dimarts, 6 de novembre del 2007

Revista nº 70.- Gener - Febrer - Març 2007

SUMARI

Clica l'enllaç de l'article que vols llegir

Editorial
Ajuntament
Entrevista: "Reproduccions d'arquitectura rural elaborades per Manuel Ortí", per A.Q.A.
Construccions singulars: "El corral de Saragossà", per A.Q.A.
Notícies: "El padre Jony va presentar a Càlig la fundació PLP", per A.Q.A.
Notícies: "Els Reis Mags van arribar a Càlig a dalt de cavalls", per Ruth Sanz
Notícies: "Començar l'any nou al Centre de Cultura", per Ruth Sanz
Notícies: "L'empresa ha fet diverses prospeccions a la Torre abans...", per A.Q.A.
Notícies: "L'Ajuntament pren la decisió de netejar la caseta de les llums", per A.Q.A.
Notícies: "La Casa de la Vila tindrà ascensor", per A.Q.A.
Notícies: "Patufets, una botiga de productes per a infants", per A.Q.A.
Notícies: "El President de la Diputació va presentar el projecte de la carretera...", per A.Q.A.
Notícies: "Mapfre obri una oficina a Càlig", per A.Q.A
Notícies: "El Betlem de J. Manuel", per A.Q.A
Sessions plenàries de l'Ajuntament
Esports: "Campionat de futbol 2006/2007", per Llorenç Antolí i Gascó

EDITORIAL

En fer conversa amb algú pot passar que tinguem l’oportunitat d’escoltar asseveracions que en algun moment –quasi sempre hom diu que allunyat– han sorgit del poble i que s’han anat transmeten generació rere generació, i sovint ens sobten gratament les paraules que ens arriben. Aquest cop, els mots fan referència a l’oratge.

Són dues sentències populars que és bo que les sapiguem perquè estan arrelades a la nostra tradició. Tanmateix, és possible que ja les coneguem, però així i tot convé recordar-les.

La primera d’aquestes ens trasllada al temps pasqual. Diuen que l’oratge que fa mentre el Nostre Senyor és al monument, ço és de Dijous Sant a Divendres Sant, serà l’oratge que tindrem al llarg dels quaranta dies que vindran a continuació. Si plou, doncs plourà; si fa bo, doncs l’oratge serà assolellat i asserenat; i si fa vent, doncs aquest bufarà durant la quarantena.

L’altra sentència diu que quan el mes, qualsevol de l’any, comença en diumenge, serà un mes plovedor. Hi haurà, doncs, la pluja necessària per fer quatre dits o un pam de saó, i això beneficia el camp.

Trobar de fer un estudi del saber que avui conserva encara molta gent del nostre poble, pel que fa a aquest tema de l’oratge, seria, sens dubte, un treball apassionant. És evident, però, que no l’iniciarem ací, però no ens n’estem de dir algunes dites populars que, a poc a poc, hem anat recollint, com ara Trons a la serra, aigua a la terra, Si plou al pi gros, aigua al tros, Llevant, aigua per davant, Cel rogenc, aigua o vent, Llevant la plou i ponent la mou... i que si les continuéssem confeccionaríem una llista llarga de sentències populars referides a l’oratge, escoltades sempre en la veu de la gent de Càlig.

Cert és que al llarg del temps s’han produït dites que avui són irrecuperables, han passat a l’oblit, però també n’hi ha moltes altres que encara no han arribat als nostres oïts i que convé cercar-les i servar-les.

Frases com ara: Quin dia més bo que fa avui! Fa un fred que pela. Quina gelor! Xe, trobo que aquí fa molt de fred. No s’ha vist mai la calor que fa! Ara surto a la fresca. Reina, quina aigua que cau! Quina manera de ploure!... són expressions tan habituals que no ens sorprenen quan les sentim però que, sense cap dubte, formen part de la fraseologia sobre el temps.

Més encara i per acabar, hi ha una expressió que fa referència a l’oratge que hem sentit en alguna ocasió i que, al nostre entendre, és ben encertada: eixe és l’amo verdader, eixe, que fa el que vol i ningú mai no li diu res.

AJUNTAMENT

P Recordeu que no a tothom li agraden els animals, per tant cal procurar que el nostre animal estiga educat perquè es comporte adequadament als espais públics.

P No deixeu que els animals facen les seues necessitats a la gespa, als parcs infantils, a la vorera...

P Recolliu les deposicions en una bossa i llanceu-les a les escombraries, ja que poden ocasionar riscos sanitaris, males olors i dificultats en el desplaçament per a les persones.

P Eviteu que els animals causen danys o embruten els espais públics i les façanes dels edificis.

Gossos sí,

però primer les persones

ENTREVISTA

REPRODUCCIONS D’ARQUITECTURA RURAL ELABORADES PER MANUEL ORTÍ

Hi ha persones al nostre poble que aprofiten el seu temps de lleure per posar en pràctica les habilitats que tenen i que, per raó del treball o de les obligacions a què han hagut d’acudir al llarg de la seua vida, no les han pogut desenvolupar adequadament. Tanmateix, en cessar aquelles feines, s’hi han bolcat i han produït uns resultats que enriqueixen la cultura de Càlig. No calen, doncs, obres d’art magnífiques –que n’hi ha– ni tampoc aconseguir un prestigi abassegador per entendre unes peces artístiques lligades a la nostra cultura i sorgides de la voluntat, de l’interès permanent i de l’esforç d’aquestes persones. Les altres, les obres que tenen un prestigi merescut i ben bé indiscutible, són les que pertanyen a l’estudi minuciós amb què els artistes n’han fet professió per guanyar-se la vida. Però no és d’aquesta darrera afirmació –necessària tanmateix per a la bona salut de la cultura d’un país­– del que tractem en aquest escrit, sinó d’uns altres artistes que sense voler-ho ser ho són gràcies a les obres que han produït i en les quals hi han posat tota la seua il·lusió.

Fa dies, Manuel i Vicentica, la seua dona, que tenen la casa a l’avinguda de la Constitució, ens van obrir la porta de casa seua i ens van fer conèixer l’afició que té Manuel mostrant-nos un conjunt ample de reproduccions d’arquitectura popular realitzada a petita escala, molt lligada al terme calijó, com ara casetes de volta i de camp, aljubs... i també portals i algun castell. Tot construït amb pedra i elaborat pacientment i detalladament, amb un resultat agradable a la vista i, per descomptat, digne del millor elogi.

Manuel Ortí Cuartero va nàixer a Castelló de la Ribera el 24 d’agost de 1938, però això va ser una casualitat. Els seus pares (Francisco Ortí Anglés de Maios i Dolores Cuartero Borrás la de Roc) van haver de marxar de Càlig, més ben dit «van fugir del front» perquè la guerra –la de 1936-1939– estava prop a tocar el poble. El camí que van triar va ser cap al sud, i «el van fer en vàries etapes; van anar a peu de Càlig a Castelló de la Plana i, després, van seguir amb carro». El pare de Manuel sempre va estar «molt agraït al poble de Faura (situat a les Valls, a la comarca del Camp de Morvedre)», ja que, mentre feien aquest camí cap al sud, «davant n’anava un amb bicicleta per demanar allotjament. Quan van arribar a Faura, van parlar amb l’alcalde i aquest va fer un ban en què demanava als veïns si podien socórrer la gent que venia fugint de la guerra. El grup que va arribar a aquest poble el formaven vàries famílies de Càlig que anaven amb el carro. L’alcalde de Faura va replegar cinc sacs de pa, però, com que li havien comunicat que venien diversos grups de gent que havien evacuat d’unes altres poblacions, només els en va donar dos, que en van ser suficients. Van quedar molts contents, i mon pare això ho va tindre sempre a la memòria. Després, van tirar per avant i van fer cap a Castelló de la Ribera. Hi volien treballar i que els repartiren entre les cases. I així va ser. Als meus pares els van posar en una casa on vivia una dona amb el seu fill, ja que l’home el tenia al front. Hi devien estar molt bé perquè mon pare deia que si el desterraven d’aquí del poble se n’aniria a viure allí. Quan va acabar la guerra –que oficialment va ser el dia 29 de març de 1939–, cap al mes d’abril, se’n van tornar a Càlig. Jo tenia llavors vuit mesos».

