dissabte, 22 de setembre de 2007

Revista nº 46.- Gener - Febrer - Març 2001

SUMARI

Clica l'article que vols llegir.

Editorial
Costumari
Entrevista: "Els Vizcarro, una família de pastors", per A.Q.A.
Història: "Apunts sobre Càlig extrets de la Història de Vinaròs, de J.M. Borrás Jarque (II)"
Història: "Cases benestants de Càlig (IV)", per Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
Notícies: "L'Ajuntament de Càlig crearà una Oficina d'Atenció Permanent", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Concert de la Coral Infantil Vila de Càlig", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Les mestresses de casa celebren la festa de Santa Àgueda", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "El Carnestoltes al Col·legi Públic Felicinda Collell", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "L'euromòbil va visitar Càlig", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Accident al pont de la carretera de Vinaròs", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "El bisbe Salinas va confirmar 26 joves a Càlig", per A.Q.A.
Notícies: "Càlig rep els Reis Mags d'Orient al Centre de Cultura", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies del primer trimestre de l'any 2001, per Susanna Anglès i Querol
Notícies: "Prevenció davant l'osteoporosi", per Susanna Anglès i Querol
Sessions Plenàries
Esports: "Campionat de Futbol 2000/2001", per Ricard Gumbau i Morera

EDITORIAL

La vida d'un poble té el fonament en tot un grapat d'activitats que desenvolupen els seus habitants. N'hi ha que són d'allò més comunes, com són ara les activitats agrícoles, artesanals, comercials, industrials, administratives... és a dir, aquelles que -com diríem en llenguatge planer- són necessàries per poder guanyar-se les garrofes. Tanmateix n'hi ha unes altres que tot i que es troben d'una manera o d'una altra lligades a les primeres vénen a ser el complement necessari perquè el poble mostre una part important de la seua vitalitat, aquestes són les activitats lúdiques, culturals i esportives.
Els qui afavoreixen aquestes darreres activitats mostren quasi sempre un interès desinteressat pel que fan. I això ho podem comprovar al nostre poble. Només cal que ens fixem en associacions com les mestresses de casa, els colombaires, els caçadors, els músics, els qui organitzen les festes del poble, els qui duen a cap activitats populars i conferències, els qui posen el seu esforç per mantenir i difondre la cultura i les tradicions nostrades, els qui fan que l'esport, com ara el ciclisme o el futbol, faça participar i reunir al seu voltant a molta gent, o bé en unes altres persones o associacions que, unes vegades mitjançant activitats esporàdiques o bé de llarga durada, propicien que el poble se senta copartícep i integrat dins d'una comunitat. És per això que és completament aplaudible qualsevol associacionisme que tinga com a objectiu la voluntat d'aportar quelcom que beneficie la comunitat on es troba inserit.
Encara que fer una visió global de l'activitat associativa a Càlig en poques paraules és un xic difícil -perquè cal entrar en els detalls que presenta cada una de les associacions que hi ha al poble per poder copsar el dinamisme que hi produeix-, hom veu, emperò, una inquietud per part de les persones que formen part de cada una de les associacions o entitats calijones.
Amb aquestes paraules volem encoratjar a seguir endavant als qui en tenen avui la responsabilitat de mantenir i difondre la cultura que es fa a Càlig, siga quin siga el camí que hagen triat, perquè tot plegat serem els calijons els qui en collirem els fruits i ens en beneficiarem.

Capçalera

COSTUMARI

L'all

Segons la definició que dóna el Gran diccionari de la llengua catalana, l'all és una "planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Allium sativum), de tija culminada per una umbel·la de flors blanques o vermelloses i de bulb arrodonit i comestible (la cabeça)".
L'all, en la nostra cultura té innombrables aplicacions, sobretot a la cuina (penseu, doncs, en l'allioli, l'arròs bullit -en què els ingredients són: aigua, sal, olii, tomata de rastre, all i arròs-, les sopes en all, el caldo de rata, la gòfia -una llesca de pa torrat, un all cru per fregar-la, una mica de sal i oli-, truita d'alls tendres, cuguls tendres per acompanyar l'olla de faves o de guixes...). Tanmateix, en allò que ens interessa perquè cal incloure'l dins dels costums de Càlig, aquesta planta ha comportat l'expressió de frases com la que se li atribueix a mossèn Agustí: "Plantat ajos i sebollas que, aunque pedregue, siempre quedan las casporras". Mossèn Agustí va estar de capellà a Càlig cap allà el començament del segle XX. Algunes de les anècdotes d'aquest mossèn les podem trobar al llibre titulat Memorias del ex alcalde de Benicarló, Castellón, Federico Castellano Sancho. 1931-1938.
Unes altres frases en què l'all n'és el centre són aquestes: "ser més coent que un all" o "pica com l'all"; per un altre costat, el desig de fer apujar la hisenda fa dir que "els diners haurien de ser com els alls, que a l'any grillen".

Capçalera

ENTREVISTA

ELS VIZCARRO, UNA FAMÍLIA DE PASTORS

Viu al carrer de la Puríssima, és de família de pastors, ho era el seu avi, Manuel Vizcarro Llorens, el seu pare, Batiste Vizcarro Alberich, el seu home, José Vizcarro Sanz, lo Peniscolà, i ella mateixa. Trinidad Vizcarro Valls coneix molt bé aquesta vida i l'ofici. Trinidad, que va nàixer el 6 de març de 1924, ens explica a ca seua, a la vora d'un braser i acompanyada d'amics seus i parents, alguns dels treballs que sempre ha viscut, ha fet i que l'han acompanyada fins a no fa massa temps.

Una de les coses que més ens atrauen de saber és com elaboraven el formatge, el formatge tendre, que a cals Vizcarro -segons ens diu Trinidad- el feien "t;de llet d'ovella, i també de cabra, però el més normal era el d'ovella, perquè la llet de cabra no dóna tant. La llet de cabra és molt més greixosa, però molt més que la d'ovella. Amb dos litres de llet d'ovella fas un formatge d'un quart de quilo complit, mentre que amb tres de cabra pràcticament no en fas gens".

Després de munyir l'ovella, "portàvem la llet a casa i la colàvem. Hi havia un colador especial, fet de llauna, amb uns foradets, que tenia la forma d'un caputxí, i, després de colada, la posàvem al foc" fet, llavors, amb llenya. "Segons la quantitat de llet que teníem, la repartíem en una o més olles. Vint minuts abans, però, posàvem uns quaranta brimets de la flor de la carxofa, ja seca, en un gerret amb aigua". Quan havia passat aquest temps, "els trèiem del gerret, els passàvem a un morter de terra i els picàvem ben picats. Una volta estaven ben trituradets, ben picats, els barrejàvem amb l'aigua i, llavors, la colàvem". Així, doncs, l'aigua quedava neta amb la substància que havien deixat els brimets de la flor de la carxofa. "Llavors sortia l'aigua amb un coloret i l'anàvem repartint, tot depenent de la quantitat que calia posar a cada olla" perquè segons els litres de llet que contenia cada recipient era convenient posar-ne més o menys, encara que aquesta quantitat "era a coneixement, perquè com ja ho teníem tan fet ni es pesava ni es mesurava". Aquest líquid tret de la flor de la carxofa s'anomenava aigua d'herba colera.

La llet, posada a escalfar al foc, no havia de bullir, havia d'estar "a una temperatura a penes templadeta, perquè si t'agafava més calentor de la normal ja no es quallava. Llavors, només a penes templadeta, la menejàvem una miqueta amb la paleta i la deixàvem estar. A la mitja hora, ja estava quallada. La veies com si sigués una pasta, fent allò que fa la pasta, pujar. Llavors agafàvem la pasta i l'anàvem replegant, i es feia tot una bola".

A continuació "la repartíem als motles i l'anàvem apretant i repretant. I el caldo que contenia la pasta sortia pels foradets. Si la pasta xillava, malament! perquè havia entrat aire. En acabar, li donaves una miqueta de sal i la deixaves estar".

Una vegada fet aquest treball laboriós -Trinidad aprofita aquestes paraules per ensenyar-nos les mans que porten el senyal d'haver elaborat molts formatges-, ens diu que "el formatge reposava a la formatgera unes sis o set hores". Transcorregut aquest temps "el trèiem del motle i li tornàvem a donar sal a la banda de davall. Després els guardàvem a la lleixa que teníem a casa, i ja el podíem vendre".

Avui en dia hi ha una gran varietat de formatges, tanmateix, per a Trinidad "aquest és el més vertader, el més bo que hi ha".

