, ens hem mantingut units, sempre ens hem tingut els uns als altres, seguint l’exemple i el consell dels nostres pares. Estic orgullós dels meus germans, de les meues cunyades, dels meus nebots i, també, dels meus renebots que ens fan passar moments tan agradables. I vull recordar, també, la tia Nieves, que em va acompanyar per aqueixos pobles de Déu i, especialment, ma germana, a qui li he d’agrair tant per les incomptables preocupacions que ha tingut per mi, i que m’atén i m’ajuda en les coses materials i en les espirituals».

Va recordar els formadors del seminari, entre els quals va destacar «Mn. Aurelio Querol Lor i Mn. Enrique Batiste Ferreres, tots dos de Càlig, i el bisbe Mns. Manuel Moll i Salord, que em va ordenar sacerdot».

També «done gràcies a Déu pel poble de Càlig i la seua gent, poble on vaig nàixer, vaig ser batejat, vaig rebre la primera comunió i on va sorgir en mi la vocació de sacerdot. Per a mi, Càlig és el millor poble del món, perquè encara que n’hi ha de més bonics, és aquí on he rebut els regals de Déu més valuosos: la vida, la fe, el bateig, la vocació sacerdotal. En aquesta parròquia, mentre corria per aquestes naus, entre misses i novenes, enterros i processons, va nàixer en mi la vocació. Aquí vaig celebrar la primera missa, i aquí he volgut celebrar aquesta, perquè aquest és el meu poble, al qual he d’agrair moltes coses. El canònge Quixal deia: "Viva Cálig que es mi pueblo y san Lorenzo mi patrón, y la Virgen del Socorro la llevo en el corazón". Ara comprenc les paraules del magistral».

A les paraules pronunciades a l’homilia va recordar diverses persones que el van ajudar a complir la seua missió pastoral als pobles on va exercir la seua vocació de sacerdot.

Finalment, i abans d’acabar el sermó amb una pregària a la Mare de Déu del Socors, va dir que «quan vaig celebrar la primera missa, mon pare va dir: ‘això tardarà a vore’s a aquest poble’. És trist, però mon pare va ser profeta. Ningú més després de mi ha cantat missa en aquesta parròquia. És cert que han sorgit dues vocacions religioses, i d’això me n’alegre molt, però de sacerdot no cap. La classe sacerdotal, que va tindre tanta florida en aquest poble en unes altres èpoques, jo he conegut 12 sacerdots vius fills de Càlig, porta camí d’extingir-se».

Mn. Vicente Bengochea Méyer, que va nàixer a Càlig el 9 d’abril de 1932, va ser ordenat sacerdot a Tortosa el 28 d’octubre de 1956, i el dia 4 de novembre del mateix any va cantar missa a Càlig. La seua primera destinació la va tindre de coadjutor a la parròquia de l’Alcora –i també atenia, en diumenge, el Mas d’Araia, barri de l’Alcora. L’any 1962 va ser nomenat rector de Teresa (Alt Palància), i l’any 1968 el bisbe de Sogorb-Castelló, Mns. Josep Pont i Gol el va nomenar rector de la parròquia de Santa Maria, de Castelló de la Plana, càrrec que va ocupar fins l’any 2001 en què va prendre la jubilació i va ser nomenat canonge de la seu catedralícia.

A la celebració eucarística d’acció de gràcies celebrada a la parròquia, a més dels feligresos de Càlig, van assistir els familiars de Mn. Vicente, amics i coneguts de les diverses parròquies on va exercir el seu ministeri i la Coral Pentecosta, de Castelló de la Plana, que va solemnitzar amb els cants l’acte religiós.

A.Q.A.

RENOVACIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA

En l’Assemblea General de l’Associació Cultural i Recreativa de les Mestresses de Casa de Càlig, que es va fer el dia 17 d’octubre, entre els punts de l’ordre del dia s’assenyalava el canvi de la Junta Directiva, el qual es realitza després d’un mandat de tres anys. La nova Junta és aquesta:

Junta Directiva de l’Associació de Mestresses de Casa

Presidenta

Loreto Agramunt Collell

Vicepresidenta

Rosita Alberich Calduch

Secretària

Anabel Cuartero Borrás

Vicesecretària

Mari Creu Llorens Alberich

Tresorera

Pepita Llorens Batiste

Vicetresorera

Cristina Jiménez García

Vocals

Rosa Elena Gil Puigcerver

Laura Anglés Monroig

Pilar Vizcarro Bofarrull

María Dolores Anglés Borrás

Els projectes que té dissenyats per portar a cap la nova Junta abracen el període que arriba fins a la tardor de l’any 2007. Per a la presidenta, Loreto Agramunt, que renova el càrrec, «hi ha en marxa gimnàstica, pintura sobre roba i sobre figures, tai-txí, collarets de granadura i, com a innovació, per a les sòcies que no vulguen vindre a cosir o a pintar, doncs, si ho volen, que puguen vindre a jugar a jocs de taula (cartes, dominó, escacs...)». També tenen en projecte «anar a l’abril a Lourdes i, quan es puga, assistir a un programa de televisió en directe, ja siga a Barcelona (TV3) o a València (Canal 9) o fins i tot a Madrid (TVE 1) al programa "Saber vivir", però anar a Madrid comporta passar-hi la nit».

A més del que s’ha dit suara, l’associació desplega una sèrie d’activitats que a hores d’ara podem dir que estan consolidades, com són «al novembre, Santa Caterina, en què fem xocolate i prima per mullar-hi; al desembre, confeccionem boles i altres decoracions nadalenques, munten l’arbre i celebrem el Nadal; al febrer, celebrem Santa Àgueda; al març, el carnaval; a l’abril, la mona; al maig, anem a Fira 7 de Maig; al juny, tenim en projecte anar a veure el Puig; al juliol, la paella al Socors; a l’agost, la trobada de manualitats a la Raval i l’exposició a festes dels treballs realitzats durant l’any; i al setembre, la trobada de puntaires».

En l’actualitat l’associació té 276 sòcies. Tot i aquesta quantitat en són poques les que acudeixen a la seu a realitzar treballs manuals, sobretot al temps de tardor, ja que «entre les barraques, que moltes van a plegar garrofes, que prompte començarà la mandarina i quan no unes coses quan no unes altres, en aquesta època la gent sol fallar». Així i tot, «la gent respon d’una manera especial als actes que fem dins la Primavera Cultural o la Tardor Cultural. Estem molt contentes de l’assistència de la gent i, sobretot, de la col·laboració de les sòcies en aquests actes».

Les hores establides per ajuntar-se per a la realització d’activitats és els dimarts, els dimecres i els dijous, de tres a set de la tarda. Tot i l’establiment d’aquest horari, hi ha també unes altres activitats que desenvolupa l’associació, com la gimnàstica, el taitxí o els balls de societat, que tenen un programa i un horari diferents.

A.Q.A.

EIXIDA AL TERME ORGANITZADA PEL FOTO CLUB

L’associació Foto Club la Torre va organitzar una eixida de mig dia a la partida de Cabanes el dia 29 d’octubre, amb la finalitat de recollir imatges sobre plantes, arbres, paisatges, construccions rurals... i, al mateix temps, ensenyar als participants les tècniques més adequades a l’hora de fer una fotografia. A aquesta activitat, emmarcada dins del programa de la Tardor Cultural 2006, van acudir 14 persones aficionades a l’art de la fotografia, a les qual l’associació els va regalar els rodets, se’n va fer càrrec del revelat i, posteriorment, va mostrar les millors imatges aconseguides en una exposició realitzada al Centre de Cultura.

En paraules d’Enrique Robles, secretari de l’associació, «el resultat d’aquesta eixida ha estat molt positiu. Els participants van fer moltes fotografies sense problema i, encara que se’n van fer de temes variats, el que més va sorprendre va ser l’interès mostrat per fotografiar bolets. De totes maneres, una de les coses que més va agradar als participants, i a la gent que hi va acudir, va ser veure els resultats a l’exposició, ja que allí es van mostrar les millors captacions. Ara, i vist el resultat, tenim interès per tornar a repetir aquesta experiència a la Primavera Cultural del 2007».

A.Q.A.

ELS RAMS DE FLORS DE LA CASA DELS COLLELL

Al carrer de Sant Josep, el dia 18 de juliol de 2006 es van iniciar les obres d’enderrocament de les cases marcades amb els números 26 i 28, les quals havien estat propietat fins fa ben poc de Mn. Manuel Giner Mercé, qui les va vendre a l’empresa immobiliària Victoria Grupo, de Benicarló, la qual destinarà el solar a l’edificació de nous habitatges. El lot adquirit per l’empresa constructora el constitueixen, doncs, aquestes dues cases: de la primera, la número 26, els darrers propietaris van ser la família Giner; l’altra casa, la número 28, tot i que mitjançant donació va passar a ser propietat de Mn. Manuel Giner, els propietaris primers de què tenim coneixença van ser els pares d’Emilio Collell Fontanet l’Allero (Vicent i Lluïsa), a qui li la van deixar en herència.

Emilio Collell (també conegut com lo Mestre Coixo) va nàixer a Càlig –i tenia un altre germà més gran a qui li deien Manuel, que va ser mort a la revolució del 1936 mentre exercia de coadjutor del rector d’Amposta. De jove, va estudiar per a mestre i, un cop acabada la carrera, va aconseguir plaça a Amposta, on se’n va anar viure i s’hi va casar amb Pepeta Bonet. El matrimoni solia estiuejar a l’Avellà de Catí i a Castellfort i, al temps de la rebuda, venien a Càlig a plegar les ametles i passar uns dies.

L’any 1928 va ser ordenat prevere i va cantar missa el germà d’Emilio, Mn. Manuel Collell, i el mateix dia de la primera missa també va fer la primera comunió el seu nebot Vicent Collell Forner (que va morir fa uns anys a Benassal, mentre estiuejava). El convit d’ambdues celebracions va tenir lloc a la casa dels seus pares, encara que la família Giner els va haver de deixar una part de casa seua per atendre la gent invitada, ja que la casa dels Collell va resultat insuficient per a acollir els convidats a un convit que, com era costum aleshores, va ser de pastissos i dolços, sobretot.

A fi de decorar la sala, llavors principal i després habitació del prevere, la família va demanar el servei d’un artista de València perquè pintara l’estança amb motius florals. El resultat d’aquest treball va ser la realització de tres grans dibuixos: dos pitxers amb flors a la paret que dóna a llevant i un cistell farcit de flors a la que dóna a ponent.

El dia indicat més amunt, Victoria Grupo (l’empresa constructora és Ganlait Inmo, SL), va començar a enderrocar les dues cases i a netejar d’enderrocs el seti, amb la qual cosa únicament van romandre a la vista dels vianants les pintures de la paret de llevant, situades al segon pis; les de ponent van desaparèixer barrejades per sempre entre el munt d’enderrocs. A causa de les pluges que hi va haver uns dies després, i atès que la pintura era d’interior, els dibuixos van començar a perdre color. L’empresa constructora, finalment, per tal d’estalviar humitats als veïns, va cobrir les parets mitgeres amb espuma de poliuretà. Així, cap al dia 20 de novembre de 2006, ja estava tot cobert i els dibuixos que hi romanien van quedar tapats completament i, qui ho sap, potser perduts per sempre més.

A.Q.A.

PRESA DE L’HÀBIT DE NOVÍCIA DE SOR ROSA DE MARÍA THAKKOLKARAN

El dia 1 d’octubre, durant la missa que es va celebrar a les onze del matí al convent de la Santíssima Trinitat, presidida pel rector de la parròquia Mn. Vicent Mestre i concelebrada per Mn. Vicent Beltran i Mn. Rafael Petit, va tenir lloc la presa d’hàbit de sor Rosa de María Thakkolkaran.

Sor Rosa de María va nàixer a l’Índia, en el si d’una família catòlica que viu en un poble de l’estat de Kerala, que és el territori on hi ha major presència de cristians, tot i que en aquesta part de l’Índia sovinteja, d’una manera especial, el rictus llatí amb el siromalavar, i sor Rosa de María prové d’aquest darrer. Així i tot, les diferències entre un rictus i l’altre en són ben poques.

La vida de sor Rosa de María fins que va prendre la decisió de portar a terme la seua vocació de religiosa, va transcórrer al seu poble –on era empleada d’una botiga de fruits secs– en companyia dels seus pares i de les seues germanes: la gran, que avui continua vivint a l’Índia, i la petita, que fa uns anys va entrar de monja al convent de caputxines que hi ha a Pinto (Comunitat de Madrid).

Al juliol del 2005, sor Rosa de María va arribar al convent de Càlig, i durant els tretze mesos que va romandre de postulant va compartir amb les altres monges la vida de pregària, de recolliment i de treball que es respira al convent trinitari. Ara, durant dos anys aproximadament serà novícia, que és un temps de preparació, viscut en comunitat, per a aprofundir en la vida religiosa.

A.Q.A.

L’AJUNTAMENT HA COMPRAT UN TRACTOR QUE ES DESTINARÀ A LA NETEJA DE CAMINS

L’Ajuntament de Càlig va adquirir, durant l’estiu, un tractor que porta els mecanismes necessaris per a la neteja de camins, és a dir que duu una segadora per a tallar la brossa que s’origina a les voreres de les vies de comunicació i una pala que val per traure la brutícia, sobretot de terra i reble, que pot originar-se després de d’una ploguda forta.

Aquesta tractor forma part de les ajudes que provenen dels Plans Provincials d’Obres i Serveis 2006, a través de la Mancomunitat del Baix Maestrat que ha aportat el 60% dels cost. Així i tot, a l’Ajuntament de Càlig aquest vehicle li ha costat 9 mil euros.

Un cop comprat, el tractor es va exposar a la plaça de Ramón y Cajal i a la plaça Nova perquè el poguera veure el veïnat abans de traslladar-lo al magatzem.

D’altra banda, l’Ajuntament ha construït, amb el suport econòmic de la Mancomunitat, un magatzem al polígon industrial la Pedrera, al solar que li correspon pel fet d’haver passat aquests terrenys de zona rústica a industrial (el 10% de l’espai reconvertit). Aquest nou edifici s’emprarà per a desar les barreres de bous, els vehicles i els arreus de propietat municipal.

A.Q.A.

L’ESCOLA VA CELEBRAR LA FESTA DE SANTA CATERINA

Des que es va instaurar el 6 de desembre, festivitat de sant Nicolau, dia festiu a l’Estat per commemorar l’aprovació de la Constitució espanyola, l’escola va traslladar al 23 de novembre, festivitat de santa Caterina, la festa dels escolars. Així, ans per separat (el dia 23 les caterinetes i el dia 6 els nicolauets), avui tanmateix celebren plegats la seua festa que, això sí, continua sent des de fa molts anys allà dalt al Socors.

A les nou del matí, els xiquets i les xiquetes de la població que cursen al CP Felicinda Collell els cicles d’Infantil i de Primària, i que en són 183, van fer cap a l’escola i, a dos quarts de deu, van iniciar la marxa devers l’ermita acompanyats de 14 mestres i portant a muscles les peanyes amb les imatges dels sants. En ser al Socors, van entrar a l’església ermitana on el mossèn, que ja els hi esperava, va celebrar la cerimònia religiosa adreçada als infants. En acabant, i fora al recinte, l’AMPA va repartir entre els escolars l’esmorzar: un tall de prima, xocolatines i aigua. I, tot seguit, reunits segons els cursos a què pertanyien i sota la direcció dels mestres, van començar els jocs: pinyates, mocadorets, corregudes, salts... i també es van rifar dues cistelles. Els diners que es trauen d’aquesta rifa –i s’ha de dir– es destinen a sufragar les despeses que provenen de la celebració a l’escola de diverses festivitats i de les quals en són partícips els xiquets, com ara el repartiment de coquetes de Sant Antoni, el berenar a Carnestoltes o la compra de mones a Pasqua, entre unes altres.

Finalment, a dos quarts de dues del migdia, tots plegats van emprendre camí de tornada devers l’escola i d’aquí, ja acabada la festa escolar, els infants se’n van anar cap a casa.

A.Q.A.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 de juny de 2006

1, S’aprova l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 5/06, per un import de 36.233,97 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A José Sans Batiste, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al c. Peníscola, 14. Exp. 57/06.

A Miguel Carbó Querol i Núria Morera Taus, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar, a l’immoble siti al c. Castelló, 13 (urb. la Rasa, parc. 19), després de modificat el bàsic presentat anteriorment. Exp. 132/05.

A Carlos Marqués Abenia, en representació de la mercantil Casa Bisbe, SL, per a l’enderrocament de l’edificació que hi ha a l’immoble siti al c. Sant Josep, 24. Exp. 51/06.

4. Es procedeix a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Sans Sanjuán, SL, feta com a garantia de l’execució de les obres de «Reforma de l’enllumenat públic», per un import de 2.231,46 €.

5. S’aprova, per majoria, el certificat núm. 1, que correspon a l’obra «Restaurant de turisme rural, 3a fase», l’import de la qual fa una suma de 59.647,39 €.

6. Es modifica la plantilla de personal amb la creació d’una plaça d’auxiliar administratiu a temps parcial.

7. Es denega, a Manuel Borrás Conesa, l’autorització per a la instal·lació d’un gual permanent a l’immoble siti al c. Agustí Mercè, s/n.

Es rebutja la cessió de vials i zones d’ús públic disposats al Pla Parcial la Rasa fins que no es procedisca a la reparació de la pavimentació d’un vial.

8. Diverses preguntes sobre el sondeig, l’aigua potable i el PGOU.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 3 de juliol de 2006

1, S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 6/06, per un import de 326.600,06 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Marina Select Construcciones, SL, per a la construcció d’una piscina, a l’immoble siti al pol. 16, parc. 129. Exp. 56/06.

A Juan Arroyo García, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar, a l’immoble siti al c. Castelló, s/n (urb. la Rasa, parc. 7B). Exp. 58/06.

A Adolfo Landete, en representació de la mercantil Promotora Urbanística Acteo, SL, per a la construcció d’una planta soterrani pàrquing, una planta baixa i dos pisos per a 29 habitatges entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. l’Hospital, cantonada c. Peníscola. Exp. 31/06.

A Hermann Zottl, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al pol. 13, parc. 145. Exp. 18/06.

A Pere Garcia Carol, en representació de la mercantil Kdos Plus, SL, per a la construcció d’una nau magatzem sense ús específic, a l’immoble siti a la parcel·la del polígon industrial la Pedrera. Exp. 76/06.

4. Es procedeix a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Julio Paulo, SL, feta en garantia de l’execució de les obres de «Reparació del camp de futbol», per un import de 3.101,97 €.

5. S’aprova, per unanimitat, l’expedient núm. 2/06, de suplements de crèdit al pressupost municipal, vists els informes emesos en sentit favorable.

6. Es deixa damunt taula el projecte esborrany de l’ordenança marc de gestió dels residus de construcció i demolició elaborada.

7. S’autoritza, a José Llorens Pedra, la instal·lació d’un gual permanent a l’immoble siti al c. Santa Magdalena, 37.

Es proposen com a dies festius, als efectes escolars per al curs escolar 2006-07, els dies 26 de febrer, 16 de març i 28 de maig de 2007.

S’autoritza, a Luz María Villarino Cuartero, la instal·lació de taules i cadires durant l’època estival al c. Doctors Marzà, 4.

8. S’aprova el programa de festes patronals de 2006, que comprèn els dies 5 al 15 d’agost, tots dos inclosos.

9. Diverses preguntes sobre la piscina municipal.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 7 d’agost de 2006

1, S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/06, per un import de 44.183,65 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Construcciones Orcaen, SL, per a la construcció de tres habitatges i trasters, a l’immoble siti al c. Magistrals, 8-10. Exp. 74/06.

A Jayfran, SL, per a la construcció d’11 habitatges, aparcaments i trasters, a l’immoble siti al c. el Canyeret, s/n (cantonada amb vial de nova obertura). Exp. 79/06.

A Fernando Gascó Tomás, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. Santa Magdalena, 39. Exp. 82/06.

A Fernando Gascó Tomás, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. Santa Magdalena, 39. Exp. 81/06.

A Miguel Arín Albiol, per a la construcció d’una caseta d’arreus de 30 m2 a l’immoble siti a la parc. 366 del pol. 9. Exp. 14/06.

A Lorenzo F. Garrido Gil de Muro, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. MD del Socors, 24-26. Exp. 78/06.

A Construcciones Manuel Llorach Oms, SL, per a la construcció de 91 habitatges i planta soterrani per a aparcaments, a l’immoble siti al c. Santa Magdalena, s/n. Exp. 77/06.

4. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del subministrament d’aigua a domicili, que correspon al segon trimestre de 2006.

5. S’acorda exposar al públic, pel termini reglamentari, els treballs del PGOU, a l’efecte d’al·legacions.

6. Es deixa damunt taula el projecte esborrany de l’ordenança marc de gestió dels residus de construcció i demolició elaborada.

7. S’autoritza, a Vicente Anglés Cuartero, la instal·lació d’un gual permanent a l’immoble siti al c. Santa Magdalena, 35.

S’autoritza, a Luz María Villarino Cuartero i a Juan B. Arayo Conesa, la instal·lació de taules i cadires durant l’època estival, a l’av. Constitució, s/n, i a la pl. Dtor. Vicent Quixal, s/n, respectivament.

Adhesió a l’associació Ruta de las Ermitas de la Comunidad Valenciana.

Es deixa damunt taula el projecte esborrany de l’ordenança marc de gestió dels residus de construcció i demolició de la zona I.

8. Diverses preguntes sobre la depuradora i el Pla d’Instal·lacions Esportives.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 31 d’agost de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/06, per un import de 30.797,34 €.

3. S’acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la inclusió de les obres de «Reformes del poliesportiu municipal» al Pla d’Instal·lacions Esportives 2007-2012.

4. S’acorda la modificació de les tarifes de les ordenances fiscals corresponents als impostos de béns immobles de naturalesa urbana i rústica, a l’impost de circulació de vehicles, a les taxes de cementeri, d’escombraries, de clavegueram, d’entrades de vehicles a través de voreres, de subministrament d’aigua, d’utilització privativa del domini públic, d’utilització privativa del domini públic amb elements constructius tancats, terrasses, miradors, etc. que s’augmenten en el 3%.

5. Diverses preguntes sobre les festes i la zona del cementeri.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 2 d’octubre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 9/06, per un import de 72.491,76 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Hans Jurgen Crees, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Creveta, pol. 9, parc. 278 i 365. Exp. 129/05.

A Ángel Martínez Encinas, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat i piscina, a l’immoble siti a la partida de la Creveta, pol. 9, parc. 278, 365 i 367. Exp. 19/06.

A William John Conibeare, per a la reforma i l’ampliació de l’habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida del Pou de la Bassa, pol. 6, parc. 66, 67, 68 i 69. Exp. 67/06.

A Ramón Fernández Azor, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de les Bassetes, pol. 15, parc. 161. Exp. 118/05.

A Ricardo López López, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida del Mas d’en Rei, pol. 2, parc. 148 i 206. Exp. 66/06.

A Armando Tafalla Borrás, per a la realització de reformes a la planta segona de l’immoble siti al c. l’Hospital, 9. Exp. 83/06.

A Heinz Saile, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat amb piscina, a l’immoble siti al pol. 10, parc. 142, 143 i 185. Exp. 64/06.

A Vicente Navarro Vizcarro, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. Sant Llorenç, 11. Exp. 124/05, amb les condicions establides per la Unitat d’Inspecció del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, i amb l’obtenció prèvia de la llicència d’obres per a l’enderrocament de l’immoble avui existent.

A Juan Carlos Salvador Segarra, en nom i representació de la mercantil Inmosal, SL, per a la construcció d’un garatge i 11 habitatges, a l’immoble siti al carrer en projecte (zona del pg. de l’Inspector en Blai Osanz), condicionat a no utilitzar la construcció fins que no estiga conclosa l’obra d’urbanització. Exp. 40/06.

4. S’aprova concertar un préstec entre aquest Ajuntament i el Banc de Crèdit Local, per un import de 260.000 €, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. Es proposen com a festes locals per a l’any 2007 els dies 24 d’abril, festa de Sant Vicent, i 6 de setembre, festa de la Mare de Déu del Socors.

6. S’accepta la cessió d’un tractor agrícola, marca Same, model Explorer 95 Classic, efectuada per la Mancomunitat del Baix Maestrat.

7. Es ratifica la interposició de la demanda contra José Vicente Bueno Cuartero i contra José Manuel Arayo Febrer.

S’acorda deixar exempt les monges trinitàries únicament del pagament de la taxa pel consum d’aigua dels tres comptadors en què consten com a abonades.

S’autoritza a Mónica Querol Cela la instal·lació d’un gual permanent a l’immoble siti a la pl. Nova, 8.

S’autoritza a la Diputació de Castelló remetre a l’AEAT, amb periodicitat anual, la informació relativa al padró municipal d’habitants d’aquest municipi.

8. Diverses preguntes sobre el servei mèdic, la carretera de Càlig a Sant Jordi, les festes, les obres municipals, el PGOU i la plaça d’auxiliar de policia municipal.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 13 de novembre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 10/06, per un import de 61.693,63 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Christian Johannes Joseph Van der Heijden, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Solana, pol. 10, parc. 178 i 179. Exp. 65/06.

A Antonius Te Meij, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de les Bassetes, pol. 15, parc. 153. Exp. 100/06.

A Renata Isenberg, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Solana, pol. 10, parc. 98 i 99. Exp. 103/06.

A Vicente Navarro Vizcarro, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Sant Llorenç, 11. Exp. 107/05.

A Construcciones Orcaen 1997, SL, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. la Puríssima, 16. Exp. 121/06.

A Construcciones Orcaen 1997, SL, per a la construcció de quatre habitatges i garatge, a l’immoble siti al c. la Puríssima, 16. Exp. 120/06.

A Jorge Marzá Esteller, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Rei En Jaume I, 23. Exp. 109/06.

A Rosa Elena Zaragozá Monroig, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. el Canyeret, 24. Exp. 112/06.

A Rosa Elena Zaragozá Monroig, per a la construcció d’un magatzem i un habitatge entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. el Canyeret, 24. Exp. 113/06.

A Juan Carlos Violat Dellá, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Benicarló, 9. Exp. 104/06.

A Agropecuaria Monroig Noguera, SL, per a la construcció de dos habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble siti al c. València, 3. Exp. 84/06.

A Juan Miguel España Salvado, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al pg. en Blai Osanz, 4-A. Exp. 111/06.

A Trebsig 2003, SL, per a la construcció de sis habitatges unifamiliars entre parets mitgeres amb magatzem, a l’immoble siti al c. Peníscola, s/n. Exp. 101/06.

A Nou Benicarló, SL, per a la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per al subministrament elèctric a l’edifici siti a l’av. Rei Joan Carles I, 7. Exp. 119/06.

A Explotaciones Urme, SL, per a la realització de les obres d’urbanització del Pla Parcial la Pedrera, amb les condicions que es detallen als informes tècnics.

4. S’aprova la modificació de crèdits núm. 3/06 al pressupost ordinari del 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al tercer trimestre de 2006.

6. S’aprova el compte general del pressupost que correspon a l’exercici de 2006, sobre el qual ha emès un informe favorable la Comissió Especial de Comptes.

7. S’aprova el plec de condicions economicoadministratives que ha de regir el concurs en procediment obert de les obres de «Restauració de l’edifici de la Torre i de l’edifici adjunt».

8. Diverses preguntes sobre l’ocupació pública, el servei mèdic, el conveni urbanístic, els merlets de l’edifici la Torre, l’obertura vial i les despeses de festes.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 4 de desembre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/06, per un import de 33.386,85 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Jorge Marzá Esteller, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. Rei En Jaume I, 23. Exp. 110/06.

A Alexis Bofarrull Díez i Ma. Pilar Sales Albatat, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al pg. en Blai Osanz, 10. Exp. 108/06.

A Jayfran, SL, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. la Raval, 35. Exp. 122/06.

A Modesto Villamala Bosch, en representació de la mercantil Benimenorca, SL, per a la instal·lació de motlura perimetral de 30 cm d’espessor a l’immoble siti al c. Doctors Marzà, 24.

4. S’aprova la modificació de crèdits núm. 4/06 al pressupost ordinari del 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’acorda prorrogar el contracte del servei de recollida domiciliària d’escombraries, per igual període i a compte del cost que hi puga suposar un nombre major de dies de servei.

6. Es procedeix a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Ferque, SL, com a garantia de l’execució de les obres d’«Asfaltat del camí de la Solana».

7. Es proposa Bautista Calduch Monroig per al càrrec de jutge de pau substitut.

8. S’acorda prorrogar el període d’informació pública dels treballs del PGOU, i també l’estudi d’impacte ambiental, pel termini d’un mes, als efectes legals oportuns.

9. S’acorda adquirir, a Alexis Bofarrull Díez, 20 m2 de terreny de l’immoble siti al pg. en Blai Osanz 10, referència cadastral núm. 6125302BE7862N0001SL, situats segons el plànol, per la quantitat fixada i acordada de 2.400,00 €.

10. S’acorda no prorrogar el contracte subscrit amb l’arquitecte Joaquín Peñarroya Gimeno per a la prestació del servei d’arquitecte municipal.

S’acorda autoritzar, a Ofelia Aparici Vives, a Amparo Borrás Gumbau i a Orge Laurent Remy, la connexió a la xarxa general de proveïment d’aigua, per als habitatges sitis al pol. 4, parc. 90, 91 i 212, al pol. 4, parc. 223 i 282, i al pol. 9, parc. 117-C, respectivament.

11. Diverses preguntes sobre subvencions concedides i sobre algunes obres.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2006/2007

Jornada 1. 17 de setembre de 2006

Alcalà de Xivert B 0 - Càlig 8

Gols de Quico B. (3), Castro (2), Carrillo, Wilson i Oleg

El Càlig va començar al temporada al camp de l’Alcalà de Xivert. L’equip dels xivertins resultava complicat perquè just enguany s’estrenaven en aquesta categoria i va demostrar ser bo, tot i que cal tenir present que habitualment els equips quan juguen a casa seua solen ser molt millors que no pas els visitants.

Amb tot, els calijons van sortir a la gespa a fer seu el partit, i bé que ho van aconseguir. Al minut 9 va arribar el 0-1, al 10 el 0-2 i al 30 el 0-3. L’equip del Càlig, malgrat la voluntat del contrincant va controlar tota la primera part del matx, i amb aquest bon resultat va arribar al descans.

A la segona part, el bon joc que van fer els calijons va afavorir que al minut 14 pugés un nou gol al marcador. Tot i aquest magnífic resultat, els jugadors del Càlig van continuar atacant i, al minut 25, van apuntar al marcador un altre gol, el 0-5. Els jugadors de Xivert, a pesar de l’interès, tan sols van aconseguir d’arribar a la porteria defesa per Cristian en dues ocasions al llarg de tot el aprtit. . El Càlig va jugar sense que li sorgiren problemes i al minut 32 va marcar el 0-6, al 42 el 0-7 i al 43 el definitiu 0-8. Va ser un festival de gols vàlida per iniciar la temporada del 2006-07.

Cal destacar: Quico, Castro, Carrillo, Cristian, Oleg i Wilson.

Jornada 2. 24 de setembre de 2006

Càlig 2 - Peníscola 4

Gols de Quico Borrás (2)

El primer partit a casa que va jugar el Càlig va ser contra l’equip peniscolà. Va ser un dels partits considerats com a derbi comarcal. El Peníscola va aconseguir marcar el primer gol i, per tant, estrenar el marcador. Tot i això, el Càlig no va fer marxa enrere, ja que abans d’arribar al temps del descans va aconseguir empatar el partit, 1-1, gràcies a l’encert de Quico.

A la segona part l’equip del Peníscola va sortit al camp amb més força i en poc temps van remuntar el marcador, al minut 21, l’1-2, i al 32, l’1-3. Tot i aquest resultat desfavorable, el Càlig va seguir fent el seu joc d’atac i va marcar un segon gol. Tanmateix, els peniscolans es van distanciar cap al final del matx deixant el marcador amb el definitiu 2-4.

Cal destacar: Sánchez i Saura.

Jornada 3. 1 d’octubre de 2006

Les Coves de Vinromà 0 - Càlig 0

Aquest diumenge, l’equip del Càlig va marxar cap a les Coves amb la finalitat de jugar el partit corresponent de la temporada contra el covarxins, al camp de futbol el Temple. El joc emprat pels calijons va ser prou destacat i molt millor que el que feien els jugadors de les Coves. Tanmateix, la pilota va tocar la xarxa, i a la mitja part del partit el marcador continuava estant 0-0.

A la segona part, les coses no van canviar gaire, i això que el Càlig va seguir tenint el domini de la pilota, l’àrbitre no va assenyalar un gol perquè sembla ser que no va passar la línia marcada a la porteria i Wilson va desaprofitar una magnífica ocasió que hagués fet capgirar el resultat final del matx.

Cal destacar, en aquesta ocasió, tot l’equip.

Jornada 4. 15 d’octubre de 2006

Càlig 2 - Benassal 0

Gols de Carrillo i Quico

El Benassal, que ocupava en aquests moments el quart lloc a la taula de classificació, va esdevenir, durant tota la primera part, un contrincant difícil que hi va tenir algunes ocasions de gol però que, per a bé del Càlig, no van arribar a bon cap.

El Càlig va jugar millor a la segona part que a la primera i el fet va donar fruit. Així, cap al minut 17, va marcar l’1-0 i just al 18 el 2-0 definitiu. Tot i aquest bon resultat i per culpa de la tensió del mateix partit, al final d’aquest al camp només hi havia nou jugadors calijons i deu de benassalencs.

Cal destacar el treball de tot l’equip.

Jornada 5. 22 d’octubre de 2006

Atlètic Benicarló 0 - Càlig 0

En aquest nou partit, el Càlig s’enfrontava a un altre equip que ocupava en aquests moments un bon lloc dins de la taula de classificació, concretament el tercer,i, per això, li va caler aguantar i fins i tot superar la pressió que els benicarlandos van exercir al llarg de tot el matx. I ho va aconseguir d’una manera especial a partir del minut 20 amb bons tocs de pilota, amb una bona orientació del joc que li va permetre tenir diverses ocasions de gol i, en definitiva, a fer un bon futbol.

A la segona part, l’equip del Càlig va mantenir el seu bon joc, potser no cal dir que molt millor que els de l’Atlètic Benicarló. Van dominar el partit però la pilota es va resistir a entrar a la porteria del contrari. Amb tot, el punt que van portar a Càlig va ser ben merescut.

Cal destacar tot l’equip.

Jornada 6. 29 d’octubre de 2006

Càlig 4 - Cinctorres 1

Gols de Saura, Castro, Ximo i Sisco

L’equip del Càlig va tornar a demostrar en aquesta ocasió que quan vol sap jugar a futbol. En aquest partit va debutar com a director tècnic esportiu Alberto Ferrer Saura, i també s’hi va estrenar el porter suplent, que va fer una bona feina. Al llarg d’aquesta primera part, el Càlig CF va encaixar dos gols que li van permetre arribar al descans amb una certa tranquil·litat.

Al poc temps de començar la segona part, els cinctorrans van reduir la diferència marcant el seu únic gol del partit. Tanmateix els calijons van estirar el resultat i van aconseguir una gran victòria, 4-1.

Cal destacar, a més de l’equip, la feina d’Alberto Ferrer.

Jornada 7. 5 de novembre de 2006

Ciutat de Vinaròs 0 - Càlig 7

Gols de Castro (4), Juanín (2) i Quico

El camp vinarossenc de les Capçades va acollir aquest diumenge el partit de futbol entre el Ciutat de Vinaròs i el Càlig. El terreny de joc, de terra, estava en unes condicions pèssimes, tant que fins i tot se’n va parlar d’anul·lar el partit. Finalment s’hi va jugar i, malgrat aquest estat del terreny contrari al joc que fan servir els calijons, en res els va desmerèixer la voluntat de sortir a guanyar el matx. I ho van aconseguir.

El Càlig va fer seu el domini de la pilota des del començament, va dominar el joc i, en arribar al descans, el marcador assenyalava un 0-3 favorable.

En reprendre novament el joc a la segona part, la tònica va continuar sent la mateixa: superioritat del Càlig. I així es va arribar al final, amb un ben merescut 0-7.

Cal destacar el treball de tot l’equip.

Jornada 8. 12 de novembre de 2006

Càlig 1 - Morella 1

Gol de Rocha

Mentre el Morella controlava el partit, el Càlig no acabava de trobar la manera de prendre-li la mà, més encara, les imprecisions augmentaven tal com avançava el temps, i això que van pressionar i molt. De fet, al minut 34, un penal a favor del Càlig va fer pujar al marcador l’únic gol marcat pel calijons.

A la segona part, els morellans van sortir al camp valents i amb la clara voluntat d’empatar, almenys. I així va ser al minut 4 del segon temps, gràcies a un xut fort que va entrar per l’escaire de la porteria calijona.

Els calijons van tindre prou feina a conservar l’empat, encara que també s’ha de dir que d’ocasions per guanyar aquest partit no n’hi van faltar, però al remat no va poder ser.

L’àrbitre, i això és ben cert, va fer un arbitratge molt roín. La Federació hauria de prendre-hi nota i sancionar-lo.

Cal destacar: Castret, Quico, Ximo i Juanín.

Llorenç Antolí i Gascó