dijous, 20 de setembre de 2007

Revista nº 38.- Gener - Febrer - Març 1999

EDITORIAL

Ens són tan habituals algunes de les manifestacions de la cultura popular de casa nostra que, massa sovint, les bandegem i decantem la nostra mirada cap a uns altres horitzons on tenim l'esperança que trobarem el que ens agrada. El resultat és un pensament estès que es materialitza amb unes paraules que poden esdevenir esgarrifoses: tot el que ve de fora (o es fa a fora) és millor. És com si els fets que han anat encaminant els segles, els costums arrelats a la nostra terra o els esdeveniments que han marcat el nostre caràcter i que al llarg del temps s'han anat consolidant i han modelat la nostra personalitat -en el sentit més ample de la paraula-, ara ens fessen nosa, que no valguessen per a res. I l'anihilament sigués, doncs, la sentència que li ha estat dictada. Per sort, això darrer, no és sempre així.
Quan el llaurador planta un vilar, també sembra la il·lusió en el seu interior, perquè a la llunyania veu aquelles oliveres crescudes i, fins i tot, fa previsió de la producció que d'ací a un temps podrà recollir. Tanmateix, cal que els anys facen la seguida i que no s'aturen, perquè, amb ells, els arbres creixeran i donaran el fruit que el llaurador anhela. Quan els anys seran passats, i en seran molts, cada un d'aquells plançons haurà aconseguit ser un arbre, tenir una soca robusta que suportarà el ramatge frondós d'on florirà la rapa que, després, serà el fruit desitjat.
D'aquesta manera, les arrels velles i rugoses tenen una part ben important en la seguretat de la collita. Malgrat això, caldrà conrear l'arbre, adobar-lo, aclarir-lo, confiar en la pluja...
Una cosa semblant passa amb les manifestacions de la cultura popular. Aquestes naixen motivades per una necessitat -ja siga de festa o no-, per commemorar un fet que ha trasbalsat la quotidianitat... i penetren en la societat que les ha fetes sorgir. De manera successiva, es duen a cap commemoracions i es despleguen activitats que, evidentment, es barregen i repleguen característiques pròpies del temps que viu cada generació.
Aquestes expressions populars poden arribar a adquirir una consistència tan forta que el possible trencament o la desaparició n'afavoreix d'altres semblants. Però si aquestes romanen en l'oblit és perquè tal vegada hi ha hagut un canvi cultural imposat i assumit per la mateixa societat o qui sap si ha estat com a resultat del desencís o de la deixadesa de les noves generacions enlluernades -o enganyades- per unes altres cultures.
De fora poden venir coses bones que cal saber entendre, valorar i adequar a la nostra manera de fer cultura, perquè només així sí que l'enriquirem i li atorgarem nova vitalitat. I, fent-ho així, el fruit serà el que els qui van plantar el plançó, i també nosaltres, desitgem.

ENTREVISTES

EL QUADRE DE LA PURÍSSIMA DE CA VIZCARRO

Al carrer de Sant Llorenç, de Càlig, viu la família Vizcarro i, a l'entrada de casa seua, tenen adossat a la paret un quadre de taulellets en què hi ha representada una imatge de la Puríssima Concepció.
D'aquesta bella pintura mariana se'n desconeix l'autor i la procedència. Això no obstant, sabem que té més d'un segle d'antiguitat perquè així ens ho han confirmat els germans José i Consuelo, amb els qui hem conversat sobre el quadre i també sobre el seu ofici familiar, el de pastors i carnissers, que van mantenir fins al 1974.
José Vizcarro Batiste (conegut per Pepet de Ramonet(va nàixer a Càlig el 10 de gener de 1928 i sa germana Consuelo el 3 de juliol de 1925. Els seus pares, José Vizcarro Sanabdón i Vicenta Batiste Roca van tenir tres fills (José, Consuelo i Vicentica, que va finir l'any 1975.
La vida juvenil i adulta de José Vizcarro ha estat marcada pel pastoreig, per la compravenda d'animals i per la matança de bestiar amb què proveïa la carnisseria familiar, fundada l'any 1887 per la seua àvia materna Vicenta Sanabdon Aguilar, el mateix any en què van obrar la casa que avui viuen.
La carnisseria era a la mateixa entrada de la casa. La carn la tenien penjada a uns ganxos posats a una barra fixada a la paret tota obrada de taulellets. El taulell «era de marbre, d'un color os fort tirant a esgroguidet». A la paret de darrere del taulell, a mitja alçada, van col·locar fa més de cent anys el quadre de la Puríssima envoltat de taulellets, que la família Vizcarro conserva amb carinyo i orgull.
A poca edat, abans de complir els vuit anys, José va començar l'ofici de pastor. «Em van traure prompte d'escola perquè a mon pare li van créixer uns cabellets davall de les pestanyes i es veia molt poc i, llavors, jo vaig haver d'anar a guardar la rabera amb ell.»
Passats els anys, la carnisseria la duia Vicenta, i el seu marit, el seu fill i el seu cunyat, Batiste Vizcarro Sababdon, guardaven els ramats. José va continuar, així, l'ofici de son pare i del seu avi, i va aconseguir tenir diversos ramats de cabres i d'ovelles. «Tenia tres pastors que em guardaven les raberes, un per a les ovelles, un altre per a les cabres de muntanya i un tercer per a les cabres de llet.»
Tanmateix, per tenir la carnisseria proveïda de carn, calia anar a uns altres llocs a comprar animals, sovint llocs allunyats. «Nosaltres solíem matar alguns dels animals que teníem a casa, però generalment sortíem a comprar-los i compràvem més cabres que ovelles, encara que més cap ací només matàvem corders. Jo, en aquells temps, havia d'anar a comprar el cabriu a la part de Terol, a la banda de Castelló de la Plana, a la Sénia, a Ulldecona o a la part d'Alcalà.» El mitjà de transport que utilitzava José per acudir als llocs de compra era generalment la bicicleta. «Me n'anava a comprar amb bicicleta. Si comprava, deixava la rabera allí, quedava amb el venedor el dia que vindria a buscar-la i me'n tornava a casa. El dia que havíem quedat agafava l'autobús i feia cap al lloc convingut i, a l'endemà, me'n venia a peu amb els animals. Moltes vegades el camí era de tres o quatre dies, per això miraves de carregar cent vint, dos-centes o dos-centes cinquanta cabres, totes per a matar. Tanmateix, aquests animals duraven alguns mesos, i si eren molt joves els aguantaves tres o quatre anys. Les ovelles que comprava, en canvi, les ajuntava amb les nostres i les guardava per a recriar.»
Sortir a pasturar els animals, requeria de vegades tenir certs recursos que, tot i que avui ens poden semblar senzills, en un moment donat són ben útils, com ara fer servir el barret per beure. «Els pastors teníem el costum que, quan arribaves a un pouet i tenies set, et treies el barret, que es deia de tronxó, el giraves, l'agafaves amb els dits fent tres plecs amb l'ala, omplies d'aigua la cassoleta i bevies a galet.»
Farà un parell de dècades que José va vendre pràcticament tots els ramats que tenia, i que n'eren quatre. «A última hora vaig vendre el cabriu i em vaig quedar amb les ovelles, perquè anar a matar a l'escorxador, anar a guardar els animals, anar a comprar... fer tot això alhora no podia ser.»
Durant el temps que la família Vizcarro es va dedicar al pastoreig tenia, dins del poble, alguns corrals per tancar el bestiar, els quals estaven situats a llocs diferents. «Les ovelles les tancàvem al carrer de Benicarló i al carrer del Senill. Les cabres al carrer de la Costa, a la punta de dalt de tot, pujant a la dreta, que és de Carmen Zaragozá. També tancàvem cabriu i ovelles al coll del Puig.»
A més de pasturar els ramats i de vendre carn, la família dels Vizcarro també venien llet de cabra pel poble i feien formatges casolans. A casa seua guarden alguns dels estris que feien servir per realitzar aquests treballs, com són les lleteres, l'esquella i una formatgera de fusta que havia comprat, Déu sap els anys, l'àvia de José. «Els cabrers veníem la llet de cabra pel poble. Anàvem pels carrers a munyir i portàvem una esquella que fèiem sonar com a senyal. Les dones sortien i compraven un quart o mig litre de llet. Una cosa anecdòtica és que, quan munyies la cabra, si alçaves molt el mugró la llet feia molta bromera i, clar, això feia enfadar les dones perquè no posaves el quart o el mig litre de llet justet.» Aquesta pràctica de munyir la llet davant de la persona que la comprava era habitual fins al primer terç de segle, ja que, segons José, «després de la guerra civil ens van privar d'anar pel poble a vendre llet amb les cabres, i llavors la veníem a casa».
A casa feien també formatge i brull. «El formatge, que era de llet d'ovella, el fèiem amb herba colera. Aquest, quan s'adobava, deixava rajar el saligot, és a dir caldo. El saligot es posava, amb un raig de llet, en una caldereta al foc i, en bullir, sortia el brull.»
Fa anys que José i Consuelo han deixat el tràfec del pastoreig i de la carnisseria, però ho tenen ben present i ho transmeten amb tota classe d'explicacions als qui volen conèixer aquest ofici que va ser el seu. Tanmateix, diversos objectes que conserven amb carinyo els fan recordar part d'aquella vida que van haver de viure. També l'entrada de casa seua, que abans era la carnisseria, n'ha canviat la fesomia, únicament alguns ganxos carnissers i, per damunt de tot, el quadre de la Puríssima romanen com a testimoni del que, malgrat el pas del temps, no ha variat.