En la elaboració del formatge, quan es repretava a la formatgera per donar-li consistència i fins i tot ornar-lo amb algun dibuixet gravat que tenia el motle, s'escorria un caldo que rebia el nom de saligot. El saligot, a partir del qual es fa el brull o mató, Trinidad ens explica que "el posàvem al foc un quart o vint minuts, i començava a pujar la bromera. A un costat teníem un gerret, on havíem guardat una mica de saligot, sense bullir. Quan el que hi havia al foc pujava, li'n tiràvem un raig i, llavors, baixava. Al cap d'una miqueta, tornava a pujar, i li'n tornàvem a tirar un altre raget. Pareixia mentida veure com es voltava ell a soles. I li'n tornàvem a tirar una miqueta més i se n'anava per avall. I ja s'ha acabat. Això és el brull".

Els Vizcarro, encara que venien prou formatge a Càlig, en portaven molt a Benicarló, ja que "pujava aquí una senyora, que li deien la Xarrantona -encara que a Càlig la coneixíem per la Descalça-, que se solia quedar tot el formatge que havíem fet. Quan ella no podia vindre, la meua mare el posava tot en un banastell gran i li'l baixava amb el cotxe de Martínez, que tenia parada al carrer del Mar, de Benicarló". Però, tal vegada, quan més formatge venien era en arribar la Fira de la Font de la Salut, perquè sa mare de Trinidad, Trinidad Valls Sans, "estava una setmana fent formatges menuts" que la canalla, sobretot, se'n duia a fira per berenar.

Els pastors, coneixedors del seu ofici, havien de tenir present algunes de les necessitats que presentaven els animals. Així, Trinidad ens conta que "el colestre és la llet fresca. Quan una cabra acaba de donar el cabridet al món, aquella llet no val per a fer formatge, perquè, si n'hi posaves, llavors desfaries el formatge. D'aquella llet, algunes persones ens en demanaven, era un capritx. Nosaltres munyíem la cabra i la tiràvem". Fins i tot el cabridet tampoc no se la bevia. Els pastors li la llevaven de la cabra perquè els cabrits poguessen mamar. El colestre no necessitava cap parament especial "el posàvem al foc i només pujava dos voltes. No li tiràvem res de res i s'amotava tot amotat, tant que el podies tallar a talls a talls". Una altra cosa que havien de conèixer els pastors era la utilització que calia fer de la muda de les serps, les quals servien per a "quan un part anava malament, quan un animalet no podia. Un pastor és com un metge. Agafava mig desfull de serp sec i el desfeia. Bullia timó o una altra classe d'herba i hi afegia el desfull. Llavors aquell beuratge li'l posava a la boca de l'animal i servia perquè el cabridet llicera. A la millor li l'havien de donar tres o quatre voltes, i segons com anava la cosa s'allargava a uns quants dies". També estava la tosa. De cara a l'estiu, calia esquilar els animals, i els esquiladors venien de fora vila, "baixaven de Catí sis o set esquiladors". Aquests catinencs es passaven més d'una setmana a Càlig esquilant els ramats, i a cals Vizcarro solien estar un parell de dies. "Allò era una festa. Eren dies extraordinaris. Es feien magdalenes, paella d'arròs... El maig era la festa dels pastors. Mataven el millor cabrit o corder" per celebrar l'esquilada. Hi havia molts vellons de llana que, després es venien al millor comprador. Per fer l'esquilada "agafaven l'ovella, la giraven i li posaven la cama dreta damunt de la de l'esquerra, i l'altra al contrari. La gitaven, li tiraven una corda al ventre i li lligaven les cames. Això de lligar, quasi sempre ho feia mon pare. Després, amb les estisores, l'esquilaven".

Però els pastors no només treien profit de la llana, la llet i el formatge sinó que també venien la carn, ja que "quan era el temps que criaven els animalets, pujaven els compradors de Benicarló i s'enduien els mascles", i fins i tot de la dula, ço és, els pastors voltaven el poble abans de sortir a pasturar el ramat fent sonar un esquellot, i llavors els llauradors que tenien alguna ovella o cabra a casa l'afegien al ramat i, en tornar de nit, "els animalets es retiraven a les seues cases. Era de vore com els xiquets anaven amb la pitxereta perquè els pastor els l'omplira de llet. I això, per a molts xiquets, era el sopar". Recollir aquests animals era, sovint, "barat a soltar al bancal" i poder pasturar a l'herba tendra.

Pepito lo Peniscolà -que va nàixer a Peníscola i va vindre a viure a Càlig quan tenia cinc o sis anys- tenia el corral cap al final del carrer de Santa Magdalena i el seu ramat estava format de cabres i d'ovelles. Tanmateix, son sogre el corral el tenia a la punta del carrer de la Costa i el ramat era de més de cent ovelles. Segons Trinidad "s'alçaven allà a les sis i mitja o les set del matí, se n'anaven al corral a munyir. Les ovelles les munyien dues vegades al dia. Al matí, ans de les vuit, ja havien munyit. L'altra munyida era a la posta de sol. Nosaltres repartíem llet al matí, perquè els xiquets entraven a escola a les vuit". A més, els animals s'havien de munyir tots els dies, perquè si a una ovella "avui no la munys i demà tampoc, a l'altre no li'n trobaràs gens de llet, la perd".

En arribar l'estiu, els Vizcarro se n'anaven a la partida de "les Basses, prop de la bassa de Bayarri, al corral de Gamon, ja que aquí no hi havia aigua. Sortíem al poble només per a comprar".

I, finalment, com sempre passa en qualsevol ofici, hi ha l'anècdota senzilla i inoblidable que agrada de recordar: "una volta va nàixer una cordereta que era tan xicoteta que Pepito la portava a la butxaca de l'abric. Primer, Pepito, quan la va vore, la volia matar però li va fer d'allò i se la va posar a la butxaca de la jaca perquè érem a l'hivern. La vam criar a biberó i li vam posar de nom Floretes. Era la pubilla del carrer. No anava al corral com les altres sinó que la teníem aquí a casa en un cabasset i en una manteta. En més d'una ocasió va pujar a la cuina del tio Cigarro i la tia Misericòrdia, que vivien aquí al costat. I allò ens feia molta gràcia".

A.Q.A.

Capçalera

HISTÒRIA

APUNTS SOBRE CÀLIG EXTRETS DE LA HISTÒRIA DE VINARÒS, DE J.M. BORRÀS JARQUE (II)

SEGLE XVI

El document més antic que es conserva avui sobre l'ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia, de Vinaròs, és un pergamí datat l'any 1499, en el qual es dóna llicència per construir a l'ermita un retaule dedicat a la Mare de Déu de la Misericòrdia(5).
Les diverses construccions alçades amb el temps que conformen el conjunt ermità de la Misericòrdia es troben situades a dalt d'una tossa, des de la qual hi ha una bella vista que s'estén cap a la banda costanera i cap a l'interior. J.M. Borràs fa una descripció detallada on esmenta les poblacions que s'hi poden divisar i, entre unes altres, assenyala que: "Des d'els finestrals del casalici es veuen les primeres estribacións de l'imponent Maestrat que tanquen l'horitzó, i en elles les viles de Cálig, Cervera, Traiguera, Sant Jordi i Rossell."p. 76
El dia 3 de febrer del 1594 es va beneir l'actual església parroquial de l'Assumpció, de Vinaròs. A l'acta de benedicció del temple hi ha escrits els noms de les personalitats que van acompanyar la processó en el trasllat del Santíssim Sagrament des de l'església vella fins a la nova, i entre d'altres hi ha "...M.º Onofre Begués prevere natural de la Vila de Cálig y ara habitant en la pnt. Vila de Vinarós, tots ab processó anaren a la Iglesia nova de dita Vila y acompanyats dels magnífichs..."p. 86
Al gener del 1586, el rei Felip II va vindre de Barcelona cap a Ulldecona, on va fer estada des del dia 3 fins al dia 6 de gener, i després va seguir viatge cap a València, passant, però, abans, per Traiguera i Cervera.
"A Vinaròs aplegaren d'avantguardia els arquers del Rei comanats per en Carles de Tisnaqc, a quina vista la Vila es prepará per a la regia visita i allotjá dignament a dita vanguardia que passá aquí la nit. Mes, com referix el croniste Enriq Cok (2) del mateix Cos d'Arquers, al sendemá, no havent noves de la vinguda del Rei, passaren els de l'avantguardia a Cálig, poble de dos centes cases, i feren cap a Cervera, vila situada damunt d'un elevat coll."p. 98
"(2) "Relación del viaje hecho por Felipe II""p. 98
Quan va morir el papa Benet XIII, el 23 de maig del 1423, la seu romana es va considerar hereva de Peníscola i el papa Martí V li la va cedir al rei Alfons el Magnànim el 21 de gener del 1426. L'orde de Montesa, però, va aconseguir que aquest li venguera el castell l'1 de setembre del 1441 per 150.000 sous. Passat el temps, el 20 d'agost del 1479, Ferran II el Catòlic va restituir Peníscola a l'orde per mereixements del mestre fra Lluís Despuig. Finalment, el 30 de juliol del 1488, el rei, des d'Oriola, va anul·lar l'acte de restitució i se li van tornar a l'orde de Montesa els 150.000 sous de la compra del castell. Amb això, Peníscola va quedar definitivament del rei, i aquest darrer fet es l'inici d'un plet fonamentat en els drets de jurisdicció que tenia Peníscola sobre les dues viles (Benicarló i Vinaròs), que va durar 214 anys.
"I encara semblava que la Corona vullguera compensar d'alguna manera al Castell. En 28 d'agost de 1510 el Rei D. Ferrán li fa donació a Penyíscola per vint anys, de les 20 lliures que pagava Cálig anyalment. Donació que va confirmar Felip II per altres 20 anys; i més avant, per altres deu anys, com assegura Febrer Ibáñez (2) pero ab les dates equivocades ja que posa eixe confirmacións o prórrogues en 1628 i 1662, que no poden correspondre sino a Felip IV, ja que Felip segón havia mort en 1598" p. 100
"(2) "Peñíscola", pág. 413" p. 100
Amb el catorzè mestre, Pere Lluís Galceran de Borja (1545-1592), fineix l'orde valencià de Santa Maria de Montesa i Sant Jordi d'Alfama tal i com va ser concebut i fundat pel rei Jaume II, ja que mitjançant la butlla de 15 de març del 1587, donada a Roma pel papa Sixt V, a súplica del rei Felip II, l'orde va ser incorporat a la corona. Tanmateix, "en Rescripte apart disposava que la Orde seguira governada per l'últim Mestre Fra D. Pere Lluis Garcerá de Borja fins a la seua mort."p. 101 I és per això que el rei la fa definitivament de la corona el dia 8 de desembre del 1592 a través de la delegació d'uns comissaris seus de l'orde de Calatrava desplaçats a Montesa (Costera).
Entre les diverses provisions que mana Felip II per al bon ordenament de l'orde de Montesa, hi ha la que fa referència a la jurisdicció civil i criminal: "En tot el Maestrat, tan vell com nou, i en les Viles i Llocs d'ell, i en totes les Viles i Llocs de les Encomandes, té la Orde tota la Jurisdicció, mer i mixte imperi, sino es en les Viles de Onda i Vilafamés aon no té més de la Jurisdicció Alfonsina, i en Benicarló i Vinarós aon no exercix la Orde més de la dita Jurisdicció Alfonsina per estar seqüestrat el mer imperi en poder del Governador de Valencia a causa de la litispendencia que té el Síndic de dita Orde ab la Vila de Penyíscola."p. 102