L’ofici principal de Manuel ha sigut el d’obrer. Tanmateix, de jove, també va treballar a l’hostaleria, a la floricultura i, compartint durant molts anys la construcció, a l’agricultura. «De xiquet, me n’anava amb els meus pares a Tortosa, a les Planes, a plegar olives, i havies de deixar l’escola. Per cert, aquí a Càlig tenia de mestre a don Francisco, que vivia a plaça Nova, a la casa que avui és de Fernando Anglés Ortí. El temps que perdies procuraves recuperar-lo anant al repàs que feia el mestre Borràs, que, tot cal dir-ho, llavors no exercia de mestre perquè era republicà. Era son pare de José Borrás Fenollosa.

Més avant ens en vam anar a Vilassar de Mar. Allí ens dedicàvem a treballar al camp, sobretot en el cultiu de les hortalisses. Era el que la gent deia anar a la pataca. Més tard, van canviar de cultiu i els propietaris van dedicar les terres a la floricultura, que necessitava més gent, més mà d’obra. Llavors la gent va començar a dir que se n’anava al clavell. Però la realitat és que es cultivaven moltes varietats de flors i de plantes ornamentals».

El primer any que Manuel va anar a escola a Vilasssar de Mar «devia tindre 7 o 8 anys», i això va ser després d’haver vingut a Càlig amb els seus pares a replegar la rebuda. «Aquell va ser el darrer any que vam anar a les Planes. Després ja ens vam quedar allà a Vilassar». Fins el 1952, que va complir els 14 anys, va anar a escola mentre els seus pares continuaven treballant al camp. En acabar els estudis, va treballar de jornaler al clavell, doncs en aquell temps per al conreu de la floricultura hi feia falta molta gent. Malgrat això, tenia interès a continuar estudiant i, a Vilassar, hi havia en funcionament una acadèmia «i mon pare li va dir al senyor Pujol, que era qui duia l’acadèmia, si hi podia entrar, i el senyor Pujol li va dir que sí, que hi anara. A la nit ens vam presentar mon pare i jo i ens va explicar les normes. Una hora, una pesseta. Era un home molt honrat. Jo quasi sempre m’hi estava prop de dues hores i només me’n contava una. Vora les nou de la nit acabàvem. El senyor Pujol no era professor tal com ho entenem avui. El que aprenia jo a l’acadèmia era el càlcul mercantil de Bofill i Tries, que era millor que l’aritmètica de Carles Dalmau, perquè aquell llibre et donava les idees molt clares. Hi vaig anar dos anys. La meua intenció era, llavors, estudiar també l’anglès fins que m’allistaren a la mili, però aquell home va morir i, a Vilassar de Mar, no n’hi havia cap més d’acadèmia».

Durant aquells anys es va iniciar l’electrificació de la línia fèrria Barcelona-Mataró, i Manuel hi va anar a demanar informació a fi d’incorporar-se a aquell treball, però finalment no li va vindre bé, així que se’n va anar a Barcelona, a una casa principal de la ciutat on havia estat sa mare treballant de serventa quan era fadrina, i s’hi va quedar. Per cert, quan es va casar «aquella família em va fer el regal de més valor i, en paraules de l’ama, ma mare va ser per a ells la noia de la casa».

Fins a l’abril del 1959, s’hi va estar a Barcelona i, tot seguit, se’n va vindre a Càlig. Aleshores es va posar a treballar amb un bon paleta de Benicarló, Vicent lo Ruc, que era un especialista a enrajolar el terra dels pisos i a posar manises.

En arribar-li l’edat, va marxar a fer el servei militar a Castelló de la Plana i, en tornar a Càlig, «me’n vaig anar a buscar faena a la terra». Tanmateix, gràcies a un empresari de la construcció, Agustí Moya, que coneixia son pare «de quan van estar tots dos a la universitat de la bona ombra (la presó)», va entrar de peó de Pepe Borrás de Sardino, oficial enrajolador, amb qui va aprendre a enllardar. Passat el temps, i ara de manera definitiva, es va dedicar a l’ofici de paleta. «Vaig arribar de nit, i jo a mon pare encara no li havia dit res. En aquell temps encara no havíem portat la llum a la senieta i nosaltres teníem el costum de passar una estona i xarrar a cal tio Pepe, un amic de mon pare. Encara no t’ho ha dit? –li va dir aquell home a mon pare. Ell es gira cap a mi i em diu: què m’havies de dir? Jo li dic: ai! digue-li-ho vostè, tio Pepe. I diu: que Agustí li ha dit que si vol fer d’obrer, i ell encara no li ha contestat. Llavors mon pare em va dir: i perquè no li has dit que sí. Doncs perquè no li ho he dit, que demà no li ho puc dir? –vaig contestar jo.

El tio Agustí em va ensenyar molt de l’ofici. Vaig aprendre a encofrar, a enguixar... perquè aleshores els obres ho fèiem quasi bé tot».

Manuel va estar molts anys treballant en aquella empresa de construcció i la va compaginar amb la feina de l’horta, ja que la família tenia terres de secà i també una sènia «que mon pare, l’any 1958, va comprar a Benicarló dels estalvis de Barcelona. I la vam tindre vora trenta anys, fins que la vam vendre, ja que al remat només plantàvem carxoferes, però els preus eren tan baixos que jo vaig haver de tornar definitivament a la construcció».

Avui ja està jubilat, i el treball del camp encara és viu en Manuel, per això passa, juntament amb la seua dona, moltes hores a la finca que tenen a la Llacuna, on hi ha el garrofer de barraca per al temps de la cacera, a la qual és molt aficionat.

Després de conèixer una mica per damunt la vida de Manuel, no és difícil d’entendre d’on li ve l’afició per construir casetes rurals a petita escala. «Fa temps, quan va arribar el moment de jubilar-me i vendre l’horta, que porta més faena que no el secà, vaig pensar de tindre una distracció i em vaig adonar que desapareixien les casetes de camp, les formes de construcció tradicionals i el material amb què estaven fetes. Això no obstant, de primer vaig començar a fer portals de betlem utilitzant pedretes per alçar les parets. Una vegada acabats, els regalava als parents i als amics. Passat el temps, la meua afició va anar més enllà».

Així, doncs, Manuel va començar a realitzar aquestes manualitats posant-hi bona mesura dels coneixements que havia adquirit al llarg del seu treball d’obrer. Tanmateix, la primera caseta que va fer tenia la intenció d’elaborar-la de manera íntegra «volia construir-la per dins i per fora; però prompte em vaig adonar que havia d’emprar un excés de material, així que vaig pensar de fer només la cara de fora i reforçar-la per dins perquè tingués més consistència i no pesés massa».

A més de la pedra mortina o calcària, que és la que més fa servir, els materials que empra per fer aquests treballs són el morter ric amb pòrtland, el pegofort, la tela de malla electrosoldada, teules petites per a cobrir les teulades i poca cosa més.

«Al començament posava de base una fusta, però vaig comprovar que era millor utilitzar una rajola gran. Perquè les parets tinguen una bona adaptació, traço els solcs a la rajola, hi poso ‘pegofort’ i faig una filera de paret. Passades unes vint-i-quatre hores, allò ja està prou dur i segueixo el treball. Per a les teulades solc utilitzar barretes de ‘refullols’ d’olivera, que són més rectes, o bé llistonets i, damunt, una planxa de fusta on adhereixo les teules amb pegament».

Per fer aquestes construccions de petita escala, no utilitza el plom sinó un escaire, però per a això «la base ha d’estar a nivell. Una altra cosa és que la paret la vulgues pujar a desplom, i aleshores cal fer un sabater per donar-li la inclinació que cregues convenient. La pedra no la pots treballar com la ceràmica».

No hi ha dubte que en acabar un treball d’aquestes característiques, l’artista se sent plenament a gust de l’obra realitzada, i a Manuel li passa quelcom semblant, encara que mentre la va confeccionant «consulto la meua dona perquè em dono la seua opinió, tan si és favorable o no a com va quedant la caseta, i a la millor hi afegeixo alguns elements que m’havien passat a mi per alt». I pel fet de conèixer moltes de les casetes de camp que hi ha escampades pel terme, tria aquella que li sembla més atractiva pel seu disseny o per les formes que té «sobretot aquelles que em fan sentir més a gust i em fan treballar el cap, traient-ne la distribució, les mides... Algunes vegades procuro afegir-hi algun element, com per exemple al pou de la Bassa en què li vaig col·locar un abeurador, però normalment busco ser més o menys fidel a la construcció que estic reproduint».

Malgrat el mestratge que ha anat adquirint amb la pràctica d’aquestes manualitats, no vol aventurar-se a reproduir edificis situats a l’interior del poble perquè «m’hauria d’atendre al model, prendre les mides exactes i confeccionar elements molt petits que s’hi ajustassen».

El material principal que utilitza en aquests treballs és –com hem dit adés– la pedra calcària, la qual talla minuciosament amb una picoleta a fi de reduir-ne la grandària, tot i que en alguna ocasió també ha utilitzat còdols petits que ha pres del riu, però «aquesta és una pedra redona i, com que no té els caires ben definits, el resultat final no queda tan bé». El lloc d’on es nodreix de pedres és variat, perquè el material que necessita per fer aquests treballs no demana massa quantitat. «De primer anava a una finca que hi ha dalt de la Font de la Salut, on replegava pedra groguenca i plana, però després d’operar-me del maluc vaig parlar amb José María Tafalla que, entre altres coses, em va dir que allà als Forats n’hi podia trobar i en abundància. Un dia hi vam anar i me’n vaig portar quatre caixetes, per cert allí vaig veure una caseta que em va agradar molt i la vaig reproduir».

L’assossec que li comporta la jubilació i la relació que manté amb els seus millors amics de pobles veïns, amb alguns dels quals comparteix aquesta afició –especialment amb Juan Ortí García, de la Jana, que actualment viu a Benicarló–, li valen a Manuel de motivació per continuar-la i millorar els nous treballs que enllesteix amb ganes. I, la veritat siga dita, el conjunt d’obres que Manuel ha realitzat fins al dia d’avui són una mostra fefaent de l’arquitectura rural de Càlig.

A.Q.A.

CONSTRUCCIONS SINGULARS

EL CORRAL DE SARAGOSSÀ

El corral de Saragossà es troba situat a la cantonada que fa el carrer de la Murada i el de la Costa, carrer on té l’entrada principal. El carrer de la Costa ha estat durant anys un dels carrers del poble que ha acollit un nombre important de corrals de bestiar ovi i cabrum. Segons Emilio Llorens Serret, el Llatero (n. 01.04.1915), «al poble, després de la Guerra Civil, hi havia 21 ‘raberes’. Al carrer de la Costa, baixant a l’esquerra, estaven el corral de Saragossà, el de Celo, el de Monya i el de Manuel ‘lo Garrut’; i a la banda de la dreta, el de Conons i el de Cardellat. Al carrer del Senill hi havia el corral de Ramonet Viscarro, el d’Enriquet Batiste, el de Ronxera...; al carrer de la Taleca, el del Serrut, que en tenia un altre al carrer de Santa Magdalena; al del Pont, el de donya Glòria, que vivia a Vinaròs,...». Com a resultat de la gran quantitat de pastors que hi havia al poble als anys de postguerra i pel fet que el terme de Càlig no és massa gran, cosa aquesta que limitava la pastura dels ramats, en paraules d’Emilio Llorens, que va ser delegat comarcal dels pastors quan era alcalde José Monroig de Marcoreu, «no deixaven tindre raberes de més de quaranta animals».

El conjunt constructiu que conforma el corral de Saragossà abraça un espai de terreny prou gran. La descripció que trasllada a l’escriptura de compravenda el notari de Benicarló, Laureano Ampudía Platón, que duu la data de 3 de gener de 1934, la copia de l’escriptura adquisitiva, i diu així: «Un edificio ó corral de ganado, cuya medida superficial no expresa el título ni puede precisar el exponente, situado en el Arrabal de la Costa, número once, lindante por la derecha con el Muro, por izquierda con la casa de Pedro Juan Vicent y por espaldas con el huerto de Antonio Pedra».

El corral es va destinar durant dècades a tancar bestiar oví (encara que, segons la informació de què disposem, el tancament d’aquesta mena de bestiar en aquest corral es va fer mentre tancava Emilio el Llatero, que tenia llogat el cobert que té l’eixida al carrer de la Murada, i el seu ramat el formaven ovelles i cabres) i cabrum. Avui es troba en desús pel que fa a la seua destinació original, tanmateix conserva l’estructura de corral, formada de tres coberts i d’un gran espai a l’aire lliure separat per un mur. L’accés principal el té a través d’una porta que dóna al carrer de la Costa; i n’hi ha una altra, de més petita, manada a fer posteriorment per Joaquín Zaragozá, que dóna al carrer de la Murada.

Tot i que actualment es troba inclòs dins del nucli urbà, quan es va decidir la construcció d’aquest corral es va fer fora els murs de la vila i vora l’assagador que passava pel costat mateix, a la qual cosa cal afegir la proximitat a la bassa Roja, on els pastors abeuraven els animals, almenys, abans de tancar-los al corral. Cal dir ací que si bé aquest camí de fora murs era transitat per ramats de bestiar, segons Emilio el Llatero, el camí ramader «de tota la vida travessava el poble. A la bassa Vella es congregaven ‘raberes’ d’animals que, després, passaven per la plaça Vella, anaven costereta amunt, baixaven pel carrer del Delme i carrer de Sant Roc avall fins a la sortida del poble, o bé a l’inrevés, segon d’on venien. Quan el metge Quixal va ser alcalde va privar els pastors de travessar el poble i, llavors, van haver d’anar per uns altres carrers».

La propietària actual del corral és Carmen Zaragozá Omedes, la qual el va heretar de son pare, Joaquín Zaragozá Batiste casat amb Josefa Omedes Ramos.

Joaquín Zaragozá va comprar el corral a José Agramunt Batiste, dit del Noro, al gener de 1934. Carmen Zaragozá diu que «sempre he sentit que el corral era dels Vallterra i que el va comprar son pare de Roseta ‘la del Noro’ i que mon pare li’l va comprar a ell». Efectivament, l’administrador de les finques i propietats que tenia a Càlig la família Vallterra –formada pel matrimoni Vicente Calatayud Enríquez de Navarra i María Ignacia Vallterra y Corbí– va oferir a Pepe el Noro l’oportunitat de comprar la finca que portava arrendada des de feia alguns anys, situada a la partida dels Corredors, però en el lot de la venda anava inclòs el corral. Pepe estava ben interessat a quedar-se la finca, però no pas el corral, així que ho hi va haver tracte. Però, en ser a casa, la seua dona, el va fer canviar de pensament. Li va dir que no ho feia bé, que comprara també el corral i més avant ja el vendria. Així, a l’endemà, de bon matí, Pepe va anar a parlar amb l’administrador, que vivia a la casa dels Vallterra situada al carrer Major, per a dir-li que acceptava el tracte. Pepe va ser el propietari del corral durant una temporada –segons consta a l’escriptura de compravenda, de data 3 de gener de 1934, «...y por compra que, mediante escritura de veinticuatro de junio último ante el infrascrito Notario el exponente hizo a Don Vicente Calatayud...»– fins que li’l va vendre a Joaquín Zaragozà. Durant aquest temps, Pepe el va tindre llogat, barata el fem, a Joaquín, que tancava bocs i cabrits. Però, al remat, segons Rosa Agramunt, «a mon pare li venia més a compte comprar el guano que llogar persones per traure el fem del corral i, a més, havia de reparar els desperfectes que s’hi produïen».

El motiu pel qual Joaquín va adquirir el corral va ser perquè «mon pare tenia un corral al coll de les Forques i com que al tard baixava els animals, mascles blancs (bocs), que havia de portar a l’endemà a l’escorxador per a matar-los i vendre la carn a la carnisseria que teníem ací a la plaça Vella, va pensar que si tenia el corral més a prop li vindria molt bé i no li caldria anar allà dalt de bon matí a baixar-los. A mon pare, aquest corral li agradava més que tot el que tenia, perquè el necessitava, i la veritat és que només el feia servir per deixar els animals que baixava de l’altre corral».

Joaquín Zaragozá no era pastor sinó que era carnisser. Tanmateix, tenia un ramat de cabres blanques destinades a la carn que li pasturava José, nebot seu i fill de Francisco, germà de Joaquín, que vivia i tenia també una carnisseria en una casa situada al carrer de la Mare de Déu del Socors.

L’escorxador, que estava al mateix lloc on avui hi ha el consultori mèdic, tenia a la vora la bassa de l’Hostal, que actualment és la plaça del Doctor Vicent Quixal. En paraules de Carmen Zaragozá: «l’aigua per netejar les panxes dels animals, una vegada morts, la portàvem de la bassa Nova, perquè encara que estava més a prop el pou de la Vila, aquesta era per beure. L’aigua, que la carrejàvem amb cànters, l’abocàvem a una pica molt gran que hi havia allí a l’escorxador. No preníem la de la bassa de l’Hostal perquè estava bruta, ja que la gent hi anava a rentar la roba».

Joaquín Zaragozá, després de comprar-lo, va fer algunes reformes al corral, «va reparar les teulades, va obrir la porta que dóna al carrer de la Murada i va fer un pouet que replegava l’aigua que s’escolava per les roques quan plovia. Ma germana Mercedes i jo hi anàvem a rentar la roba i, després, les peces més grans, les baixàvem al riu i les esteníem».

Passats uns anys, després de morir Joaquín Zaragozá, sa filla Carmen –com que ja feia temps que la família havia plegat el negoci de la carnisseria, el qual el van haver de deixar molt abans de la mort de Joaquín per culpa de la malaltia que aquest patia, que l’obligava a tancar la carnisseria durant llargues temporades i per aquesta raó no podien atendre el negoci adequadament– va llogar el corral a diversos veïns, els uns el van aprofitar per emmagatzemar llenya, uns altres per deixar-hi material del seu ofici. I, com a resultat de la no utilització de la construcció per a la destinació a la qual estava preparada, se n’han perjudicat les estances que el conformen.

El corral de Saragossà és l’únic que podem trobar actualment dins del poble amb les característiques pròpies de corral, ço és, coberts i pati, construït amb parets de pedra i teulades bastides amb cabirons –i en algun tram manté el sostre fet de canyissos– i cobertes amb teules. L’espai que conforma el pati és ample i conserva el sòl rocadís del terreny sense anivellar.

A.Q.A.

NOTÍCIES

EL PADRE JONY VA PRESENTAR A CÀLIG LA FUNDACIÓ PLP

Cap a dos quarts de deu de la nit del 24 de febrer, van acudir al Centre de Cultura més de dues-centes persones a fi d’escoltar Mn. Joan Enric Reverté, el Padre Jony, que actualment és rector de l’església de Santa Maria de l’Assumpció de Vinaròs i membre fundador de la Fundación Provocando la Paz (PLP), el qual va presentar als assistents els projectes de solidaritat que aquesta fundació duu a cap amb els més necessitats de diverses parts del món.

El Padre Jony va fer una explicació detallada dels principals projectes, cosa per a la qual es va acompanyar de la projecció d’una sèrie d’imatges on va interposar algunes de les cançons del seu primer cedè d’estil rock. En paraules seues: «us presentaré el que estem fent a través d’audiovisuals i videoclips. Aquí veureu un resum de tot el que estem fent, podríem dir tan musical com social, com compromès, com espiritual.

El primer grup musical de què vaig formar part es va dir Seminari Boys, i he estat en altres formacions musicals, en altres grups, fins a arribar a fer la proposta de gravar un disc, a fer una cosa –diríem– més arriscada i més seriosa». «Una vegada he aconseguit fer això, com a músic diria que és un somni que la meua música estiga gravada i que estiga a l’abast de tothom i que a més aquest somni s’haja fet més gran del que em pensava, perquè ha arribat a milions de persones de tot el món i ha traspassat fronteres, doncs encara s’ha fet més del que em pensava. Una vegada he aconseguit això... crec que per a mi comença un nou somni i és, potser, més difícil encara que el que hem fet, i és que amb el que estem fent poder ajudar unes altres persones i poder així aportar alguna cosa positiva».

A Mn. Joan Enric això de Padre Jony «m’ho van traure els joves, que em van començar a dir així de forma carinyosa, a Morella, quan hi vaig estar de vicari, i aquest nom va ser com un diminutiu i així se m’ha quedat i sempre se m’ha anat dient així». Pel que fa a l’assistència a aquest acte emmarcat dins de la Campanya contra la Fam, promoguda per Mans Unides, en paraules de Mn. Joan Enric, «hi ha vingut molta gent, i és molt positiu el fet que s’hagen mogut per una bona causa solidària, en aquesta ocasió per col·laborar amb Mans Unides, i agraeixo que m’hagen invitat a vindre aquí per a poder explicar tot el que estem fent». Respecte de la fundació PLP, actualment «jo sóc el qui estic presidint la fundació, el qui l’estic impulsant, però després hi ha un patronat que m’ajuda en la fundació i voluntaris arreu del món que també col·laboren en diverses campanyes i en diversos projectes».

De fet, el Padre Jony és la primera vegada que visita Càlig, tot i que «vaig estar a l’ermita a la festa quan em van invitar, però vaig estar un moment, però concretament aquí al poble, fins avui, no hi havia estat mai».

A.Q.A.

EL REIS MAGS VAN ARRIBAR A CÀLIG A DALT DE CAVALLS

El dia 29 de desembre, el patge dels Reis Mags d’Orient va arribar a la plaça Nova a fi de replegar les cartes dels xiquets de la població. L’arribada del patge va ser emotiva en els vora vint xiquets que l’esperaven impacients, els quals, tot seguit, el van acompanyar fins a l’auditori del Centre de Cultura. En aquest lloc, prop de cinquanta xiquets van dipositar les seues cartes a la bústia que hi havia instal·lada perquè el patge les recollira i les lliurara als Reis d’Orient.

El dia 5 de gener, cap al vespre, Melcior, Gaspar i Baltasar van entrar a Càlig i van visitar les monges trinitàries i els residents del centre geriàtric que hi ha al carrer de l’Hospital, als quals van obsequiar amb regals i caramels. Tot seguit, es van dirigir al carrer de Santa Magdalena, des d’on, a sobre de cavalls, van iniciar la desfilada que va recórrer alguns dels carrers del poble.

Gràcies al bon temps –doncs no feia ni fred ni calor–, en van ser moltes les persones grans i també de menudes que es van congregar a la plaça vella a esperar l’arribada dels Reis d’Orient, que en fer l’entrada a la plaça van ser rebuts amb forts aplaudiments.

Després, la cavalcada va seguir pel carrer de la MD del Socors fins a l’església parroquial, on el rector Mn. Vicent Mestre els va rebre i els va adreçar unes paraules. A continuació, van adorar el Nen Jesús.

En sortir de l’església, van muntar de nou als cavalls i van emprendre la marxa fins a l’auditori del Centre de Cultura, que en aquell moment ja era ple de gom a gom, per donar els regals als prop de 130 xiquets que esperaven amb deler ser cridats per replegar els obsequis que els hi havien dut els Reis.

Ruth Sanz

COMENÇAR L’ANY NOU AL CENTRE DE CULTURA

La Comissió de Festes va organitzar, i aquest és el setè any consecutiu, la festa de Cap d’Any al Centre de Cultura de Càlig.

A la celebració de la festa hi van acudir vora 300 veïns –la majoria dels quals era gent jove– a fi de passar-s’ho bé a la revetlla programada a l’auditori. A l’entrada, la Comissió va donar als assistents la bossa del cotilló per a obrir-la a la mitjanit, com marca el costum.

La revetlla la va amenitzar l’orquestra Azul Tierra, de Carcaixent, i va acabar a les set de la matinada. La majoria dels joves que es van afegir a aquesta festa de Cap d’Any, va arribar, però, ben tocades les dues de la matinada. I encara que siga anecdòtic, cal destacar la presència d’un grup de veïns del nostre poble de nacionalitat anglesa.

Pel que fa al servei del bar, el van dur per segon any els membres de la Penya Taurina Calijona, els quals van aprofitar la mitja part del ball per fer el sorteig d’un cotxe teledirigit..

Ruth Sanz

L’EMPRESA HA FET DIVERSES PROSPECCIONS A LA TORRE ABANS D’INICIAR-NE LA RESTAURACIÓ

Durant les darrers setmanes del mes de març, l’empresa encarregada de dur a cap la restauració de la Torre va realitzar diverses prospeccions a l’edifici per comprovar l’estat en què aquest es troba al dia d’avui. Així, a l’exterior, hi va fer algunes marques per estudiar el material que compon l’edificació i, a l’interior, va foradar el sostre de la Casa del Jutjat per poder accedir a la cambra de dalt, ja que actualment manca el pont que uneix ambdós edificis.

Tanmateix, abans de començar les tasques esmentades, els treballadors d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Càlig van traure les escombraries que, amb el temps s’hi han anat dipositant als edificis, tant a la Torre com a la Casa del Jutjat. D’aquesta darrera, a més, van enderrocar la construcció que hi romania al primer pis de quan l’ocupava l’emissora Ràdio Jove i, darrerament, el servei de Correus a la planta baixa.

Les obres, almenys una part d’aquestes, està previst que comencen definitivament després de passar Pasqua, perquè l’Ajuntament ha de justificar abans del 15 de juny els 115 mil euros que dóna de subvenció la Unió Europea per a aquest treball de restauració.

A.Q.A.

L’AJUNTAMENT PREN LA DECISIÓ DE NETEJAR LA CASETA DELS LLUMS

Al mes de març, els empleats municipals d’Obres i Serveis de l’Ajuntament de Càlig van començar a reparar els defectes de les parets exteriors de la caseta dels llums, situada al final del carrer de Sant Roc. I encara que en un principi, en paraules de l’alcalde, Manuel Anglès, «la intenció de l’Ajuntament era comprar a la família Segaró-Selma la caseta», aquesta, tanmateix, «com que és molt petita i no té una utilitat pràctica per a fins concrets del municipi, almenys de moment, és així doncs que li vam proposar a aquesta família que l’Ajuntament la netejaria i la deixaria decent, a la qual cosa hi va accedir».

Les parets es cobriran amb morter i, després, es pintaran procurant posar la mateixa tonalitat de colors que tenia quan es va construir a la dècada del 1920 i que, segons les mostres que encara hi romanen fixades avui, són el blanc i el blau per a les parets i el roig per a les rajoles de caravista. A l’interior de la caseta, ara per ara, no hi ha prevista cap actuació de millora.

A.Q.A.

LA CASA DE LA VILA TINDRÀ ASCENSOR

L’Ajuntament de Càlig ha aprovat el projecte per a la instal·lació d’un ascensor a la casa de la vila, amb un pressupost aproximat de 45 mil euros.

A fi de portar a terme aquesta obra que millorarà l’accés dels ciutadans a les dependències municipals, s’han estudiat diverses propostes, i la que, finalment, s’ha triat pel fet de ser-ne la més idònia és la que consisteix a col·locar l’ascensor al costat de la porta d’entrada a l’edifici, i per a això caldrà retirar aquesta porta cap a la dreta, en direcció a la paret mitgera.

El forat per on s’ha de desplaçar l’ascensor passarà per la sala on avui hi ha el fax i la megafonia, i acabarà al segon pis on es troba la sala de plens que, ateses les circumstàncies, es traslladarà a la sala d’exposicions.

A.Q.A

PATUFETS, UNA BOTIGA DE PRODUCTES PER A INFANTS

El divendres, dia 9 de març, va tenir lloc, a la tarda, la inauguració de Patufets, una botiga dedicada a la venda de roba i complements per a xiquets i xiquetes, a la qual van assistir diverses persones invitades i futurs clients, que la propietària d’aquest comerç, Rita Gimeno, va atendre amb un piscolabis i els va mostrar la varietat de productes que tindrà a la venda.

La botiga, situada al carrer de la Raval, 38, la formen una planta baixa, on s’exposen la major part dels productes, com ara roba infantil de 0 a 3 anys, bolquers, biberons, capes, productes per a infants, bressols, carrets, armaris, tovalles, sonalls... i algunes joguines, i d’un altet, destinat de moment a l’exposició de llistes de productes per a recent nascuts.

La propietària, que és tècnica especialista en jardí d’infància, ha treballat al mercat de Benicarló i ha cobert suplències a diverses guarderies. En paraules seues: «sempre m’ha agradat el món dels xiquets i, finalment, m’he decidit a obrir aquesta botiga dedicada a roba infantil i altres complements de puericultura».

En un futur pròxim, la botiga Patufets té previst d’ampliar la gamma de productes a fi d’atendre les necessitats dels seus clients.

A.Q.A.

EL PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ VA PRESENTAR EL PROJECTE DE LA CARRETERA CÀLIG-BENICARLÓ

El dia 16 de març, el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, va presentar el projecte de millora de la carretera CV-135, Càlig-Benicarló, a l’esplanada de l’ermita del Socors. A la presentació, hi van assistir Joaquín Borrás, delegat del Govern valencià a Castelló, el director general de Carreteres, alguns regidors de Benicarló i unes altres persones, majoritàriament vingudes de fora.

En paraules de Manuel Anglés, alcalde de Càlig, «aquesta era la quarta vegada que el president de la Diputació presentava un projecte de la carretera. La primera vegada i la segona van ser a l’Ajuntament de Benicarló, i la tercera a la redona que hi ha davant del bar Ernesto. Ara el va presentar al Socors, per tal de no repetir la foto.

Li vaig dir a Carlos Fabra que esperava que aquest no fóra un acte preelectoral, i ell em va contestar que si li donava els terrenys, demà mateix començarien a fer la carretera. Tot un engany.

Per cert, ara han tret a subhasta la carretera per 200 mil euros, i són 13,5 quilòmetres. Això vol dir que només hi posaran una capa d’asfalt i la pintaran. I, a més, una persona de Carreteres em va assegurar que fins al 2010 no hi ha previst d’emprendre seriosament aquesta obra».

A.Q.A.

MAPFRE OBRI UNA OFICINA A CÀLIG

La companyia d’assegurances Mapfre, el divendres 19 de gener, va inaugurar a Càlig una oficina de l’entitat. La representant de la companyia a la població, Maite Sanz Borrás –que fa 13 anys que té la delegació de Mapfre a Càlig –, va convidar a l’acte de la inauguració els clients, les autoritats, les entitats locals i altres veïns, als quals els va mostrar l’oficina, situada al carrer de la MD del Socors, 55, i els va explicar l’àmplia gamma de productes que ofereix l’entitat, com ara assegurança de vehicles, cobertura d’accidents, protecció de la llar, fons d’inversió, pensions...

A la inauguració també hi va assistir Ricardo Garzó, gerent de la subcentral Castelló-Terol, el qual va destacar la importància de la inversió que l’entitat feia a la població amb l’obertura de l’oficina, i que era el resultat de la confiança que els clients de Càlig havien donat a aquesta entitat asseguradora.

Al carrer, s’hi van exposar una grua i diversos vehicles de la companyia i, tot seguit, després de fer esclatar una traca, els convidats van acudir a l’auditori del Centre de Cultura on es va servir un aperitiu.

A.Q.A.

EL BETLEM DE J. MANUEL

Quan arriben les festes de Nadal, J. Manuel Borràs obri les portes de la sala de l’antiga Cambra Agrària on exposa diverses escenes relacionades amb la vida i l’època de Jesús Infant. Cada un dels diorames que conformen l’exposició són el resultat d’un treball minuciós i detallista, en què, al costat de la perspectiva que dóna als elements que els componen, sobresurt la calidesa de la il·luminació que facilita que l’obra s’esdevinga una col·lecció de postals betlemistes pròpies d’una felicitació nadalenca.

Enguany, l’exposició va romandre oberta des del 25 de desembre fins al segon diumenge de gener; i dels deu diorames que la conformaven únicament n’hi havia tres de nous, i el que va realitzar Ximo Sorlí, de Benicarló.

El treball que comporta fer aquesta exposició obliga l’autor a dedicar-li molt temps de lleure, a visitar altres exposicions a fi de traure idees i coneixements i, també, a adquirir elements destinats a confeccionar les escenes. Tot plegat, doncs, gràcies a la constància i el bon gust que mostra J. Manuel en aquest afer, tots els anys hi ha molts calijons i persones vingudes d’uns altres pobles que visiten aquesta exposició que, des de fa anys, forma part del recorregut de visites a betlems de la diòcesi de Tortosa.

A.Q.A.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA del 13 de novembre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 10/06, per un import de 61.693,63 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Christian Johannes Joseph Van der Heijden, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Solana, pol. 10, parc. 178 i 179. Exp. 65/06.

A Antonius Te Meij, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de les Bassetes, pol. 15, parc. 153. Exp. 100/06.

A Renata Isenberg, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti a la partida de la Solana, pol. 10, parc. 98 i 99. Exp. 103/06.

A Vicente Navarro Vizcarro, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Sant Llorenç, 11. Exp. 107/05.

A Construcciones Orcaen 1997, SL, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. la Puríssima, 16. Exp. 121/06.

A Construcciones Orcaen 1997, SL, per a la construcció de quatre habitatges i garatge, a l’immoble siti al c. la Puríssima, 16. Exp. 120/06.

A Jorge Marzá Esteller, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Rei En Jaume I, 23. Exp. 109/06.

A Rosa Elena Zaragozá Monroig, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. el Canyeret, 24. Exp. 112/06.

A Rosa Elena Zaragozá Monroig, per a la construcció d’un magatzem i un habitatge entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. el Canyeret, 24. Exp. 113/06.

A Juan Carlos Violat Dellá, per a l’enderrocament de l’edifici siti al c. Benicarló, 9. Exp. 104/06.

A Agropecuaria Monroig Noguera, SL, per a la construcció de dos habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble siti al c. València, 3. Exp. 84/06.

A Juan Miguel España Salvado, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al pg. en Blai Osanz, 4-A. Exp. 111/06.

A Trebsig 2003, SL, per a la construcció de sis habitatges unifamiliars entre parets mitgeres amb magatzem, a l’immoble siti al c. Peníscola, s/n. Exp. 101/06.

A Nou Benicarló, SL, per a la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per al subministrament elèctric a l’edifici siti a l’av. Rei Joan Carles I, 7. Exp. 119/06.

A Explotaciones Urme, SL, per a la realització de les obres d’urbanització del Pla Parcial la Pedrera, amb les condicions que es detallen als informes tècnics.

4. S’aprova la modificació de crèdits núm. 3/06 al pressupost ordinari del 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al tercer trimestre de 2006.

6. S’aprova el compte general del pressupost que correspon a l’exercici de 2006, sobre el qual ha emès un informe favorable la Comissió Especial de Comptes.

7. S’aprova el plec de condicions economicoadministratives que ha de regir el concurs en procediment obert de les obres de «Restauració de l’edifici de la Torre i de l’edifici adjunt».

8. Diverses preguntes sobre l’ocupació pública, el servei mèdic, el conveni urbanístic, els merlets de l’edifici la Torre, l’obertura vial i les despeses de festes.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 4 de desembre de 2006

1 S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/06, per un import de 33.386,85 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Jorge Marzá Esteller, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al c. Rei En Jaume I, 23. Exp. 110/06.

A Alexis Bofarrull Díez i Ma. Pilar Sales Albatat, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble siti al pg. en Blai Osanz, 10. Exp. 108/06.

A Jayfran, SL, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. la Raval, 35. Exp. 122/06.

A Modesto Villamala Bosch, en representació de la mercantil Benimenorca, SL, per a la instal·lació de motlura perimetral de 30 cm d’espessor a l’immoble siti al c. Doctors Marzà, 24.

4. S’aprova la modificació de crèdits núm. 4/06 al pressupost ordinari del 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’acorda prorrogar el contracte del servei de recollida domiciliària d’escombraries, per igual període i a compte del cost que hi puga suposar un nombre major de dies de servei.

6. Es procedeix a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Ferque, SL, com a garantia de l’execució de les obres d’«Asfaltat del camí de la Solana».

7. Es proposa Bautista Calduch Monroig per al càrrec de jutge de pau substitut.

8. S’acorda prorrogar el període d’informació pública dels treballs del PGOU, i també l’estudi d’impacte ambiental, pel termini d’un mes, als efectes legals oportuns.

9. S’acorda adquirir, a Alexis Bofarrull Díez, 20 m2 de terreny de l’immoble siti al pg. en Blai Osanz 10, referència cadastral núm. 6125302BE7862N0001SL, situats segons el plànol, per la quantitat fixada i acordada de 2.400,00 €.

10. S’acorda no prorrogar el contracte subscrit amb l’arquitecte Joaquín Peñarroya Gimeno per a la prestació del servei d’arquitecte municipal.

S’acorda autoritzar, a Ofelia Aparici Vives, a Amparo Borrás Gumbau i a Orge Laurent Remy, la connexió a la xarxa general de proveïment d’aigua, per als habitatges sitis al pol. 4, parc. 90, 91 i 212, al pol. 4, parc. 223 i 282, i al pol. 9, parc. 117-C, respectivament.

11. Diverses preguntes sobre subvencions concedides i sobre algunes obres.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 de febrer de 2007

1. S’aprova, per majoria, l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/07, per un import de 28.799,33 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A la mercantil Inversiones Benicarló, SL, per a la construcció de cinc habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble siti al c. Alacant, 4. Exp. 105/06.

A la mercantil Problequi, SL, per a la demolició de les edificacions sitis a l’av. Constitució, 13. Exp. 124/06.

4. S’aprova, per unanimitat, el compte de recaptació practicat, que correspon a l’exercici de 2006, vists els informes emesos en sentit favorable.

5. S’acorda sol·licitar una subvenció a la Conselleria d’Ocupació, dins dels programes EMCORP i EZOINT.

6. S’acorda establir els requisits per a la concessió de subvenció per l’adquisició d’un habitatge.

7. S’acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló una subvenció per la gestió del servei de recollida, transport i tractament dels residus sòlids urbans.

8. S’acorda concedir autorització per a la instal·lació de gual permanent a Elvira Monroig Vizcarro, a Salvador Faus Pérez i a Mónica Anglés Romero, als immobles sitis a l’av. Constitució, 16, pl. Vella, 13, i c. MD del Socors, 4, respectivament.

S’acorda procedir a la contractació dels serveis de l’arquitecte Juan Vicente Vernia Dosdá, a l’empara del que disposa el conveni subscrit entre la Diputació de Castelló i el Col·legi d’Arquitectes.

9. Diverses preguntes sobre la poda d’arbres i els vials.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 14 de febrer de 2007

1. S’aprova, per majoria, el pressupost municipal de 2007, el qual, resumit en capítols, és el que s’indica tot seguit:

DESPESES

Despeses derivades d’operacions corrents

Capítol I Despeses de personal..........................321.000,00 EUR

Capítol II Despeses de béns corrents i serveis.....651.600,00 EUR

Capítol III Despeses financeres........................... 21.400,00 EUR

Capítol IV Transferències corrents...................... 60.000,00 EUR

Despeses derivades d’operacions de capital

Capítol VI Inversions reals.................................334.800,00 EUR

Capítol VII Transferències de capital.................. 65.000,00 EUR

Capítol IX Passius financers............................... 82.200,00 EUR

Les despeses sumen:......................................1.535.000,00 EUR

INGRESSOS

Ingressos d’operacions corrents

Capítol I Impostos directes...............................359.000,00 EUR

Capítol II Impostos indirectes...........................245.000,00 EUR

Capítol III Taxes i altres ingressos....................238.850,00 EUR

Capítol IV Transferències corrents...................320.350,00 EUR

Capítol V Ingressos patrimonials............................ 300,00 EUR

Ingressos derivats d’operacions de capital

Capítol VII Transferències de capital................371.500,00 EUR

Els ingressos sumen:.................................1.535.000,00 EUR

2. S’acorda sol·licitar el canvi de l’obra inclosa en els PPOS de 2007 per la denominada «Renovació de les infraestructures del c. St. Vicent».

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 de març de 2007

1. S’aproven, per majoria, les actes de les sessions anteriors.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/07, per un import de 31.141,60 €.

3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:

A Ángelo Leopoldo Regalía, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. el Canyeret, 22. Exp. 4/07.

A Rene Bastiaenen, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat i una piscina, a l’immoble siti al pol. 10, parc. 142-143 i 185. Exp. 54/06. Les finques les ha de vincular a la construcció que pretén realitzar.

A Wilhelmus Van Reen, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble situat al pol. 2, parc. 1. Exp. 99/06. La finca l’ha de vincular a la construcció que pretén realitzar.

A Karl Heinz Heupink, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble siti al pol. 3, parc. 240 i 242. Exp. 125/06. Les finques les ha de vincular a la construcció que pretén realitzar.

A Iván Altamira Quixal, per a l’enderrocament de l’immoble siti al c. Sta. Magdalena, 22. Exp. 7/07.

A Iván Altamira Quixal, per a la construcció d’un habitatge, dos habitatges apartaments i dos locals comercials, a l’immoble siti al c. Sta. Magdalena, 22. Exp. 126/06.

A Tomás Castell Serrat, en representació de la mercantil Construcciones y Gestión Inmobiliaria Tomás Castell, SL, per a la construcció de 10 apartaments i un soterrani de garatge, a l’immoble siti al c. Baix Maestrat, 7, cantonada amb el c. Alacant, 8. Exp. 135/06.

4. Es prorroguen els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de manteniment del cementeri, dels serveis de desratització, del manteniment dels jardins i del camp de futbol, per un període igual i amb l’augment del 2,5% de les condicions econòmiques establides per a l’any 2006.

5. Es prorroga el contracte que hi ha per a l’aprofitament de pastures, herba i rostollades d’aquest terme municipal per igual període i idèntiques condicions.

6. Es designa com a directora d’Execució d’Obres, i també com a coordinadora de Seguretat i Salut, l’arquitecta tècnica Raquel Jiménez Ibáñez.

7. S’acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Julio Paulo, SL, en garantia de l’execució de les obres «Restaurant per a turisme rural, 3a fase».

8. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al quart trimestre de 2006.

9. Es concedeix, a Sigrid Borowsky, autorització per a connectar a la xarxa general de proveïment d’aigua, per a l’habitatge siti al pol. 15, parc. 316.

10. Diverses preguntes sobre la denúncia presentada per les molèsties de gossos, l’arquitecte municipal i el vehicle municipal.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2006/2007

Jornada 7. 5 de novembre de 2006

Ciutat de Vinaròs 0 - Càlig 7

Gols de Castro (4), Juanín (2) i Quico

El camp vinarossenc de les Capçades va acollir aquest diumenge el partit de futbol entre el Ciutat de Vinaròs i el Càlig. El terreny de joc, de terra, estava en unes condicions pèssimes, tant que fins i tot se’n va parlar d’anul·lar el partit. Finalment s’hi va jugar i, malgrat aquest estat del terreny contrari al joc que fan servir els calijons, en res els va desmerèixer la voluntat de sortir a guanyar el matx. I ho van aconseguir.

El Càlig va fer seu el domini de la pilota des del començament, va dominar el joc i, en arribar al descans, el marcador assenyalava un 0-3 favorable.

En reprendre novament el joc a la segona part, la tònica va continuar sent la mateixa: superioritat del Càlig. I així es va arribar al final, amb un ben merescut 0-7.

Cal destacar el treball de tot l’equip.

Jornada 8. 12 de novembre de 2006

Càlig 1 - Morella 1

Gol de Rocha

Mentre el Morella controlava el partit, el Càlig no acabava de trobar la manera de prendre-li la mà, més encara, les imprecisions augmentaven tal com avançava el temps, i això que van pressionar i molt. De fet, al minut 34, un penal a favor del Càlig va fer pujar al marcador l’únic gol marcat pel calijons.

A la segona part, els morellans van sortir al camp valents i amb la clara voluntat d’empatar, almenys. I així va ser al minut 4 del segon temps, gràcies a un xut fort que va entrar per l’escaire de la porteria calijona.

Els calijons van tindre prou feina a conservar l’empat, encara que també s’ha de dir que d’ocasions per guanyar aquest partit no n’hi van faltar, però al remat no va poder ser.

L’àrbitre, i això és ben cert, va fer un arbitratge molt roín. La Federació hauria de prendre-hi nota i sancionar-lo.

Cal destacar: Castret, Quico, Ximo i Juanín.

Jornada 9. 19 de novembre de 2006

Canet lo Roig 1 - Càlig 2

Gols de Castro i Juanín

El Càlig va sortir al terreny de joc amb ganes de guanyar el partit, malgrat l’ambient d’ànim per part dels canetans a favor del seu equip. Tot i la forta pressió que dominava el camp, la hi van saber superar. De fet, el Càlig va jugar un gran partit. Al minut 18, la pilota va arribar als peus de Castro, que va escapar d’un defensa i, d’un xut, la va encaixar a la xarxa. Al minut 25, el Canet va empatar, i amb l’1-1 es va arribar al descans.

A la segona part, als pocs minuts de començar a rodar la pilota per l’herba, Ximo li la va passar a Juanín que la va llançar directa a la porteria canetana i va deixar el marcador 1-2. Cal reconèixer que aquest partit va esdevenir una gran victòria per a l’equip calijó, ja que jugava al camp del líder, tot i que el resultat haguera pogut canviar si el Canet no hagués fallat el penal a favor seu.

Jornada 10. 26 de novembre de 2006

Càlig 10 - Culla 0

Gols de Juanín (3), Castro, Wilson, Dani (2) i Quico (3)

Aquest partit va ser un èxit per a l’equip calijó, sobretot després de veure la golejada que va protagonitzar. Tanmateix, el rival a què es va enfrontar era potser dels més fluixos de la graella. Al minut 21, l’equip va marcar el primer gol; al 32, el 2-0; i al 42, el 3-0.

A la segona part, el Càlig va continuar ficant pilotes a dins la porteria defesa pels cullans. Així, al minut 4, el 4-0; al 12, el 5-0; al 24, el 6-0; al 26, el 7-0; al 29, el 8-0; al 30, el 9-0; i al 40, el definitiu 10-0. El partit li va sortir redó al Càlig.

Cal destacar tot l’equip, ja que van fer un bon treball i van aconseguir un resultat important.

Jornada 11. 3 de desembre de 2006

Càlig 1 - Sant Rafel 0

Gol de César

A aquest partit hi van acudir un bon nombre d’aficionats de tota la comarca. Els jugadors del Càlig van sortir molt fort al camp, i al minut 2, és a dir, començat pràcticament el joc, César va marcar el primer i únic gol. Certament, el partit va tindre un començament molt bo per al Càlig, però encara hi quedaven molts minuts de joc a sobre l’herba i els calijons, malgrat que la pilota no va entrar a la porteria contrària, van jugar una primera part engrescadora que va plaure als aficionats.

Al segon temps, la tàctica que van prendre els calijons va ser sortir ordenats al camp, recuperar el joc desenvolupat a la primera part i atacar constantment a fi d’augmentar el marcador, cosa que finalment no van poder aconseguir. Al millor del resultat, però, va ser que, gràcies als tres punts, el Càlig es va col·locar al segon lloc de la taula de classificació.

Cal destacar el gran treball de l’equip i, especialment, el dels migcampistes.

Jornada 12. 10 de desembre de 2006

Vilafranca 0 - Càlig 0

A Vilafranca, població situada a la comarca dels Ports, aquest dia va fer molt de fred, i potser la baixa temperatura ambiental també va afectar els jugadors que van fer un joc molt travat i, a sobre, embolicat. Hi van haver moltes arribades a les porteries, però sense resultats, ni a favor de l’un ni de l’altre.

La segona part va ser una repetició de la primera, amb l’agreujant que el Càlig va jugar pitjor, però va tenir sort i, damunt, se li van presentar algunes ocasions bones de marcar que no va saber aprofitar.

Cal destacar: el porter Edu, Saura, Rocha i Juanín.

Jornada 13. 17 de desembre de 2006

Càlig 1 - Ràcing de Benicarló 0

Gol de Juanín

El Ràcing de Benicarló anava, en aquests moments, el cinquè a la taula de classificació, i era, per tant, un rival que calia mesurar detingudament i parar compte amb el seu joc. A més d’això, als calijons se’ls presentava al davant un partit important abans de les vacances de Nadal, unes festes que s’havien de celebrar amb tranquil·litat i, per a això, calia estar en un bon lloc dins de la classificació general.

El Càlig va fer una magnífica primera part, i al minut 36 va marcar el gol que li va donar la victòria.

Després del descans, els jugadors calijons van provocar moltes faltes, i l’àrbitre va haver d’expulsar del terreny de joc Ximo, Luchen i Rocha.

Cal destacar: Juanín, Saura, Sánchez, Quico i Castro.

Jornada 14. 7 de gener de 2007

Vilar de Canes 0 - Càlig 7

Gols de Castro (2), Sánchez (2), Quico (2) i Juanín (1)

Els jugadors i els aficionats del Càlig van fer el viatge a Albocàsser amb la finalitat de disputar el partit contra el Vilar de Canes, i el motiu de jugar al camp de futbol bocassí, com és ben sabut, és perquè els vilarencs no tenen camp propi.

El Càlig va dominar el partit des que els jugadors van xafar l’herba, tant a la primera part com a la segona, en què la tàctica i la tècnica no van variar, cosa que va ajudar a aconseguir un resultat final magnífic per a l’equip calijó.

Cal destacar tot l’equip.

Jornada 15. 14 de gener de 2007

Càlig 3 - La Jana 0

Gols de Juanín (2) i Castro (1)

Aquest va ser el darrer partit de la primera volta i l’objectiu que s’havia marcat el Càlig era guanyar-lo, ja que d’aquesta manera no sols mantindria una bona classificació amb un sol partit perdut sinó que, sobretot, iniciaria la segona volta motivat per aconseguir l’ascens de categoria.

El partit es va jugar com estava previst. Al minut 2 de la primera part, el Càlig va encertar el forat de la porteria i va encaixar el primer gol, un resultat que va conservar durant tot el temps reglamentari fins a arribar al descans.

A la segona part, al minut 5, el Càlig va canviar el marcador a 2-0, i, al minut 40, el definitiu 3-0. La victòria n’estava assegurada i l’objectiu complit.

Cal destacar el treball realitzat per tot l’equip del Càlig CF.

Jornada 16. 21 de gener de 2007

Càlig 5 - Alcalà de Xivert B 0

Gols de Grau (3), Quico i Ximo (1)

S’iniciava la segona volta i el Càlig estava ben classificat, cosa aquesta darrera que donava una certa seguretat a l’equip. El coratge dels jugadors, que es veien amb força per fer un bon futbol, i el suport dels aficionats, van fer que al minut 5 el Càlig encetés el marcador amb el primer gol de la vesprada. Tot seguit, al minut 19, va arribar el segon. Els jugadors d’Alcalà avançaven de tant en tant i fregaven la porteria defesa pels calijons, però poca cosa més, perquè la veritat siga dita és que no provocaven ocasions serioses de perill.

Cal destacar tot l’equip.

Jornada 17. 28 de gener de 2007

Peníscola 1 - Càlig 3

Gols de Castro, Carrillo i Óscar Grau

El Peníscola va ser l’únic equip que va guanyar al Càlig a la primera volta. Però ara l’equip calijó havia de procurar no perdre aquest partit, considerat com a molt import. Tanmateix, els jugadors del Càlig van sortir gelats al camp de joc, però així tot a la mitja hora van marcar un gol, i això facilitava el resultat final.

A la segona part, hi va haver una represa dels calijons que van agafar molta embranzida en el joc, la qual cosa que va fer que al minut 8 el Càlig marcara un altre gol, 0-2. Als darrers minuts els peniscolans van aconseguir variar el marcador amb l’1-2, però després de sacar des del mig del camp, Óscar Grau en un tres i no res es va plantar davant de la porteria defesa pel Peníscola i va encaixar la pilota a dins de la xarxa.

Cal destacar tot l’equip, per haver aconseguit, amb aquest partit, ser els líders de la classificació.

Jornada 18. 4 de febrer de 2007

Càlig 7 - Les Coves de Vinromà 0

Gols d’Óscar Grau (4), Carrillo i Juanín (2)

Al minut 15, el Càlig va marcar el primer gol, i a partir d’ací, com qui diu, cada deu minuts en marcava un. Al descans, el marcador assenyalava el 5-0.

La segona part no va ser tan vistosa com la primera, no hi va haver la qualitat de futbol que desitja veure l’aficionat, però així i tot els jugadors calijons van fer un bon partit. I bé que el van fer perquè als darrers minuts encara van sumar dos gols més.

Cal destacar tot l’equip, i indicar que el Càlig continuava sent el líder en aquesta segona setmana consecutiva.

Llorenç Antolí i Gascó