dijous, 13 de setembre de 2007

Revista nº 35.- Abril - Maig - Juny 1998

EDITORIAL

Cada estació de l'any ens ofereix tota una seguida de motivacions ben característiques que, malgrat ser ben sovint repetidores, vénen carregades, tanmateix, de noves ganes d'iniciar-les i de tornar-les a viure. Ara som a l'estiu. És un temps dedicat a l'esbargiment més divers.
A Càlig hi ha una bona quantitat de veïns que prenen aquesta part de l'any per fer algun viatge cap a altres indrets, unes vegades allunyats i unes altres pot ser que no tant.
Aquest és, també, un temps en què la premsa dedica una part de les seues pàgines a enumerar llocs idíl·lics per passar les vacances; on les agències de viatges s'afanyen a dibuixar llocs paradisíacs perquè el possible consumidor gaudisca d'estatges més enllà del que entenem per confortables, visite ciutats, museus i monuments (sembla que com més millor( i descobrisca paratges inimaginables a un preu assequible quasi que per tothom; on el turisme rural, sorgit no fa massa temps a casa nostra com a indústria d'esbargiment, ofereix tot un ventall de noves experiències perquè la gent s'aprope a la natura i s'hi senta plenament a gust i realitzada.
Avui tothom, si ho vol, pot disposar d'alguns dies de descans (encara que aquests siguen escadussers( per viatjar i conèixer noves terres, nous costums, noves cultures, nova gent...
Però l'estiu (com també ho són la resta de les estacions de l'any( ens brinda l'oportunitat d'acostar-nos a descobrir casa nostra, a conèixer l'extens llegat cultural que posseïm els valencians, a perdre'ns entre aquesta natura mediterrània situada tan prop de nosaltres i de vegades tan allunyada, a sentir-nos identificats amb l'espai natural de la nostra terra i a capir que aquell eslògan que únicament es fixa en el sol i en les platges del nostre país ha estat (i tal vegada continua sent( un reclam capdavanter, divulgat des de ja fa temps per les empreses del sector turístic, per atraure la gent de fora i fer diners ràpids, cosa que ha donat com a resultat el malbaratament i la destrucció d'una bona part de l'entorn natural, paisatgístic i cultural del País Valencià.

COSTUMARI

CULLERES, DONES

Hi havia una vegada al poble una família molt pobra, havien de passar de qualsevol cosa que trobaven , però l'home tenia un ofici, era el de fuster, però no d'aquests que fan grans mobles, d'aquests que reparen les portes i les finestres de les cases. Ell només treballava la fusta de boix i feia culleres. Es passava el dia raspan la fusta per traure unes culleres magnífiques . La mare i la filla les venien, i per a això havien de recórrer tots els carrers del poble cridant culleres, dones, venc culleres bones. També anaven a uns altres pobles del voltant, i sempre feien anar la mateixa tonada: culleres, dones, venc culleres bones. A la nit, quan arribaven a casa feien comptes dels diners que havien tret i que ben just els arribava per passar.
Un dia la mare es va posar malalta i va haver de ser la xiqueta la que havia d'anar pels carrers i cridar allò de: culleres, dones, venc culleres bones. Però ningú no li'n comprava. I aquesta malastrugança es va anar repetint un dia i un altre dia i un altre més.
Però la ciqueta sortia tots els dies per veure si algun li'n comprava alguna i cridava ben fort: culleres, dones, venc culleres bones. En això que passant per un carrer, una dona, des de darrere d'un canyís la va cridar i li'n va comprar una, però li va dir que no tenia diners, que si volia li la barataria per una nina que ella tenia des de feia molt de temps.

ENTREVISTA

PA I XOCOLATE, UN LLIBRE PER A CÀLIG

Encara que des de l'any 1981 viu a Benicàssim, Teresa Monroig Salom va nàixer a Càlig, a la casa que té a la plaça Vella, el 17 de febrer de 1951, on va viure fins que per motius de treball, des de l'any 1974 en què va aprovar les oposicions de professora d'EGB, es va traslladar a altres pobles: Peníscola, la Vall d'Uixó, Cabanes, Arboç del Penedès, Suera, Orpesa i Benicàssim.
Està casada amb Vicent Roman, reconegut aquarel·lista que ha realitzat obres i exposicions a diversos pobles de les comarques del nord del País, amb qui té dos fills, Dídac i Laura.
L'excusa que hem triat per dur una conversa agradable amb Teresa ha estat la publicació del seu llibre Pa i xocolate, un llibre que cal tenir a la biblioteca de casa nostra perquè és una part de la història dels calijons vista pels ulls de dues germanes bessones.
La veracitat de les expressions escrites al llibre, els detalls que envolten l'obra i la identificació dels personatges i del poble (el nostre( en què passen els fets traslladen el lector a una realitat tan concreta que moltes generacions s'hi poden identificar totalment i reviure, a través de la lectura de Pa i xocolate, alguns dels episodis que segurament recordaran amb una certa curiositat i enyorança.

Quan vas sentir la necessitat d'escriure Pa i xocolate, un llibre que conta la infantesa de dues germanes bessones?
Va ser un sentiment de voler retrobar aquelles coses i aquells fets que m'havien passat durant uns anys que no volia que se m'escaparen, perquè per a mi van ser molt feliços, així que els vaig posar sobre el paper i va sortir aquest llibre.

Quan et poses, però, a escriure'l?
A mi, escriure, m'ha agradat sempre. Un dia, mentre el meu home pintava i els meus fills estudiaven a València, em vaig posar davant de l'ordinador i vaig començar a escriure una miqueta la història de la meua vida. Va començar a nàixer, llavors, aquest llibre que era com un repte per saber quines coses recordava de la meua infantesa i, al poc temps, me'n vaig adonar de la gran quantitat de records que conservava.

Què és el que tenies més present a l'hora d'escriure el llibre?
Sobretot els costums, perquè molts d'aquests s'han perdut o almenys són avui molt diferents, i és que els temps han canviat moltíssim. El que he volgut recuperar jo una mica amb el meu llibre són també aquelles persones que vaig conèixer i sobretot la seua manera de viure.

Pa i xocolate recull les vivències viscudes des del naixement fins a la primera comunió.
Ara únicament recull aquesta part de la vida perquè jo considero que la comunió és el començament (com si diguéssem( de l'adolescència. Els xiquets i les xiquetes una volta han fet la comunió enceten una nova vida i deixen darrere la infantesa.

És per això, potser, que al llibre s'expressa aquest malestar sincer perquè les bessones han d'esperar un any més a fer la primera comunió?
Anar vestides amb aqueixos vestits blancs, ser protagonistes, que els teus pares ja no et diguen coses... en fi les xiquetes teníem pressa que aqueix dia arribara prompte perquè pareixia que mai no arribava.

Eres conscient, quan escrivies el llibre, que el llegiria molta gent de Càlig i que aquesta se sentiria identificada amb les vivències viscudes per les dues germanes?
Pensava que a la gent del poble també els agradaria perquè a mi també m'hagués agradat que algú hagués escrit un llibre semblant. No obstant això, penso que els lectors sabran moltes més coses de les que jo he escrit i que els records d'aquestes xiquetes els ajudaran a reviure les seus pròpies vivències. Cada u de nosaltres té la seua pròpia visió de les coses i les expressa tal i com les ha viscudes i això fa que també surta la personalitat de l'autor, és per això, que cada persona expressaria el que ha viscut des de la seua visió.

Al llibre apareixen personatges reals, gent d'ara.
De les persones que ja no són entre nosaltres sento nostàlgia i els poso al llibre amb carinyo mentre els continuo veient com eren i com actuaven amb els ulls de xiqueta. Veig el meu avi al bar jugant a les cartes, traient-se la pesseta de la faixa per donar-nos-la...
Sobretot hi ha molts sentiments, encara que en algunes ocasions cal ficar una mica de fantasia a l'hora de descriure el personatge, que en el fons mai no es desdiu de la realitat.

En les paraules escrites t'acostes sovint al llenguatge que parlem els calijons amb la introducció de frases fetes, dialectalismes... i això?
Perquè per a mi és un llibre calijó i està escrit, tenint en compte la llengua general, en un llenguatge el més fidel possible a la nostra manera de parlar. Això ha fet que hi haja hagut gent que coneixia, per exemple a mon pare, que m'haja dit que mon pare parlava exactament com està escrit al llibre.