TAULA DE NOTES
5. Bover Puig, Juan. La ermita de la Misericordia. "La ermita de Vinaròs. Nuestra Señora de la Misericordia". Imprenta Castell. Vinaròs, 1996. p 11.

Capçalera

CASES BENESTANTS DE CÀLIG (IV)

5. Casa benestant de la família Pedra-Marzá-Muñiz
Aquesta casa benestant es troba situada al carrer de la Raval, 17, prop de la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Les famílies que han viscut en aquesta casa han estat les encarregades de guarnir i netejar aquesta capella el dia en què se celebra la festa de la Mare de Déu dels Desemparats, que sol ser el segon diumenge de maig.
1. La primera persona que trobem que té el cognom Pedra a Càlig és a una làpida que hi ha al cementeri, on diu, en castellà, el següent: "D. Vicente Pedra Vicent, diputado provincial. Nació el 5 de Enero de 1836. Falleció el 2 de Mayo de 1892. Su esposa e hijas le dedican este recuerdo". Vicent Pedra estava casat amb Ramona Vilanova, la qual també consta a una làpida del cementeri amb aquestes paraules: "Ramona Vilanova Roda. Falleció el 17 de Junio de 1918 a los 76 años. Recuerdo de sus hijas". Van tenir tres filles (núm. 2, 3 i 4).
2. Clotilde Pedra Vilanova (Càlig). Estava casada amb Sebastián Daufí, de Vinaròs. Van tenir dues filles (núm. 5 i 6).
3. Remedios Pedra Vilanova (Càlig). Estava casada amb Germán Vilagrasa, de Sant Mateu. Van tenir una filla (núm. 7).
4. Rosa Pedra Vilanova (Càlig). Estava casada amb Julio Marzá Ciurana, de Càlig, fill de llauradors i metge d'aquesta població, el qual va morir el dia 14 de març de 1935. Rosa Pedra va morir, segons l'escrit que hi ha al cementeri de Càlig: "Dña. Rosa Pedra Vilanova. Murió el 11 de Noviembre de 1939". Van tenir tres fills (núm. 8, 9 i 10).
5. Carmen Daufí Pedra, de Vinaròs, estava casada amb Vicent Adell, de Vinaròs. Van tenir tres fills: Vicent, Joaquim i Lluís.
6. Pilar Daufí Pedra, de Vinaròs, es va casar amb el marit de la seua germana, Vicent Adell, en quedar-se aquest vidu. No van tenir fills.
7. Carmen Vilagrasa Pedra, de Sant Mateu. Era fadrina i no va tenir fills.
8. Ramona Marzá Pedra. Va nàixer i va morir a Càlig. Era fadrina i no va tenir fills.
9. Carmen Marzá Pedra. Va nàixer a Càlig i hi va morir el dia 20 de desembre de 1971. Estava casada amb José Muñiz, de Cortes d'Arenós, el qual va morir, segons consta a la làpida del cementeri de Càlig: "D. José Muñiz Izquierdo. Teniente de la Guardia Civil. Caído por Dios y por España el 10 de Octubre de 1936". Van tenir dues filles (núm. 11 i 12).
10. Julio Marzá Pedra. Va nàixer a Càlig i va morir el 25 de setembre de 1984 a Castelló de la Plana, així i tot el seu soterrar es va fer a Càlig. Fadrí i sense fills, va deixar en herència a una neboda seua, Josefa Muñiz Marzá, la casa de la Raval, que era on vivia.
Julio Marzá va ser jutge municipal de Càlig l'any 1928 i alcalde d'aquesta població en començar l'any 1940. Julio Marzá Pedra i el seu pare Julio Marzá Ciurana van ser metges titulars de Càlig en un període de temps que abraça vora els cinquanta anys.
11. Carmen Muñiz Marzá. Va nàixer a Càlig el dia 15 de desembre de 1930. Farmacèutica a Carpesa (Horta), està casada amb Joaquín Comes Beltrán (casa benestant dels Comes), el qual va nàixer a Madrid el 20 de març de 1928.
Avui, tots dos estan jubilats i, com que no tenen fills, passen moltes temporades a Càlig, a la casa que tenen a la plaça Nova, 13.
12. Josefa Muñiz Marzá. Va nàixer a Vila-real (Plana Baixa) el 20 de juny de 1935, i va morir a Barcelona l'1 de juliol de 1993. Està soterrada a Càlig. Estava casada amb Francisco de Fuentes Pedra, de Càlig, general de la Guardia Civil actualment jubilat. Van tenir dos fills (núm. 13 i 14).
13. María José de Fuentes Muñiz, de Càlig, que està casada amb Xavier Cantó, metge a Barcelona. Viuen a Barcelona. Tenen dos fills (núm. 15 i 16).
14. Francisco de Fuentes Muñiz, de Girona. Està casat amb Cristina Prat, de Vinaròs. Viuen a Barcelona. Tenen un fill (núm. 17).
15. Xavier Cantó de Fuentes, de Barcelona.
16. Alexandre Cantó de Fuentes, de Barcelona.
17. Marc de Fuentes Prat, de Barcelona.
En aquest treball de la casa benestant de la família Pedra-Marzá-Muñiz ha col·laborat Carmen Muñiz Marzá, a la qual li agraeixo la informació que m'ha donat i, també, la revisió que n'ha fet.

6. Casa benestant de la família Nàquer-Fontanet
A aquesta casa benestant, a Càlig, també se la coneix com la casa de Dolores la d'Ametletes, ja que cap a la tardor plegava moltes ametles a les finques que tenia en propietat. I també se la coneix com la casa de Cometes. Està situada, aquesta casa, al carrer de la Mare de Déu del Socors, 1, la qual fa cantonada amb la plaça Vella.
Té una gran portada de pedra picada, com també la tenien moltes cases benestants de Càlig. La principal diferència amb la resta de cases benestants de la població és que aquesta portada té la llinda semicircular mentre que les altres la tenen de forma quadrada.
La façana es completa amb una reixa i dos balcons de ferro, molt ben treballats, i tres finestres petites de forma quadrada, també de pedra picada. Dins de la casa hi ha la sala principal, que conté una gran arcada de pedra, pròpia de les construccions medievals.
Encara que els orígens d'aquesta casa són molt més antics, les primeres referències que hem trobat ens traslladen a Dolores Comes d'Ametletes. Dolores estava casada amb un sergent de la Guàrdia Civil, de cognom Nàquer, que era de Traiguera. Van tenir tres filles (núm. 1, 2 i 3).
1. Isabel Náquer Comes, de Càlig. Va tenir un fill que va morir de petit.
2. Dolores Náquer Comes, de Càlig. Va morir el 10 de novembre de 1963, sense descendència. Està soterrada al cementeri de Càlig. Vivia a la casa situada a la plaça Vella, 5.
3. Joaquina Náquer Comes, de Càlig. Es va casar amb Joaquín Fontanet, de Càlig. Vivien en aquesta casa benestant del carrer de la Mare de Déu del Socors. Van tenir dos fills (núm. 4 i 5).
4. Joaquín Fontanet Náquer. Va nàixer a Càlig i va morir en un vaixell a Barcelona, durant la guerra civil. Estava casat amb Victoria Ruiz, de Navarra, i. Van tenir un fill (núm. 6).
5. José Fontanet Náquer, de Càlig. Es va casar amb Mercè Selma, de Santa Magdalena de Polpís, de qui va quedar vidu. Llavors es va casar amb Josefina Selma, que era neboda de la primera dona. No va tenir família. Va morir el 19 de març de 1981, i està soterrat al cementeri de Càlig.
Al cementeri de Càlig hi ha una làpida on hi ha escrit Família Selma-Fontanet. Ací estan soterrats Alberto Selma, de Santa Magdalena de Polpís (germà de Mercè i pare de Josefina), i José Fontanet.
Alberto Selma va ser mestre a Tortosa i, després, a Santa Magdalena de Polpís.
6. Joaquín Fontanet Ruiz, de Barcelona. És l'actual propietari de la casa benestant dels Nàquer-Fontanet. Viu a Barcelona, és fadrí i no té fills.
D'aquesta casa benestant també formava part Remedios Marzá Fontanet, filla de Maria i zeladora del Cor de Jesús. Va morir el 12 de maig del 1905, quan tenia 37 anys.
Agraeixo la informació que m'han donat Pura Marzá, casada amb Daniel Fontanet, i els seus fills, hereus del cognom, per poder fer aquest treball sobre la casa benestant dels Nàquer-Fontanet.

Mª Àngels de la Figuera i Bengochea

Capçalera

NOTÍCIES

L'AJUNTAMENT DE CÀLIG CREARÀ UNA OFICINA D'ATENCIÓ PERMANENT

El dilluns dia 5 de març, l'Ajuntament de Càlig, reunit en sessió plenària ordinària, va decidir l'aprovació de l'emplaçament d'una oficina d'atenció al veïnat. Aquesta se situarà a la planta baixa de la casa de la vila, on es condicionarà el rebedor existent fins ara per tal d'ubicar els despatxos pertinents per a la utilització d'aquest servei més proper als ciutadans, i que servirà per poder expedir certificats i permisos.
La determinació va ser estudiada amb deteniment pels membres del consistori, després d'escoltar les peticions d'alguns veïns que demanaven alguna mesura adequada, perquè l'accés a les oficines comporta la pujada de dos pisos. Així, serà possible tramitar en un termini de temps breu els documents que demanen una agilitat major.
La notícia ha estat ben acollida pels calijons, que veuran reduït d'aquesta manera el període d'execució de les gestions en què l'Ajuntament té més responsabilitat a l'hora de resoldre-les.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CONCERT DE LA CORAL INFANTIL VILA DE CÀLIG

El dissabte, dia 3 de març, a la tarda, l'auditori del Centre de Cultura va acollir molts veïns de Càlig i forasters. Aquest esdeveniment va servir perquè els joves components de la Coral Infantil Vila de Càlig, formada per xiquets i xiquetes del CP Felicinda Collell, realitzessen un concert coral d'intercanvi amb una altra coral infantil.
Els membres de la coral infantil del CP Marqués de Benicarló van ser presents a l'escenari i, amb ells, van acudir molts pares que no van voler perdre's l'avinentesa de veure els seus fills com a intèrprets. Hem de dir que l'auditori es va omplir de gom a gom, i això gràcies als familiars dels membres de les dues agrupacions corals que van presenciar l'acte, sense perdre ni un sol detall. Les càmeres fotogràfiques i de vídeo van servir per a enregistrar els moments més importants.
Els joves cantants anaven vestits de maneres ben diverses, i van aprofitar que era un cap de setmana carnavalesc per combinar les disfresses amb la música corejada sota la direcció de Mª Jesús, professora de música de l'escola de Càlig.
Sobre l'escenari, com a punt culminant de la tarda, els dos grups es van unir per a tancar el torn d'actuacions, les quals van estar marcades per la partició grupal dels components de les corals, alhora que les disfresses donaven un detall de color a la trobada.
Aprofitant aquest acte, es va fer l'estrena de les cortines col·locades a les finestres de l'auditori, de color blau clar, i també de la cortina situada a la paret del fons de l'escenari, aquesta de color vermell obscur.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LES MESTRESSES DE CASA CELEBREN LA FESTA DE SANTA ÀGUEDA

El Centre de Cultura va acollir els principals actes del dia de la patrona de les mestresses de casa. Tanmateix, aquests actes van començar a l'església de Sant Llorenç amb la celebració de la missa feta en honor a santa Àgueda, on van acudir les associades i diversos veïns de la vila. Abans i després de la celebració eucarística, les associades van traure, en processó, la imatge de la santa a dalt d'una peanya engalanada amb flors, que va recórrer els carrers de Càlig. Seguidament, es va organitzar un refrigeri a la seu que té l'associació al Centre de Cultura, amb la presència de la Junta Directiva de l'entitat i també de totes les associades.
La tarda del diumenge, 4 de febrer, dia de la festivitat, el Centre de Cultura va ser novament l'escenari de manifestacions festives. Així, a les 20.00 h, la projecció de la pel·lícula Las cenizas de Ángela -com cada cap de setmana en què hi ha programades diverses pel·lícules- a la sala de projeccions, va servir per a completar el dia de la festa gran de les mestresses de casa.
Durant la resta de l'any, l'associació es reuneix a la seu els dimarts i els dijous, de 15.30 h a 19.00 h, on fan treballs manuals, com són peces de fusta, dibuix i ganxet. A més, s'hi programen trobades amb altres associacions de la comarca i excursions per a conèixer el nostre entorn.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

EL CARNESTOLTES AL COL·LEGI PÚBLIC FELICINDA COLLELL

Els alumnes del Col·legi Públic Felicinda Collell de Càlig van rebre el Carnestoltes el divendres, 23 de febrer. Ho van fer disfressats de maneres molt diverses. Ajuntats per cursos, els xiquets i les xiquetes, segons el curs a què pertanyien, duien les mateixes disfresses.
Els infants són els qui més gaudeixen d'aquest dia d'esbargiment, ja que les mares han de passar una bona part de les setmanes que precedeixen el dia del Carnestoltes confeccionant els vestits que han de dur els seus fills.
D'una manera graciosa, obrien la desfilada feta pels carrers de la vila els infants de la Guarderia la Maduixa, que anaven agafats a una cordeta, tots vestits iguals, seguits d'un cotxe amb megafonia per tal d'amenitzar amb música la desfilada. Alguns mestres de l'escola d'Educació Primària es van animar a disfressar-se juntament amb els alumnes, cosa que feia més animosa la tarda de la festa.
La confecció de màscares i caretes fetes de cartró i paper va servir d'ocupació als estudiants durant el matí, juntament amb els jocs i l'entreteniment que va comportar fer els últims retocs al vestuari que s'havia de dur a la tarda.
Com en anys anteriors, després d'acabar de donar la volta al poble, es va cremar el Carnestoltes al pati del col·legi. I, per tancar aquest dia de festa escolar, es va repartir un detall a cada un dels escolars.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

L'EUROMÒBIL VA VISITAR CÀLIG

Per tal de col·laborar amb la campanya que realitza la Unió Europea de cara a l'entrada de la moneda única el proper dia 1 de gener de 2002, la Regidoria de Cultura i Festes va confeccionar un programa perquè els veïns de la vila aprofitessen la visita que feia l'autobús d'informació sobre l'euro. D'acord amb el programa de la Unió Europea, a través d'aquest autobús es dóna a conèixer a cada poble el funcionament de la nova moneda, l'euro, a què ens haurem d'adaptar properament, i això amb un termini de temps ben curt.
El carrer d'Agustí Mercè va acollir, doncs, l'arribada de l'Euromòbil el matí del dissabte, 17 de febrer, el qual ha estat dissenyat com un mitjà de transport molt modern, però ho és més encara si tenim en compte que aquest autobús disposa de plataformes interiors que s'obrin hidràulicament i que el fan molt més espaiós. Per dins, està dotat d'un total de deu ordinadors, que serveixen d'ajuda a les explicacions de la monitora, i d'una pantalla de televisió de grans dimensions per a visionar vídeos.
Al final de cada xarrada es van repartir fulls informatius i obsequis, cosa que va fer més entretinguda la mitja hora de l'explicació.
Els assistents a aquestes xarrades es van dividir en set grups de dotze persones cadascun, sobretot estudiants, que van tindre coneixement dels avantatges que gaudiran els països que han signat l'acord d'adhesió a la nova moneda europea. El grup que va iniciar els torns de visita a l'autobús -que es van fer de 10.00 h a 15.00 h- va ser l'Associació de Mestresses de Casa.
Cal dir, per acabar, que l'Euromòbil va estar el dia anterior a un poble de l'Aragó i que a l'endemà, diumenge, va marxar a Albocàsser a informar sobre la nova moneda europea.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

