DEU PARLAMENTS

L'any 1970, la Sociedad Recreativa y Tele-Club, com a centre recreatiu format en bona part per socis joves que aspiraven a donar una nova força a les festes tradicionals establides com a patronals de la població en una data que avui desconeixem, va iniciar l'acte que aleshores va rebre el nom de Presentación y Proclamación de la Reina de Fiestas y Damas de Honor, el qual es va dur a terme, per primera vegada, el dia 1 d'agost de 1970, en què va ser elegida Encarna Gascó Tafalla com a reina de les festes de Càlig. A l'acte de la proclamació va actuar com a mantenidor Vicente Aguilella Sol, assessor cultural del Ministeri d'Informació i Turisme.
La Comissió de Festes de l'any 1970, formada per José Monroig Sanz, alcalde de Càlig i alhora president de la Comissió, per Luis Quixal Morera, José Antolí Ortí, Joaquín Borrás Llorens i Claudio Prats Morera com a delegats de festes, i per diversos vocals(1), coneixedora, probablement, d'aquesta mena d'actes que se celebraven des de feia temps en unes altres poblacions, van dur a Càlig aquestes representacions festives protagonitzades llavors per gent jove i que pretenien ser el punt d'inici de les festes majors, les quals s'han anat celebrant ininterrompudament (tret de l'any 1977), primer, a la Pista de la Juventud i, després, a partir de l'any 1980, a la Pista de Verano del Centro Cultural(2), pista d'estiu que, fins al dia d'avui, continua sent el lloc on es realitza l'acte que té el nom de Proclamació de la Reina de les Festes i Dames d'Honor i de la Reina Infantil i Cort d'Honor(3).
A llarg d'aquests anys de successives proclamacions de començament de festes (que també han rebut el nom de Nit de la Proclamació) han estat diversos els mantenidors o mantenidores que han anat exalçant les reines, les dames i el mateix poble de Càlig, els quals han configurat (segons el nostre parer, per les raons històriques que han hagut de travessar) tres fases que hom pot destriar, sense filar prim, de la manera següent:
· Primerament, els mantenidors van ser majoritàriament persones foranes lligades al Movimiento i situades dins de l'etapa franquista (1970-1976).
· Segonament, amb l'arribada de la Democràcia, es va iniciar un període marcat sobretot per representants polítics de tendència socialista (1978-1989), tret del període de 1983-1986 en què hi ha un cert interès per dur calijons o calijones que fessen un parlament inaugural de les festes majors més apropat a la gent del poble.
· I, tercerament, aquest voler dur gent vinculada a Càlig s'aconsegueix, treta d'alguna excepció, a la tercera etapa (1990-1999), on els parlaments els fan persones que o bé han nascut a Càlig o bé tenen algun lligam amb aquesta població.
Ara tenim l'oportunitat de recuperar, doncs, els parlaments fets pels mantenidors o mantenidores de les festes majors de Càlig que corresponen a la tercera etapa. La lectura de les paraules pronunciades la Nit de la Proclamació d'aquests darrers deu anys ens valdran ara i ací per fer un homenatge a aquelles persones que han dedicat una part del seu temps a col·laborar en unes festes que Càlig renova anualment.

A.Q.A