Per què vas decidir de presentar el teu treball a un certamen?
De fet els meus escrits eren íntims, però també sóc conscient que a les persones quan escrivim alguna cosa ens agrada que uns altres la llegisquen. Quan vaig escriure aquestes línies no esperava publicar-les, però també és cert que tal i com anava avançant en la redacció em feia goig fer participar a uns altres les meues vivències. Un dia vaig llegir a un diari que es convocava el premi de Relats de Dones 1998, en què les protagonistes havien de ser dones o xiquetes, cosa que s'adaptava molt bé al que jo tenia escrit i, animada pel meu home i la meua germana, doncs vaig jo i ho presento només per veure què passava.

I et van concedir el primer premi.
Doncs, sí.
Estàvem de viatge a l'estranger i en això que em va arribar, a l'hotel on ens allotjàvem, un fax, cosa que em va esglaiar una mica, i quan vaig llegir el text em vaig posar tota nerviosa i contentíssima alhora. El fax em donava l'enhorabona i em deia que havia estat la guanyadora del premi Relats de Dones 1998. Ai quina vergonya, vaig dir, només de pensar que això, que ho havia començat com una cosa íntima, ara es publicaria i ho llegiria molta gent. Però al mateix temps va ser una experiència boníssima i ara estic d'allò més contenta.

Pa i xocolate és la primera part de les vivències viscudes per Laura i Teresa. N'hi haurà una segona?
Continuarà amb la comunió, amb el que va passar aquest dia, de les coses quotidianes que envoltaven aquelles xiquetes que s'anaven fent grans, del cinema mut que es feia a la plaça vella, del sentiment que hi havia als enterros, dels cucs de seda que teníem.... També hi haurà al segon llibre històries paral·leles, la reproducció d'algun dels contes que ens deia Carles Manuel, un xic llavors amb molta imaginació...

Així, doncs, ja tens previst de publicar un segon volum?
L'estic treballant, i ja m'han dit que si vull que me'l publicaran, perquè aquest primer ha tingut tanta acceptació que l'edició s'ha exhaurit.
Això, no obstant, el segon llibre té l'inconvenient que ara l'escric pensant que serà publicat, i jo el que vull es continuar escrivint com ho vaig fer en l'anterior, amb sinceritat, amb espontaneïtat...

Què en pensa de tot això Laura, la teua germana, com a coprotagonista de les vivències que apareixen al llibre?
Està contentíssima, perquè també a ella li feia moltíssima il·lusió.
Tal i com escrivia els records li'ls anava passant perquè se'ls llegira, i en moltes ocasions em suggeria coses que podia posar, perquè potser que jo en aquells moments no me'n recordava i ella amb les seues paraules me'ls feia venir a la memòria.
I un dia va passar que es va posar en contacte amb tu l'AC Crema Catalana i una tarda vas presentar el teu llibre a Càlig.
Em van telefonar i em van dir això de presentar el llibre. Em va fer molta il·lusió i penso que als calijons també. La veritat és que per mi era important i en tenia ganes, d'anar a Càlig i donar-lo a conèixer.
Quan l'escrivia pensava en la gent de Càlig, perquè seria els qui millor l'entendrien si algun dia el tinguessen a les mans, encara que també pensava en gent diferent, aliena als costums del nostre poble.
Amb tot, si en un començament haguera sabut que el llibre es publicaria, segurament que l'haguera revisat moltes vegades abans d'imprimir-lo, i això que el meu home m'animava dient-me que ell faria els dibuixos perquè quedés molt millor.

Has encetat un camí, el d'escriptora, penses continuar-lo?
He escrit unes altres coses, encara que no les he publicades, com per exemple la continuació de la pel·lícula Casablanca, que a mi m'agrada moltíssim, on més que una descripció el que faig anar són diàlegs que és el que a mi més m'agrada.
Pel que fa a Pa i xocolate, hi ha un narrador que fa conèixer la vida de les xiquetes mentre que els diàlegs intenten fer entendre millor els personatges que hi apareixen.
Amb tot, jo he fet el meu llibre i l'he interpretat d'una manera determinada, de la mateixa manera que cada u pot fer el seu llibre i narrar les històries tal i com les ha viscudes.
D'altra banda, també he parlat amb gent que no coneix Càlig, i després de la lectura m'han dit que volen conèixer el poble i veure els llocs que apareixen. Penso, però, que la lectura també és bonica quan un pot deixar lliure la seua imaginació.
Tornant de nou al llibre, cal dir que aquest és de fet una narració contínua de vivències.
Efectivament, aquí, entre moltes altres narracions, explico quan anàvem a costura de les monges i ens donaven mangranes amb sucre, oi que bones! Ara els xiquets tenen pràcticament de tot. Llavors, però, n'hi havia que no en menjava en tot l'any. També de la poesia que recitàvem des de dalt d'una cadira i, una volta acabada, com t'imaginaves que la marededéu et llançava una bosseta de caramels.

Per què el títol Pa i xocolate?
Amb aquest títol, jo volia identificar una mica l'interior del llibre: dues xiquetes a les quals els agradava molt el pa i el xocolate i que en aquella època era una de les coses que menjàvem tant per esmorzar, per berenar... Tant a Laura com a mi ens agradava molt el pa i el xocolate, i ens continua agradant.

Què vols dir a la gent del poble perquè llija el teu llibre?
Doncs que, els qui han viscut aqueixa època, crec que poden retornar a ella si saben interpretar una mica el que jo he intentat dir i, als qui no l'han viscuda, que amb la lectura del llibre coneixeran una mica més els calijons, els costums del nostre poble i, sobretot, que espero que els agrade.

A.Q.A.

OPINIÓ

COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL CREMA CATALANA

Des de fa algun temps s'estan escoltant una sèrie de comentaris clarament tendenciosos des d'ambients poc oberts a raonaments. En veure la malícia i la intencionalitat amb què s'estan duent a terme aquests, l'Associació Cultural Crema Catalana es manifesta de la següent manera:
( Des de la seua creació, l'Associació Cultural Crema Catalana no ha dut a terme cap recollida de firmes destinada a l'eliminació de les festivitats i actes que s'estan duent a terme a la vila, la qual cosa no significa que, en algun moment i si els socis ho consideren necessari, ens plantegem la realització d'algun acte reivindicatiu sobre aquests o qualssevol altres temes que sorgesquen.
En concret, mai no s'ha recollit cap signatura en contra de la celebració de les corregudes de bous que es fan a la vila.
( L'Associació Cultural Crema Catalana no ha realitzat cap pintada de les que estan proliferant al poble. És més, aquesta associació s'oposa totalment a la realització d'actes vandàlics.
( Totes les festivitats que s'han realitzat duent el nom de l'Associació Cultural Crema Catalana han estat organitzades plenament per l'associació, i les despeses que s'hi han produït han anat a càrrec d'aquesta.
( Ens desvinculem totalment de qualsevol acte que duu a terme la Comissió de Festes, sempre que l'associació no figure com a col·laboradora de manera explícita.
Tenint en compte aquests punts, declarem falses i absurdes totes les afirmacions que contradiguen les que apareixen en aquest comunicat. Considerem que l'únic objectiu d'aquestes falsedats és difamar el nom de l'associació, la qual es plantejaria emprendre les accions legals que els socis consideren oportunes si es manté aquesta situació.

Associació Cultural Crema Catalana

PURA CIÈNCIA FICCIÓ

Al Diccionari valencià, el terme 'ciència ficció' es defineix de la següent manera: «LIT/CIN. Gènere literari i cinematogràfic basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència.»
Però cal tenir ben present que aquest gènere literari no es limita només, tal i com diu la definició, a la literatura i al cinema, també pot eixamplar el seu camp d'acció a uns altres àmbits, com ara mateix volem mostrar amb aquest seguit d'extractes d'allò que potencialment pretén ser un decret llei... Després de la lectura, jutgeu vosaltres mateix.
Preàmbul de la Llei 7/1984, de 4 de juliol1:
( «La Llei de Creació de l'Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) constitueix una mostra més de la voluntat política d'assumir la responsabilitat contreta de fer avançar la consolidació de l'administració autonòmica i la presa de consciència2 de la qual la nostra diferenciació com a poble suposa. La creació d'uns mitjans de comunicació social valencians són contemplats, entre unes altres coses, com un dels suports necessaris i inequívocs del nostre desenvolupament cultural propi...»
( [...] aquesta llei aprofundeix en el nostre concepte d'autogovern i possibilita una antiga i renovada aspiració del Poble Valencià: la d'expressar-se i comunicar-se en la seua pròpia llengua, cosa per a la qual els mitjans de comunicació de caràcter públic constitueixen el suport idoni, a més de l'evidència irreprotxable de la nostra voluntat política.»
( «L'obligació establerta a l'Estatut d'Autonomia d'atorgar especial protecció i respecte a la recuperació del valencià es correspon amb el primer principi [...] que ha d'inspirar l'activitat dels mitjans de comunicació de la Generalitat. La Llei 4/1983, de 23 de novembre, d'Ús i Ensenyament del Valencià, reconeix el dret que tots els ciutadans tenen a ser informats [...] i atribueix al Consell la promoció i utilització del valencià en aquests mitjans, tenint cura de l'adequada presència del valencià en aquelles que depenguen de la Generalitat [...] aquesta llei tracta de superar la relació de desigualtat entre les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, i disposa per a això de les mesures necessàries per crear uns mitjans de comunicació propis [...] que impulsen la utilització del valencià a la RTVV autonòmica, que es configura així com a vehicle de recuperació d'aquesta.»
( «Capítol I. Objecte, principis generals i àmbit d'aplicació.
Article 2
1. L'activitat dels mitjans de comunicació social de la Generalitat s'inspirarà en els principis següents:
a) La protecció i promoció de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana.
b) L'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions.
c) La separació entre informacions i opinions, la identificació dels qui sostenen aquestes darreres i la lliure expressió d'aquests.
[...]
e) El respecte al pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social.
f) El respecte al pluralisme, el valor de la igualtat i els altres principis recollits a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia i a la legislació bàsica de l'Estat.3»

1. Aquesta mostra de fragments està extreta de la Llei 7/1984, de 4 de juliol, de Creació de l'Entitat Pública Radiotelevisió Valenciana (RTVV) i Regulació dels Serveis de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat Valenciana (DOGV número 176, de 9 de juliol de 1984).
2. A partir d'aquí, el subratllat amb lletra cursiva és nostre.
3. Com que la descontextualització sempre resulta perillosa, hem reproduït els fragments d'aquesta llei de manera íntegra.

Núria Morera i Taus, és membre de l'AC Crema Catalana

EL MEU CINQUANTA ANIVERSARI

Va ser l'any 1948, i el dia un 21 de febrer, quan al poble de Càlig, en una nit freda, ja que pels seus carrers hi havia neu, perquè era l'hivern, que vaig nàixer jo. Per tant, ja he complit 50 anys. Mig segle de la meua vida ja ha passat. I, durant aquests 50 anys llargs, m'han ocorregut moltes coses roïnes i moltes coses bones.
De les moltes coses roïnes que he aguantat, potser que no val la pena parlar-ne, perquè la gran majoria les he oblidades i, per tant, no les vull recordar.
Amb aquest mig segle que Déu m'ha donat de vida i de totes aquelles coses bones que hi he aconseguit, n'hi ha tres solament que omplin la meua vida de satisfacció i que li donen tot el sentit.
La cosa primera que m'ompli més són els nens i les nenes que tinc a l'escola, perquè formen part del meu treball de professora, i, per això mateix, em sento molt feliç amb ells i també a classe.
El dia del meu 50 aniversari era festa i, per tant, aquest any no l'he passat treballant. Era dissabte, i aquest dia l'escola era tancada i els nens i les nenes feien festa.
Explico solament tres assignatures, que no me les podia ni tan sols imaginar. Jo passo per moltes classes com a especialista i ensenyant de Religió, Ètica i Moral i Gimnàstica.
La segona cosa que m'ompli més és escriure, i, d'aquesta manera, puc expressar els meus sentiments per escrit. Escrivint poesies i prosa puc expressar totes les coses que em solen passar en aquesta vida.
Com sóc i visc entre persones molt sociables, m'agrada comunicar tot allò que penso a molta gent i, quan no puc fer-ho de paraula, publico pels pobles i les ciutats les paraules escrites, i el meu instrument és la poesia i la prosa. A més a més, sempre escric en una llengua que estimo molt i amb què sempre parlo, perquè me la va ensenyar la meua mare, i així encara recordo d'ella frases i paraules.
La tercera cosa que m'ompli més són dos pobles: Càlig i Catí. I, d'una manera especial, escriure sobre els seus costums, la seua gent i les seues festes, perquè en aquests pobles encara passo les vacances.
El meu cor i les meues arrels valencianes mai no les he oblidades i, per tant, no les he perdudes. Encara que visc entre catalans, sempre que puc vaig a la Casa de València.
Aquestes tres coses són, ara per ara, les més importants per a mi. Amb elles penso viure encara molts anys aquí al món. Prego Déu i la Verge que durant molts anys puga arribar aquest dia per poder celebrar cada any més anys i que em donen treball, salut i llarga vida. I que puga seguir ensenyant als nens i a les nenes. I que puga continuar escrivint en la llengua materna poesies i proses dedicades als pobles i a les ciutats. I, finalment, que Déu em guarde de totes les malalties.
Jo, per la meua part, seguiré portant una vida sana i faré el règim. Sempre em cuidaré molt bé i confio, d'aquesta manera, complir molts més anys.

Maria Àngels de la Figuera i Bengochea

HISTÒRIA

DOCUMENTOS DE LOS VINOS CALIGENSES PARA SU EMBARQUE EN LAS PLAYAS DE PEÑISCOLA

El 7 de febrero de 1698, Adriano Vitanberg, ciudadano de París, comparece ante Jaime Vinyes, justicia, Bartolomé Fresquet y José Albiol, jurados, y Jaime Martín, mustafá encargado éste de la policía urbana, en la Sala del Consejo ante el notario Gabriel Llaudis y testigos, Gaspar Cardona, baile o alcalde, y Mariano Cardona, ciudadano de Peñíscola.
Dando licencia y facultad de bajar para su embarque en la playa una partida de vino que ha comprado en la villa de Cálig...
El 25 de julio de 1698, Pedro Villarejo, de la ciudad de Valencia, se presenta en Peñíscola, compareciendo ante Mateo Boix, justicia, y Bartolomé Fresquet y José Albiol, jurados, y Nicolás Fresquet, mustafá (encargado éste de la policía urbana), para testimoniar ante el notario Gabriel Llaudis, suplicando que le den licencia para bajar de Cálig 90 ó 100 bocoyes de aguardiente colado y embarque en la playa de Peñíscola, habiendo tenido parlamento con el Doctor Micer Bartolomé Cardona, asesor de dicha villa, testimoniando en estos tratos con Juan Aragó, natural y vecino de Cálig y Miguel Bayarri, labrador y natural de Peñíscola.
El 8 de abril de 1700, José Juan, marinero de Vinarós, hallado en Peñíscola como procurador de Pedro Villarejo, comerciante de Valencia por acta del notario Juan Llaudis, compareciendo el baile o alcalde, Gaspar Cardona, Andrés Serrat y Gabriel Albiol, jurados, y Agustín Ayza, labrador, todos de Peñíscola.
Según el Llibre conciliar de l'acord en el Consell, Concejo o Ayuntamiento.
Tanto los notarios antes descritos, Gabriel y Juan Llaudis en su recepción, copio exactamente: Recepit notarius et scriba aule et concilis vila de Peneinsula.

Juan de la Figuera Bertrán

POESIA

EL DESVIAMENT JA ESTÀ ESTRENAT

De Benicarló a Cervera,
sense oblidar Sant Mateu,
per la voluntat de Déu
tenim ja la carretera,
de tal mode i tal manera
que a Càlig no cal entrar.
Es pot, sí, ben bé pujar
des d'en Julià, l'esplanada,
fins la granja d'en Pomada
i al poble no molestar.

Es tracta d'un desviament
de la ruta que passava
i de veres molestava
a tota la bona gent
que habitava freqüentment
al carrer de la Raval.
Ara no els sap gens de mal,
ni cotxes, doncs, ni camions
caminen a rebolcons
per aquest carrer central.

Gràcies donem de tot cor
a la nostra autoritat,
encara que haja tardat
a posar-hi tot l'amor.
És molt gran aquest favor
per a haver-lo d'oblidar:
caldrà, doncs, recordar
mentre dure nostra vida,
començant ja de seguida
fins en pau d'ella marxar.

Josep Manuel Borràs i Mercè

EL PAJARITO QUE SE VA EN VERANO

Ya viene el invierno,
vuelven menudos pájaros
han pasado el verano fuera
y en el invierno han llegado.

Hay muchos muy dóciles
y se acercan a mi lado.
Tanto era lo que se acercan
que yo intenté tocarlo.

No fiándose mucho,
al fin se posó en mi mano
y con la yema de mis dedos
conseguí acariciarlo.

Que sensación más agradable
cuando conseguí acariciarlo.
Iba afiándose mucho
y comía en la palma de mi mano.

Con migajitas de pan
en la palma de mi mano,
con sus trinos y sus cantos
cada día conmigo estaba almorzando.

Al llegar la primavera
el pajarito se fue alejando
y cuando llegó el invierno
el pájaro vino a buscarnos.

Encontrando otra vez
las personas del otro año,
posándose otra vez
en la palma de mi mano.

Y así consiguió volver,
volver cuatro siguientes años,
llegando al quinto invierno
no volvió, se murió o lo habían matado.

Y así se acabó la historia
de aquel dócil pájaro.
Se fió mucho de todos
y alguien lo habrá matado.

Todos no somos iguales,
no trata con cariño y amor,
nosotros lo alimentábamos
con mucho cariño y amor.


Remedios Anglés Anglés

ESCOLA

LA FESTA DE FI DE CURS 1998

El dia 20 de juny, dijous, va tenir lloc la festa de fi de curs al Col.legi Públic Felicinda Collell.
Enguany, la principal novetat va ser que també van actuar els alumnes de P3, P4 i P5, els quals van fer una sèrie de petites representacions que havien preparat anteriorment amb l'ajuda dels mestres i també per les mares. Cal dir que justament aquests més petits van ser els qui es van endur els aplaudiments més forts.
A continuació, van actuar la resta de cursos. Els de segon van representar l'obra "La rateta presumida". Els alumnes de tercer en avant van preferir els play-backs, i van fer les representacions molt bé.
Una vegada acabades les representacions, l'Associació de Pares d'Alumnes va obsequiar els alumnes amb un detall i amb un berenar.

Manuel Anglès

NOTÍCIES

ANIVERSARI D'OR DE SOR TERESA AL CONVENT DE LA TRINITAT

El dissabte, dia 2 de maig, a les cinc de la tarda, sor Teresa Querol Navarro va commemorar, en companyia de la comunitat religiosa, dels familiars i de nombrosos feligresos que es van acostar al convent trinitari, el cinquanta aniversari de la professió religiosa, amb la celebració d'una missa concelebrada per mossèn Manuel Giner, mossèn Vicent Beltran i presidida per mossèn Salvador Portolés.
Vicenta Rosa Querol va professar al Convent de la Santíssima Trinitat el dia 3 de maig de 1948 (dos anys després d'entrar com a novícia), la qual va canviar el seu nom, en prendre l'hàbit, pel de sor Teresa de Jesús Sacramentado. La missa va estar presidida, llavors, per mossèn Emili Pons i van ser els padrins Vicent Querol, germà de sor Teresa, i Mercedes Navarro, cosina germana d'aquesta.
Al llarg d'aquest mig segle de religiosa trinitària, sor Teresa, juntament amb sor Amparo, s'ha dedicat a l'ensenyament d'infants, ja que han estat mestres de la majoria dels xiquets i de les xiquetes del poble fins que aquests complien els quatre o els sis anys (era el que la gent del poble anomenava: anar a costura de les monges(, feina aquesta que va alternar amb la de cosidora, a més d'uns altres treballs propis del convent.
Una vegada acabada la cerimònia religiosa, a la qual van assistir l'alcalde i la resta d'autoritats del poble, el convent va convidar els assistents a un refrigeri al locutori, fet aquest que va servir per felicitar sor Teresa en els seu cinquanta aniversari i dur, alhora, una petita conversa amb l'homenatjada.

A.Q.A.

BENEDICCIÓ DE L'ESTENDARD DE LA CONFRARIA

El dia 5 d'abril, Diumenge de Rams, mossèn Salvador Portolès va beneir, al convent de la Santíssima Trinitat, l'estendard de la Confraria de Jesús Natzarè Rescatat, que va ser col·locat al costat de la peanya de la imatge a l'espera de traure'l els dies de Setmana Santa, quan la Confraria acompanya les processons que tenen lloc a la població les nits de Dijous Sant i de Divendres Sant.
La Confraria de Jesús Natzarè Rescatat va nàixer a Càlig l'any 1996, després d'un parell d'anys de sorgir la iniciativa i amb el recolzament del mossèn i de les monges del convent trinitari, lloc on es troba la imatge de Jesús Natzarè. L'organització de la Confraria va anar a càrrec, llavors, de Carmen Roig, Carmen Forner, Sofia Querol i Inés Sans, entre altres persones.
El primer any de la constitució, els confrares es van fer cada un d'ells els vestits de vesta després de triar els colors que duu el Natzarè, és a dir el morat i el daurat. A l'any següent, el 1997, van manar fer la peanya i, enguany, l'estendard. D'aquesta manera, any rere any, la Confraria va adquirint les coses necessàries per tenir una bona imatge i una presència digna als actes de Setmana Santa.
Els confrares fan les reunions i els assaigs a l'hostal, a casa d'un dels integrants, ja que l'agrupació no disposa d'un local propi. Aquest local també és l'adient perquè els confrares, després de participar a les processons, celebren petites festes, que generalment són piscolabis fets a base de farinoses, magdalenes, pastissets... i refrescos.
La Confraria manca, tanmateix, de junta directiva, ja que no és una associació constituïda sinó més bé un grup de quaranta-vuit persones (que són els que componen avui aquesta agrupació) que es reuneixen quan s'atansa Setmana Santa per acompanyar el pas a la processó. Això no obstant, les portes de l'agrupació estan obertes a les persones que desitgen formar-ne part, cosa per a la qual hauran de pagar una quota anual que sol ser variable, ja que depèn molt de les despeses que tinga previstes la Confraria durant l'any i que no són sempre les mateixes.
Posats en les tasques que exerceixen, cal dir que els confrares tenen diverses funcions a les processons: el confrare major, que és José Gómez, té la responsabilitat de marcar les parades i de dirigir les passes dels confrares valent-se del so d'una campaneta; els tamborers i els tabaleters, ensenyats per Miguel Antolí Cabo, marquen el pas de la Confraria al llarg de la processó; els portants, en nombre de vuit, són els encarregats de portar al muscle la peanya; i la resta de confrares, a banda i banda de la processó, duen les atxes enceses.
Amb la Confraria de Jesús Natzarè Rescatat, les processons de Setmana Santa de Càlig guanyen en vistositat i en recolliment, signe important d'aquests dies preparatoris de la Pasqua.

A.Q.A.

L'AJUNTAMENT HA FET EL PRIMER PAS PERQUÈ CÀLIG SIGA TAMBÉ OFICIALMENT CÀLIG

En la sessió ordinària del dia 4 de maig de 1998, en el punt 5, es va aprovar, per unanimitat, que el nom del poble siga oficialment en valencià, ja que fins a hores d'ara, i d'acord amb la legislació valenciana avui vigent, el nom de Càlig s'ha d'escriure i pronunciar a nivell oficial en castellà, cosa aquesta que es desdiu de la realitat.
«5. Aprovació de l'alteració de la denominació del municipi.
A través de l'Alcaldia es fa saber la conveniència de dur a terme l'alteració del nom del municipi pel corresponent en llengua valenciana, amb la finalitat de garantir i normalitzar l'ús normal del valencià, i també per atorgar-li una especial protecció, i una vegada vists els informes emesos per la Secretaria, per la Comissió d'Obres i Serveis i també els que ha emés la Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, en els quals es fa saber que la forma correcta del municipi en llengua valenciana és Càlig, es proposa que es prenga l'acord que pertoca.
Una vegada debatuda la proposta amplament, per unanimitat dels presents, que representen la majoria de les dues terces parts del nombre de fet, i en tot cas, la majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació, s'acorda:
1. Alterar el nom del municipi pel corresponent en llengua valenciana, és a dir, Càlig.
2. Exposar aquest acord al públic pel termini d'un mes a l'efecte de reclamacions, i s'entendrà elevat a definitiu si no n'hi ha cap.»
Amb aquest acord del Ple s'inicia el camí cap a la normalització del topònim Càlig. El pas següent serà l'aprovació per les Corts i, posteriorment, pel Consell. Un cop passats aquests tràmits i una vegada publicat l'acord al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, el nom de Càlig gaudirà d'oficialitat.
L'única alteració que s'ha produït en el topònim ha estat la de l'accentuació, ja que segons la normativa valenciana, Càlig és la forma correcta del municipi que fins ara s'anomena oficialment Cálig. La grafia Càlig apareix escrita així a la pràctica totalitat dels textos valencians, a més d'enciclopèdies, nomenclàtors... El canvi ha consistit a col·locar l'accent greu (`) sobre la vocal a, ja que aquesta és la manera de representar en valencià les vocals tòniques obertes.

A.Q.A.

PRIMERA COMUNIÓ 1998

El diumenge, dis 31 de maig, un bon grup de xiquets i xiquetes de Càlig van fer la Primera Comunió a l'esglèsia parroquial de la vila. Aquesta celebració, que se celebra al nostre poble regularment una vegada a l'any, és esperada amb emoció i amb alegria pels infants i, també, pels pares i familiars que acompanyen llurs fills en aquest dia de festa.
Els infants, abans de combregar per primera vegada, reben cada diumenge l'ensenyament de la doctrina i també assisteixen a la missa d'infants que se sol fer habitualment a les dotze del migdia, on participen i prenen coneixement actiu de la celebració de l'eucaristia.
La majoria dels combregants per primera vegada, un cop acabada la missa, van commemorar amb els seus familiars aquest esdeveniment festiu amb un bon dinar o un bon berenar, que de tot n'hi va haver.

REALITZACIÓ D'OBRES A L'AVINGUDA DEL REI EN JOAN CARLES I

Per tal de millorar les entrades del poble per la banda de Benicarló, l'Ajuntament de Càlig ha destinat, durant el darrer trimestre, 3.750.000 pessetes per a acabar de fer les voreres de l'avinguda del Rei En Joan Carles I. Com a resultat d'aquesta obra, s'han arrancat els arbres que hi havia i s'han plantat, al seu lloc, 12 palmeres washingtònies de 3,5 a 4 metres d'alçada, adquirides a Dalmau Panisello, d'Alcanar, al preu de 50.000 pessetes cada una d'elles. També s'hi han instal·lat bancs, papereres i 12 fanals.
Les obres que s'han dut a cap pertanyen a la primera fase de millora de l'avinguda, ja que el pressupost que s'hi ha destinat únicament abraça fins a la meitat del projecte. L'altra meitat, i per tant l'acabament de l'obra, segons les fonts consultades de l'Ajuntament, està prevista de dur-se a terme l'any que ve.

A.Q.A.

L'ASFALT I EL FORMIGÓ HAN CANVIAT L'ASPECTE DEL CAMÍ DE LA MARE DE DÉU I EL DE LA SÈQUIA DEL SOCORS

A començament del mes de juny, l'empresa Lubasa va asfaltar la part inicial del camí de la Mare de Déu de la Font de la Salut, és a dir, des de més enllà de la capella de Sant Josep fins al riu, i que comprèn la major part del camí que pertany al terme de Càlig. El total d'aquesta obra ha estat de 5.000.000 de pessetes, i hi ha hagut una subvenció d'1.400.000 pessetes atorgada per la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a la realització d'aquesta obra. Tanmateix, cal afegir que una part d'aquest pressupost s'ha destinat a tapar alguns clots del camí de Peníscola.
De cara a l'any 1999, hi ha previst d'acabar d'asfaltar els darrers trams del camí del Mig (800 m) i del camí de la Ratlla de Terme (400 m).
D'altra banda, mitjançant el Pla d'Ajudes a la Millora de l'Ocupació Rural (PAMER), un total de 8 persones van començar a treballar el dia 10 de maig, i durant un termini de tres mesos, en la neteja de la sèquia del Socors, que consisteix bàsicament a formigonar el llit per on corre l'aigua de la pluja i a eixamplar alguns trams del camí de l'Ermita.
El cost d'aquestes obres el sufragaran, per una part, la Conselleria de Treball i Afers Socials, pel que fa als jornals dels treballadors, mentre que, per l'altra, l'Ajuntament de Càlig pagarà 3.500.000 pessetes, que és el que ha costat el material que s'ha esmerçat.

A.Q.A.

LA MÀGICA NIT DE SANT JOAN

El passat 23 de juny, tothom (persona, animal o cosa( que estigués habitant a la nostra estima vila de Càlig va poder gaudir d'una nit especial, la Nit de Sant Joan. En aquesta, la nit més curta de l'any, se celebrà la festa que l'Associació Cultural Crema Catalana organitza amb més emoció. Nervis i angoixa recorrien els nostres cors, havia d'eixir tot perfecte, el poble s'ho mereixia.
El purificador foc, provinent del gèlid mont del Canigó, ens congregà davant les portes de l'Ajuntament de Càlig. I aquell foc donà vida a les paraules agermanadores que ens oferia, als vilatans, el nostre electe alcalde. Tot seguit i amb l'ai al cor, emprenguérem joiosos el seguici pels amples i estrets, costeruts i plans carrers del nostre poble. Els xiquets duien amb enorme devoció la flama del Canigó que, resplendent, il·luminava tots els racons per on passava. Els nans enjogassaven la canalla, tots rèiem d'alegria, car anàvem a foragitar les ànimes malvades que es congreguen al nostre poble el dia que el sol es mostra més alt al cel. La música i la dansa omplien els nostres sentits d'una cadència embriagadora que ens apartava a tots de l'influx pervertidor d'aqueixos espectres de la foscor.
A la plaça Nova arribàrem imbuïts de l'espectacle de llums i sons de les torxes i de les dolçaines. Com ens hagués agradat parar el temps en aquell instant! Que bella es veia la foguera allí plantada, esperant com una deïtat fràgil i serena el moment de la seua immolació! Des d'un balcó carismàtic que domina tota la plaça, un de nosaltres (no importa qui( ens llegí a tots aquestes paraules:
«Per segon any consecutiu ha arribat a la nostra vila l'agermanadora flama del Canigó. Ve per il·luminar la curta nit de Sant Joan, celebració que des de temps immemorials els nostres avantpassats han vingut repetint.
Una festa que serveix per a cremar els mals pensaments i totes les coses velles i atrotinades dels llargs mesos d'hivern. En la nit més breu volem il·luminar les hores per espantar els esperits malignes.
Bruixots, bruixes, fades, feres... fugiu avui! Deixeu-nos descansar i gaudir de la renovació que el foc portarà als nostres esperits!
Aquesta flama no ve sols a encendre focs, també és portadora del sentiment d'aquells que l'han mantinguda fins avui perquè poguera arribar a nosaltres des d'unes terres tan llunyanes com són les de la muntanya del Canigó, enllà en terres pirinenques.
Un poble s'uneix avui. Que la unió no siga tan curta com la nit en què se celebra. Ha de perdurar fins la pròxima Nit de Sant Joan quan tots junts, una altra volta, ens reunirem entorn al caliu d'una foguera i farem esclafir els rastres pel carrer.
Que la nostra cultura no mora com moriran les brases de la foguera!
Que escomenço lo foc!»
La muixaranga esclafí vibrant, des de l'interior de la fusta foradada d'unes artesanals dolçaines, omplint els nostres esperits, mentre un poblador de la nostra vila prenia foc a la foguera. Tots els assistents miraven embadalits les flames que s'elevaven cremant tot allò que llepaven. Quants records, mals pensaments i penes es cremaren aquella nit! La foguera era a la vegada destructora i creadora, alfa i omega, principi i fi d'allò que desitgem i d'allò que ens fa nosa. Tots estàvem il·luminats i ens calfàvem dins del caliu de la deïtat en flames. Cadascú era singular, representava quelcom en aquell teatre ardent.
De totes maneres ens oblidàrem de seguida d'aquestes qüestions i passàrem a menjar-nos les coques de Sant Joan i la mistela que tant endolcidores són dels nostres sentits.
La cerimònia tocava a la seua fi. Sols faltava aqueix punt violent que diferencia la nit de Sant Joan de la nostra vila de la resta de les nits: el rastre destructor, de pots i bidons de llanda, es llançà amb excel·lència cap a la foguera com el falcó es llança sobre l'au de presa, amb una velocitat i una força esfereïdora. El soroll animat del rastre passà per sobre de les flames convertint-les en brases, la foguera fou rematada i hom sentí un gemec, un plor, un altre Sant Joan havia passat. Les flames morien a la plaça Nova, deixant pas a un altre estiu replet d'il·lusions i d'esperances.

Associació Cultural Crema Catalana

CLOENDA DE LES I JORNADES CULTURALS VILA DE CÀLIG

A la revista anterior comentàvem els actes inclosos dins de les I Jornades Culturals. Fent-ne un xicotet repàs, tenim: el 14 de març, una xarrada col·loqui sobre medi ambient; el 28 de març, la conferència de Vicent Pitarch: La llengua: una qüestió política; i el 4 d'abril (on ens havíem quedat), la del nostre company Josep Vicent: La clonació genètica: cienciaficció o realitat.
Però per a completar aquestes I Jornades encara mancaven tres actes que passarem a comentar a continuació:
El 19 d'abril, aprofitant la festivitat de Sant Vicent, a la tarda i a la plaça Nova (just acabada la lloa), vam fer entrega dels premis del concurs literari que va organitzar l'associació amb el títol Fent Gegants. Amb aquest concurs volíem aconseguir que qualsevol persona que ho volgués poguera ser partícip de la creació dels nostres futurs gegants. S'hi van presentar un total de tres obres, de les quals dues eren del mateix autor. Manuel Anglès i Anglès fou el guanyador amb l'obra Història distreta de Nelo i Vicenteta, també concursava amb l'obra Història de Bertran Agut, el gegant més menut. Noèlia Querol i Reverté va emportar-se l'altre premi amb l'obra L'amistat entre gegants i infants. Tres obres plenes d'imaginació que reunien de sobres allò que buscàvem: donar una personalitat i uns trets característics als nostres gegants.
El dissabte 16 de maig, cap enllà les vuit i mitja de la tarda, començava, a la sala d'actes de la casa de la vila, l'acte que podríem catalogar com el més emotiu entre tots els organitzats dins de les I Jornades Culturals. Un llibre que parla de Càlig, de personatges de Càlig, de situacions no molt llunyanes en el temps (i potser és per això que té aquest encant especial per a qualsevol calijó o calijona que el llisga( i, per damunt de tot això, escrit per una calijona. Teresa Monroig i Salom ens va presentar el seu llibre Pa i xocolate, guanyador del Certamen Literari Relats de Dones 1997 que organitza l'Ajuntament de Castelló de la Plana. Un bon grapat de persones van acudir a la casa de la vila per a veure i escoltar Teresa, l'autora del llibre, la qual es va confessar molt emocionada i il·lusionada per la presentació al seu poble. Portava el que havia de dir escrit en uns fulls perquè, segons ella, no volia deixar-se res, però a poc a poc va anar fent a un costat els escrits ja que en uns simples fulls no n'hi havia prou per a dir tot allò que ella volia dir. Va contestar a totes les preguntes que se li van formular com si es tractés d'una escriptora ja consolidada, amb la seguretat de la persona que creu en el seu llibre i que l'ha viscut. Va deixar clar que no s'acabava ací la seua obra sinó que ja tenia pensades moltes més coses per a passar a paper en un futur.
L'acte va acabar amb la dedicatòria que l'autora va dirigir a tots els llibres que l'associació disposava en aquell moment, una trentena.
Les I Jornades Culturals Vila de Càlig van finalitzar de la millor manera: amb música. El cantautor benicarlando, Josep Igual, ens va presentar, el dissabte 23 de maig, el seu primer disc compacte Sort de tu. Un concert apassionant on Josep i la seua guitarra, acompanyat pels germans Dani (a la percussió) i Leo Tejedor (a la guitarra solista), van meravellar els assistents amb la seua música i, especialment, amb les seues lletres, unes lletres que parlaven de l'amor (inevitable en l'obra de qualsevol cantautor) amb la cançó Sort de tu, passant per la més pura realitat amb Puta misèria i acabant amb un blues, el Blues de l'hora de tancar.
L'associació vol agrair públicament a l'Agrupació Musical Vila de Càlig haver-nos deixat el local per a dur a terme el concert. Moltes gràcies.
Bé, açò han estat les I Jornades Culturals Vila de Càlig, organitzades per l'Associació Cultural Crema Catalana.
Fent una valoració ràpida, podríem dir que, en un principi, la participació de la gent ha estat acceptable. Des de l'associació creem que les Jornades tractaven temes diversos i interessants per a qualsevol persona que hi volguera assistir. Dur, per exemple, Vicent Pitarch, va ser tot un repte per a l'organització; a més poder omplir la sala d'actes de la casa de la vila com va succeir amb la presentació de Pa i xocolate (l'acte ho demanava) va ser un fet molt satisfactori per a l'associació.
Per a l'any vinent pensem d'organitzar tantes conferències i actes com hem fet enguany, els quals intentarem d'englobar dins del que seran les II Jornades Culturals. Esperem que el poble de Càlig responga amb un cert interès a qualsevol dels temes que hi puguem tractar, i si és a tots, doncs molt millor.

David Gumbau, és membre de l'AC Crema Catalana

NOTÍCIES BREUS

Concessió d'una subvenció destinada a l'electrificació del paratge del Socors
Per tal de poder sol·licitar, dins del termini reglamentari, la subvenció per a l'electrificació rural del paratge del Socors, l'alcalde, Manuel Anglès, va convocar un ple extraordinari. El tema va ser tractat i aprovat per unanimitat pels dos grups que componen la corporació municipal.
El Grup Popular feia molt de temps que estava lluitant per tal d'aconseguir aquesta subvenció. Cal recordar que, l'any passat, la Conselleria d'Indústria va denegar, cosa que aquest any no ha fet, la subvenció perquè el paratge rural del Socors gaudisca de llum.
A finals del mes de maig va aplegar una notificació de la Conselleria que concedia al voltant d'un milió de pessetes mentre que, per una altra banda, la Diputació n'aportava vora dos milions.
El projecte costarà, aproximadament, onze milions de pessetes. Els diners que manquen per cobrir-lo aniran a càrrec dels veïns que gaudiran d'aquesta electrificació rural i de l'Ajuntament, el qual pagarà l'electrificació de l'ermitori, del cementeri i el trasllat de la llum d'un lloc a un l'altre.
Per poder portar endavant aquest projecte, l'Ajuntament va haver de fer una modificació de crèdits.

La depuradora d'aigües residuals podria ser substituïda a curt termini
Les instal·lacions situades al riu Sec que depuren les aigües residuals de Càlig han tornat a ser un maldecap per als tècnics i per a les autoritats.
La bomba no dóna l'abast que caldria i s'ha hagut de substituir per una altra mentre l'arreglaven. El govern de la vila ja s'ha queixat d'això i, ara, Càlig es troba dins del pla especial de la Conselleria de Sanitat.
El consistori té els terrenys perquè es construïsquen unes noves instal·lacions que depuren correctament l'aigua, ja que el tractament actual de depuració fa que les analítiques no siguen les adequades.

Posada en marxa la nova taxa per ocupació de la via pública
La corporació municipal va decidir al Ple del mes de maig, per unanimitat, posar en marxa una taxa per l'ocupació de la via pública. Des d'ara es pagaran 20 pessetes per metre ocupat i dia. Aquesta taxa ja havia estat aprovada per la corporació municipal farà cosa de 20 anys, però no ha estat fins ara que, com a resultat del comportament d'alguns constructors, qualificat d'abusiu, s'ha decidit de posar-la a la pràctica.
Unes altres mesures que es prendran, i que tenen a veure amb el món de la construcció, són la petició del permís per a col·locar una grua i la comprovació que tenen una assegurança d'obres.

Inauguració de la llar de la tercera edat
La llar de la tercera edat, de propietat privada, situada al carrer de l'Hospital i regentada per Albert Fandos, va ser inaugurada el dia 2 de maig. Totes les dependències de l'edifici es troben situades a la planta baixa, la qual consta de sis habitacions individuals, tres habitacions dobles, una sala de teràpia, una de rehabilitació, un despatx amb sala d'espera per a la consulta del metge, un despatx de gerència, una sala destinada a la neteja de la roba, una cuina, un menjador, tres lavabos complets i dos vestidors per al personal. Aquesta nova empresa tindrà en plantilla cinc llocs de treball: tres auxiliars d'infermeria i dos cuiners.

Càlig tindrà a no tardar molt un nou carrer
Entre el carrer de sant Roc i el desaparegut casal municipal, lloc on es construeix la casa de cultura, hi ha previst d'obrir un carrer. Els veïns van ratificar la cessió de terrenys per al nou vial barata que, per la seua part, l'Ajuntament construïsca una tanca i un entrador per a cadascun d'ells.
La construcció d'aquest carrer es necessària per tal de poder finalitzar la casa de cultura, ja que les aigües brutes d'aquest edifici han d'anar a parar al carrer d'en Blai Osanz, i és per això que han de ser conduïdes pel nou vial.

La campanya Tot Blanc ha estat encetada un altre cop
La campanya Tot Blanc, que des de fa uns anys porta a terme, de cara a l'estiu, l'Ajuntament de Càlig, es va tornar a posar en marxa des del mes de juny. Tanmateix, per a enguany, es va acordar de dur un control més rígid, ja que l'any passat es van detectar abusos per part d'algun veí. El control consisteix a vendre un màxim de quatre pots (25 quilos/pot), el primer dels quals valdrà el 25% del preu de cost, i si se'n volen adquirir més es pagarà el 50% del preu de cost.

La fàbrica de motlures i lacats Perfil Mediterráneo ha patit un incendi greu
Quan es complien tres mesos justos de l'incendi que va afectar la fàbrica de mobles Forés, una altra fàbrica, Perfil Mediterráneo, aquesta de motlures i lacats, va resultar arrasada fruit de les flames. Prop de les nou de la nit, es va veure una gran fumarada, deu minuts més tard ja hi havien arribat dos camions de bombers que intentaven sufocar les flames que s'havien estès ràpidament per les dues naus. Al lloc dels fets van acudir nombrosos efectius del parc de bombers de Benicarló, efectius de la guàrdia civil, del Servei Valencià de Salut, de protecció civil i un camió cisterna de l'Ajuntament de Vinaròs. Al principi, i quan encara no havien arribat tots els efectius, alguns treballadors i veïns del poble van acudir per tal d'ajudar mentre atenien les explicacions dels bombers.
El foc va cremar les dues naus, tot i que les oficines es van poder salvar.

L'Associació Cultural Crema Catalana va celebrar, a maig, assemblea general
Al mes de maig va tindre lloc una assemblea general de l'AC Crema Catalana, en la qual es va parlar de la situació actual de l'associació i dels projectes que té previst que vegen prompte la llum. Pel que fa a la situació econòmica, el balanç es positiu, ja que l'Ajuntament ha augmentat la subvenció per a l'associació en 25.000 pessetes.
Un tema que encara té pendent l'associació amb l'ajuntament és el de poder gaudir d'un local on reunir-se i on organitzar les seues activitats. La resposta que dóna l'Ajuntament és que fins que no s'acabe de construir la casa de cultura no hi ha cap lloc habilitat per poder acollir l'associació.
Durant aquesta assemblea, es va comunicar als socis que l'associació s'havia subscrit a la revista Llengua Nacional i que havia acordat associar-se, com a entitat, amb l'Associació Cultural l'Estel del Collet, de Benicarló. D'aquesta manera, l'AC Crema Catalana acompleix un dels seus objectius: establir contactes amb la resta d'associacions culturals de la comarca.

Els dolçainers de Càlig van participar a l'Aplec de Paret Delgada
A l'ermita de Paret Delgada, a la Selva del Camp, es va celebrar, el diumenge 31 de maig, un aplec amb el lema «1958-1998. Continuem fidels a la terra». Els dolçainers de Càlig van ser convidats a aquesta diada reivindicativa, els quals van anar acompanyats d'un tabaleter de Benicarló.
Les cercaviles, les actuacions folklòriques i els parlaments de Josep Guia, Ramon Barnils, Xavier Joanpere i Pep Riera van centrar la jornada del matí. La vesprada, en canvi, va ser molt més variada, ja que hi va haver jocs infantils, teatre, representacions dels grallers de la Colla Jove de Valls... Els calijons van tornar molt contents i agraïts de la seua actuació a aquest aplec.

S.A.Q.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
6 d'abril de 1998

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova l
a relació de factures i rebuts núm. 3/98, per un import de 518.136 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A José Vicente Anglés Borrás, per a la distribució interior de l'habitatge, a l'immoble que hi ha al c. Marimon, 12. Exp. 20/98.
A Rudolf H. Hentschel, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar, al polígon 11, parcel·les 113, 178 i 204. Exp. 23/98.
A Antonia Vicent Rambla, per a l'adequació funcional i d'habitabilitat de l'habitatge que hi ha al c. la Màniga, 30.
Exp. 21/98.
4. S'aprova, per unanimitat, el compte general del pressupost de 1997, una vegada vists els informes emesos en sentit favorable.
5. S'acorda sol·licitar de l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM) una subvenció destinada a la realització de les obres de «Millores del paratge del Socors».
6. S'aprova el padró de contribuents del preu públic per al proveïment d'aigua, que correspon al quart trimestre de 1997.
7. S'acorda ratificar els contractes de cessió de terrenys per a dur a terme l'obertura d'un nou vial.
8. Es concedeix, a Vicente Antolí Anglés, autorització per a passar una canonada d'aigua pel camí del Mig.
Es concedeix autorització, a Franz Josef Schwarz, per a connectar a la xarxa general de proveïment, per a l'immoble que hi ha al polígon 3, parcel·les 184 i 237.
Es concedeix, a la Guàrdia Civil de Benicarló, una ajuda per un import de 70.000 pessetes.
9. S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per Construcciones J. Borrás, SL, com a resultat de les obres de la «Casa de Cultura, 2ª fase».
10. S'acorda iniciar l'estudi de la modificació puntual de les Normes Subsidiàries de Planejament vigents.
11. Diverses preguntes sobre obres i el PAMER.

SESSIÓ ORDINÀRIA
4 de maig de 1998

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 4/98, per un import de 4.756.631 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Juan Forés Escura, en representació de Forés Diseño, SL, per a la legalització d'una nau magatzem, a l'immoble que hi ha al polígon 4, parcel·la 234, exp. 41/98, condicionada a l'autorització favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la resta de circumstàncies indicades en la declaració d'interès comunitari de la Conselleria d'Obres Públiques.
A Juan Forés Escura, en representació de Forés Diseño, SL, per a la legalització d'una nau magatzem, a l'immoble que hi ha al polígon 4, parcel·la 233, exp. 40/98, condicionada a l'autorització favorable de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i a la resta de circumstàncies indicades en la declaració d'interès comunitari de la Conselleria d'Obres Públiques.
A José Esteban Bel Bel, per a l'enderrocament de l'edifici que hi ha a l'immoble situat al c. Sant Roc, 16. Exp. 35/98.
4. S'aprova la certificació núm. 2 de l'obra «Casa de Cultura, 3ª fase», per un import d'1.733.773 pessetes, i també la certificació núm. 1 de l'obra «Casa de Cultura, 3ª fase bis», per un import de 3.330.564 pessetes.
5. S'acorda alterar la denominació del municipi de Càlig pel corresponent en llengua valenciana.
6. S'acorda concedir autorització a Vaur Europea, SL, per a connectar a la xarxa general de proveïment i de clavegueram per als terrenys del Pla Parcial de la Rasa.
Queden assabentats de les subvencions concedides pel PAMER V i el PRODER.
7. Diverses preguntes sobre les obres de l'av. Rei En Joan Carles I, les piscines, la casa de cultura i l'antiga casa quarter.

SESSIÓ ORDINÀRIA
1 de juny de 1998

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 5/98, per un import de 848.029 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Enrique Oms Arasa, en representació de Wolfran Barke, per al tancament de la parcel·la on anirà situat el transformador, a l'immoble que hi ha al polígon 3, parcel·la 409.
Exp. 48/98.
A Enrique Oms Arasa, en representació de Reinhard Schmutte, per al tancament de la parcel·la on anirà situat el transformador, a l'immoble que hi ha al polígon 2, parcel·la 246. Exp. 49/98.
A Joaquín i a Domingo Marzá Monroig, per a l'ampliació de tres plantes golfa, a l'immoble que hi ha al c. el Calvari, 3. Exp. 44/98.
4. S'aproven les actes de preus contradictoris redactades pel tècnic director de les obres de «Casa de Cultura, 3ª fase» i «Casa de Cultura, 3ª fase bis».
5. S'aproven els plecs de condicions economicoadministratives redactats que han de regir els concursos, mitjançant tramitació urgent en procediment obert, de les obres de «Casa de Cultura, 4ª fase» i «Casa de Cultura, 4ª fase bis».
6. S'acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló que incluïsca dins dels Plans Provincials d'Obres i Serveis de 1999 l'obra denominada «Obertura de vial i infraestructura».
7. S'accepta la donació gratuïta del vehicle matrícula T-9066-E, per part de l'actual propietari, el qual es destinarà als serveis municipals.
Es denega, a Javier Andrés Roca, l'autorització per a connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua, per a l'immoble que hi ha al polígon 16, parcel·la 153.
Es concedeix, a Nicolás Mínguez Muñoz, autorització per a la instal·lació de taules i cadires al c. Santa Bàrbara.
Es concedeix, a Daniel Quixal Morera, autorització per a la instal·lació de gual permanent a l'immoble que hi ha al c. la Puríssima, 10.
Es dóna suport a la sol·licitud de la Sotssecretaria de Justícia de la Comunitat Valenciana perquè es cree el Jutjat Penal número 4 de Castelló, desplaçat aquest al partit judicial de Vinaròs, i perquè es cree un destacament de fiscalia a l'esmentat partit judicial de Vinaròs.
Es recorre, davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la resolució dictada pel Jurat Provincial d'Expropiació, que fa referència al preu just indicat per als béns i drets afectats a la propietat d'Ana María i de José María Quixal Martínez, per no ser-ne conforme.
8. S'aprova la modificació de crèdits en el pressupost ordinari de 1998, mitjançant al quantitat de 14.724.960 pessetes, que provenen del romanent de tresoreria utilitzable, i dels majors ingressos que hi ha hagut sobre els pressupostats, una vegada vists els informes favorable emesos.
9. Diverses preguntes sobre les entrades a la correguda de la Beneficència, la campanya Tot Blanc i les taules i cadires.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 1997/98

Amb uns resultats bastant desiguals i amb l'objectiu de situar-se en el lloc més alt disponible en la taula classificatòria, la Unió Esportiva Càlig ha afrontat la recta final de la lliga, que correspon a la segona categoria regional.
L'objectiu fixat per al primer equip de cara a la temporada 1997/98 era el d'aconseguir l'ascens a la primera categoria regional, cosa que no ha estat possible, ja que en molts moments de la competició els resultats no han estat favorables a l'equip de la nostra vila.
Si observem la taula de classificació de la UE Càlig, ens podrem adonar que, realitzant uns exemples comparatius, les dades obtingudes són bastant significatives. Així, per exemple, de 28 partits jugats durant la temporada, s'han marcat només 37 gols, això fa una mitjana d'1,32 gols marcats per partit. D'una altra banda, els gols en contra han sigut en total 26, el que representa gairebé un gol encaixat per partit.
Si fem un estudi dels punts que hagués pogut aconseguir l'equip calijó després de guanyar els 28 partits jugats, ens donaria un total de 84 punts, dels quals s'han pogut aconseguir un pèl més de la meitat.
Hi ha hagut quasi una igualtat pel que fa al nombre de partits i el de victòries que s'han obtingut. En menor nombre han estat els partits perduts (7 en total) que són el 25% dels jugats.
Un cop acabada la temporada, és l'hora de passar full i començar a treballar per a formar un equip amb l'objectiu ambiciós d'ascendir de categoria, ja que enguany la bona classificació aconseguida, el quart lloc dins de la classificació final, obri noves esperances de cara a la pròxima lliga.

Ricard Gumbau i Morera

TAULA DE RESULTATS DE LA UE CÀLIG

27 .........05.04.98............ Càlig 3 - Benassal 1....................Gols marcats per Roy (2) i Miquel.
28 .........12.04.98............ Canet lo Roig 3 - Càlig 2............Gols marcats per Morilla (1 de penal) i Bayarri.
29 .........26.04.98............ Càlig 2 - Bell-lloc 0 ...................Gols marcats per Gregorio i Miquel.
30 .........03.05.98............ Jornada de descans per a la UE Càlig.


CLASSIFICACIÓ DE LA UE CÀLIG

TEMPORADA 1997/98

.....................................J ............G ..........E........... P............
Gf........... Gc........... Punts........... Total

Primera volta
i part de la segona ....25 ...........10......... 9........... 6............ 30........... 22............... -.................. 39

Abril .............................3............ 2.......... 0........... 1.............. 7............. 4............... 6................. 45

Total: ..........................28.......... 12.......... 9........... 7............ 37........... 26............... -................. 45

REUNIÓ GENERAL ORDINÀRIA DE LA UE CÀLIG

Com cada any en acabar la lliga, aquesta entitat esportiva de Càlig realitza una reunió general per a donar a conèixer als socis les diferents gestions que s'han realitzat durant al temporada. Aquest any la reunió es va celebrar el divendres dia 26 de juny a les 22.00 hores al saló d'actes de la casa de la vila.
L'ordre del dia va estar marcat pels següents punts:
1. Lectura i aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Aquesta no es va poder llegir per falta de la pertinent documentació.
2. Balanç de comptes.
Es van llegir les diferents quantitats amb què el club ha treballat aquesta temporada. El balanç dóna un superàvit de 531.000 pessetes.
3. Canvi de nom del club.
Es voten dins de la sessió els diferents noms proposats, amb l'obtenció del següent resultat:
· Càlig Club de Futbol, amb 17 vots.
· Unió Esportiva Càlig, amb 4 vots.
· Unión Deportiva Caligense, amb 2 vots.
4. Elecció de nou president i de nova Junta Directiva.
El president, Manuel Anglès, va notificar la sortida del càrrec al·legant motius personals i, a continuació, es va acordar una nova reunió, en una data encara no fixada, per a formar una nova Junta Directiva encapçalada per un nou president.
5. Programació per a la temporada 1998/99.
Aquesta es resumeix amb els partits de pretemporada:
· Dia 29 de juliol: Càlig - Vila-real.
· Dia 2 d'agost: Càlig - Benicarló.
· Dia 8 d'agost: Càlig (juvenil) - Benicarló (juvenil).
· Dia 9 d'agost: Càlig - Castelló de la Plana
També es va acordar reunir els diferents equips, amb els seus entrenadors respectius, per tal de confeccionar un calendari de treball adaptat als objectius fixats per cada equip.
6. Precs i preguntes.
Alguns dels jugadors que van ser presents a la reunió van preguntar sobre temes relacionats amb les assegurances en cas de lesió.
Sense cap més aspecte a tenir en compte, es va tancar la sessió de la reunió general ordinària corresponent a la temporada 1997/98.

Ricard Gumbau i Morera