ACCIDENT AL PONT DE LA CARRETERA DE VINARÒS

El pont que hi ha a sobre la rambla de Cervera, que és per on passa la carretera que va de Càlig a Vinaròs, ha estat, novament, un punt negre per culpa d'un accident de circulació.
Tot i no ocasionar ferits, la magnitud de l'accident va ser considerable. En aquest accident va estar implicat un vehicle conduït per un veí de Càlig, que va resultar ferit lleu. Malgrat que no es coneixen les causes que van provocar el sinistre, el cotxe va arrossegar uns cinc metres de barana abans de caure al llit sec del riu, situat a uns dos metres i mig de fondària, aproximadament. El jove conductor va poder sortir pel seu propi peu de l'automòbil per avisar les assistències necessàries. El fet va ocórrer el diumenge, dia 18 de març, als voltants de les 13.00 h, i va caldre l'ajuda d'una grua per traure el vehicle del lloc del succés.
A pocs metres del lloc de l'accident, encara avui es poden veure mostres d'uns altres accidents que han tingut el pont que travessa la rambla de Cervera com a punt perillós. Com a fet significatiu cal destacar que aquest pont té dos trams de perill a cada un dels dos extrems, on dos corbes de noranta graus acompanyades de dos canvis de rasant fan que l'atenció dels conductors haja de ser encara més gran. Tot i tenir una visibilitat favorable, la manca d'una senyalització més adequada és, potser, una de les causes més evidents dels accidents viaris que s'hi produeixen.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

EL BISBE SALINAS VA CONFIRMAR 26 JOVES A CÀLIG

El diumenge, 18 de febrer, durant la missa del matí presidida pel bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas, va tenir lloc la confirmació de 12 nois i 14 noies, els quals van estar acompanyats per llurs padrins i familiars a més dels feligresos que van participar a la celebració de la eucaristia.
Abans d'encetar la cerimònia pròpia de la confirmació, monsenyor X. Salinas, a l'homilia, va dir, entre unes altres, aquestes paraules: "Estimats tots. Avui és diumenge. El diumenge és un dels signes en què es coneix que som cristians perquè celebrem, descansem, fem dia de família i, també, fem pregària. I la pregària més densa que fem els cristians és aquesta: l'eucaristia, aquí reunits a la parròquia.
Estic molt content d'estar entre vosaltres una vegada més en aquesta ocasió, com ho vaig estar fa molt poc de temps, que va ser amb motiu de la festa de la Mare de Déu del Socors. Avui és per la confirmació dels joves de la parròquia. És un moment molt important aquest en la vostra vida, estimats joves".

A.Q.A

Capçalera

CÀLIG REP ELS REIS MAGS D'ORIENT AL CENTRE DE CULTURA

Un any més els Reis Mags d'Orient han passat per Càlig. Aquest any ho han fet carregats amb bona cosa de regals, més que cap altre any.
Els Reis van arribar a la vila a boqueta nit, dalt d'una carrossa engalanada amb llums de diferents colors, mentrestant la gent que els esperava suportava el fred que va fer el dia 5 de gener. El recorregut que van fer els Reis Mags va ser el mateix que el dels altres anys. Primer, es van dirigir a la plaça Nova, després d'haver entrat al poble per l'avinguda de la Constitució. Tot seguit, van visitar les monges trinitàries, a les quals van obsequiar amb dolços i presents, de la mateixa manera que ho van fer, moments després, amb els jubilats de la Llar de la Tercera Edat, local ubicat al carrer de l'Hospital. L'església de Sant Llorenç va ser l'altre lloc de pas de la comitiva reial. Aquí es va fer l'adoració i ofrena al Nen Jesús. Tot seguit, tan els infants i els pares com els Reis Mags i els patges van accedir a l'auditori del Centre de Cultura. Dalt de l'escenari, el rei Melcior va dedicar unes paraules a tots els calijons i va aprofitar per fer un repàs de l'any que havia passat, i, a continuació, es va fer el repartiment dels regals als infants.
Aquesta ha estat la primera vegada en què l'auditori del Centre de Cultura ha sigut el lloc escollit per a rebre els Reis Mags. Així ho va destacar Melcior en el discurs que va proclamar en arribar a l'auditori, en què va fer esment dels canvis que havia vist a Càlig, com ara l'inici de la primera fase de la restauració de la Torre i la bona utilització que se'n fa del Centre de Cultura.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

NOTÍCIES DEL PRIMER TRIMESTRE DE L'ANY 2001

Presa de possessió de dos calijons dins l'executiva socialista
Dos calijons, Remedios Cuartero i José Vicente Sanz, van ser elegits membres de l'executiva comarcal del PSPV-PSOE a finals del mes de desembre. No obstant això, la presa de possessió va tindre lloc el 4 de gener d'enguany en què Olga Mulet i Avel·lí Roca, representants d'aquest partit a les comarques del Maestrat i els Ports, van ser substituïts per la nova executiva encapçalada per Adolf Sanmartín.
Remedios Cuartero, dins de la nova executiva socialista, és la responsable del Departament de la Tercera Edat, i J. Vicente Sanz ho és del Departament de Finances. Aquest últim es va mostrar força il·lusionat amb la nova tasca personal dins del seu partit i va reconèixer sentir-se especialment motivat perquè heretava el treball que deixava sa germana, Maite Sanz. J. Vicente és, actualment, tinent d'alcalde de la corporació de Càlig i, alhora, regidor de la Regidoria de Finances.

Les rebudes travessen una mala temporada
La principal preocupació dels llauradors calijons des de fa dècades és el conreu dels ametlers, els garrofers i les oliveres. Fins fa ben poc, tots aquests conreus eren de secà, ara, però, ja comencen a haver-hi finques, sobretot de plantacions d'oliveres, que es reguen a través del sistema del degoteig.
El resultat tret del conjunt de les rebudes en la campanya d'enguany no ha estat gaire optimista, malgrat que s'ha recuperat una mica respecte de la campanya anterior, tant pel que fa a la qualitat del producte i com al rendiment econòmic. Així, en terme mitjà, les ametles s'han comercialitzat a 150 ptes/kg, les garrofes a 35 ptes/kg i les olives a 150 ptes/kg.

Accident mortal a la carretera comarcal Benicarló-Sant Mateu
El divendres, 19 de gener, hi va haver un accident mortal prop del pont de Montero, al costat de la gravera situada a la carretera comarcal Benicarló-Sant Mateu, dins del terme de Benicarló.
El cotxe, amb matrícula de Barcelona, que circulava en sentit cap a Sant Mateu, va fer una maniobra per avançar el cotxe que duia al davant i va xocar frontalment amb un altre que baixava en direcció a Benicarló.
Aquest accident va provocar que perterira la conductora del vehicle de Barcelona i que la resta dels ocupants d'ambdós vehicles patissen ferides de diversa índole. Els cinc ferits van ser traslladats a l'Hospital Comarcal de Vinaròs on es van recuperar.

Decorchapa, SL, ha rebut el certificat de qualitat ISO 9002
Decorchapa, SL, empresa auxiliar del moble que es troba situada al polígon industrial la Pedrera, i de la qual és propietari Juan Manuel Urquizu, va rebre el certificat de qualitat ISO 9002, cosa que vol dir que aquesta empresa ha passat l'examen de l'Institut de Certificació, ço és, que compleix les normes que garanteixen els requisits de control, seguretat i garantia.
En aquesta empresa, que es va posar en marxa a l'agost de 1995, treballen actualment 34 persones, tant de Càlig com de la resta de la comarca, els quals es dediquen a la fabricació d'elements auxiliars del moble. Cal dir, finalment, que Decorchapa, SL, com a indústria fabricant de motlures, és prou coneguda dins del mercat nacional i internacional del moble.

Forés Diseño, SL, no deixarà Càlig
Malgrat els rumors que han fet anar alguns veïns de la població sobre que l'empresa de mobles Forés Diseño, SL, deixarà Càlig i s'instal·larà a Sant Jordi, sembla que això no és així, ja que Juan Forés, propietari d'aquesta indústria del moble, ho ha desmentit. Tanmateix, el que sí que és cert és que hi ha previst d'obrir una nova indústria a Sant Jordi on es fabricaran mobles amb un disseny diferent del que avui es fa a Càlig.

Greus avaries elèctriques
El dia 22 de gener, dilluns, es va produir una avaria elèctrica que va deixar sense llum tot el poble. Aquesta avaria, segons la informació facilitada per Iberdrola, es va iniciar al carrer de la Puríssima. El tallament de la llum es va produir cap a les 22.30 h i va tornar després de passades vora cinc hores.
Al mes de març, el dia 12, un incendi a la planta que té Iberdrola a Benicarló, a causa del recalentament d'un transformador, va deixar sense llum diversos pobles de la comarca. Un cop restablit el subministrament, cal dir que Càlig va ser el darrer poble a rebre el corrent elèctric.

Campanya de conscienciació viària
Al mes de gener, l'Ajuntament de Càlig va iniciar una campanya de conscienciació viària orientada a sancionar les freqüents infraccions que es produeixen dins del nucli urbà, com són l'excés de velocitat, no fer cas dels senyals de trànsit, aparcar a llocs on no és permès o circular en direcció prohibida. Aquesta campanya, en paraules de l'alcalde de la vila, Manuel Anglès, ha estat "un èxit total, tot i que els primers dies va causar un cert malestar en alguns veïns de la població". Aquest malestar era motivat perquè es va dir que el guàrdia urbà que posava les multes no tenia aquesta facultat, cosa aquesta que va ser desmentida per l'Ajuntament.

Robatori a diverses cases de la Rasa
Tot just una setmana abans de l'atorgament de les escriptures als propietaris de les cases en filera que s'han construït a la partida de la Rasa, aquestes van patir un robatori, en què els lladres es van endur portes i materials col·locats recentment.
Tot i que bona part dels nous propietaris són de fora vila, sobretot de Vinaròs, algunes de les noves construccions que s'estan edificant a hores d'ara han estat adquirides per calijons.

Roben a una dona amb el mètode de l'estiró
Una dona de Càlig va ser víctima d'un robatori, mitjançant el mètode de l'estiró, al carrer de Sant Roc. Els lladres, que anaven dins d'un cotxe, li van llevar de la mà el moneder i la dona, a causa de l'estiró, va caure en terra. El moneder el va trobar, uns dies més tard, un veí del poble a la partida de la Llacuna.

Els gossos solts continuen provocant queixes entre el veïnat
Tindre gossos i deixar-los sortir perquè vagen solts pel carrer i facen les seues necessitats on vulguen, sense la vigilància dels propietaris, està comportant, com ja ha passat anteriorment, problemes i queixes per part de molts veïns de la població.
Fa cosa de tres anys l'Ajuntament de Càlig va traure un edicte en què sancionava els propietaris dels animals solts davant la manca d'higiene que aquests provocaven a la població. Avui els carrers afectats per les crítiques veïnals són el de Sant Vicent, el de la Puríssima, el de Santa Magdalena de Polpís, la plaça de la Diputació i el passeig d'en Blai Osanz.

Accident de moto
Andrés San Abdón va tindre un accident a la N-340, dins del terme de Torreblanca, en prendre malament un revolt, cosa que va fer que xoqués contra un mur. Andrés, que és membre de la Penya Taurina Calijona, venia de veure el bou embolat que feien a Torreblanca, ja que és molt aficionat com saben bé els calijons perquè a festes és ell qui sol col·locar les boles als bous que s'hi embolen.
Després de passar els primers dies en estat greu, tot i no córrer perill la seua vida, Andrés es va anar recuperant a l'Hospital General de Castelló, després d'haver estat sotmès a vàries intervencions quirúrgiques i avui ja es troba a casa, tot i que la recuperació de les ferides que té serà llarga.

Col·locació de boles i pilons de ferro a les voreres del carrer Major
L'Ajuntament de Càlig, per tal d'impedir els mals aparcaments de vehicles al carrer Major, que sovint dificulten l'entrada i sortida de les cases als veïns d'aquest carrer, va manar col·locar, al mes de març, un reguitzell de pilons a la vorera de l'esquerra, baixant des de la Torre, i boles de ferro davant de la portalada de l'església parroquial.

El regidor de Cultura i Festes assisteix a la trobada d'Alcoi
David Gumbau, regidor de Cultura i Festes, va assistir, el 31 de març, a la trobada de regidors de cultura que es va fer a Alcoi (Alcoià), en la qual es van tractar diversos temes orientats a fomentar activitats culturals mitjançant xarrades i la formació de tallers.

Susanna Anglès i Querol

Capçalera

PREVENCIÓ DAVANT L'OSTEOPOROSI

Al Consultori Mèdic va tenir lloc la campanya per prevenir l'osteoporosi mitjançant la realització de densinometries òssies, que serveixen per a mesurar la densitat i el pes dels ossos de les dones de més de cinquanta anys.
L'osteoporosi, que és una malaltia bastant freqüent sobretot entre les dones, es caracteritza per la pèrdua de la densitat de l'os, que el fa més fràgil i que es manifesta especialment a les vèrtebres, les costelles i la pelvis. Cal subratllar que l'alteració que s'hi produeix és quantitativa i no pas qualitativa, per la qual cosa l'os es fa més fràgil i facilita el risc de patir fractures.
El fet que aquesta revisió es fes de cara al col·lectiu de dones té una explicació, i és que les dones com a resultat de la retirada de la menstruació pateixen una baixada dels estrògens, hormones que afavoreixen el metabolisme dels ossos.

Susanna Anglès i Querol

Capçalera

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
15 de gener de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 12/00, núm. 80 a 100, per un import de 8.853.844 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Ricardo Forés Arnau i a Manolita Forner Bayarri, per a enderrocar l'immoble que hi ha al c. la Puríssima, 13. Exp. 1/01.
A Ricardo Forés Arnau i a Manolita Forner Bayarri, per a la construcció d'un habitatge a l'immoble que hi ha al c. la Puríssima, 13. Exp. 75/00.
S'informa, favorablement, de la sol·licitud formulada per Santiago Monroig Noguera, per a la instal·lació d'un dipòsit GLP de 6.650 litres i de les reformes de les instal·lacions que hi ha a la partida de la Creveta, polígon 9, parcel·la 287.
4. S'aproven el padrons de contribuents subjectes al pagament del preu públic de proveïment d'aigua potable a domicili, que corresponen al 2n i 3r trimestre de 2000.
5. S'acorda aprovar les al·legacions de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries.
6. S'acorda prorrogar el contracte que hi ha per a l'aprofitament de pastura, herbatges i rostolls d'aquest terme municipal pel mateix període i amb unes condicions idèntiques.
7. S'acorda sol·licitar de la Conselleria de Treball i Afers Socials que es cree un servei de mediació, arbitratge i conciliació laboral en aquest partit judicial, amb caràcter itinerant.
Se sol·licita de la Diputació de Castelló que augmente un 13% els valors dels Plans Provincials d'Obres i Serveis, i que es financie el 75% ,d'un pressupost de 4.000.000 ptes., les obres que s'incloguen al Pla d'Accessos.
8. Diverses preguntes sobre els consums d'aigua municipals, els camins i el cementeri.

SESSIÓ ORDINÀRIA
5 de febrer de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/01, núm. 1 a 5, per un import de 5.881.764 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Elke Gabrielle Sieroka, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble situat al polígon 10, parcel·la 114. Exp. 73/00.
4. S'acorda, per unanimitat, sol·licitar de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Ocupació una subvenció per a la realització de les obres d'"Adecentament i millores del paratge del Socors" i per a la realització d'actuacions mediambientals a la rambla de Cervera i al paratge del Socors.
5. S'acorda, per unanimitat, prorrogar els contractes que hi ha per a la prestació de diferents serveis, per igual període i condicions econòmiques.
6. S'aprova el certificat núm. 4 i la liquidació que correspon a l'obra de "Casa de Cultura, 4a fase", per un import d'1.035.538 ptes., i el certificat núm. 7, que correspon a l'obra de "Casa de Cultura, 4a fase bis", per un import de 118.000 ptes.
7. S'acorda, per unanimitat, concertar una operació de tresoreria, per un import de 10.000.000 ptes., amb Banesto, per ser l'entitat financera que ha presentat una proposta millor.
8. Es concedeix, a Rosa Gil Borrás, autorització per a la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble que hi ha al c. la Raval, 10.
9. S'aprova, per unanimitat, el pressupost municipal de 2001, el qual, resumit en capítols, és el que s'indica tot seguit:

DESPESES
Despeses derivades d'operacions corrents
Capítol I Despeses de personal ....................................35.520.000 PTA
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis ..............46.170.000 PTA
Capítol III Despeses financeres ......................................5.109.000 PTA
Capítol IV Transferències corrents .................................5.900.000 PTA
Despeses derivades d'operacions de capital
Capítol VI Inversions reals ...........................................47.950.000 PTA
Capítol VII Transferències de capital .............................9.000.000 PTA
Capítol IX Passius financers ........................................13.571.000 PTA
Les despeses sumen: .................................................163.220.000 PTA

INGRESSOS
Ingressos d'operacions corrents
Capítol I Impostos directes .........................................33.115.000 PTA
Capítol II Impostos indirectes .......................................3.500.000 PTA
Capítol III Taxes i altres ingressos ...............................38.395.000 PTA
Capítol IV Transferències corrents ..............................36.410.000 PTA
Capítol V Ingressos patrimonials ...............................100.000 PTA
Ingressos derivats d'operacions de capital
Capítol VI Alienació de béns ......................................15.600.000 PTA
Capítol VII Transferències de capital ..........................36.100.000 PTA
Els ingressos sumen: .................................................163.220.000 PTA

10. S'aproven, per majoria, les mocions del PSOE, que fan referència a l'esborrany de la Llei General d'Estabilitat Pressupostària i al projecte de Llei de Creació i Gestió d'Àrees Metropolitanes a la Comunitat Valenciana.
11. Diverses preguntes sobre el cementiri.

SESSIÓ ORDINÀRIA
5 de març de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/01, per un import d'1.205.494 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Josefa Febrer Quixal, per a la substitució dels forjats i de la coberta de l'immoble que hi ha al c. Benicarló, 25. Exp. 11/01.
A Manja Hacck, per a la construcció d'una piscina a l'immoble situat a la parcel·la 114 del polígon 10. Exp. 13/01.
A Derribos y Construcciones Cherta y Asociados, SL, per a la construcció de sis habitatges en filera a la urbanització la Rasa, parcel·la 18, amb les condicions determinades pel tècnic municipal. Exp. 14/01.
4. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló que incloga dins dels PPOS de 2002 l'obra denominada "Reformes d'infrastructura del carrer de la Raval".
5. S'aprova el compte de recaptació que correspon a 2000, amb tots els detalls, vistos els informes emesos en sentit favorable.
6. S'acorda l'alienació, mitjançant subhasta, de la finca rústica situada al polígon 9, parcel·la 53.
7. S'acorda sol·licitar de la Conselleria de Cultura i Educació que duga a cap la redacció del projecte tècnic de les obres de rehabilitació de l'edifici de la Torre, i també se sol·licita una subvenció per a pintar l'interior i l'exterior de les escoles públiques.
8. S'autoritza, a Julián Borrás Roda, la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble que hi ha a l'av. Constitució, 27.
9. Diverses preguntes sobre les piscines i obres.

Capçalera

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2000/2001

El segon classificat demostra les aspiracions d'ascens
13a jornada: 6 de desembre de 2000
Benicarló 5 - Càlig 1
Gol de Bayarri
Aquest va ser el primer enfrontament en competició oficial que unia els equips de les dues localitats del Baix Maestrat. Els benicarlandos van descendir de la categoria regional preferent i l'únic objectiu que tenien, per antiguitat i costum, era el d'aconseguir l'ascens. Amb un planter de jugadors coneixedors de la categoria i dels altres equips, els caduferos convertien en golejades els partits que disputaven al seu camp. El Càlig va arribar en mal estat a la tretzena jornada de la lliga i va rebre una contundent golejada, que s'hagués vist encara més agreujada si no hagués estat pel gol aconseguit per Bayarri, que és benicarlando i fa set anys que juga amb el Càlig. Aquest gol va retocar una mica el marcador.

Darrer partit de l'any 2000 a la lliga amb un mal acomiadament
14a jornada: 17 de desembre de 2000
Càlig 2 - Els Ivarsos 4
Gols d'Alexis i Mario
El fet d'ocupar un dels llocs de descens, quasi arribat l'equador de la competició, posava una mica més de pressió al Càlig. Els Ivarsos era un dels equips que podia respirar amb més calma, perquè estava situat a la zona mitjana de la taula, però amb pocs punts d'avantatge davant del nostre equip. La setmana d'entrenament prèvia a la catorzena jornada va ser molt moguda, amb un canvi sobtat d'entrenador. El preparador vinarossenc Juan Sos deixava el seu lloc al benicarlando José Pérez Ollo, que aquest partit encara no s'asseuria a la banqueta perquè no disposava de la corresponent fitxa federativa. Amb tot, es van acumular una sèrie d'inconvenients que impediren el normal funcionament de l'entitat de manera global, i del primer equip en particular.
La cloenda de l'any ha estat infortunada per al primer equip del Càlig CF, que ocupa el tercer dels llocs que donen pas al descens de categoria. En aquests moments acompanyarien al Càlig, en el camí cap a la segona regional, el Vilafranca i el Rrràpit Meseguer de Castelló de la Plana, aquest últim com a darrer classificat.
De la mà del nou tècnic, José Pérez, que disposarà a Nadal del temps de descans de la lliga per a preparar el conjunt calijó, caldrà esperar una ràpida recuperació del bon joc i dels resultats favorables. Així, doncs, es podrà garantir, al final del campionat, la consecució de l'objectiu fixat: el manteniment a la primera regional.

Inici de l'any 2001 amb mal peu
15a jornada: 7 de gener de 2001
Sant Joan de Moró 2 - Càlig 1
Gol de Jacinto
El darrer partit de la primera volta del campionat va coincidir amb el primer enfrontament de l'any 2001. En un terreny de joc en bones condicions i amb el nou entrenador del Càlig CF assegut ja a la banqueta per primer cop, tot pareixia estar de cara per a poder assegurar un bon resultat. L'equip local no va ser el major dominador perquè els calijons van plantejar molts problemes. D'aquest fet en són aclaridores les escasses ocasions de què va disposar el Sant Joan de Moró; això va convertir les accions locals d'atac en un complet encert ofensiu, on les dues úniques oportunitats van suposar els dos gols encaixats pel porter Víctor Anglés. Podem comentar, de manera positiva per als nostres representants, que es va notar un canvi d'actitud clar amb el gol de la igualada que mantenia les esperances fins al final. Per contra, però, van tornar a avançar-se els locals definitivament.

Segueixen els mals resultats fora de casa
16a jornada: 14 de gener de 2001
Les Coves de Vinromà 2 - Càlig 1
Gol de Juan Carlos
Al final d'aquest partit, l'entrenador i els aficionats covarxins coincidien a dir que el Càlig havia estat millor equip en referència al joc i a la qualitat de l'equip. Les contínues arribades davant de la porteria rival feien que els locals no confiessen en obtenir res de positiu. El jugador benicarlando Juan Carlos, en el segon partit defenent la camiseta blanca del nostre equip, va aconseguir avançar el Càlig CF. El fet d'obrir el compte golejador no passava des de feia temps i era un repte per als jugadors, per tal de mantenir amb més vitalitat la pròpia porteria a zero gols. No va ser possible fer-ho. La mala sort, juntament amb l'aprofitament dels moments de defalliment del joc calijó, van oferir les circumstàncies adients perquè els de les Coves de Vinromà capgiressen el marcador. L'actuació arbitral va ser del tot deficient, amb un clar penal favorable al Càlig no assenyalat i un nombre d'amonestacions molt elevat, només per al nostre conjunt.

El Catí, segon classificat, va patir per a sortir victoriós
17a jornada: 21 de gener de 2001
Càlig 2 - Catí 3
Gols de Quico Borràs
L'equip catinenc va demostrar el perquè estava classificat en segon lloc. La millor situació sobre la gespa i les jugades atacants dels ràpids davanters van decantar la balança a favor del conjunt conduït per Ximo Calaceit. Quico Borràs es va convertir en el màxim golejador del partit, amb dos gols, que van servir per a posar difícils les coses als visitants. Al minut dotze aconseguia avançar-se el nostre equip, però només set minuts després arribava el gol de l'empat. Abans del temps de descans ja s'havien aconseguit el total de cinc gols. Mentre havia estat el Càlig qui havia obert el compte golejador, al minut trenta-dos el resultat afavoria els de l'Alt Maestrat per 1-3. Però, quan faltaven només dos minuts per arribar a la mitja part, l'equip de José Pérez va retallar la diferència de gols fins a deixar-la en el 2-3 final. A la segona part, els visitants es van dedicar a mantenir el resultat al seu favor, sense arriscar els tres punts en jugades d'atac, cosa per la qual va ser impossible la remuntada.