A.Q.A.

JOSE BATISTE, TOTA UNA VIDA DE CARNISSER

Entre els oficis que al llarg de dècades han exercit els calijons -molts d'ells de tradició familiar i uns altres que avui han desaparegut com a tals en la cadena comercial, com a resultat de l'aplicació de noves tecnologies-, n'hi ha un que ha anat evolucionant amb el temps i ha sabut adequar-se a les noves necessitats del mercat, és l'ofici de carnisser.
A Càlig hi ha algunes persones que exerceixen aquest ofici, i hem pensat que a la millor, sense entrar en detalls massa precisos, valdria per enriquir la nostra cultura popular escoltar les paraules d'una persona que des de molt menut ha viscut ininterrompudament aquesta manera de guanyar-se la vida. Hem procurat, tanmateix, aprofitar la conversa per traslladar-nos a anys passats, però dins d'aquest segle, i entendre, així, una mica millor l'evolució que ha tingut la compravenda de carn a Càlig.
La persona amb qui hem parlat és José el Carnisser. José Batiste Ferreres, que va nàixer a Càlig el dia 19 de març de 1931 en el si d'una família d'una gran tradició carnissera, està casat amb María Dolores Redó Juan, i té tres fills, María José, Enrique i María Dolores.
José ens ha atès a casa seua i ens ha brindat, a través de les seues paraules, dites amb un parlar fluid i amè, l'oportunitat de conèixer un ofici que sovint passa ben desapercebut entre la gent, ja que quan ens atansem a la carnisseria per comprar costelletes, magre o pollastre, desconeixem el rerafons d'un treball que, com diríem en un llenguatge col·loquial, ha existit des de sempre.

L'ofici de carnisser, quan temps fa que el va començar la seua família?
Se'n va molt lluny. Els meus besavis, el meu avi Enrique i mon pare ja eren carnissers. Jo mateix, tinc avui 67 anys, i tota la vida l'he dedicada a la carnisseria. La meua família fa que som carnissers potser 130 o 140 anys, sempre ininterrompudament, tret del període de la guerra civil, que vam estar un parell d'anys que no vam poder matar, però després ja no hem parat fins avui.

La carnisseria sempre l'han tinguda al mateix lloc?
Nosaltres sí. Els meus avis, però, la tenien al carrer de Sant Vicent, on viu ara José Saura, davant de ca Pedra. Mon pare, quan es va casar als 26 anys, la va posar aquí a la Raval i va estar-se fins que va morir, als 63 anys. Llavors, la carnisseria, la vam continuar tots els germans, perquè jo era fadrí. Una vegada em vaig casar, la vaig agafar jo.

Com és la vida d'un carnisser?
Molt dura, si es vol fer bé. Molt sacrificada. No perquè hages de matar o perquè hages de fer alguna altra cosa, sinó perquè has d'estar darrere del taulell de la carn, que jo considero que és un dels més problemàtics del mercat. A mi, hi ha hagut persones que han sabut dir-me que: «jo per tot l'or del món no sabria fer el que tu fas». Però jo ho faig per guanyar-me un jornal, crec que honradament, i no per res més.

Ha sigut sempre igual el treball que es fa a la carnisseria? O bé ha variat amb el pas del temps?
Sempre igual, no. La carnisseria, fins que no es van instal·lar les granges d'animals domèstics, de pollastres i de conills se'n venien ben pocs. De porcs, pràcticament, tampoc no se'n venien. Jo recordo que, al poble de Càlig, el 80 o el 90 per cent de les cases mataven un porc. Mon pare i jo hi havia dies que en mataven 15 o 20.

On els mataven, els porcs?
Quan era el temps de la matança, anàvem casa per casa amb la taula i els arreus al coll. Ens posàvem a les tres o a les quatre del matí i no paràvem fins a les dotze de la nit. Després de mort el porc, aquella gent es feia les botifarres, se sala els pernils i s'arreglava el porc per a tot l'any. Per tant, de porc a la carnisseria no se'n venia. Hi va haver hivern que, entre mon pare i jo, vam matar a Càlig més de 400 porcs. A banda estaven els altres carnissers que també mataven la seua part.
Quan es van fer les granges de pollastres, de conills, de porcs... la gent va començar a evolucionar en un altre sentit, va deixar el camp i es va posar a treballar a les fàbriques de mobles... i va canviar el sistema de vida. Gràcies a això, avui a la carnisseria es venen pollastres, conills, porcs, corders... Això vol dir que la carnisseria ha evolucionat i, a més a més, també és xarcuteria i, en alguns casos, fins i tot també venen verdura. Ha evolucionat.

A la carnisseria tradicional, quins eren els animals que més es mataven?
En aquell temps eren, sobretot, corders i cabres. Ara, d'això ja fa molts anys.

I com la mantenien, la carn?
Els animals, fins que els sacrificàvem, els guardaven els pastors. Però, matàvem tots els dies.

Com sabien els animals que havien de matar cada dia?
Aquest era el dilema, perquè no hi havia cambres frigorífiques ni hi havia res per a conservar la carn com hi ha avui. A ca nostra, encara me'n recordo, matàvem tots els dies, i molts dies de matí i de tarda, ja que teníem l'escorxador i el veterinari aquí al poble. Llavors mataves un animal cap al tard i valia per a l'endemà al matí, i al matí en mataves un altre que el venies a la tarda. Així feies que la carn s'aguantera.
Les èpoques en què més mataves eren Pasqua i Nadal.
Els dies de cada dia mataves un animalet o dos i, a final de setmana, una mica més.

I si els clients volien majoritàriament cuixa?
Aqueix dilema no era només de llavors, també el tens avui. D'aquí la complicació del taulell de carn, perquè hi ha uns talls que els volen tots i uns altres que no els vol ningú. Les costelletes, l'entradeta de la cuixa, els darreres del bracet, les ronyonades, les espatletes... són molt apreciats, però també tens pitets, collets i unes altres parts que, sobre vendreu a un preu més barat, no es venen. De totes maneres, si et vols salvar, ho has de vendre tot, quan comences a tirar no t'aclariràs.

Als volts de la meitat del segle actual, quantes carnisseries hi havia al poble?
Quatre. Estava la de Joaquín Zaragozá, a la plaça Nova, la de Francisco Zaragozá, al carrer del Socors, la de José Vizcarro, al carrer de Sant Llorenç, i nosaltres. Aquestes carnisseries estaven tant abans i com després de la guerra del 1936.
Recordo que en aquesta època, a partir del 1939, van fer unes cartilles de racionament per anar a comprar la carn. És cert que es mataven animals, però no la quantitat que la gent volia. Aquestes cartilles les va fer l'Ajuntament i a cada carnisser li'n va donar tantes com clients tenia. Hi va haver un carnisser que va dir que si hi havia mil clients al poble que se n'havien de repartir dos-centes cinquanta per a cada un. Al final es va decidir que cada client triera la carnisseria que volia, i així es va fer.
Una anècdota que recordo és que hi havia llavors un venedor d'animals a Benicarló que li deien Conill, i un dia, quan jo tenia 8 anys, vam rebre a casa una carta on el senyor Conill ens deia que tal dia ens pujaria animals per poder matar, i sense més sal ni més oli, ma germana Carmen i jo ens en vam anar a les Bassetes a dir-li-ho a mon pare, que estava allà fent faenes del camp. Feia més de tres anys que la matança estava paralitzada, concretament del 1936 al 1939.

Abans ens ha dit que els carnissers també tenien ramats.
Sí, tota la vida n'hem tingut, i també hem tingut pastors per a guardar les raberes. Batiste Llorens, el Llatero, va guardar la rabera de mon pare durant més de 40 anys i, quan se'n va deixar per l'edat, el seu fill, Emilio Llorens, la va guardar més de 10 anys. Després vam tindre uns altres pastors, com el Garrut... El corral, que es va cremar, el teníem a la Cometa, darrere del coll de les Forques. Aquí dalt al Socors, com deus saber, hi ha tres corrals, el que hi ha al coll de les Forques, que era de Joaquín Zaragozá, el que hi ha darrere de la Picossa, que era de José Zaragozá, fill de Francisco Zaragozá, i el meu. Aquest corral ja era dels meus besavis, i cabien prop de 400 animals. De fet, tots els carnissers teníem raberes d'animals. A part, hi havia 12 o 14 raberes, entre cabres i ovelles, que eren d'altres pastors, com els Ramonets, els Conons, els Zelos...

Aquests pastors, els venien els animals?
Les cabres no les venien perquè eren per a llet, només venien els cabrits.

Hi havia prou animals per proveir el poble?
Per a carn, no. Has de comptar que de les 18 raberes que hi podia haver, 14 eren per a llet i per a recriar, les nostres, les dels carnissers, eren, en canvi, per a matar. Per això, havíem d'anar a comprar ramat blanc al terme de Morella, és a dir, per aquí en amunt, i baixar cabriu.
Una vegada Batiste el Llatero va baixar, en dos dies de camí, 100 mascles capadets i tercencs (de tres anys) que havia comprat mon pare, a duro cada mascle, a la fira de Morella, que es fa el primer diumenge de setembre.

I, llavors, què feien amb tants animals?
Els guardava el pastor i els portava a pasturar a les maleses, ja que aquests animals només mengen malesa, i aquí al poble n'hi havia unes quantes.

Quins eren els llocs habituals de pastoreig?
La rabera de cabres la teníem per tot el terme i una part de Cervera. La línia a la qual nosaltres arribàvem era el Molló Povaig i els Plabarraques. També teníem llogat el corral de Bayarri, a les Basses, per tancar els animals. Allí es quedava Batiste i la seua dona, Purificación, la qual sortia una vegada a la setmana a entrar queviures. L'ama del corral de Bayarri era la senyora Loreto, tia de mossèn Juan Bayarri, que mai no li va cobrar res a mon pare per tancar allí els animals, perquè eren molt amics, encara que mon pare li ho agraïa amb escreix. Quan no teníem allí la rabera, la tancàvem al carrer del Senill, que tot eren corrals, o bé a la Cometa. Tot això depenia de l'època i si havia plogut molt o poc.

Quina era la pràctica habitual per dur els animals a l'escorxador?
Cada u dels carnissers teníem una clau i un corralet assignat de l'escorxador. Quan es va tapar la bassa de l'Hostal, de la qual encara me'n recordo una mica, es va fer l'entrada per als animals i es va mantindre l'entrada de sempre per la carretera.
Els animals els portàvem a peu guiats per uns mansos, que sempre eren mascles i capats. Nosaltres vam arribar a tindre vora 12 mansos i, una vegada, en vam matar un, que li deien Carinyo, que va fer 52 quilos de canal. La missió dels mansos era acaragolar els animals i entrar-los al corralet.

Quants animals cabien al corral de l'escorxador?
Tenia una capacitat per a 14 o 15 animals, però normalment en portaves un o dos, o els que necessitaves per a matar.

Com era l'escorxador?
La porta per on ara entrem a l'ambulatori era la porta per on entraven els animals. A l'entrada, on avui hi ha un pati de llum i, darrere, està el magatzem municipal, allò era el pati i els corrals, de punta a punta. En total n'hi havia sis, de corrals. En aquest pati, que estava emporlanat i arreglat, matàvem i soflamàvem els porcs. Dins, on avui visita el metge, era la sala del veterinari i on es passava el registre de la carn. On té el practicant la visita, era on matàvem i, on estan els lavabos i la sala d'espera del practicant, era la sala de refrigeració, és a dir, on deixàvem els animals, un cop morts, penjats als ganxos que cada u de nosaltres teníem assignats i, també, on es pesava la carn.

L'escorxador, de qui depenia?
Era de l'Ajuntament, que l'arrendava cada any per traure diners. S'arrendava a plec tancat, és a dir, que s'arrendava a qui donava un preu més alt. Quan era el temps, els qui concursaven entregaven uns sobres a l'Ajuntament amb un preu escrit dins que només sabien ells. El dia que s'acabava el termini s'obrien els sobres i el qui havia posat més preu era l'arrendador.
Nosaltres, a l'arrendador, li pagàvem per quilo de carn i ell tenia l'obligació de pesar els animals, tindre net l'escorxador i carrejar aigua de les Aixetes. Per cert, hi havia una pica de pedra on cabien de 40 a 50 cànters d'aigua.
Entre els arrendadors que recordo, i que ho van ser durant molts anys, estava Vicente Borrás, Epifanio Cruselles i el Ros.

Sap si l'escorxador era molt vell?
Mon pare va matar allí tota la vida.

I ara, on mata?
A Betxí, fa més d'un any que mato allí, perquè és l'escorxador comarcal que hi ha més a prop. Per poder matar avui has d'anar a Betxí, perquè el de Vinaròs està tancat per obres, manades fer per la Unió Europea des de fa més d'un any, i a Tortosa, com que és fora de la comunitat autònoma, hi ha més problemes.
De totes maneres, tota la carn que tinc a la carnisseria prové dels animals que compro jo i que després mano matar a l'escorxador de Betxí que, una vegada arreglada, me la porta l'empresa Ros a Benicarló, on jo mateix vaig a buscar-la.

A.Q.A

OPINIÓ

RECUERDO DE LA DEDICACION DE LA CALLE

El caligense Agustín Mercé Castellano, alcalde de esta localidad durante 12 años (1979-1991), el sábado 19 de diciembre de 1998 nos ha dejado eternamente, y al día siguiente, en su entierro, manifestación de duelo, tanto de los caligenses como de los pueblos comarcanos.
Agustín, optimista por temperamento, al servicio totalmente de su pueblo natal, carácter jovial, campechano, alegre y, en mi sincera amistad, el recuerdo será imborrable.
A la mayor brevedad, describo la acta municipal redactada y escrita por entonces por el secretario Luis Ignacio Casanova Chulilla, certificando que en la sesión ordinaria del Ayuntamiento, fechado el 1 de julio de 1986, se acuerda, por unanimidad, al natural y vecino de Cálig, Don Juan de la Figuera Bertrán, dedicándole una calle por sus méritos como historiador.
Para que conste y surta los efectos oportunos expido la presente Orden a 2 de julio de 1986. Vº Bº el alcalde, Agustín Mercé.
Efectuándose el acto oficialmente el 8 de agosto de 1986, inscrita en su piedra grisácea en castellano, asistiendo autoridades y numeroso público, con pocas palabras de Agustín, nombrando a mi humilde persona y personalidad histórica como historiador local, agradeciéndole seguidamente por las atenciones y delicadezas por tal homenaje.
A continuación del descrito acto, nos trasladamos a la plaza del ambulatorio local, nombrándole ésta al médico caligense, por sus muchos años de servicio, Vicente Quixal Morera. De estos actos poseo en mi archivo amplias fotografías.
Los dos antes descritos homenajeados, con autoridades provinciales y locales, nos dirigimos a la azotea del Café Ciurana, donde nos sirvieron vinos españoles con sus correspondientes tapas.

Juan de la Figuera Bertrán

POESIA

LAS AMAPOLAS DEL CAMPO

Verdes trigales del campo,
las amapolas lucen en él
y sacan sus cabezas
como elegante cascabel.

Con los vaivenes del viento,
los trigales se balancean
y las flores rojas y bonitas
con él se tambalean.

Con los rayos de sol del verano,
los trigales ya se han dorado
y, sin piedad, a la pobre bella flor
también su final le ha llegado.

Vienen segadoras y hombres
con sus cortantes afilados
y van cortando sus tallos
sin piedad por todos lados.

Y a esperar el año siguiente,
que al llegar la primavera,
otra vez trigales verdes
y amapolas tan bellas.

Remedios Anglés Anglés

VIDA

Vida, fins que tu vulgues
estarem juntes.

Permeteu-me disfrutar
de la frescor de la primavera,
viure amb intensitat l'alegria
del calorós estiu,
extasiar-me en la bellesa
d'un càlid temps de tardor,
arreplegar-me amb mi mateixa
un fred dia d'hivern.

I passaran els dies
i potser els anys,
i s'aniran succeint alegries,
tristeses i, per què no, desenganys.

Però jo estaré amb tu, vida,
gaudint de la teua companyia,
esforçant-me per merèixer
la teua benevolència.

Vida, fins que vulgues
estarem juntes.

Montserrat Llorens

NOTÍCIES

PRESENTADES LES BASES PER A PARTICIPAR EN EL II CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG

Fins al dia 30 de juny d'enguany és el temps que disposen els participants que vulguen presentar els seus treballs fotogràfics al II Concurs de Fotografia Vila de Càlig, organitzat per la Comissió de Festes i amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Caixa Rural Credicoop.
Els promotors d'aquesta iniciativa, Jorge Calduch i Joan Lluís Monroig, tenen al seu costat unes altres persones a les quals els motiva el tema de la captació fotogràfica i, des de l'any passat, han iniciat aquest concurs anual que recollirà diversos temes centrats, en un principi, en aspectes relacionats amb Càlig. Així, l'any passat, el tema va ser les festes d'agost; aquest any, el poble; i l'any que ve, possiblement, l'ermita del Socors o bé algun altre tema del poble que es considere interessant. Tanmateix, aquests temes, que no esgoten les moltes possibilitats que té avui la fotografia, s'aniran diversificant en anys successius.
Per a Joan L. Monroig «la idea principal és aconseguir crear una fototeca perquè s'hi puga disposar d'una bona quantitat de fotografies del poble i fer-ne un ús adequat», les quals romandran arxivades a la casa de la vila i es publicaran en aquelles edicions que promocione l'Ajuntament o les entitats de la localitat.
Durant el mes d'agost, després de l'atorgament dels premis als guanyadors del concurs d'enguany, hi ha programada l'exposició de les fotografies presentades en aquesta edició i en la de l'any passat a la sala d'exposicions de la casa de la vila.

A.Q.A.

LA SOCIETAT DE CAÇADORS VA ATORGAR ELS PREMIS DEL CAMPIONAT LOCAL DE CAÇA MENOR AMB GOS

Amb motiu del lliurament de premis als guanyadors del IV Campionat Local de Caça Menor amb Gos, que va tenir lloc el dia 14 de febrer d'enguany, la Societat de Caçadors Sant Llorenç, de Càlig, va organitzar, el diumenge 28 de març, un dinar de camp obert a l'ermita de la Mare de Déu del Socors, on van acudir les persones associades i els familiars d'aquestes. Tot plegat, vora dues-centes persones.
Aquest dinar de germanor (promogut per la Societat de Caçadors i en què els participants van col·laborar amb una aportació de 500 pessetes per persona) va consistir, pel que fa a la part culinària, en una torrada de carn, llonganisses, botifarres, xoricets i carxofes, amb els entrants i la pastisseria adequats i les begudes adients. Els qui van fer la torrada van ser Vicent Castellano, José Vicente Saura, José María Marzá i Joaquín Llorens, i la van servir Modesto Sanabdón, Andrés Sanabdón, Remigio Albarrán, Ramón Gumbau, Lucas Navarro, Juan Marzá i Vicente Sans.
Després de dinar, durant la llarga sobretaula, hi va haver l'atorgament dels premis i, tot seguit, la tertúlia ambientada amb música i karaoke per Alberto Zaragozá fins a arribar a boqueta nit, en què, malgrat que la majoria dels participants ja se n'havien tornat al poble, encara hi van romandre al voltant de quinze persones que van sopar al paratge del Socors.
Per al president de la Societat de Caçadors, Juan Manuel Belmonte Morillo, aquest dinar de germanor de la Societat «va sortir molt bé, millor no va poder ser, perquè va col·laborar molta gent i es notava que hi havia molta unió entre els participants. El menjar estava ben arreglat i se servia calent, cosa que era d'agrair. Espero que aquesta festa continuo fent-se com fins ara i, també, que la gent seguisca col·laborant».
La Societat de Caçadors Sant Llorenç té actualment 300 associats distribuïts entre caçadors de parany o barraca i d'escopeta, aquests darrers dedicats, sobretot, a la caça de la perdiu, del conill, del tord... Anualment organitza i col·labora en dos campionats, l'un d'àmbit local i l'altre comarcal. Pel que fa al comarcal, la Societat de Caçadors està representada per dos dels socis i se sol fer a tres paratges diferents, segons es decidisca cada any. Aquests territoris habituals són: Catí, el Mas d'en Guasch, situat entre Sant Mateu i Tírig, i el Mas de l'Andalús, a la Salzedella. La Societat també participa a les festes d'agost que celebra el poble amb diverses tirades a la guatla i al colomí.
Per acabar, cal dir que pel que fa al campionat local d'aquest any, els guanyadors van ser aquests:
1. Juan Manuel Belmonte
2. Andrés Sanabdón
3. Amadeo Sorlí
4. Juan Carlos Pruñonosa
5. Ramón Querol
6. José Blasco Bel
7. José María Tafalla
8. José Vicente Blasco
9. Joaquín Cuartero
10. Juan Carlos Conesa

A.Q.A.

II JORNADES CULTURALS A LA VILA DE CÀLIG

El divendres dia 12 de març començaven les II Jornades Culturals a la Vila de Càlig, promogudes per l'AC Crema Catalana.
La bona resposta de la gent l'any passat en els actes celebrats dins les I Jornades Culturals, juntament amb les ganes que teníem els qui ho organitzem, ens duien a emprendre un nou seguit d'actes que creiem que poden despertar l'interès de qualsevol persona. La varietat temàtica està expressament pensada per a aquest fet.
El programa d'aquest any començava amb la conferència L'oscil·lació del sud, el Niño i la Niña. D'entrada, potser el títol no siga del tot suggeridor, atès el relatiu desconeixement del tema, o almenys el nom amb què es coneix. Tot i això, sens dubte, haureu sentit a parlar d'El Niño: aquest fenomen meteorològic que de tant en tant visita la costa occidental del sud del continent americà, i que fa dels països que pateixen el seu atac autèntiques zones catastròfiques. Aquest era, doncs, el tema sobre el qual girava el primer acte que organitzàvem els de Crema Catalana.
Tres coneguts i companys de membres de l'Associació van ser els conferenciants: Raül Sanchis Francès, de Banyeres de Mariola, Núria Castell Balaguer, de la Jana, i Verònica Santamaria Domènech, de Beniflà. Tres llicenciats en Física per la Universitat de València, que van preparar expressament la conferència per a venir a informar a tota persona assistent a la sala d'actes de la casa de la vila.
Una projecció de transparències servia als tres joves conferenciants com a eix de la xarrada. Nervis, al principi. A mesura que transcorria el temps, més tranquil·litat. A la fi, deixant de banda el guió que s'havien preparat, van soltar-se responent a totes i cadascuna de les preguntes que se'ls formulava, essent en aquest moment on realment van demostrar per què van triar la carrera de Física: vivències que havien tingut en visitar els centres meteorològics de València, com funcionen els de Catalunya o valoracions sobre l'eficàcia o no dels meteoròlegs dels mitjans de comunicació, entre moltes altres coses.
Continuàvem el dissabte dia 13 de març amb la xarrada col·loqui que va fer que s'omplira la sala d'actes de la casa de la vila. Com a títol: Homenatge a la República. Llicenciat en Humanitats per la Universitat Jaume I de Castelló, Ramon Puig Puigcerver, vinarossenc i gran amic dels membres de l'ACCC, va ser el portador d'allò que havia de ser una xarrada col·loqui.
Per començar, una introducció que Ramon va creure necessària per a situar històricament les persones allí presents, ja que la introducció aniria seguida de la projecció de la pel·lícula de Ken Loach Tierra y libertad (que va ser rodada a la comarca dels Ports, tot siga dit). Moments abans de la introducció i la projecció, una calijona va demanar a Ramon i a l'Associació poder dir unes paraules en record d'aquells temps, cosa que va fer.
Acabada la projecció de Tierra y libertad -com alguns dels assistents, en encendre's els llums del local, estaven visiblement emocionats-, Ramon Puig va continuar comentant els fets, les anècdotes i altres coses. Aquest cop es recolzava en el que havíem vist a la pel·lícula, dates exactes de fets concrets i transcendents en el transcurs de la república i de la guerra civil.
La intervenció d'una calijona durant instants de la xarrada de Ramon va servir per a completar tot un seguit de vivències, fets que es donaren per tot l'Estat espanyol i també per les nostres terres.
El dissabte dia 20 i el diumenge dia 21 de març vam organitzar el I Aplec Nacionalista de Càlig. L'escenari, el paratge del Socors. Els convidats a l'Aplec: Germania de Joves el Puig, de Benicarló, la Colla de Dolçainers de Sant Mateu, el Ball de Dimonis de Vinaròs, Grup de Joves de la Jana i l'Associació Cultural Crema Catalana, de Càlig.
El principal motiu per a organitzar l'Aplec era el de formar, a partir de les conclusions extretes durant dos dies, una federació coordinadora o consell comarcal d'associacions, segons el que més convingués, un cop tractats tots els punts per les cinc associacions participants.
Tot açò no hagués pogut ser possible sense la presència de Miquel Notari, el qual ens va facilitar tot tipus d'informació per a poder crear el consell comarcal.
Però, a més, hi havia un atractiu especial a l'Aplec: era la calçotada que teníem preparada per al diumenge a migdia. Coincidències a part -per haver compartit el paratge del Socors amb la Societat de Caçadors durant tot el diumenge-, l'Aplec va aconseguir que ens reunírem diverses associacions culturals comarcals, que era el principal objectiu que els organitzadors ens havíem proposat. El motiu tenia prou pes, ja que al llarg de l'any no tenim cap excusa per a reunir-nos i debatre sobre temes que ens puguen interessar, tant a nivell local, comarcal, com de País.
La propera trobada d'associacions de la comarca serà el proper dia 1 de maig a l'ermita de Sant Gregori, de Benicarló, on s'intentarà donar un pas més endavant sobre la creació de l'esmentat consell comarcal.
Paraula contra el temps era el títol del següent acte de les II Jornades Culturals. Es tractava d'un recital poètic, un intent d'apropar al poble de Càlig aquest estil literari desconegut per a molts de nosaltres. L'encarregat de dur a terme aquest apropament va ser Josep Igual, que l'any passat ja ens va oferir un concert com a cantautor. Enguany, però, va deixar apartada per uns moments la guitarra per a vindre a recitar-nos les seues poesies.
Hem de dir que no sabíem quin resultat donaria el recital. Un gènere literari com la poesia és bastant minoritari, però vam optar perquè fóra el mateix Josep Igual qui ens obrira la porta que mai havíem obert. Agradarà? No agradarà? Va agradar!
Josep va estar a l'alçada de la situació, a la seua alçada. Va saber transmetre tot allò que sortí abans del seu cap. Hi havia moments en els quals la seua poesia es feia difícil d'entendre, però ell apareixia amb un aclariment, amb una xicoteta explicació aclaridora sobre el contingut del text o simplement del moment en què havia escrit aquelles lletres, el seu estat anímic o les inquietuds de l'edat.
En definitiva, el poeta i cantautor benicarlando va saber obrir-nos la porta i, el millor, ens va fer entrar.
La valoració que en fem els components de la Junta de Crema Catalana és favorable, encara que, com sempre, ens agradaria que a la gent no li costés tant sortir de casa per apropar-se a qualsevol dels actes que organitzem i oferim. Queda dit que la varietat a l'hora de buscar temes a tractar és notable. De totes maneres, esperem tindre per a l'any vinent, i en els actes que ens queden d'enguany, les mateixes ganes o més per a continuar en aquesta tasca que, com a associació cultural que som, ens veiem en l'obligació -imposada per nosaltres mateix- d'acomplir.
Properament, tenim pensat acabar les II Jornades Culturals a la Vila de Càlig amb una altra conferència sota el títol Les cavitats naturals: primer habitatge de l'ésser humà, i més endavant un passi de diapositives i una eixida a la muntanya per a tota la gent que vulga apuntar-s'hi.

AC Crema Catalana

NOTÍCIES BREUS

Un tram de la barana del pont del camí de Vinaròs va ser arrancat a causa d'un accident
Un cotxe, per culpa d'un accident de circulació que va patir a finals del mes de desembre, va trencar part de la barana del pont que travessa el riu Sec quan passa per Càlig, situat a la carretera que va cap a Vinaròs. L'accident va ocórrer en un revolt de 90º, en direcció a Vinaròs, just on acaba la baixada cap al pont.
Unes setmanes després, l'empresa encarregada del manteniment de la carretera va col·locar una cinta de plàstic protectora. Tanmateix, no va ser fins al dissabte 30 de gener que va arreglar definitivament la barana.

El molí de la Cooperativa Agrícola ha tingut un bon rendiment aquesta temporada
Tot i que la collita d'olives d'enguany no ha sigut tan bona ni tan nombrosa com la de l'any passat, el molí de l'oli de la Cooperativa Agrícola la Unió ha aconseguit de portar a terme i a ple rendiment la feina que té encomanada, gràcies a una remodelació que ha consistit en la renovació de les màquines i de les cintes transportadores.
La collita d'aquest any ha estat a l'entorn dels 700.000 quilos d'olives, mentre que la de l'any passat va ser d'1.000.000 de quilos.

Un carnestoltes calijó típic i tranquil
Càlig va celebrar el seu propi carnestoltes no sols com mana la tradició, és a dir, amb l'elaboració de les típiques pilotes de carn per a la paella del diumenge i el retorn del dia de la farina -que ha passat de pares a fills i ha aconseguit de mantenir-se- i del dimecres de cendra -que marca el començament de la Quaresma- sinó també amb la desfilada de disfresses que, des del Col·legi Públic Felicinda Collell, realitzen els xiquets i les xiquetes pel poble, a través d'una cercavila.
La imaginació, com sempre, es va desbordar amb la confecció de pallassos, estàtues de la llibertat, dràcules, damisel·les, insectes, marietes, rabosots o la filera d'infants disfressats de Pipi Calzas Largas, la llegendària xiqueta de les trenes roges. Tot un colorit de personatges que van fer passar una vesprada ben entretinguda a tot el poble.
Un cop acabada la desfilada, van cremar el rei Carnestoltes al pati del grup escolar.

Un grup de calijons van prendre part en la manifestació contra l'Agenda 2000
Un col·lectiu bastant ample de ramaders i llauradors de Càlig van formar part dels més de 400 membres de la Unió de Llauradors i Ramaders del Maestrat que el dia 20 de febrer es van manifestar a Madrid, davant del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació. Dos dies després van fer una altra manifestació a Brussel·les, per tal de fer palès el seu desacord amb el dictamen de l'Agenda 2000.
La corporació municipal, al ple del mes de març, va acordar, per unanimitat, donar suport a la protesta de la Unió de Llauradors i Ramaders.

Manuel Anglès serà novament candidat a l'Alcaldia
L'actual alcalde socialista, Manuel Anglès, pretén renovar, per tercera vegada consecutiva, el seu mandat al govern municipal de Càlig, ja que es torna a presentar, després d'un llarg període de reflexió, a les properes eleccions, que tindran lloc el dia 13 de juny.
La resta de la llista que presenten els socialistes està bastant renovada, la qual està formada per Vicent Sans, David Gumbau -com a independent- José Sebastiá, Remei Cuartero, Diego Simó i Remei Messeguer, pel que fa a candidats nous, els altres dos per completar la llista són Vicent Pauner, actualment regidor de Cultura, i Francisco José Borrás, que és segon tinent d'alcalde.
Aquesta candidatura es va presentar, a començaments de març, als afiliats locals del PSPV-PSOE i es va votar. L'equip presentat per M. Anglès va obtenir 23 vots a favor, 2 en contra i una abstenció.
El projecte polític vol ser continuista, amb ganes d'acabar iniciatives que aquest govern està duent a terme, com són les obres de la casa de cultura o l'obertura del carrer que hi ha paral·lel al carrer de Sant Roc, i aportar noves idees, com la construcció d'un nou poliesportiu i la realització d'un canvi important al paratge del Socors.

El Partit Popular presenta una nova executiva
El Partit Popular de Càlig té una nova executiva des del dia 12 de febrer. Aquesta està presidida per Daniel Gómez, que té el suport de Jeremías Monroig, Rosa Mª Querol, Vicente Rambla, Juan Carlos Pruñonosa, José Joaquín Sans, Javier Mateu, Andrés Sanabdón y Lucía Ferreres.
Aquesta executiva renovada ha tancat amb la crisi que es va obrir l'any passat i que va acabar amb la dimissió de Joaquín Borrás. Davant d'això, i atès que cap membre va presentar una fórmula alternativa, es va nomenar una gestora, presidida per l'actual portaveu del PP, Mª Isabel Ramos, que va ser l'encarregada de confeccionar l'executiva actual.
El dia de la presentació, Daniel Gómez, va declarar que el seu objectiu més immediat era conformar la candidatura de cara a les properes eleccions municipals, i també el programa del partit a nivell local.
En aquells dies, les possibilitats que la candidatura de cara a les municipals del 13 de juny l'encapçalera Mª Isabel Ramos eren molt altes, tot i que els esdeveniments últims han provocat una renovació, cosa que ha fet que siga el mateix president del PP local, Daniel Gómez, el candidat popular a l'Alcaldia calijona, amb el suport majoritari dels membres de l'executiva.
La candidatura electoral queda formada, doncs, de la manera següent: Daniel Gómez, com a cap de llista, Jeremías Monroig, Juan Carlos Pruñonosa, Rosa Mª Querol, Andrés Sanabdón, Ana Querol, José Vicente Rambla, Lucía Ferreres, José Joaquín Cuartero, José Antonio Querol, Miguel Ángel Querol i José Vicente Cuartero.
D'altra banda, i segons els rumors apareguts al voltant de membres i simpatitzants d'aquesta formació política, sembla ser que les aigües internes d'aquest partit no s'han calmat, malgrat la dimissió de l'expresident Joaquín Borrás, ja que més d'un membre popular reconeix que continua sent aquest qui mou els fils del partit, i al·leguen que aquest és justament el motiu pel qual s'ha apartat a Mª Isabel Ramos de la llista que pretén optar a l'Alcaldia i al govern municipal de Càlig.

El socialistes de Càlig van assistir a la inauguració de la nova seu comarcal situada a Vinaròs
Destacats membres i afiliats del PSPV-PSOE de Càlig van assistir a la inauguració de la seu local i alhora comarcal del PSPV-PSOE a Vinaròs. La representació calijona estava encapçalada per l'alcalde, Manuel Anglès, i per la secretària del partit a nivell local, Maite Sans.
La inauguració de la nova seu socialista va estar presidida per Ciprià Císcar, secretari del PSOE estatal, i per Olga Mulet, diputada a Madrid per aquest partit i secretària del PSPV-PSOE de Vinaròs.
Entre els assistents, cal destacar la presència d'Avel·lí Roca, alcalde de Tírig i diputat autonòmic, Ramon Bofill, alcalde de Vinaròs, i Ximo Puig, alcalde de Morella.
La nova seu es troba situada al carrer de Sant Francesc i disposa d'unes instal·lacions més amples i més modernes.

L'Agrupació Musical Vila de Càlig va assistir a una trobada internacional de músics celebrada a Osca
El primer cap de setmana de març, l'Agrupació Musical Vila de Càlig va viatjar fins a Osca, ciutat de l'Aragó, la qual va ser el centre d'una trobada internacional de bandes de música. Gràcies a aquest esdeveniment, els músics de Càlig van poder conviure amb agrupacions vingudes de la resta de l'Estat espanyol i d'altres països europeus, com Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg...
A aquesta trobada a Osca, hi van anar José Rafael Ávila, director de l'Agrupació, el president José Llorens, la Junta Directiva, els músics i també els socis que van voler afegir-s'hi.

Unió Valenciana presentarà una candidatura a les eleccions municipals
El grup polític Unió Valenciana es presentarà a les properes eleccions municipals de Càlig, així ho va confirmar el coordinador d'aquesta comarca, Francesc Beltran, en declaracions fetes a Radio Nueva el passat 12 d'abril. En aquestes declaracions, F. Beltran també va avançar que el candidat i cap de llista per UV serà Deogracias Ferreres.

S.A.Q.

L'AJUNTAMENT HA COMPRAT UN BANC DE BOU PER A FESTES

Darrerament, l'Ajuntament de Càlig ha adquirit un banc de bou per a posar-lo durant les festes d'agost a la plaça Nova, lloc habitual on es fan córrer els bous les tardes de les festes majors de la vila.
Des de fa uns sis anys, aproximadament, l'Ajuntament de Tírig ha deixat, gratuïtament, el banc de bou a Càlig perquè s'use a les corregudes, el qual l'han baixat amb un camionet i l'han col·locat al mig de la plaça perquè els més agosarats facen voltar l'animal.
Fa algun temps, l'Ajuntament de Càlig va prendre la determinació de manar-ne fer un que, finalment, ha dut a cap el fuster de Tírig.
Aquest banc ha costat vora mig milió de pessetes i s'ha realitzat amb fusta bona que no s'escantella. Les mides aproximades del banc són aquestes: 2 m 85 cm, amb les potes incloses, d'ample i 4 m 50 cm de llarg.
Actualment el banc es guarda al magatzem municipal que hi ha situat al carrer del Rei.

A.Q.A.

NECROLÒGICA

RECORDANT UN BON CALIJÓ

De totes les generacions calijones que han viscut a Càlig, de les que viuen ara i de les que viuran al llarg del temps, sempre han existit unes determinades persones que han tingut per Càlig un interès especial i han escollit, al mateix temps, aquest poble per ser el lloc de la seua vida, del seu treball i on han creat la seua família.
D'entre aquestes persones, hem de recordar José Bengochea Méyer, lo Boticari, mort el dia 31 de gener d'enguany, després de passar amb una gran resignació una llarga malaltia.
José Bengochea provenia d'una família tradicional d'apotecaris de Canet lo Roig que després va venir a Càlig, i que ací, en aquest poble, continuen aquesta tradició professional les seues dues filles.
El dia del soterrament li van fer un gran funeral, tal com ell es mereixia. Van participar 13 capellans, alguns d'ells eren canonges. Van venir a les exèquies persones de pobles veïns i un autocar de gent de Castelló de la Plana. L'església de Càlig estava completament plena. I és que José Bengochea (Pepe, com tota la família i amistats li deien( era molt conegut a Castelló de la Plana, ja que va ser, durant molts anys, vocal del Col·legi de Farmacèutics d'aquesta ciutat. A més, a Càlig, tenia un laboratori on feia anàlisis a molta gent d'altres pobles.
La principal qualitat seua era que estimava molt la natura i tot el que hi ha en aquesta. Li agradava fer excursions per tots aquells llocs on hi havia diversos elements naturals bonics per poder-los fotografiar amb la seua màquina de fer fotos, que sempre portava.
La seua família guarda una gran quantitat de fotografies d'arbres, de flors i d'oliveres mil·lenàries de Canet lo Roig. Quan anava a aquest poble l'acompanyava sempre el seu parent Adelino, que va nàixer i encara viu allí. Però, sobretot, li agradaven les plantes aromàtiques, com són la saboritja, el timó, el romer... que sempre collia durant les excursions i les portava a casa per fer-les servir en diverses activitats domèstiques.
Tenia afició per fer una valoració del temps que havia esdevingut cada mes de l'any i donava a conèixer la quantitat de pluja en litres per metre quadrat que queia cada mes a l'apartat anomenat l'oratge, de la revista VdC.
Aquestes dues aficions les va heretar del seu oncle Francisco Bengochea Muñoz, que també era apotecari però del poble de Catí (que era el meu avi).
Persona molt religiosa, era catòlic creient i practicant. Aquesta qualitat la va heretar dels seus pares i de la seua tia Nieves (que era la meua padrina) i la va transmetre a la seua família. Tenia una gran devoció als sants patrons de Càlig i acudia a totes les celebracions religioses.
La seua afició preferida era la caça del tord, que a Càlig es fa a la típica barraca, construïda aprofitant les branques dels garrofers. Ell en tenia una a la finca de la partida del Puig, que ja havia estat construïda pels seus avantpassats. També va ser un dels primers socis del futbol i del ciclisme calijó.
Pepe estava molt unit a la seua esposa, a les seues filles i també a la seua extensa família de germans, cunyades, nebots i nebodes. Però també ho estava amb altra gent del poble, als quals ajudava tant en les necessitats espirituals com en les materials, ja sigués un familiar com una altra persona que tingués necessitat, i donava el consell adequat a cada problema o a cada dificultat que es plantejava.
En la seua persona es reunien totes les qualitats que es poden trobar en una bona persona i en un bon calijó.
Déu l'haurà acollit al cel, on estarà amb uns altres familiars Bengochea i amb uns altres calijons que han fet el bé en aquest món i han estimat molt Càlig.

Angelines de la Figuera Bengochea

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
11 de gener de 1999

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/99, per un import de 5.987.763 pessetes.
3. S'acorda prorrogar el contracte que hi ha actualment per a l'aprofitament del pasturatge, l'herbatge i les rostollades d'aquest terme municipal per un període igual i unes condicions idèntiques.
4. S'acorda autoritzar, a José Luis Borrás Cruselles i a Amalia Gumbau Fontanet, la instal·lació d'un gual permanent als immobles que hi ha al c. Sant Josep, 38, i al c. Santa Bàrbara, 99, respectivament.
5. S'aprova, per unanimitat, el compte de recaptació que correspon a 1998, amb tots els detalls d'aquest.
6. S'aprova, per unanimitat, el pressupost municipal que correspon a 1999, i també la plantilla pressupostària, que resumit a nivell de capítols és com es diu tot seguit:

DESPESES
Despeses mitjançant operacions corrents
Capítol I Despeses de personal 32.930.000 PTA
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 49.087.000 PTA
Capítol III Despeses financeres 4.597.626 PTA
Capítol IV Transferències corrents 4.875.000 PTA
Despeses mitjançant operacions de capital
Capítol VI Inversions reals 24.900.000 PTA
Capítol VII Transferències de capital 9.000.000 PTA
Capítol IX Passius financers 11.465.474 PTA
Sumen les despeses: 136.855.000 PTA

INGRESSOS
Ingressos d'operacions corrents
Capítol I Impostos directes 25.855.000 PTA
Capítol II Impostos indirectes 3.500.000 PTA
Capítol III Taxes i altres ingressos 36.910.000 PTA
Capítol IV Transferències corrents 37.590.000 PTA
Capítol V Ingressos patrimonials 300.000 PTA
Ingressos mitjançant operacions de capital
Capítol VII Transferències de capital 19.650.000 PTA
Capítol IX Passius financers 12.500.000 PTA
Sumen els ingressos: 136.855.000 PTA
7. S'acorda, per unanimitat, concertar una operació de Tresoreria, per un import de 10.000.000 de pessetes, amb el Banc Espanyol de Crèdit, ja que aquesta ha estat l'entitat financera que ha presentat la millor proposta.
8. S'acorda celebrar les festes patronals per a 1999 durant els dies compresos entre el 6 i el 15 d'agost, ambdós inclosos.
9. S'acorda sol·licitar una ajuda a l'Associació Maestrat-Plana Alta, dins del PRODER, per a la realització de les obres de condicionament de la zona d'acampada.
10. Diverses preguntes sobre les festes escolars.

SESSIÓ ORDINÀRIA
1 de febrer de 1999

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/99, per un import de 849.032 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Daniel Fontanet Gil, per a tancar la finca situada al polígon 11, parcel·la 15. Exp. 124/98, amb les condicions establides pel tècnic municipal.
A Ulises Ruiz Cuartero, per a tancar la finca situada al polígon 14, parcel·la 189. Exp. 126/98, amb les condicions establides pel tècnic municipal.
A José Muñoz Albiñana, per a tancar la finca situada al polígon 3, parcel·la 52. Exp. 125/98, amb les condicions establides pel tècnic municipal.
A José Antonio Gregori Ruiz, en representació de Pirotécnia Tomás, SL, per a la construcció d'un magatzem de productes pirotècnics a l'immoble situat al polígon 5, parcel·les 258, 259, 260, 261, 278 i 279.
A Melchior E. Killer, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 9, parcel·les 281, 282 i 283. Exp. 112/98.
A Josefa Vizcarro Borrás, per a la construcció d'un magatzem, una planta baixa, dues plantes i una golfa a l'immoble que hi ha al c. la Raval, 46. Exp. 5/99.
A Rosa Llorens Aleu, per a la substitució de biguetes a l'immoble situat al polígon 16, parcel·la 36. Exp. 2/99.
4. S'informa favorablement de la sol·licitud de llicència efectuada per la mercantil Pollos Selectos Batiste, SL, per a la instal·lació de l'activitat de granja avícola, situada al polígon 16, parcel·les 171 i 180.
5. Romanen d'acord amb la cessió d'ús a Iberdrola, SA, dels terrenys que són necessaris per a la ubicació del transformador d'energia situat al paratge del Socors.
6. S'acorda prorrogar els contractes que hi ha avui per a la prestació dels serveis de manteniment del poliesportiu municipal, del cementeri, dels serveis de desratització i de la depuradora.
7. S'acorda sol·licitar una subvenció a la Conselleria d'Agricultura i Pesca per a la realització de les obres d'«Asfaltat del camí del Pla d'en Julià, del camí de la Ratlla de Terme amb Cervera i del camí de la Basseta del Surrac».
8. S'acorden les actes de preus contradictoris redactades pel tècnic director de les obres de «Casa de Cultura, 4ª fase» i «Casa de Cultura, 4ª fase bis».
9. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la inclusió al Pla d'Ajudes per a Millores d'Accessos a la Població 1999, l'obra d'«Urbanització d'accés a la carretera de Sant Jordi».
S'acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló una subvenció per a dur a terme les obres de «Reforma de la plaça de la Diputació».
S'acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló la realització dels treballs de manteniment que siguen necessaris en aquells camins més transitats i que es troben en mal estat.
10. S'acorda cedir a la mercantil Iberdrola, SA, les instal·lacions d'electrificació realitzades al paratge del Socors.
11. Diverses preguntes sobre la casa de cultura i el cementeri.

SESSIÓ ORDINÀRIA
1 de març de 1999

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 3/99, per un import de 5.169.649 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Francisco Sánchez Rodríguez, per a tancar la finca situada al polígon 11, parcel·la 15. Exp. 124/98, amb les condicions establides pel tècnic municipal.
A Josef Sing, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 9, parcel·les 166 i 167, amb les condicions establides pel tècnic municipal. Exp. 113/98.
A Ana Belén Forner Monfort, per a la rehabilitació de l'habitatge que hi ha al c. Mare de Déu dels Desemparats, 3. Exp. 7/99.
4. S'informa favorablement de la sol·licitud de llicència, efectuada per Juan Bautista Fontanet Marzá, per a la instal·lació de l'activitat destinada a l'explotació porquina, situada al polígon 14, parcel·les 236.
5. Concedir, a Miguel Ángel Antolí Cabo, l'autorització per a la instal·lació d'un gual permanent al c. Rei En Jaume I, 9.
S'acorda la devolució de la fiança dipositada a la mercantil Luis Batalla, SA, per a l'execució de les obres de «Condicionament del camí del Pou d'en Martí».
S'acorda solidaritzar-se amb les reivindicacions dels agricultors i ramaders davant la Unió Europea.
S'autoritza, a Víctor Javier Batiste Zaragozá, la connexió a la xarxa general de proveïment d'aigua per a l'immoble situat al polígon 16, parcel·les 171 i 180.
6. S'aprova la concertació d'un préstec entre aquest Ajuntament i el Banc Espanyol de Crèdit per un import de 12.500.000 pessetes.
7. S'aprova la certificació número 1 que correspon a l'obra «Casa de Cultura, 4ª fase», per un import d'1.375.357 pessetes, i també la certificació número 2 que correspon a l'obra «Casa de Cultura, 4ª fase bis», per un import d'1.657.517 pessetes.
8. S'acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló la delegació per a poder contractar les obres d'«Obertura de vial i infraestructura», incloses en el Pla Provincial d'Obres i Serveis per a 1999.
9. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la inclusió en el PPOS del 2000 l'obra denominada «Finalització de la Casa de Cultura».
10. S'aprova el padró de contribuents del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al quart trimestre de 1998.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 1998/99

L'acabament de la primera volta va estar marcat pel bon joc de l'equip que dirigeix Juanjo Martorell. Els resultats dels tres partits que quedaven per a tancar aquesta part de la competició van ser favorables als calijons. L'empat al camp de l'Atzeneta del Maestrat va deixar satisfets els jugadors d'ací, ja que l'equip de casa estava situat com a líder de la taula classificatòria. Aquests duien un avantatge de punts considerable -el major assolit va ser de 12 punts- davant els màxims adversaris. El Càlig va saber parar els peus dels de l'Alt Maestrat en la cursa cap a la consecució del lideratge de la lliga.
Començada la segona volta, es va ensopegar amb un rival relativament assequible, com ho és el Rossell, que va derrotar els nostres al camp municipal. El diumenge següent es va perdre a Sant Jordi, mentre tothom veia ja molt lluny el cap de la classificació -l'Atzeneta del Maestrat, sempre seguit de ben prop pel Benassal. Els resultats llavors no van acompanyar tampoc els rivals més seriosos del Càlig CF i les distàncies es mantenien.
Diumenge sí, diumenge no, van ser sis caps de setmana els que va guanyar i perdre alternativament els seus respectius partits. Les victòries en aquesta fase de la temporada van ser claus per a seguir aspirant al títol final. Algunes d'aquestes van ser front el Morella, el Bell-lloc, la Vall d'Alba (aquest va significar la golejada més gran de la present campanya amb sis gols a favor dels calijons per zero dels de la Vall) i el Tírig. Les derrotes al camp del Sant Jordi, a la Jana (últim classificat llavors) o a la Salzedella van deixar tocats els jugadors calijons. Vèncer el Canet lo Roig per 4-3 a Càlig i també fer-ho de la mateixa manera per 3-0 amb la Ribera de Cabanes, després d'haver descansat una jornada entre mig, tal i com ho deia el calendari d'enfrontaments, va netejar una mica la cara dels qui representen la nostra vila.

Ricard Gumbau i Morera

TAULA DE RESULTATS DEL CÀLIG CF

12 .........29.11.98......... Càlig 2 - Morella 0...........................Gols marcats per Morilla i Àngel.
13 .........06.12.98 .........Atzeneta del Maestrat 1 - Càlig 1......Gol marcat per Andreu.
14 .........13.12.98 .........Càlig 2 - Benassal 0..........................Gols marcats per Òscar Grau (2).
15 .........20.12.98 .........Sant Rafel del Maestrat 1 - Càlig 4 ...Gols marcats per Andreu, Cólman i Òscar Grau (2).
16 .........10.01.99 .........Càlig 1 - Rossell 2.............................Gol marcat per Roy.
17 .........17.01.99 .........Sant Jordi 2 - Càlig 0
18 .........24.01.99 .........Càlig 2 - Bell-lloc 1..........................Gols marcats per Òscar Grau i Roy.
19 .........31.01.99......... La Jana 1 - Càlig 0
20 .........07.02.99 .........Càlig 6 - La Vall d'Alba 0.......... Gols marcats per Andreu, Òscar Grau (2), Quico, Roy i Alexis.
21 .........14.02.99 .........La Salzedella 2 - Càlig 0
22 .........21.02.99......... Càlig 2 - Tírig 0..........................Gols marcats per Òscar Grau i Andreu.
23 .........28.02.99......... Peníscola 0 - Càlig 2...................Gols marcats per Òscar Grau i Andreu.
24 .........07.03.99 .........Càlig 4 - Canet lo Roig 3.............Gols marcats per Andreu, Òscar Borràs, Àngel i Òscar Grau.
25 .........21.03.99 .........Jornada de descans per al Càlig CF.
26 .........28.03.99 .........Càlig 3 - La Ribera de Cabanes 0.........Gols marcats per Òscar Borràs, Roy i Morilla (penal).


CLASSIFICACIÓ DEL CÀLIG CF
TEMPORADA 1998/99

.................................J ..........G ........E ........P ........Gf .......Gc ........Punts ........Total

Total anterior .........14 ...........9 ........2 ........3 ........30 .......13 .............- ..............29
Gener ......................4 ...........1 ........0 ........3 ..........3 .........6 .............3 .............32
Febrer .....................4 ...........3 ........0 ........1 ........10 .........2 .............9 .............41
Març .......................2 ...........2 ........0 ........0 ..........7 .........3 .............6 .............47

Total ......................24 .........15 ........2 ........7 ........50 .......24 ...........18............ 47