dijous, 12 de juliol de 2007

LA CELEBRACIÓ DE LA FESTA DE SANT VICENT EN EL PASSAT

"És costum a n.este poble que estem
tots los anys anar a escola
i fer la lloa a sant Vicent" (1)


Aquest fragment de lloa, transmés per Federico Querol, el Serrut, evidencia un fet que va ser realitat durant segles: la celebració de la festa de sant Vicent a la nostra vila. Fra Vicent Ferrer fou un personatge que, des del començament de les seues predicacions i missions evangelitzadores, comptà amb la devoció popular dels valencians, i la dels calijons hi anava inclosa. Aquí a Càlig, aquesta devoció quedà cristal.litzada en la celebració, en honor al sant de la terra, d'una festa, que s'ha anat perllongant a través del temps i que s'ha quedat enganxada a l'esperit dels calijons.

"Pues todo se lo merecen
porque son hombres onrados,
y cumplen con esta fiesta
de Vicente, nuestro santo.

Celebramos la función
del apóstol valenciano,
y siguiendo las costumbres
de nuestros antepasados.

Pues, San Vicente Ferrer
nunca serà olvidado,
por ser hijo de Valencia,
patrón de todo el reynado" (2)

"De venerar nuestro santo
yo tengo la obligación,
por ser hijo de Valencia,
de nuestra misma Nación.

Las fiestas que selebramos
en Cálig, qu.es nuestro pueblo,
es cierto que no se hacen
á ningún otro del reyno" (3)

Tanmateix, aquesta festa -com totes les coses- amb el pas dels anys també ha tingut els seus daltabaixos, si bé en certs moments de la nostra història fou una de les celebracions més lluïdes de totes les que es feien.

"Tamé als sinyós maychorals
en gust los vull alabà,
per asistí a la feste
que cha mols anys que no n'i a" (4)

"Prosiguiendo las funciones
y teniéndolo en memoria,
alcansaremos del Sto
completa misericordia.

Pues, en cuenta de perderse,
las iremos remontando,
haciendo ylustres funciones
al profeta valenciano" (5)

I és que la seua realització només depenia que el dia de sant Vicentet -el dimarts de sant Vicent-, durant la cerimónia del canvi de barret, hi hagués el suficient nombre de persones que volguessen ser majorals per a l'any següent, és a dir, que volguessen organitzar la festa pel seu compte i butxaca, a més de convidar els empleats i demés participants de la diada a menjar. No cal dir que, si el moment econòmic pel qual passava la població era bo -açó ocorria en anys de bona rebuda-, els majorals es plovien per a l'any vinent, pero durant els anys pèssims hi havia bona cosa de problemes per a celebrar la festa.

"Aced, pues, siervo de Dios,
que produscan nuestros campos,
para que nunca se pierda
la función que celebramos" (6)

"Después de la prosesó
los aniré a visitar,
per vore si de la feste
algo yo puch celebrà." (7)

"Y así, nobles empleados,
mañana fiestas tendremos,
siendo la carne sobrante
buen día disfrutaremos.

Lo que tengo prevenido
son dos ermosos carneros,
uno será con arroz,
y otro con guizados buenos.

Os aseguro, por cierto,
que para postres tendremos
de todo lo necesario
(y) chorizos estremeños" (8)

"Oy y mañana les queda
de comer buenos guizados,
y después ya les serán
inferiores sus bocados" (9)

Les baixes temperaturas del febrer de 1956, van acabar d'arruïnar les nostres comarques, que ja ho estaven prou a causa del mal de la fil·loxera que patien les vinyes i, possiblement per això mateix, ja ningú va agafar el barret durant la festa d'aqueix any.

" Todos ustedes ya saben
el tiempo que atravesamos,
de las mil calamidades
que atraviesan nuestros campos.

Las viñas se están muriendo
y las vamos arrancando.
Cacahuetes, trigo y cebada
nosotros vamos sembrando.

También los algarrobos
pocas cosechas nos dan,
con estas fuertes heladas
los tendremos que arrancar.

Los pagos y los recargos
siempre los van aumentando,
y a este paso, señores,
nos iremos agotando.

Muchos padres de familia
de pena se morirán,
Y a sus estimados hijos
comida no podrán dar." (10)

NOTES

(1) Querol i Anglès, Aureli. "La diada de sant Vicent Ferrer a Càlig". Centre d'Estudis del Maestrat. Butlletí nº 6, abril-juny 1984.
(2)(3) Relacions de data desconeguda, possiblement del primer terç del segle XX. Propietat de Daniel Anglès Vizcarro.
(4) Relació de Francisco Llorens, any 1901. Propietat de D.A.V.
(5)(6) Relacions de data desconeguda, posiblement del primer terç del segle XX. Propietat de D.A.V.
(7) Es refereix als majorals. Relació de data desconeguda, posiblement del primer terç del segle XX. Propietat de D.A.V.
(8) Relació de Ramon Aragó, any 1907. Propietat de D.A.V.
(9) Es refereix als empleats. Relació de data desconeguda, posiblement del primer terç del segle XX. Propietat de D.A.V.
(10) Relacióde Federico Querol, any 1956, copiada d'una d'anterior de Basilio Sorlí Roda -de data desconeguda- modificada i adaptada a l'actualitat d'aquell moment.