Revista nº 50.- Gener - Febrer - Març 2002
SUMARI
En parlar del patrimoni d'un poble no només fem referència a velles edificacions que pel seu valor constructiu o històric són insubstituïbles alhora que contribueixen a la identitat de la població que té la dignitat de conservar-les i gaudir-les, sinó que també en formen part uns altres elements vius que, amb el temps, han aconseguit ser punts de mira, de trobada i fins i tot d'orientació, tant que ben sovint tenen nom propi, pres del propietari o de llur ubicació. Ens estem referint en aquesta ocasió al patrimoni arbori.
Càlig és un poble ric en arbres, i de vetusts, n'hi ha bastants: el garrofer de Tafalla, la figuera de la Reieta (arrancada no fa gaire), la carrasca del coll de les Forques, l'om del Socors... i un llarga llista d'oliveres, garrofers, ametlers, lledoners, carrasques...
D'ençà l'establiment de l'home en aquestes terres, que segons els vestigis de poblaments que s'hi han trobat es remunta al temps dels ibers, les vastes extensions dels boscos de carrasca i de la resta de flora mediterrània han anat transformant-se en terra de conreu i de pastura. Fins no fa massa, els vinyets i els sembrats ocupaven bona part del territori. Molts dels abancalaments del terreny, fets amb marges de pedra seca, provenen de l'ampliació d'aquests conreus que van tenir lloc al segle XVIII. Més cap ací, s'hi van plantar els ametlers, fins que, a la dècada dels vuitanta del segle XX, a les parts planes del terme, els productes d'horta i els tarongers van començar a prendre el territori que ocupaven els arbres de secà. Aquesta transformació, afavorida per la trobada d'aigües subterrànies, ha fet canviar substancialment el paisatge d'algunes de les partides del terme calijó.
Ara que comença el bon temps, fer una passejada pel terme aturant-nos on convinga per observar la bellesa que ens brinden els arbres centenaris i la gran diversitat de plantes que creixen per tot arreu (argelaga, arínjol, baladre, blet, borraina, canyota, citró, corretjola, cugula o avena borda, crespinell, espinal, estepa, fenàs, fonoll, ginesta, gram, herba pegalosa, herba petadora, jonc, julivert bord, lletrera, llicsó, malva, margall, margalló, matissa, ortiga, pericó, romer, rominguera, rovella/rosella, sabateta del Nostre Senyor, saborija, senuc, timó, timó mascle, trencapedres, verdolaga...) ens valdrà per entendre millor on vivim i alhora per respectar i estimar la nostra terra.
Prim amb figues
Un pastís senzill de fer que fet a casa. Càlig és un poble on vora els marges trobem figueres, no com a conreu sinó com element subsidiari de l'alimentació diversificada, com a aliment per als ocells (per exemple, als tords se'ls dóna figues enfarinades) i de les persones. De figues en trobem de negres (coll de dama...) i de blanques (...)
Ara us proposem la manera de fer el prim amb figues
Després de collir les figues, figues negres, primer s'han d'aplanar amb els dits i després es posen al canyís perquè s'assequen. Una vegada posades al canyís es posa per damunt un polsim de farina perquè s'eixuguen millor, perquè si no fan caldo. Uns 15 dies al canyís si fa humitat, si fa ventet en 8 dies n'hi ha prou.
Una tasseta d'oli, una de sucre i una de farina i una mica de rent (llavat o pastilla), amb això es fa la pasta. Les figues es tallen a trossets. S'aplana la pasta i es tiren els trossets de figa per damunt i tot seguit la pasta es va movent fins que les figues queden igualades
Es poden fer dibuixos, llaços, redones, quarats
Es posa, finalment una mica de sucre per damunt i es porta al forn a coure.
De vegades a la mateixa massa de pa, al forn afigen una mica d'oli i sucre i unes quantes figues i fan el prim amb figues.
LA MARCA DEL CENTRE DE CULTURA
Han passat uns quants anys des que es va fundar el Centre de Cultura Pere de Balaguer (CCPB, 1994). En tot aquest temps el CCPB no ha disposat d'una marca que el distingisca, que li done la personalitat que li és adient. Ara, aquest buit s'ha aconseguit d'omplir-lo gràcies al disseny que ha fet l'artista i dissenyador Amat Bellés i Roig (la Pobla Tornesa, 1949). Amat Bellés ha creat una marca, formada de símbol i de logotip, que dóna identitat al Centre de Cultura. Per confeccionar aquesta marca, Amat Bellés ha traslladar la seua imaginació al temps en què va viure Pere de Balaguer: "...sabem que la carta de població atorgada als pobladors de Càlig és de l'època en què regnava Jaume I, però no tenim cap imatge de Pere de Balaguer, que és qui rep d'Hug de Fullalquer aquest document. Per això, a l'hora de dissenyar la marca vaig prendre les quatre barres reials i hi vaig afegir les lletres inicials de Pere de Balaguer".
Tanmateix, per arribar a aquesta marca, Amat diu que "primer vaig començar a fer ratlles sobre un foli en blanc fins que van començar a sortir-me les idees que anava alhora corregint. A partir d'aquestes primeres línies, que em donaven una lleugera idea del que volia aconseguir, vaig anar creant dibuixos mentre pensava a qui anava adreçada la marca. Quan ja vaig saber el que volia, vaig fer l'esbós, és a dir, vaig afegir com a continuació de les quatre barres l'arc de la P al darrer pal i les dues arcades a un nou pal afegit per conformar la B, i així les inicials quedaven integrades dins del conjunt del símbol. I, davall, el nom desplegat del CCPB. Finalment, a l'ordinador, vaig dissenyar la marca de manera definitiva".
Aquest conjunt de símbol (les quatre barres i les inicials PB) i de logotip (el nom del CCPB) conformen la marca, la qual té dos colors "el roig de les barres, que és un color molt cridaner, i el negre de les inicials, que facilita que la gent reconega la forma de la marca". Això no obstant, quan per raons de disseny la marca no es faça a color, el roig serà grisenc i les lletres negres, tret del segell que serà de color uniforme.
Aquesta marca esdevindrà des d'ara, doncs, la imatge que identificarà el CCPB en els actes que programe i desenvolupe, com ho fan la resta d'associacions, entitats i organismes. Amb tot, s'ha de dir que les seccions que formen part del Centre de Cultura també hi podran afegir unes altres marques que les facen genuïnes.
A.Q.A.
PIROTÈCNIA TOMÀS, SL, UNA EMPRESA CONSOLIDADA
D'ençà la fundació, esdevinguda l'any 1994, Pirotecnia Tomás, SL, ha anat aconseguint l'objectiu que s'havia fixat al principi: dissenyar i crear espectacles pirotècnics arreu de les nostres comarques. Aquest objectiu ha estat fins i tot superat amb la consolidació del nom de l'empresa, el qual figura al costat de pirotècnies de gran renom.
Pirotecnia Tomàs, SL, va començar fent camí amb la cremada de la falla l'Embut de Benicarló, el 19 de març de 1994. A partir d'aquest moment, ha estat present a molts pobles i ha participat en una gran varietat de festes, com són el Festival de Cinema de Comèdia de Peníscola, la Magdalena de Castelló de la Plana o les falles de València.
L'empresa està formada de dotze treballadors, dels quals vuit estan en plantilla, mentre que la incorporació de noves persones depèn de la temporada i del treball que hi ha programat.
El taller on s'emmagatzemen i es preparen els materials pirotècnics es troba situat a la partida de la Tossa, al costat mateix de la ratlla de terme entre Càlig i Benicarló.
En començar l'entrevista, José Antonio Gregori, gerent de l'empresa Pirotecnia Tomás, SL, ens comenta que senten una mena de frustració que a l'empresa no hi haja cap treballador de Càlig, ja que, tot i que s'han posat en contacte amb joves de la vila, l'empresa no disposa per ara de calijons que en formen part. A més del gerent, hi ha Miguel Ángel Tomás, tècnic en disseny pirotècnic, i J. Jaime Verge, gerent de producció, que són els altres dos socis que formen aquesta societat.
Quins espectacles solen preparar, a banda dels coneguts focs artificials?
Els focs artificials són l'espectacle que més crida l'atenció de la gent, pel colorit, el soroll i l'ambient que els envolta. Però les mascletades són unes altres atraccions pirotècniques que desperten amb força els sentits. A més, hem realitzat espectacles piromusicals, on es combinen pirotècnia i música, participacions en programes de televisió, col·laboracions amb grups de teatre de prestigi, inauguracions d'estadis, celebracions d'equips de futbol i futbol de sala, entre molts altres punts.
Dels llocs on l'empresa ha participat, quins destacaria vostè com a més importants?
Al llarg dels vuit anys de funcionament que duem fins ara, hem preparat actes ben diversos i d'envergadura. Es podrien destacar les participacions a diferents edicions del Concurs Internacional de Focs d'Artifici de la Costa Brava, a Blanes, que aquest any ha arribat a la 32 edició, el piromusical amb què acabava el mil·lenni a Burgos, la monumental mascletada nocturna que vam disparar a Nimes (França) i una llarga llista de llocs que no deixen de ser importants per a nosaltres.
En aquesta part de l'entrevista, José Antonio Gregori, destaca la ràpida evolució de l'empresa sense realitzar grans despeses econòmiques en l'apartat de publicitat. Diu que "l'empresa es dóna a conèixer cada vegada que realitza un espectacle. No hi ha millor publicitat que oferir una bona imatge en els exhibicions pirotècniques. És d'aquesta manera quan naixen els contractes".
Parlant de seguretat, són molt exigents les normatives que regulen les activitats de les empreses pirotècniques?
No acabaríem mai de parlar sobre aquest tema. El Ministeri d'Economia, per mitjà de la Direcció General de Política Energètica i Mines, que abans era regit pel Ministeri d'Indústria, realitza uns informes periòdics de caràcter tècnic perquè les instal·lacions, el material i els treballadors complisquen una sèrie de normes. Cal destacar que disposem d'una gamma molt variada de productes que supera els cent vuitanta, i que cadascun d'aquests ha de passar rigorosos exàmens de seguretat.
El taller pirotècnic disposa d'un avançat sistema de detecció de vibracions sísmiques, que detecten qualsevol moviment del terra i de les mateixes parets dels magatzems. Aquests detectors estan comunicats directament amb una central d'alarmes i, aquesta, alhora, amb la Guàrdia Civil. La més mínima transgressió d'aquestes mesures posa en marxa un dispositiu d'emergència anomenat Pla de Seguretat Ciutadana, amb el desplegament de mitjans de la central d'alarmes, Guàrdia Civil i bombers per a prevenir qualsevol tipus d'incidència.
Sense anar més lluny en el temps, el recent incendi d'una part del coll de la Tossa va ser un dels temes de què va tractar l'entrevista.
El foc va estar ben prop d'afectar les casetes que hi ha contra la tanca de protecció del recinte. Sort en va haver de la ràpida intervenció de les brigades forestals de bombers i dels equips de suport aeri, tot i que existeixen una sèrie de mesures preventives de vital importància en aquests casos. Hi ha una distància de seguretat de quinze metres entre la caseta més propera a la tanca i quatre metres més d'anell de seguretat que actua com a tallafocs en cas d'incendi. La pirotècnia disposa d'un pou d'aigua amb 100.000 litres de capacitat a disposició dels bombers de manera permanent.
Entre els temes de seguretat, quins són els que més destaquen a l'hora de treballar dins de la pirotècnia?
Els treballadors de la nostra empresa acudeixen a cursets d'aprenentatge i de prevenció de riscos laborals, cosa que en aquest ofici és important. A més de les conegudes normes de no poder fumar dins la zona de treball, podem esmentar diferents punts a tenir en compte. Alguns dels més perillosos són evitar fenòmens meteorològics adversos -és el cas del vent de ponent, carregat d'energia electrostàtica-; cal descarregar aquesta energia electrostàtica que duu cada persona abans d'entrar a cada caseta, posant-se en contacte amb un fil conductor d'electricitat unit al terra; cal parar compte amb les quantitats de pólvora amb què es treballa i no sobrepassar els límits establerts; entre d'altres. Tot açò, perquè la unió d'electricitat i de partícules de pólvora en suspensió poden resultar una barreja altament explosiva.
A més, José Antonio Gregori afegeix que "no podem deixar de banda que quasi tots els productes amb què tractem són ecològics i fabricats amb cartó reciclat. No debades, els productes que fem servir en els nostres espectacles són, en part, exportats directament des de la Xina. I és que l'Estat espanyol adquireix a la Xina el 85% del material pirotècnic que es dispara cada any. També comptem amb la participació dels Centres Ocupacionals de Benicarló i Torreblanca per al muntatge dels embolcalls de trons per a les mascletades i de coets voladors ". Ací, el gerent de Pirotecnia Tomás, SL, comenta que "Miguel Ángel Tomàs viatja cada dos anys a la Xina i participa durant quaranta dies en diferents cursets i proves experimentals que realitzen els artistes del món pirotècnic. És el lloc per excel·lència per a poder aprendre i innovar després a la nostra zona.
La incorporació d'equips informatitzats per disparar qualsevol espectacle és un avantatge de cara a treballar amb la major seguretat possible. No és el mateix estar situat a un pam de distància del canó que llança la carcassa de pólvora, per poder encendre la metxa amb foc a les mans, que estar tranquil·lament assegut a una cadira a dos-cents metres del lloc on es pot originar el perill per a prémer un sol botó i fer que comence l'espectacle. Tot i això, mirem d'assegurar-nos sempre que tot el material, a banda de passar les corresponents proves tècniques, estiga en condicions per a ser llançat".
Quina és la relació que tenen amb les altres empreses pirotècniques del País Valencià?
Hi ha empreses molt conegudes i de prestigi reconegut, però cadascú mira d'obtenir el propi benefici i de guanyar-se la clientela a través d'oferir un bon espectacle. És cert que totes les empreses de l'Estat estem associades per tal de millorar el producte final, però tothom treballa sense mirar amb deteniment què fa o què diu el veí.
La ubicació de la pirotècnia a Càlig, va ser la primera o ja disposaven d'algun altre lloc per a fabricar els productes?
Sí, el primer lloc on vam començar a treballar va ser al taller de la partida de la Tossa, al terme de Càlig. Jo tenia uns terrenys propis des de feia uns trenta anys i vam adquirir finques de diversos propietaris per a completar un total, en l'actualitat, de 78.000 m2 dedicats a l'ús pirotècnic. Hi ha 352 m2 destinats a edificis tancats, repartits entre casetes de fabricació, vestidors per als treballadors, magatzems i oficines, amb un total de setze. Com a dades complementàries cal destacar, a nivell informatiu, que ens trobem a una distància de 2.000 m del nucli urbà de Càlig i a 5.000 m del de Benicarló. La via de comunicació més pròxima és la carretera vella de Càlig a Benicarló, de la qual ens trobem a 800 m; alhora, estem a 1.300 m de la carretera comarcal CV-850, a 2.000 m de l'autopista A-7 i a 4.500 m de la N-340.
Li sembla que la mascletada de València, una de les fites més importants de l'any, obri moltes portes a nous contractes?
Realment, la influència dels mitjans de comunicació és beneficiosa per a empreses modestes com la nostra. Sempre hi ha més opcions de trobar un nou client a través de la publicitat a la televisió, com és el cas de la mascletada de València. Però no per això deixen de ser importants les mascletades que disparem a Benicarló o a Càlig, on també la gent és testimoni dels avanços que la nostra empresa assoleix. Sens dubte, la millor promoció és la que es realitza en el moment de disparar la pólvora, per a mirar d'aconseguir els millors efectes i la millor qualitat sense efectuar una despesa econòmica excessiva.
Tancarem aquesta entrevista amb el repàs d'alguns dels premis que han rebut, des que l'any 1994 es fundés l'empresa.
Doncs, l'any 1996 vàrem rebre el premi Masclet d'Argent com a reconeixement a la millor mascletada disparada durant les festes de la Magdalena, a Castelló de la Plana. Tres anys més tard, el 1999, vam obtenir el primer premi Diario de Navarra pel millor castell de focs d'artifici de les festes de San Fermín de Pamplona. També durant aquest mateix any vàrem ser guardonats amb el premi del Festival Internacional de Pirotecnia Ciudad de Valladolid. Durant els tres darrers anys hem rebut diversos premis a llocs com són Tarragona, Blanes i Orense. L'any 2001 vam ser la tercera empresa més votada a través d'Internet per la millor mascletada realitzada a la plaça de l'Ajuntament de València.
Ricard Gumbau i Morera
PIRÀMIDES
"Tigres, leones, todos quieren ser..."
Torrebruno
Part one
Alba. Piràmide quotidiana
Collons! Ja hi som! Just ara, quan per primera vegada Magda, la de Martinell, es veia més receptiva que mai i jo estava a un tres i no res d'aconseguir-ne un feliç beset... Ostres, Magda! Llàstima que la família es veu que va curta de garrofes; ara, que nosaltres no podem parlar molt fort... Però ves quina xicona més trempada!, veritat? Maleït despertador! El faria xixines. Au, xeic, deixa't de cabòries, que, encara que Berta dorm com un soc -aquesta nit fotia uns rogalls...!-, et podria sentir i, llavors..., malament rai... Recorda que et va dir de comprar tres barronets i un paquet de rotllos d'aiguardent a ca Cinto -anit no es trobava gaire bé. Au, doncs. I alego, a veure si fas tard. Mira que si et fessen fora...
Mentre aquest somiatruites s'alçava mandrós; mentre Vicenta Peris amania el dinar del senyoret Joan -unes delicioses penques de pit de pollastre arrebossat amb unes carxofetes fregides, tot en un portaviandes, junt amb una ampolleta de Coca-Cola plena de vi de Batea-; mentre Jordi, el fill gran de Teresa, feia via pel carrer del Rei Juan Carlos I cap a la plaça, on el xofer de l'òmnibus, que el duria a les classes de matemàtiques, música, educació física i tecnologia -perquè avui és dimarts-, feia un badall d'aquells que sembla que se te'n va l'ànima; mentre Anna, que encara no sap que diumenge va ferir l'amor propi d'Ernest, creuava el pont per a anar-se'n a treballar fora vila tot escoltant les notícies de Rne -es veu que al pobre George li fa mal l'ungla del dit gran del peu dret-; mentre el matiner Honori, un iaio de cabals cellanegre, guanyador abans-d'ahir de dues partides a la manilla que li valien el dret a dos cigalons debades, feia lliscar la Philishave per la patilla esquerra per tal d'anar polit a la cantina; mentre el fosc sostre del dormitori del 12 del carrer Major -un cop més- era observat des de feia una hora i tretze segons per una Agnès escapçada a causa de la permanent perversitat oculta de l'home; mentre Miquel -el de la Costa, no Miquel Callau el que trreballa a Euromuebles- donava menjar a Cocú, un gos de caça, sec com un alabastre, amb un nas punxegut que, segons diuen al bar, el fa el millor per a la llebre; mentre el senyor rector passava els set calzes d'amargura ensomiant que uns xitxarel·los li robaven la santa relíquia de Rita Verge a recer de la mandrosa nyonya dels llençols; just quan Abderraman es queixava del queixal del canyís mentre baixava pel carrer del Seny per a exercir com ahir de peó d'obra; mentre Pau i el seu peluix dormen tendrament agomboiats desconeixent, entre altres coses, què carai és una entitat financera o un vot en blanc; mentre la Mireia, a qui ahir la regla va avisar que era lluna plena, començava amb la dutxa tot un ritual d'empolainament d'allò més matiner, perquè fins a les nou no entra a l'oficina; mentre Manel de la Bóta, adormissat, feia tentines pel passadís a la recerca de la trona, en la qual poder-hi abocar les recialles dels vint euros de vi que anit va xumar en honor de la seua desventurada infantesa; mentre el carnisser, cansat perquè anit no va voler perdre's per res del món La verdad al descubierto, estava a punt de posar-se a esmolar el coltell dels conills; mentre Carles es cordava les sabatilles amb parsimònia, encaboriat en el jove perquè de la vida i en la sinuositat dels pits d'Àngels; mentre Ximo passava aparentment trist i feliç per davant de l'estanc amb un tractor ensordidor i un remolc amb uns basquets buits i dos corrons enxampaolives; mentre la major part de la vila començava a desempallegar-se càndidament de la delitosa intimitat onírica dels blans coixins, mentre començava a obrir de nou els ulls a la vida, moguda per la consciència natural del guanyapà, i s'abocava mig víctima mig consentent a l'inevitable tràfec rutinari, quan el sol ja feia estona que donava el bon dia a tothom escolant-se pels carrers i pels forats més recòndits de les llars, tot just llavors una bona rabera de ienes de fam grisenca fingien deambular serenes i cordials per les plàcides voreres, alhora que una vintena de voltors insadollables, aquestes aus rapinyaires fosques com esmòquings, més velles que l'anar a peu, dominaven el cel blau de la vila sobre la qual planejaven bo i temptejant d'aquella forma circular tan trista, indicant l'existència d'alguns éssers frèvols a la salvaguarda del legalisme lleoní, és a dir, que volen contents perquè, si Déu vol, ompliran el pap fins al nuc de la corbata.
Part two
Migjorn. Piràmide d'aigua
Capteniment quiescent al migjorn
Durant les primeres hores de la tarda, Tòfol no repararà el morro de l'Opel Astra amb tanta felicitat, perquè tota l'alegria i l'orgull per fer saber als conciutadans una primícia de les bones -i les presses per manducar el plat d'olla- se n'han anat en orris tot just abans de demanar el cafè amb llet, quan "el panoli eixe del Mocallums"...
-Doncs, sí. Es veu que volen fer no sé què al Terrer.
-El que volen fer, segons m'han dit uns enttesos, és la falla més gran d'Espanya i de part de l'estranger.
-Què volen fer, com a Rio de Janeiro?
-Seria tota una atracció turística!
-Com si no en tinguérem prou d'alemanys...!!
-Jo he sentit dir que volen fer una modernííssima torre-museu de la hispanitat mediterrània.
-Com la que van fer allà a Babel, no?
-Ja veus quines poca-soltades! Jo faria un camp de futbol i a córrer...
En això hi arriba Domènec, que la sap llarga, i posa la veritat -i una copeta de conyac- sobre la taula.
Tothom roman en silenci uns segons, fins que...
-Una altra?
-Que en vulguen fer una a quatre passes d'uuna altra fa mala espina...
Domènec, cofoi: -I diuen que en volen fer moltes més.
-Que siga el que vulga. Això tot són dinerss per al poble.
-A saber per a qui seran...!
-Per als mèmios.
-Voldràs dir per a les mòmies.
-I a quin sant, una piràmide al Terrer?
> -Un altre bleda... Que no veus que això és progrès, soca!
-Es veu que això de les piràmides està de mmoda ara...
-I d'on els trauran els diners?
-Ah, xiquet! Això ho deu pagar Europa...
-I les nostres garrofes què?
-Tu què prefereixes: seguir escarrassant-tee per quatre perres o que et donen un bon pessic d'euros?
Ramon el Ferrer ja no sentirà les intervencions següents, feliç com és guaitant-se al cel blau amb el seu aeroplà nou de trinca sobrevolant -a l'alçada dels carronyaires- el Terrer, on té una pirà... vull dir, un bancal de garrofers.
-I ja han pensat que això de les piràmides necessita un munt d'aigua?
-Xe, tenint la mar a un no-res...
-A la tele diuen que els polítics ja han feet plans.
-Eixos, de polítics, gens ni mica... Només busquen els clenquis com a gossos.
-Es veu que volen portar l'aigua del Flum.<
-No sé com.
-Més faena per a la construcció...
-Heus aquí el negoci!
-Xe, i eixa gent no veu que no n'hi ha d'aiigua al Flum?
-Això ho dius tu.
-Això ho dic jo, que el vaig veure dissabtee, i la gent d'allí, que està més viva que mai.
-Vau veure a les notícies la multitudinàriaa manifestació?
-I això què se'ls en fot als lladres i al pprogrès?
La raó del quídam
L'espontaneïtat, més centrada en interessos primaris, no ha atès a comentar ni el nefast impacte mediambiental ni l'aberració vers el desconegut patrimoni històrico-cultural del Terrer, qüestions de les quals s'ha fet ressò un petit -com sempre- grup de gent lúcida i objectiva, que ha promogut debats i conferències, i la majoria de la qual ha hagut de rebaixar-se a la institucionalització per poder fer front al legalisme lleoní.
El vermut del Bé
I -Senyor Alcalde, té un momentet?
-Després del vermut, estimada. Vine a menjaar. [...] D'allò... ni una pregunta, entesos?
II Berta i el marit, qui ha pogut arribar a temps al treball, romanen fent la digestió davant del telenotícies.
"Anit la corporació municipal va assistir a la inauguració de l'Exposició de la Petxina de Pelegrí i les nostres càmeres no hi van faltar, és clar [...]. Hi va haver una suculent degustació, després de la qual l'Excel·lentíssim Magnífic Senyor Alcalde va respondre les nostres preguntes atentament.
-Sí, molt bones, molt bones! [...] Crec quee és una forma d'impulsar el nostre comerç marítim [...]. Tot allò que és un bé per al poble crec que cal impulsar-ho [...]. Gràcies a l'esforç de tots, el nostre poble va immillorablement."
III Berta sent un poquet més d'afecte pel Bé i per la petxina de peregrí; Senén no, perquè s'ha adormit.
Part three
Vespre. L'estímul de la piràmide
Aquest vespre, abans que es ponga el sol, hi ha una xicoteta festa. Vols vindre-hi amb mi? Hi anem Òscar i jo ensems a recer del melangiós llostre vespertí. En entrar al casal, veiem una gernació i una llargueruda taula parada. Unes mestresses van col·locant tota mena de viandes i bevendes sobre el tapet de paper blanc. Sona una música accessòria. I, a poc a poc, consuetudinàriament, tothom s'hi va -ens hi anem- aplegant al voltant. Per favor, que no menge ningú, encara! Tots hi romanem a una certa distància. Cada vegada hi arriba amb gravetat més poca gent i, per fi, hi entra el darrer. Tots estem uniformement distribuïts als volts de la llargueruda taula parada. Fins que hom no diga ja, quiet tothom! Aquesta és la llei per als honestos. Ningú no se n'adona, però el grup dels darrers, sagaç i pervers, fa conxorxa i, com aquell que no fa res, amb una dissimulació esfereïdora, ha començat a agafar ara uns cacaus, adés uns tramussos, ara uns 3Ds, adés unes papes. Quan uns s'assabenten que els del costat es llepen els bigotis, s'hi apunten picardiosament i comencen a picotejar amb golafreria. Mentre algunes ienes han començat a prendre-hi partit amb fam grisenca, hom crida l'atenció del senyoret Joan, que acabarà penedint-se d'haver-se endrapat dos ametles comptades -encara que se les menjara amb fam. La llei frega els límits de l'aguant popular i, a l'últim, ja!, després d'uns deu minuts de música accessòria en què hem rigut i hem plorat. La majoria de convidats ens llancem indulgents a la llargueruda taula parada amb un egoisme comprensible.
-No hi ha dret!-diu el quídam amb raó.
-No? I tant que n'hi ha, de dret! <
Part four
Nit?
Felip Gumbau i Morera
DEL LIBERTINAJE A LA BONITA LIBERTAD
Tengo cosas que decir
de este mundo sin piedad,
viendo día tras día
desmesurar de maldad.
Donde no existe el amor,
sólo la vanidad,
y cada día más desdén,
menos amor, menos felicidad.
Y buscando almas buenas
y no las puedo hallar,
pero siempre quedan algunas
que nos sirvan de ejemplar.
Con el viento se la llevan
la poca felicidad,
entrándose mar adentro
y en el agua se va a ahogar.
Con tormentas y olas gigantes
estalla en algún hogar,
no hay amor ni cariño,
escasea la felicidad.
Es escaso el amor verdadero,
casi se puede contar,
no damos buenos ejemplos,
confundimos el libertinaje
con la libertad.
Remedios Anglés Anglés
CASES BENESTANTS DE CÀLIG (VII)
José Bengochea, un cop acabats els estudis de Farmàcia, va exercir la professió a la Jana fins l'any 1920, que es va casar i es va traslladar a Càlig on va ser apotecari fins que es va jubilar. Una vegada jubilats, el matrimoni se'n va anar a viure a Castelló de la Plana i estan soterrats al cementeri d'aquesta ciutat.
Amb aquest matrimoni comença la branca dels Bengochea a Càlig. Van tenir vuit fills.
8. José Méyer Sorni, de Càlig. Era arquitecte i vivia a Castelló de la Plana. Fadrí i sense fills. El seu padrí de bateig va ser fra Felipe Aragó Agramunt, que va ser el darrer capellà calijó que va pertànyer a l'orde de Santa Maria de Montesa. Aquí al poble, a fra Felipe, se'l coneixia com el rector de la creu, perquè sempre portava la creu roja de Sant Jordi cosida a la sotana i a la capa.
II. La branca dels Bengochea:
1. Enrique Bengochea Méyer, nascut a Càlig l'any 1923. Es va casar amb Ana Vallet Montañés, de Castelló de la Plana. Va ser metge a aquesta ciutat i va morir el 13 de febrer de 1997. Van tenir tres fills (9, 10 i 11).
2. José Bengochea Méyer, nascut a Càlig l'any 1925. Era farmacèutic de Càlig i va ser la tercera generació ininterrompuda de farmacèutics d'aquesta casa benestant. Quan es va jubilar es va quedar a viure a Càlig on va morir el 31 de gener de 1999. Està soterrat al cementeri d'aquesta població. Es va casar amb Gloria Prieto Fornás, de Castelló de la Plana, que és assistenta tècnica sanitària (ATS). El matrimoni Bengochea-Prieto van enderrocar la casa benestant antiga i en van construir una altra de nova, lloc on avui hi ha la farmàcia. Van tenir dues filles (12 i 13) que en l'actualitat són farmacèutiques a Càlig i viuen en aquesta casa benestant.
3. Antonio Bengochea Méyer, de Càlig. Casat amb Pilar Buonamisis Azón, de Castelló de la Plana. Va ser aparellador de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fins que es va jubilar. Actualment té casa a Càlig, al carrer dels Magistrals, 29. Van tenir dos fills (14 i 15).
4. Fernando Bengochea Méyer, de Càlig. És metge a Madrid. Fadrí i sense fills.
5. Vicente Bengochea Méyer. Va estudiar al Seminari Diocesà de Tortosa i va ser ordenat sacerdot el 18 d'octubre de 1956. La primera missa la va celebrar a l'església parroquial de Càlig el 4 de novembre de 1956. Actualment és canonge a la cocatedral de Santa Maria, de Castelló de la Plana, i viu a aquesta ciutat amb sa germana Ana i els seus nebots Antonio i José Luis.
6. Miguel Bengochea Méyer, de Càlig. Està casat amb Juana Escribano Berga, de Barcelona. Viu a Castelló de la Plana, on va exercir la professió de visitador metge fins que es va jubilar. Actualment té casa a Càlig, al final del carrer de Santa Magdalena. Van tenir tres fills (16, 17 i 18).
7. Juan Bengochea Méyer, de Càlig. Està casat amb Dolores Garcés Balfagó, de Castelló de la Plana. Va ser visitador metge a Castelló de la Plana, on resideix actualment. Van tenir dos fills (19 i 20).
8. Ana Bengochea Méyer, de Càlig. Es va casar amb Antonio Viciano Agost, de Castelló de la Plana, i va morir el 26 de gener de 1999. Van tenir dos fills (21 i 22).
9. Enrique Bengochea Vallet, de Castelló de la Plana. És farmacèutic i es va casar amb Rosa Tirado Fabregat, de Castelló de la Plana, que també és farmacèutica. Tenen dos fills (23 i 24).
10. María Lidón Bengochea Vallet, de Castelló de la Plana. És farmacèutica i està casada amb Luis Manglano Tirado, de València. Té una filla.
11. José Ramón Bengochea Vallet, de Castelló de la Plana, on va morir.
12. Mercedes Bengochea Prieto, de Càlig. Actualment és farmacèutica d'aquesta població. Està casada amb Jeremías Monroig, de Càlig. Tenen dos fills: Irene i Pepe.
13. Ana Bengochea Prieto, de Càlig. És farmacèutica i està casada amb Juan Carlos Molina Díaz, de Castelló de la Plana. Tenen un fill: Pablo.
14. Antonio Bengochea Buonamisis, de Castelló de la Plana. És aparellador i treballa a Gènova.
15. Ana María Bengochea Buonamisis, de Castelló de la Plana. Viu a Barcelona i és inspectora farmacèutica a Blanes.
16. Mercedes Bengochea Escribano, de Barcelona. És jutgessa substituta a Castelló de la Plana. Està casada amb Juan Oller Cuartero, de Barcelona.
17. Miguel Ángel Bengochea Escribano, de Barcelona. És enginyer industrial. Està casat amb Amparo López. Viuen a Godella. Tenen un fill: Fernando.
18. Ana Bengochea Escribano, de Barcelona. És enginyer agrònom i viu a Castelló de la Plana.
19. Juan José Bengochea Garcés, de Castelló de la Plana. És empleat de Telefónica i viu a la Sénia. Està casat amb Eva Archelos Morata, de Castelló de la Plana. Tenen dos fills: Alejandro i Carlos.
20. Fernando Bengochea Garcés, de Castelló de la Plana. És químic i viu a Castelló de la Plana.
21. Antonio Viciano Bengochea, de Castelló de la Plana. És gerent d'una empresa de transports familiar. Viu a Castelló de la Plana.
22. José Luis Viciano Bengochea, de Castelló de la Plana. És agent d'assegurances. Viu a Castelló de la Plana.
23. Enrique Bengochea Tirado, de Castelló de la Plana.
24. María Bengochea Tirado, de Castelló de la Plana.
Han col·laborat en aquest article sobre la casa benestant dels Méyer-Bengochea els meus oncles mossèn Vicente Bengochea i Gloria Prieto, vídua de José Bengochea, als quals els agraeixo la informació que m'han donat i la revisió que n'han fet perquè aquest article es puga publicar amb fiabilitat.
Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
ELS REIS MAGS VAN PASSAR MÉS CARREGATS QUE MAI
La rebuda d'enguany dels Reis Mags d'Orient va ser multitudinària, tot i que el temps no va acompanyar gaire durant la tarda del dissabte 5 de gener, perquè el cel amenaçava de ploure.
La Comissió de Festes va organitzar l'arribada de Melcior, Gaspar i Baltasar una hora abans que en anys anteriors, a les 18.00 h, els quals, dalt d'una carrossa, van entrar a la vila per la carretera de Benicarló. La Colla de Dolçainers i l'Agrupació Musical Vila de Càlig van acompanyar la cavalcada amb so de cercavila. La primera parada del recorregut va ser a la casa de la vila, on l'alcalde va rebre ses majestats. Després, van anar a l'església de Sant Llorenç i al convent de les monges trinitàries, on van adorar el Nen Jesús i van oferir, a cadascun dels dos llocs, uns dolços típics.
Tot seguit, la comitiva reial i els veïns de la vila van fer cap a l'auditori del Centre de Cultura on es va dur a terme el repartiment de regals. El rei Gaspar va fer un breu parlament de benvinguda, en el qual va destacar que el regal desitjat per tots els calijons -la restauració definitiva de la Torre- no l'havien pogut dur perquè ningú no l'havia encarregat. També va afegir que el carbó arribaria a les mans dels representants que no han fet el que calia perquè la Torre estiga ja restaurada.
Aquest any es va arribar a la xifra rècord de regals repartits, amb un nombre exacte de cent paquets, cosa que els altres anys vorejava la setantena. Entre infants i familiars, a l'auditori hi havia unes tres-centes persones que esperaven amb anhel, els uns, el moment de recollir el corresponent regal de mans dels Reis Mags i, els altres, volien immortalitzar l'acte.
Abans de deixar Càlig, els tres Mags van visitar la Llar de la Tercera Edat, situada al carrer de l'Hospital, i van emocionar uns vint-i-cinc residents amb el lliurament d'uns obsequis.
Ricard Gumbau i Morera
DONACIÓ DE L'ORGUE VELL DE SANTA MARIA A LA PARRÒQUIA DE CÀLIG
El dia 1 de febrer es va descarregar, a dins l'església de Càlig, l'orgue que fins a aquest dia era a la cocatedral de Santa Maria de Castelló de la Plana, dut gràcies a la intervenció de mossèn Vicent Bengochea Méyer, rector, durant 33 anys, de Santa Maria.
En paraules de Mn. Vicent, "l'orgue va vindre a Càlig perquè, com a Santa Maria ja hi ha dos orgues de tubs, aquest no feia cap funció i s'havia decidit desprendre-se'n donant-lo gratuïtament. Llavors me'n vaig fer càrrec jo i el vaig dur a Càlig, perquè encara pot donar un bon servei durant molts anys, però, per damunt de tot, perquè li tinc un gran carinyo, ja que ha estat a Santa Maria durant 33 anys i ha sigut un element bàsic que m'ha acompanyat en totes les celebracions que hi he fet, gràcies, i cal dir-ho, a un escolà que sabia tocar-lo i tenia molt bona veu. Per tant, li tinc un gran record i no volia malperdre'l. I portar-lo a Càlig ha sigut una manera de recuperar-lo".
Aquest orgue el va comprar l'església de Santa Maria l'any 1967 a una fàbrica d'orgues de Sant Sebastià (País Basc) i, farà cosa de sis o set anys, la maquinària interior es va enviar a aquesta fàbrica perquè la revisés i la posés al dia. Avui funciona perfectament, tot i no ser un orgue transistoritzat, cosa aquesta que li dóna un valor especial perquè conserva les peces de fa anys.
L'emplaçament actual de l'armari que amaga els tubs no és el més adequat, ja que es troba darrere d'una columna. El lloc triat, provisionalment, ha estat l'altar del Roser, que és on habitualment es posen els cantors. Això no obstant, per a Mn. Vicent "no és gens fàcil col·locar l'armari de ressonància d'aquest orgue, ja que l'ideal seria posar-lo en alt, i això té l'avantatge que se sentiria millor el so que emet, però té l'inconvenient que si se n'ixen les politges cal bastir unes escales per repara-les. Amb tot, el més important és que l'organista senta bé el so que fa la música que toca".
L'església de Càlig, abans de la implantació de la Segona República, tenia un orgue que estava situat a l'altar de la Puríssima, on encara es poden comprovar les marques deixades a les parets després de tret. Des de l'any 1940 fins a l'actualitat, la parròquia tan sols ha tingut dos harmòniums. El més vell es troba, actualment, a l'ermita del Socors i, l'altre (que era propietat d'una família de Castelló de la Plana, i gràcies a la intercessió de mossèn Vicent Bengochea va arribar a Càlig), és el que s'ha fet servir a les funcions religioses de la parròquia fins a la vinguda d'aquest orgue.
A.Q.A.
L'AGRUPACIÓ MUSICAL VILA DE CÀLIG VA ORGANITZAR UN BALL DE REVETLLA
El conjunt tortosí Saba-Nova va amenitzar la nit de revetlla organitzada per l'Agrupació Musical "Vila de Càlig" la vespra de Pasqua, dissabte 30 de març, a les 23:30 h. Un total de cent setanta-cinc persones van participar de la festa fins ben entrada la matinada. Aquesta es va realitzar, com tantes altres, a l'auditori del Centre de Cultura.
A la mitja part, el sorteig d'una sèrie de regals, com són flors de colors i altres detalls, va servir per a recollir fons econòmics per a l'associació musical. També durant aquest període de descans entre les dues parts del ball, els assistents van poder gaudir de les paraules de l'actor Santi Sans, qui va ser convidat pels membres de l'Agrupació Musical a pujar dalt de l'escenari perquè contés algun acudit. Tothom, però sobretot els més grans, va poder recordar els temps en què l'artista participava activament a les festes d'agost, fins el punt d'omplir una nit de revetlla com a estrella destacada. De Santi Sans es poden anomenar aparicions públiques a la Televisió de Catalunya i a d'altres mitjans, si bé actualment participa en obres de teatre a la Ciutat Comtal.
CONFERÈNCIA SOBRE ALIMENTACIÓ I CÀNCER
El primer acte organitzat aquest any per l'Asociación Española Contra el Cáncer va ser una conferència impartida al Centre de Cultura, el dijous 24 de gener a les 21.30 h, sota el títol Alimentació i Càncer, a càrrec del doctor Luis Benedito Collell.
A l'acte hi van assistir unes cent deu persones. Es van tractar temes com ara quins són els aliments que afavoreixen l'aparició d'un càncer i quins són els que protegeixen de l'acció cancerígena. A més, el conferenciant va explicar una sèrie de normes que afavoreixen dur una vida més sana i equilibrada pel que fa a l'alimentació.
Per a fer més amena l'exposició d'aquest tema, el doctor Benedito es va ajudar de vivències personals al llarg de la seua experiència com a col·legiat, amb referències expresses a veïns de la vila que van passar per les seues mans. Les preguntes dels assistents van tancar la vetlada explicativa, i, un cop acabada la conferència, la presidenta de l'associació va entregar un detall commemoratiu al doctor Luis Benedito.
Ricard Gumbau i Morera
LA UNIÓ DE LLAURADORS VA ORGANITZAR UN NOU CURSET DE COMPTABILITAT INFORMÀTICA
El dilluns, 7 de gener, a les 19.00 h, a l'aula d'informàtica del Centre de Cultura, la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià - COAG va impartir un nou curset destinat a millorar la pròpia gestió econòmica dels llauradors calijons, al qual van assistir un total de divuit alumnes.
El curset estava impartit per monitors procedents de la fàbrica d'experimentació ramadera ubicada a Borriol (Plana Alta), que depèn de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Aquest curset va tenir una durada d'un mes i va acabar el dijous, 7 de febrer, amb el lliurament de títols acreditatius als participants. Els monitors, finalment, van encoratjar els alumnes a seguir utilitzant el Programa Conta-plus Élite, presentat durant aquest curset i amb el qual es van impartir les classes.
Ricard Gumbau i Morera
TROBADA COMARCAL SOBRE EL MÓN RURAL
La Trobada Comarcal sobre el Món Rural va començar amb dues xarrades: Conservació i desenvolupament rural sostenible: incendis forestals, energia eòlica i activitats mediambientals i Noves alternatives de treball vinculades a les noves tecnologies. Aquesta Trobada, organitzada per la Plataforma Rural del País Valencià, integrada per la Unió de Llauradors i Ramaders del PV-COAG i Acció Ecologista Agró, entre unes altres, es va realitzar a l'aula de formació del Centre de Cultura el divendres, 1 de febrer, a partir de les 19.00 h. La baixa participació va fer que s'haguessen de suspendre els actes de l'endemà. Això no obstant, els organitzadors de la Trobada es va mostrar satisfets d'haver trobat un punt de reunió al Maestrat.
Ricard Gumbau i Morera
PARTICIPACIÓ A LES FESTES DE SANTA ÀGUEDA I SANT BLAI
La celebració, el diumenge 3 de febrer, de la diada de Santa Àgueda, patrona de
les mestresses de casa, va coincidir enguany amb la festivitat de Sant Blai. A la missa del matí, els feligresos van dur a la parròquia de sant Llorenç el pa i els rotllos per a beneir-los, mentre que les sòcies de l'Associació de Mestresses de Casa van dur la patrona en processó fins a l'església. Van ser dos actes que es van complementar, gràcies a la coincidència d'ambdues festivitats; una més nova que l'altra, perquè l'associació de dones calijones és de constitució molt més recent que la festa de Sant Blai.
Les mestresses de casa, després d'assistir a missa, es van reunir, a migdia, per anar a dinar totes juntes a un restaurant de Vinaròs. El dia de la patrona es va tancar amb ball fet a l'auditori del Centre de Cultura, amenitzat per un jove solista benicarlando.
Ricard Gumbau i Morera
XARRADA/DEBAT SOBRE EL CAMP DE GOLF DE LA TOSSA
El divendres, 22 de març, a les 20.30 h, a la sala de projeccions del Centre de Cultura, l'Associació Cultural Crema Catalana va organitzar una xarrada/debat sobre el camp de golf que l'Ajuntament de Benicarló vol construir a la partida de la Tossa, a tocar del terme de Càlig. A l'acte, van assistir diversos propietaris dels terrenys que volen expropiar per a construir un camp de golf. A la xarrada van intervenir, a més d'uns altres participants, Susanna Piñana, i el biòleg Pere Bausà, membres de la recentment formada Associació Salvem la Tossa.
Les paraules dels ponents van servir per saber que, malgrat haver presentat diversos projectes destinats a la urbanització de la zona, aquesta és una notícia que els polítics han tret a la llum pública sense prevenir que la resposta de la gent seria majoritàriament contrària. L'Associació per a la Defensa de la Tossa va informar que s'han presentat quatre mil signatures en contra de la construcció d'aquest camp de golf, a més de diverses cartes en què se sol·licita més informació a l'alcalde de Benicarló, a les quals, l'alcalde, no ha contestat. De la mateixa manera, es va fer saber als assistents quins són els detalls més significatius que afectaran negativament a la nostra comarca, com és el cas de la construcció d'una zona residencial per a catorze mil persones i una despesa diària de dos milions de litres d'aigua.
Ricard Gumbau i Morera
L'AGRUPACIÓ MUSICAL VILA DE CÀLIG VA ORGANITZAR UN BALL DE REVETLLA PER RECOLLIR FONS
El conjunt tortosí Saba-Nova va amenitzar la nit de revetlla, organitzada per l'Agrupació Musical Vila de Càlig, la vespra de Pasqua, dissabte 30 de març, a les 23.30 h, en la qual hi va haver una entrada de prop de cent setanta-cinc persones, la qual es va fer, com tantes altres, a l'auditori del Centre de Cultura.
A la mitja part, s'hi van sortejar flors de colors i uns altres detalls, que van servir per a recollir fons econòmics per a l'associació musical. Durant el descans del,ball, els assistents van gaudir de les paraules de l'actor Santi Sans, convidat pels membres de l'Agrupació Musical a pujar dalt de l'escenari perquè contés algun acudit. Tothom, però sobretot els més grans, van poder recordar els temps en què l'artista participava activament a les festes d'agost de Càlig, fins el punt de ser l'estrella en més d'una nit de revetlla. De Santi Sans podem destacar les aparicions públiques a la Televisió de Catalunya i a uns altres mitjans de comunicació, i actualment treballa en obres de teatre que es representen a la Ciutat Comtal.
Ricard Gumbau i Morera
PLANTACIÓ D'ARBRES AL NOU ESPAI DEL PARATGE
Els alumnes del Col·legi Públic Felicinda Collell, el dia 22 de febrer, van festejar el Dia de l'Arbre plantant vora 80 arbres de diverses espècies als bancals que no fa massa temps va adquirir l'Ajuntament de Càlig per tal d'ampliar el paratge del Socors.
Al matí, els alumnes dels sis cursos d'Ensenyament de Primària que hi ha a l'escola, acompanyats dels mestres, van anar al paratge del Socors on van plantar arbres als diversos clots que els funcionaris d'Obres i Serveis de l'Ajuntament havien preparat amb anterioritat.
La festa va durar tot el matí, en què els alumnes no sols van ajudar a conformar un nou espai arbrat sinó que, gràcies a les explicacions fetes pels mestres amb referència de la diada que s'estava celebrant, van tenir l'oportunitat d'aprendre a respectar i conservar la natura.
A.Q.A.
LA PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ HA ADQUIRIT UN TAPÍS SOBRE EL BAPTISME DE JESÚS
La capella lateral de l'església de Càlig on hi ha situada la pica del bateig ha estat el lloc escollit per posar el tapís que ha adquirit la parròquia de Sant Llorenç, i finançat per l'Associació de l'Apostolat de l'Oració (Confraria del Sagrat Cor de Jesús), pel preu de 1.632,40 euros, a Slabbinck, de Madrid, a través de Veremundo Silvestre, representant d'aquesta casa a València. En aquest tapís, que es va col·locar el dimarts sant, l'escena que hi ha representada és el bateig de Jesús per sant Joan Baptista a la ribera del Jordà.
L'autor d'aquesta obra és anònim, ja que correspon a una sèrie repetitiva i de fàcil adquisició mitjançant catàleg, i les figures que el componen estan treballades a sobre d'un dibuix cobert amb diverses teles de color juxtaposades.
Amb paraules del rector, mossèn Salvador Portolès, "la idea que tenia en un principi era la de col·locar a la paret de darrere de la pica un quadre on hi hagués, envoltant la imatge de Jesús ressuscitat, una fotografia o dibuix de cada un dels set sacerdots màrtirs que hi va haver a Càlig durant la Guerra Civil espanyola i que avui tenen el títol de venerables, però, de moment, hem adquirit aquest tapís del bateig de Jesús que s'adiu prou al lloc on ha estat posat".
A.Q.A.
SESSIÓ ORDINÀRIA
14 de gener de 2002
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 12/01, núm. 63 a 73, per un import de 32.469,60 euros.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Recursos e Inversiones Financieras, SL, per a enderrocar una nau industrial, a l'immoble que hi ha al c. Joan Josep de la Figuera, s/n. Exp. 1/02.
4. Es concedeix a Luz Marina Quiles Simón una llicència municipal d'autotaxi, la qual roman condicionada a l'obtenció per part de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de l'autorització de transport públic interurbà.
5. S'informa, favorablement, de la sol·licitud de llicència efectuada per Isabel García González, per a la instal·lació de l'activitat de cafeteria gelateria, a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 46.
6. S'aprova, per majoria, la moció del Grup del PSOE, la qual fa referència a les condicions, establides legalment, de protecció del domini públic radioelèctric, de restriccions a les emissions radioelèctriques i de mesures de protecció sanitària davant d'emissions radioelèctriques.
S'aprova la moció del Grup del PSOE, la qual fa referència a la iniciació del procediment establit en la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, motivada per la publicació de la Llei General d'Estabilitat Pressupostària.
S'aprova una altra moció del Grup del PSOE, que fa referència a la defensa activa dels drets de les persones afectades pel VIH/SIDA.
7. S'aprova l'esborrany de la redacció dels estatuts que han de regir el consorci que es cree per a l'execució del Pla Zonal de Residus, zona I.
8. S'autoritza a Adela Bonet Roure la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble que hi ha al c. Sant Roc, 17.
S'autoritza a Rosa Gil Borrás la connexió a la xarxa general de proveïment, per a l'immoble situat a la partida dels Torradells, polígon 4, parcel·la 138.
9. Diverses preguntes sobre les normes subsidiàries, la Torre i les escoles.
SESSIÓ ORDINÀRIA
4 de febrer de 2002
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/02, núm. 1 a 7, per un import de 41.418,50 euros.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Vinyet Europa, SL, per a la construcció d'un semisoterrani, un garatge i 32 habitatges, a l'immoble que hi ha al c. Joan Josep de la Figuera, cantonada amb el carrer de nova obertura. Exp. 7/02.
A José Pomada Carbó i Rosa Carbó Marzá, per a l'enderrocament d'un edifici i la construcció posterior d'una nau magatzem, a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 91. Exp. 4/02 i 5/02.
A Mario A. Walterscheid, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble situat a la partida del Cacarro, polígon 11, parcel·les 145-155. Exp. 11/02.
A Sandra Vergara Solé i Vicente Llorens Sanz, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble que hi ha al c. València, 8. Exp. 13/02.
A Norbert Schutte, per a la construcció d'un magatzem agrícola, a l'immoble situat a la partida de la Creveta, polígon 9, parcel·la 386. Exp. 86/01.
A Rainer Schreib, per a la construcció d'una piscina i d'una caseta auxiliar, a l'immoble situat a la partida de la Solana, polígon 10, parcel·la 141-146. Exp. 12/01.
4. S'acorda prorrogar el contracte que hi ha per a l'aprofitament de pastures, herba i rostollades d'aquest terme municipal per igual període i idèntiques condicions.
S'acorda proposar a José Antolí Forner i a Bautista Monroig Calduch per als càrrecs de jutge de pau titular i substitut, respectivament.
6. S'acorda prorrogar els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de manteniment del cementeri, desratització, depuradora, recollida d'animals morts, jardins i camp de futbol, per igual període i amb un augment del 2% de les condicions econòmiques establides per a l'any 2001.
7. S'acorda concedir, a Isabel Borrás Querol, autorització per a la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 57.
8. S'aprova el compte de recaptació que correspon a l'any 2001, amb tots els detalls.
9. S'aprova el pressupost municipal de 2002, el qual, resumit en capítols, és el que s'indica tot seguit:
DESPESES
Despeses derivades d'operacions corrents
Capítol I .....Despeses de personal ....................... 218.508,00 EUR
Capítol II ....Despeses de béns corrents i serveis ... 295.872,00 EUR
Capítol III ...Despeses financeres ............................ 24.835,00 EUR
Capítol IV ...Transferències corrents ....................... 33.205,00 EUR
Despeses derivades d'operacions de capital
Capítol VI ...Inversions reals .................. 351.513,00 EUR
Capítol VII ..Transferències de capital ...... 61.304,00 EUR
Capítol IX ....Passius financers ................. 88.990,00 EUR
Les despeses sumen: ........................... 1.074.227,00 EUR
INGRESSOS
Ingressos d'operacions corrents
Capítol I ....Impostos directes ............ 239.764,00 EUR
Capítol II ...Impostos indirectes ........... 33.056,00 EUR
Capítol III ..Taxes i altres ingressos .... 259.535,00 EUR
Capítol IV ..Transferències corrents ... 223.656,00 EUR
Capítol V ...Ingressos patrimonials ............ 300,00 EUR
Ingressos derivats d'operacions de capital
Capítol VII ..Transferències de capital .......... 317.916,00 EUR
Els ingressos sumen: .................................. 1.074.227,00 EUR
10. Diverses preguntes sobre el pressupost i la Torre.
SESSIÓ ORDINÀRIA
4 de març de 2002
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/02, núm. 8 a 12, per un import de 6.775,44 euros.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A José Cuartero Pauner, per a la construcció d'un magatzem per a arreus agrícoles, a l'immoble situat a la partida del Claper, polígon 9, parcel·la 406. Exp. 81/01.
A Construcciones e Inversiones Mavir, SL, per a la distribució d'un habitatge de planta baixa, a l'immoble que hi ha al c. l'Hospital, 4. Exp. 18/02.
A Daniel Gómez Pubill i Maribel Sánchez Mateu, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble que hi ha al c. València, s/n. Exp. 22/02, amb la condició que la planta soterrani no excedisca de la rasant de la calçada.
4. S'informa, favorablement, de la sol·licitud formulada per Juan Enrique Segaró Selma, per a la instal·lació de l'activitat de fabricació d'articles de ferreteria i serralleria, a l'immoble que hi ha a la pl. Ramón y Cajal, s/n.
5. Es concerta una operació de tresoreria, per un import de 60.101 euros, amb el Banco Español de Crédito, perquè ha estat l'entitat financera que ha presentat una proposta millor, i amb les condicions financeres proposades.
6. S'aprova, per unanimitat, la modificació proposada del Pla Parcial la Rasa.
7. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al 4t trimestre de 2001.
8. S'aprova el certificat núm. 1, que correspon a l'obra "Reformes de la pl. Diputació", emés per l'arquitecte director de les obres, el qual fa una suma de 23.901, 23 euros.
9. S'acorda nomenar Manuel Anglès Anglès representant d'aquest Ajuntament al consorci per a l'execució del Pla Zonal de Residus Sòlids que es crearà per a la zona I.
10. S'aprova, per majoria, al moció presentada pel Grup del PSOE, que fa referència a la creació d'una junta de seguretat comarcal per als municipis dels Ports i de l'Alt Maestrat.
11. No cap pregunta.
PARAULES BREUS PER A UN POETA DEL POBLE
J. Manuel Borràs va faltar el 26 de març de 2002. Era una persona apassionada de la poesia, de la poesia tradicional, d'aquella que té a veure amb la mètrica, la que compta síl·laba a síl·laba, tenint cura d'enllaçar l'harmonia de la paraula amb el contingut del que l'autor vol transmetre al lector. La seua mà va impregnar molts papers de lletres. La fluïdesa amb què tractava qualsevol tema que li sorgia mentre passejava pels camins del terme o potser trets de la conversa mantinguda amb qualsevol veí del poble li donava peu -i ell el demanava- per fer versos amb motius ben diversos -una dècima, en deia- que després repetia, de vegades, de memòria.
Si bé la major part de la gent de Càlig el coneixíem i el teníem per una persona que entenia de poesia, J. Manuel Borràs abraçava uns altres entreteniments que compartia amb els qui eren al seu voltant. Sols cal fer esmentde la seua pretesa per tocar l'harmònium a les celebracions religioses o les passejades pel terme cercant restes arqueològiques. En quantes ocasions insistia i es lamentava alhora sobre una figura ibèrica o romana que va trobar a la Picossa i que la va deixar a un estudiant i ja mai no la va recuperar! O que gràcies a unes restes de ceràmica que ell va trobar prop del Mas d'Aragó, més endavant es van iniciar unes profitoses excavacions arqueològiques! O en aquell treball que va fer de jove i que -segons comentava- va trobar el nom de Càlig a l'època romana!
J. M. Borràs ha estat col·laborador de la revista Vila de Càlig, on podem llegir la poesia i la prosa que va escriure des que va sortir el primer número. Però, també podem trobar col·laboracions als programes de festes que ha editat durant bastants dècades l'Ajuntament de Càlig o la Comissió de Festes del poble i en unes altres publicacions de fora de la vila. va ser guardonat amb premis convocats a diverses poblacions, com el Certamen Literari Mare de Déu del Lledó, de Castelló de la Plana, que tant de goig li feia. Que bo que algun dia s'hi pogués fer una recopilació de tots els seus escrits, que ell, amb paciència, anava replegant i seleccionant. Fins i tot una part de la seua obra ja l'havia presentada fa temps a diverses entitats perquè se'n fessen càrrec de la publicació, però que al remat no va donar el resultat que volia.
J. M. Borràs ens ha deixat i avui en sentim el buit. Tanmateix, sempre serà present a la nostra memòria.
A.Q.A.
CAMPIONAT DE FUTBOL 2001/2002
L'àrbitre va ser un jugador més del Cabanes
12a jornada: 2 de desembre de 2001
Cabanes 3 - Càlig 2
Gols de Quico Borràs (2)
L'actuació arbitral a Cabanes va ser descarada i inexplicable alhora. La primera part va acabar amb un 0-2 favorable al Càlig de manera molt justa. Els calijons havien practicat un joc brillant i sense donar opcions a l'equip rival, amb dos gols de Quico Borràs en el llançament de dues faltes executades de manera magistral. Fins i tot s'hagués pogut arribar al temps de descans amb un avantatge major, però la pilota no va voler entrar més a la porteria local. Un cop iniciada la segona part es va poder comprovar com l'àrbitre havia canviat radicalment el bon criteri aplicat durant els primers quaranta-cinc minuts. L'assenyalament de dos penals inexistents, que van concentrar les rialles de molts jugadors cabanencs que veien afavorit el propi benefici, a més d'una falta llançada mentre l'àrbitre es trobava d'esquena a la pilota, van suposar que els locals capgiressen el resultat. No va ser a causa de la derrota que els calijons es van indignar, sinó més bé per la burla de què havien estat objecte per un senyor vestit d'àrbitre que hagués pogut informar de les seues pretensions als calijons abans de reiniciar el partit després del temps de descans.
Bon joc i nova victòria davant dels aficionats calijons
13a jornada: 9 de desembre de 2001
Càlig 3 - Sant Joan de Moró 1
Gols d'Àlex i Quico Borràs (2)
Els tres punts en joc es van quedar a Càlig, en gran part gràcies al bon futbol practicat pels jugadors calijons. El Sant Joan de Moró va arribar a aquesta jornada com un dels equips classificats en llocs de descens a la segona regional i els nostres ho van aprofitar. Les jugades d'atac se succeïen davant de la porteria forastera, amb l'enllaç entre les línies que va fer més vistós el partit. Els espectadors que van presenciar el matx van gaudir novament veient com guanyava l'equip, a més de veure com el domini de la pilota era favorable. D'aquesta manera, s'assolia el cinquè lloc a la taula classificatòria, mentre es veia superat de bon tros l'objectiu principal del manteniment de la categoria. Un fet del qual cal fer ressenya és l'estat de la gespa del camp municipal de futbol, que es trobava en mal estat a causa de la pluja caiguda durant els dies precedents al partit i de la manca de temps de recuperació, cosa per la qual oferia zones quasi buides d'herba on s'apreciava la terra marronenca.
Als Ivarsos es va fer tot el contrari a la setmana anterior
14a jornada: 16 de desembre de 2001
Els Ivarsos 2 - Càlig 1
Gol de Mario
La baixa temperatura amb què es va jugar el partit als Ivarsos, després d'uns dies de neu i fred a la zona del Maestrat, no va ser l'excusa suficient per la derrota de l'equip calijó. La setmana precedent s'havia mostrat una molt bona imatge que, aquest diumenge, es va veure empobrida per un joc en el qual van faltar ocasions i ganes d'aconseguir la victòria. L'equip local es trobava situat en una posició compromesa a la classificació i estava obligat a sumar els tres punts. El Càlig no va jugar un bon partit, mentre que els dels Ivarsos van aprofitar dues jugades a la segona part per a desnivellar el marcador. El golejador Mario aconseguia, quan mancaven quinze minuts per al final, el gol que mantenia l'esperança de l'empat per als calijons. El marcador no es va moure del 2 a 1 que va mostrar en acabar el matx i els tres punts es van quedar a les terres de l'Alt Maestrat.
Primera derrota a casa per a acabar l'any
15a jornada: 23 de desembre de 2001
Càlig 0 - Catí 1
Gol de Mario
Aquesta va ser la primera derrota a casa en el campionat de lliga d'enguany. El Catí va aprofitar una errada defensiva per a fer un gol que valia tres punts i per a situar-se com a segon classificat. Al Càlig CF, per la seua banda, li van acompanyar els altres resultats de la jornada per a mantenir la sisena posició. El lloc ocupat era bo, però només es mantenien els llocs de descens a set punts.
El partit va ser entretingut perquè es repetien les arribades davant d'una i altra porteria. Va resultar important el treball de les línies defensives, mentre les ofensives tenien problemes per a mirar de desnivellar el marcador. La baixa temperatura amb què es va jugar el partit -a penes dos graus- va ser una anècdota, perquè els aficionats que van assistir al camp municipal van poder veure un matx igualat.
El Càlig va tancar l'any d'una manera positiva, però sabent que les coses podien millorar un cop vist el bon inici de lliga. Durant aquest darrer tram del campionat s'havien deixat escapar alguns punts que, potser al final de la competició, li farien falta als nostres representants esportius.
Partit de rivalitat entre dos equips ben avinguts
16a jornada: 13 de gener de 2002
Càlig 2 - Atzeneta del Maestrat 0
Gols de Quico Borràs i Steve
La igualtat va ser la nota dominant durant els noranta minuts reglamentats. Els visitants van tenir opcions, a la primera part, per avançar-se al marcador. Però, van ser Steve i Quico Borràs els qui van acabar desnivellant l'empat inicial i van fer que els tres punts es quedessen a Càlig. A més de sumar els punts en litigi, els jugadors que dirigeix Josep Maria Andreu van aconseguir afegir més gols a favor per si es dóna el cas d'empat a punts al final del campionat.
Derrota per la mínima contra un pobre equip
17a jornada: 20 de gener de 2002
Orpesa 1 - Càlig 0
El Càlig CF no va aprofitar l'oportunitat d'aconseguir punts a Orpesa. Els locals van rendibilitzar al màxim el seu gol, que va arribar en l'única errada defensiva dels calijons uns instants després d'iniciada la segona part. Els orpesins no passaven per un bon moment, perquè estaven situats a la part baixa de la classificació. La victòria els va servir per a mantenir l'esperança, mentre que els calijons seguien a la zona tranquil·la de la taula classificatòria.
Remuntada extraordinària d'un 0-2
18a jornada: 27 de gener de 2002
Càlig 3 - Roda 2
Gols de Mario i Balfagón (2)
A costa de molt de treball, el nostre equip va aconseguir capgirar un resultat que se li havia posat molt costera cap amunt. Quan es duien jugats quaranta minuts de joc, el marcador reflectia un resultat desfavorable al Càlig de 0-2. Però en el temps de descompte de la primera part, Òscar Balfagón va aconseguir reduir el desavantatge a només un gol. A la segona part van tindre el domini de la pilota els jugadors calijons fins al punt que Mario, de llançament directe d'una falta des de fora de l'àrea, li va fer la passada a Òscar Balfagón que va aconseguir el definitiu 3-2. La posterior expulsió del porter Ramón Giner va quedar com una particularitat més d'aquest partit vibrant.
Victòria ajustada i justa contra un equip amb veterania
19a jornada: 3 de febrer de 2002
Rossell 1 - Càlig 2
Gols de Dani Serra i Steve
Els contratemps es van unir per a fer que el Càlig CF hagués de treballar de valent per aconseguir una nova victòria. Els locals guanyaven 1-0 als cinc minuts de joc i, al minut vint-i-cinc, Miquel va anar als vestidors com a conseqüència d'una jugada de tensió amb el veterà Amadeo. Amb el resultat en contra i un jugador menys, els nostres no es van conformar amb la derrota, sinó que van repetir la gesta del diumenge anterior, però aquest cop fora de casa. Dani Serra i Steve, els dos amb el cap, van cloure un desenllaç satisfactori per als interessos calijons pel que fa al repartiment de punts. En l'apartat de les expulsions, el Càlig va ser el gran perjudicat perquè, a més de Miquel, Balfagón i Steve van acabar el partit abans d'hora ja que se'ls va expulsar amb targeta roja directa i la sanció posterior.
Les baixes per sanció van ser bàsiques
20a jornada: 10 de febrer de 2002
Càlig 0 - Ondense 1
L'equip d'Onda va aprofitar que el Càlig no disposava de tots els jugadors que són els habituals de cada diumenge per a endur-se la victòria. La primera part va ser igualada i els dos equips van tenir poques ocasions de gol, sobretot perquè el joc es va desenvolupar, durant molt de temps, al centre del camp. A la segona part, quan els nostres futbolistes estaven més prop d'aconseguir alguna cosa positiva, va arribar la jugada del gol visitant: una jugada ràpida de contracop que Jacinto no va poder aturar tot i la sortida que va fer de sota els pals de la porteria.
El camp de les Coves es resisteix a veure guanyar el Càlig
21a jornada: 17 de febrer de 2002
Les Coves de Vinromà 3 - Càlig 2
Gols de Mario i d'un defensa en pròpia porteria
Va anar ben just perquè el Càlig no sumés almenys un punt dels tres en disputa a les Coves de Vinromà. Però, la mala sort acompanya el conjunt calijó durant els darrers anys en què s'ha hagut de desplaçar a terres covarxines. L'equip local va marcar primer, i abans d'arribar al temps de descans el Càlig ja havia empatat en una jugada de retruc en què un defensa local va introduir la pilota dins la pròpia porteria. Durant la represa, el marcador i el temps de joc van anar de cara als de les Coves, encara que Mario, en els últims minuts, va tancar el compte golejador fins al punt que els pocs aficionats locals no van parar d'increpar l'àrbitre perquè assenyalés la fi del matx.
Tercera derrota consecutiva del Càlig
22a jornada: 24 de febrer de 2002
Vilafranca 2 - Càlig 0
Tot i haver jugat un bon partit, el Càlig CF va tornar amb les mans buides del desplaçament a la comarca dels Ports. Els dos equips es trobaven empatats a punts dins de la classificació, amb trenta punts sumats i a una sola posició de distància. El Vilafranca no va jugar millor, però va influir en el resultat final l'expulsió de Quico Borràs. El jove benicarlando no va mesurar les protestes al col·legiat i aquest li va mostrar la segona targeta groga. Amb només deu jugadors, l'equip capitanejat per Alexis Bofarrull va encaixar el primer gol tan sols dos minuts després de quedar-se en inferioritat numèrica. El segon gol va arribar amb les línies calijones descompostes mentre miraven d'establir -ni que fos- un empat.
Catàstrofe a casa contra el darrer classificat
23a jornada: 3 de març de 2002
Càlig 0 - Xert 3
Aquest partit va significar una derrota inèdita al camp municipal de futbol. El darrer classificat, el Xert, amb només dotze punts sumats dels seixanta-nou possibles a sumar durant el campionat, va arribar a Càlig amb deu jugadors disponibles per afrontar el partit. Els forasters van sortir a escalfar durant els moments previs al partit, com és pertinent, però d'una manera relaxada, perquè veien molt difícil superar el Càlig amb unes condicions tan adverses. Però, va ser més bé, doncs, a l'inrevés. El Càlig no va entrar en cap moment al partit i el Xert es va sentir molt més còmode, jugant amb un jugador menys, que no pas els calijons. El cúmul de despropòsits va començar amb el primer gol del matx, quan la pilota va tocar, abans d'entrar a la porteria, el pal i un defensa local. Amb el resultat a favor, els xertolins van continuar igual, sense baixar la moral ni un sol instant. Un penal en contra i una jugada de contracop van acabar per enfosquir el treball del Càlig.
El líder no ho va tenir fàcil per a guanyar per la mínima
24a jornada: 9 de març de 2002
San Pedro 1 - Càlig 0
El líder invicte de la categoria va haver de suar i fer un treball extra per aconseguir doblegar la ferma defensa calijona. Tampoc en aquesta ocasió el Càlig va poder acabar amb els onze jugadors sobre el terreny de joc. L'expulsió de José Luis Miquel, quan només es duien jugats catorze minuts, va deixar entreveure que la crisi de les últimes jornades es feia més gran a les files del Càlig CF. Però, lluny de caure en el desànim, els jugadors dirigits per Josep Maria Andreu van oferir una bona imatge contra un equip superior pel que fa a punts sumats. El joc vist sobre el camp Javier Marquina, al Pinar del Grau de Castelló, hagués pogut suposar un premi millor. La solidesa de la línia defensiva va ser la clau perquè els locals no aconseguiren la victòria amb facilitat. Fins i tot podem parlar de la irregularitat passada per alt per l'àrbitre en el moment de concedir l'únic gol del partit a favor dels castellonencs: el davanter local Aledo va demanar la pilota a un company amb un fort crit abans de llançar a gol, cosa que es castiga amb falta, però l'àrbitre no va voler assenyalar-ho així.
Nou fracàs a casa contra un equip inferior
25a jornada: 24 de març de 2002
Càlig 1 - Almassora B 2
Sisena derrota consecutiva a la lliga, mentre els altres equips seguien sumant punts i avançant posicions. El Càlig CF es va situar al dotzè lloc dins de la classificació, quan havia estat la major part del campionat als llocs capdavanters. La derrota va suposar un nou cop moral per als interessos calijons. Els almassorins es van avançar al marcador tot just iniciada la segona part, i això que jugaven amb un home menys a causa de l'expulsió del defensa Àngel. No va ser fins al minut vuitanta-dos que Òscar Borràs va aconseguir anivellar el resultat després del llançament d'un penal. Tanmateix, l'empat va ser només un miratge, més encara en el moment en què els forasters van establir l'1 a 2 definitiu aprofitant una errada de marcatge en el llançament d'un còrner. Tampoc el descans de la festa de Sant Josep va servir als calijons per a descansar i poder reaccionar així sobre el terreny de joc.
Ricard Gumbau i Morera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada