INAUGURACIÓ DEL MURAL ELABORAT PER LA TARONJA MECÀNICA

Abans de començar els diversos parlaments, l'alcalde, Manuel Anglès, i la reina de les festes de Càlig van inaugurar el mural situat a l'interior de l'auditori, elaborat per l'equip d'artistes la Taronja Mecànica, format per diversos creadors del País Valencià.

La idea de col·locar un mural commemoratiu de la inauguració del Centre de Cultura va sorgir de l'Ajuntament de Càlig, a través de l'alcalde i del regidor de Cultura. El sentit de fer aquest mural partia de la base d'intentar reflectir en un pannell el treball dut a terme fa 69 anys per aquelles persones que van crear un centre cultural a la població. La idea del mural, per tant, va ser transportar el record d'aquella gent que, sense tenir grans mitjans -ni econòmics ni tècnics, únicament el desig de dur la cultura al nostre poble-, van arribar a construir l'edifici que ara s'ha renovat.

En un començament el mural havia de ser exclusivament una obra pictòrica on havien de quedar retratades les persones que van intervenir en aquella primera construcció, tanmateix això era una cosa impossible ja que hi va participar molta gent del poble.

Els qui van confeccionar aquest mural van iniciar unes converses amb gent gran de Càlig que va participar en la construcció o bé que recordava aquells anys. Després de diverses deliberacions sobre la idea que els hi havia transmès la gent, van arribar a la conclusió que el millor era confeccionar una obra al·legòrica, i això va dur a la realització d'un mural esculpit, cosa que dóna més força a les imatges que s'hi representen.

Els qui van intervenir en la realització d'aquest mural van ser Pau Puig, Iban Borràs, Glòria Hernandis, Salva Ibáñez i Tere Fontanet. El treball, fet sobretot durant tot el mes de juny d'enguany, va ser prou complex, ja que es va utilitzar una base d'escaiola endurida sobre la qual es van esculpir les diferents figures de la composició. A causa de la grandària del mural (5 x 2,5 metres), s'havia d'anar amb compte de no perdre la proporció de les figures, i mesurar aquesta proporció de tant en tant a una certa distància que permetera una visió global, ja que es treballava directament l'escaiola sense la utilització de quadrícules ni motles.

Les figures anaven apareixen a poc a poc amb el treball de la picoleta i de les gúbies. Finalment, un cop acabada la composició, el treball es va completar fent desaparèixer el blanc de l'escaiola amb una pàtina que imitava els metalls coure i bronze. La utilització de la pàtina de metalls a sobre l'escaiola (ja que la pàtina es pot utilitzar imitant altres tipus de matèries, com és per exemple el marbre) va ser per donar-li a la composició una força i una lluminositat, especialment a les figures, que destacara aquesta obra a dins de l'auditori, cosa que sens dubte s'ha aconseguit.

El dia de la inauguració es va repartir un díptic explicatiu de l'obra a les persones que van assistir a l'acte inaugural del Centre de Cultura.

Iban Borràs i Serret