dijous, 20 de setembre de 2007

Revista nº 36.- Juliol - Agost - Setembre 1998

EDITORIAL
Tothom, des que s'enceta a la vida, es troba abocat a tastar moments plaents, períodes més o menys llargs que desitjaria que siguessen inacabables. Al costat d'aquests, tanmateix, n'hi ha uns altres farcits de penúries i d'insatisfaccions que, alguns cops, deixen seqüeles i tenen fins i tot el poder (encara que això no passa sempre( de fer canviar la pensa de les persones. Aquests darrers són els que condueixen, si un hom no sap aplicar-hi el remei, a l'enfonsament, i el resultat és, algunes vegades, un acabament que ningú mai no desitja.
És una cosa certa, doncs, que allò que rep el nom de crisi forma part de la vida quotidiana de les persones des del seu propi naixement i que, si guaitem el ventall de formes que trobem que reben aquest nom, trobarem la que correspon a la identitat mateix de la persona.
La vida, aquest camí d'ara caic i ara m'alço, és el motle que permet de configurar la personalitat de l'individu, la qual, adquirida gradualment, provoca estats d'ànim que cal saber superar, la majoria de les vegades amb la pròpia força de voluntat, o qui sap si amb un cop de mà d'algú o altre.
Un psicòleg coneixedor d'aquest tema podria fer una bona definició de la crisi d'identitat que envaeix l'infant fins que aconsegueix conèixer-se i sentir-se diferent dels qui hi ha al seu costat; o bé la de l'adolescent que, marcat per l'egocentrisme i la descoberta de la sexualitat, el fan gallard, inconstant i contradictori; o bé la del jovent, que no té por de res i es llança cap a l'aventura més estrafolària; o bé la de la persona madura, que cerca l'estabilitat social i familiar; o bé la de la persona gran, aferrada a l'experiència que ha anat adquirint amb el anys. Són estadis naturals pels quals passa tothom, encara que aquí els hàgem enumerat molt a l'engròs, amb una pinzellada per damunt damunt per tal d'anotar-ho amb la producció de poques paraules.
Les crisis, però, no afecten només les persones, ja que dins d'aquest cabàs cal incloure també, entre d'altres, les associacions. Tan se val quines. Cada associació sorgeix perquè ambiciona alguna finalitat ben concreta que va desenvolupant mentre hi haja al darrere persones que mantinguen la flama de la il•lusió, mentre la imaginació sadolle cada activitat que es realitza, mentre hi haja coratge perquè els objectius que la van iniciar no resten aturats sinó que produïsquen noves inquietuds.
Així, com passa amb les persones, les associacions també pateixen crisis. Passen per etapes d'esplendor i per etapes fosques. I és aquí, justament (quan les coses no van com potser haurien d'anar(, quan cal plantejar-se la situació, decidir si cal prendre noves forces i si paga la pena cercar unes altres sendes que ajuden a superar el mal tràngol o simplement deixar-ho anar tot i arribar a allò no desitjat, és a dir, a tancar la paradeta.

ENTREVISTA
FESTES PATRONALS DE CÀLIG 1998
En arribar el mes d'agost, al poble comença a notar-se aqueix ambient preparatori de les festes patronals. Tots els anys, malgrat que els actes que s'ofereixen solen ser repetitius, tenen, tanmateix, un aire de novetat en sí mateix. Això no obstant, també és cert que la Comissió de Festes fa realitat dins de la programació actes diferents als que ens són, per regla general, els habituals, els de sempre.
Per saber com han anat les festes 1998 hem buscat el parer de Bautista Querol Sans, regidor a l'Ajuntament de Càlig pel Partit Popular i membre de la Comissió de Festes. L'interès nostre és conèixer, des del punt de vista d'una persona que participa i col•labora en la confecció del programa de les festes calijones, de quina manera s'organitzen i quin n'ha estat el resultat final després de mesos de treball i de reunions de la Comissió perquè les coses isquen bé.
La primera pregunta és, tal vegada, la més genèrica: com valoreu les festes patronals d'enguany?
Les valoro del tot positives. La gent ha participat. D'una manera especial, pel que fa al ball de festes crec que els diners que s'han tret a taquilla han estat dins del que s'esperava.
Dels tres anys que fa que jo estic a la Comissió de Festes, crec que aquest ha sigut el que s'han tret més abonaments, s'han venut tots els abonaments de les tauletes, la gent ha sortit més a la pista de ball... en definitiva, ha sigut un dels anys en què hi ha hagut més animació.
Com s'han confeccionat les festes patronals 1998?
La confecció de les festes és llarga de contar. Normalment comencem a preparar-les a final de l'any o, com a molt tardar, a començament de l'altre. Aquí vénen, pel que fa a les actuacions de les nits de revetlla, els representants de les orquestres, als quals nosaltres els hi exposem les idees i el pressupost de què disposem i ells ens porten un programa adequat a allò que nosaltres més o menys volem. Una volta estudiat, si ens pareix correcte, contractem les orquestres que vindran després a festes.
Les orquestres, han estat bé?
La majoria han sigut mitjanes. Tret de Volcán i de Passadena que han estat les millors, i que són les més cares, les altres han servit sobretot perquè la gent sortira a la pista a ballar. De totes maneres, hi va haver una orquestra que no va estar a l'altura que calia per culpa del trompetista, que va actuar ben malament ja que no es trobava en massa bones condicions i va fer el numeret en més d'una ocasió.
Des de fa ja alguns anys, la Comissió de Festes no contracta artistes de prestigi reconegut o, si voleu, famosos. A què és degut això?
L'Ajuntament confecciona un pressupost i t'hi has d'ajustar. Una figura que siga bona se te'n va al milió i mig o als dos milions de pessetes, i naturalment se't menja quasi que tot el pressupost, per això el que s'intenta és trobar una cosa que estiga bé encara que no siga rellevant.
Quin ha estat el pressupost de festes?
De sis milions de pessetes. De totes maneres, s'ha de dir que una part d'aquesta quantitat és per a les altres festes que es fan a Càlig al llarg de l'any.
Enguany hi ha hagut almenys dues novetats que s'ha dut a cap el dia de l'homenatge a la gent gran. Per una banda, el concert de dolçaina fet pel grup Tresmall i, per una altra banda, l'actuació a la nit del grup Tres Fan Ball. Quin ha estat el resultat d'aquesta experiència?
La idea va sorgir de la Comissió. En un principi es pretenia que el grup Tres Fan Ball actueren tarda i nit. A la tarda vendria a ser com una espècie d'assaig de cara a la nit, però això va parèixer una cosa massa carregada. Jo vaig dir que si actuaven tarda i nit podria ser un èxit o podria ser un fracàs, perquè això són coses a les quals la gent de Càlig no està acostumada. Finalment vam acordar de fer un concert de dolçaina a la tarda amb el grup Tresmall i a la nit l'actuació del grup Tres Fan Ball.
Al remat, la taquilla no va anar gens malament, tot i que hi ha hagut gent que ha fet anar paraules volenteres mentre que una altra ha dit tot el contrari.
I pel que fa al teatre, que va ser també una altra novetat?
A mi em va agradar. No obstant això vull dir que hi ha coses que són molt nostres però que costa molt de fer-les entrar a la gent.
Les novetats, però, no acaben amb el que hem dit fins ara, ja que també hi va haver un concurs i una exposició de fotografies.
L'exposició em va agradar molt perquè no t'imagines les coses tan boniques que tenim al terme i que de vegades no ens n'hi adonem, és per això potser que em va parèixer fabulosa. Pel que fa al concurs, encara que hi van haver molts participants m'haguera agradat que n'hagueren hagut molts més. No obstant això, llevat de quatre o cinc que van fer unes fotografies magnífiques, els altres es notava que era gent no professional.
Els bous continuen sent la part central de la festa al carrer?
És la batalla de les discussions. Si no hi ha bous no hi ha festa, però si n'hi ha hi ha emplastres.
Els bous costen molts diners. Enguany han valgut entre sis-centes i sis-centes cinquanta mil pessetes, a les quals has de sumar el metge, el practicant, l'ambulància, l'assegurança... i tot això és el que puja més fer bous. És a dir, que costen més els complements que els bous.
Se'n fan prou de bous a Càlig?
Jo crec que més dels que se'n fan no se n'haurien de fer, encara que segurament que hi ha gent a qui els agradaria que se'n feren el doble.
Com és que els bous sempre es fan pels mateixos carrers?
No ho sé, però crec que és per no moure tant la fusta. Tampoc no m'he esperat a preguntar-ho. Penso, però, que els qui arreglen les barreres ja tenen els taulons adequats i preparats per a tapar cada cantó i fer el corral.
I pel que fa als bous embolats?
Aquí al poble hi ha un grup de joves que formen la Penya Taurina i, des de fa alguns anys, porten bous per a embolar que solen ser d'una ramaderia diferent a la que contracta la Comissió, això no obstant la Comissió també en fa, de bous embolats.
Sembla ser que enguany s'han quedat molts cadafals sense bastir. Quina n'ha estat la causa?
En un principi se'n van quedar onze però, finalment, en van ser nou, perquè vam poder acoblar-ne dos més. Potser que el problema està que avui els cadafals són de ferro i tenen unes mides molt concretes a la qual cosa cal afegir que hi ha famílies que en compte d'ajuntar-se i fer un sol cadafal en fan dos o més.
Seria una solució, potser, eixamplar la plaça pels carrers annexos?
De moment no n'hem parlat d'això.
Hi ha, també, la nit de la presentació, que es fa el dia que Càlig enceta les festes.
La presentació de les reines i de les dames és tal vegada l'acte més bonic de festes i a mi, la veritat, em produeix molta emoció sentir parlar les persones que fan de presentadors i de mantenidors de les festes. En definitiva, és un acte que m'agrada molt i penso que s'ha de continuar fent.
A.Q.A.
OPINIÓ
DEDICAT A L'HOME CENTENARI DE CÀLIG
Aquestes paraules que ara dedicaré al senyor Daniel Gil Beltran són perquè és l'home més vell del poble de Càlig i, per commemorar el seu aniversari, li han fet una gran festa.
Desitjo que aquestes paraules que he escrit li agraden, per la qual cosa li les dono com a regal, tot i que espero que tindrà també molts obsequis diversos, ja que ha sigut sempre un bon calijó.
Va nàixer el 16 de setembre de 1898 i, per tant, ja ha complit 100 anys. Era el dia de sant Corneli que, com tots hem vist, li ha donat una llarga vida. Ha sigut un home que mai no ha estat quiet, ha treballat a molts llocs i en moltes feines i, entre els molts treballs que ha fet cal destacar el de jardiner a la població de Canet de Mar. També va passar a França molts anys, perquè de jove anava a veremar, però sempre tenia allí l'esperança de poder-se jubilar, ja de vell, a Càlig.
Com que ha treballat molt i sempre ha anat pel bon camí, ha tornat a Càlig, ja que el seu destí estava en aquest poble (com tot bon calijó que sempre torna a Càlig(, perquè és on va nàixer i no ha perdut mai les arrels del seu poble ni les de la gent amb què ha viscut.
El senyor Daniel ha tingut amor pel seu poble, i és per això que el felicitaran i el visitaran aquest dia la reina i les dames, els jubilats, l'alcalde, els amics, els veïns i la família.
El dia 13 de setembre a migdia, que era diumenge, van fer una gran festa a la casa que viu on els familiars van convidar la gent del poble a pastes típiques i, també, a beguda fresca.
Senyor Daniel, que Déu li done una llarga vida i molts anys per poder celebrar el seu aniversari fins que complisca els 200 anys, i que tots, al mateix temps, el puguem novament felicitar. Igualment, i com ha fet vostè, també nosaltres ens anirem jubilant tots a Càlig on podrem descansar, d'aquesta manera seguirem estimant el nostre poble i viurem molt tranquils i feliços. Encara que tots seguirem fent-nos vell i grans, vindran, tanmateix, unes altres generacions noves que faran per Càlig coses importants, seran persones del segle XXI, però també, sens dubte, calijons.
Que els calijons que hem estimat aquest poble i l'hem portat al pensament i al fons del cor, sempre que ho hem demanat, ens han ajudat els nostres patrons sant Llorenç i la Mare de Déu del Socors.
Moltes felicitats i per molts anys!
Això us desitja i espera,
que pugueu arribar als 200 anys,
l'Angelines de la Figuera.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea

REUNIÓN EXTRAORDINARIA EN LA HOSPEDERIA DE NUESTRA SEÑORA DEL SOCORRO
El pasado día 6 de septiembre de 1997, a propuesta del Muy Iltre. Sr. Alcalde D. Manuel Anglés Anglés, un grupo de vecinos del paraje de la ermita de nuestra patrona la Santísima Virgen del Socorro, nos reunimos en una de las dependencias de la hospedería para informarnos de que la solicitud de ayuda, que en su día se elevó a Consellería de Industria para electrificar el paraje El Socorro y los chalés allí existentes, se nos había denegado.
Después de deliberar si nos decidíamos a dotar de alumbrado eléctrico nuestras dependencias asumiendo el total del coste presupuestado a expensas nuestras o preferíamos esperar otro año, yo, el abajo firmado Salvador Portolés, presbítero cura párroco, como administrador del santuario y del anejo chalé Villa Generosa, hice la siguiente propuesta: "El costear nosotros el nuevo Centro de Transformación Eléctrica en su totalidad siempre lo podemos hacer.
A mi se me ha hecho el ofrecimiento de interceder ante la superioridad para que se nos conceda la ayuda que en un principio se nos ha denegado; tan sólo tenemos que solicitarla de nuevo y comunicarlo al protector para que a su debido tiempo haga las gestiones pertinentes". Así lo deducimos.
El día 10 de mayo del año en curso, el Excmo. Sr. Vicepresidente de la Diputación Provincial, celebrando la Fiesta de San Cristóbal en la ermita dedicada al santo en el paraje L'Albea de La Vall d'Alba, me comunicaba la alegre y esperada noticia de que la solicitada ayuda se nos había concedido.
En fecha 24 de septiembre de 1998, y en respuesta a una carta de agradecimiento firmada por todos los usuarios del nuevo CTE, el Excmo. Sr. Vicepresidente de la Diputación de Castellón dice: "Acuso recibo de su escrito y participando de su alegría por la realización de dicha obra, quedo a su disposición. Firmado y rubricado Francisco Martínez".
Como todos podéis comprobar el nuevo Centro de Transformación Eléctrica, sito junto al que existía en el santuario del Socorro, es ya una realidad. Demos gracias a Dios.
Salvador Portolés, presbítero

HISTÒRIA
RELACIÓ DE VIUDOS, VIUDES I MAJORS DE 60 ANYS DE CÀLIG
Relació numèrica de viudos, viudes i majors de seixanta anys, tots veïns de Càlig, amb indicació del carrer que habiten o han habitat cada un d'aquests fins al dia 30 de juny de 1998.
Via pública Viudos Viudes Majors de 60 anys
Homes Dones
C/ Doctors Marzà 2 3 - -
Pl. El Pou de la Vila 1 2 - 1
C/ Rei En Jaume I 2 6 - 1
C/ La Puríssima - 5 2 1
C/ Santa Magdalena - 1 - -
C/ Sant Josep 2 5 1 -
C/ La Taleca - 2 - -
Pl. Vella - 1 - 2
C/ Sant Antoni - 1 - -
C/ Mare de Déu del Socors 3 1 2 3
C/ Baixada a la Plaça 1 1 - 1
C/ La Màniga - - - 1
C/ Major - 3 - 2
C/ Sant Vicent 2 2 2 1
C/ La Raval 2 9 - 5
Pl. Nova 1 3 - 1
Av. Constitució - 4 1 -
C/ El Senill - 1 - -
C/ Sant Llorenç 1 1 1 1
C/ Marimon 1 4 1 -
C/ La Costa 3 5 - -
C/ Magistrals - 4 - 1
C/ Benicarló - 3 - -
C/ Mare de Déu dels Desemparats 1 2 - -
C/ Estret 2 6 - -
C/ L'Hospital 1 2 - -
C/ Sant Roc 1 5 3 2
Cases de la carretera - - - 1
C/ Nou - 2 - -
C/ Santa Teresa - 3 - 1
C/ Santa Bàrbara 4 10 - 1
C/ Santa Creu - 2 1 -
C/ Sant Jordi 1 5 - -
C/ Baixada a Santa Bàrbara 1 8 - -
C/ La Parra - 4 - 1
C/ Juan de la Figuera - 1 - 5
C/ L'Ermita - 3 1 -
Partida del Pla d'en Julià - - 1 -

-Total homes viudos 32
-Total dones viudes 120
-Total majors de 60 anys 16 32

Vicente Querol Navarro

CARLISTAS CALIGENSES
Don Carlos María de Borbón y de Este, pretendiente en la Corona de España, el 28 de junio de 1837, por Cherta (Tarragona), pasó el Ebro y, en su ruta huidiza por Ulldecona, fue a Cálig y San Mateo.
Ramón Cabrera, desde 1833 al 38 victorioso en estos cinco años, del 1838 al 40 descenderá vertiginosamente, enfermo y desamparado, después de la partida de Morella, por Berga, fue a Inglaterra, falleciendo el 24 de mayo de 1875.
En sus belicismos antes expuestos se documenta esta frase: Si ganamos, punto de concentración en los centros autorizados y si perdemos, reunión en el barranco de Vallibona.
De mis documentaciones hay una relación con 23 caligenses que fueron fieles leales a este pensamiento: Francisco Bonet Cervera, Sebastián Borrás Miralles, Joaquín Borrás Pascual, Vicente Bover Batiste, Agustín Brau Maspons, José Cabo, Agustín Caballer (a) El Grullo, Pascual Comes Serret, Bautista Chaler Doménech, Bautista Chaler Gombau, Agustín Esteller Miralles, Bautista Forner Fontanet, Agustín Gombau Miralles, Bautista Gombau (a) Paulo, Vicente Llauder Doménech, Sebastián Manel Soligó, Francisco Miralles (a) Lo Besó, Francisco Miralles Gombau, Francisco Miralles (a) Masito, Domingo Albiol Camós, Sebastián Quixal, Agustín Roda (a) El Garrit y Valentín Sans Trillet (a) El Rullo.
No deseando ser extensivo, estos 23 caligenses y otros pertenecientes de Vinaroz, etcétera, a la facción del brigadier carlista José Miralles (a) El Serrador, nacido en Villafranca del Cid (Castellón).
Juan de la Figuera Bertrán

CARTES ESCRITES PER FRA JOSEP BLANCH AL BISBE DE TORTOSA (1817-1820) (VI)
Escrit de fra Josep Blanch, de 14 d'abril de 1820
1. Sobre l'escrit adreçat a l'alcalde.
Fra Josep fa coneixedor el bisbe de les lletres que va fer arribar a l'alcalde de Càlig, de les quals li adjunta una còpia i la resposta que hi va obtenir.
2. Sobre l'obra pia fundada per Violant Cerdà.
Fins a aquest moment, pel que fa a l'obra de pietat fundada per na Violant, fra Josep li comunica al bisbe de Tortosa que encara no li ha estat possible trobar el cens de les 200 lliures d'argent.
3. Sobre el llibre de comptes de l'administració de l'ermita de la Mare de Déu del Socors.
Després de reconèixer el llibre de l'administració de l'ermita de la Mare de Déu del Socors, fra Josep indica que al llibre hi ha reflectides les entrades i les despeses que van des del mes de juny de l'any 1781 fins al juny de 1786, però que no hi ha cap signatura.
Pel que fa a les despeses ocasionades fins al juny de 1784, hi ha tres notes amb data de 15 de juliol de 1784:
• Dels comptes presentats per mossèn Agustí Mercè, aquest clavari deu a l'administració 47 lliures 4 sous 10 diners.
• D'acord amb els comptes trets per mossèn Agustí Mercè i Ramon Prunyonosa, els anys 1781 i 1782, hi havia a favor del llibre de l'administració 28 lliures 11 sous 5 diners que devia el primer més 6 lliures 3 sous 4 diners que devia el segon.
• Des de l'any 1776 fins al 1780, en què l'administrador era Melcior Aragó, hi havia una quantitat a favor de l'administració de 20 lliures i 7 sous que havia de pagar Bernat Aragó, hereu d'aquest administrador.
Al llibre, després de quatre fulls esgarrats hi ha escrit el manament de monsenyor Pere Cortés, fet durant la visita pastoral de 7 d'agost de 1784, en què li diu al clavari mossèn Agustí Mercè que cobre de Bernat Aragó les 20 lliures 7 sous que deu i que invertisca aquesta quantitat en les obres que es fan a l'ermita, i que també cobre el que deuen Ramon Prunyonosa i el mateix mossèn Agustí, quantitats aquestes que corresponen a l'any 1782.
Tot plegat, i un cop fets els comptes totals per fra Josep, el deute que va sumar mossèn Agustí Mercè des de juny de 1784 fins al juny de 1785 és de 294 lliures 19 sous 1 diner.
Tot seguit, fra Josep Blanch va traure els comptes dels havers i de les despeses de l'administració de l'ermita des de juny de 1785 fins al juny de 1786, on li apareix un dèficit de 12 lliures 15 sous 10 diners, però desconeix qui era en aquells moments l'administrador perquè mossèn Agustí ja era mort.
Fra Josep fa el que pot per cobrar les 29 lliures 16 sous que, segons una llibreta de comptes, va quedar a deure mossèn Agustí. Després de recórrer totes les passes, va poder cobrar la meitat del deute de tres hereus de l'hereu de mossèn Agustí i va invertir aquesta quantitat en el que estava manat. Dels altres hereus de mossèn Agustí no va poder traure res, malgrat la insistència amb què va actuar, ja que aquests li van dir a fra Josep que si per alguna d'aquelles el seu oncle restava a deure alguna quantitat a l'administració de la Mare de Déu del Socors que deixava en testament un bancal de garrofers perquè es vengués i es destinés la quantitat treta a avançar les obres de l'ermita.
4. Sobre la casa de Joaquim Matheu.
Mossèn Josep Blanch va comunicar als numerals i clavaris de les confraries del Santíssim Nom de Jesús i de la Mare de Déu del Roser que el bisbe estava d'acord amb el que aquestes li hi van proposar respecte de la casa propietat d'ambdues confraries.
Fra Josep li diu al bisbe que ha fet el possible per cobrar d'Esteve Querol les 30 lliures que deu a la confraria del Roser de l'any 1785, però aquest li va dir, abans de morir, que no en sabia res del deute ja que era la seua dona la que tenia compte de pagar. Passats els anys, i un cop mort Esteve, es va trobar amb la que havia estat la nova muller d'aquest i la fillastra, les quals li van dir que havien trobat dos rebuts que feien suma de 12 lliures i, per una altra banda, una neboda d'Esteve li va dir que va trobar a mancar rebuts. Finalment, després de veure els rebuts i els papers que tenien guardats dins d'un coixí, no va trobar res que fes referència al lloguer de la casa.
Fra Josep Blanch va demanar als fills de Joaquim Sans que pagassen les 20 lliures que devien del lloguer de la casa, però aquests li van dir que mai no els havien sentit a dir als seus pares que deguessen res d'aquest lloguer i que són pobres i que per poder passar no tenen res més que el jornal. Cosa aquesta que reconeix fra Josep que diuen veritat.
5. Sobre el perjudici que va causar Joaquim Cerdà.
Joaquim Cerdà no va deixar res en testament perquè res no tenia i l'única cosa que li quedava era el dret de cobrar el rèdit d'una heretat seua que havia estat venuda anteriorment.
6. Sobre el deute de mossèn Agustí Mercè.
Fra Josep insisteix en el deute de mossèn Agustí, del qual diu que va fer testament vint-i-cinc dies abans de morir, en el qual testament va deixar escrit que no recordava a deure res i si res devia a l'administració de la Mare de Déu del Socors que li deixava una heretat per a descàrrec de la seua consciència, a més de 50 lliures destinades a les despeses del seu soterrar i de deixar marmessor Ramon Gil, al qual li va donar l'encàrrec de fer complir les seues darreres voluntats.
Per acabar, fra Josep deixa palesada la seua sorpresa quan li comunica al bisbe que mossèn Agustí va fer el testament quatre mesos després de deixar l'administració de l'ermita de la Mare de Déu del Socors i que li resultava estrany que oblidés un deute tan elevat en un espai de temps tan acursat.