El Càlig va merèixer guanyar a Cabanes
18a jornada: 28 de gener de 2001
Cabanes 1 - Càlig 0
Si un partit de les característiques d'aquest hagués coincidit al Camp Municipal de Futbol de Càlig estaríem parlant ara d'una fàcil victòria del nostre equip. Amb els aficionats i la coneixença del terreny de joc com a handicap al seu favor, els de Cabanes no van ser dignes guanyadors del matx. La pobra imatge i el poc bagatge ofensiu van arribar a afavorir els locals, perquè es van dedicar majoritàriament a defendre la porteria més que a atacar i crear ocasions de gol. Els dos equips es van trobar en iguals condicions en arribar al temps de descans i poc van canviar les coses en els segons quaranta cinc minuts. L'arbitratge del partit va passar del tot desapercebut, gràcies a les poques jugades conflictives durant el transcurs de l'enfrontament. Va ser quan només es portaven jugats cinc minuts de la represa que el jugador cabanenc Carnicer va desnivellar el marcador a favor del propi equip.

El treball ben fet rep la recompensa que cal
19a jornada: 4 de febrer de 2001
Càlig 4 - San Pedro 1
Gols de Jonatan (2) i Micó (2)
Ja durant les darreres temporades esmentem que l'equip castellonenc manté una mateixa línia en referència a l'edat, a la joventut dels jugadors que conformen el planter. Aquest fet va ser determinant perquè, tot i ser un equip igualment jove, el Càlig CF disposa de jugadors més o menys veterans que saben mostrar la millor cara a cada moment. Ací no van ser precisament els veterans els jugadors que van realitzar el major treball de desgast per a vèncer el San Pedro. Els gols van ser aconseguits en jugades de diferent estil. Les arribades davant de la porteria visitant es repetien contínuament i, fruit d'açò, van ser els dos gols del davanter Ximo Micó i els dos del centrecampista Jonatan Llavero. Tres punts que valien com a oxigen per a respirar amb una mica més de tranquil·litat.

Res de bo: una altra oportunitat de puntuar perduda
20a jornada: 11 de febrer de 2001
Borriol 2 - Càlig 0
Poques conclusions bones es poden extreure després del partit jugat al terreny de joc borriolenc. Cap de les accions atacants dels davanters calijons van rebre la resposta esperada del gol. Poques vegades es va disposar d'oportunitats clares, però n'hi van haver per a no tenir el caseller de gols a zero al final del matx. De totes maneres, els locals es van trobar amb dos regalets de la defensa calijona per a aconseguir els dos gols al seu favor. Les dues accions amb més perill que van poder enllaçar els de Borriol es van resoldre en un resultat poc clarificador. El pobre joc oferit sobre la gespa va arribar a avorrir als pocs espectadors presents al remodelat camp de futbol de Borriol, que van decantar l'atenció majoritàriament sobre la figura de l'àrbitre. Aquest últim va demostrar que era un novençà a la categoria, per la manera d'actuar i de parlar amb els jugadors dins el temps de joc.

Els dos darrers classificats demostren per què ho són
21a jornada: 18 de febrer de 2001
Càlig 2 - Vilafranca 2
Un partit molt ensopit va fixar el repartiment d'un punt per als dos equips classificats en les dues últimes posicions. El Càlig CF va haver de treballar de valent per a aconseguir desnivellar el marcador al seu favor. Es va arribar als darrers minuts del partit amb una victòria, que hagués estat molt important per al nostre equip, però una jugada a les acaballes del matx va suposar el trencament de les esperances de sumar els tres valuosos punts. Amb aquest mal sabor de boca es van quedar els nostres representants esportius, que hauran de treballar amb força per aconseguir l'objectiu fixat a l'inici de la lliga: el manteniment a la primera categoria regional. El nivell de l'equip, durant les anteriors jornades i també en aquesta va ser bo, però els gols, i consegüentment els resultats, no acompanyaven.

Contra el sisè classificat va estar a punt de saltar la sorpresa
22a jornada: 25 de febrer de 2001
Orpesa 2 - Càlig 2
Gols de Rodolfo i Quico Anglés
Poques vegades hem parlat ací de les males actuacions arbitrals, de les decisions que perjudiquen el Càlig CF, però aquest cop no ho podem deixar córrer. Almenys tres jugades dubtoses, que hagueren pogut ser penals, es van produir a l'àrea de l'equip local. Les jugades d'atac es van repetir durant tots els compassos del matx gràcies al treball dels davanters calijons. El porter orpesí va tenir molta feina per aturar les pilotes, que duien molt de perill a la seua porteria. Més bé semblava que l'equip millor classificat era el Càlig i no l'Orpesa, que tot i ser el sisè classificat tan sols es va poder avançar en el marcador -això sí, per dos gols a zero- en una jugada aïllada i en un penal més que dubtós. El ressorgiment del joc i dels gols del nostre equip no van tardar a arribar, perquè en només quatre minuts es va poder empatar el marcador a dos. En aquell moment faltaven deu minuts, que van ser d'autèntica agonia per als locals. Aquests veien perillar els tres punts que tenien aconseguits a pocs minuts del final retallats a un de sol, amb què es conformaven un cop vist el joc desplegat sobre el terreny de joc.

Victòria amb rotunditat contra un rival directe
23a jornada: 4 de març de 2001
Càlig 3 - Benicense A 0
Gols de Quico Anglés, Carrillo i Jonatan
Molt malament es presentaven les coses a la vint-i-tresena jornada de la lliga, perquè el Càlig arribava com a últim classificat al partit que l'enfrontava contra l'equip de Benicàssim. Era la primera vegada que el primer equip ocupava la darrera posició -mai abans havia passat en la història de l'entitat. Aquest fet va reforçar la moral dels calijons, fins al punt de rematar una feina molt ben feta al llarg dels noranta minuts reglamentats. El Benicense A no va inquietar en cap moment la porteria defensada per Víctor Anglés, que va tenir poc treball i es va convertir en un espectador més del partit. Els tres gols van rebre la col·laboració de totes les línies (defensa, centre i davantera) en l'execució i resolució. El millor de tots tres va ser el darrer, gràcies a Jonatan, que va elevar la pilota per sobre del porter mentre sortia a defendre el seu equip i va rematar la jugada amb un llançament des de fora de l'àrea amb la porteria buida. Amb aquest resultat favorable i el negatiu dels altres equips implicats en la lluita pel descens, el Càlig CF assolia la dotzena posició a la classificació. Es deixava allunyada momentàniament, d'aquesta manera, la opció d'ocupar un lloc de perill a set jornades del final de la lliga.

Desmesurada agressivitat de l'Albocàsser, mentre els tres punts van ser per al Càlig
24a jornada: 11 de març de 2001
Albocàsser 0 - Càlig 1
Gol de Jonatan
Van ser importants els tres punts que el Càlig CF va sumar a les terres de l'Alt Maestrat, perquè els dos equips ocupaven llocs de perill a la zona baixa de la classificació abans de començar l'enfrontament. La necessitat per ambdós conjunts era evident i es podia respirar en l'ambient. L'acollida dels locals va ser un pèl gelada, moments abans de l'inici del matx. Dins del camp, el Càlig va realitzar un bon treball, amb el domini de l'esfèric durant la major part del temps reglamentat. No va ser fins a la meitat de la segona part quan Jonatan va establir el gol de la victòria. Fins aquell punt, l'àrbitre havia expulsat un jugador local per agredir a Bayarri aprofitant que la pilota estava a l'altra part de camp. Això, però, ja va ser a la primera part. Al temps de descans, un cop vista la superioritat del Càlig, els bocassins van optar per decantar la ràbia envers l'àrbitre -aquest havia conduït el partit de manera coorrecta. Amb el gol i el resultat favorable als interessos del nostre equip, els d'Albocàsser van entrar en una dinàmica d'agressions que va acabar amb la decisió arbitral de donar per finalitzat el matx quan mancaven deu minuts per a l'acabament. Aquest fet va empipar un poc més encara els seguidors locals que, sense ser molt nombrosos, van aconseguir que la guàrdia civil hagués d'acompanyar l'àrbitre fins el vestidor.

El quart classificat es va veure superat per un Càlig en recuperació
25a jornada: 25 de març de 2001
Càlig 3 - Xert 2
Gols de Quico Anglés, Jonatan i Juan Carlos (de penal)
La primera part va resultar molt igualada i cap dels dos equips va decantar el marcador al seu favor. El Càlig CF va arribar més cops amb perill davant de la porteria que defenia Juanjo, però no sabia materialitzar en gol el major domini en l'apartat d'ocasions amb perill. A la segona part, una vegada vist el panorama de poca ofensivitat dels xertolins, els calijons van arribar a posar-se per davant al marcador amb dos gols, el primer del davanter Quico Anglés i el segon del centrecampista Jonatan. Però, novament la manca d'encert en els últims metres va suposar que dues jugades d'avinentesa entre els jugadors visitants fes pujar al marcador un empat a dos gols. La resolució del matx va arribar en el temps afegit per l'àrbitre, en forma d'un clar penal assenyalat que es va encarregar de transformar en gol des dels onze metres Juan Carlos. Els tres punts es van quedar a Càlig després de la lluita contra el temps, el marcador i la millor condició a la taula classificatòria dels forasters.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera