Revista nº 48.- Juliol - Agost - Setembre 2001
SUMARI
L'edició de les festes patronals del 2001 ha presentat, entre d'altres, un parell de novetats que, per a algunes persones, han passat desapercebudes, però que pensem nosaltres que tenen una importància de cara a l'esdevenidor que no hem de bandejar. L'una és el llibret de festes, on s'insereix el programa que es desplegarà durant les festes majors. Aquesta publicació anual, editada en els darrers anys per la Comissió de Festes, ha acollit a les seues pàgines un seguit d'escrits el contingut dels quals ha estat sempre ben variat: poesia, notícies, comentaris, acudits, història... És cert, tanmateix, que la col·laboració escrita sempre hi ha estat minsa, volem dir amb això que els col·laboradors n'han sigut pocs, però sembla que aquest fet és una constant a la majoria de les publicacions no lucratives de la nostra comarca i, especialment, als llibrets de festes que s'hi editen. Amb tot, gràcies a les aportacions dels diversos col·laboradors al llarg dels més dels trenta anys de l'edició festiva, avui podem gaudir d'unes informacions que potser que ignorarien si no se'ls hi hagués donat aquesta oportunitat.
Enguany, la Comissió de Festes va decidir que al llibret únicament es publicarien escrits que fessen referència a les festes d'agost. Aquesta ha estat una decisió que tanca una etapa important del llibret. El motiu principal que ha manifestat la Comissió a l'hora de prendre aquesta decisió és que al poble i a la resta de la comarca s'editen revistes on qui vulga pot publicar el que li semble adient. D'aquesta manera, doncs, s'inicia una nova etapa per al llibret del programa de festes que pensem que és encertada, almenys mentre hi haja unes altres publicacions en què qui ho desitge puga publicar els seus treballs o escrits d'índole ben diversa.
L'altra novetat és que la parròquia de Càlig ha acollit la donació d'una relíquia de sant Llorenç, feta per Mn. Manuel Giner. Abans, ja n'hi havia una, de relíquia del sant, però aquesta va desaparèixer juntament amb unes altres que conservava la parròquia. Aquesta relíquia, que és un fragment d'os del patró de la vila dut des de Roma i inserit en un reliquiari d'argent cisellat, va presidir la processó del sant pels carrers de la vila i, un cop acabada aquesta, va rebre, a dins de l'església, la veneració dels feligresos.
Olla de fava
Fer un solquet de faves per a casa era i és una frase prou repetida entre els calijons. Ei! de faves i altres productes de la terra. Però les faves, abans que arriben a cap, quan les tavelles i el gra encara estan verds, també es cullen. Llavors reben el nom de bajocs o faves tendres.
En el nostre cas, les faves es cullen seques i les tavelles es deixen penjades al perxe lligades en manoll a un cordell per a quan se'n vulga fer ús.
Ingredients per a l'olla de fava:
· Aigua de cisterna · Faves seques · Oli
· Sal · Bajoques · Bledes
· Pataques · All · Julivert
· Arròs · Cuguls
Quan les faves les hàgem de fer servir, perquè volem fer olla de fava, les traurem de la tavella, si no ho hem fet abans, i les posarem a remulla amb aigua una bona estona, perquè així ens seran més fàcils de pelar, ja que aquestes abans de coure-les s'han de pelar, és a dir que se'ls ha de traure la pell.
Posarem l'olla amb aigua al foc i hi afegirem els ingredients: oli, sal, les faves ja pelades, quatre bajoques i un parell de bledes (que és la manera com diu la gent d'afegir una mica de cada un d'aquests productes), pataques trossejades, arròs i una picadeta d'all i julivert.
Un cop feta l'olla de fava és convenient de posar damunt la taula un manoll de cuguls, ja que ajuden a pair molt bé aquest plat tan casolà.
LES FESTES MAJORS DEL 2001, UNES BONES FESTES
Com ha de ser, un any més Càlig ha gaudit de les festes majors que se celebren a l'agost. Han estat unes festes lluïdes que han acaparat una gran diversitat d'actes gràcies a l'esforç que al llarg de l'any hi posen els membres de la Comissió de Festes. Reunions, converses, maldecaps, nits de passar son... i moltes ganes perquè les coses surten com s'han previst, han donat, aquest any, el resultat que tots esperàvem: unes festes dignes per a Càlig.
Hem parlat amb un membre de la Comissió de Festes (CF) perquè ens en faça cinc cèntims de com es valoren des de dins de la Comissió les festes d'agost. Vicent Grau Monroig, que fa sis anys que forma part de la Comissió i n'ha viscut tot el procés de la programació, ens fa un bon resum de com han estat les festes patronals del 2001.
Com han anat, enguany, les festes?
Han estat bé, les orquestres una mica fluixes però els altres actes han estat molt bé.
De la llarga llista d'actes programats a les festes majors, quins destacaries?
Enguany s'han fet més coses, però destacaria la nit de la presentació, les revetlles, el teatre, la marxa contra el càncer, la cuina marroquina, la cursa d'automodelisme, el tir i arrossegament, les exposicions... Potser caldria destacar tots els actes perquè cada un d'ells ha tingut el seu esforç i la seua peculiaritat.
La CF, a l'hora de programar els actes, actua en solitari o participa algú més?
Normalment el programa el solem confeccionar nosaltres. Ara bé, hi ha una sèrie d'entitats que et porten fet el seu programa, com és el ciclisme, la Penya Taurina, els caçadors, el futbol... El que nosaltres aportem és el primer trofeu i si s'han de posar taules o cal tallar algun carrer i altres coses semblants. Els representants de les diferents entitats que hi ha al poble vénen a alguna de les reunions que fem i ens comuniquen el que volen fer per tal que la CF acoble els horaris i d'aquesta manera els actes no se superposen.
Així, doncs, què depèn de la CF?
La nit de la presentació, el pregó, les revetlles, els bous, el parc infantil, el concurs de dibuix, el sopar de bou, el teatre i les carrosses. La resta d'actes depenen de les entitats.
Fes-nos, encara que siga per damunt damunt, un repàs de com han estat les activitats que ha dissenyat la CF.
Pel que fa a la nit de la presentació, enguany hi ha hagut nous presentadors, han estat Ricard i Ruth, i també s'ha canviat l'entrada de les reines i de les dames, ja que han sortit des de l'auditori del Centre d'una a una, cosa que va fer que la passarel·la siguera més lluïda. A més, vull afegir que una nit, a la mitja part del ball, es va fer un homenatge a tots els components de les diverses comissions de festes que hi hagut en els darrers deu anys. Penso que va ser un acte que va estar molt bé.
El pregó també ha patit algun canvi, i és que enguany s'ha fet sense cavalls. El motiu ha sigut que el cavall pot patinar i això comporta un perill.
Com he dit anteriorment, el ball ha estat una mica fluix, i això és així perquè no hi ha prou diners per a contractar bones orquestres. El pressupost que destinem és de quatre milions i mig, que repartits entre els nou dies que fem ball surt a mig milió per orquestra, i, és clar, no podem demanar gran cosa, encara que nosaltres fem tot el que és possible perquè totes les nits estiguen almenys bé. Ara, dins de quatre dies, al mes d'octubre, ja començaran a vindre els representants perquè contractem de cara a les festes de l'any que ve, i ja veurem.
En enguany, Armando Beltrán, de Sant Mateu, és el pastor amb qui hem contractat els bous per segon any consecutiu. Crec que els bous han estat prou divertits i la gent s'ho ha passat bé. Una altra cosa són els bous embolats, tant els que ha portat la CF com els de la Penya Taurina. Aquests, en conjunt, han sigut fluixos, però sembla que això va en anys, perquè als altres pobles també ha passat el mateix. Tanmateix, hi va haver una tarda, la de la Penya Taurina, que el bou va estar prou divertit perquè va fer saltar la fusta que protegeix la font de la plaça.
Amb tot, la gent acudeix als bous que es fan a la plaça.
Sol acudir sobretot a partir del tercer, que és el bou, o fins tot diria que després de berenar i per veure les eixides, tant la del matí com la de la nit. I on més acudeix la gent és al bou embolat i, sobretot, a l'entrada.
Parlant de bous, cal parlar dels cadafals. Tots els anys passa alguna cosa.
Aquest any no hi ha hagut cap problema. L'any passat, en una reunió, es va acordar que si hi havia més cadafals s'ampliaria la plaça. Enguany n'hi ha hagut 38, i l'any que ve segurament que n'hi hauran més. A la plaça només en caben 28, i això vol dir que s'ha d'ampliar pels costats, per tant cada vegada hi haurà més cadafals bastits al carrer de la Raval, cosa que trencarà la visió dels qui n'estiguen dalt.
A Càlig, és cert, hi ha afició als bous, però a la plaça se'n veuen pocs torejant.
Els qui van voltar els bous els va pagar el ramader. Aquest és un fet prou habitual. Barat a unes quinze o vint mil pessetes per tarda es pot contractar gent que volta el bou. La CF ens hem plantejat, de cara a les properes festes, la possibilitat de contractar-ne alguns.
Què ens dius de l'obra de teatre que es va representar enguany?
Va estar bé, tot i que a algunes persones no els va acabar d'agradar perquè l'obra de mímica que es va fer era una mica violenta. A la gent els agraden més les obres de l'estil de Nelo Bacora, és a dir, sainet valencià. Amb tot, penso que fer teatre a festes és un fet que ja està consolidat, perquè cada vegada hi sol anar més gent.
Hi ha participació a les festes majors de Càlig?
Molta. La pista de ball, per exemple, ha estat plena totes les nits. S'han parat moltes tauletes, s'han venut molts abonaments i s'ha tret molt bona taquilla.
Per un altre costat, la gent també ha col·laborat molt a les carrosses. Enguany, hi va haver una reunió abans de festes amb els qui fan carrossa i hem aconseguit que aquest acte haja millorat a muntó. També és cert que s'hi van donar quatre premis a les millors carrosses: de trenta, de vint-i-cinc, de quinze i de deu mil pessetes.
Després, al sopar de bou, s'hi van repartir vora mil plats, i això que va ploure. A la gent que va vindre se'ls va donar un plat amb una ració, perquè aquests anys passats la gent venia amb olles i plats de casa, i se'ls va dir de sopar a la plaça, i la gent va respondre. Una errada nostra va ser que les vaques que hi havia per a aqueixa nit en comptes de soltar-les a les dues del matí les vam soltar a les sis.
La cerca de la reina i dames continua sent un maldecap per a la CF?
A Càlig se li ha posat la fama que per a ser reina o dama una persona s'ha de gastar molts diners, i és clar molta gents es fa cap arrere. Enguany hi han hagut una reina i dues dames, a més de les cinc de menudes, i cal dir que fins al mes de juny només hi havia la reina i la dama de la Penya Taurina, l'altra dama, la Miss Estiu, es va presentar més tard.
No heu trobat cap sistema per motivar les xiques perquè es presenten a ser reines o dames?
L'únic sistema seria ajudant-les a pagar les despeses que tenen, però això ho hauria de fer l'ajuntament. Avui l'ajuntament només els dóna el retrat i alguns detalls, ja que la resta, com ara les bandes o els berenars a la mitja part dels bous, ho paga la CF.
En canvi, pel que fa a les menudes, una volta han fet la primera comunió, anem casa per casa per veure quines ho volen ser, i, després, a través d'un sorteig, es tria la reina.
A més dels actes que ja hem indicat, cert és que n'hi ha molts més. Cal fer-ne més dels que hi ha?
Jo crec que les festes de Càlig, per al poble que és, ja està prou ple. Per exemple, el dissabte, hi va haver la cursa de bicicletes que es va ajuntar amb la marxa contra el càncer i, aquesta, amb el teatre. Hem de procurar que els actes que hi ha programats no se superposen, perquè volem fer molts actes per als pocs dies que tenim de festa.
Com i qui confecciona el llibret del programa de festes?
Uns tres mesos abans de l'agost busquem la propaganda i al mes de maig el confeccionem, perquè ja tenim la publicitat, els actes que es faran i els escrits que ens ha presentat la gent. Ara el confecciona David, que és el president de la Comissió, que una volta el té fet ens l'ensenya i si cal canviar alguna cosa la canviem. Enguany, per exemple, vam decidir que els escrits havien d'estar relacionats amb les festes d'agost i que si tractaven uns altres temes que no els posaríem al llibret.
Quantes persones formen part de la CF?
En som deu, però enguany n'hi han entrat set més. Aquests hi han entrat amb moltes ganes. Seria molt interessant, però, que també hi haguera un representant de cada una de les entitats del poble, perquè així els problemes que pogueren sorgir els solucionaríem molt millor. Per exemple està la Penya Taurina que fa actes que omplin molt la festa, ja que a més d'aportar una dama ha fet el tir i arrossegament, bous embolats i una tarda de bous... o la banda de música, que va fer un concert de bandes molt bo a la plaça Nova. Vull dir, que seria convenient que cada entitat tinguera un representant dins de la Comissió.
Amb tot, a les festes majors, s'hi han fet molts més actes, com són ara exposicions, fanalets de meló de moro, campionats de frontó... dels quals sempre se'n podria fer un repàs, de vegades exhaustiu, per entendre la il·lusió, la voluntat, que al llarg d'aquest dies hi posa la gent que els programa perquè les festes calijones siguen el que han de ser: unes bones festes.
A.Q.A.
RECORDANT EL MILLOR PARE I CALIJÓ DEL MÓN
El diumenge, 29 de juliol, a les nou i mitja del matí, moria tranquil·lament d'una aturada cardíaca en Joan Josep de la Figuera i Bertran, després d'haver estat ingressat durant una setmana a l'Hospital Comarcal de Vinaròs.
En Joan Josep de la Figuera, conegut com lo Sinyoret, va nàixer a Càlig el dia 7 de gener de 1916, per tant tenia 85 anys quan va faltar. Al setembre de 1943 es va casar a Catí amb Angelita Bengochea Folch. El matrimoni va vindre a viure a Càlig on van tenir tres fills: Sofia, Joan F. i Mª Àngels.
Era fill d'en Joan Ramon de la Figuera Giménez, el qual havia nascut a la casa dels Senyorets de Pastor de Càlig, i de Sofia Bertran Fuster, filla única de l'apotecari de Castellfort.
En Joan Josep de la Figuera va ser tot un senyor calijó, però dels d'abans, molt educat, amable, planer i senzill. La seua gran afició durant tota la seua llarga vida va ser la història passada a la seua terra, però ben especialment la història del seu estimat poble, Càlig.
De jove, li agradava de fer excursions i caminar per les muntanyes del Maestrat i dels Ports, concretament pels termes de Tírig, Catí i Castellfort, on supervisava les seues propietats, terres i masos que ell personalment administrava.
Posseïa una gran formació cultural i un profund contingut social i humà, gràcies a l'educació que va rebre als germans de la Salle de Benicarló (en aquest col·legi va fer al primera comunió el 15 de maig de 1925) i que anys més tard va continuar als jesuïtes de València on va fer el Batxillerat. Acabats aquests estudis va iniciar els de Farmàcia a Barcelona, però no va poder acabar-los perquè va esclatar la Guerra Civil i va haver d'anar al front.
Va ser admirat i conegut arreu de tota la província de Castelló, ja que els seus escrits i articles sobre història els van publicar diversos periòdics i revistes de la província: a Peníscola Peñíscola, Ciudad en el Mar, a Benicarló el Centre d'Estudis del Maestrat, a Càlig Vila de Càlig... També va col·laborar durant molts anys en els llibrets dels programes de festes de Catí, Càlig (més de 30 anys), Canet lo Roig, Albocàsser...
Tanmateix, el fet més important que el va caracteritzar durant tota la seua llarga vida és que va demostrar sempre, i davant de tothom, ser un bon calijó, ja que era estimat per tota la gent del poble i pels forasters que el van arribar a conèixer. Sempre tenia una paraula amable per a tots i adequada per a cada moment i situació, donava consol davant de les desgràcies i les penes i felicitava quan hi havia motius d'alegria. Tot el poble i tota la gent el recordarà sempre com una persona senzilla, amable, cordial i xarraire.
En la memòria i en el record de tots els qui el van conèixer passarà a la història i serà sempre recordat com lo Sinyoret de Càlig, de nom en Joan Josep de la Figuera Bertran, com una persona, com tot un senyor dels d'abans i dels que malauradament ja no en queden.
Gràcies a ell s'ha pogut recuperar bona part de la història i del passat del poble de Càlig, al qual sempre tant va estimar, i de la seua gent, de la qual sempre tenia alguna cosa a escriure i a dir. Va fer el mateix amb la història d'uns altres pobles del voltant i de la seua gent.
Per tot el que va fer per tots, per tot el que va ensenyar i la cultura que ens va deixar serà recordat per tothom com a historiador a més de ser un bon calijó, però sobretot serà recordat per ser una persona molt humana, culta, sociable, alegre i comunicativa, qualitats que avui en dia es van perdent com a resultat dels avantatges de la vida moderna.
També el seu nom perdurarà escrit al carrer que l'Ajuntament de Càlig li va dedicar el dia 8 d'agost de 1986. Llavors era alcalde Agustí Mercè Castellano. Aquest dia li van fer un gran i emotiu homenatge que el meu pare va recordar sempre i que el va omplir de satisfacció.
Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
GRACIAS PEPITO SORLÍ POR TU COLABORACIÓN DEL CRISTO DEL RÍO
Es una gloria pensar,
pensar en positivo.
Aun quedan personas buenas,
voy a explicar el motivo
que dan forma a la cruz
que se rescató del río,
por su buena colaboración,
por sus sabias manos verás
manos de un artista, bellas.
El Cristo, que un día
del fuego fue rescatado,
con la ayuda de Sorlí
parte de mi palabra he dado.
El pedestal que un día
esta cruz que el fuego devoró
en manos de este artista
el crucifijo a su sitio la devolvió,
y puede lucir el Cristo
borrando su mal sabor.
Dando gracias al artista
que dio forma a mi promesa,
devuelve el Cristo a su lugar
que un día devoró el fuego la madera.
Hoy luce otra vez ese pedestal
como más su sagrada prenda.
Gracias, Pepito Sorlí,
que con tus sabias manos
has modelado esta cruz tan bella,
con esas manos de artesano.
Cuando yo vi este Cristo tan hermoso
en su nuevo pedestal,
mi cuerpo se invadió de emoción,
no lo pude evitar,
un escalofrío invadió mi corazón
recordando muchísimos años atrás
cuando este Cristo yo encontré,
sacándolo de las cenizas,
y lo tenía en mis manitas
con emoción y amor yo lo besé.
Por eso te digo, Sorlí,
me ayudaste de buena manera
de este modo; y agradecida de corazón
he recuperado a esta querida prenda.
Cuando este mismo Cristo
en el río y en la hoguera
imaginé su pedestal antiguo,
parecía como yo lo viera,
en medio de las llamas,
a mi me daba mucha pena.
Per eso una vez más,
con agradecimiento y amor,
gracias te doy, Pepito,
por tu más fiel colaboración.
Dios te dará muchos años de vida
para poder disfrutar
y tus sabias manos venerar
cosas poder moldear,
ayudando con alegría y amor
y así de la vida gozar.
Remedios Anglés Anglés
EL SOCORS, FESTA I FIRA DE SETEMBRE
A les 10.00 h del matí va sortir, en processó, la imatge cambrera de la Mare de Déu del Socors des de l'església parroquial. Arribada a l'ermita, i després d'un petit descans, es va celebrar la missa en honor a la patrona, en la qual va predicar mossèn José Luis Arín, qui, al sermó, va dir: "...bona gent de Càlig, que heu pujat un any més ací a la l'ermita a celebrar la festa de la Mare de Déu del Socors... Sóc benicarlando, el Socors el conec de fa molts anys, i de menuts ja pujàvem aquí a l'ermita seminaristes, amics... Podríem parlar de la importància històrica d'aquesta ermita i de la Verge que s'hi honora, citada en aquest llibre que us dic... Fa molts anys, aquí a Tortosa, monsenyor Benet Vilamitjana deia que se n'orgullia de tenir a la seua diòcesi ermites que podien competir amb les millors d'Espanya, i el bisbe en citava algunes que, geogràficament, les tenim properes, citava l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu, la Font de la Salut de Traiguera i el Socors de Càlig.
Del Socors a la Mare de Déu. Fixeu-vos que bonica és aquesta expressió que nosaltres en valencià diem sempre: la Mare de Déu".
Després de la celebració de la missa, a migdia, l'Ajuntament de Càlig va preparar onze paelles per als calijons i forasters que van decidir dinar al paratge, malgrat que el dia va estar ennuvolat, i, a la tarda, després de la processó pel recinte de l'ermita, es va fer la dansada.
A.Q.A.
LA COMISSIÓ DE FESTES VA CONVOCAR EL POBLE A UNA REUNIÓ DE CARA A FESTES
El dimecres, 4 de juliol, a la nit, la Comissió de Festes va convocar una reunió oberta a la gent del poble per tractar temes referents a les Festes d'Agost 2001. Punts com ara la desfilada de les carrosses, que té lloc el dia del patró Sant Llorenç, el sopar popular d'estofat de vedella, les nits de ball o la problemàtica de l'entrada de beguda i menjar a les revetlles sense cap mena de moderació tot i haver-hi un servei de bar, van ser alguns dels temes tractats entre els membres de la Comissió de Festes i la quarantena de persones que van acudir a l'auditori del Centre de Cultura.
Aquesta reunió va ser tot una novetat, perquè mai no s'havia fet anteriorment. La Comissió de Festes va voler així que els veïns s'involucressen més dins la festa. La trobada va servir, però, perquè els assistents presentassen propostes, que van ser escoltades i debatudes, i al mateix temps es va informar dels canvis produïts respecte a l'any passat en temes com el de procurar tenir un comportament més adequat el dia de les carrosses per part dels participants. Un altre punt que tots els anys centra bona part dels comentaris durant els dies precedents a l'inici de festes és el bastiment dels cadafals a la plaça Nova. La col·locació de nous cadafals a la plaça es fa cada any més difícil, ja que cal aprofitar els espais que hi ha. A més a més, la reducció de la visió que en tenen alguns, com a resultat d'aquest voler aprofitar l'espai, depèn del lloc assignat, mitjançant sorteig, a cada un dels propietaris dels cadafals.
Ricard Gumbau i Morera
TROBADA DE REGIDORS I AFILIATS SOCIALISTES AL PARATGE DEL SOCORS
La Junta Local del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) va organitzar un dinar de germanor al paratge de l'ermita de la Mare de Déu del Socors, el diumenge, 8 de juliol, a partir de les 10.00 h, en què es van aplegar, sota l'eslògan Homenatge a la democràcia, unes set-centes persones que comparteixen una mateixa ideologia. La majoria dels assistents eren simpatitzants del PSPV de les comarques dels Ports i del Maestrat, però també hi van assistir membres de la demarcació de Tarragona i alcaldes i polítics representants de partits d'esquerra.
Les presències més destacades va ser la del president de l'executiva del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, i la de Ximo Puig, alcalde de Morella i síndic a les Corts Valencianes, a més d'unes altres personalitats de l'àmbit polític socialista. Tanmateix, els principals homenatjats van ser els regidors que han format part dels ajuntaments socialistes des de la instauració de la democràcia, als quals se'ls va lliurar un diploma commemoratiu de la trobada.
Els actes de la trobada es van obrir amb una roda de premsa i es van tancar amb un dinar de germanor, que va consistir en vàries paelles preparades pels mateixos organitzadors.
Ricard Gumbau i Morera
MOLTA GENT INSCRITA AL SEGON CURSET D'AUTOESTIMA
La Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià-COAG va organitzar el segon curset d'autoestima, que es va dur a terme a l'aula de formació del Centre de Cultura. Un cop vista la nombrosa participació i la gran acceptació del primer curset, es va fer una nova inscripció amb un total de vint-i-cinc alumnes. Durant tres setmanes, des de les 21.00 h fins a les 24.00 h, els participants van assistir a les classes que van començar dijous, 10 de juliol, i van seguir amb atenció els treballs en grup, els comentaris de textos, l'expressió oral i molts altres temes que són propis d'un curset d'aquestes característiques, impartit per la professora Coto.
Sense dubte, les iniciatives d'impartir cursets, tot aprofitant la infrastructura que ofereix el Centre de Cultura, han tingut fins avui l'acceptació total dels veïns de Càlig.
Ricard Gumbau i Morera
ATORGAMENT DE PREMIS DEL IV CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG
El diumenge 15 de juliol de 2001 al matí es va reunir el jurat de la 4a edició del Concurs de Fotografia Vila de Càlig. L'aula de formació del Centre de Cultura va servir per a mostrar als quatre membres del jurat qualificador el total de noranta-sis obres presentades.
Segons comentaven els organitzadors del concurs, enguany ha estat l'any que més a costat triar la fotografia guanyadora en cadascuna de les modalitats, tal com es desprenia de les declaracions del propi jurat. El nivell ha augmentat des que fa quatre anys es va iniciar l'aventura de preparar un concurs a nivell local, obert a tothom.
Els premis als guanyadors d'aquesta edició es van atorgar el dia 15 d'agost, dins l'acte d'homenatge a la vellesa de les Festes d'Agost 2001.
Ricard Gumbau i Morera
PRESENTACIÓ DE LA JUNTA LOCAL DE L'ASOCIACIÓN ESPAÑOLA CONTRA EL CÁNCER
L'auditori del Centre de Cultura va acollir unes cent vint-i-cinc persones a l'acte de presentació de l'Asociación Española Contra el Cáncer (AECC). L'acte va començar a les 22.00 h, i la presidenta de la Junta Local, Nieves Pérez, va encetar el parlament donant a conèixer els noms dels membres de la Junta Local de Càlig i, també, va presentar a la presidenta que hi ha a Peníscola d'aquesta associació, la qual va fer un resum del programa que se segueix a nivell comarcal.
La Junta Local va quedar formada amb aquests membres: Nieves Pérez com a presidenta, Maite Sans com a secretària, Mª Ángeles Monroig com a tresorera, i Manuel Anglés, Salvador Gregori, José O. Gil, Gloria Prieto, Rosa Emilia Querol, Marcos Conesa, Carmen Forner, Josefa Morera i Isabel Agramunt com a vocals.
Aprofitant l'acte, es van posar a la venda samarretes, amb el logotip imprès de l'associació, al preu de 1.000 pessetes. Juntament amb la compra d'una samarreta s'entregava una butlleta vàlida per al sorteig que estava previst de fer el dia 11 d'agost a la tarda, dins de l'acte programat a festes d'agost sota el nom de Marxa per la Salut.
Ricard Gumbau i Morera
INSTAL·LACIÓ D'UN RELLOTGE DIGITAL A LA TORRE
El matí del dijous, 2 d'agost, es van realitzar els treballs adequats per col·locar un rellotge digital a la Torre, per a la qual cosa es va aprofitar el lloc que ocupava l'antiga maquinària -la qual, actualment, es troba en reparació a un taller de Roquetes (Baix Ebre)- i es va respectar la part frontal del rellotge, tot seguint el lloc d'ubicació de les manetes horàries.
A diferència del funcionament de l'anterior mecanisme, que anava mitjançant eixos dentats que giraven gràcies a contrapesos, aquest nou rellotge aprofita el senyal a escala internacional que li arriba via satèl·lit. Uns impulsos electrònics fan que les manetes giren, i el mateix passa amb els martells que colpegen les campanes situades al campanar de la Torre. Mentre que abans es feia servir un sistema d'arams, que es tesava per a marcar els senyals horaris en el moment en què coincidien dos eixos dentats, ara el fil elèctric comunica l'acció directament als martells perquè colpegen les campanes i toquen el quarts i les hores.
Aquest nou rellotge, això no obstant, estarà sols en funcionament fins que la restauració de la Torre permeta la ubicació del mecanisme original que, al pas que porten les obres de rehabilitació d'aquest edifici medieval, podria passar prou de temps perquè s'instal·le.
Ricard Gumbau i Morera
LA CREU DEL PEIRÓ DEL SOCORS HA ESTAT TOMBADA A TERRA
El rector de la parròquia de Sant Llorenç de Càlig, Mn. Salvador Portolès, aprofitant l'homilia de la missa major del diumenge, 2 de setembre, va comunicar la notícia que la creu que coronava el peiró d'entrada al paratge del Socors havia estat tombada a terra.
Tot indicava que la creu havia estat forçada per a ser arrancada del conjunt de la canya, i, juntament amb aquesta malifeta, un bona esquerda del capitell de pedra situat a la part alta del peiró, on està gravat l'escut de Càlig, va acompanyar la creu en la caiguda.
Contràriament al que es pensava en un principi, aquest fet no va ser un acte de vandalisme, sinó la manca de previsió en el joc d'uns infants, els quals van pujar arrapant-se al peiró mentre s'agafaven amb força al ferro de la creu, amb la mala sort que aquesta, el tros de pedra i els xiquets van parar a terra.
Aquest fet va sorprendre els veïns de la vila, que preparaven l'arribada de la diada de la Mare de Déu del Socors del dia 6 de setembre. Entre les opinions poc afortunades que es van poder sentir durant els dies posteriors a l'accident, com a resultat del desconeixement de les causes, hom va dir que "aquest succés vol fer-nos recordar els fets de l'any 1936". Tanmateix, es va poder confirmar que no havia estat un acte malintencionat i que, a l'hora de jutjar els fets ocorreguts, algun o altre no va mesurar llurs paraules fent uns comentaris tan durs i fora de lloc com els que es van poder escoltar.
Atesa la proximitat de la festa de la Mare de Déu del Socors no es van poder reparar els desperfectes ocasionats al peiró, amb tot la diada mariana va transcórrer sense cap més problema.
Ricard Gumbau i Morera
El dia 10 d'agost, durant la celebració de la missa major, Mn. Salvador Portolès, rector de la parròquia, va comunicar als feligresos que Mn. Manuel Giner Mercè,... i fill de Càlig, havia fet donació a la parròquia d'una relíquia de sant Llorenç, la qual era un fragment d'os del sant col·locat en un reliquiari d'argent cisellat que ell mateix havia manat fer. Un cop acabada la celebració eucarística, la relíquia, duta de mans del rector, va acompanyar la processó que, com és costum, es fa pels carrers de la vila i, tot seguit, ja de tornada al temple, va ser venerada pels assistents.
A l'acta de la visita pastoral feta a la parròquia de Càlig l'any 1897, pel bisbe de Tortosa monsenyor Pere Rocamora, consta que, sent rector Mn. Felip Cardona, hi havia les relíquies de sant Llorenç, santa Caterina, santa Cecília i sant Pasqual Bailon, amb el seu corresponent reliquiari. A les visites pastorals posteriors a aquesta ja no se'n fa menció, tot i que és ben possible que sigués a partir de l'any 1936 que aquestes desaparegueren de la parròquia.
L'any 1980, Mn. Manuel Giner va iniciar diversos tràmits a Roma i a Osca per tal d'aconseguir una relíquia de sant Llorenç, però tots els passos recorreguts van esdevenir infructuosos. Finalment, a començaments del 2001, l'actual bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas, va autoritza Mn. Jordi Bertomeu Farnós, sacerdot de la diòcesi i estudiant a Roma, perquè fes totes les gestions que calgués per tal d'aconseguir la preuada relíquia del sant, cosa per a la qual li va trametre aquestes lletres: "...perquè gestione el que pertoque, al Vicariat de la Ciutat Eterna, per tal d'aconseguir -i si és així, rebre- una relíquia, autenticada, del diaca sant Llorenç, natural d'Osca i martiritzat a Roma, durant la persecució de Valerià, el 10 d'agost del 258.
Aquesta relíquia la destinarem a la veneració dels fidels a la parròquia de Càlig, d'aquest bisbat, que, amb gran fervor i devoció, honora el sant com a patró de la feligresia. Tortosa, 4 de gener de 2001. Signat i rubricat per Xavier Salinas Viñals, bisbe de Tortosa".
Avui, la parròquia de Càlig, a més de la relíquia de sant Llorenç, també guarda una relíquia del beat Mn. Manuel Domingo i Sol, que va lliurar Mn. Josep Mª Carda Pitarch, aleshores consiliari diocesà de l'Adoració Nocturna i de l'Apostolat de l'Oració, el dia 27 de juliol de 1991, durant els actes del centenari de la instauració de l'Adoració Nocturna a Càlig.
A.Q.A.
IV CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG
L'art de la fotografia ha complit la quarta edició a la població de Càlig. L'assistència de públic que va anar a veure l'exposició de fotografies, feta al Centre de Cultura durant les festes, va marcar un èxit rotund, al qual cal afegir l'alta participació de concursants i el gran nivell artístic assolit.
Aquest any, a més, els aficionats a la fotografia han creat a Càlig una nova associació, anomenada Fotoclub la Torre. Com qualsevol altra associació o col·lectiu, aquesta associació s'ha marcat uns objectius, a més del de convocar tots els anys el concurs de fotografia. Aquests objectius són: promoure i apropar el món de la fotografia a totes aquelles persones que desitgen millorar aquest art. Els membres de Fotoclub la Torre es mostren molt satisfets del resultat aconseguit pels aficionats calijons. Cal dir que a les edicions anteriors que s'han fet del concurs tan sols van destacar alguns calijons, ara, en canvi, els que s'han presentat a aquest IV Concurs han aconseguit molt bons resultats.
Al IV Concurs de Fotografia s'han presentat 97 obres de 28 autors diferents. El primer premi va ser per a Juan Luis Anglés Monroig, de Càlig, i el segon, que correspon al tema de personatges, per a Daniel Borrás Llorens. L'accèssit especial, patrocinat per la Caixa Rural Credicoop, va ser per a José Manuel Ramos Forner.
També s'hi van concedir diversos accèssits: Isabel Adell, de Vinaròs, Nieves Pérez, de Càlig, José Luis Pola Ruiz, de Saragossa, i Casto Rodríguez, de Benicarló.
El jurat va estar format per Javier Roda, de Benicarló, i Rafael Prades, de Vinaròs, ambdós fotògrafs professionals, i per Lucía Calduch, reina de les festes del 2000, i Òscar Anglès, fotògraf aficionat de Càlig.
Els membres del jurat van destacar que l'assignació dels premis va ser difícil perquè hi havia un bon nivell en les obres presentades, tant en la tècnica emprada pels participants com en la qualitat de les fotografies presentades.
Susanna Anglès i Querol
NOTÍCIES DEL TERCER TRIMESTRE DE L'ANY 2001
El sopar de la quinta del 44
La quinta del 1944, formada per calijons residents al poble o que en viuen fora, es va aplegar al voltant d'un primer sopar de germanor.
Abans, però, els components de la quinta van fer una reunió per a programar la seua diada. La festa va començar a la vesprada amb la celebració d'una missa en què hi va haver un record per a les dues persones que ja ens han deixat. Tot seguit, i amb un autobús, van fer cap a un restaurant de Peníscola, on hi va haver sopar i ball fins a la matinada. Finalment, van marxar a Vinaròs a prendre un gelat.
El Benicarló va fitxar Víctor Anglès, i el Vinaròs Micó
A finals del mes de juny, el Benicarló, equip de futbol que es troba a la categoria de regional preferent, va fitxar Víctor Anglès. Víctor, que juga de porter, va acceptar aquest fitxatge amb molta il·lusió. Igualment, Ximo Micó, davanter del Càlig CF fins la temporada passada, també es troba il·lusionat amb el fitxatge que li ha fet el Vinaròs.
La crisi de l'oli de sansa no va afectar Càlig
La crisi causada per l'oli de sansa que va sorgir a començaments d'estiu, produïda pels alts percentatges d'alfabezopirè, el qual pot conduir a processos cancerígens, va fer que els agricultors i, sobretot, els comerciants prenguessen mesures davant d'aquest problema. La ministra de Sanitat, Celia Villalobos, va paralitzar la producció d'aquest producte i llur comercialització. Tanmateix, aquesta decisió ministerial no va produir cap maldecap al sector oliverer de Càlig.
Obres a la plaça del País Valencià
Al mes de juliol es van iniciar les obres de reforma de la plaça del País Valencià, les quals van consistir a anivellar el terra, fet malbé per les arrels dels arbres, i a traure la font ornamental, que es va canviar per un fanal. El consistori municipal va aprovar per unanimitat aquestes obres, ja que d'aquesta manera s'adequa un lloc d'esbargiment perquè juguen els xiquets.
Pel fet que la plaça ja estava agençada en començar les Fetes Majors del 2001, s'hi van poder realitzar alguns dels actes que hi havia programats.
Joaquín Borrás, delegat del Govern valencià a Castelló, va visitar Càlig (6-7)
El calijó Joaquín Borrás, recentment nomenat delegat del Govern valencià a Castelló, va vindre a Càlig el dia 6 de juliol per entrevistar-se amb Manuel Anglès, alcalde de la població. Durant l'entrevista, l'alcalde li va indicar quines eren les necessitats més urgents que hi havia al poble.
La relació que hi ha entre ambdós representants polítics és molt bona -segons les seues paraules- cosa que presagia que també poden millorar les relacions entre l'Ajuntament de Càlig i les altes institucions polítiques actuals del nostre País.
Joaquín Borrás va comentar que el seu nou nomenament i les obligacions del seu càrrec no seran cap impediment per assistir a diversos actes de les festes de Càlig.
La quinta del 74 va celebrar la festa anual 28-7
El dia 28 de juliol, la quinta del 1974 va repetir una festa de germanor que realitza des de fa quatre anys, la qual va consistir en un sopar a Vinaròs i a anar de marxa fins a ben de matí a la mateixa població.
Remedios Anglés ha publicat un nou llibre de poesies
Remedios Anglés, a través de l'editorial Antinea, de Vinaròs, ha editat un nou llibre en què recull un seguit de poesies publicades al primer llibre i a la revista VdC, a més d'unes altres de desconegudes fetes per ella mateix o per encàrrec.
Es projecta un camp de golf a la partida de la Tossa
La partida de la Tossa, que es troba situada a la ratlla de terme entre Càlig i Benicarló, és el lloc on hi ha previst de construir un camp de golf. Tot i que la major part dels terrenys projectats per a aquest nou camp esportiu es troben situats al terme de Benicarló, sembla que hi ha interès, per part de l'entitat promotora del projecte, de comprar terrenys que es troben situats dins del terme de Càlig.
Si es duu a terme aquest projecte, farà que a aquesta zona, catalogada avui com a no urbanitzable, s'hi puguen construir edificis comercials, xalets i uns altres de diferents característiques.
A la Tossa, situada al costat del barranc de Pàndols -i segons les declaracions fetes a darreries de l'any passat per Luis Tena, diputat autonòmic-, també hi ha previst de construir un embassament que recollirà l'aigua de les barrancades de la tardor i, així, es pal·liaran les mancances que hi ha durant el temps de sequera i se'n subministrarà al camp de golf, més necessitat.
Una jove ha esta trobada morta al desviament
El dia 21 d'agost es va trobar morta una jove a la carretera comarcal Benicarló-Sant Mateu, just en una de les rotondes que hi ha al desviament d'aquesta carretera quan passa per Càlig. Sembla que la mort es va produir per causes naturals. Així i tot, atès que la jove va ser vista poc abans fent autostop a l'eixida del pont que travessa la N-340 a Benicarló, va comportar que s'obrira un expedient per a aclarir aquest succés.
La Regidoria de Cultura i Festes prepara la II Tardor Cultural
La Regidoria de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Càlig ha confeccionat la llista d'actes que es duran a cap durant la II Tardor Cultural, que tindrà lloc del 10 d'octubre al 23 de novembre. Els actes giraran a l'entorn de conferències, concerts, una sortida a la muntanya, una mostra de curts metratges, un espectacle de titelles, teatre i un cicle de cinema dedicat a Charlie Chaplin.
La tardor s'ha estrenat amb pluges
Com a resultat de les pluges que s'han produït en encetar-se la tardor, han reviscolat els camps, molt necessitats d'aigua a causa de la llarga seca de l'estiu, cosa aquesta que ha alegrat els agricultors perquè, si bé enguany sembla que hi haurà poca rebuda de garrofes, en canvi les oliveres, gràcies a la pluja, n'augmentaran la producció.
Susanna Anglès i Querol
SESSIÓ ORDINÀRIA
2 de juliol de 2001
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 6/01, núm. 34 a 37, per un import d'1.349.996 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Jaime José Gumbau Roa i a Mª José Grau Giner, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al c. Castelló, 9. Exp. 54/01.
A Wendelin Rietz, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat a l'immoble situat al polígon 15, parcel·la 294-B. Exp. 52/01.
A Construcciones e Inversiones Mavir, SL, per al modificat del projecte de construcció de sis habitatges i de dos locals comercials a l'immoble que hi ha al c. l'Hospital, 6.
4. S'aprova el programa de festes patronals que es faran del 9 al 18 d'agost. La reina de festes serà Rebeca Cabello Zaragozá i la reina infantil Georgina Borrás Forner, i actuarà de mantenidora Marisa Zaragozá Monroig.
5. Es concedeix autorització a Juan B. Arayo Conesa, a Nicolás Mínguez Muñoz i a Manuel Anglés Borrás per a la instal·lació de taules i cadires al c. Sant Roc, c. Santa Bàrbara, c. Doctors Marzà i pl. Doctor Vicent Quixal.
S'acorda, atès l'escrit presentat pel Consell Escolar del Col·legi Públic Felicinda Collell, proposar com a dies festius a efectes escolars per al curs 2001/2002, els dies 11 i 12 de febrer i 20 de maig de 2002.
6. S'aprova, per unanimitat, la moció presentada pel Grup del PSPV-PSOE que fa referència a la campanya Adéu a les armes.
S'aprova la moció presentada pel Grup del PSPV-PSOE que fa referència a l'exigència del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública.
7. Diverses preguntes sobre el Centre de Cultura, les jornades culturals de primavera i els camins.
SESSIÓ ORDINÀRIA
6 d'agost de 2001
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/01, núm. 38 a 43, per un import de 989.038 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Regs Mare de Déu del Socors, SL, per a la instal·lació de la xarxa general de distribució d'aigua a la petició per a reg localitzat. Exp. 61/01.
4. S'aprova el padró de contribuents per al proveïment d'aigua, el qual correspon al segon trimestre de 2001.
5. S'aproven, per majoria, les mocions presentades pel Grup del PSPV-PSOE que fan referència a l'IAE i a les ajudes per pal·liar les conseqüències de les fortes pluges del mes d'octubre proppassat.
6. S'acorda adjudicar a la mercantil Renos, SL, la realització de les obres incloses en els PPOS de 2001, "Reformes de la plaça de la Diputació".
7. Diverses preguntes sobre el transport escolar i les ajudes a associacions.
SESSIÓ ORDINÀRIA
3 de setembre de 2001
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/01, núm. 44 a 56, per un import de 6.161.091 pessetes.
3. S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per Joaquín Llorens Conesa per a l'execució de les obres d'"Urbanització dels accessos a la carretera de Sant Jordi".
4. S'autoritza a José Borrás Fenollosa la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble que hi ha al c. Sant Josep, 36.
5. Diverses preguntes sobre cursets, aigua per a tractors cisterna i ajudes a associacions.
Capçalera
REUNIÓ GENERAL ORDINÀRIA DEL CÀLIG CF
El divendres, 15 de juny de 2001, va tenir lloc la reunió general ordinària del Càlig CF a la sala de projeccions del Centre de Cultura. La sessió va començar a les 22.00 h i hi van assistir 12 socis, 3 jugadors de l'equip aleví i 5 membres de la Junta Directiva.
Primerament, es va aprovar l'acta que correspon a la temporada 1999/2000, sense que hi hagués cap esmena.
Tot seguit, es va fer la lectura dels moviments econòmics de l'entitat durant la temporada, que van fer una suma total de 4.042.000 pessetes d'entrada i 3.952.000 pessetes de sortida. Es va indicar que faltaven encara per cobrar 250.000 pessetes del Vila-real CF, en concepte de col·laboració entre ambdós clubs signat ara fa tres anys. Per la qual cosa, el superàvit global de l'entitat, un cop acabada la temporada, és de 293.733 pessetes.
En aquest punt, el president del Càlig CF, José Ferreres, va agrair a l'Ajuntament de la vila l'augment de la subvenció a 600.000 pessetes, que l'any passat era de 450.000.
A continuació, es va presentar un resum, com a estudi general de la temporada, fet jornada a jornada, i també la taula de golejadors, targetes, alineacions i classificacions.
Alguns directius van notificar la sortida de la Junta, la qual va quedar formada pel membres següents:
-President: José Ferreres Gascó
-Vicepresident: Manuel Anglès i Anglès
-Tresorer: J. Manuel Arayo Febrer
-Secretari: Ricard Gumbau i Morera
-Vocals: Cristóbal Jiménez, Vicente Serret, Vicent Anglès Cuartero, Ramon Gasulla, Amador Millán, Josep Vicent Batiste, Verónica Anglés i Anabel Cuartero (secció comptable), María Carmen Monroig, María José Batiste i Immaculada Borràs (secció futbol base).
En el punt següent, va ser presentat José Pérez Ollo com a entrenador, que continua en el càrrec que ha exercit durant la campanya anterior. Al mateix temps, es va informar de la intenció del jugador del primer equip, Francisco David Bayarri, de deixar el club i la pràctica del futbol, després d'haver estat set temporades com a jugador del Càlig CF.
Igualment, es va proposar la inscripció d'un equip de benjamins i un altre d'alevins, de futbol-7; un equip infantil o cadet (novetat d'enguany), segons l'edat dels xiquets del poble que s'animessen a jugar; i el primer equip. Així, en seran quatre els equips que formaran el planter del Càlig CF per a la temporada 2001/2002.
Per últim, es va tractar el tema del vestuari dels diferents equips, i es va acordar que serà l'Ajuntament de Càlig qui comprarà dos nous equipaments esportius -ja que és qui patrocina la publicitat a les samarretes.
Ricard Gumbau i Morera
PRETEMPORADA DEL CÀLIG CF 2001/2002
Tot i haver estat presentat com a entrenador del primer equip del Càlig CF, José Pérez Ollo va sorprendre la Junta Directiva i els aficionats calijons amb la sortida del càrrec tot just quan començava a preparar el primer partit de pretemporada. La Directiva li havia donat el suport per a continuar el treball encetat durant l'anterior temporada, tanmateix va haver de ser Josep Maria Andreu Florensa qui va haver d'agafar les regnes de l'equip, un cop reunits el tècnic de la ciutat de Tàrrega i el president de l'entitat calijona, José Ferreres. Així, l'exentrenador de la Sénia -equip de regional preferent catalana- va prendre la responsabilitat de preparar el conjunt calijó en un termini breu de temps.
Amb aquest desafortunat contratemps, el Càlig CF va iniciar els entrenaments la darrera setmana del mes de juliol. Els resultats obtinguts no han estat del tot positius. Només es pot traure en clar el treball físic, que ha de ser un punt a favor a mitjan campionat, mentre s'espera que també acompanye els resultats un cop s'inicie la lliga de la primera regional el 16 de setembre.
Els marcadors dels partits de pretemporada en què ha participat el Càlig CF han estat assenyalat aquests resultats:
Dissabte, 4 d'agost: Càlig 2 - Benicarló Juvenil 3
Diumenge, 12 d'agost: Càlig 2 - Benicarló 5
Dimecres, 15 d'agost: Càlig 4 - La Jana 6
Diumenge, 26 d'agost: Càlig 0 - Vinaròs 7
Diumenge, 2 de setembre: Benicarló 4 - Càlig 1
Diumenge, 9 de setembre: torneig triangular a la Salzedella:
Càlig 0 - Roda 3 / La Salzedella 0 - Càlig 3 / La Salzedella 1 - Roda 2
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
Tres nous punts, mentre se sorprèn el segon classificat amb força i ganes
26a jornada: 1 d'abril de 2001
Càlig 1 - Sant Mateu 0
Gol de Micó
L'equip de Sant Mateu arribava a la vint-i-sisena jornada de lliga amb aspiracions a l'ascens de categoria. Ho faria, si no es despistava a la recta final del campionat, com a millor segon classificat dels set grups que componen la primera regional. Però, el Càlig va saber utilitzar les millors armes al seu abast per tal de derrotar els santmatevans. Un solitari gol de Ximo Micó, de remat amb el cap després de la treta d'un còrner llançat per David Carrillo, va deixar les coses clares per al nostre equip i ben costera cap amunt per als jugadors dirigits per Rafa Barberà. Els bons marcatges realitzats per la línia defensiva calijona va fer desaparèixer els davanters visitants, que es van trobar inoperants durant la major part del temps de joc. Només en un parell d'oportunitats van aconseguir inquietar un poc la porteria defensada aquesta jornada per Ximo Cuartero, en substitució del titular Víctor Anglés. Cuartero jugava els primers minuts a la lliga com a jugador de camp, tot i haver estat convocat en totes les jornades precedents. La immillorable actuació del jove porter en les jugades que van representar més perill van fer esclatar el nombrós públic aplegat al camp municipal de futbol amb aplaudiments i crits de recolzament envers ell.
L'empat es dóna com a bo després de jugar amb deu jugadors 60 minuts
27a jornada: 8 d'abril de 2001
Rrràpit Meseguer 1 - Càlig 1
Gol de Rodolfo
Dos fets van posar les coses ben difícils als nostres representants en el transcurs d'aquest partit: el gol encaixat d'una manera poca-solta en un embolic dins l'àrea del Càlig i l'expulsió per targeta roja directa del defensa lliure Javier Celma. També es va sumar a aquests infortunis el terreny de joc que era de gespa artificial, fet aquest que no concorda amb la manera clàssica de jugar sobre gespa natural. El cansament s'accentua més sobre aquesta superfície, com també ho fa la manera de conduir la pilota i tractar de fer un bon joc.
Després del temps de descans, sabedors que almenys un punt valdria per a mantenir viva l'esperança de resta a la categoria, els calijons van saltar al camp convençuts de realitzar un millor paper en comparació amb els primers quaranta-cinc minuts. Per això, quan es portaven jugats onze minuts de la represa, Rodolfo va acabar en gol una ràpida jugada d'atac iniciada a la banda dreta després de la recuperació d'una pilota. Fins a l'acabament del partit les jugades perilloses van estar més prop d'implicar una nova victòria del Càlig que no un empat amb el repartiment posterior d'un punt.
El Càlig li va plantar cara al Benicarló, tot i que aquest ja era campió
28a jornada: 29 d'abril de 2001
Càlig 2 - Benicarló 4
Gols de Quico Borràs i Juan Carlos (de penal)
Les coses van començar a posar-se difícils per al Càlig ben prompte, quan als minuts 4 i 32 els benicarlandos es van avançar al marcador. Amb el resultat en contra de 0-2 es va arribar al temps de descans. Als catorze minuts de la represa, un gol de Quico Borràs va posar més interès al partit, perquè al Càlig li valia la victòria per a mantenir la categoria de manera matemàtica. Pocs minuts després es tornaven a complicar les coses, ara amb un nou gol dels visitants. Era el calijó Vicent Navarro, jugador del Benicarló, qui establia l'1-3 momentani. Un penal clar assenyalat per l'àrbitre va servir per a remarcar la lluita que estava disposat a posar el nostre equip; així, Juan Carlos es va encarregar de fer el gol des de la distància dels nou metres. La balança es va decantar, de manera definitiva, quan mancaven nou minuts per a l'acabament del matx, moment en què el 2-4 va pujar al marcador.
El Càlig CF no va llençar la tovallola en cap moment del partit, fins al punt de reflectir un resultat prou ajustat com per a donar una bona sorpresa. Tot i les bones relacions entre els dos clubs, el Benicarló no va cedir en la creació del joc per a fer, almenys, que el Càlig aconseguís un punt que li hagués valgut per a les aspiracions pròpies. Cal recordar que la temporada anterior el Benicarló li va haver de demanar al Càlig la cessió del terreny de joc, durant quasi dos mesos, perquè aquest havia estat sancionat per la Federació Valenciana de Futbol.
Tot i la derrota el Càlig assoleix l'objectiu de la permanència
29a jornada: 6 de maig de 2001
Els Ivarsos 2 - Càlig 1
Gol de Juan Carlos (de penal)
Abans del començament del partit ambdós equips sabien que, fessen el que fessen els altres conjunts implicats a la zona baixa de la classificació, un empat els valia als dos per a estar un any més a la primera categoria regional. Al final, però, els altres resultats li van ser favorables al Càlig i la derrota va tenir el gust d'una bona victòria.
L'encarregat de llançar els penals durant aquesta última part de la lliga, Juan Carlos Serrano, no va fallar en executar la pena màxima de què va disposar el Càlig quatre minuts abans d'arribar a la mitja part. El 0-1 a favor amb què s'iniciava la segona part, un cop vista la superioritat dels nostres representants durant el transcurs dels primers quaranta-cinc minuts de joc, presagiava un final feliç. Però, els jugadors locals van sortir a per totes des dels vestidors, amb la consigna clara de la necessitat de la victòria per a descansar amb tranquil·litat. La vigorositat dels Ivarsos va ser més contundent que no la del Càlig, perquè els locals ja havien capgirat el resultat arribats als trenta minuts de la segona part. Mancaven encara quinze minuts per a l'acabament del matx però, potser pel millor exercici del futbol dels locals o perquè els calijons coneixien el resultat del màxim rival, el Rrràpit Meseguer, a l'instant gràcies a la telefonia mòbil, el marcador als Ivarsos ja no es mouria.
Golejada contundent per a cloure una temporada molt irregular
30a jornada: 13 de maig de 2001
Càlig 6 - Sant Joan de Moró 1
Gols de Carrillo (2), Micó (2), Quico Borràs i Jonatan
Per a tancar una lliga plena de desigualtats, el Càlig CF va escollir el darrer partit de lliga per a donar una bona alegria als socis i aficionats. Ni més ni menys que sis gols va aconseguir davant l'equip de Sant Joan de Moró, que es va mostrar molt dèbil en totes les línies durant el transcurs del temps reglamentat. Els forasters només van poder plantar cara en els deu primers minuts de la represa, per a situar un 2-1 poc convincent al marcador. La lesió d'un jugador visitant, quan ja s'havien efectuat els canvis corresponents, va fer que aquest només juguessen amb deu jugadors durant uns vint minuts. Aquest període de temps va ser aprofitat per la davantera calijona per a establir el 6-1 que ara coneixem. Del resultat se'n poden extreure diferents conclusions: ja al partit d'anada, a la primera volta de la lliga, els de Sant Joan de Moró ho van tenir difícil per a derrotar els nostres (2-1); el repartiment de gols entre tants jugadors només es fruit d'un atac fort de cara a la porteria rival; i, per últim, la descàrrega de la tensió acumulada durant tantes jornades per a veure resolta la condició d'equip de la primera regional durant l'any vinent.
Quan l'àrbitre va assenyalar el final del partit ho va fer també per al final de la lliga del Càlig. Els jugadors es van dirigir al centre del camp per a aplaudir el recolzament dels aficionats calijons, que ve han sofert enguany per a veure com se sumaven els punts indispensables per a estar un any més a la primera regional.
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
CLASSIFICACIÓ FINAL - PRIMERA REGIONAL GRUP PRIMER
Temporada 2000/2001
..........Equips .........................J...... G..... E..... P...... GF..... GC ......Punts
1 * ....CD Benicarló............ 30..... 25.....1 ......4 .....107...... 33........ 76
2 * ....UD Sant Mateu .........30 .....22 ....1...... 7 .......87...... 35........ 67
3 .......CD Catí.................... 30..... 18.... 6...... 6....... 74...... 40........ 60
4 .......CD Xert................... 30..... 15.... 5..... 10....... 58...... 47........ 50
5 .......CD Cabanes .............30..... 14.... 6..... 10....... 59...... 51........ 48
6 .......CD Orpesa ...............30 .....13.... 6..... 11....... 41 ......40........ 45
7 .......CF Borriol ................30 .....13.... 4..... 13 .......71...... 56 ........43
8 .......CF San Pedro ...........30 .....12 ....7 .....11....... 48 ......54 ........43
9 .......CD Vinromà .............30..... 12.... 5 .....13....... 47....... 61 ........41
10 .....CF Moró.................. 30..... 10.... 6 .....14....... 54....... 66 ........36
11 .....CD Els Ivarsos ..........30..... 10.... 3..... 17....... 50....... 61........ 33
12 .....Càlig CF ...................30 .......9 ....5 .....16 .......46 .......62........ 32
13 .....Vilafranca CF.............30....... 8.... 7 .....15....... 39....... 66........ 31
14 ** ACD Benicense A...... 30 ......7.... 8..... 15....... 45....... 69........ 29
15 ** CD Rrràpit Meseguer.. 30 .....7 ....4 .....19....... 46....... 98........ 25
16 ** Albocàsser CF ............30..... 6.... 4 .....20 .......50 .......83........ 22
* Ascens a regional preferent ..........** Descens a segona regional Capçalera
El Club Ciclista Caligense va organitzar per a les festes d'agost la XXI Trofeu Ciclista de Sant Llorenç, en la qual van participar vora 125 corredors que pertanyien als equips de Caja Castilla-La Mancha, Kelme-Costa Blanca-Canal 9, Puertas Artevi, Sodhexo- Eurociclo... entre altres.
El recorregut de la cursa, de 120 km, va començar davant del Centre de Cultura i va discórrer en dos circuits, un de més curt, de 20 km (5 voltes Càlig-la Somada-el desviament-Càlig) i, un altre, de 100 km (5 voltes Càlig-desviament de Cervera a Sant Jordi-Sant Jordi-Càlig). La mitjana de velocitat va ser de 51 km/h.
Aquesta cursa, que tenia la categoria d'Élite Sub-23, era puntuable per a la Challenge Comunitat Valenciana i, al mateix temps, els participants van acumular punts per al calendari nacional.
El guanyador de la cursa va ser Alejandro Valverde, de l'equip Kelme-Costa Blanca-Canal 9, que és campió d'Espanya en aquesta categoria.
A.Q.A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada