dimarts, 10 de juliol de 2007

SEGLE XIX

DATA ESDEVENIMENT FONT CONSULTADA
SEGLE XIX
1810
Carles Teixidor Salvador, fill de Carles i de Joaquima, llaurador i veí de Càlig, és ferit greument a l’acció bèl·lica esdevinguda a Ulldecona contra les tropes franceses. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1810
Carles Teixidor Salvador, com a conseqüència de les ferides rebudes a l’acció bèl·lica, mor a Vinaròs i és soterrat a la fossa comuna que hi ha al cementeri d’aquesta població.
Fra Pasqual Andux, vicari temporal de la parròquia de Càlig, estèn, amb data de 30 de desembre de 1810, l’acta de defunció al llibre de la parròquia de Càlig.
DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1810
Mor fra Pasqual Andux, que durant un bon grapat d’anys va ser vicari temporal de la Parròquia de Sant Llorenç de Càlig, el qual és soterrat a dins l’església parroquial, segons l’acta de defunció estesa per fra Josep Blanch Sebastià, natural de Benicarló i rector de la parròquia de Càlig. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1817
Sor Facunda Ayza, priora del Convent de Santa Anna, de Sant Mateu, demana permís a fra Posidi Soler, rector principal de l'orde de Sant Agustí a la Corona d'Aragó, per vendre una heretat de dos jornals que aquesta comunitat de religioses té a la partida del Vinyet, de Càlig, valorada en 180 lliures "para emplear su producto, que serà como unas 200 libras, en componer y adecentar las casas y moradas que poseemos en el término de las Cuevas, especialmente la llamada la Juliana y que de ello resultaría mucha utilidad al convento ya en aumento de arriendo, ya en dexar bien arregladas las dichas casas, mas de todo una de ellas que lo necesita imperiosamente". SANMARTÍN BESALDUCH, Adolf. "Els convents de dominics i agustines de Sant Mateu abans i després de la desamortització de Mendizábal". Centro de Estudios del Maestrazgo. Año VII, núm. 26, abril-junio 1989. Benicarló. Jordi Dassoy, impressor. Sant Carles de la Ràpita. Pàg. 36.
1822 octubre A començaments del mes d’octubre del 1822, Baptista Porcar, casat amb Rosa Anglès, Joaquim Cruselles, casat amb Rosa Monroig, i Tomàs Pasies, casat amb Josepa Porcar, es van incorporar, a Sant Mateu, a les files dels voluntaris realistes, defensors del rei Ferran VII, sota el comandament del brigadier Román Chambó. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1823 31 gener El calijons Baptista Porcar, Joaquim Cruselles i Tomàs Pasies, després de la derrota que van patir a Sant Mateu els voluntaris realistes el 25 d’octubre del 1822 contra els constitucionalistes i després de la derrota obtinguda a Móra la Nova, de tornada cap a casa són fets presoners i afusellats a Traiguera, i els seus cossos són llançats a un avenc. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1823
El rector de la parròquia de Càlig, fra Josep Blanch Sebastià, rep una carta de fra Vicent Vallés, frare del Convent de Sant Francesc de Benicarló, que diu així: «Me se ha presentado un penitente, diciéndome, como él mismo vió fusilar y después de muertos, echarlos dentro de un grande agujero de la tierra, que en valenciano se llama advenc, en el término de Traiguera, a los guerrilleros Bautista Porcar, Joaquín Cruselles y Tomás Pacíes, y con su licencia fuera de la confesión, se lo participo a V. por los fines que en lo sucesivo pueda ocurrir». DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1823
El governador del bisbat de Tortosa, atès que està vacant la cadira bisbal, comunica al rector de la parròquia de Càlig, fra Josep Blanch Sebastià, que Rosa Anglès, Rosa Monroig i Josepa Porcar, mullers dels tres reialistes calijons afusellats a Traiguera el 31 de gener de 1823, es puguen casar novament. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1825 juny Francesc Roure, Valero, natural de Càlig, on tenia algunes propietats, era oficial del Setè Regiment de Cavalleria. Al mes de juny del 1825 es va llicenciar i va vindre a viure a Càlig juntament amb la seua família. MESEGUER FOLCH, Vicente. "Crónicas de la primera guerra carlista en el Maestrat. El asalto y caída del fuerte de Benicarló". Centro de Estudios del Maestrazgo. Año II, núm. 8, octubre-diciembre 1984. Benicarló. Pàg. 50.
1935 23 gener Mor als camps de Tortosa, a causa d'un tret de bala en acció de guerra, l'alferes de Cavalleria Joaquim Monroig, natural de Càlig i casat amb Manuela Tolós. El rector de la parròquia de Càlig, mossèn Carles Ibáñez, va assentar aquesta defunció al llibre de la parròquia el 19 de juny de 1841. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1975. «Cinco belicistas caligenses del siglo XIX». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1975.
1836 juliol Durant la primera guerra carlina, Francesc Roure, Valero, comandava una partida volant de voluntaris que actuava al Baix Maestrat amb l'única finalitat de perseguir els carlins. A primeries del mes de juliol del 1836 va sorprendre, juntament amb la partida que dirigia i la del comandant d'armes de Benicarló, Francesc Brotons, un grup de vora 50 carlins que estaven sota el comandament de Baptista Arnau, Fi, de Vinaròs, i que exigien racions a Càlig, als quals van atacar amb les armes. Els liberals van abatre vuit carlins. MESEGUER FOLCH, Vicente. "Crónicas de la primera guerra carlista en el Maestrat. El asalto y caída del fuerte de Benicarló". Centro de Estudios del Maestrazgo. Año II, núm. 8, octubre-diciembre 1984. Benicarló. Pàg. 50.
1837 agost A l'agost de 1837, Francesc Roure, Valero, que estava amb els seus homes a Peníscola, va saber que el tinent coronel carlí Josep Vicent Persiva, antic canonge de la catedral de Tortosa i partidari de les idees absolutistes, anava d'Alcalà de Xivert a la platja d'Alcossebre a prendre el bany durant les tardes. Francesc Roure li va parar una emboscada, el va fer presoner i el va portar a Peníscola, on el va afusellar. Aquest fet mai no li va perdonar Ramon Cabrera. MESEGUER FOLCH, Vicente. "Crónicas de la primera guerra carlista en el Maestrat. El asalto y caída del fuerte de Benicarló". Centro de Estudios del Maestrazgo. Año II, núm. 8, octubre-diciembre 1984. Benicarló. Pàg. 50.
1849
Càlig té unes 800 cases distribuïdes en 19 carrers, generalment estrets i de poca simetria, i una plaça, que es diu el Pla, on es fa mercat cada dia. La població és de 3.020 habitants. MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico- estadístico-histórico de españa y sus posesiones de ultramar. Tomo V. Madrid, 1849. Edición facsímil. Diccionario geogràfico-estadístico-històrico de Alicante, Castellón y Valencia. Tomo I. Institució Alfons el Magnànim. Diputació Provincial de València. València, 1982. Pàg. 190-191.
1849
A la vila hi ha dues escoles elementals: la de xiquets, que està dotada amb 3.000 reials i hi acudeixen vora 100 alumnes, i la de xiquetes, dotada amb 1.000 reials i amb una assistència de 60 alumnes. L'ensenyament s'imparteix a la casa de la mestra. MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico- estadístico-histórico de españa y sus posesiones de ultramar. Tomo V. Madrid, 1849. Edición facsímil. Diccionario geogràfico-estadístico-històrico de Alicante, Castellón y Valencia. Tomo I. Institució Alfons el Magnànim. Diputació Provincial de València. València, 1982. Pàg. 190.
1849
La producció agrícola anual de Càlig és de 46.240 cànters de vi negre, 37.500 arroves de garrofes, 578 arroves d'oli, 500 cafissos de blat i més de 20 cafissos de llegums. També hi ha cànem, ametles, figues i fruita de diverses varietats. MADOZ, Pascual. Diccionario geográfico- estadístico-histórico de españa y sus posesiones de ultramar. Tomo V. Madrid, 1849. Edición facsímil. Diccionario geogràfico-estadístico-històrico de Alicante, Castellón y Valencia. Tomo I. Institució Alfons el Magnànim. Diputació Provincial de València. València, 1982. Pàg. 190.
1860
El comandant Sebastián Milián y Bonet signa el certificat mitjançant el qual concedeix la llicència i dóna de baixa del Batallón Provincial de Castellón el soldat Vicent Monroig Marzá, àlies Manoto, que pertany a la lleva del 1855.
Vicent Monroig, l’any 1860, va rebre la medalla militar per la seua actuació a la campanya del Marroc i el 19 de març del 1862 és donat de baixa a Vitòria (País Basc) del Regimiento de Infantería Castilla 16 i passa al Batallón Provincial de Castellón.
Una vegada llicenciat definitivament, es va casar amb Francesca Masip Àvila, de Benicarló, amb qui va tenir tres fills: Josep, el Carboner, Àngel, que va ser administrador de Mn. Timoteo Martorell Sansano, i Joaquim. D’ofici llaurador, va viure a la casa situada al començament del carrer del Pont.
A Vicent, el malnom de Manoto li ve de quan era jove. Un dia, durant el temps de la verema, uns quants companys van embrutar-se les mans de suc de raïm i les van estampar a una paret emblanquinada per tal de saber qui les tenia més grans. El guanyador va ser Vicent, al qual se li va quedar el nom de Manota, masculinitzat posteriorment en Manoto.
DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Càlig. Festes majors 1987. «Vicente Monroig Marzá (a) Manoto -combatiente en Marruecos: 1860».Pàg. 5 i 7.
1864
Parròquia de Sant Llorenç
- Rector: fra Felipe Aragó Agramunt

Assistència sanitària
- Metges titulars:
· Joaquín Pons
· Manuel Ballester
· Juan Bautista Méyer Agramunt
- Farmacèutic:
· Antonio Sánchez

Notaria
- Notari: Francisco Roca

Comerç
- Fabricants d’aiguardent:
· Vicente Pedra
· Vicente Pruñonosa
· Joaquín Bayarri
- Mercader de teixits:
· Matías Nolla
- Comissionistes de productes agrícoles:
· Vicente Agramunt
· Francisco Borrás
· Casals Salvador

DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1978. Cálig. «Notas históricas de Cálig en 1864». Pratsevall. Benicarló, 1978.
1868
La població de Càlig és de 3.758 habitants. MIRALLES DE IMPERIAL, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana. Editores Rubio, Grilo y Vitturi. Madrid, 1868. Pàg. 19.
1872 27 setembre La facció carlina del capitost Sanz, que ve de Traiguera perseguida per columnes liberals, després de passar per l'ermita de la Mare de Déu de la Font de la Salut, entra a Càlig i recapta 60 duros. A l'endemà, la facció se'n va en direcció a Alcanar. DE KOTSKA, Estanislao. "Efemérides de la guerra civil en el Alto Maestrazgo". Imprenta de Clemente Marín. Morella, 1977. Servicio de Reproducción de Libros. Colección Biblioteca Valenciana. Librería París-Valencia. Valencia, 1980. Pàg. 24.
1972 8 desembre Vora 200 homes que es troben sota el comandament dels capitosts carlins coneguts com el Xarelo i el Barrero, surten de Càlig en direcció a Vilafamés i Llucena, per tal d'impedir que els quintos d'aquestes dues poblacions vagen a Castelló de la Plana. DE KOTSKA, Estanislao. "Efemérides de la guerra civil en el Alto Maestrazgo". Imprenta de Clemente Marín. Morella, 1977. Servicio de Reproducción de Libros. Colección Biblioteca Valenciana. Librería París-Valencia. Valencia, 1980. Pàg. 41.
1873
L'escola de xiquets té una dotació anual de 1.100 pessetes i la de xiquetes de 733 pessetes. MUNDINA MILALLAVE, Bernardo. Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y Librería de Rovira Hermanos. Castellón, 1873. Pàg. 161.
1873
A més d'unes altres industries, a la vila hi ha 10 molins d'oli i 2 fàbriques de rajoles. MUNDINA MILALLAVE, Bernardo. Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y Librería de Rovira Hermanos. Castellón, 1873. Pàg. 162.
1873
El dia de la festa dels joves hi ha el costum a la població d'embrutar les fronteres de les cases amb el llançament de coets i trets d'armes de foc. Aquest és un obsequi que els joves fan a les núvies i a les amigues, les quals, uns dies abans, emblanquinen les fronteres de ca seua perquè lluïsquen més les màscares que produixen els trets. MUNDINA MILALLAVE, Bernardo. Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y Librería de Rovira Hermanos. Castellón, 1873. Pàg. 163.
1873
A Càlig hi ha 910 edificis distribuïts de la manera següent: 60 d'un pis, 199 de 2 pisos, 462 de tres pisos, 141 de més de tres pisos i 48 edificis sense classificar.
D'edificis habitats permanentment n'hi ha 817, temporalment 5 i de deshabitats 88.
MUNDINA MILALLAVE, Bernardo. Historia, geografia y estadística de la provincia de Castellón. Imprenta y Librería de Rovira Hermanos. Castellón, 1873. Pàg. 163.
1873 4 març Els carlins Francesc Vallés, Panera i Bou, que venien de Sant Jordi, entren a Càlig, acompanyats de vora mil homes i dos-cents genets, cobren la contribució i, tot seguit, destrueixen la placa dedicada a la Constitució. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1982. Càlig. «Apuntes para la historia».Impresión Jordi Dassoy. San Carlos de la Ràpita, 1982. Pàg. 57.
1877 maig Naix a Càlig Joaquín Anglés Beltrán, el qual va ser batejat a la parròquia d'aquesta població al mes de maig del 1877.
L'any 1904 va ser ordenat sacerdot, una vegada acabats els estudis al seminari de Sogorb. Posteriorment, es va traslladar a València on es va llicenciar en Sagrada Teologia. Va ser rector a Domenyo i, més tard, ecònom a l'església de Santa Maria de Sogorb i professor de Sagrada Teologia al seminari de Sogorb. Finalment, va obtenir en propietat l'arxiprestal de Xelva.
Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado de Segorbe. Época II, núm 8. 1 de agosto de 1947. Tip. Manuel Tenas. Segorbe. Pàg. 131-132.
1890
Cada dia, a les vuit del matí, surten de Càlig dos carruatges que van fins a Vinaròs, els quals tornen de Vinaròs a les cinc de la tarda.
Hi ha en projecte fer una carretera de Benicarló a Sant Mateu que passarà per Càlig i Cervera.
Guía oficial de Castellón y su provincia. Año 1º de su publicación. Director: Fermín Gil Ballester. Castellón, 1890. Pàg. 100.
1890
Ajuntament de Càlig: Alcalde: Luis Fontanet. Secretari: Daniel Escrig. Jutge: Francisco Roda.
Parròquia de Sant Llorenç: Rector: mossén Felipe Aragó. Vicari perpetu: mossén Timoteo Martorell. Coadjuntor: mossén Juan Rallo.
Col·legi: Escola de xiquets: Ezequiel Tortajada. Escola de xiquetes: vacant.
Guía oficial de Castellón y su provincia. Año 1º de su publicación. Director: Fermín Gil Ballester. Castellón, 1890. Pàg. 207.
1890 15 novembre S'aprova el pressupost i el plec de condicions que han de regir la subhasta, així com l'expedient d'utilitat pública, per a fer la carretera que va des de Benicarló fins a Sant Mateu, i que correspon al primer tram, Benicarló-Càlig, amb un cost de les obres de 12.612,40 pessetes. DE LA FIGUERA BERTRÁN, Juan. Fiestas patronales 1976. «Anotaciones históricas i económicas de Càlig». Ayuntamiento de Cálig. Gráficas Pratsevall. Benicarló, 1976.
1900 31 desembre Segons l'estadística oficial, a Càlig hi ha 1.118 habitatges i una població de 3.098 habitants. D'edificis disseminats, n'hi ha 55, amb 4 habitants. SARTHOU CARRERES, Carlos. Geografía general del reino de Valencia. Provincia de Castellón. (Establecimiento Editorial de Alberto Martín. Barcelona, 1913. Pàg. 969).