POESIA
TOT CANVIA EN AQUEST MÓN
Qui t'ha vist i qui, ara, et veu,
oh Càlig dels meus amors!
Els teus carrers plens de flors
i abans fems per tot arreu!
Aneu per allí on vulgueu
que està tot ben renovat.
Les basses s'han acabat
i els carrers són de ciments,
amb cases de fonaments
que cap amunt s'han alçat.
El que eren pudentes basses
ja fa temps que són jardins
plens d'arbres o gessamins
i s'han fet formoses places.
Els muls, el mateix que els ases,
han ja desaparegut,
i en el seu lloc han vingut
els cotxes i els camions
que, corrent a rebolcons,
més d'algun bac han tingut.
El que era abans l'Hort de Dins
s'està formant l'hort de cases.
I on llauraven els muls i ases
es faran bonics jardins.
I els xiquets, com els fadrins,
sense dubte, molts veureu
quelcom que ara tots veieu,
com pot ser el desviament,
per on puja i baixa gent
i tots vosaltres sabeu.
Ara, una sèquia estan fent,
millor dit, van renovant,
que va del Socors baixant
i l'aigua anirà corrent.
Així molts ho van creient,
però... serà veritat?
El camí estarà millorat,
això no ho dubta ningú,
mes, sabrà dir-nos algú:
serà prou gran el forat?
Altres coses, sí, veureu,
estimats meus calijons:
potser noves eleccions,
com ho fan per tot arreu,
però demanem a Déu
que en pau siguen sempre fetes,
sempre netes, sempre netes.
Disfrutant bona salut,
que siga sempre el canut
tot ben plenet de pessetes.
Josep Manuel Borràs i Mercè

ADIOS A MI QUERIDO ESPOSO
El día ocho de julio del 98,
qué día más señalado,
el día de Santa Isabel
despedía a mi amado.
Con un dolor sin igual,
con un dolor muy profundo,
dándole el último adiós
cuando deja este mundo.
Viéndote sufrir hora a hora,
viéndote sufrir día a día.
Si te falté alguna vez,
perdóname vida mía.
Viéndote como te marchabas
sin poderlo impedir,
con el corazón impotente
quisiera irme detrás de ti.
En estos últimos años
las cosas no nos iban bien
y yo te decía algunas cosas,
te las decía por tu bien.
Te quería mucho, Bautista,
con amor puro y fiel.
Con amargura escribo
letras de fuego en este papel.
La soledad que me espera
para poder vivir día a día.
Te quise mucho, cariño,
fuiste el único amor de mi vida.
El último suspiro que diste
yo solita me encontraba.
Sentí un dolor tan fuerte,
mi corazón se desgarraba.
Qué sensación más extraña,
mi corazón qué dolor sentía,
en aquel último suspiro
se rompió el hilo que unía nuestras vidas.
Yo te prometo, cariño,
jamás te olvidaré, mi amor.
Siempre yo recordaré
los cuarenta y tres años de unión.
Ya han pasado ocho días
y mi amor te estoy llorando,
esta noche entre sueños
yo te daba besos y abrazos.
Qué desengaño mi vida
al ver que de un sueño se trataba,
todo parecía tan real
y la felicidad se me escapaba.
Me desperté con llantos,
con pena desesperada e inquietud,
toda la noche en vela
pensando en nuestra vida y juventud.
Tenía cosas negativas,
fruto de la humanidad.
Por otra parte, cosas muy buenas
que yo podría destacar.
Valiente como ninguno,
bueno y buen trabajador,
hubiese dado su sangre por su familia
con mucho cariño y amor.
Seguiré viviendo, vida mía,
no sé si vale la pena,
yo lo voy a intentar
porque aún me quedan cosas buenas.
Rezaré mucho por ti
para que tengas la gloria,
nunca te olvidaré, cariño,
siempre te llevaré en mi memoria.
Remedios Anglés Anglés

DOLOR DE UNA FAMILIA
Uniéndome al dolor
de esta familia tan buena
se ha ceñido una desgracia
con dolor y mucha pena.
Día 15 de agosto del 98,
lo digo, con gran dolor,
ocurrió un accidente
de un joven de gran valor.
Treinta y siete años tenía
cuando el accidente ocurrió,
dejando su vida en el asfalto,
a la familia qué dolor.
Este joven tan bueno
que deja su familia con dolor,
tres hijos, esposa y padres,
con amargura y roto su corazón.
Te ha llorado toda Peñíscola
con tristeza y dolor,
también tu familia de Cálig
te queríamos mucho con cariño y amor.
J. Manuel te recordaremos
tan bueno, cariñoso y con tanta ilusión:
tus primos J. Manuel y Socorro
siempre te llevarán en su corazón.
Dios te llevará al cielo,
rezaremos mucho por ti
para que alcances la gloria
Dios estará contigo.
Familia Ramos-LLorens

ESCOLA
COMENÇAMENT DEL CURS ESCOLAR 1998-99
El dia 9 de setembre es va iniciar el curs escolar 1998-99 al Col•legi Públic Felicinda Collell.
Per a aquest curs hi ha 142 alumnes, distribuïts entre els cursos següents: P-3, P-4, P-5, i primer, segon, tercer, quart, cinquè i sisè d'Educació General Bàsica. Els alumnes han començat aquest nou curs escolar que acabarà el dia 16 de juny de 1999.
Com tots els anys, hi ha hagut moviment pel que fa al professorat. Alguns dels mestres han deixat les aules perquè no tenien la plaça en propietat mentre que uns altres ho han fet per interessos personals.
La baixes han sigut aquestes:
Josep Alegre Pacheco (P-3)
Josefina Safont Juan (P-4)
Íciar Anglés Anglés (1r EGB)
Alicia Climent Cobos (Logopèdia)
Dolors Simó Caballer (Religió)
Aquestes baixes han estat cobertes per:
Vicent Folc Prats (P-3)
Josefa Mª Fuster Vidal (P-4)
Carolina Latorre Canet (1r EGB)
Emilio Giner Moya (Logopèdia)
Àngels Beltran Boix (Religió)
Des d'aquestes pàgines de VdC donem la benvinguda als nous professors i desitgem el millor per als qui ens han deixat.
Finalment, hem de dir que el període de vacances de Nadal per a aquest curs serà des del dia 23 de desembre fins al dia 6 de gener i el de Pasqua de l'1 al 12 d'abril. A més a més, l'escola farà festa els dies 22 i 23 de febrer, amb motiu de la celebració del carnaval, i el 24 de maig, que és l'endemà de les primeres comunions.
M.A.A.

CONSTRUCCIONS RURALS
Les construccions rurals són una característica ben habitual a la comarca del Maestrat, i Càlig, com a formant d'aquesta comarca històrica, en té una bona representació al llarg i ample del seu terme.
Els materials que s'han anat utilitzant per a la construcció d'aquestes casetes són la fusta treballada de manera rústica (cabirons, llindes, portes, pallisses, menjadores...), la terra, les canyes, la maçoneria, les teules de terra cuita... però sobretot la pedra, la pedra en sec.
Al terme calijó hom pot trobar bons exemples de casetes de volta, de camp, de bassiol, de barraca, de marge... cada una d'aquestes construïda, en el seu moment, amb una finalitat ben concreta.
Les dues fotografies de casetes que acompanyen aquest text han estat fetes des del camí d'Ulldecona, ben avant de passada la cruïlla dels quatre camins, i es troben situades a la partida del Bovalar.

NOTÍCIES
I CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG
Durant les festes d'agost va tenir lloc a la població el I Concurs de Fotografia Vila de Càlig, que tenia com a objectiu recollir els moments més característics i idonis de les festes patronals 1998.
La celebració d'aquest concurs fotogràfic va ser iniciativa de Juan Luis Anglés Monroig i de Jorge Calduch Navarro, els quals, un cop establides les bases que l'havien de regir, van demanar suport a l'Ajuntament perquè en siguera el patrocinador, ja que els premis que s'havien d'atorgar contribuirien a una millor acceptació per part dels possibles concursants.
El divendres, dia 14 d'agost, es va realitzar a la biblioteca de la casa de la vila la selecció de les fotografies presentades pels 22 concursants que hi van participar. El jurat va estar format per vuit membres: Manuel Anglès, alcalde de Càlig; Maria Isabel Ramos, regidora; J. Vicent Pauner, president de la Comissió de Festes; Beatriz Mínguez, reina de les Festes 1998; Rafael Prades, fotògraf; Jorge Calduch, fotògraf; Floreal, president de l'Associació Fotogràfica Enfoque, de Benicarló; J. Luis Anglés, membre de la AF Enfoque.
Els guanyadors d'aquest I Concurs de Fotografia Vila de Càlig van ser:
CLASSIFICACIÓ DE LES FOTOGRAFIES PRESENTADES AL CONCURS
30 fotografies generals
21 fotografies locals
8 fotografies infantils
Total: 59 fotografies
PREMIS
Millor fotografia: Francisco Rillo, de Benicarló
Accèssit millor fotografia: Joaquín Foix, de Benicarló
Premi local: Enrique Robles, de Càlig
Premi infantil: Laura Pallarés, de Barcelona
Primer accèssit: Encarna Albiol, de Benicarló
Segon accèssit: Paquita Sorlí, de Benicarló
Tercer accèssit: Irene Cardellat, de Càlig
Per a Jorge Calduch, aquest concurs es va fer a Càlig perquè «a tots els pobles de la comarca es fan periòdicament concursos fotogràfics patrocinats pels ajuntaments o bé a iniciativa d'alguna associació» i que després de parlar-ho amb J. Luis Anglés, van pensar «de muntar a Càlig aquest concurs de fotografia».
Davant de l'èxit obtingut en aquest primer concurs, malgrat el poc de temps que hi ha hagut per fer-ne una difusió ampla, els promotors n'estan ben satisfets del resultat i confien, de cara a l'any que ve, programar un nou concurs que replegue uns altres aspectes interessants de la població.
A.Q.A.

ELS CALIJONS VAN CELEBRAR, EL DIA 6 DE SETEMBRE, LA FESTA DEL SOCORS
Amb un dia esplèndid i calorós es va celebrar a l'ermita, el dia 6 de setembre, la festivitat de la Mare de Déu del Socors. El bon temps i sent que la festa va caure en diumenge van afavorir l'anada de molts calijons i, també, forasters al paratge ermità.
Els actes que es van dur a cap van ser els de costum.
Al començament de la celebració de la missa, mossèn Salvador Portolès va recordar als assistents que enguany es complia el desè aniversari de la inauguració de la restauració de les pintures, que tot i que el poble ho va celebrar el dia 1 de maig de 1988, va ser monseyor Ricard Maria Carles, avui arquebisbe de Barcelona i llavors bisbe de Tortosa, qui va fer la inauguració oficial el dia 6 de setembre d'aquell any.
L'homilia de la festa mariana la va fer mossèn Ramon Labernié, natural de Benicarló i vicerector del Seminari Diocesà de Tortosa, el qual va dir: «...tinc una gran alegria de compartir amb el poble de Càlig aquesta festa perquè el meu avi, que al cel sia, era fill d'aquest poble i des de menut pujava aquí dalt a celebrar la Pasqua i el dia de Sant Vicent. Em sento content de veure aquesta ermita tan bonica i tan ben arreglada i de veure tanta gent. Veig que les arrels d'aquest poble estan ben fonamentades perquè estan posades en la Verge Maria, en la Mare de Déu del Socors.»
Pel que fa a les ofrenes, a més dels rams de flors de les reines i dames i del carrer de l'Ermita, hi va haver un donatiu particular per ajudar a pagar el jou de la campana, que ara és de ferro, ja que l'any passat el que hi havia de fusta es va trencar i va fer caure la campana al replanell del campanaret.
A migdia, al pati dels Pous i com ja és habitual, la Comissió de Festes va fer tretze paelles d'arròs que es va repartir entre les persones que van decidir de dinar al paratge.
A la tarda, els actes religiosos a dins de l'ermita, la processó de la Mare de Déu pel recinte i les danses tradicionals de Càlig van omplir aquesta part de la diada festiva.
A.Q.A.

EL CENTRE DE CULTURA PERE DE BALAGUER OBRI UNA PÀGINA WEB
El Centre de Cultura Pere de Balaguer, aprofitant els avanços que ofereix la tecnologia, ha obert una pàgina a Internet. Aquest és un nou recurs de possibilitats de difusió cultural i d'informació obert a tot el món, on cada vegada hi ha més persones que, fent servir l'ordinador, es llancen a navegar a través de les pàgines d'Internet per comunicar-se, per introduir-se en una quasi inacabable varietat d'ofertes brindades pels sectors comercials, informatius, institucionals, editorials, turístics, culturals, d'entreteniment...
A la pàgina web del CCPB, que s'anirà confeccionant amb el temps amb la introducció de la informació que té acumulada fins a hores d'ara el Centre de Cultura i de la que de mica en mica s'anirà aconseguint per completar els diversos apartats que en dissenyaran l'estructura, hi ha previst d'incloure una guia de la població, una llista de les associacions culturals i esportives que hi ha avui a Càlig, informació municipal, les festes que es fan al llarg de l'any a la localitat amb uns textos explicatius i amb fotografies per il•lustrar-los, un costumari que replegarà les tradicions més peculiars del poble... Tot plegat, les possibilitats que ofereix la pàgina web, posant-hi imaginació, pot esdevenir -i aquesta n'és la finalitat- una font d'informació ben suggeridora adreçada a la difusió de la cultura que s'ha fet i que es fa al poble de Càlig.
Amb tot, cal dir que aquesta iniciativa, que com hem vist suara és força engrescadora, va nàixer per poder introduir a les pàgines d'internet el contingut de la revista Vila de Càlig i ampliar-ne així la informació i la difusió.
L'artífex i dissenyador de la pàgina web del CCPB ha estat Vicent Pomada i Carbó. Ell és qui dirigirà aquest nou vessant de difusió del CCPB i a qui caldrà adreçar -si cal a través del correu electrònic que apareix a l'inici de la pàgina web- els suggeriments i les informacions que les associacions vulguen introduir en aquesta pàgina, de la mateixa manera que també ho poden fer totes aquelles persones que estiguen interessades a millorar la pàgina web del CCPB mitjançant l'aportació de suggeriments, informacions o treballs que siguen d'interès per als navegants d'Internet.
A.Q.A.
Adreça Internet del Centre de Cultura Pere de Balaguer
http://www.geocities.com/Athens/Delphi/5045

EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIES PER JOSÉ BORRÁS
Entre les diverses activitats que hi havia programades per a les festes patronals d'enguany, cal esmentar l'exposició de fotografies, feta per José Borrás, a la sala d'exposicions i conferències de la casa de la vila.
L'exposició, que es va obrir al públic el dia 12 d'agost, estava formada d'una bona selecció de fotografies, la majoria de les quals amb referència al paisatge calijó: soques d'olivera, casetes de camp, portelles d'entrada a horts, margenades... i algunes a l'ermita de la Mare de Déu del Socors.
La plasticitat de les imatges dels temes triats per a aquesta exposició, recollien treballs rurals i formacions capricioses de la natura, tan habituals i constants al terme de Càlig, els quals passen sovint desapercebuts entre els qui viuen ací. És potser per això que aquestes fotografies, en què el fotògraf procurava captar els detalls més sorprenents i mostrar-los plenament enquadrats a l'espectador, produïen una sensació de descobrir allò que ja tenia per conegut.
Un cop tancada l'exposició, la valoració que hi fa J. Borrás és «en un sentit pràctic, perquè hi va haver una bona afluència de gent i acceptació per part del públic, és a dir, que va agradar». I afegeix que aquest resultat el creu així perquè «les fotografies eren imatges de la terra, coses d'aquí del poble».
Encara que és massa prompte per decidir de muntar una altra exposició, concretament de cara a les festes de l'any que ve, J. Borrás diu que «m'agradaria exposar tots els anys i poder expressar el que m'agrada, encara que una exposició sempre costa cara».
A.Q.A.

INICIADA LA QUARTA FASE DE LES OBRES DE LA CASA DE CULTURA
Recentment han estat reiniciades les obres de la casa de cultura amb la posada en marxa de la 4ª fase i la 4ª fase bis, amb un import superior als vint-i-quatre milions de pessetes. L'empresa que durà endavant la realització de les obres d'aquesta fase es Construc-sénia, SL.
En aquesta fase hi ha previst d'acabar, pràcticament, tota la planta superior, que és la que dóna a l'avinguda de la Constitució, on també es troba inclosa la façana que -recordem- serà idèntica a la que hi havia anteriorment.
Pel que fa al material que s'utilitzarà per al terra, cal dir que serà de terrasso, tret del dels serveis que serà de ceràmica.
En aquesta planta, a més dels serveis, hi haurà un minicinema amb una capacitat per a 85 butaques, una sala destinada, en un principi, a les mestresses de casa i diversos despatxos que s'adjudicaran, quan pertoque, a aquelles societats locals que els sol•liciten.
M.A.A.

NOTÍCIES BREUS
Resultats de les primàries socialistes a Càlig
Clementina Ródenas va guanyar les eleccions primàries dels socialistes a Càlig, les quals van tenir lloc al mes de juliol a la seu del PSPV-PSOE, situada al carrer de la Baixada a Santa Bàrbara. Els altres candidats que es presentaven a aquestes eleccions eren Romero i l'exministre Antonio Asunción. Dels 28 vots emesos, 21 van ser per a Ródenas, 4 per a Asunción i 3 per a Romero.
Segons Maite Sans, secretària general del PSPV-PSOE a Càlig, la participació va ser elevada, ja que s'havia de tenir en compte que molta gent es trobava fora de la població.
Confecció de vitralls per a la casa de cultura
La casa de cultura tindrà uns vistosos vitralls dissenyats i confeccionats per l'artista valencià Ximo Roca, el qual ja ha fet arribar a l'Ajuntament de la vila el projecte que se li va encarregar. Aquests vitralls serviran per ornamentar algunes de les finestres que hi ha a l'edifici.
L'Ajuntament té prevista la construcció d'un poliesportiu a la vora del cementeri municipal
L'Ajuntament ha comprat un terreny situat al costat del cementeri municipal per la quantitat de 200.000 pessetes, on en un futur hi ha previst de construir un poliesportiu. Aquesta obra, que ja fa temps que es té pensada, es destinarà a l'esport i l'esbargiment dels més joves.
Sopar d'agermanament de la quinta de 1974
La quinta de l'any 1974 va fer, a finals del mes de juliol, un sopar de germanor a un restaurant de Vinaròs, a fi de passar unes hores junts els qui van nàixer aquest any, ja que, habitualment, és difícil de coincidir tots plegats en un lloc i celebrar-ho.
Va avant l'obertura del nou carrer situat vora la casa de cultura
Els primers passos per tal de poder obrir de forma oficial el carrer que anirà paral•lel al carrer de Sant Roc i a la futura casa de cultura, ja estan en marxa. Aquestes obres són necessàries a fi de poder acabar les de l'edifici, perquè les clavegueres de desguassament han d'anar a parar a la canonada central que travessa el futur carrer, que ja està en projecte fa temps.
L'estiu passat es van fer les primeres obres, que van consistir a obrir una rasa al carrer amb una excavadora.
El Ple de l'Ajuntament ha demanat una subvenció al PRODER destinada a la casa de cultura
L'Ajuntament va sol•licitar, al Ple del mes d'agost, una subvenció de vint-i-dos milions de pessetes del Programa de Desenvolupament Rural (PRODER) per dur a terme les obres de la casa de cultura. Aquesta subvenció, que té amples possibilitats d'aprovar-se, seria, si arriba a cap, una espenta important per poder desenvolupar les últimes fases de la construcció.
L'Ajuntament acorda, per unanimitat, llevar els fils que hi ha enganxats a la Torre
Al Ple del mes d'agost es va acordar, per unanimitat, remetre dos escrits, l'un a Hiberdrola i, l'altre, a Telefònica, perquè traguessen els cables i els fils que hi ha clavats a la façana de la Torre i a altres edificis que entraran en el projecte de restauració.
Aquesta va ser una de les mesures urgents que va demanar Miguel García Lisón, arquitecte encarregat de realitzar el projecte de restauració i rehabilitació de la Torre.
La Diputació de Castelló subvencionarà les instal•lacions de la depuradora
Segons un comunicat rebut per l'Ajuntament, l'any 1999 Càlig rebrà de la Diputació de Castelló l'ajuda necessària per tal de millorar les instal•lacions de la planta depuradora d'aigües residuals, ja que la que hi ha avui no compleix la legislació vigent, motiu pel qual la Conselleria de Sanitat ha presentat una queixa davant l'administració local.
Crema Catalana insisteix a demanar un local per a destinar-lo a seu social de l'entitat
L'AC Crema Catalana ha renovat la petició d'un local per tal de poder dur a terme les seues activitats, la qual va ser llegida al plenari del mes d'agost. El Ple va acordar de remetre una comunicació a l'associació per a indicar que quan les obres de la casa de cultura s'acaben, aquesta, com les altres associacions que ho sol•liciten, podran gaudir d'un local en aquest edifici.
Edició d'una publicació sobre Càlig
L'Ajuntament, acollint l'oferta d'una empresa, va acordar, durant el Ple del mes d'agost, demanar la confecció de 500 butlletins, amb la incorporació d'una llista de carrers, perquè les persones interessades i visitants puguen informar-se de la nostra localitat.
La llar del jubilat gaudirà de mampares
Al Ple del mes de setembre, l'Ajuntament va acordar de sol•licitar a la Conselleria de Benestar Social una subvenció per tal de col•locar, a la llar del jubilat, unes mampares que separen una zona de fumadors d'una altra de no fumadors. Les mampares que s'han demanat estan valorades en 300.000 pessetes i la Conselleria subvencionarà el 20 o el 30% del cost.
La Comissió de Festes ha presentat al Ple els comptes de les festes 1998
Al Ple del mes de setembre es van fer públics els comptes dels rebuts i de les factures de les festes 1998. Segons J.V. Pauner, president de la Comissió de Festes, el balanç és molt positiu pel que fa al resultat de les revetlles, ja que es van traure 1.200.000 pessetes de la taquilla i 3.450.000 pessetes dels abonaments.
Els espectacles de bous, que costen més de 2.000.000 de pessetes, són, tanmateix, la partida que més despeses comporta.
Daniel Gil ha celebrat els 100 anys
Daniel Gil Fontanet va complir, el dia 16 de setembre, 100 anys, i l'Ajuntament, en nom del poble, el va homenatjar i li va fer lliurament d'una placa commemorativa. També es va afegir a aquest homenatge l'Agrupació Musical Vila de Càlig. La família va convidar els assistents a l'aniversari de Daniel Gil a un refrigeri.

S.A.Q.

JOAQUIN BORRAS HA PRESENTAT LA DIMISSIÓ COM A PRESIDENT DEL PP A CÀLIG
Al llarg del mes de juliol van augmentar els rumors sobre la possible dimissió del president del Partit Popular, Joaquín Borrás. Segons fonts fiables, aquest va comunicar la intenció de deixar el càrrec durant un sopar on van assistir els diputats autonòmics Luis Tena i Francisco Moliner.
Les discrepàncies dins del propi partit han pogut ser el detonant d'una crisi que ja va esclatar, fa algun temps, amb la dimissió del portaveu del PP a l'Ajuntament de Càlig, Íciar Anglés, i que ha tingut continuïtat amb les divergències de parers entre J. Borrás i l'equip parlamentari encapçalat per Mª Isabel Ramos.
Un altre punt que cal tenir en compte i que ha pogut influir el president del PP per a presentar-ne la dimissió és l'afer de la casa de la música, en la qual, i segons els informes, va escatimar materials, fet pel qual encara avui es troba per insonoritzar, cosa aquesta que va afectar la seua imatge pública. A més d'això, J. Borrás també ha sigut protagonista per la presumpta ocupació il•legal d'un tros de via pública i, últimament, perquè l'arquitecte no ha certificat les obres que ha realitzat a la casa de cultura l'empresa constructora que dirigeix perquè hi ha tres centímetres de desnivell en el terra de l'edifici. Malgrat això que hem esmentat, i que ha estat negat en tot moment per J. Borrás, aquest ha fet ús de la pressió per cobrar les obres realitzades.
L'Ajuntament, amb el suport del Grup Popular, seguirà amb les indicacions que dicten els tècnics, i recolzarà les conclusions a què aquests arriben.
La crisi dins del PP pot acabar, finalment, amb la convocatòria immediata d'unes eleccions per traure una nova executiva coordinada pel diputat autonòmic Luis Tena. D'aquesta executiva sortirien, segons les declaracions del propi L. Tena, nous noms de gent jove de dins del partit a Càlig.
S.A.Q.

EL BISBE DE TORTOSA HA OBERT EL PROCÉS PER A LA BEATIFICACIÓ DE SACERDOTS CALIJONS
Al mes de setembre, al palau episcopal de Tortosa i sota la presidència del bisbe monsenyor Xavier Salinas i la presència d'un delegat del Vaticà, es van reunir els familiars més directes dels sacerdots de la diòcesi de Tortosa que van perdre la vida durant la guerra civil de 1936-39. Amb aquest acte s'iniciava el procés per a la beatificació d'aquests clergues considerats màrtirs de la guerra civil.
De Càlig van acudir les famílies Anglès, Bayarri i Zaragozà per donar testimoni dels records que conserven dels seus familiars i adjuntar-los als expedients oberts per al procés de beatificació.
Aquest procés, al qual hi ha el nom de set sacerdots calijons, està dirigit a la diòcesi tortosina per Mn. Manuel Giner i Mn. Isaïes Riba.
A fi de recopilar totes les dades i vivències possibles, Mn. Salvador Portolès, rector de la parròquia de Càlig, va fer una crida durant l'homilia perquè les persones que poguessen aportar alguna cosa, com ara documents i records de batejos, primeres comunions, primeres misses, anècdotes, relats, fotografies... dels sacerdots calijons, que ho fessen arribar a la parròquia per a incloure-ho als dossiers que s'han obert.
Finalment, cal afegir que una breu ressenya de la vida dels set sacerdots calijons, ara inclosos dins del procés de beatificació, es pot llegir en el llibre Sacerdots diocesans fidels fins al martiri, de Mn. Manuel Garcia Sancho.
A.Q.A.

SESSIONS PLENÀRIES
SESSIÓ ORDINÀRIA
6 de juliol de 1998
1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 6/98, per un import de 2.983.402 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Inmobiliaria Orolar, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 11, parcel•la 103. Exp. 46/98.
A Gerhard Bork i a Alfredo Krokowski, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 3, parcel•la 14. Exp. 47/98.
A Elena Monroig Ferreres, per a l'ampliació de l'habitatge a l'immoble situat al carrer de la Raval, núm. 28. Exp. 50/98.
A Secundino Anglés Piñol, per a la construcció d'un magatzem a l'immoble situat al c. Sant Jordi, núm. 6. Exp. 57/98.
A José Esteban Bel Bel, per a la construcció d'un magatzem a l'immoble situat al c. Sant Roc, núm. 16. Exp. 61/98.
A Salvador Sorlí Benedito, per a la construcció d'un habitatge i d'un magatzem a l'immoble situat al c. Benicarló, núm. 6. Exp. 58/98.
4. S'informa, favorablement, de les sol•licituds de llicència tramitades a instància de José Antonio Gregori Ruiz, en nom i representació de la mercantil Pirotécnia Tomás, SL, per a la instal•lació de l'activitat de magatzem de productes pirotècnics, situada al polígon 5, parcel•les 258, 259, 260, 261, 278 i 279, i de l'expedient tramitat per José Bautista Sebastiá Borrás, en nom i representació de la mercantil Sebastiá González, CB, per a l'ampliació de l'activitat de granja de porcs, situada al polígon 15, parcel•la 203.
5. S'adjudiquen les obres de la «Casa de Cultura, 4ª fase» i la «Casa de Cultura, 4ª fase bis» a la mercantil Construc-sénia, SL, NIF núm. B43320506, per la quantitat de 9.500.000 pessetes i de 14.446.000 pessetes, respectivament, més una millora del 4% en l'execució de l'obra, amb un termini d'execució de sis mesos, comptadors des de l'acta del replanteig.
6. S'aprova el programa de festes patronals per a 1998 i es nomenen reina de les festes, Beatriz Mínguez Mercé; reina infantil, Vanesa Aguayo Rodríguez; i mantenidora, Teresa Monroig Salom.
7. S'aprova una retribució de 101,60 ptes/m3 per a 1998 a la Sociedad Regional de Abastecimiento de Aguas, SA (SOREA).
8. S'acorda comprar, a Pedro Fontanet Marzá, l'immoble que hi ha al paratge situat al polígon 12, parcel•la 25, per la quantitat a l'alça de 200.000 pessetes, i destinar-lo a bé de domini públic, com a zona d'esbargiment.
9. S'autoritza a José Manuel Arayo Febrer, a Susana Macho Plaza i a Teresa Adell Cifre la instal•lació de taules i cadires a l'av. Constitució, al c. Doctors Marzà i a la pl. Vicent Blasco, respectivament.
S'autoritza a Hnos. Paulo, SL, la instal•lació d'un gual permanent a l'immoble situat al pg. En Blai Osanz, s/n.
Es proposen com a dies festius per al curs escolar 1998-99, a efecte escolar, els dies 22 i 23 de febrer i 24 de maig de 1999.
Es concerta amb l'entitat Mutua General de Seguros l'assegurança d'accidents dels membres de la corporació en l'exercici de les seues funcions, i també l'assegurança d'incendis i robatori de diversos edificis municipals.
10. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, corresponent al primer trimestre de 1998.
11. Diverses preguntes sobre les entrades a la correguda de la beneficència, les obres a les piscines, el quarter, la casa de cultura i l'edifici de la Torre.
SESSIÓ ORDINÀRIA
3 d'agost de 1998
1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/98, per un import de 2.604.100 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Renate Akhavan, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 9, parcel•la 124. Exp. 69/98.
A Barbara Weis i a Michael Romacker, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 2, parcel•les 191, 245 i 317. Exp. 69/98.
4. S'acorda sol•licitar una subvenció a l'associació Maestrat-Plana Alta per a l'edifici casa de cultura.
5. Es concedeix autorització a Arturo Gascó Tafalla i a dos més per a connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua, als immobles situats als polígons 11 i 12, parcel•les 22, 111 i 301, respectivament.
S'autoritza a Josefa Borrás Gumbau i a José María Vizcarro Marzá la instal•lació d'un gual permanent als immobles que hi ha a la pl. Vella, 7, i a la pl. Ramón y Cajal, 4, respectivament.
6. S'acorda iniciar un expedient sancionador a Joaquín Querol Borrás per realitzar obres sense llicència municipal.
7. Diverses preguntes sobre les obres d'electrificació del paratge del Socors i la confecció de la llista de carrers.
SESSIÓ ORDINÀRIA
7 de setembre de 1998
1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/98, núm. 33 a 50, per un import de 6.530.912 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Vicente Conesa Batiste, en representació de la Granja Conesa, SL, per a l'ampliació de la granja porquina, situada al polígon 16, parcel•les 207, 20 i 18. Exp. 98.
4. S'autoritza a José Vicente Gascó Serret la instal•lació de gual permanent a l'immoble que hi ha a la pl. Ramón y Cajal, cantonada amb el c. Sant Jordi.
S'autoritza a Enrique Monroig Noguera la instal•lació de taules i cadires al c. el Pont.
S'autoritza a Crisanto Sanz Alberich la instal•lació d'un rètol a la façana de l'immoble que hi ha a l'av. Constitució, núm. 77.
S'autoritza a Inmobiliaria Orolar la instal•lació d'una canonada d'aigua al tram de camí que va des de la parcel•la 144 fins a la parcel•la 167 del polígon 9.
Es ratifica el decret de l'alcaldia mitjançant el qual se sol•licita una subvenció a la Conselleria de Benestar Social per a l'equipament de la llar de la tercera edat.
5. S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per Francisca Monfort Gil en garantia de la prestació del servei de neteja de les escoles públiques i de la casa de la vila.
6. Diverses preguntes sobre festes i obres.

ESPORTS
EL CÀLIG CF HA INICIAT LA PRETEMPORADA AMB UN CANVI DE DIRECTIVA I AMB DIVERSOS PARTITS AMISTOSOS
El Càlig CF (després d'haver canviat el nom pel que fins a hores d'ara era Unión Deportiva Caligense( ha canviat, en part, la composició de la seua Junta Directiva. El nou president, José Ferreres, encapçala aquesta temporada l'entitat esportiva de la nostra vila.
També hi ha hagut canvis d'entrenadors: Ramon Gasulla, que l'any passat dirigia el primer equip i, alhora, els juvenils, aquest any prepara únicament els juvenils; i Juanjo Martorell, de Benicarló, que durà les regnes com a entrenador del primer equip. Renovades aspiracions per a un club també renovat.
La pretemporada ha estat, com cada any, diferent. Això no obstant, aquest any ho ha estat com a resultat del gran nombre de partits de preparació que altres anys no s'havien fet. Com a exemple cal fer notar el partit jugat entre el nostre equip, de segona regional, i (per primera vegada a la història de la nostra entitat( el Vila-real, un equip de primera divisió. Aquest va pujar de categoria la passada campanya. Un gran èxit aconseguit per la Directiva i pels jugadors calijons poder dur a Càlig un equip de tanta rellevància esportiva. El resultat final, menys important, va ser de 0-9 per als vila-realencs.
Uns altres partits, com són ara els jugats contra el Castelló amateur, l'Ampostí, el Sant Jordi, el Godall i el ja tradicional amistós amb el Benicarló (que es va jugar entre setmana perquè el camp es trobava en mal estat a causa de la pluja), han servit per a fixar el sistema de treball del nou preparador local.
Ricard Gumbau i Morera

TAULA DE RESULTATS DE LA PRETEMPORADA DEL CÀLIG CF
29.07.98 .......Càlig 0 - Vila-real 9
06.08.98 .......Càlig 0 - Benicarló 0
09.08.98 .......Càlig 1 - Castelló 6 ............Gol marcat per Mario.
16.08.98 .......Ampostí 0 - Càlig 3............Gols marcats per Àngel (2) i Manu.
30.08.98 .......Sant Jordi 4 - Càlig 0
06.09.98 .......Godall 1 - Càlig 2...............Gols marcats per Àngel i Jaime.

CAMPIONAT DE FUTBOL 1998/99
Un cop començada la lliga, hem ha pogut observar la capacitat que tenen els jugadors del Càlig CF per tal d'aconseguir allò a què aspira el club: l'ascens a la primera categoria regional.
Martorell, entrenador del primer equip, no vol parlar encara de l'ascens i prefereix continuar amb el treball que, diumenge a diumenge, situen el Càlig CF en els llocs alts de la classificació.
Encara és potser massa prompte per a fer un balanç del joc calijó, ja que només s'han jugat tres partits i la temporada és molt llarga. Tot i això, els aficionats esperen i desitgen la consecució, al final d'aquesta lliga, del premi comentat abans.
Ricard Gumbau i Morera

TAULA DE RESULTATS DEL CÀLIG CF
01 .......13.09.98 ..................Rossell 1 - Càlig 2 .................Gols marcats per Àngel i Jaime (penal).
02 .......20.09.98 ..................Càlig 3 - Sant Jordi 2 ............Gols marcats per Raül, Òscar Grau i Jaime (penal).
03 .......27.09.98 ..................Bell-lloc 2 - Càlig 1 ...............Gol marcat per Jaime (directe des del còrner).


CLASSIFICACIÓ DEL CÀLIG CF
TEMPORADA 1998/99
........................J .......G .......E .......P ........Gf ...........Gc ........Punts ..........Total
Setembre ........3 .......2 ........0 .......1 ..........6 .............5 ............6 ................6
Total ...............3 .......2 ........0 .......1 ..........6 .............5 ............6 ................6

1 comentari:

Adolfo ha dit...

Solamente matizar que el nombre de mi abuelo no es Juan Bautista O^Callaghan. Se llamaba Carlos O`Callaghan. Mi hermano (médico en Vinarós) no se llama Rafael. Su nombre es Francisco Cabadés O`Callaghan.
Un saludo
Adolfo Cabadés O`Callaghan