diumenge, 23 setembre de 2007

Revista nº 49.- Octubre - Novembre - Desembre 2001

SUMARI

Clica l'article que vols llegir.

Editorial
Costumari
Entrevista: "Joaquín Querol, voluntari anarquista", per A.Q.A.
Opinió: "Emilio Borràs va desembarcar a Normandia", per Susanna Anglès i Querol
Història: "Cases benestants de Càlig (VI)", per Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
Història: "El betlem vivent de 1978", per A.Q.A.
Poesia: "Historiador Don Juan de la Figuera", per Remedios Anglés Anglés
Poesia: "A un grup d'amics", per Joaquín Monroig Pedra
Notícies: "La festa de Cap d'Any va reunir a més de 250 veïns", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Condicionament de la Plaça del País Valencià i de la Plaça de Diputació de Castelló", per R.G.M.
Notícies: "Trobada de representants d'entitats musicals al Centre de Cultura", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Curset de balls de saló al centre de Cultura", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "L'exposició del Betlem en diorames", per A.Q.A.
Notícies: "La COPUT cedeix la gestió de la variant a l'Ajuntament", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Tardor cultural 2001", per Ricard gumbau i Morera
Notícies: "Neteja dels nous terrenys del paratge", per A.Q.A.:
Notícies del quart trimestre de l'any 2001, per Susanna Anglès i Querol
Sessions Plenàries
Esports: "Campionat de futbol 2001-2002", per Ricard Gumbau i Morera

EDITORIAL

Enguany -diuen- que el fred s'ha avançat, perquè va començar a novembre. Tanmateix, la saviesa popular aconsella que per Tots Sants trau l'abric i posa't guants.
A mitjan desembre va nevar, tot i que la neu no va quallar a Càlig, malgrat el borrimet d'aiguaneu que va durar gairebé tota la tarda del dia 15 i que va fer que els termòmetres marcassen en algun moment temperatures per davall de zero graus.
Càlig no és un poble on neve cada any, per això quan es produeix una nevada, encara que siga d'una manera minsa, és novetat. I així ho va ser l'any 1946 en què -segons hem sentit a dir- van caure uns quants pams de neu. Aquesta nevada va començar la setmana abans del 19 de gener, la neu es va gelar i els camps van estar blancs una setmana més. Aquell dia es van casar Casimiro Taus Navarro i Socorro Sans Borrás. Casimiro, un parell de dies abans del casament, recorda que "vaig anar a Sant Jordi a fer-me el vestit de casament i no vaig veure ni un pardalet ni tampoc hi havia roderes. Tot era neu. I per a anar al forn de Felipet Sorlí a fer les pastes per al convit van haver de fer un caminet pels carrers".
Emperò, el temps de neval es produeix poques vegades a Càlig, i quan ho fa és poc durador -com va ser a finals de desembre de 1979, en què el poble va despertar al matí tot nevat-, encara que és habitual veure emblanquinades les serralades de l'interior i, algun cop, el cim del Montsià.
Pel que fa a les gelades, la més recordada és la de l'any 1956, en què hi va haver dues baixades molt fortes de les temperatures: del 3 al 4 i del 10 a l'11 de febrer. Aquestes temperatures van perjudicar l'economia dels calijons, basada sobretot en l'agricultura i en la ramaderia, i moltes famílies van haver d'anar a uns altres llocs a trobar feina. Una altra gelada va ser la de l'any 1985, del 5 al 7 de gener, en què els termòmetres van marcar temperatures que anaven més enllà dels tres graus sota zero.
Avui, no disposem de dades -tretes les que hem esmentat adés- que facen referència a gelades i nevades que a ben segur s'han produït en més d'un hivern a Càlig al llarg dels anys. Hi ha, però, la possibilitat de trobar referències a pobles veïns que ens valdrien per confeccionar un estudi sobre els dies freds que ha patit la població calijona en els darrers segles.

Capçalera

COSTUMARI

Olla de faves

Diu la saviesa popular que les faves han de ser donades o robades. I això sembla que fa referència al cinquet, en què, sobretot les dones, es reunien a les tardes a l'entrada d'alguna casa per jugar a aquest joc de cartes en què les apostes es feien amb faves seques. No tenim cap dubte que més d'una jugadora, a la nit, feia el sopar amb les faves que havia guanyat en acabar el joc.
Ingredients:
· Aigua de cisterna
· Faves seques
· Oli
· Sal
· Pataques
· Bajoques
· Bledes
· All
· Arròs
A aquestes faves no els traurem la pell, el que sí que farem serà llevar-los la cella, les escabossarem i les posarem a remulla en un ribrell amb aigua. Més tard, posarem l'olla al foc i hi tirarem les faves. Una vegada hagen fet dos bulls, les escolarem i llançarem l'aigua. Tot seguit, tornarem a posar aigua al foc i hi afegirem tots els ingredients: sal, oli, faves, pataques tallades a trossets, bajoques (només si és el temps o en tenim per casa), bledes (que, segons diuen, fan coure les faves més prompte), els alls sense pelar i arròs.
Quan tot estiga cuit ho servirem a taula.
Un afegit: si n'hem fet més del compte, a l'endemà podem afegir una mica d'aigua a l'olla i un parell de rosegons de pa sec i ho posem a coure fins que agafa el bull. Aquest solatge de faves està d'allò més bo.

Capçalera

ENTREVISTA

JOAQUÍN QUEROL, VOLUNTARI ANARQUISTA

Joaquín Querol Marzá va editar a Barcelona l'any 2000 el llibre titulat Relato de mi vida, en què narra les vivències viscudes durant la seua adolescència i joventut, i on expressa "els meus sentiments, perquè no he volgut fer història de Càlig. El llibre està centrat durant la guerra i després de la guerra, però no és el mateix passar-ho que contar-ho. Jo vaig tirar per la part dels anarquistes, perquè crec jo que el millor que es podria fer per la humanitat és posar a la pràctica aquesta manera de pensar". Aquest llibre, del qual ha fet un tiratge de 150 exemplars, va destinat "a la gent que m'ha conegut, perquè amb la lectura d'aquesta història coneguen el que no saben i perquè sàpiguen que aquí al poble n'hi va haver un que va ser voluntari i va passar moltes peripècies. A l'igual que jo, n'hi va haver molts, de somniadors, que van lluitar perquè hi hagués més humanitat i més igualtat i que desapareguera l'esclavitud de treballar els uns per als altres. Sé que això és difícil d'aconseguir perquè la malaltia de l'egoisme és una malaltia molt dolenta i difícil de guarir. La humanitat no serà feliç mentre no s'erradique l'egoisme. N'hi ha prou de tot per a tots, el que passa és que està mal distribuït. Aquests són els meus pensaments".
Joaquín de Quiqueta, fill de Joaquín i de Francisca, va nàixer a Méze (departament d'Hérault) el 25 de setembre de 1919. Del seu primer matrimoni, amb Paquita Ciurana, té tres fills: Sergi, Olga i Íxia. Actualment està casat amb Emilia Arguedas, viu a Costa Rica, a la ciutat de Barva, i té més de vuitanta anys. Joaquín ha compartit amb nosaltres, al menjador de la casa que té a Càlig, al carrer de Sant Llorenç, una petita part de la seua vida, sobretot aquella en què més va lluitar per fer realitat els seus somnis, perquè volia contribuir a millorar la forma de viure de la gent que amb ell compartia un mateix període de la història contemporània, un temps revolucionari acostat a trencar amb el passat i decantat a afavorir un millor benestar de la societat.
Els meus pares, després de nou anys d'estar treballant a França i fer alguns estalvis, van tornar a Càlig perquè, com tots els calijons, enyoraven el poble, i, una volta ací, tenien pensat de comprar algunes finques o bé obrir una botiga d'ultramarins. Jo havia nascut a aquell país i vaig vindre amb ells quan tenia 8 anys. En ser a Càlig, es van instal·lar a aquesta casa del carrer de Sant Llorenç i van comprar la casa del costat, que era de Montsó, i mon pare va començar a treballar per altri a la patata, a les salines, a plegar olives...

Van comprar les terres que volien?
Les terres les van comprar més tard, perquè de primer van obrir la botiga d'ultramarins. Ara bé, com que hi va haver uns anys de molta crisi i la gent comprava fiat i no pagava, la van haver de tancar.

Què recordeu de la vostra primera vinguda al poble?
En un principi el poble no em va agradar perquè vaig veure que els xiquets es tiraven pedres els uns als altres... i això no s'ha de fer. Més tard, en el dir de la gent, com ara don Julio el vell, vaig sentir: "baita quin xiquet, això és un model. Els xiquets aquí no es porten com es porta este xiquet", perquè sabia estar assegut i no em movia. Era el resultat de l'educació que havia rebut a França, però al cap d'un temps tota aquella educació la vaig perdre i feia com els altres xiquets: tirar pedres, molestar la gent, córrer com a desesperat...

Com era el Càlig d'aquells anys?
Als carrers hi havia molta més gent que no ara, hi havia molts animals. Avui han canviat els matxos pels tractors. Era un poble molt treballador. Als camps hi havia blat, ordi, cigrons, guixes, faves, tomates de penjar... Tot això ha desaparegut.

Vau anar a escola?
Sí, hi vaig anar.

I, com la vau passar, l'escola?
Vaig anar a un mestre que l'única cosa que feia era ensenyar-nos història sagrada i religió. Jo ja n'estava tip i vaig canviar de mestre. Li deien don Juan Borrás. Aleshores vaig passar a l'escola de don Carlos que, almenys, no ens ensenyava tanta religió, encara que alguna vegada ens feia resar.
En fi, jo tot el que havia après a França ací quasi que ho vaig oblidar perquè, sobretot el primer mestre, no t'ensenyava el que t'havia d'ensenyar, com és saber escriure, operacions d'aritmètica...

Tanmateix, aviat vau deixar l'escola.
Abans de complir els 12 anys. Vaig anar a treballar a Benicarló fins que va esclatar la guerra. Jo encara no tenia els 17 anys. Així i tot em vaig enrolar i vaig signar un paper on deia que tenia 18 anys perquè sinó no et deixaven apuntar.
A Benicarló vaig estar treballant a casa de la Llanera. Recordo que a aquella casa hi va haver un incendi en què van morir tres germanes. Quan va passar això Benjamín era a Barcelona a curar-se de la vista i l'altre germà, Felipe, va intentar salvar les germanes i es va cremar molt.
Allí vaig estar treballant de dependent i cobrava 2 pessetes al dia. Hi havia vendes en què li donava a guanyar al propietari 500 pessetes de benefici, cosa que em semblava que era una injustícia social, i això que eren republicans. Però, tant se val, davant dels diners no hi ha ni republicans, ni dretes, ni esquerres, l'interès està per damunt de tot.
A la Llanera igual treballava 12 que 14 hores mentre que a les altres botigues treballaven 8 hores. Va ser llavors que vaig anar al sindicat de la CNT (Confederació Nacional del Treball) on vaig preguntar si m'hi podia apuntar. Llavors em van preguntar: "tu on treballes?", jo vaig respondre "a Montfort, a cal Llanero", i em van dir "home, ets un treballador, i com a treballador tens dret a estar a la CNT, i què necessites?", i els vaig explicar el que em passava. Al poc temps van anar uns representants de la CNT a ca la Llanera i van aconseguir que fera 8 hores i que tanqueren els dissabtes i els diumenges.

Als 17 anys us en vau anar al front.
Es va produir l'alçament militar, i clar! els qui juren una bandera i després la traeixen, què són? Franco va jurar la bandera de la República. Davant d'aquest alçament tots condemnaven els militars per haver sortit al carrer. Hi va haver lluites a Barcelona i a València. El poble va assaltar les casernes militars per aconseguir armes. Jo, quan vaig sentir que es formaven agrupacions de voluntaris per a anar al front i combatre el feixisme, me'n vaig anar a València i em vaig enrolar a la Columna de Ferro, que era de la CNT.

Com van veure sos pares la decisió que vau prendre d'anar al front?
No va ser molt agradable. Jo li vaig dir a mon pare: "mireu he sentit parlar García Oliver -que era ministre de Justícia i militant de la CNT quan va començar el 'Movimiento'- a València i demana voluntaris". La CNT va anar perquè ens van fer veure que era bo anar, però García Oliver va dir que no anava com a ministre sinó com a delegat de la CNT.

Mentre éreu al front, què passava a Càlig?
El que recordo és que a Càlig el sentiment que hi havia era de maledicció contra Franco per haver-se rebel·lat, perquè la majoria de la gent del poble era republicana i antifeixista.
Jo em vaig allistar el dia 5 d'agost, i el primer combat va ser el 10 d'agost. La columna, que va sortir de Castelló de la Plana sota el comandament del diputat socialista José Salas, estava formada per gent d'aquesta ciutat i, sobretot, per guàrdies civils. La intenció era la d'anar a Terol per poder fer-nos amb aquesta ciutat, però en arribar a La Puebla de Valverde, la Guàrdia Civil es va rebel·lar i va matar el diputat José Salas i alguns paisans, mentre que uns altres vam poder escapar. Tota la Guàrdia Civil es va passar a la part de Franco. Llavors nosaltres vam fer cap a Sarrión i, d'allí, a Escatrón, on vam estar vuit o nou mesos. Al front, n'érem uns sis mil.
Franco va agafar posicions perquè es va perdre el nord de la península per culpa del govern francès, del president Léon Blum, que era socialista. Aquest va fer aturar un tren a Irun que anava carregat d'armes destinades als republicans.

Què vau fer un cop acabada la guerra?
A mi em van retirar com a internacional, com a tots els voluntaris estrangers que van vindre durant el govern de la República i es van nacionalitzar espanyols després del 19 de juliol del 1936. Jo no constava a cap lloc, perquè m'havia nacionalitzat espanyol quan vaig caure ferit de la mà, vull dir que vaig ser pilot de guerra i per poder-ho ser m'hi vaig haver de nacionalitzar. El que va passar és que com aleshores els qui manaven eren els comunistes i els avals que portava jo eren de la CNT, els van llançar a la paperera i no hi vaig poder fer res.
El 22 de novembre del 1938 vaig passar la frontera cap a França, mentre que els meus pares es van quedar ací. Vaig anar a Lió, i com que el govern francès no va voler fer-nos els papers per poder treballar als qui havíem passat la frontera perquè el que pretenien era que ens apuntéssem a la legió francesa o que ens declaréssem comunistes, i com que això no ho vam fer, d'una manera molt diplomàtica ens van dir que ens n'anéssem del país.

On vau fer cap, llavors?
A un comitè d'ajuda espanyola. Era un comitè que rebia diners de tot França i que va pagar, entre moltes altres coses, els extractors dels refugis on estàvem amagats.
A Lió, hi vaig estar dos mesos i mig a casa d'una família de València, de cognom Pastor, als quals no els era permès de tindre estrangers a casa.
L'any 1940 es va negociar l'armistici entre el general Pétain i el govern alemany, amb el qual es va partir França, que va quedar dividida en la França ocupada i la lliure, que, per cert, de lliure no tenia res. Llavors jo ja feia un any que tenia la nacionalitat francesa i treballava, primer, al camp i, després, a les mines de carbó.
Un dia, uns companys em van proposar de formar part del grup de Pousan. Em van explicar el que feien que era ajudar a gent a passar la frontera cap a Espanya, sobretot jueus, pilots polonesos... En un dels viatges que vaig fer a Espanya em van detenir els gendarmes francesos i em van maltractar, tant els gendarmes com els de la policia secreta. Em van posar una condemna de vuit mesos a la presó de Perpinyà i d'aquí em volien dur a un camp de concentració d'Alemanya. Quan anava a dalt del tren cap a Alemanya vaig decidir que si era necessari em mataria perquè jo a Alemanya no hi volia anar, ja que allà havies d'estar a llocs perillosos, havies de treballar per als alemanys, i això com a mínim, perquè a uns altres els van dur als camps d'extermini. Vaig llançar-me del tren i en 13 dies vaig arribar a Barcelona a peu, sense passar ni per carretera ni per ferrocarril.
Quan vaig ser a Barcelona em vaig trobar amb un calijó, a Manuel Garcia, dit de Bufa. Vaig anar a treballar al camp i, després, a una fàbrica de mosaics. El propietari de la fàbrica volia que em quedés, però jo li vaig dir que havia caigut a Barcelona per passar un temps, després em va dir que havia d'anar a apuntar-me al sindicat vertical, i jo vaig pensar que allò s'estava embolicant. Llavors, un bon dia, li vaig dir que havia rebut un telegrama de casa meua que deia que havia mort la meua àvia i me'n vaig vindre cap ací i ja no vaig tornar.

Què vau fer en ser a Càlig?
Vaig estar ací clandestí quasi bé un any, que vaig aprofitar per escriure una bona part de les memòries que ara he publicat, perquè llavors sabia noms i dates. Això va ser l'any 1946, ja que havia romàs poc més de tres anys a França i els altres anys a Barcelona.
Una vegada passats aquests mesos a Càlig, vaig tornar a Barcelona. Passejant per les Rambles vaig veure'n uns que no eren del país, era un grup de cinc francesos. Em vaig posar darrere d'ells i vaig escoltar què deien. Vaig entrar amb ells a un bar i els vaig preguntar quan i com havien vingut de França. L'explicació que em van fer em va servir de molt perquè jo estava sense documents i me n'havia de sortir d'Espanya.
Vaig anar a la Creu Roja francesa, que estava dins del consolat americà, on vaig omplir un qüestionari. Després de dos mesos i mig em van portar, amb un tren especial, a Portugal. Cal dir que els Estats Units van haver de donar dos sacs de farina per cada francès que treien d'Espanya. Des del port de Setúbal vam partir cap a Casablanca, al Marroc. Allí ens van dur a una caserna militar, i tot i que jo militar no estava disposat a ser-ho, perquè encara que estava la guerra entre els alemanys i els aliats, l'única cosa que volia jo era venir a Espanya a lluitar contra Franco.
Llavors vaig escapar de la caserna saltant el filat espinós i, més tard, em vaig trobar amb uns espanyols. Un bon dia vam decidir de vindre'ns a Espanya per veure si podíem organitzar una guerrilla urbana per lluitar contra Franco. Vam anar amb camió, un company i jo, fins a Tetuan. En ser a Màlaga jo vaig agafar un tren de càrrega que m'havia de dur a València, però en arribar a Manzanares vaig ser descobert i em van detenir. Em van dur a la presó de Ciudad Real i, deprés de passar per vàries presons vaig fer cap al camp de concentració de Miranda de Ebro, d'on vaig escapar-me en dues ocasions.

Quan us n'aneu definitivament d'Espanya?
Qui va ser la meua dona i jo ens vam enrolar com a polissons en un vaixell que ens van dir que anava a Marsella. Estant en alta mar vaig saber que tenien preparat de llançar-nos a l'aigua abans d'arribar al port de Marsella, però a darrera hora ens van tancar a la infermeria i quan va arribar la policia francesa jo vaig poder mostrar els papers que m'havien fet l'any 1942, que era un 'laisser passé', però no així la meua companya, que no van deixar-la entrar a França. Al cap d'un temps me'n vaig anar a Andorra per trobar-me amb ella, ja que havia tingut bastant sort de no estar tancada a la presó perquè tenia un nebot que era comandant de Transports de Capitania General de Barcelona.

Quan de temps vau romandre a Andorra?
Vaig estar des de l'any 1948 fins al 1980, any en què me'n vaig anar a Costa Rica.

Per què?
Doncs, perquè em vaig divorciar, i, com passa a tots els pobles, la gent va començar a parlar i, per no haver-los de sentir, vaig decidir d'anar-me'n a Birrí de Heredia, a Costa Rica.

Quina ha estat la vostra relació amb Càlig durant tots aquests darrers anys?
Jo venia a Càlig més bé per veure els meus pares que no per una altra cosa. Vaig comprar una finca a Vinaròs i, durant les vacances, hi anava a treballar-la.

Quin era el vostre ofici a Andorra?
Era representant de comerç i oferia diferents productes als comerços, com per exemple el duralex, el niló, rellotges de cucut i d'altres. D'Espanya solia vindre a comprar molta gent perquè trobaven aquests productes molt més barats.

A.Q.A.

Capçalera

OPINIÓ

EMILIO BORRÁS VA DESEMBARCAR A NORMANDIA

La matinada del 5 al 6 de juny de 1944, les tropes aliades van desembarcar davant la costa francesa i, gràcies a la lleugera i molt esperada millora del temps, va començar el que més endavant serà el compte enrere dels plans de Hitler per dominar Europa i el món.
Joves de totes les nacionalitats, entre ells també espanyols, van desembarcar a Normandia, i juntament amb ells ho va fer un veí de Càlig: Emilio Borrás, que havia estat obligat a exiliar-se a França a causa de la Guerra Civil. Més tard, per culpa de l'ocupació alemanya, va marxar a Bèlgica, però ací ni vol ni pot quedar-s'hi i se'n va cap a Anglaterra on s'enrola a l'exèrcit anglès. L'any 1940 es forma la Number One Spanish Company, integrada per la Pioneer Corps, un cos auxiliar no-combatent.
Al maig de 1994, Emilio Borrás (ara resident a Brussel·les des de l'acabament de la guerra) arriba a terra normanda un altre cop, però aquesta vegada amb la companyia de reporters del periòdic El País i d'un company seu, un tal González. Allí va prendre com a escenari el cementeri britànic de Bayeux, on van dur a cap, feia cinquanta anys, el seu primer treball: fer les creus per als companys caiguts a la batalla contra unes tropes d'Alemanya fràgils i enganyades. Llavors van prendre el pebeter de la història, entre records i mirades perdudes a l'horitzó. Sense enyor. Tot de cor.
Enguany, hem encetat un nou segle i sé de cert que a Emilio Borrás li hagués agradat seure, eixugar-se la suor amb el mocador, sempre ben planxat, i sospirar davant d'un bon vi, mentre alenava l'aire del seu poble, Càlig, i ens guaitava amb un posar de comprensió. Li hagués agradat de ser present perquè ens contaria amb aquella naturalitat encisadora la seua estada a Normandia. I, amb la mà dreta, faria un toc, picardiós i bufó, al meu genoll i encetaria un somriure tot dient: ...allò sembla romàntic des d'ara i ací... però no ho va ser pas... i el record tampoc no ho és.
Emilio Borrás no va ser un heroi ni tampoc el van omplir de condecoracions, però els seus ulls em fan recordar, encara ara, què és el que hem de fer perquè mai més no tornen aquelles tristes històries bèl·liques. Ell ja no és ací, no va poder arribar a tocar aquest segle ple d'esperances, tampoc no em conta les seues històries plenes i farcides de glamour humà sense estridències. L'enyoro, i sobretot a l'estiu que era el temps en què aquest home picardiós estava com l'oli en cresol. I avui més que mai, perquè aquest anarquista de cor, més que no pas d'idees, aquest home pacífic que va desembarcar a la costa francesa per alliberar Europa (tot i que anys més tard em va confessar que tot continuava igual), va desembarcar, emperò, per a lluitar contra si mateix, contra els seus sentiments, perquè Emilio no era de pedra, era humà. I la seua primera feina va ser àrdua, sense plom, però pesada: confeccionava creus perquè els morts, joves com ell, arribats de tots els llocs del món, com si es tractés d'una gran festa de Heminguay, no caiguessen mai en l'oblit.
Ara, cinc anys després de la seua mort, amagats sota la nostra pròpia cuirassa tots els qui el vam conèixer, el recordem i llancem un somriure al cel perquè veiem els seus néts i sabem que, finalment, va vèncer en la seua pròpia batalla, i la que li va romandre pendent, la que pretenia que no es tornés a repetir, la de la trista història, aquesta ens la toca fer a nosaltres des de l'avui i per a l'esdevenidor. Emilio: el compte no el vas deixar per fer, el vas pagar amb escreix, i el teu record ens val avui d'inspiració als qui mai no t'oblidem. Gràcies per passar per les nostres vides.

Susanna Anglès i Querol

Capçalera

HISTÒRIA

CASES BENESTANTS DE CÀLIG (VI)

8. Casa benestant de la família Méyer-Bengochea
Aquesta casa benestant està situada al carrer de Sant Josep, 16. Aquí hi ha la farmàcia i la quarta generació ininterrompuda d'apotecaris, ja que avui exerceixen aquesta professió Merche i Ana Bengochea Prieto.
I. La branca dels Méyer:
1. Guillermo Méyer és la primera persona de qui tenim notícia amb aquest cognom. Era d'origen alemany i es va instal·lar a Benicarló a començaments del segle XIX, on es va dedicar al negoci del vi. Es va casar amb la senyora Agramunt, de Benicarló, amb qui va tenir un fill, Juan Bautista Méyer Agramunt (2).
2. Aquesta família Méyer, de Benicarló, va emparentar amb la casa benestant de la família Comes-Aragó, de Càlig, perquè Juan Bautista Méyer Agramunt, que era metge titular d'aquesta població, es va casar amb la calijona Rosalía Comes Aragó. A Juan Bautista, la gent del poble l'anomenava el metge gran, perquè era molt alt.
El matrimoni Méyer-Comes tenia la casa al carrer de Sant Josep, 10, just on avui hi ha el Bar Xarop, casa on van nàixer els tres fills que van tenir (3, 4 i 5).
3. Amalia Méyer Comes. Es va casar amb el senyor Ratto, que era farmacèutic a Vinaròs. Van tenir un fill i una filla, però desconeixem el nom d'aquests.
4. Enrique Méyer Comes. Era farmacèutic i jutge municipal de Càlig. Es va casar amb Francisca Sorni Santolaria, que era mestra de Càlig i la gent l'anomenava doña Paca. Aquest matrimoni va comprar la casa del carrer de Sant Josep, 16, que era un quarter de la Guàrdia Civil. Van tenir tres fills (6, 7 i 8).
Enrique i Francisca van morir i van ser soterrats a Càlig. Els seus noms estan escrits en una làpida del cementeri: "Enrique Méyer Comes falleció el 12 de Julio de 1917. Francisca Sorni Santolaria falleció el 1 de Agosto de 1941".
5. Arturo Méyer Comes. Es va casar amb Mercedes Moliner, de Xerta. Va ser metge a Xerta, població on va viure i on va morir. Van tenir dos fills (9 i 10).
6. Enrique Méyer Sorni, de Càlig, es va casar amb Rosita Faura, de Barcelona, ciutat on van instal·lar la seua residència. Van tenir quatre fills: Rosita, Montserrat, Lolita i Enrique.
7. Ana Méyer Sorni, de Càlig. L'any 1920 es va casar amb José Bengochea Muñoz, de Canet lo Roig. José Bengochea era fill de Remigio Bengochea Boix i Antonia Muñoz Gargallo, nascuts i soterrats ambdós a Canet lo Roig (també eren els meus besavis). Remigio Bengochea va ser apotecari a Canet lo Roig.
José Bengochea, un cop acabats els estudis de Farmàcia, va exercir la professió a la Jana fins l'any 1920, que es va casar i es va traslladar a Càlig on va ser apotecari fins que es va jubilar. Una vegada jubilats, el matrimoni se'n va anar a viure a Castelló de la Plana i estan soterrats al cementeri d'aquesta ciutat.
Amb aquest matrimoni comença la branca dels Bengochea a Càlig. Van tenir vuit fills.
8. José Méyer Sorni, de Càlig. Era arquitecte i vivia a Castelló de la Plana. Fadrí i sense fills. El seu padrí de bateig va ser fra Felipe Aragó Agramunt, que va ser el darrer capellà calijó que va pertànyer a l'orde de Santa Maria de Montesa. Aquí al poble, a fra Felipe, se'l coneixia com el rector de la creu, perquè sempre portava la creu roja de Sant Jordi cosida a la sotana i a la capa.
II. La branca dels Bengochea:
1. Enrique Bengochea Méyer, nascut a Càlig l'any 1923. Es va casar amb Ana Vallet Montañés, de Castelló de la Plana. Va ser metge a aquesta ciutat i va morir el 13 de febrer de 1997. Van tenir tres fills (9, 10 i 11).
2. José Bengochea Méyer, nascut a Càlig l'any 1925. Era farmacèutic de Càlig i va ser la tercera generació ininterrompuda de farmacèutics d'aquesta casa benestant. Quan es va jubilar es va quedar a viure a Càlig on va morir el 31 de gener de 1999. Està soterrat al cementeri d'aquesta població. Es va casar amb Gloria Prieto Fornás, de Castelló de la Plana, que és assistenta tècnica sanitària (ATS). El matrimoni Bengochea-Prieto van enderrocar la casa benestant antiga i en van construir una altra de nova, lloc on avui hi ha la farmàcia. Van tenir dues filles (12 i 13) que en l'actualitat són farmacèutiques a Càlig i viuen en aquesta casa benestant.
3. Antonio Bengochea Méyer, de Càlig. Casat amb Pilar Buonamisis Azón, de Castelló de la Plana. Va ser aparellador de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols fins que es va jubilar. Actualment té casa a Càlig, al carrer dels Magistrals, 29. Van tenir dos fills (14 i 15).
4. Fernando Bengochea Méyer, de Càlig. És metge a Madrid. Fadrí i sense fills.
5. Vicente Bengochea Méyer. Va estudiar al Seminari Diocesà de Tortosa i va ser ordenat sacerdot el 18 d'octubre de 1956. La primera missa la va celebrar a l'església parroquial de Càlig el 4 de novembre de 1956. Actualment és arxiprest a la cocatedral de Santa Maria, de Castelló de la Plana i viu a aquesta ciutat amb sa germana Ana i els seus nebots Antonio i José Luis.
6. Miguel Bengochea Méyer, de Càlig. Està casat amb Juana Escribano Berga, de Barcelona. Viu a Castelló de la Plana, on va exercir la professió de visitador metge fins que es va jubilar. Actualment té casa a Càlig, al final del carrer de Santa Magdalena. Van tenir tres fills (16, 17 i 18).
7. Juan Bengochea Méyer, de Càlig. Està casat amb Dolores Garcés Balfagó, de Castelló de la Plana. Va ser visitador metge a Castelló de la Plana, on resideix actualment. Van tenir dos fills (19 i 20).
8. Ana Bengochea Méyer, de Càlig. Es va casar amb Antonio Viciano Agost, de Castelló de la Plana, i va morir el 26 de gener de 1999. Van tenir dos fills (21 i 22).
9. Enrique Bengochea Vallet, de Castelló de la Plana. És farmacèutic i es va casar amb Rosa Tirado Fabregat, de Castelló de la Plana, que també és farmacèutica. Tenen dos fills (23 i 24).
10. María Lidón Bengochea Vallet, de Castelló de la Plana. És farmacèutica i està casada amb Luis Manglano Tirado, de València. No tenen fills.
11. José Ramón Bengochea Vallet, de Castelló de la Plana, on va morir.
12. Mercedes Bengochea Prieto, de Càlig. Actualment és farmacèutica d'aquesta població. Està casada amb Jeremías Monroig, de Càlig.
13. Ana Bengochea Prieto, de Càlig. És farmacèutica i està casada amb Juan Carlos Molina Díaz, de Castelló de la Plana.
14. Antonio Bengochea Buonamisis, de Castelló de la Plana. És aparellador a Sant Feliu de Guíxols.
15. Ana María Bengochea Buonamisis, de Castelló de la Plana. És farmacèutica a Casa de la Selva.
16. Mercedes Bengochea Escribano, de Barcelona. És jutgessa a Castelló de la Plana. Està casada amb Juan Oller Cuartero, de Barcelona.
17. Miguel Bengochea Escribano, de Barcelona. És enginyer industrial. Està casat amb Amparo López. Viuen a Godella.
18. Ana Bengochea Escribano, de Barcelona. És enginyer agrònom i viu a Castelló de la Plana.
19. Juan José Bengochea Garcés, de Castelló de la Plana. És empleat de Telefónica i viu a la Sénia. Està casat amb Eva, de Castelló de la Plana.
20. Fernando Bengochea Garcés, de Castelló de la Plana. És químic i viu a Vila-real.
21. Antonio Viciano Bengochea, de Castelló de la Plana. És gerent d'una empresa de transports familiar. Viu a Castelló de la Plana.
22. José Luis Viciano Bengochea, de Castelló de la Plana. És agent d'assegurances. Viu a Castelló de la Plana.
23. Enrique Bengochea Tirado, de Castelló de la Plana.
24. María Bengochea Tirado, de Castelló de la Plana.
(Han col·laborat en aquest article sobre la casa benestant dels Méyer-Bengochea els meus oncles mossèn Vicente Bengochea i Gloria Prieto, vídua de José Bengochea, als quals els agraeixo la informació que m'han donat i la revisió que n'han fet perquè aquest article es puga publicar amb fiabilitat).

Mª Àngels de la Figuera i Bengochea

Capçalera

EL BETLEM VIVENT DE 1978

La nit de Reis del 5 de gener del 1978, el Centre Cultural la Torre va organitzar un betlem vivent, en què van participar com a figurants alguns dels socis del Centre Cultural. La direcció d'aquesta escena viva nadalenca la va conduir Emilio Torrón, de Benicarló, persona força aficionada a la representació de naixements.
Daniel Borràs Llorens, que va fer de sant Josep, recorda prou bé aquell acte, i això que aleshores tenia únicament 16 anys: "Nosaltres anàvem a la cavalcada, caminant davant dels Reis, que venien per l'avinguda de la Constitució. El pare de Pepe Sans ens va deixar una burreta que tenia, i Marisa Zaragozá, que feia de Verge Maria, hi anava asseguda a sobre l'animal. L'estampa era molt bonica. Hi va haver, en aquesta desfilada, una xicoteta anècdota, i és que la burreta, quan vam arribar al carrer de Sant Roc, només es decantava de cara avall, perquè se'n volia anar cap a casa. Al final, vam poder dominar-la i fer-la anar Raval avant".
La comitiva, després de passar el carrer de la Raval, va fer cap a l'actual plaça de la Diputació. Feia pocs anys que havien assolat la casa de Vallterra i havia quedat un gran buit sense cimentar, ja que l'edifici que avui alberga la Caixa Rural Credicoop encara no s'havia construït. La cova del Naixement es va bastir al solar on actualment hi ha la Caixa Rural. Per fer la cova "José Manuel Lacruz 'de Mario', José Vicente Bueno, Vicente Mateu, Emilio Llorens... van dir: nosaltres sabem una finca, allà a la Planeta del Cabut (d'Amadeu Pedra), que estan arrancant oliveres. Anem tots, parlem amb els amos i els direm que els farem un favor, ja que ens endurem totes les rames. Llavors, ens en vam anar amb tractors i remolcs i vam carregar tota la rama d'olivera que hi havia escampada al bancal. Vam estar tota una tarda carregant rama. Vam tornar al poble amb els remolcs plens i vam entrar per la bassa Vella. Mira si anàvem carregats que quasi que no podíem passar per la Costereta. Després, al seti de la casa de Vallterra, vam construir una estructura i la vam recobrir amb la rama d'olivera que havíem dut". D'aquesta manera, la cova va quedar formada gràcies a la cobertura amb branques d'olivera, i al terra, a fi de donar-li una imatge de corral o refugi de ramats, hi van escampar palla.
A més dels personatges que conformen pròpiament el Naixement, també hi havia uns altres figurants: àngels, pastorets, aiguaders... que portaven a les mans corderets, gallines, conills, fruites, verdures... i diversos atifells que completaven la imatge del pessebre vivent, els quals anaven vestits amb les robes que els havia cedit una empresa de mobles de Benicarló, Muebles Palau, gràcies a la intervenció de José Ferreres. Entre els nombrosos personatges que hi van participar, Daniel Borràs recorda "Manolita Roig, Ernestina Bayarri, Nati, Rosabel, Victoria Herrera, María José Antolí...".
En aquesta representació del Nadal no hi va haver cap diàleg, sols l'estampa viva del betlem. "Vam estar a la cova potser que vora una hora i mitja. La gent anava passant per davant nostre i mirava. Crec que va passar gairebé tot el poble".
El xiquet, recent nascut, que representava el Nen Jesús, va ser Raül Gumbau, fill de Juanito el Peixero, que va aguantar poc temps la representació perquè no parava de plorar, i sa mare se'l va haver d'endur. Llavors van posar al bres un nino.
Un cop acabada la funció, els participants al betlem vivent van anar a l'església, i amb aquest acte es va acabar la funció.
D'ençà aquesta escenificació nadalenca, ja no se n'ha fet cap més de semblant. Caldria retrocedir uns anys més cap enrere i aleshores trobaríem que a Càlig es feia la representació de Els Pastorets a la sala d'actes de l'abadia, segons hem sentit a dir i hem constatat a les fotos que ens han arribat.

A.Q.A.

Capçalera

POESIA

HISTORIADOR DON JUAN DE LA FIGUERA

Don Juan de la Figuera,
de Cálig historiador,
con los escritos de la revista,
testimonio para el lector.

Después de muchísimos años
que este inteligente señor
escribiendo en la Vila de Càlig,
su recuerdo nos dejó.

Con la historia de Cálig
en la revista publicó
y en los años venideros
información para el lector.

Tendríamos que aprender
de este amable señor,
y alguien que se interese
y continuar su labor.

Con otro historiador
alguien se tiene que interesar
para dejar patente
historia en la posteridad.

De nuestro pueblo orgulloso
y de nuestra gente también,
hay personas valerosas,
no nos olvidemos de él.

Remedios Anglés Anglés

Capçalera

A UN GRUP D'AMICS

Diuen que el número tretze
és un número fatal.
Us miro fa molt de temps,
veig que no ho passeu tan mal.

Tretze formeu eixe grup,
si és que no ho he comptat mal.
No voldria equivocar-me,
encara que és cosa molt normal.

Quatre matrimonis jóvens,
quatre viudes, més o menys,
i un viudo que us acompanya,
contínuament, tot el temps.

Estic quasi fascinat
de vore la comprensió
que existeix entre vosaltres
en la vostra reunió.

Quan dissabtes i festius
ja tots reunits esteu
m'admiro vore-vos contents
del bé que us ho passeu.

No veig mai que discutiu.
Sempre us veig animats.
Sempre en constant tertúlia.
No us veig mai enfadats.

És prou que algú propose
de fer alguna excursió
perquè de seguida tots
ho accepten sens discussió.

Haurien de ser molts grups
de la vostra condició,
i així hi hauria més gràcia
a la nostra població.

Jóvens de més de mig segle,
quina gran admiració
si tot el poble poguera
seguir la vostra noció!

Dos Rositas, dos Vicents,
Joaquín, Fernando i Pilar
Joaquina, Lurdes, Raimunda,
Lola, Juanito i Consuelo
sou els que el soleu formar.

Que així seguiu molt de temps
i que molts pugueu seguir
eixa amistat tan bonica
que veig, en vatros, avui.

Eixa és la bona amistat
que hauríem tots de sentir,
per poder viure en pau
i no haver de discutir.

Joaquín Monroig Pedra

Capçalera

NOTÍCIES

LA FESTA DE CAP D'ANY VA REUNIR A MÉS DE 250 VEÏNS

Per segon any consecutiu, l'Ajuntament de Càlig va organitzar una festa de cap d'any a l'auditori del Centre de Cultura. Amb el preu de 1.000 pessetes, més de 250 veïns es van aplegar per a gaudir de la revetlla de la primera nit de l'any 2002. El duet Fashion, de Castelló de la Plana, va amenitzar el ball, que va començar passats quinze minuts de la mitjanit i va acabar quan tocaven dos quarts de sis de la matinada.
Enguany, van ser unes quaranta persones les que van voler menjar-se els dotze grans de raïm al Centre de Cultura, on les dotze campanades van sonar amb puntualitat. On també es va congregar molta gent va ser davall el rellotge de la Torre, que era el lloc aconsellat pels cartells anunciadors de la festa per menjar-se els grans de raïm.
La majoria dels presents a la festa, però, van arribar una vegada passades les dotze de la mitjanit, perquè els sopars de família i d'amics van precedir el moment de la disbauxa. El cel, ennuvolat i plovisquejador, no va acompanyar gaire, així i tot molts veïns i també molts forasters no van voler perdre l'ocasió d'aquesta multitudinària trobada. A més, no va faltar el servei de bar i la clàssica bosseta de cotilló que va unida a aquesta classe de festes; ambdues coses van omplir l'ambient de color i distensió.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CONDICIONAMENT DE LA PLAÇA DEL PAÍS VALENCIÀ I DE LA PLAÇA DE LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ

La plaça del País Valencià ha estat remodelada i s'ha condicionat una zona d'esbargiment per als infants menors de vuit anys. La inauguració va ser el dijous, 18 d'octubre, a la tarda, un cop finalitzades les obres de millora: s'ha tret la font que hi havia al bell mig, s'ha posat graveta a la zona de joc i s'ha instal·lat una farola per a la il·luminació. A més, s'han col·locat nous banquets de fusta, que se sumen als bancs d'obra vista existents, perquè les mares i les àvies puguen seure a l'ombra dels arbres mentre vigilen els nens que estan jugant. S'hi han instal·lat jocs fixats al terra, com són tobogans en forma de castells i vaixells i cavallets de fusta units a un moll de ferro que fa de balança perquè els infants s'entretinguen i es balancegen.
Una altra obra que està en marxa és la de millora de la plaça de la Diputació de Castelló, situada entre el carrer Major i el de la Mare de Déu del Socors -al solar on hi havia la casa dels Vallterra. L'Ajuntament va acordar sol·licitar, en sessió plenària ordinària del 3 de juliol de 2000, la inclusió d'aquesta obra, denominada "Reforma de la plaça de la Diputació de Castelló", dins dels Plans Provincials d'Obres i Serveis (PPOS) de 2001. La maquinària va començar a treballar el dilluns, 12 de novembre, i, primer que res, es van traure les escales que donen accés a la plaça i les tanques que envolten els jardinets, a més de l'aixecament de tot el terra, que es trobava deteriorat. Abans de l'arribada del Nadal, els obrers van aturar els treballs de remodelació i van deixar transitables totes les zones de la plaça. Només manca acabar el sostre que serà de fusta i que cobrirà la font que es col·locarà al centre de la placeta.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

TROBADA DE REPRESENTANTS D'ENTITATS MUSICALS AL CENTRE DE CULTURA

El dissabte, 27 d'octubre, el delegat provincial de la Federació de Societats Musicals del País Valencià, Josep Franch i Rius, va presentar el Programa de Gestió Integral de Societats Musicals (PGISM) als representants de les entitats musicals de la comarca del Baix Maestrat. Els ordinadors de l'aula d'informàtica del Centre de Cultura van servir d'instrument per a donar a conèixer els mètodes de gestió, d'administració i d'arxiu de les societats als assistents a la trobada, que van ser de Vinaròs, Benicarló, Sant Jordi i Càlig. Els altres pobles de la comarca no hi van acudir.
El programa informàtic incloïa un fitxer per a introduir-hi les dades corresponents a cada societat, és a dir, de l'escola de música, de la junta directiva, dels socis, dels músics, de les partitures i de molts altres elements que estan relacionats amb el món de la música.
El programa servirà per a realitzar un registre d'entitats i perquè tothom puga tenir accés, a través d'Internet, a les dades de les institucions musicals que hi ha al País Valencià.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CURSET DE BALLS DE SALÓ AL CENTRE DE CULTURA

Un total de vint-i-set parelles han estat les inscrites al primer curset de balls de saló, organitzat per l'Associació de Mestresses de Casa, el qual va començar el divendres, 5 d'octubre, al vespre. Un cop més, l'auditori del Centre de Cultura ha estat el punt d'acollida d'un nombrós grup de gent. Aquest cop motivada per l'aprenentatge de balls, com són pasdobles, vals, boleros i txa-txa-txa, en el primer cicle instructiu, i rumba, fox-trot i tango europeu, en el segon cicle.
El curset ha estat conduït per Elena i José Luis, veïns de Benicarló i membres fundadors del Círculo Cultural de Bailes de Salón, que s'han mostrat molt encoratjats en veure la nombrosa participació i l'acceptació, pel que fa al ball, que ha sorgit a Càlig. L'edat dels calijons que han format part del curset és ben diversa, i va des de matrimonis fins a parelles de nuvis. En tots està en ment arribar a les properes festes d'agost amb els principals passos apresos dels balls més essencials.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

L'EXPOSICIÓ DEL BETLEM EN DIORAMES

En ser les festes de Nadal, J. Manuel Borràs ha obert les portes de la sala on exposa escenes pessebristes, que tenen com a punt de mira el Naixement de Jesús, als calijons i a la gent forana que les vulga visitar. L'exposició del betlem està formada, enguany, de deu diorames, cada un d'ells amb elements paisatgístics i de luminotècnia força aconseguits que traslladen la imaginació del visitant al moment en què s'hi van produir les escenes blasmades per l'autor.
En aquesta tretzena edició de l'exposició, que va començar el dia de Nadal i que es tancarà el darrer diumenge de gener, hi ha vuit diorames nous i un de l'any passat, i un altre que ha confeccionat l'Associació de Pessebristes de Sabadell, alguns membres de la qual es van desplaçar a Càlig per dur aquest diorama que l'any passat es va exposar a la sala que aquests amants del pessebrisme tenen a Sabadell.
Tot i trobar-se fora dels diorames confeccionats en aquesta edició, hi ha el grup de figures que conformen la Fugida a Egipte que són una peça única que J. Manuel Borràs ha exposat a la vitrina de la sala, i que han estat un regal que li ha fet Carme Carbó, autora d'aquestes figures i de les que conformen el diorama muntat per l'Associació de Pessebristes de Sabadell. De cara a la propera exposició, J. Manuel té pensat de confeccionar un diorama amb aquest conjunt i afegir-hi, a més del carro que ja té acabat, alguns elements més, com són el collar, el selló o les retranques que ha de dur la figura del matxo.

A.Q.A.

Capçalera

LA COPUT CEDEIX LA GESTIÓ DE LA VARIANT A L'AJUNTAMENT

Durant la sessió plenària ordinària de l'Ajuntament, realitzada el dilluns, 3 de desembre, l'alcalde, Manuel Anglès, va informar sobre el tràmit realitzat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport (COPUT) per a la cessió de la gestió de la variant de Càlig. D'aquesta manera, el tram que va des de la redona de ca Pablana fins a la redona de la Pedrera passa ara a mans de l'administració local. L'Ajuntament de Càlig serà, doncs, l'encarregat de gestionar el funcionament d'aquesta part del vial CV-135, que va ser inaugurat l'any 1995.
Mentrestant, les obres de millora de l'accés a Càlig des de la carretera de Benicarló van començar els primers dies del mes desembre. Aquestes feines consisteixen a construir la vorera de la part esquerra de l'entrada al poble i ampliar la zona destinada al trànsit de vehicles fins a la redona de ca Pablana.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

TARDOR CULTURAL 2001

La Tardor Cultural, programada per la Regidoria de Cultura, va començar enguany el dimecres, 10 d'octubre, amb una conferència a càrrec del president de l'Associació de Paranyers Valencians (APAVAL), Pasqual Batalla. Els barraquers van poder informar-se sobre quins són els problemes que afecten el món de la cacera i van conèixer quines són les últimes notícies sobre les reglamentacions tretes pel Govern estatal i europeu per a regular la caça. El títol d'aquesta trobada va ser La barraca: passat, present i futur, i gairebé un centenar de veïns van ser presents a l'auditori del Centre de Cultura.
El segon acte programat va aplegar a cinquanta veïns el divendres, 19 d'octubre, a la nit. El tema escollit va ser el consum responsable de drogues, i el conferenciant fou Patxi Blasco, psicòleg i monitor del Centro de Encuentro y Acogida de Castelló de la Plana. Es va parlar tant de les drogues legals com de les il·legals perquè, tot i unir la paraula droga al jovent, l'alcohol, els fàrmacs o el tabac són drogues que tothom, de totes les edats, té a l'abast de la mà avui en dia. La xarrada es va conduir pel camí del coneixement dels diferents tipus de productes de què es componen els estupefaents, els processos de manipulació pels quals passen abans de sortir al mercat, les conseqüències a què duu una desmesurada utilització i molts altres punts que van ser tractats amb molta cura i objectivitat.
La secció de metall de la Sociedad Musical La Alianza, de Vinaròs, també va participar en aquestes jornades i va oferir una audició amb peces musicals força conegudes. A la vora de cent persones presenciaren el concert a l'auditori la nit del divendres, 26 d'octubre.
Tal com s'havia realitzat a la Primavera Cultural 2001, dins del ventall d'actes preparat per la Regidoria de Cultura, es va fer una excursió a la muntanya, projectada per tal de conèixer el Port. Els voltants de Fredes, amb l'embassament d'Ulldecona com a testimoni, van ser el lloc escollit per a realitzar una passejada que va durar sis hores. Un autobús va conduir els cinquanta-cinc participants en la sortida a la muntanya i tothom va gaudir d'un dia a l'entorn de la natura.
Una mostra de curts metratges va omplir la nit del dissabte, 3 de novembre. Va ser una selecció dels curts metratges guanyadors a les sis edicions de la Setmana de Vídeo Amateur de Castelló de la Plana, que van ser projectats a la sala de projeccions del Centre de Cultura. En aquest acte hi va col·laborar la Universitat Jaume I, tal com ho va fer després amb l'exposició audiovisual oberta als veïns a l'altell de l'auditori durant les vesprades del dilluns 5, dimarts 6 i dimecres 7 de novembre. Aquesta exposició d'imatges representava la cultura juvenil des de l'any 1950 fins al 1990.
Les pel·lícules també van destacar durant aquests dies, amb el cicle de cinema dedicat a l'actor Charlie Chaplin. A la sala de projeccions es van oferir films revalorats per la magistral direcció i interpretació d'aquest geni del cinema. Tiempos modernos, el 8 de novembre, La quimera del oro, el 15 de novembre, i El gran dictador, el 22 de novembre, van ser els títols escollits per a mostrar l'obra de Charlot. Aquell qui no coneixia aquest estil de cinema va quedar meravellat amb l'obra d'aquest mite del cel·luloide.
Els infants van poder disposar d'una tarda d'entreteniment amb l'actuació del grup iugoslau Fenix, que va oferir un teatre de titelles sobre l'escenari de l'auditori. Va ser el dissabte, 10 de novembre, a les 18.30 h. Dins de la representació, els actors van demanar la participació de quatre xiquets asseguts entre el públic per a ajudar-los a composar una part de l'obra, amb l'aportació de diàlegs inventats pels mateixos infants en aquells moments.
Un dels actes que va comptar amb una major presència de veïns va ser el concert que la secció juvenil de la Coral Polifònica Benicarlanda -la Coral Kylix- va oferir la nit del 16 de novembre a l'auditori del Centre de Cultura. Les peces que van cantar van girar entorn de la figura del grup britànic de música pop, The Beatles, i unes cent trenta persones no van voler perdre l'oportunitat d'escoltar melodies cantades sense l'ajut d'instruments.
L'oferta cultural va continuar el diumenge, 18 de novembre, a la tarda. El grup teatral de Lleida, Boira Express, va representar una obra que tractava el tema del consumisme i que estava especialment preparada perquè la gent més jove comprengués la trama. Tothom va gaudir del muntatge i de l'espectacle, enfocats amb una mica d'humor, música i bona ambientació per tal de passar una bona estona.
La cloenda de la Tardor Cultural no va poder tenir una millor acollida del veïnat. Més de dues-centes persones van presenciar el concert de l'Agrupació Musical Vila de Càlig. Un escenari supletori adjunt a l'existent a l'auditori del Centre de Cultura va ajudar que l'acte fos més lluït per als quaranta músics que van fer sonar els instruments de manera magistral i, també, per als espectadors que s'hi van aplegar. Ningú va quedar decebut; fins i tot el director de l'agrupació musical va participar en dues peces musicals amb el so de la trompeta, cosa que va acabar d'arrodonir un concert i unes jornades culturals ben plenes de sorpreses i de bon acolliment.
La Regidoria de Cultura comença ja a preparar el programa d'actes de la Primavera Cultural, que se celebrarà entre els mesos d'abril i maig de 2002. No faltaran el teatre, la música, el cinema i la informació per a completar unes jornades que van començar a la tardor del 2000, i que s'estan convertint en un referent per a altres pobles amb major nombre d'habitants.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

NETEJA DELS NOUS TERRENYS DEL PARATGE

L'Ajuntament de Càlig va adquirir a començaments de l'any 2001 els terrenys confrontants a l'actual paratge del Socors, situats al sud de l'ermita i propietat de Julius Put, de nacionalitat belga, el qual els havia adquirit anteriorment de Luis Derenci. Aquests terrenys, que abracen una part de la banda occidental del coll de Montjuí i tanquen amb el camí de la Coma, conformen una superfície de 14.000 m2 i van costar a l'Ajuntament 6.000.000 de pessetes. Juntament amb la superfície de camp, també anava inclosa la caseta que hi ha en aquesta finca, que l'Ajuntament té previst de condicionar i destinar a bar, això si hi ha alguna persona interessada a obrir un establiment d'aquestes característiques al paratge.
Al mes de novembre, l'Ajuntament va contractar els serveis de l'empresa de maquinària pesant, Excavaciones Llorens, que va netejar de brossa els bancals, ja que al 2002, quan siga el temps, es plantaran un centenar d'arbres de diverses varietats, tant autòctons (roure Quercus faginea, carrasca Quercus ilex...) com al·lòctons (pebrer bord Schinus molle, parquinsònia Parkinsonia aculeata...) agrupats en rotgles, per a la compra dels quals hi ha destinades a la vora de 700.000 pessetes.
Avui, el paratge del Socors té una superfície aproximada de 22.000 m2, als quals caldrà sumar 1.100 m2, que corresponen a una petita parcel·la que roman aïllada a dins del paratge, la propietària de la qual és Primitiva Sans, i que l'Ajuntament de Càlig té previst de comprar per 700.000 pessetes, segons les gestions que ha dut a cap.
Per a més endavant, el consistori municipal, propietari i administrador d'aquest paratge d'ús públic, té prevista la plantació de pins al vessant que correspon al coll de Montjuí, que efectuaran els escolars el dia dedicat a l'arbre, i el marcatge d'un petit camp de futbol sobre terra, que se situarà al bancal que hi ha a la part de dalt dels lavabos, perquè valga d'esbargiment a les persones que prefereixen jugar a pilota.

A.Q.A.

Capçalera

NOTíCIES DEL QUART TRIMESTRE DE L'ANY 2001

Conferència de Pasqual Batalla, president de l'Associació de Paranyers Valencians (APAVAL)
El dia 12 d'octubre va començar la temporada de caça, i uns dies abans -el dimecres, 9 d'octubre- i dins de les II Jornades Culturals de la Tardor, el president d'APAVAL, Pasqual Batalla, va fer una conferència al Centre de Cultura en què va parlar de la caça a través del mètode de la parança.
Entre les paraules que va pronunciar Pasqual Batalla, podem deduir que un arbre, normalment un garrofer o una olivera, arredonit per les mans fermes del caçador, enlaira les seus branques cap al cel -anomenades poms- entre les qual es col·loquen unes barres cobertes de varetes enviscades que fan que el tord s'envisque i que caiga en terra. Aquest enviscament dels ocells ha estat el principal argument que han emprat els col·lectius ecologistes per tal d'il·legalitzar aquest mètode de caça, perquè a més de fer perillar la planta d'on s'extrau el visc també malmet la impermeabilitat del plomatge de les aus.
El futur de la caça preocupa, i molt, als paranyers. El president d'APAVAL va parlar clar: "El parany està viu. Però és dins d'ací, a les nostres terres, on hi ha algú que vol que la Unió Europea prohibisca el parany. Hi ha una mà negra. Personalment, m'he entrevistat amb els eurodiputats i amb el director general de Medi Ambient de la Unió Europea, i estic convençut que guanyarem pes. De totes maneres, és una vergonya que no es pose en marxa la Llei de Caça".
Per finalitzar la conferència, Pasqual Batalla va insistir que "hem d'estar amb més moral que mai, cal aguantar si volem que la Unió Europea (UE) ens escolte. Ja li vaig dir a Prudencial Perera, director general de Medi Ambient de la UE, que hem de trobar al fórmula perquè això continue, hem de fer el que calga perquè la UE reconega aquestes peculiaritats, perquè la UE ha de ser l'Europa dels pobles... i el parany forma part d'aquests pobles. No em serveix que em diguen que som uns bàrbars caçant amb aquest mètode, perquè a Islàndia, a Suècia i a altres països nòrdics, tot i emprar uns altres mètodes, també cacen la perdiu blanca o el ren".
Pasqual Batalla va desitjar molta sort als paranyers en la temporada de caça que encetava dins de pocs dies.

Conferència-col·loqui sobre el càncer al Centre de Cultura
Organitzada per l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC), va tenir lloc, al mes de novembre, una conferència-col·loqui en què es va tractar un dels aspectes més interns que afecta els malalts i els qui els envolten: l'aspecte psicològic i la recuperació. La conferència va anar a càrrec de les psicòlogues Mª Dolores Sanz i Marta Bonet i de la fisioterapeuta Sonia Conesa.
L'AECC, que es va presentar a Càlig a començaments d'estiu, va fer una crida destinada a la captació de socis i voluntaris. Aquesta associació té el local al Centre de Cultura i els associats es reuneixen els dimarts de 15.00 a 17.00 h.

Joan Lerma i Ximo Puig van assistir a la reunió de l'executiva comarcal socialista feta a Càlig
Joan Lerma, expresident de la Generalitat Valenciana i, actualment, senador pel Partit Socialista del País Valencià-PSOE a Madrid, i Ximo Puig, portaveu del grup parlamentari socialista a les Corts valencianes, van acudir a Càlig el divendres, 14 de desembre, per a respondre a una sèrie de preguntes fetes des de l'executiva comarcal del PSPV-PSOE, les quals es concretaven en la N-340, la N-232, les previsions del govern espanyol, en mans del Partit Popular, per pal·liar els efectes derivats de les tempestes que malmeteren una part de la costa i els problemes de comunicació, sobretot dels trens de rodalia.
Joan Lerma va dir, pel que fa als pressupostos del govern espanyol per al 2002, que "no té massa rigor ni és molt vertader, ja que els ingressos no estan confeccionats rigorosament, si tenim en compte que els últims impostos indirectes que s'han aplicat no són els correctes. Com resulta que les inversions són proporcionals, aquestes, segur, que tampoc no es donaran... i com sabem que Eduardo Zaplana només aplica el 15% del pressupost a Sanitat... damunt s'aplica un impost indirecte, com el de carburants, i es diu que és per culpa de les comunitats autònomes... i que el que es recaptarà anirà per a Sanitat. Com és possible això si les 4 pessetes se les queda l'Estat perquè la transferència de Sanitat ja està feta a les comunitats autònomes? On aniran destinades aquestes 4 pessetes? Les comunitats autònomes podran després apujar un poc més d'un euro el preu dels carburants".
Joan Lerma va continuar el seu parlament i, fent referència al govern que dirigeixen els populars, va dir que "en els set anys que porten governant encara no han fet cap obra substanciosa... mentre que del nostre govern se'n pot passar, quan es vulga, revista".
Finalment, i pel que fa a les despeses socials, l'expresident de la Generalitat va dir que "han baixat, però la pressió fiscal ha pujat. I ho ha fet, i molt, a l'Estat espanyol, ja que, dels països que integren la Unió Europea, aquest és el país on més ha pujat la pressió fiscal".

Redefinició del Pla General d'Ordenació Urbana de Càlig
L'Ajuntament de Càlig ha sol·licitat una subvenció a la Conselleria d'Obres Públiques i Urbanisme destinada a una nova redacció del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per a l'any 2002. La Conselleria podria sufragar el 40% de les despeses mentre que la resta ho aportaria l'Ajuntament. Manuel Anglès, alcalde de Càlig, va dir que "amb el futur projecte de PGOU es vol desembussar el vigent pla urbanístic de la població".

Susanna Anglès i Querol

Capçalera

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
1 d'octubre de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/01, núm. 44 a 56, per un import de 3.419.117 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Walter Hans Jürgen, per posar una tanca al centre de transformació, a l'immoble situat al polígon 5, parcel·la 6. Exp. 48/01.
A Elena Anglés Anglés, per a la construcció d'una piscina i un garatge a l'immoble que hi ha al c. Sant Josep, 44. Exp. 67/01.
4. S'aprova l'expedient núm. 2/01, de modificació de crèdits al pressupost municipal, vists els informes favorables emesos per la Intervenció de Fons.
5. S'aprova el certificat núm. 5 i darrer que correspon a l'obra "Acabament de la casa de cultura", per un import de 972.952 pessetes.
6. S'aprova la modificació de les tarifes de les ordenances fiscals, vists els informes emesos en sentit favorable.
7. S'aprova l'estudi elaborat justificatiu dels costos d'explotació i manteniment de les instal·lacions públiques d'evacuació, tractament i depuració de les aigües residuals d'aquest municipi.
8. S'aprova, per majoria, la moció del Grup del PSOE, que fa referència a l'habitatge i al sòl.
9. Es designa Vicente Sanz Borrás per al càrrec de conseller general a l'Assemblea General de Bancaixa.
10. S'acorda sol·licitar a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports una subvenció per a la redacció d'un pla general d'ordenació urbana.
11. S'acorda que aquest Ajuntament es comprometa a habilitar els crèdits necessaris per a la realització de les obres que caldrà incloure al Pla d'Instal·lacions Esportives 2002.
12. Diverses preguntes sobre les festes, el transport escolar i els actes culturals.

SESSIÓ ORDINÀRIA
5 de novembre de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 9/01, núm. 52 a 60, per un import de 3.216.086 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Gijsbert Van Wijk, per a la substitució de la coberta, a l'immoble que hi ha al c. Estret, 22. Exp. 68/01.
A Cantos de Pájaros Digitales, SL, per a l'enderrocament de l'edificació, a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 35-37. Exp. 71/01.
A Edith Bjert Construcciones, SL, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble situat al polígon 9, parcel·la 117-a. Exp. 58/01.
A Ganadería Monllau, CB, per a la construcció d'una granja destinada a ramaderia vacuna en règim extensiu, a l'immoble situat al polígon 6, parcel·la 54. Exp. 78/01.
A Derribos y Construcciones Cherta y Asociados, SL, per a la construcció de vuit habitatges arrenglerats a la urbanització la Rasa, parcel·les 12 i 13 (c. València). Exp. 79/01.
4. S'informa favorablement de la sol·licitud formulada per Juan Martínez González, en nom i representació de Construcciones e Inversiones Mavir, SL, per a la instal·lació de l'activitat d'un garatge, a l'immoble que hi ha a la planta baixa del c. Hospital, 4.
5. S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Ferrer Obras y Servicios, SL, en garantia de l'execució de les obres d'"Obertura de vial i infraestructura, 1a fase".
6. S'aprova proposar com a festes locals per a l'any 2002, pel seu caràcter tradicional, el dia 8 d'abril, Sant Vicent, i el dia 6 de setembre, Mare de Déu del Socors.
7. S'acorda adherir-se al consorci que es constituirà per a l'execució de les previsions del Pla Zonal de Residus de la Zona I.
8. S'acorda concedir autorització a Óscar J. Querol Monroig i a Manuela Bayarri Franch per a la instal·lació d'un gual permanent als immobles que hi ha al c. Sant Roc, 59, i al c. la Puríssima, 13, respectivament.
9. Diverses preguntes sobre el Pla d'Accessos 2001, les vacances, les obres, les festes i el Centre de Cultura.

SESSIÓ ORDINÀRIA
3 de desembre de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/01, núm. 61 a 62, per un import de 284.854 pessetes.
3. S'acorda sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació una subvenció per a les obres d'"Asfaltat del camí de la Basseta-Surrac".
4. S'aprova el padró de contribuents per la taxa de proveïment d'aigua que correspon al tercer trimestre de 2001.
5. S'acorda cedir l'ús de l'aula de formació del Centre de Cultura per a la posada en marxa del centre públic d'accés a Internet.
6. S'acorda sol·licitar a la Direcció General de Patrimoni la formalització de la transferència de la titularitat del tram de carretera desafectat i que discorre pel nucli urbà.
7. Diverses preguntes sobre les obres del Pla d'Accessos 2001, els cursets i les jornades culturals.

Capçalera

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2001/2002

Vuit minuts d'infortuni suposen la derrota
1a jornada: 16 de setembre de 2001
Atzeneta del Maestrat 4 - Càlig 2
Gols de Jonatan i Mario
Els primers vuit minuts de la lliga van resultar desafortunats per al Càlig CF perquè, en aquest breu termini de temps, es van encaixar els tres primers gols. Arribats a la meitat de la primera part, es va poder aconseguir un gol a favor, gràcies a Jonatan, que li va donar vida al nostre equip. Però, els atzenetins aconseguiren un nou gol un cop iniciada la segona part, i això va acabar per desestabilitzar la possibilitat de reacció calijona. Mario va establir el 4-2 definitiu, tot aprofitant el temps afegit per l'àrbitre.
L'Atzeneta havia aconseguit l'ascens de categoria l'any passat com a primer classificat i lluitava pel manteniment de la categoria, com també ho feia el Càlig.

L'equip comença a funcionar a un major nivell
2a jornada: 23 de setembre de 2001
Càlig 1 - Orpesa 0
Gol d'Óscar Balfagón
El primer partit del campionat jugat a casa va suposar la suma dels primers tres punts. L'Orpesa era un equip reforçat en vistes a aconseguir l'ascens a la categoria regional preferent, però no va poder fer res per aturar la millor disposició del Càlig. Amb la moral reforçada i la pràctica d'un joc més hàbil que no els forasters, els calijons es van acabar imposant amb l'únic gol aconseguit pel benicarlando Óscar Balfagón. El fort ruixat que va caure uns instants abans de l'inici del matx no va trastornar el bon treball realitzat que, sobre la gespa mullada, ha de ser molt més ràpid per la velocitat que adquireix la pilota en tocar l'herba.

Victòria contundent a Castelló de la Plana
3a jornada: 30 de setembre de 2001
Roda 1 - Càlig 4
Gols de Jonatan, Quico Borràs, Dani Serra i Mario (de penal)
Una primera part igualada en l'apartat de domini de la pilota va deixar pas a uns últims deu minuts de la primera part de possessió majoritària de l'esfèric per part calijona. El gol de Jonatan va encetar el marcador, amb què s'arribaria al temps de descans. Però, el Roda va poder empatar a un gol un cop iniciada la segona part. Aquest fet no va descentrar els del Baix Maestrat, perquè només van tardar deu minuts a tornar-se a avançar i situar un marcador favorable fins a l'1-4 amb què va acabar el partit. Impotents per la superioritat notòria del Càlig, els de Castelló de la Plana van voler descarregar la ràbia contra el jove àrbitre arribat des de València, sense que passés cap acció destacable.

Poca recompensa per a l'esforç exercit
4a jornada: 7 d'octubre de 2001
Càlig 1 - Rossell 1
Gol de Mario
Partit de rivalitat comarcal que va acabar amb un repartiment injust d'un punt per a cada equip. El Càlig va ser qui va dur el domini del joc en tot moment, mentre els rossellans es dedicaven a contracolpejar tímidament. Però, tot i això, la defensa calijona havia d'estar alerta perquè el Rossell disposava de davanters amb una gran capacitat golejadora. La línia defensiva va estar ferma en tot moment i va aturar les arribades davant de la porteria calijona.
Els gols no van arribar fins a la represa. Mario va avançar l'equip que dirigeix Josep Maria Andreu, mentre els de Rossell van respondre amb el gol per mitjà del golejador Pla. El temps real de joc va disminuir a partir d'aquell moment en gran proporció a causa de les contínues aturades de joc, bé siga per les faltes comeses o per la manca de permissibilitat de l'àrbitre, que tallava qualsevol jugada sense aplicar l'anomenada llei de l'avantatge.

Segona victòria fora de casa i segona posició assolida
5a jornada: 14 d'octubre de 2001
Ondense 0 - Càlig 1
Gol d'Àlex Alonso
Aquesta victòria va comportar la suma total de deu punts dels quinze possibles, cosa que suposava el millor inici de la lliga des de fa moltes temporades. El Càlig va oferir una bona imatge a Onda, i la feina del porter va ser quasi bé nul·la, perquè els davanters locals no van arribar amb perill davant de la porteria calijona. El bon treball realitzat va haver-se d'esperar a la segona part perquè donés els fruits, ja que va ser el jove jugador benicarlando Àlex Alonso qui va aconseguir l'únic gol que suposava la victòria del Càlig al minut seixanta-tres.
És descatable en aquest partit, tot i no haver-hi jugades de joc brusc, el que Óscar Balfagón va haver de ser substituït després de rebre un fort cop a la cara, cosa que li va produir un aparatós hematoma.

El cuer sorprèn amb un empat just pels mèrits d'ambdós equips
6a jornada: 21 d'octubre de 2001
Càlig 1 - Les Coves de Vinromà 1
Gol de Saura
Els covarxins van arribar a la sisena jornada com a darrers classificats, amb només dos gols a favor i dotze en contra, i van sorprendre el nostre equip. Tothom creia que el partit es presentaria fàcil per al Càlig, però els visitants es van avançar a l'hora d'establir el marcador amb el 0-1. Ben difícils es van posar les coses per als jugadors dirigits per Josep Maria Andreu, que van haver de fer un esforç extra per tal de remuntar el marcador advers. No va ser fins a la segona part quan es va poder trencar la compacta línia defensiva dels visitants, amb el gol de Saura amb el cap després del llançament d'un còrner executat per Jonatan.

Empat sense gols en un partit pobre en joc
7a jornada: 28 d'octubre de 2001
Càlig 0 - Vilafranca 0
El nivell dels darrers partits va baixar, perquè es va practicar un joc poc vistós i per la manca de velocitat en el moviment de la pilota. També va influir que el Càlig no aconseguira marcar un gol a la tancada defensa vilafranquina. Els dos equips van disposar d'oportunitats, però no van ser capaços d'estrenar el marcador. El Càlig va buscar amb més insistència el gol i ben prompte es va veure que no era un dia propici per aconseguir els tres punts, per la manca d'encert en els metres finals. L'àrbitre del partit va notar l'avorriment en el joc i es va decantar per estar pendent d'un fet sense importància, com és indicar que un grup de joves espectadors havien de situar-se darrere de la tanca que envolta el camp. Açò va emprenyar els aficionats calijons, que van escridassar l'àrbitre quan es dirigia als vestidors en acabar el matx.

S'apanya el que no es fa a casa amb una nova victòria lluny de Càlig
8a jornada: 4 de novembre de 2001
Xert 2 - Càlig 3
Gols de Mario (2, un de penal) i Dani Serra
Tot i haver encaixat el primer gol als quaranta segons de joc, el Càlig es va saber refer i va treballar de valent per a endur-se els tres punts. Els xertolins no passaven per uns bons moments, encara que eren uns dels aspirants a ocupar llocs capdavanters a la classificació, i no havien aconseguit guanyar cap partit al propi camp. Les expulsions d'Óscar Balfagón i José Luis Miquel no van ser determinants; mentre els locals van jugar amb avantatge durant molts minuts, els calijons es van dedicar a practicar un joc més clar i a definir en gols les oportunitats. El gol decisiu va arribar quan mancaven vint minuts per a la fi del matx, per la qual cosa es va haver de suar per a mantenir el marcador inamovible. La victòria suposava l'assoliment de la segona posició de nou i es trencaven així les estadístiques, perquè el Càlig CF mai abans havia estat tan ben classificat a la primera regional.

Empat amb el líder de la categoria
9a jornada: 11 de novembre de 2001
Càlig 0 - San Pedro 0
El San Pedro no va demostrar a Càlig que era l'equip més regular de la lliga. Com a líder avantatjat en punts sobre els altres equips, no va oferir un joc vistós; en canvi, va ser el Càlig qui va dur les rendes del matx i qui va disposar de les ocasions més clares de gol. L'exporter del Benicarló, Rubén, va treballar de valent per tal de mantenir la porteria visitant sense encaixar cap gol. Els del Grau de Castelló només van inquietar amb més perill el porter local, Jacinto, a l'última jugada del partit, en un còrner amb què es va xiular la fi del temps reglamentat. La nota negativa del partit va arribar amb l'agressió que va sofrir el defensa calijó Saura després de rebre un cop de puny a l'ull esquerre de mans d'un davanter grauer.

Bon resultat, després d'anar perdent inicialment
10a jornada: 18 de novembre de 2001
Almassora B 1 - Càlig 1
Gol de Mario (de penal)
La sort que no havia acompanyat el Càlig en les jornades precedents va ser propícia aquesta setmana, perquè als onze minuts de joc el marcador era advers als nostres. El mal estat del terreny de joc, ple d'aigua i ben fangós, va deslluir un pèl l'activitat de l'equip calijó. Amb el resultat a favor, els almassorins es van dedicar a aturar les contínues jugades d'atac del Càlig, mentre el perill es repetia una i altra vegada davant de l'àrea local. L'assenyalament d'un penal dubtós comès sobre el centrecampista Pablo Ferreres, a favor dels interessos calijons, va emprenyar els pocs aficionats locals. Mario es va encarregar de transformar la pena màxima en l'empat, amb el consegüent repartiment d'un punt per a cada equip.

Cinquè empat en sis partits jugats a Càlig
11a jornada: 25 de novembre de 2001
Càlig 1 - Borriol 1
Gol de Mario
Canvi de papers en l'onzena jornada de lliga respecte a l'anterior, perquè l'empat final el van aconseguir els borriolencs a causa d'un penal comès per un defensa calijó. S'havia avançat en el marcador l'equip presidit per José Ferreres amb un gol del golejador alemany Mario. La jugada d'aquest gol va comptar amb la participació de totes les línies del Càlig CF, amb l'inici des de la defensa, passant pel centre del camp, fins a arribar als peus del davanter en qüestió. El defensa Happy va rebre la dedicatòria del gol després d'haver sofert una lesió al genoll de la cama esquerra el dia anterior al partit. El domini de l'esfèric havia estat del Càlig de manera contundent durant els trenta primers minuts. Però els visitants van ressorgir i, en una jugada aïllada d'atac, va arribar la jugada del penal, que no van desaprofitar els de Borriol per a empatar el partit. El marcador ja no es va moure, en part, per la major igualtat i alternança de la possessió de la pilota.

L'àrbitre va ser un jugador més del Cabanes
12a jornada: 2 de desembre de 2001
Cabanes 3 - Càlig 2
Gols de Quico Borràs (2)
L'actuació arbitral a Cabanes va ser descarada i inexplicable alhora. La primera part va acabar amb un 0-2 favorable al Càlig de manera molt justa. Els calijons havien practicat un joc brillant i sense donar opcions a l'equip rival, amb dos gols de Quico Borràs en el llançament de dues faltes executades de manera magistral. Fins i tot s'hagués pogut arribar al temps de descans amb un avantatge major, però la pilota no va voler entrar més a la porteria local. Un cop iniciada la segona part es va poder comprovar com l'àrbitre havia canviat radicalment el bon criteri aplicat durant els primers quaranta-cinc minuts. L'assenyalament de dos penals inexistents, que van concentrar les rialles de molts jugadors cabanencs que veien afavorit el propi benefici, a més d'una falta llançada mentre l'àrbitre es trobava d'esquena a la pilota, van suposar que els locals capgiressen el resultat. No va ser a causa de la derrota que els calijons es van indignar, sinó més bé per la burla de què havien estat objecte per un senyor vestit d'àrbitre que hagués pogut informar de les seues pretensions als calijons abans de reiniciar el partit després del temps de descans.

Bon joc i nova victòria davant dels aficionats calijons
13a jornada: 9 de desembre de 2001
Càlig 3 - Sant Joan de Moró 1
Gols d'Àlex i Quico Borràs (2)
Els tres punts en joc es van quedar a Càlig, en gran part gràcies al bon futbol practicat pels jugadors calijons. El Sant Joan de Moró va arribar a aquesta jornada com un dels equips classificats en llocs de descens a la segona regional i els nostres ho van aprofitar. Les jugades d'atac se succeïen davant de la porteria forastera, amb l'enllaç entre les línies que va fer més vistós el partit. Els espectadors que van presenciar el matx van gaudir novament veient com guanyava l'equip, a més de veure com el domini de la pilota era favorable. D'aquesta manera, s'assolia el cinquè lloc a la taula classificatòria, mentre es veia superat de bon tros l'objectiu principal del manteniment de la categoria. Un fet del qual cal fer ressenya és l'estat de la gespa del camp municipal de futbol, que es trobava en mal estat a causa de la pluja caiguda durant els dies precedents al partit i de la manca de temps de recuperació, cosa per la qual oferia zones quasi buides d'herba on s'apreciava la terra marronenca.

Als Ivarsos es va fer tot el contrari a la setmana anterior
14a jornada: 16 de desembre de 2001
Els Ivarsos 2 - Càlig 1
Gol de Mario
La baixa temperatura amb què es va jugar el partit als Ivarsos, després d'uns dies de neu i fred a la zona del Maestrat, no va ser l'excusa suficient per la derrota de l'equip calijó. La setmana precedent s'havia mostrat una molt bona imatge que, aquest diumenge, es va veure empobrida per un joc en el qual van faltar ocasions i ganes d'aconseguir la victòria. L'equip local es trobava situat en una posició compromesa a la classificació i estava obligat a sumar els tres punts. El Càlig no va jugar un bon partit, mentre que els dels Ivarsos van aprofitar dues jugades a la segona part per a desnivellar el marcador. El golejador Mario aconseguia, quan mancaven quinze minuts per al final, el gol que mantenia l'esperança de l'empat per als calijons. El marcador no es va moure del 2 a 1 que va mostrar en acabar el matx i els tres punts es van quedar a les terres de l'Alt Maestrat.

Primera derrota a casa per a acabar l'any
15a jornada: 23 de desembre de 2001
Càlig 0 - Catí 1
Gol de Mario
Aquesta va ser la primera derrota a casa en el campionat de lliga d'enguany. El Catí va aprofitar una errada defensiva per a fer un gol que valia tres punts i per a situar-se com a segon classificat. Al Càlig CF, per la seua banda, li van acompanyar els altres resultats de la jornada per a mantenir la sisena posició. El lloc ocupat era bo, però només es mantenien els llocs de descens a set punts.
El partit va ser entretingut perquè es repetien les arribades davant d'una i altra porteria. Va resultar important el treball de les línies defensives, mentre les ofensives tenien problemes per a mirar de desnivellar el marcador. La baixa temperatura amb què es va jugar el partit -a penes dos graus- va ser una anècdota, perquè els aficionats que van assistir al camp municipal van poder veure un matx igualat.
El Càlig va tancar l'any d'una manera positiva, però sabent que les coses podien millorar un cop vist el bon inici de lliga. Durant aquest darrer tram del campionat s'havien deixat escapar alguns punts que, potser al final de la competició, li farien falta als nostres representants esportius.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera1