Revista nº 44.- Juliol - Agost - Setembre 2000
SUMARI
Ja han passat les festes d'agost! Ara hem d'esperar les de l'any que ve, perquè les festes majors han estat i confiem que continuaran sent un espai difícil de canviar dins del calendari festiu calijó. Tal vegada les activitats que es duran a cap començaran més prompte o potser més tard, però el 10 d'agost, festivitat de sant Llorenç, marcarà el senyal al voltant del qual es desenvoluparan tot un seguit d'actes que invitaran a la festa o -si és millor dir-ho així- ens faran sabedors del desenvolupament d'un reguitzell atapeït d'esdeveniments culturals, esportius, tradicionals, religiosos, taurins, musicals... no gens menys que un ventall de possibilitats en què, programats per a satisfer les preferències de cada u, faran que al poble es respire, en ple estiu, aire de festa grossa.
Des de fa ja bastants anys, a Càlig, les festes patronals les confecciona una comissió formada per gent del poble que, d'acord amb el pressupost que s'hi destina i, procurant salvar el manteniment dels actes que en són habituals, fa dur a cap activitats ben diverses que configuren els dies marcats com a festius.
Enguany ha estat un dels anys en què hi ha hagut una bona diversitat d'espectacles festers en què la gent ha pogut triar o participar en aquells que eren més del seu gust. Tanmateix, aquestes línies no són per a repassar el que s'ha fet o el que s'haguera pogut fer, per a això ja està el programa de festes i la vivència adquirida dels qui n'han participat activament o receptiva.
Les festes -qualssevol- són part de l'expressió d'un poble que, amb els anys, ha anat desplegant. Unes vegades, i gràcies a factors, sobretot econòmics, hi han mostrat una puixança extraordinària d'ofertes de tota mena, i unes altres -i aquestes tenen un mèrit excepcional- han estat el resultat de l'enginy dels qui n'havien pres la responsabilitat de confeccionar-les i oferir-les.
Cal, doncs, aplaudir i donar suport a la festa popular, que vol dir feta pel poble, on abunden les iniciatives, els pros i els contres davant de certes opinions, perquè mirant-ho amb deteniment palesa que la gent té preocupació pel que es fa i llavors la festa no només forma part dels records de la nostra vida sinó que quan hi és es viu.
Caldo de rata
Aquest menjar, tan habitual al nostre poble en un temps no massa allunyat, encara avui se sol cuinar a moltes llars calijones. Es prepara, sobretot, per a sopar, vora la llar, al caliu del foc, a l'hivern. Està fet amb uns ingredients casolans, de ràpida elaboració i de no cap dificultat. El secret que fa que perdure en el temps es troba en el bon sabor que deixa al paladar i en la calentoreta que fa entrar al cos quan el fred copeja l'ambient.
Però, a tot això, la pregunta que ens fem és d'on ve el nom de 'caldo de rata', aquesta denominació tan poc adequada a una recepta de cuina. En desconeixem la resposta. Tanmateix, veient els ingredients de què està format, podem endevinar que els trobarem al rebost de qualsevol casa, i tal vegada aquesta en siga la resposta: una menja senzilla feta amb uns productes propis de la terra i a l'abast de tothom.
Ingredients:
· Tomata · All
· Oli · Aigua
· Sal · Pa
Torreu les tomates de rastre al caliu del foc, entre les brases. Després, traeu-los la pell i poseu-les a una escudella de terrissa (una tomata per escudella). Peleu un all cru, feu-lo a tallets i deixeu-lo caure damunt de la tomata. Tot seguit, afegiu-hi un polsim de sal i un rajolí d'oli d'oliva.
En un cassó a banda, bulliu aigua i, quan aquesta estiga al punt, buideu-la a l'escudella fins que hi manque un dit perquè vesse.
Mentre feu tot això, talleu algunes llesques de pa i torreu-les al foc per ambdues cares.
Quan ja estiga tot elaborat, seieu a taula i suqueu les llesques de pa torrat al caldo que heu preparat, després de remenar-lo un mica, i així li trobareu el sentit al caldo de rata. Bon profit.
LES FESTES MAJORS DEL 2000
Càlig, en arribar el mes d'agost, es bolca de cara a les festes patronals. Es guarneixen carrers, s'ajunten les colles, es reserven abonaments... es viu una prefesta que avui ja forma part de la mateixa festa estiuenca. A l'edició d'enguany, farcida d'activitats festeres, s'han dut a cap els actes tradicionals que són alhora actes esperats i ben concorreguts, però també hi ha hagut novetats, i sobretot molta participació.
Una de les novetats ha estat que la Comissió de Festes ha estrenat nou president, el regidor de Cultura i Festes David Gumbau i Morera. Tot i que l'any passat David ja exercia diverses funcions de president, aquestes les va compartir amb Josep Vicent Pauner, el president anterior. És per això que hem trobat adequat ara saber el parer del nou president i quina visió n'ha tingut de les festes patronals de l'any 2000, que ell mateix ha presidit.
Com han estat les festes majors del 2000?
Com a valoració global, jo diria que han estat molt bé. A més dels actes que es fan sempre, com són els bous i les nits de revetlla -que vaig explicar clarament a l'escrit que vaig fer al llibre del programa de festes-, una de les pretensions de la Comissió era que enguany la gent veguera que, a més dels actes habituals, n'hi ha molts altres que omplin també aquests dies festers, i crec que enguany això s'ha demostrat. Hi ha molta gent que m'ha felicitat i m'ha dit, entre unes altres coses, que ha xalat més els dies que no hi ha hagut bous que els dies que n'hi ha hagut, per posar un exemple.
Enguany t'has estrenat com a president de la Comissió de Festes.
De fet ja estava l'any passat. Ara, l'any passat em va ajudar moltíssim Josep Vicent Pauner, que era l'anterior president, i enguany encara que ha continuat donant-me un cop de mà, ho he portat més jo.
Amb tot, s'ha de dir que la programació de les festes no es fa al mes d'agost sinó que comença al mes de novembre en què es fan les primeres reunions, s'inicien els contractes de les orquestres i la gent aporta les primeres valoracions i suggeriments.
Ser president de la Comissió suposem que és un càrrec molt feixuc.
Sí que ho és. Sobretot perquè tens molta responsabilitat i seria bona cosa que aquesta es repartira una mica més entre els components de la Comissió i que actuàrem com una pinya tant per al que surt bé com per al que no.
I, en això, en aquestes coses que no surten bé, algunes vegades hauríem de demanar disculpes perquè, tot i posar la millor voluntat, no surten com nosaltres voldríem. És el cas, per posar un exemple, de la situació de l'escenari a la pista de ball en què alguna gent no tenia les tauletes ben situades i no podia veure bé l'espectacle o el del cadafal que hi havia situat al mig de la plaça, que dificultava la visió a un xicotet sector, tot i que, en definitiva, era l'únic cadafal que podia col·locar-se al mig per l'estructura que tenia.
Les festes del 2000 han estat molt plenes d'actes i força variats. Si et sembla, podríem fer un repàs, encara que siguera per damunt damunt. Per quin comencem?
Jo recordo ara, d'una manera especial, la tarda de l'ensinistrament de cavalls que es va fer al començament de l'avinguda de la Constitució, davant de les piscines. A més, va estar molt bé perquè, quan va acabar aquest espectacle, la gent, tota en bloc, va fer cap a la plaça Nova, on el Club Ciclista va dur a cap un preparament increïble perquè actuaren dos professionals de la bicicleta. L'única cosa que vam trobar que no va anar com havia d'anar va ser la megafonia, i aquest detall, que penso que és important, s'hauria de solucionar amb la compra d'un bon equip que servira tant per a les festes d'agost com per a les altres que es fan al llarg de l'any.
Un altre acte que penso que va estar molt bé va ser el teatre. L'auditori del Centre de Cultura estava tot ple de gent, i jo em vaig posar una mica nerviós perquè l'obra que van portar a escena el grup de teatre Ull de Teatre, era una representació molt seriosa, però em vaig equivocar perquè la gent que va assistir va disfrutar de l'obra. Va ser tot un èxit que hem de tindre molt present perquè, almenys a festes, portem alguna obra, ja que vam veure que a Càlig el teatre agrada i s'està consolidant. Pensa que amb aquesta representació ja fa tres anys que al poble, a festes, es porta teatre.
També hi va haver diversos actes més adreçats als infants.
Efectivament. La Comissió sempre porta un parc infantil, i enguany en van ser dos, on els xiquets s'ho passen d'allò més bé. Tanmateix, enguany, vam contractar també un teatre de titelles. L'acte, recordo que començava a les onze del matí i fins a les onze en punt no va començar a vindre la gent, per això estàvem, tant els actors com jo mateix, una mica neguitosos. Ara, quan van ser les onze, l'auditori del Centre de Cultura va començar a omplir-se de xiquets acompanyats dels pares, xiquets a soles, joves... que van estar molt atents i que van participar molt de l'acte. Va ser tot un èxit.
Però, segurament que una de les activitats més reeixides de festes, potser per la senzillesa i participació, va ser la dels fanalets, oi?
Jo ja m'ho pensava, que a la gent agradaria, però no m'ho pensava tant. En principi volíem comprar només 75 melons i, després, gràcies que es va apuntar molta gent, n'hi vam haver de comprar-ne més, 110 melons en total, i encara hi va haver persones que es van quedar sense. La Comissió va posar unes taules llargues a la plaça del País Valencià i l'associació que ho organitzava, que va ser Crema Catalana, va aportar els melons, les culleres, el cordell, els ciris... és a dir, tota la resta.
Això vol dir que hi ha associacions al poble que participen de manera activa a festes?
Podem dir que participen gairebé totes les associacions, la gent del futbol, els dansaires, els caçadors -que, per cert, van dir que farien dos actes i, al final, únicament van fer una tirada, i no sé a hores d'ara perquè va passar això, ja que ens ho van comunicar a darrera hora-, les mestresses de casa, el Club Ciclista, la Penya Taurina Calijona...
Enllaçant amb l'associació de les mestresses de casa, s'ha de dir que en aquestes festes hem pogut assistir a diverses exposicions. És un fet ja consolidat això de fer exposicions a festes d'agost?
Certament n'hi ha tots els anys. Enguany, Conchín i Socorro María han exposat 130 obres de punt de creu que van ser visitades per molta gent; les mestresses de casa van exposar els seus treballs a la seu que tenen al Centre de Cultura i van haver d'allargar uns dies més l'exposició perquè la gent els ho va demanar; i també hi va haver l'exposició de fotografies que va ser tot un èxit perquè hi havia exposades fotografies d'allò més interessants. Fer exposicions a festes és la mostra més fidel de la mobilització cultural que al poble es duu a terme. La Comissió agraïm sincerament als organitzadors de les exposicions la seua dedicació i el seu treball perquè tothom puga gaudir i admirar les seues obres.
Què han de fer les associacions per poder col·laborar a festes?
En principi s'han de posar en contacte amb la Comissió per poder-ho preparar amb temps. Per exemple, la Penya Taurina Calijona van comunicar a la Comissió els actes que havien pensat portar a terme, i això fa que nosaltres puguem confeccionar el programa al millor possible.
I aprofitant la pregunta que em fas, voldria fer una crida a totes les associacions del poble, a les que ja hi col·laboren i a les que no, perquè incloguen totes -sense excepció- un acte propi dins de les Festes Majors. Amb açò el que s'aconsegueix és una gran diversitat d'actes on tothom s'hi puga sentir a gust amb el que està veient. Per això, el que vull dir és que es posen en contacte amb la Comissió de Festes i anirem més endavant en les nostres Festes Majors.
Parlem de bous. Quina opinió en tens dels que s'han portat en aquestes festes?
Els bous de festes, els que porta la Comissió, eren de la ramaderia d'Armando Beltrán, de Sant Mateu, i la innovació d'enguany ha sigut que cada vesprada el ramader duia dos rodadors per a moure el bestiar. Els bous, penso que, tant els de carrer com els embolats, han sigut molt bons i no podem tindre queixa.
Pel que fa a la Penya Taurina, enguany s'ha lluït molt. Van embolar un bou, que el van entrar a la plaça encaixonat i arrossegat per cavalls i que va agradar molt a la gent, i també l'eixida que van fer aquesta mateixa tarda, que va ser de les millors que s'han vist mai per la quantitat de vaques que van soltar.
Quant han costat les festes?
Sis milions i mig de pessetes. De totes maneres la tallada més grossa se l'enduu el ball, que ha costat quatre milions i mig.
Se subvencionen els actes que fan les diverses associacions?
Normalment no se subvenciona tot el que fan, sinó que s'intenta ajudar en allò que es pot. A la Penya Taurina, per posar un exemple, se li van pagar les embolades, en uns altres actes s'aporten els trofeus o es col·labora en aquelles coses que la Comissió pot ajudar. Hem de pensar que quasi tots els calijons formem part d'alguna associació i que per tant, directament o indirectament, tothom col·labora. Un altre cas a afegir és el de l'Agrupació Musical Vila de Càlig que va fer un concert a la plaça Nova on van participar dues bandes més de la comarca i que va agrupar a molta gent del poble. Vull dir amb això, que les associacions col·laboren molt a festes patronals i, evidentment, això és molt bo.
De totes maneres, el que voldríem a la Comissió és que la comunicació amb aquestes associacions fora més fluïda si potser, perquè hi hagués així una coordinació molt millor a l'hora de confeccionar les festes de l'any que ve.
L'elecció de reines i dames ha comportat, darrerament, algun maldecap pel que fa a la trobada de xiques que ho vulguen ser.
Ha passat res enguany?
No hem tingut cap problema. Normalment es van a buscar, però en aquesta ocasió es van presentar elles. A mitjan any, o fins i tot acabades les festes, ja comencem a mirar de veure qui ho voldrà ser, i aquesta vegada això no ha calgut perquè, com ja t'he dit, elles mateixes s'hi van presentar.
Entrem al tema dels cadafals? Sembla que tots els anys s'han d'intentar trobar solucions noves. Què passa amb el bastiment d'aquests?
Jo diria que enguany la Comissió de Festes ha tingut la valentia de fer una reunió pública on tota la gent del poble ha pogut manifestar la seua opinió. Nosaltres, els de la Comissió, vam portar dues o tres propostes, però en van sortir de noves. La reunió es va fer a l'auditori i va vindre molta gent, cosa que demostrava que hi havia interès. Va ser prou distesa i van sortir una sèrie de normes. La més important va ser que cada cadafal pagava, a l'hora d'inscriure's, una fiança de 30.000 pessetes, que es tornava només si es muntava el cadafal.
I les carrosses?
Aquesta vegada sembla que la gent no ha estat massa contenta de les carrosses. Hi ha qui diu que se n'han anat de mare i, en certa manera, és veritat. Jo em vaig fixar, especialment, en la gent que estava d'espectadora a la plaça Vella i a uns altres llocs, i no vaig veure cap cara de satisfacció. Però ja no és només el fet que les carrosses no estiguen gens treballades, és, sobretot, pel comportament de certa gent. Un fet que vull destacar i aplaudir és el d'uns veïns del carrer de Santa Bàrbara que van parar una taula on van col·locar un rètol amb aquest escrit: "la millor beguda: aigua del regall". Ells mateixos repartien aigua amb marraixons, porrons i gots fent, amb això, un contrapunt a l'excés d'alcohol que, malauradament, es fa evident, cada vegada més, en aquesta tarda. La Comissió els va regalar una espatleta de pernil per la seua originalitat.
De cara a l'any que ve caldrà fer unes normes que s'avinguen bé a aquest acte, ja que hi ha moltíssima gent que les demana.
Parla'ns de les revetlles i de l'homenatge a la vellesa.
La que menys va agradar va ser l'orquestra XL. La resta van complir molt bé i la pista va estar totes les nits plena, potser perquè la gent volia festa. Una altra novetat que hem introduït a les festes d'enguany ha sigut que els jubilats han pagat un preu especial d'abonament, és a dir 4.000 pessetes, quasi bé la meitat del que costava l'abonament normal, que era de 9.000 pessetes. També vam tenir algun problema en la col·locació de l'escenari que vam mirar de resoldre i que confiem de trobar una bona solució de cara a les festes del 2001.
El que sí que vull ressaltar és l'homenatge a la vellesa que va quedar molt bé. Es va fer dins l'auditori, on es van repartir els obsequis a la gent gran i va dir un parlament el mantenidor de festes, Lluís Benedito. Després, es va fer ball amb un duet musical i es va convidar els assistents a un piscolabis. Penso que va ser un acte senzill i molt complit, en què la gent va participar a muntó.
A.Q.A.
UN MENSAJE DE AMOR
Perdonen mi expresión,
y no quiero que me confundan
con este mensaje de amor.
No me refiero al sexo,
yo hablo de otro amor.
¿Es el sexo amor?
Esto hay mucho que ver.
Yo creo que esto es
más que amor es placer.
Hay algunos sentimientos
para podernos amar,
de estos amores no me refiero,
de otra clase de amor quiero hablar.
Amor de unos a otros
se siente una gran felicidad.
Prueben el que yo digo.
Yo lo hago con mucha sinceridad.
Amar a un niño pequeño
sin que lo hayas visto jamás,
también a un viejecito,
me colma de felicidad.
El enfermo cuando sufre,
siento un gran malestar.
Cuando me siento útil,
esto es amor de verdad.
Amor de muchas cosas
que las quiero de verdad.
A la naturaleza, por ejemplo,
y a todo lo que en la tierra está.
Remedios Anglés Anglés
capcalera
CASES BENESTANTS DE CÀLIG (II)
3. Les cases benestants més importants
En aquest escrit únicament enumeraré les cases benestants més importants, més grans, més antigues i de més tradició de Càlig, i també quins van ser els seus orígens, els seus propietaris i quines famílies les ocupen actualment.
Per poder fer aquests escrits sobre les cases benestants de Càlig he passat moltes hores de les meues vacances consultant escriptures i tota mena de documents antics que he trobat a la casa benestant dels Senyorets de Pastor, situada al carrer de Sant Josep, 8, la qual espero que algun dia forme part del patrimoni i de la història de Càlig.
També he hagut de passar moltes hores fent preguntes a diverses persones del poble, les quals tenien alguna referència dels propietaris que van viure anteriorment en aquestes cases, ja foren els seus pares, els seus avis... També m'han donat informació algunes persones grans, ja que són els qui més saben i coneixen els nostres avantpassats i la història del nostre poble.
A totes aquestes persones, que m'han parlat amb la veu de l'experiència, els agraeixo tota la informació que m'han donat sobre les cases benestants, però, sobretot, saben que també tenen l'agraïment de tot el poble de Càlig, perquè gràcies a elles hem pogut reconstruir una part de la història del nostre poble.
Algunes de les persones que formaven part d'aquestes cases benestants s'emparentaven entre elles, mitjançant casaments, com ho podreu comprovar al llarg d'aquests escrits. En les diferents genealogies veurem que algunes persones també pertanyien a unes altres cases benestants, de les quals avui encara hi ha una continuïtat gràcies als seus hereus.
La major part de les cases benestants es troben situades a la part alta de la població. Així, al carrer de Sant Josep n'hi ha tres, que corresponen a les famílies dels Senyorets de Pastor (núm. 8, avui de Mª Àngels de la Figuera), dels Querol-Marzà (núm. 14, que abans era dels O'Callaghan) i dels Méyer-Bengochea (núm. 16). Al carrer de la Puríssima també n'hi ha tres, que corresponen a les famílies dels Estupinyà-Garcia (núm. 6, que abans era coneguda com la casa dels Aragó), dels Bayarri-Anglès (núm. 21, abans del Serrut) i de José Francisco Anglés Bel (núm. 43, abans dels Bayarri, on encara es conserva la torre dels Bayarri i la roda del molí de l'oli). Al carrer de la Mare de Déu del Socors, 1, que fa cantonada amb la plaça Vella, hi ha la casa de Dolores la d'Ametletes, també coneguda com de Nàquer-Fontanet, de la qual avui és propietari Joaquín Fontanet Ruiz. Al carrer de la Raval hi ha la casa benestant dels Marzà-Pedra-Muñiz. I, finalment, al carrer dels Magistrals, 25, hi havia la casa dels Comes-Vives-Maicas, que va ser enderrocada i construïda novament.
Únicament em resta agrair al meu pare, Juan José de la Figuera Bertrán, tota la informació que m'ha donat durant l'estiu de 1999, sense la qual no hauria estat possible escriure sobre aquestes cases benestants. I desitjo que durant molts anys puga seguir ajudant-me en el coneixement de la història de Càlig i a copsar els fets, els costums i les tradicions de la seua gent.
4. Casa benestant de la família Comes-Vives-Maicas
La casa benestant de la família Comes-Vives-Maicas estava situada al carrer dels Magistrals Beltran i Quixal, 25, que va ser enderrocada no fa gaires anys per construir-hi una casa completament nova.
La primera branca de cognom Comes de qui tenim referència escrita correspon a:
1. Bernat Comes, que el 1473 va assegurar el correu reial del rei Joan entre Cabanes i Tortosa, durant la guerra de Perpinyà. Un dels seus descendents es va establir a Càlig. No sabem, tanmateix, en quin any però sí el nom seu (núm. 2):
2. Joquim Comes (Càlig). Casat amb Teresa Garrigues de Lluch, de Xàtiva. Van tenir un fill (núm. 3).
3. Joaquim Comes Garrigues (Càlig). Casat l'any 1769 amb Josepa Prunyonosa Miralles, que era filla de Tomàs Prunyonosa (escrivà de Càlig) i de Francesca Miralles, de Freginals. Van tenir un fill (núm. 4).
4. Joaquim Comes Prunyonosa (Càlig). Es va casar a l'església de Càlig, el 10 de desembre de 1804, amb Joaquima Aragó Arquimbau (Càlig, casa benestant dels Aragó). Van tenir tres fills (núm. 5, 6 i 7).
5. Rosalia Comes Aragó (Càlig), casada amb el metge titular de Càlig, Joan Baptista Méyer Agramunt (Càlig, casa benestant dels Méyer). A Joan Baptista Méyer l'anomenaven el metge gran, a causa de la seua elevada estatura. Aquest matrimoni va viure al carrer de Sant Josep, 10, on ara hi ha el bar Xarop. Allí van nàixer els tres fills seus (núm. 8, 9, 10).
6. Marià Comes Aragó.
7. Bernat Comes Aragó.
8. Amàlia Méyer Comes (Càlig), casada amb el farmacèutic Ratto, de Vinaròs. No van tenir fills.
9. Enric Méyer Comes (Càlig), farmacèutic i jutge municipal d'aquest poble. Es va casar amb Francesca Sorní Santolària, que també va ser mestra de Càlig, on era coneguda amb el nom de donya Paca. Aquest matrimoni va comprar la casa del carrer de Sant Josep, 16 (que avui és la casa benestant dels Méyer-Bengochea). A Càlig, van tenir tres fills: Enrique, Ana i José Méyer Sorní, que ja no porten el cognom Comes.
10. Artur Méyer Comes (Càlig). Va ser metge a Xerta, on va viure i morir. Estava casat amb Mercè Moliner, de Xerta. Van tenir dos fills: Artur i Mercè Méyer Moliner (casa benestant dels Méyer, a Càlig), que ja no porten el cognom Comes.
La segona branca d'aquesta casa pairal (els Vives) té els orígens documentats en el matrimoni format per Blai Vives, de Benassal, i Teresa Pascual, de Sant Mateu, que van tenir quatre fills (núm. 1, 2, 3 i 4).
1. Vicent Vives Pascual, de Benassal. Va ser administrador de les propietats que la família Vallterra tenia a Benassal i a la Torre d'en Besora.
2. Florenci Vives Pascual, de Benassal. Es va dedicar a la política a València i, gràcies a la seua influència, l'any 1821 Santa Magdalena de Polpís es va separar jurídicament d'Alcalà de Xivert i, per tant, Polpís va deixar de pagar impostos i unes altres obligacions a aquest poble.
Florenci Vives va morir a Madrid el 31 de març de 1835 i va ser soterrat amb gran solemnitat, acompanyat dels pares franciscans que conserven els Llocs Sants de Terra Santa, ja que Florenci era advocat, assessor i defensor de l'orde franciscà.
3. Casimir Vives Pascual va nàixer a Benassal el 4 de març de 1804. Va ser administrador de les propietats que la família Vallterra tenia a Càlig, a Santa Magdalena de Polpís (el mas de Vallterra) i a Alcossebre. Va morir a Càlig el dia 13 de febrer de 1870.
Casimir Vives estava casat amb Carmen de la Cruz Muñoz, la qual, segons consta a la làpida que hi ha al cementeri de Càlig, a la banda de l'esquerra entrant per la porta principal, "Carmen de la Cruz Muñoz nasció el 20 de agosto de 1814 a Osuna (Sevilla) y murió en Cálig el 27 de junio de 1889". Van viure al carrer de la Mare de Déu del Socors, 10, a la casa que avui és propietat de Saturnino Vives Borrás. Van tenir una filla (núm. 5).
4. Bernarda Vives Pascual, casada, a Benassal, amb Antoni (desconeixem els cognoms) l'any 1821. No tenim constància que tinguessen fills.
5. Dolors Vives de la Cruz, nascuda a Càlig el 18 de setembre de 1836 i va morir a Càlig el dilluns dia 1 de maig de 1876. El certificat de defunció de Dolors i també el del seu pare, Casimir, estan signats per mossèn Timoteo Martorell Sansano, vicari perpetu de Càlig i natural d'Ulldecona. Dolors estava casada amb Joaquim Comes Miralles, segons consta a la làpida que hi ha al cementeri de Càlig, entrant per la porta principal a la banda de l'esquerra: "Joaquín Comes Miralles, viudo de Dolores Vives de la Cruz. Murió el 8 de marzo de 1914". Joaquim Comes va nàixer a València l'any 1828 i va ser advocat i relator de fets de l'Audiència de València. El càrrec públic de relator avui equival al de secretari.
Joaquim Comes Miralles era fill de Josep Comes, que va nàixer a Càlig, d'on era notari. Desconeixem el nom de la seua mare i el lloc on va nàixer.
A Càlig, vivien al carrer dels Magistrals, 25, casa que més tard la va comprar Saturnino Vives Borrás, el qual la va llançar a terra per construir-hi una casa nova. Van tenir set fills (núm. 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12). Amb aquest matrimoni comença la branca Comes-Vives de Càlig.
6. Facundo Comes Vives (Càlig) va ser molt intel·ligent i estudiós i va arribar a ocupar un alt càrrec a Madrid, gràcies a això va portar les aigües del pou del Canyo a Càlig per poder així proveir d'aigua la població.
A la Torre, situada al carrer Major, hi havia clavada a la paret una placa commemorativa on hi havia escrites aquestes paraules: "D. Facundo Comes Vives, ayudante de Obras Públicas y Jefe superior de la Administración Civil. Autor del Proyecto de la Distribución de las Aguas del Caño para el servicio de la población. Su pueblo agradecido por su desinteresada labor. Cálig a 18 de Junio de 1933".
Facundo Comes va marxar a Filipines l'any 1895 per dirigir la construcció d'un far. Hi va romandre fins que va acabar la guerra l'any 1896. Mentrestant la seua muller, Isabel Maicas Broseta, va anar a Vilalba sa Serra (Barcelona), d'on era natural i tenia els seus familiars, perquè havia de nàixer el seu primer fill, Facundo Comes Maicas. Va tenir cinc fills (núm. 13, 14, 15, 16 i 17) .
7. Ramon Comes Vives (Càlig) estava casat amb Rafaela Salvador Antonino. La seua filla, Marina Comes Salvador, es va casar amb l'advocat Eduard Vivancos.
8. Èlia Comes Vives (Càlig) estava casada amb el mestre Miquel Tormo Alberich, de Benicarló.
9. Josep Lluís Comes Vives (Càlig), que fou sacerdot.
10. Josep Mª Comes Vives (Càlig), sacerdot del convent de Sant Gregori, a València.
11. Sara Comes Vives. "Nació en Cálig en 1858. Murió allí el 28 de Setiembre de 1909 a los 43 años de edad", segons està escrit a la làpida del cementeri de Càlig, a la part esquerra entrant per la porta principal. Era fadrina, sense fills i profundament religiosa, ja que fou "Celadora de la Obra de la máxima Gloria del Corazón de Jesús para el Fomento de las Vocaciones Eclesiásticas y Apostólicas, así como sus oraciones y sacrificios cumplimentados para tal fin cristiano en la parroquia de Cálig". Aquest nomenament està signat a Tortosa el 19 de febrer de 1887 pel bisbe Francisco de Aznar y Pueyo.
12. Maria Comes Vives (Càlig). Fadrina i sense fills.
13. Facundo Comes Maicas (nascut a Vilalba sa Serra, Barcelona), casat amb Micaela Beltrán González, de Saragossa. Van tenir dos fills (núm. 18 i 19).
14. Mª Àngels Comes Maicas (Càlig), casada amb Josep Martí, ajudant d'obres públiques a Barcelona. Van tenir dues filles (núm. 20 i 21).
15. Lluís Comes Maicas (Càlig), funcionari de Renfe a l'estació de Sants (Barcelona). Casat, per primera vegada, amb Joaquima (no sabem el cognom, de Barcelona). Van tenir dos fills (núm. 22 i 23). En segona vegada, es va casar amb Lluïsa Comes (Càlig). Van tenir dos fills (núm. 24 i 25).
16. Mª Dolores Comes Maicas (Càlig). "Murió en Cálig el 27 de Marzo de 1971 a la edad de 82 años", segons posa a la làpida del cementeri de Càlig. Era soltera i sense fills.
17. Carmen Comes Maicas va morir molt jove a València.
18. Joaquín Comes Beltrán (Madrid), advocat. Casat amb Carmen Muñiz Marzá, de Càlig (casa benestant dels Pedra-Marzà-Muñiz, de Càlig), la qual era farmacèutica a Carpesa (València), on vivien abans de jubilar-se.
Actualment tots dos estan jubilats i, com que no tenen fills, passen moltes temporades a Càlig, a la plaça Nova, 13, on ja fa anys es van construir una casa. A l'entrada d'aquesta casa tenen la premsa de vi més antiga del poble, amb la qual elaboraven el vi procedent de la vinya de la família.
Aquesta casa està guarnida i decorada amb molt de gust, conté obres d'art de diferents parts del món, realitzades per artistes autòctons de països ben diversos.
A la seua joventut, Joaquín Comes va ser un gran esportista i va practicar molts esports. Ha sigut vicepresident de moltes federacions esportives de València. També ha estat àrbitre i jutge nacional en alguns esports. Posseeix algunes medalles esportives, tant nacionals com internacionals.
19. José Comes Beltrán (Madrid). Va morir, quan tenia 1 any, a València.
20. Ángeles Martí Comes (Barcelona). Casada amb Joaquín Carbonell d'Alloza (Terol).
21. Isabel Martí Comes (Barcelona). Casada amb Alfonso Álvarez, el qual va ser metge de Porreig i de Manresa.
22. Ángel Comes (Barcelona). Ja és mort.
23. Sebastián Comes (Barcelona). Quan va morir el seu pare es va casar amb la seua madrastra, Luisa Comes (Càlig), amb qui no va tenir fills. Actualment estiueja a Peníscola, on és propietari d'un apartament.
24. Àngel Comes Comes. Va nàixer a la Garriga (Barcelona).
25. Josep Lluís Comes Comes. Va nàixer a la Garriga (Barcelona). Ja és mort.
En aquest article de la casa benestant Comes-Vives ha col·laborat Joaquín Comes Beltrán, a qui li agraeixo la informació que m'ha donat i també la revisió que n'ha fet perquè es puga publicar amb tota la fiabilitat possible a la revista Vila de Càlig.
Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
EL BISBE DE TORTOSA ASSISTEIX A LA FESTA DEL SOCORS
Cada any Càlig celebra la festa de la Mare de Déu del Socors quan els dies del calendari marquen el 6 de setembre. La diada del 2000 va caure en dimecres, dia laboral a quasi bé tota la comarca, tret de Càlig on estava assenyalada com a festa local.
Enguany, dins dels actes habituals que es fan al llarg d'aquest dia a l'entorn de l'ermita, cal destacar la vinguda del bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas, que va presidir la celebració de la missa. A l'homilia, el bisbe va expressar la seua satisfacció de ser "aquí, en aquest lloc de pregària, on tantes persones vénen en moments difícils de la seua vida per donar gràcies, perquè la Mare de Déu del Socors la porteu tots, els de Càlig, a dintre del cor. I no sols els de Càlig sinó també molta altra gent. Jo mateix, avui, que celebro el vuit aniversari de la meua ordenació de bisbe estic aquí entre vosaltres participant de la vostra pregària. Jo, certament per a vosaltres sóc el bisbe, però juntament amb vosaltres sóc també un creient més, un cristià, que també ha de fer el camí de la vida cristiana i també vol unir-se en aquest dia a aquesta pregaria vostra, a aquesta tradició de fe. La Mare de Déu la portem tots des de petits en el nostre cor. Ens ho han ensenyat així, almenys això fem fins ara i, a més a més, diríem que, mirant la geografia mundial, està tota plena de santuaris de la Mare de Déu. És un signe que Maria no és un personatge del passat sinó que és algú molt viu, molt present al llarg de la història. I és curiós observar que, de vegades, en els moments més difícils de la història, quan més dificultats han viscut els pobles enmig d'una malaltia, d'una guerra, enmig d'una incertesa respecte del seu futur, sempre hi ha hagut signes especials de la Mare de Déu, sempre Ella s'ha fet -diem- s'ha fet present i s'ha deixat trobar per la gent més senzilla i per la gent desitjosa de trobar una resposta davant de les seues dificultats".
Durant la celebració eucarística hi van haver diverses ofrenes, entre les quals destaquem el donatiu fet per la Banda de Música Sant Llorenç, que després de tancar la caixa i havent-hi un romanent de 151.151 pessetes les van lliurar a les necessitats de l'ermita.
A.Q.A.
III CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG
Al mes d'abril va tenir lloc la confecció i presentació de les bases del III Concurs de Fotografia Vila de Càlig, les quals es van exposar en un díptic que es va repartir a diverses entitats fotogràfiques, als concursants de l'edició anterior, a tendes de fotografia, comerços... El tema del concurs, promogut per la Comissió de Festes i organitzat per J. Lluís Anglès Monroig, era L'ermita del Socors (interiors i exteriors), inclòs el trajecte que va des del cementeri fins al mateix ermitori.
El dia 15 d'agost, durant les festes patronals, es van exposar, a l'auditori del Centre de Cultura, les fotografies guanyadores i les altres que es van presentar a concurs. El jurat va estar format per David Gumbau, regidor de Cultura i Festes, Rafael Prades Pedra i Foto-Estudio Adolfo, fotògrafs professionals, i Joan Lluís Anglès Monroig, membre de l'Asociación Fotográfica Enfoque.
Els premis, d'acord amb la decisió del jurat, van ser aquests:
Primer premi: Joaquín Foix Vizcarro, de Benicarló
Segon premi: Nieves Pérez Hidalgo, de Càlig
Premi especial Caixa Rural: Joaquín Pruñonosa Guardiola, de Càlig
Primer accèssit: Irene Cardellat Monroig, de Càlig
Segon accèssit: Casto Rodríguez Serradilla, de Benicarló
Tercer accèssit: Francisco Rillo Llácher, de Benicarló
Quart accèssit: Carlos González Pérez, d'Onda
A aquest III Concurs s'hi van presentar 95 obres que corresponien a 25 autors procedents de diverses poblacions, com són Càlig, Benicarló, Castelló de la Plana, Vila-real, Onda... Per a J. Lluís Anglès "enguany hi ha hagut una major tècnica fotogràfica i el mateix bon nivell que l'any passat. Que hi haja hagut menys obres que a l'edició anterior és perquè l'any 1999 va ser a nivell nacional i aquest any s'ha fet únicament a nivell provincial".
A.Q.A.
NOTÍCIES DEL TERCER TRIMESTRE DE L'ANY 2000
Les festes del Sant Llorenç 2000 a Radio Nueva
L'emissora comarcal Radio Nueva va emetre en directe, des del Centre de Cultura de Càlig, una entrevista amb l'alcalde de la vila, Manuel Anglès, sobre les festes de Sant Llorenç de l'any 2000. Manuel Anglès, a més de parlar d'aquestes festes estiuenques que celebra la població, també ho va fer del Centre de Cultura, edifici cultural estrenat recentment, del començament de la restauració de la torre medieval del segle XIII i del moviment sociocultural que s'està desenvolupant al nostre poble.
Des del 98.2 de l'FM es van seguir -un any més- les festes del poble mitjançant diverses connexions fetes en directe i amb entrevistes en què van participar persones importants de la festa i de la vila. Així, el mateix dia que començaven les festes majors, David Gumbau, regidor de Cultura i Festes, les va presentar a tota l'audiència de Radio Nueva.
La resta dels actes, d'una manera especial el de l'entrada dels bous i la diada del patró, van ser àmpliament tractats al 98.2 de l'FM pels serveis informatius d'aquesta emissora que, una vegada més, va donar a conèixer les festes de Càlig a tota la comarca.
Canal Castelló realitza el primer reportatge del Maestrat amb Càlig com a protagonista
Canal Castelló, la televisió que va des del Port de Sagunt fins a Vinaròs, va aprofitar les festes de Càlig per fer el seu primer reportatge sobre un poble del Maestrat. Aquest reportatge, que ha tingut la col·laboració de l'Ajuntament de Càlig, incideix en el moviment sociocultural que les festes d'estiu aporten als calijons i, alhora, les ofertes culturals que ofereix la vila durant aquests dies.
Tal com indicàvem a les notícies del trimestre passat, la televisió d'àmbit comarcal, Canal Castelló, emet des del canal 52 de la UHF per a la comarca del Maestrat. Aquest nou canal vol oferir una nova manera de fer televisió, amb una programació, que dura 24 hores, pensada per a tots els gustos, la qual aporta un ample noticiari provincial i diversos reportatges sobre les tradicions dels diferents pobles que conformen la província de Castelló.
El reportatge televisiu de les festes estiuenques de Càlig fa un recorregut per copsar la manera que té el poble de viure la festa, i aprofita per viatjar pels carrers i visitar alguns dels edificis més característics de la població, com és la Torre o el Convent de la Santíssima Trinitat.
Nova normativa legislativa per als caçadors de parany
Els caçadors que utilitzen el parany al País Valencià estrenaran enguany una nova legislació que afecta el món de la caça.
Aquesta legislació no ha estat ben acollida pel col·lectiu de paranyers, atès que aquesta invalida l'ús del cassette i del micro-xip. La nova legislació, elaborada per la Conselleria de Medi Ambient, presenta, a més a més, uns altres apartats que, tot plegat, no han fet ni gens ni mica de gràcia als grups ecologistes de la comarca.
Els portaveus dels tres sectors (administració, ecologistes i caçadors) pronostiquen que hi haurà les típiques picabaralles, incidents i conflictes entre els diferents col·lectius afectats.
S'espera una tardor amb més pluges de les normals
Segons alguns informes meteorològics elaborats per experts meteoròlegs i editats per organismes no oficials sobre la salut i el comportament del nostre entorn, el nostre planeta es troba molt influenciat pels fenòmens del canvi climàtic que poden provocar trastorns greus en la climatologia, la qual aprofitarà l'arribada de la tardor per oferir un temps caracteritzat per la inestabilitat atmosfèrica i la forta variació de la temperatura de la mar, que sovint anirà per damunt dels nivells considerats com a normals.
Les conseqüències tindran com a protagonistes l'aparició de gotes fredes i vents forts, i també l'augment any rere any de la temperatura de la Terra. Els experts, basant-se en aquests fenòmens, pronostiquen la vinguda de pluges desmesurades, grans temporals de llevant amb vents molt forts i una inestabilitat atmosfèrica.
Càlig, atesa la situació geogràfica en què es troba, serà un dels pobles que, probablement, es veurà afectat per aquests pronòstics d'inestabilitat atmosfèrica.
Comença la temporada de la collita
Amb l'arribada de les primeres frescors de la tardor, també arriba la temporada de les collites. Primer, de les ametles i, després, de la garrofa.
Pel que fa a les ametles, la temporada -segons els agricultors- ha sigut més que acceptable. Els preus d'aquest fruit sec han anat, tenint en compte el rendiment, des de les 120 a les 160 pessetes. El rendiment, percentatge que es trau entre el pes de les ametles amb crosta i el galló va oscil·lar al voltant del 23,5%.
La collita de les garrofes, sovint interrompuda per la caça del tord -afició molt arrelada a les nostres terres-, es preveu que no siga molt rendible pel que fa al pes, ja que l'estiu ha estat durament cru i eixut, cosa que ha fet que aquest producte mediterrani no done el rendiment que en caldria esperar. El preu de la garrofa està al voltant de les 35 pessetes/quilo.
APNAL
Les activitats que duu a cap APNAL en defensa del nostre entorn i del medi ambient prenen força quan s'aproxima la tardor. Una vegada passades les vacances d'estiu, comencen les reivindicacions, els treballs i una gran quantitat de propostes i de projectes per portar a terme des de finals de l'estiu fins a la propera tardor.
APNAL publica trimestralment diversos tríptics que ens posen al dia sobre l'actualitat mediambiental i ens donen a conèixer el calendari d'activitats que projecta portar a terme aquest grup ecologista de les terres del Maestrat.
Les activitats que té programades APNAL per a aquesta tardor consisteixen en xarrades, tallers, excursions i celebracions de diades que ens faran memòria dels esdeveniments més importants.
Aquesta associació ecologista ha fet un repàs molt positiu de la campanya Tornar a la Terra, que ha consistit en la realització de diferents tallers que ensenyaven l'art natural de l'autosuficiència que val per a impedir molts comportaments quotidians que interfereixen el desenvolupament natural del medi ambient. S'han fet tallers sobre l'elaboració del pa, el formatge fresc, el iogurt, la rebosteria integral... i s'han après tècniques molt importants i tradicionals, com amassar la pasta de pa, l'elaboració del rent natural i les fermentacions adequades.
Amb l'arribada silent de la tardor també arriba l'estació idònia per gaudir dels nostres boscos. Així, doncs, s'han organitzat nombroses excursions per l'entorn i diverses activitats per tal de recollir llavors d'espècies autòctones. Amb això, després es pot anar més enllà i fer repoblacions, investigacions i estudis de les nostres espècies.
Tanmateix, el mesos d'estiu van ser aprofitats per APNAL-Ecologistes en Acció per portar a terme una gran quantitat d'al·legacions. Per exemple, van al·legar sobre el projecte del catàleg de les zones humides del País Valencià, la canalització del riu de les Coves de Sant Miquel i de la marjal de Peníscola, que va ser, aquesta darrera, un dels punts més calents de l'estiu entre l'Administració i Ecologistes en Acció. En aquest apartat d'al·legacions i de denúncies d'abusos cal destacar que APNAL van guanyar el judici contra el projecte de la canalització de la sèquia Sangonera i el de l'obertura del vial N-1 a Peníscola.
Aquesta associació de defensa de la natura va fer balanç de les ajudes que han rebut d'organismes oficials i privats envers llurs peticions. Moltes d'aquestes ajudes encara estan per decidir-se, unes altres, però, han rebut com a resposta una negativa; tanmateix, algunes ja han estat atorgades, com són ara la concedida per la Diputació de Castelló, destinada a la campanya Ajudem el Bosc, amb 135.000 pessetes. D'altra banda, la Conselleria de Cultura i Educació va lliurar una subvenció de 60.000 pessetes per estimular la utilització de materials en valencià.
Càlig també es actualitat dins del món de la lluita per un medi ambient més net i equilibrat. Així, és notícia que encara s'estan agafant dades sobre els verins que es llancen al llit del riu Sec per matar feram, que ha donat algun que altre ensurt perquè han mort gossos que anaven per la zona. Les principals organitzacions ecologistes de l'Estat espanyol estan elaborant un qüestionari per tal de confeccionar un antídot en la lluita contra l'ús del verí per part dels propietaris de les zones privades de caça que, segons els grups ecologistes, l'únic que fan és trencar les cadenes biològiques i matar raboses per obtindre més caça. Càlig forma part d'aquest extens estudi amb dades i mostres del verí col·locat al riu Sec.
APNAL, tot i que té diversos socis a Càlig, està obert a les propostes, idees i reivindicacions que es vulguen al·legar. La seu és troba al carrer de Santa Rita, de Vinaròs, i el local està obert a partir de les 20.00. El telèfon és el 610 60 41 80.
Preparació de les jornades culturals
La Regidoria de Cultura i Festes, juntament amb diverses associacions culturals de la vila, estan estudiant unes extenses i dinàmiques jornades culturals sota el nom de Tardor Cultural.
Aquestes jornades culturals pretenen aportar a la població diferents propostes que van des de conferències fins a concerts, passant per un passi del reportatge fet per Canal Castelló i la projecció de diapositives i el relat de les experiències adquirides per part de Xavier Sanz, bomber que ha viatjat a Nicaragua amb l'organització no-governamental (ONG) Bombers Sense Fronteres.
Entre els conferenciants cal destacar Alfred Rodríguez Picó, que parlarà de meteorologia, i Miguel García Lisón, que ho farà de la Torre.
Uns altres esdeveniments culturals molt esperats són: la contacontes Regina, un espectacle de titelles, el concert de Santa Cecília per part de l'Agrupació Musical Vila de Càlig o la representació teatral de l'obra El món en 80 màscares, per part de la companyia Teatre de l'Home Dibuixat.
També cal destacar en aquestes jornades culturals el cicle de cinema llatinoamericà, més que res argentí, que es durà a terme a la sala de projeccions i que comptarà amb el passi de tres excel·lents llargmetratges: Martín (Hache), d'Adolfo Aristarain, El lado oscuro del corazón, d'Eliseo Subiela, i Un lugar en el mundo, d'Adolfo Aristarain. Aquestes jornades cinematogràfiques, agrupades sota el nom de cinefòrum, acabaran amb l'actuació musical de Silvia, cantant uruguaiana.
Tardor Cultural tindrà com a cloenda un concert de Nadal amb la participació de la Coral Polifònica Benicarlanda i la Coral Infantil Vila de Càlig, que interpretaran diverses nadales i cançons populars el dia 22 de desembre.
Xavier Sanz va col·laborar amb Bombers Sense Fronteres
Xavier Sanz i Borràs, nét del calijó Vicent Borràs, va formar part d'una expedició de Bombers Sense Fronteres a Nicaragua. Aquest aventurer, veí de Vinaròs, va poder prestar la seua ajuda, i també els seus coneixements, al cos de bombers d'aquest país centramericà. Els cooperants del projecte, en col·laboració amb els bombers de més enllà de l'Atlàntic, van realitzar rescats durant les destrosses ocasionades pel Keith.
De l'Estat espanyol van viatjar, a més de Xavier Sanz, quatre bombers més que van realitzar diferents tasques, des de tràmits burocràtics, necessaris per a signar diferents convenis de col·laboració amb els diferents cossos de bombers del país, fins al proveïment de material especialitzat o el rescat de persones. Cal afegir que aquestes tasques les va coordinar Manuel Sellés, director de l'àrea de Castelló.
També van col·laborar amb la població civil, sota la coordinació de l'ambaixada espanyola, mitjançant el repartiment de queviures i el condicionament logístic.
Xavier Sanz, el nostre cooperant, va impartir cursos de formació als bombers de la zona amb temes tan diversos com l'aprenentatge del rescat en vertical o el salvament i desescombrament de víctimes soterrades. Amb aquests ensenyaments es van formar vora 200 bombers, que més endavant formaran a la resta dels companys.
Cal afegir que aquests bombers-cooperants van assistir, almenys, a dos rescats, amb la qual cosa van dur a la pràctica i van supervisar els aprenentatges impartits.
Susanna Anglès i Querol
VII TROBADA DE BANDES DE MÚSICA
Una vegada escollit Càlig per a ser la població que acollís la Trobada de Bandes de Música de la comarca del Baix Maestrat, l'Agrupació Musical Vila de Càlig, l'Ajuntament de Càlig i la Federació de Societats Musicals del País Valencià van organitzar, conjuntament, la setena edició d'aquesta Trobada. Així, la vesprada del dissabte, 23 de setembre, es van programar un seguit d'actes que van començar a la casa de la vila amb la recepció de les autoritats invitades. Uns minuts després, i des de la plaça Nova, les agrupacions musicals participants van desfilar pels carrers del poble fins a arribar a la pista d'estiu, lloc on es van fer els parlaments i les diverses interpretacions musicals per part de les bandes de música assistents.
Van ser un total de catorze les agrupacions que van formar part de la VII Trobada, cosa aquesta que fa una suma de vora de vuit-cents músics i d'una quantitat aproximada de mil dues-centes persones -entre els veïns de la vila i els forasters- les que van poder gaudir de la bona organització i de la música oferida per cada una de les formacions musicals que hi van participar.
Abans de començar amb les interpretacions programades a l'aire lliure, les autoritats que van assistir a la VII Trobada van fer diversos parlaments. Seguidament, les bandes de música van interpretar pasdobles, que van marcar el ritme del seguit d'actes que van tenir com a punt clau la música escollida pels directors de les diverses bandes. Una vegada acabades les interpretacions musicals, es va fer el lliurament d'obsequis a les personalitats més representatives i, també, la imposició de corbates commemoratives de l'acte a les banderes de cada entitat musical.
Les agrupacions que van intervenir en aquesta VII Trobada de Bandes de Música del Baix Maestrat van ser, per ordre d'aparició: Peníscola, Alcalà de Xivert, Benicarló, Canet lo Roig, Cervera del Maestrat, la Jana, la Salzedella, Santa Magdalena de Polpís, Sant Jordi, Sant Mateu, Traiguera, Vinaròs, Xert i Càlig. L'agrupació de Rossell va ser l'única que no va acudir, per la qual cosa no van poder estar representades les quinze societats musicals indicades al tríptic informatiu.
L'acte es va tancar amb un castell de focs d'artifici que va omplir de color i llum tant la pista d'estiu com la façana del Centre de Cultura, testimonis ambdós d'aquesta important Trobada a nivell comarcal.
L'auditori del Centre de Cultura va servir en cop més per donar cabuda a un gran nombre de gent. En aquest cas es va preparar un aperitiu per als músics i convidats, que es va servir damunt de taules llargues i ben distribuïdes per tal d'oferir el refrigeri als participants.
Ricard Gumbau i Morera
INCENDI D'UNA BONA PART DEL COLL DE LES FORQUES
La tarda del diumenge, dia 10 de setembre, un incendi va afectar la zona del coll de les Forques, situada a l'esquena de l'ermita de la Mare de Déu del Socors. Els veïns de la vila que estaven gaudint d'un dinar al paratge del Socors van informar els bombers només va començar l'incendi.
L'espai que va abrasar les flames va ser de vora tres hectàrees. El foc va començar prop de l'ermita, a mitjan camí de pujada al coll, i ben prop va estar el foc de malmetre les parets del santuari, cosa que no va passar perquè el vent bufava en direcció contrària a l'ermita. Gràcies a aquest vent les flames es van propagar cap al nord fins a arribar a la rambla de Cervera. Tots els detalls estudiats per membres qualificats del parc comarcal de bombers indiquen que l'acció va ser intencionada per alguna persona que va encendre foc, ja que quedaven descartats els motius climatològics o bé uns altres.
Al lloc de l'incendi es van desplaçar dues unitats de bombers dotades de cisternes d'aigua de gran cabuda, un hidroavió i un helicòpter. Tot i no ser gens fàcil el llançament d'aigua des de l'aire per la proximitat de l'estesa de cables de la línia elèctrica, els mitjans aeris van tardar només dues hores a sufocar les flames. Els actius terrestres van realitzar, finalment, les tasques de remullat del terreny perquè no hi quedessen zones calentes que poguessen provocar un reviscolament del foc.
Ricard Gumbau i Morera
L'INDICADOR DEL CAMÍ DE LA JANA
La pedra on hi ha escrita la llegenda "Camino de la Jana" ha estat col·locada com a indicador d'un vial que té noms ben diversos, sempre amb referència al punt de destinació que vulguem anar, és a dir, camí del Cementeri, de l'ermita del Socors, de la Font de la Salut...
D'aquesta pedra escrita, amagada durant molts anys en un reclau d'una finca, hi ha notícies gràfiques (fotografia de l'Arxiu Mas, de començaments del segle XX) que ens assenyalen que estava situada a la banda esquerra del camí del Socors, al marge que hi ha al costat de l'antiga era emplaçada a la finca de Vicent Quixal.
Aquest indicador va ser incrustat novament a la margenada al mes de juliol, després de repassades les lletres amb pintura de color roig. Aquest fet mostra, doncs, al vianant l'interès que hi ha en la recuperació del patrimoni de la població, encara que siga un mostrari format d'elements senzills.
A.Q.A.
Els nois nascuts l'any 1982 són els darrers que han estat cridats a files, és a dir, a fer el servei militar obligatori, ja que l'exèrcit espanyol a partir d'ara es nodrirà de nois i noies que, de manera voluntària, opten per allistar-se a un exèrcit professional.
Amb aquesta decisió aprovada pel govern espanyol es perd una tradició que, durant molts anys, ha fet possible que, al voltant de les quintes, nasquessen els balls de quintos, les poesies d'acomiadament... i passar la manta, una manera entre d'altres de replegar diners perquè els quintos es poguessen fer un bon soparot.
La quinta del 2000 de Càlig la formen: Carlos Bueno, Pedro Fabregate, Luis Valdés, Juan Altamira, Lorenzo Forner, Llorenç Taus, Fran Forner, Alberto Querol, Víctor M. Anglés, Lorenzo ..., Raúl Borrás, José Lorenzo Marzá, Felip Gumbau i Alberto Anglés.
A.Q.A.
SESSIÓ ORDINÀRIA
3 de juliol de 2000
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 6/00, núm. 30 a 38, per un import de 5.128.213 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A José Sans Batiste, per a la construcció d'una planta baixa magatzem i dos habitatges a l'immoble que hi ha al c. Rei En Jaume I, 11. Exp. 38/00.
A Vauer Europea, SL, per a l'execució de la segona fase de la urbanització del Pla Parcial la Rasa.
A Mª Carmen Monroig Anglés, per a l'enderrocament de l'edificació que hi ha al c. Sant Vicent, 15. Exp. 41/00.
A Mª Carmen Monroig Anglés, per a la construcció d'una planta baixa magatzem i dues plantes a l'immoble que hi ha al c. Sant Vicent, 15. Exp. 42/00.
4. S'aprova l'expedient núm. 2/00, de modificació de crèdits al pressupost municipal 2000, vists els informes emesos en sentit favorable d'Intervenció i de la Comissió d'Hisenda.
5. S'aprova el certificat núm. 3, que correspon a l'obra d'"Acabament de la Casa de Cultura", per un import de 2.198.731 pessetes, i el certificat núm. 2, que remet aquest acord al contractista a l'efecte que pertoca.
S'aprova el certificat núm. 1, que correspon a l'obra d'"Obertura de viari i infraestructura", per un import de 5.752.606 pessetes.
6. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al primer trimestre de 2000.
7. S'aprova el plec de condicions economicoadministratives que ha de regir el concurs mitjançant tramitació urgent en procediment obert de les obres d'"Obertura de viari i infraestructura, 2ª fase".
8. S'acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló que incloga l'obra denominada "Reforma de la plaça de la Diputació de Castelló" dins dels PPOS de 2001.
9. S'aprova el programa de festes patronals, que comprèn els dies del 10 al 19 d'agost de 2000, ambdós inclosos.
10. S'aprova, per majoria, sol·licitar al Govern de la Generalitat Valenciana que contemple, dins del Projecte de Pressupostos per a l'exercici de l'any 2001, una partida destinada al Fons Autonòmic de Cooperació Municipal, i que es cree aquest Fons Autonòmic.
11. S'acorda proposar com a festes escolars, per al curs 2000-2001, els dies: 26 de febrer, 20 de març i 4 de juny de 2001.
S'acorda autoritzar, a Francisco Anglés Anglés, la instal·lació de taules i cadires al c. Doctors Marzà.
12. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló que incloga al Programa Operatiu Local, objectiu 1 (2000-2006) i per a l'exercici 2001, l'obra de "Decentament de l'edificació, de l'entorn i dels accessos del paratge del Socors".
13. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló que subvencione l'obra de "Reposició de les grades del camp de futbol", d'acord amb la memòria valorada realitzada pel tècnic municipal.
14. Diverses preguntes sobre la millora de la carretera CV-138, de Càlig a Vinaròs, l'edifici de la Torre, l'enllumenat públic, l'abocador d'escombraries, els objectors, el Centre de Cultura i les piscines.
SESSIÓ ORDINÀRIA
2 d'agost de 2000
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/00, núm. 40 a 49, per un import de 3.333.457 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Adrianusa Vam Ham, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat a l'immoble situat al polígon 5, parcel·les 98, 99 i 100. Exp. 39/00.
A la Conselleria de Cultura i Educació, per a la restauració de l'edifici de la Torre, a l'immoble que hi ha al c. Major i c. Sant Llorenç. Exp. 48/00, condicionada a l'article 123 de les Normes Subsidiàries.
A Vicenta Adell Cuartero, per a l'enderrocament d'edificació a l'immoble que hi ha al c. Sant Jordi, 13. Exp. 51/00.
A Vicenta Adell Cuartero, per a la construcció d'un habitatge de dues plantes i una golfa a l'immoble que hi ha al c. Sant Jordi, 13. Exp. 52/00.
A Vaur Europea, SL, per a la parcel·lació de l'execució primera fase del Pla Parcial la Rasa, modificació de la concedida amb data de 2 de febrer de 1998.
4. S'acorda modificar el decret de l'Alcaldia, mitjançant el qual se sol·licita la inclusió de noves obres al Programa Operatiu Local (POL).
5. S'aprova el certificat núm. 4, que correspon a l'obra d'"Acabament de la Casa de Cultura", que té un import de 10.298.212 pessetes.
6. S'acorda sol·licitar de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació la inclusió dins del Programa Operatiu de la Comunitat Valenciana, període 2000-2006, l'obra denominada "Construcció d'un restaurant i adquisició de terrenys al paratge del Socors".
7. S'acorda iniciar un expedient d'alienació dels terrenys de propietat municipal situats al paratge del Terrer, destinats a patrimoni de béns propis.
8. S'autoritza, a Enrique Javier Monroig Noguera i a Juan Bautista Arayo Conesa, la instal·lació de taules i cadires al c. el Pont i a l'av. Constitució, respectivament.
S'autoritza, a Rudof Henbchel, connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua l'immoble situat al polígon 11, parcel·les 113, 178 i 204.
Es dóna suport a l'Acord de data 27 de juny de 2000, adoptat pel Ple del Senat, sobre la creació d'una comissió d'entitats locals.
9. Diverses preguntes sobre la recollida de deixalles, fulls informatius i el Centre de Cultura.
SESSIÓ ORDINÀRIA
4 de setembre de 2000
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/00, núm. 39 a 62, per un import de 4.300.968 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Víctor Javier Batiste Zaragozá, en nom i representació de Pollos Selectos Batiste, SL, per a la construcció d'una granja avícola a la partida de les Bassetes, polígon 16, parcel·les 171 i 180. Exp. 78/99.
A Elena Anglés Anglés, per a la construcció de l'elevació d'una planta golfa a l'immoble que hi ha al c. Sant Josep, 44. Exp. 53/00.
4. S'acorda adjudicar les obres d'"Obertura de viari i infraestructura, 2ª fase" a la mercantil Ferrer Obras y Servicios, SL, NIF núm. B12276895, pel preu de 8.346.964 pessetes, més la millora proposada.
5. S'autoritza, a José Alfonso Jiménez, connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua l'immoble situat al polígon 11, parcel·la 209.
S'autoritza, a Bautista Marzá Morera, la instal·lació de gual permanent a l'immoble que hi ha al c. la Raval, 14.
6. Diverses preguntes sobre les festes i l'abocador d'escombraries. capcalera
CAMPIONAT DE FUTBOL 1999/2000
Trentena jornada: 7 de maig: Atzeneta del Maestrat 0 - Càlig 0
Partit de tràmit final i acomiadament de la temporada
Darrera jornada de la competició a la primera categoria regional en el grup primer en què es consumava el descens de l'Atzeneta del Maestrat com a equip local en aquesta ocasió. Acompanyaven als atzenetins en el camí del descens el Torreblanca, com a darrer classificat amb un sol punt, i l'Alcalà de Xivert. Així, un total de tres equips són els que deixen la categoria perquè passen a ocupar una plaça l'any vinent equips com són el Sant Mateu i el Benicense, ascendits aquest any de la segona regional, i el Benicarló i el Xert que han descendit de la categoria regional preferent.
Del partit, doncs, no es pot destacar gran cosa, ja que s'havia de jugar a la força, perquè una incompareixença a qualsevol dels partits de la lliga d'una manera injustificada valdria tres punts de sanció i una quantitat econòmica a l'equip infractor. No és aquest el cas que ens ocupa, el partit es va jugar i es va intentar guanyar, malgrat tenir davant un equip local que sabia el futur que li esperava a la temporada següent i que volia acabar donant als aficionats una alegria.
Ricard Gumbau i Morera capcalera
TEMPORADA 1999/2000
.............J......... G ........E......... P........ Gf......... Gc......... Punts........ Total
Abril ....3.......... 1........ 1......... 1......... 5............ 2............. 4 ...............38
Maig ....1.......... 0........ 1......... 0......... 0............ 0............. 1............... 39
Total ....4.......... 1........ 2......... 1......... 5............ 2............. 5................. -
CLASSIFICACIÓ FINAL DE LA PRIMERA CATEGORIA REGIONAL. GRUP PRIMER
TEMPORADA 1999/2000
....Equip.............................. J .......G .....E .....P .....Gf ....Gc..... Punts
1. Benicàssim .....................30...... 20..... 5..... 5...... 98.... 37........ 65
2. Cabanes .........................30 ......18..... 3..... 9...... 71.... 41........ 57
3. Les Coves de Vinromà ...30...... 17 .....6..... 7...... 66.... 41........ 57
4. San Pedro ......................30...... 17..... 6..... 7...... 52.... 36........ 57
5. Orpesa ...........................30...... 17..... 4..... 9...... 65.... 32........ 54
6. Catí ................................30 ......16 .....3 ...11...... 86.... 42........ 51
7. Borriol ............................30...... 16..... 3... 11...... 67.... 47........ 51
8. Vilafranca .......................30...... 13..... 8..... 9...... 60.... 48........ 47
9. Sant Joan de Moró .........30...... 14..... 5... 11...... 54.... 51........ 47
10. Càlig ............................30...... 10..... 9... 11...... 45.... 45........ 39
11. Els Ivarsos ...................30...... 10..... 7 ...13...... 51.... 48........ 37
12. Albocàsser ...................30...... 10..... 4 ...16...... 45.... 59 ........34
13 Rrràpit Meseguer ...........30........ 8..... 7 ...15...... 57.... 71........ 31
14. Atzeneta del Maestrat ...30........ 7..... 5... 18...... 62.... 63........ 26
15. Alcalà de Xivert ............30 ........7 .....4 ...19 ......45.... 74........ 25
16. Torreblanca ..................30........ 0 .....1 ...29...... 10 ...206 .........1 capcalera
INICI DE LA TEMPORADA 2000/2001 PER AL CÀLIG CF
Els resultats de la pretemporada no han acompanyat el treball de preparament realitzat, diumenge darrere diumenge -per mirar d'arribar amb condicions als enfrontaments-, en el moment de començar la competició de lliga a la primera categoria regional. Els amistosos que ha jugat el Càlig durant el transcurs d'aquest mes i mig inicial de la campanya 2000/2001 han estat del tot selectes, ja que s'ha trobat al davant equips de renom, com són la Vall d'Uixó (de tercera divisió), el Traiguera i el Sant Jordi (de regional preferent), el Benicarló (enguany de primera regional) i la Jana (de segona regional). En tots aquests partits no ha estat cap dels resultats obtinguts favorable als nostres, però tot i amb això el fet més important i destacable ha estat la preparació física i tàctica que han disposat els jugadors calijons.
El planter del primer equip del Càlig CF, que representa la categoria amateur, està format enguany per aquests jugadors:
Alexis Bofarrull, Francisco D. Bayarri, Javier Celma, Jaime Borrás, Jacinto Bofarrull, Jonatan Llavero, Manuel Querol, Ximo Micó, Mario A. Walterscheid, José L. Miquel, Òscar Borràs, Òscar Grau, Òscar Montfort, Pablo Ferreres, Francisco J. Anglés, Miguel A. Anglés, Simón Cid, Artemio Troncho, Vicent Castelló, Víctor M. Anglés, Ximo Cuartero i Raúl Martínez.
La Junta Directiva del Càlig CF segueix amb els mateixos components de la temporada anterior, però amb la baixa del capità del primer equip, J. Víctor Caballer, com a resultat del fitxatge que té per l'equip del Rossell (de segona categoria regional).
Així, els directius han ocupat d'aquesta manera els respectius càrrecs:
President: José Ferreres Gascó
Vicepresident: Manuel Anglès i Anglès
Tresorer: José Manuel Arayo Febrer
Secretari: Ricard Gumbau i Morera
Encarregat de material: Vicent Cuartero
Vocals: Cristóbal Jiménez, Vicente Serret, J. Manuel Borràs, Ramon Gasulla i J. Vicent Saura.
Ricard Gumbau i Morera capcalera
1a jornada: diumenge, 10 de setembre de 2000
Càlig 1 - Les Coves de Vinromà 2
Gol de Mario
2a jornada: diumenge, 17 de setembre de 2000
Catí 7 - Càlig 2
Gols de Micó i Mario (de penal)
3a jornada: diumenge, 24 de setembre de 2000
Càlig 0 - Cabanes 0
Enguany la lliga ha tingut un mal inici per a l'equip que dirigeix Juan Sos, que continua ocupant el càrrec d'entrenador del primer equip del Càlig CF. Els tres primers partits de la competició han deixat situats els nostres representants a la penúltima posició de la classificació, amb només dos equips més en condicions idèntiques, és a dir, sense sumar cap punt. Els mals resultats obtinguts durant els partits de pretemporada ens van encomanar una mala sort durant aquest pobre inici del campionat.
Tothom pensava en els primers enfrontaments de la passada temporada, on quasi d'una manera exacta es van encaixar un bon nombre de gols sense poder-ne aconseguir d'una manera favorable.
Es repeteixen les mateixes situacions viscudes ara fa un any, amb les derrotes encaixades al camp de les Coves de Vinromà, d'una manera pareguda per golejada contra el Catí al seu propi terreny de joc i, també, contra el Cabanes a casa.
A més, el fet d'haver perdut només quatre partits de lliga en dues temporades senceres, va fer que aquestes dues primeres ensopegades al camp municipal de futbol, ja posats en els partits de la competició, siguessen mal rebudes pels socis i pels aficionats.
L'equip de les Coves de Vinromà no va demostrar que tingués gaire qualitat perquè, tot i que els nostres es van avançar en el marcador a la segona part, els forasters van resoldre el resultat en els darrers minuts de joc aprofitant dues errades defensives. El Catí, per una altra banda, sí que va merèixer la victòria. El resultat ací va ser molt ample, però els locals no ho van tenir massa fàcil en els primers minuts; van haver d'esperar poc perquè es va arribar al temps de descans amb un resultat advers al Càlig CF, de 3 a 1. La segona part va tenir el domini clar dels jugadors de l'Alt Maestrat, mentre es tancava una golejada semblant a la de l'any anterior (6-0), i que va ser de 7-2. Un altre dels equips amb opcions a ocupar llocs capdavanters -això sí, menys clares que no els de Catí- era el Cabanes. Aquest no va ser un equip que s'imposés amb claredat al nostre conjunt, mentre sí que va demostrar bones maneres en moments puntuals del matx per part d'alguns dels seus jugadors. Amb tot, els fets destacables van ser el resultat, per un costat, i, per l'altre, que el Càlig havia deixat escapar els nou primers punts de la lliga.
Ricard Gumbau i Morera
LES ACTIVITATS DEL CICLISME CALIJÓ A L'ESTIU
El Club Ciclista Caligense va organitzar diverses activitats ciclistes al llarg del tercer trimestre de l'any, entre les quals hi havia la Prova d'Escoles, el dia 15 de juliol, en què van participar ciclistes amb una edat compresa entre els 6 i els 12 anys, els quals havien de superar una sèrie d'obstacles situats a dins de la població.
El dia 11, durant les festes d'agost, i patrocinat per la Comissió de Festes, es va fer a la plaça Nova un trial bici que, en aquest cas, va ser una exhibició del domini de la bicicleta protagonitzada per Juanfra i Alcácer, ambdós membres de l'equip nacional d'aquesta modalitat.
Finalment, el diumenge, dia 20 d'agost, va tenir lloc el XX Trofeu de Sant Llorenç. El recorregut de la cursa, de 121 km, es va fer aprofitant el circuit de carreteres que hi ha entre les poblacions de Càlig-Cervera-Sant Jordi-Càlig. Els 62 participants en aquest XX Trofeu corrien dins de la categoria amateur Elite-Sub 23, els quals van pedalejar a una velocitat prou ràpida, 39,90 km/h.
Els guanyadors d'aquest trofeu de festes van ser:
1. Sebastián Franco Smeets, de l'equip Sodexho-Morella.
2. Fco. Antonio Jiménez Díaz, de l'equip Alginet-Massi.
3. Miguel Ángel Alandete, de l'equip Sodexho-Morella.
4. Juan José Climent, de l'equip Sodexho-Morella.
A.Q.A.
1 comentari:
Teniu alguna foto den facundo comes vives. es per fer una comparativa. crec que tinc localitzada una foto que podria ser ell. Gracies. Tarragonavintage
Publica un comentari a l'entrada