EDIFICIS SINGULARS

TEXT: Aureli Querol i Anglès, Càlig, octubre 1998

Els successius arranjaments i enderrocaments d'habitatges particulars han afavorit un canvi important pel que fa a la fesomia externa de la població en les darreres dècades, marcat de vegades per les onades de prosperitat i de gustos en la construcció. Això no obstant, encara es conserven inalterats el traçat dels carrers í algunes portalades treballades amb carreu, sobretot al nucli vell de la vila, on el vianant pot alenar amb enyor, si li plau, èpoques passades.
Els edificis més reeixits i característics de Càlig són:

* L'església parroquial. Alçada al segle XIV fou reconstruïda i ampliada entre 1622 i 1659, en què es donà definitivament per acabada, tot i que posteriorment s'hi van anar afegint tota una sèrie de detalls, com són el retaule major (avui desaparegut), la portalada d'entrada principal el 1758 i el mural de la Mare de Déu del Socors el 1900, entre d'altres.

La magnífica construcció de l'edifici parroquial és conseqüència del corrent renaixentista escampat arreu del nostre país, el qual sap combinar amb harmonia, però alhora amb austeritat, les tendències clàssiques.

Com a resultat de la guerra de 1936-39, l'interior del temple resta totalment buit en ser desposseït dels seus retaules i ornaments. Serà en acabar aquesta contesa bèl.lica quan s'endega una campanya per afavorir la construcció de nous retaules, bona part d'aquests obra del mestre Daniel Chillida, d'entre els quals cal destacar, per la seua relevancia en el traçat de les línies i grandesa de detalls, el que hi ha a l'altar major, datat el 1950 i dedicat a Sant Llorenç, patró de la vila.

L'ermita de la Mare de Déu del Socors. Situada a un quilòmetre de la població i embolcallada en un saludable i atapeït paratge arbrat, l'ermita del Socors frueix de l'amorosit caliu dels calijons. El camí que hi duu és trepitjat sovint par nombrosos vianants que a l'estació estiuenca, especialment, aprofiten par fer llargues passejades sota l'ombra de l'arbreda.
El primer document escrit que fa referència a l'advocació mariana del Socors a Càliq i l'existència d'un lloc destinat a ella data de 1582. De la que fou primera ermita es conserva una part de la seua construcció en el que avui és el bar, ja que el nou santuari es va alçar a l'últim terç del segle XVIII. L'edifici, d'estil neoclàssic amb esveltes palestres cimejades per ornaments decoratius, acull en el seu interior frescs d'una gran bellesa colorística pintats par J. Oliet el 1826.
Dins el recinte ermità hi ha l'hostal, amb dependències destinadas a lloguer d'estiuejants, i el pati dels pous, a més d'altres serveis i zones d'esbarjo.

*El convent de la Santíssima Trinitat. Fundat a començaments de l'actual segle per sor Margarida, la seua construcció bàsica forma part de l'arquitectura popular, d'on sobresurt la façana treballada amb pedra ornamental.
El convent es de clausura i està assistit per religioses de I'orde trinitari dedicadas, entre altres activitats que els són pròpies. a l'ensenyament de les primeres lletres als infants.

La seua església, petita, manté una estructura senzilla i acollidora, on hi ha un retaule, d'estil semblant als de la parroquial, i diverses pintures murals que fan referència a l'orde religiós.

La capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Situada dins el nucli urbà i construïda a darreries del segle XVIII, és l'única capella que ha romàs conservada de les quatre que hi havia dins la població.

La capella de Sant Josep. Es troba a mig camí entre la vila i l'ermita del Socors. Va ser edificada el 1835. El 1984 s'hi col.locà un quadre de taulellets amb la figura del sant.

* La Torre. És l'edifici més vell del poble. Malgrat la data que hi ha a l'escut treballat a la pedra i adossat a la paret frontal, que assenyala l'any 1625, de fet la construcció d'aquesta vetusta edificació es força desconeguda, ja que fins i tot Martí de Viciana, a la segona meitat del segle XVI, diu que "al principio fue muy bueno y de tiempo muy antiguo".

La seua sòlida construcció, treballada amb pedra de carreu, ha patit al llarg del temps algunes modificacions importants i ha estat utilitzada, entre d'altres, com a seu de l'Ajuntament, presó i magatzem. Actualment, tanmateix, acull el Centre Cultural la Torre.


* El Casal Municipal. Conegut també com a Centre Republicà fou construït durant la Segona República. El més característic d'aquest edifici es la frontera, reflex dels corrents de decoraci6 de façanes propis de l'època i que es troba en una bona colla d'edificacions calijones.