dissabte, 22 de setembre del 2007

Revista nº 47.- Abril - Maig - Juny 2001

SUMARI

Clica l'article que vols llegir.

Editorial
Costumari: Olla de guixes
Història: "Cases benestants de Càlig (V)", per Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
Poesia: "¿Qué es la poesía?", per Remedios Anglés Anglés
Notícies: "El setenari del 2001", per A.Q.A.:
Notícies: "Nova ubicació de la pica baptismal", per A.Q.A.
Notícies: "Nova ubicació de la perruqueria d'Antonio López", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Recital poètic del grup Espinela", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "La penya taurina calijona va organitzar un ball de revetlla", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Càlig torna a renovar la imatge amb millores al nucli urbà", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Catorze infants van fer la Primera Comunió a la parròquia", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Les mestresses de casa clausuren el curset de cuina", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Festa de final de curs dels alumnes del CP Felicinda Collell", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Festival de gimnàstica rítmica a Càlig", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "La guarderia La Maduixa va cloure el curs 2000-2001", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "Càlig va acollir la XXII Assemblea d'APAVAL", per A.Q.A.
Notícies: "J. Sorlí esculpeix dos escuts al tronc sec de la plaça", per A.Q.A.
Notícies: "Primavera cultural 2001", per A.Q.A.
Notícies: "Notícies del segon trimestre de l'any 2001" per Susanna Anglès i Querol
Notícies: "XI Campionat local de caça menor amb gos", per A.Q.A.
Notícies: "Les mestresses recuperen l'anada a Fira Set de Maig", per A.Q.A.
Sessions Plenàries
Esports: "Campionat de futbol 2000/2001", per Ricard Gumbau i Morera
Esports: Classificació final - Primera regional Grup primer
Esports: "II Marxa mountain-bike Vila de Càlig", per Ricard Gumbau i Morera
Esports: "Dinar de germanor com a cloenda de la temporada", per Ricard Gumbau i Morera
Esports: "Sessió plenària ordinària del Càlig CF (temporada 2000-2001)", per Ricard Gumbau i Morera

EDITORIAL

Al nostre poble hi ha en dansa, darrerament, diversos projectes culturals. I són projectes ambiciosos, il·lusionadors i dignes d'elogi que, quan s'escaiga, caldrà fer-ne un seguiment i analitzar-los en la mesura que convinga.
Tanmateix, ara, el nostre objectiu és, a través d'aquestes paraules, encoratjar les persones que han assumit aquest repte d'ampliar la dignitat de la vila recuperant testimonis d'un temps que encara és a prop per brindar honors merescuts a l'esforç, al treball, al sacrifici, al patiment i al goig d'unes generacions que ens han sigut precedents i que encara avui conviuen entre nosaltres.
Amb tot, dur a bon cap aquests projectes demana no fer les coses a l'atzar ni fer cas d'aquella dita tan valenciana del pensat i fet. Els cigrons, perquè estiguen cuits i tous han de bullir a foc lent el temps que els és necessari, és a dir, que cal fer anar amb mesura cada una de les passes que hom pensa dur a terme, i per a això caldrà escoltar atentament parers, suggeriments, propostes, en definitiva, que ajudaran perquè la realitat dels diversos projectes que s'estan coent al remat en milloren la proposta inicial.
Però aquestes realitats que van prenent forma dia a dia també volen la participació interessada de tots els veïns de la vila -perquè és un reconeixement a nosaltres mateeixos com a poble que som i com a persones que hi vivim-, la col·laboració de les diverses entitats que avui hi ha a la població, i l'aportació desinteressada de les institucions públiques, les quals tenen, entre altres obligacions, afavorir el coneixement historicocultural dels pobles que governen, millorar l'entorn on resideixen els contribuents i treballar pel benestar d'aquests.
Ara, doncs, tan sols ens resta romandre a l'expectativa i seguir l'evolució que prenen aquests projectes que, de veritat, ens il·lusionen i que volem veure iniciats i acabats. Però, tot cal dir-ho, no en són els únics. Amb el temps n'aniran apareixent uns altres que constituiran -i confiem que així siga- una nova embranzida a la cultura calijona i que seran el resultat d'aportacions engrescades a millorar el poble, a fer-nos sentir més a gust en aquesta vila.

Capçalera

COSTUMARI

Olla de guixes

La guixa és una planta lleguminosa de l'espècie Lathyrus sativus, i l'ús que se n'ha fet, per regla general, ha estat el de ser aliment per al bestiar (la planta) o per a les persones (el fruit).
Des de molt antic, al camp calijó, s'hi han sembrat llegums: cigrons, faves, llentilles, pèsols... i guixes. Avui, tanmateix, de guixes només se'n troben a mercat, i no sempre, perquè aquest llegum no ha tingut la mateixa acceptació que els altres als comerços i restaurants.
Per a l'olla de guixes tradicional, la que es fa a Càlig, necessitem aquests ingredients:
· Aigua de cisterna · Carbonat · Guixes
· Sal · Oli · Bledes
· Pataques · Arròs · Ceba
Atès que les guixes són fortes, de primer les deixarem a remulla, amb aigua i carbonat, durant 24 hores, perquè s'unflen i es reblanisquen. Passat aquest temps, les posarem amb aigua al foc. Quan hagen fet el primer bull, escolarem l'aigua, n'hi posarem de nova i afegirem un parell de bledes. Quan el foc haja fet evaporar l'aigua que hem posat a l'olla, hi afegirem novament aigua i els altres ingredients: oli, sal, pataca tallada a trossos i, finalment, un grapat d'arròs. També podem tallar o ratllar una mica de ceba i afegir-la-hi.
Quan estiga tot cuit, ja es pot servir a taula.
Sovint l'olla de guixes es complementa amb una amanida de ceba. Per a això tallarem la ceba a gallons i li tirarem un raig d'oli, un polsim de sal i unes gotes de vinagre. Ara bé, si som valents, la ceba ens la podem menjar a mos redó, sense amanir-la.

Capçalera

HISTÒRIA

CASES BENESTANTS DE CÀLIG (V)

7. Casa benestant de la família O'Callaghan
La casa benestant dels O'Callaghan està situada al carrer de Sant Josep, 14, de Càlig, al costat de la casa benestant dels Méyer-Bengochea. Com que eren una família molt catòlica, van fer construir una petita capella a la façana de la casa on hi ha col·locada la imatge de sant Josep, que dóna nom al carrer.
L'any en què es va acabar de construir aquesta casa va ser el 1889, segons expressa l'any que hi ha gravat a la pedra de la portada d'entrada, la qual té forma rectangular.
El primer cognom O'Callaghan de què tinc constància el vaig trobar a la documentació que hi ha a la casa benestant del Senyorets del Pastor, el qual correspon a Juan Bautista O'Callaghan, notari de Vinaròs, el qual, al juliol de 1885, va redactar i signar el testament d'Antonia Bayarri Serret, casada dues vegades i sense fills, la qual va deixar l'herència als seus nebots Loreto i Basilio Bayarri Marzá.
El nom del notari de Vinaròs apareix una altra vegada el 24 de juliol de 1913, en què va redactar i signar el testament de Joaquín Bayarri Serret fet a favor dels seus fills Loreto i Basilio Bayarri Marzá, com a únics hereus de tots els seus béns a parts iguals.
1. Juan Bautista O'Callaghan es va casar amb Gloria Rodríguez. Van tenir una filla, Caíta (2). Gloria va quedar viuda i es va casar amb Domingo Esteller, de Sant Jordi, advocat, amb qui no va tenir fills.
2. Caíta O'Callaghan Rodríguez es va casar a Vinaròs amb el metge Adolfo Cabanés. D'aquest matrimoni van nàixer quatre fills (3, 4, 5 i 6).
3. Carlos Cabadés O'Callaghan, avui notari a Barcelona. Té la notaria al carrer del Consell de Cent, 357.
4. Adolfo Cabadés O'Callaghan, que és metge especialista del cor a l'Hospital la Fe, de València.
5. Rafael Cabadés O'Callaghan, que és metge a Vinaròs.
6. Gloria Cabadés O'Callaghan, que viu a València.
A més d'aquesta casa benestant del carrer de Sant Josep, de Càlig, els O'Callaghan eren propietaris:
· De l'hostal de la plaça Nova, on vivia Mateo Moliner, que era fuster, i que més tard el va comprar. Avui hi viuen la seua filla, Carmen Moliner, casada amb Patricio.
· La casa de la Raval on tenia la botiga de roba Vicent Salom Fenollosa, de Vallibona, que li la va comprar a Caíta O'Callaghan. Vicent Salom estava casat amb Virginia, de Sorita. Avui és propietària d'aquesta casa la seua filla Virginia Salom.
· I l'hort que té l'entrada pel carrer del Pont i que dóna al carrer de Santa Magdalena, del qual és actualment propietària Raquel Querol Esteller.
La casa benestant del O'Callaghan del carrer de Sant Josep la van comprar José Querol y Leocadia Anglés, que la van donar en herència al seu fill José Querol Anglés, casat amb María Marzá.

Mª Àngels de la Figuera i Bengochea

Capçalera

POESIA

¿QUÉ ÉS LA POESÍA?

La poesía es...
Voy a intentar de explicar.
Es una cosa rara y bonita
y algo sensacional.

Las dos de la madrugada
y no puedo dormir.
Paso un rato en vela,
algo se me tiene que ocurrir.

La poesía: ese duendecillo singular.
Es un libro: se abre de par en par.
Las letras son muy grandes y claras
y las tengo que colocar.

Son frases bonitas y bellas
que hirviendo están en mi cerebro,
y de todas ellas salen
los más bellos y fieles sentimientos.

No hay esfuerzo al pensar.
Salen las palabras con facilidad,
se colocan en un papel blanco
donde te puedes expresar.

Ese diablillo travieso
que tantos mensajes me trae
con mucho cariño y amor
donde yo puedo expresarme.

Son mensajes muy bonitos,
el duende te puede dar
tanto si es por los aires
como si es por el mar.

Sumergidas como un gran sueño,
las palabras en los oídos resonarán,
y las olas de los mares
aun sin agua retumbarán.

Subida en una nube,
los pájaros a tu alrededor,
los chasquidos de sus alas.
Eso no es un sueño,
eso es un primor.

Este barquito de vela
que a tu antojo puedes manejar,
con todos estos datos precisos
mi poesía puedo explicar.

Dando forma a mis mensajes
surgidos de una gran razón,
doy forma a mis mensajes
según como: con alegría,
tristeza, pero con amor.

Con mi pensamiento consigo,
sin ningún esfuerzo humano,
dar forma a mis mensajes
con la firmeza de mi mano.

La poesía así la hago yo
en altas horas de la madrugada,
y no me deja dormir,
me tiene horas atormentada.

Muchas faltas de ortografía, sí,
pero nadie me ha enseñado nada,
aunque alguien diga por ahí
que me las hace mi cuñada.

Me da rabia el bichito ese
a las dos o tres de la madrugada.
También podría venir de día
y no tenerme toda la noche desvelada.

Después de escribir mi mensaje
que mi mente y corazón ha deseado,
me acuesto a dormir
y sigo el resto de la noche descansando.

Remedios Anglés Anglés

Capçalera

NOTÍCIES

EL SETENARI DEL 2001

Com és habitual, la setmana que precedeix la celebració del Diumenge de Rams té lloc a la parròquia de Càlig el Setenari a la Mare de Déu dels Dolors, en què la imatge de la Mare de Déu es trasllada al centre de l'altar major per presidir tots els actes que es duen a cap al llarg d'aquests dies preparatoris de la Setmana Santa.
Enguany, durant els dies del setenari, de dilluns a diumenge, va estar convidat a fer les plàtiques fra Esteban Sala, frare del convent franciscà de Vic, tot i que avui resideix a Barcelona, i autor del llibre Dime, noche. Vivencias desde la fe.
Fra Esteban ja havia estat anteriorment al poble, d'això farà un parell d'anys, en què va impartir tres dies d'exercicis espirituals a les monges trinitàries. Va ser llavors que mossèn Salvador el va convidar perquè assistís i prediqués al setenari i a la resta d'oficis religiosos que se celebren al llarg d'aquesta setmana.
Durant els dies en què es va celebrar el setenari, fra Esteban va presidir la missa i va fer l'homilia. També, a dos quarts de cinc de la tarda, va impartir, a la sala parroquial, unes xarrades sobre l'oració basades "en ser cristià i en ser humà", de mitja hora de durada, aproximadament, en què hi va haver una assistència de vora cinquanta persones.
A la nit, a dos quarts de deu i dins de l'ofici del Setenari a la Mare de Déu dels Dolors, va conduir diverses plàtiques en què va exposar temes de la vida cristiana a un centenar de feligresos.
Fra Esteban Sala, en paraules seues, s'enduu de record de la gent de Càlig "la puntualitat, l'amabilitat i la senzillesa".

A.Q.A.

Capçalera

NOVA UBICACIÓ DE LA PICA BAPTISMAL

És a la mateixa capella lateral, on ha estat des de fa dècades, tan sols s'ha fet córrer uns pams cap al mig cercant la línia imaginària que davalla des de la clau de volta, ja que fins ara es trobava ratllant la paret, s'ha alçat una mica i, davall, s'hi han posat rajoles amagades darrere de plafons de pedra buixardada, s'ha netejat i s'ha col·locat un tub que té l'acabament dessota terra perquè s'escórrega l'aigua dels batejos.
La pica baptismal que hi ha a l'església parroquial de Càlig, en la qual han estat batejades moltes generacions de calijons, s'ha restaurat per fer-la servir de cap de nou, perquè, en els darrers anys, el bateig s'ha administrat a l'altar major en una pica portàtil petita adquirida ad hoc.
La pica, sòlida i treballada en una sola peça, sense cap junta, és de pedra i manca d'ornamentacions. Està formada de vuit cares llises que, a l'exterior, tenen, cadascuna, la banda inferior arrodonida, mentre que, a l'interior, l'acabament és amb una punta que fa cap al forat o albelló per on se'n va l'aigua, encara que aquest es troba una mica desplaçat del centre.
Aquesta pica baptismal és del segle XV, segons la datació que li va atorgar Mn. Manuel Milian Boix. Això vol dir que ja es trobava a l'església vella, a la que hi havia edificada abans del segle XVII, que és quan es construeix el temple parroquial que avui coneixem i que encara no està acabat del tot, ja que, com a mínim, li manca un altre campanar i la portada principal, és a dir, la que havia d'anar a un cap del temple i que per raons segurament que econòmiques i per les construccions que té al davant es va decidir, al segle XVIII (1758, segons la data que hi ha a la cartel·la), que s'obrís a la paret que dóna al carrer Major.
Aquesta pica de bateig, a començament del segle XX, en paraules de Mn. Salvador Portolès, "estava situada on avui hi ha el Sant Crist Crucificat, posat al final del temple, mentre que al lloc que avui ocupa la pica estava la capella de la comunió, tancada amb una reixa de ferro que servia per salvaguardava el sagrari. Un cop finalitzada la Guerra Civil de 1936-39, la pica va ser traslladada al lloc que avui coneixem".
Tot i que encara li manca a col·locar una tapa treballada amb fusta i ferro forjat per deixar-la enllestida, el dia 15 d'abril, festa de Pasqua, van estrenar el nou emplaçament de la pica José Monroig i Pablo Molina, dos nounascuts que van ser batejats pel seu oncle, mossèn Vicent Bengochea, rector de la cocatedral de Santa Maria, de Castelló de la Plana.

A.Q.A.

Capçalera

NOU EMPLAÇAMENT DE LA PERRUQUERIA D'ANTONIO LÓPEZ

La barberia d'Antoni López Selma, situada fins ara al cantó que hi ha entre els carrers de la Mare de Déu del Socors i de l'Hospital, ha canviat d'ubicació després de la construcció d'un nou immoble al mateix carrer de l'Hospital. L'adquisició d'uns baixos comercials condicionats va fer que el dimarts, 8 de maig, al matí, tot estigués preparat per a l'inici d'una nova etapa de dedicació a la perruqueria.
L'obertura d'aquest nou establiment ha estat marcada pel canvi d'estil pel que fa al servei, ja que abans estava dedicat únicament a homes i, ara, hi ha una prestació de servei tant per a dones com per a homes. Amb la modernització d'aquest nou establiment de perruqueria, avui es mantenen els tres que hi ha a la vila.
La funcionalitat d'aquesta barberia, que passa ara a ser perruqueria, és ja evident. Així i tot, encara li manquen petits detalls a aquest establiment, com el rètol de la façana que en diga el nom, segons els comentaris d'Antoni López.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

RECITAL POÈTIC DEL GRUP ESPINELA

Els actes de la Primavera Cultural 2001, marcats per un gran ventall de propostes culturals, van incloure, també, un innovador recital de poesia. El grup poètic Espinela, de Benicarló, va presentar un recull de poesies inclòs dins del llibre publicat per aquesta entitat amb el títol 1984-1999.
La sala de projeccions del Centre de Cultura, centre que va aglutinar els actes més importants d'aquestes jornades primaverals, va acollir uns cinquanta admiradors d'aquest gènere poètic. Va ser el diumenge, 27 de maig, a les 19.00 hores, i hi van participar bona part dels membres del grup: Rafael Alcántara, Mayte Andrade, Antonia Cañete, José Colomer, Asunción Fontanet, Pepita Mateu, J. Ramón Rallo, Manuel Salvador, Julio Sansano i José Antonio Santana.
Cada un dels participants va recitar les poesies més representatives de l'obra personal. Tot plegat, va ser un acte molt ben acollit pels assistents, que van romandre callats i expectants durant l'hora i quart que va durar la manifestació lírica. A més, el grup poètic Espinela es va brindar a col·laborar en qualsevol altre acte pensat a difondre la poesia.
Aquesta va ser la primera vegada que l'Ajuntament de Càlig organitzava un acte d'aquestes característiques, tot i que ja existia el precedent d'una exposició poètica de l'autor benicarlando Josep Igual a la sala d'actes de la casa de la vila, organitzada per l'Associació Cultural Crema Catalana dins de les II Jornades Culturals a la vila de Càlig, realitzades durant la segona quinzena del mes de març de l'any 1999.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LA PENYA TAURINA CALIJONA VA ORGANITZAR UN BALL DE REVETLLA

Els membres de la Penya Taurina Calijona van organitzar, el passat dilluns, dia 30 d'abril, aprofitant el pont de la festa del dia 1 de maig, un ball de revetlla a l'auditori del Centre de Cultura, el qual va estar amenitzat per l'orquestra Ana Mª Abril y Jácara, del Port de Sagunt, i va rebre una resposta molt bona de la gent, quasi sense precedents. Uns tres-cents cinquanta veïns de la vila es van aplegar a mitjanit per a gaudir d'aquesta festa. També va contribuir a l'èxit que el preu de l'entrada, de 500 pessetes, sigués molt assequible, perquè, tot i ser una col·laboració, la gent té per costum participar en allò que li agrada. A més, l'obertura del bar per les entitats que fan algun acte a l'auditori del Centre de Cultura ajuda als organitzadors a traure profit de l'activitat.
Els diners recollits per la Penya Taurina valdran per a organitzar actes dins les festes d'agost, que enguany se celebraran a Càlig des del dia 9 fins al 18. Segurament, tindran a disposició seua una tarda de bous perquè la penya es puga lluir amb la contractació, si escau, d'algun torero que faça rodar els braus. No faltarà tampoc l'embolada d'algun bou per part d'aquests joves aficionats als bous de carrer.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CÀLIG TORNA A RENOVAR LA IMATGE AMB MILLORES AL NUCLI URBÀ

El carrer dels Doctors Marzà ha estat objecte d'unes obres de millora a les cunetes, després de l'aprovació d'un pla confeccionat per part de l'Ajuntament per a rehabilitar els accessos a la vila des de les localitats veïnes. El pla compta amb l'ajut econòmic del programa PAMER, gràcies al qual es dóna el treball a diverses persones aturades que tenen així la possibilitat de realitzar una tasca ocupacional. El vial d'entrada a Càlig des de Cervera del Maestrat ha estat ampliat perquè s'han suprimit els embornals que, quan plou, fan baixar molta terra i brutícia fins a la plaça del Pou de la Vila.
Aquesta millora se suma a la de l'accés pel camí de Sant Jordi, que ara fa dos anys va ser remodelada amb l'ampliació i la ubicació de tanques de seguretat per a salvar el desnivell del barranc del Regall. A més, al passat ple ordinari del mes d'abril, el consistori va debatre la destinació d'una petita inversió per a condicionar amb voreres l'entrada al poble des de Benicarló, al tram que va des de la redona de ca Pablana fins a les primeres cases del poble.
Pel que fa al centre del nucli urbà, els passos per a vianants han estat repintats perquè puguen ser més visibles, preveient amb això l'arribada dels mesos d'estiu i l'augment de vehicles i veïns a la nostra vila. A més, han estat habilitats nous passos de vianants: davant de la porta d'entrada a l'escola i a l'encreuament entre els carrers d'En Blai Osanz i de N'Agustí Mercè. Tot açò fa que la imatge de Càlig es veja renovada, i més encara amb l'arribada del bon temps.
Però, sens dubte, una millora substancial ha estat la col·locació d'un nou aparell de música a l'Ajuntament, que està unit a uns nous altaveus situats al punt més alt de la Torre. Ara, el veïnat, sent millor els comunicats que emet l'Ajuntament gràcies a la nova megafonia que s'utilitza per a fer els bans. Cal destacar que des que es van iniciar les obres de restauració de la Torre, que van començar amb l'arranjament de la teulada, la nostra vila no disposava de l'aparell de megafonia per a l'emissió dels bans. Tampoc -i és un comentari curiós de la gent- no es té hora oficial a Càlig perquè el rellotge de la Torre l'estan reparant a un taller de Roquetes (Baix Ebre).

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CATORZE INFANTS VAN FER LA PRIMERA COMUNIÓ A LA PARRÒQUIA

Nou xiquetes i cinc xiquets van prendre la primera comunió el passat diumenge, 3 de juny, dia de Pentecosta. L'església de Sant Llorenç es va omplir de fidels i de familiars per a viure aquest dia tan assenyalat per als infants. Quasi bé una vintena de càmeres fotogràfiques i de vídeo van enregistrar diversos moments de la celebració eucarística, com ara: quan participaven activament en la presentació de les ofrenes, la recollida de l'estampa com a record de l'acte o l'instant en què van combregar per primera vegada.
Mossèn Salvador Portolés i mossèn Vicent Beltran van oficiar la missa que va acabar, com és costum, amb la visita a l'altar de la Mare de Déu del Socors on es va resar una oració.
La catequesi preparatòria per a rebre la primera comunió és de dos anys, un primer de precomunió i un altre de comunió, que enguany ha estat impartit per sis joves catequistes, que són Esther Borràs, Ana Pasíes, Lucía Fontanet, Claudia Borrás, Patricia Ramón i Diana Robles.
Els infants van tornar a vestir-se de primera comunió el dia de Corpus Christi en què van acompanyar la processó pels carrers de la vila.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LES MESTRESSES DE CASA CLAUSUREN EL CURSET DE CUINA

L'Associació de Mestresses de Casa va clausurar el primer torn del curset de cuina, organitzat per la Unió de Llauradors i Ramaders-COAG del País Valencià. La cloenda del curs es va programar per al divendres, dia 8 de juny, amb la preparació d'un sopar elaborat per les alumnes participants. El sopar va començar a les 22.00 hores i hi van assistir les vint alumnes del primer torn, els marits, els organitzadors del curset -entre ells el secretari general de la Unió, Joan Brusca- i diversos convidats, fins a completar la xifra de seixanta assistents. El sopar va estar preparat a mena de degustació, amb un nombre de plats abundants i ben saborosos. Al final de l'àpat es va oferir un regal a la monitora del curset, Mª Ángeles Mateo, que es va mostrar agraïda, sobretot, pel bon comportament de les alumnes.
El curset de cuina es va iniciar el dia 8 de maig i es va impartir al bar de l'auditori del Centre de Cultura, els dimarts i els dijous, de 17.00 a 20.00 hores. Per a poder preparar els menjars, diferents cada dia i de moltes varietats, les associades van disposar de fogons de butà al bar. A més, es van ajudar d'una ampla vaixella i d'estris condicionats per a la cuina.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

FESTA DE FINAL DE CURS DELS ALUMNES DEL COL·LEGI PÚBLIC FELICINDA COLLELL

Els xiquets i les xiquetes del CP Felicinda Collell, de Càlig, van celebrar la festa de final de curs 2000/2001 el dijous, 21 de juny, a la tarda. L'auditori del Centre de Cultura va comptar amb la presència d'uns tres-cents espectadors, entre els quals hi havia pares, mestres, veïns i reporters gràfics. Aquests últims no van deixar escapar l'ocasió per a immortalitzar els infants mentre actuaven sobre l'escenari. Les actuacions van constar de playbacks, teatre en anglès, poesia en castellà, taules de gimnàstica, cants corals i, sobretot, divertiment que, tot plegat, van omplir la calorosa tarda. Els joves estudiants duien ja algunes setmanes preparant l'actuació i, malgrat els nervis, tot va sortir a la perfecció.
A mitjan roda d'interpretacions es va repartir el típic berenar, compost d'un bon entrepà i d'un refresc. Ací, com en molts altres aspectes de tipus organitzatiu, l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes va suar de valent per a tenir preparat aquest dia de cloenda del curs.
El repartiment de detalls commemoratius entre alumnes i professors, i entre pares i alumnes, va tancar l'acte. Un dels moments emocionants va ser el reconeixement fet per part dels alumnes a Amparo, professora de l'escola, que els va ajudar en tot allò que era necessari perquè l'acte sortís bé. Tampoc no va faltar l'orla de final del cicle d'ensenyament primari i alguna que altra llàgrima entre els alumnes que van cursar el sisè i últim curs, que veien com el seu futur acadèmic els espera l'any vinent a Benicarló, a causa de la implantació de la LOGSE ara fa tres anys.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

I FESTIVAL DE GIMNÀSTICA RÍTMICA A CÀLIG

L'Associació de Mares i Pares d'Alumnes de Càlig (AMPA) va preparar el I Festival de Gimnàstica Rítmica per a les alumnes que practiquen aquest esport. Un cop més, l'auditori del Centre de Cultura es va omplir amb unes dues-centes cinquanta persones que van veure aquest espectacle, quasi inèdit a la vila. Tot i que fa alguns anys, dins dels actes de les festes d'agost, es va organitzar un espectacle de característiques similars, la participació de joves aprenents de les tècniques de la gimnàstica rítmica va despertar l'atenció de familiars i veïns. La contribució del Club Mabel de Benicarló, que va presentar els exercicis fets per xiquetes guanyadores de premis a nivell autonòmic i estatal en aquesta modalitat esportiva, les quals van executar diversos moviments d'elasticitat ben sorprenents, va meravellar encara més els assistents.
La cloenda de l'acte va estar marcada pel lliurament de medalles per a les participants i de colorits rams de flors per a les monitores. A més, va ser interessant conèixer com, en només cinc mesos, les alumnes van aprendre els passos que havien de seguir per a dur a terme aquesta mostra.
L'equip de so que hi ha a l'auditori va servir perquè l'ambient fos més favorable i intens.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LA GUARDERIA LA MADUIXA VA CLOURE EL CURS 2000/2001

La Guarderia la Maduixa, de Càlig, va projectar un vídeo enregistrat dies abans a la mateixa guarderia, on els xiquets i les xiquetes que hi participaven ballaven i alhora cantaven cançons.
Va ser el divendres 29 de juny, a la tarda, quan la sala de projeccions del Centre de Cultura es va omplir de pares, mares, xiquets i familiars per a ser testimonis dels avanços artístics dels infants inscrits a la guarderia. El vídeo casolà va servir per a fer passar una bona estona a tothom, a qui es veia reflectit a la pantalla i a qui reconeixia a les imatges el seu fill.
Per a després de la projecció, els monitors de la guarderia infantil tenien preparat un bon berenar per a tots els assistents. Tanmateix, la cloenda del curs, que va començar al Centre de Cultura, va acabar al local de la guarderia, que té el lloc d'entrada per l'avinguda de la Constitució. Aquí, tothom va gaudir d'una bona tassa de xocolata calenta -tot i la calor- i de fartons, i també d'algun refresc.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CÀLIG VA ACOLLIR LA XXII ASSEMBLEA D'APAVAL

L'1 d'abril es va celebrar a Càlig la XXII Assemblea de l'Associació de Paranyers Valencians (APAVAL), la qual van reunir uns quants centenars de socis vinguts, amb autobusos i amb cotxes particulars, des de l'Aragó, Catalunya i el País Valencià.
Al matí, a la plaça Nova, va tenir lloc, per part de les autoritats locals i del president i Junta Directiva de la Sociedad de Cazadores San Lorenzo de la població, la recepció de les personalitats, dels presidents de les diverses societats de caçadors paranyers que conformen l'APAVAL i dels socis. Acompanyats per l'Agrupació Musical Vila de Càlig, tots els assistents a l'assemblea van fer un seguici des de la plaça fins al Centre de Cultura, concretament fins a l'auditori, lloc on es van desenvolupar els actes assemblearis, els quals es van encetar amb la interpretació de l'Himno regional valenciano realitzada per l'AM Vila de Càlig. Tot seguit, el president d'APAVAL, Pasqual Batalla, va encetar l'acte amb aquestes paraules:
"Sense més dilacions anem a començar, després d'aquestes notes d'alegria, festives, que esperem que siguen l'inici i que siguen la pauta que marque tot el dia d'aquest encontre.
Senyor alcalde, distingides autoritats autonòmiques, provincials i locals, compromissaris, socis, senyores i senyores. Bon dia i benvinguts a la vint-i-dosena assemblea general anual d'APAVAL, associació de paranyers de València, Catalunya i Aragó, integrada en l'Associació Europea d'Amics de les Caces Tradicionals.
Primer que res, com acostumem a fer a les nostres assemblees, rendim respectuós homenatge a tots, a totes, els associats i associades que ja ens han deixat, i molt especialment a tots aquells que ho han fet recentment, des de l'última assemblea celebrada l'any passat a Xàbia (Alacant) fins al dia d'avui. Drets farem un minut de silenci.
Un any més ens reunim complint amb allò establert als nostres estatuts per a analitzar entre tots la situació actual de la caça amb parany i per informar-vos de les diferents gestions de totes les actuacions realitzades per la Junta Directiva.
Ens reunim aquest any, i això cal dir-ho ben fort i ben clar, per primera vegada, des de la legalitat de la caça tradicional del tord amb parany, barraca, cacera. Sí, som legals, així de clar encara que a alguns els pese. En aquesta ocasió no podíem tenir un escenari millor. Per més que haguérem remenat i escorcollat, mai no haguérem trobat amfitrió més atent, ni paranyers més treballadors i capficats amb la causa.
L'encisadora, coqueta i mediterrània localitat de Càlig ens acull amb els braços oberts, com tothom haurà comprovat des del mateix moment de l'arribada. Ens trobem en una localitat oberta, "encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola bleda". Permeable, com la dita diu, a la cultura mediterrània, vigilant constant de l'esdevenir de la història des del seu lloc privilegiat que li confereix ser el mirador de tota la plana de Vinaròs, com bé indica una altra dita popular calijonenca: "Cervera està en costera i Càlig en un collet; cerverina baixa'm aigua, que m'estic morint de set; cerverina no me'n baixes que ací en tinc un tollet". D'altra banda, també ens indica aquesta dita que a Càlig mai no li ha faltat l'aigua.
En aquestes terres es ben palesa la famosa trilogia de la nostra cultura: oli, pa i vi; que els calijons i calijones han sabut produir amb saviesa al llarg dels segles. Açò ha estat la base de l'economia de Càlig, una economia basada en l'agricultura de secà, que ara es veu tímida però fermament suplantada per una florescent indústria.
Càlig fou fundada en 1234 per n´Hug de Fullalquer, per encàrrec a en Pere de Balaguer. Va ser elevada a categoria de vila amb moltes millores l'any 1540, sent amo i senyor de la població en Francesc Llançol de Romaní, mestre de l'orde de Montesa.
Moltes són les coses que aquesta població té de reclam atractiu per a tota la gent que la visita, però de totes elles cal destacar l'església parroquial dedicada a sant Llorenç, l'ermita, d'ordre corinti, edificada en honor de la Verge del Socors, que des del coll de les Forques protegeix la vila i els seus habitants. També el pla, la torre, els seus voltants acaronats per la rambla de Cervera i també la seua rica i saborosa gastronomia.
Com veieu no podíem triar, ni de bon tros, un lloc més indicat per reunir-nos aquest any. Amb gent oberta i afable, treballadora i vigilant, mediterrània, i per dalt de tot paranyera cent per cent. I amb aquesta decoració, i sense més dilacions, anem a iniciar la nostra assemblea anual.
Abans, si em permeteu, vull -això sí- agrair la presència a tots els qui avui heu decidit venir aquí per demostrar la nostra unió, la nostra força. Gràcies als aragonesos del Somontan, Barbastre, als catalans, tarragonins de les terres del Montsià i del Baix Ebre, als castellonencs, als valencians i alacantins. Agrair, justament, l'esforç de l'Ajuntament de Càlig, amb l'alcalde al seu front, i dels membres del col·lectiu paranyer local que han treballat sense desmai perquè tot estiguera al punt."
A continuació, el president d'APAVAL va agrair la presència de diverses personalitats assistents a l'acte, d'entre les quals destaquem Joaquín Borrás Llorens, secretari de la Delegació del Govern Valencià a Castelló i fill de Càlig, Luis Tena, diputat autonòmic i alcalde Sant Jordi, l'alcalde de la Salzedella, Cristóbal Tena, de Ribesalbes, José Medina, de Costur, Gonzalo Centelles, de l'Alcora, Francisco Javier Tomás, de Traiguera...., i va excusar-ne l'absència d'uns altres invitats que no van poder estar a l'acte assembleari.
El president d'APAVAL, tot seguit, va cedir la paraula a l'alcalde de Càlig, Manuel Anglès, que va dir les paraules que ara transcrivim:
"Bon dia a tots. Senyor president d'APAVAL, senyor secretari delegat del Consell a Castelló, senyor diputat autonòmic Luis Tena, senyors alcaldes de l'Alcora, Costur, Ribesalbes, Traiguera, la Salzedella i Betxí, companys del consistori, senyor representant de la Federació Valenciana de Caça, senyor president de la Societat de Caçadors San Lorenzo de Càlig, 'barraqueros' o paranyers, és el mateix, amics tots.
Benvinguts sigueu a Càlig. Jo vull dirigir-vos unes paraules de salutació i d'agraïment. D'agraïment per haver escollit Càlig com a seu d'aquesta assemblea d'APAVAL. Esperem que siga aquesta jornada tot el profitosa que us mereixeu pel vostre esforç i dedicació en defensa d'aquest tipus de caça tan tradicional i, potser, la més familiar de totes, i que tan arrelada està a les nostres terres. Vull remarcar l'orgull que representa per als calijons que aquesta assemblea se celebre a Càlig.
Sé dels maldecaps i treballs i sacrifici que organitzar aquest acte ha portat per a aquest grup de 'barraqueros' que s'han autodenominat la Comissió Organitzadora. Sé de l'afany perquè no falte res, ni un sol detall, perquè us emporteu de Càlig no sols les solucions que ací voleu tractar, sinó també l'agradable sensació que heu estat en un poble acollidor com és el nostre.
Benvinguts i benestats sigueu tots. Salut a tots, amics, 'barraqueros', i recordeu que aquí teniu en la meua persona un amic, i en tot Càlig un poble d'amics. Gràcies."
L'acte va continuar amb la lectura de l'acta i amb el desenvolupament de l'ordre del dia que tenia elaborat l'assemblea.

A.Q.A.

Capçalera

J. SORLÍ ESCULPEIX DOS ESCUTS AL TRONC SEC DE LA PLAÇA

Al llarg del mes de maig, José Sorlí Artiga va esculpir al tronc de l'arbre sec (una falsa acàcia o robínia) que hi ha a la plaça del Doctor Vicent Quixal dos escuts: l'un, l'escut de la Generalitat i, l'altre, el de Càlig.
La idea de fer ambdues talles va sorgir "un dia que sortia del consultori vaig trobar l'alcalde i li vaig dir que què en pensava fer d'aquell tronc sec, i Manuel em va dir que tenien previst d'arrancar-lo. Llavors li vaig exposar la idea que tenia jo, i li va agradar", segons les paraules de José.
José Sorlí, que es dedica a aquest ofici de tallista des dels 12 anys -avui en té 64- va emprar 20 vesprades per fer, sense presa, aquests dos escuts que ha regalat al poble i que són un bon testimoni de l'art après al llarg de la seua vida.
La soca de la robínia, que està buida, ha estat reomplida amb material per tal que perdure, i a l'escorça de l'arbre i a les talles se'ls ha aplicat un oli especial impermeable que val perquè escupa l'aigua i protegisca la fusta.
Amb tot, José Sorlí té pensat "d'esculpir nous motius a aquest tronc perquè siga més bonic".

A.Q.A.

Capçalera

PRIMAVERA CULTURAL 2001

La Regidoria de Cultura i Festes, de l'Ajuntament de Càlig, va programar per als mesos de maig i juny una sèrie d'activitats culturals (conferències, teatre, cinema, concerts...) emmarcades dins de la Primavera Cultural 2001.
Els actes, que es van desenvolupar íntegrament al Centre de Cultura (treta l'excursió al Port), van fruir d'una bona assistència de públic, repartida entre les diverses ofertes culturals i informatives.

A.Q.A.

Capçalera

NOTÍCIES DEL SEGON TRIMESTRE DE L'ANY 2001

La directora general de Patrimoni Cultural va visitar Càlig
Carmina Nácher, nova directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, va visitar la nostra població el dia 6 d'abril per veure i comprovar les obres de restauració que s'han dut a terme a la Torre. La directora va estar acompanyada d'Arturo Zaragozá, de Luis Tena, de Manuel Anglès i de Daniel Gómez
Carmina Nácher va dir que la Direcció General de Patrimoni Cultural no té pressupost per assegurar la segona fase de restauració d'aquesta torre medieval.
Miguel García, autor de la primera fase del projecte de restauració és qui, ben segurament, en durà a terme la segona fase ja que a hores d'ara ja ha entregat el projecte i només falta que des de la Generalitat el signen i donen el vist-i-plau.

Accident lleu d'un motorista calijó al nucli urbà
Juan Manuel Belmonte va patir un accident amb la motocicleta que conduïa per dins del nucli urbà. El fet va ser que es va endur amb el muscle una canal, i això va provocar que l'accident fóra espectacular. Atès el resultat que hagués pogut tenir aquest accident, J. Manuel únicament es va trencar la clavícula. Al remat, tot va quedar en un bon ensurt.

S'instal·len altaveus a la Torre destinats a l'emissió dels bans
El dia 15 de maig, dilluns, es van poder tornar a sentir els bans a través de la megafonia instal·lada a la part més elevada de la Torre. Els altaveus, que es van haver de traure per poder restaurar la teulada de l'edifici medieval, ara s'hi han col·locat novament per emetre els comunicats i avisos que es fan des de la casa de la vila.

Les mestresses de casa van visitar la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València
El dia 17 de maig, l'associació de mestresses, de Càlig, va fer un viatge a la Ciutat de les Arts i de les Ciències. Les qui hi van anar van quedar molt impressionades de l'espectacularitat dels edificis que componen aquesta atracció didàctica i turística situada a València.

L'Ajuntament de Càlig reclama el pou de Vallterra que hi ha a l'Hospital Provincial de Castelló
El brocal del pou que es troba a l'entrada principal de l'Hospital Provincial de Castelló i que era propietat de la família Vallterra, l'ha demanat l'Ajuntament de Càlig a la Diputació de Castelló mitjançant un escrit adreçat a aquesta institució pública, segons es va donar a conèixer en la sessió plenària feta per l'Ajuntament, en la qual també es va tractar del pla de remodelació de la plaça de la Diputació, seti on estava situat l'antic palau dels Vallterra. L'alcalde, Manuel Anglès, va lamentar, a la mateixa sessió, que a hores d'ara encara no havia rebut cap resposta per part de la Diputació.
La remodelació de la plaça de la Diputació consistirà, entre unes altres millores, a col·locar un paviment adequat, reparar els escalons i canviar la barana de formigó per una altra de ferro.

Càlig va viure amb intensitat la final de la Lliga de Campions
Una vegada més el futbol valencià va vibrar entre els seguidors de l'equip xe a Càlig. El dia 23 de maig, la final de la Lliga de Campions entre el València i el Bayer de Munic, que va acabar amb la victòria del Bayer, va fer que molts calijons es trobaren al bar d'Arayo, seu de la Penya Valencianista a Càlig, per veure i viure la rivalitat que hi havia entre l'equip valencià i l'equip alemany. Al final, la força alemanya va superar la dels valencians, però dins de la tanda de penals.

El PP i UV en desacord amb la presentació a Càlig del PHN
Tant el PP com UV van declarar el seu desacord amb la xarrada-col·loqui feta per la Plataforma en Defensa de l'Ebre sobre el Pla Hidrològic Nacional que va tenir lloc dins dels actes programats a la Primavera Cultura.
Tanmateix, el regidor de Cultura, David Gumbau, va manifestar que "aquest acte estava plenament justificat, ja que feia falta escoltar les raons dels afectats sobre aquest tema, cosa que els mitjans de comunicació no feien".

Els grangers del sector porquí de Càlig van romandre a l'expectativa
Els grangers calijons dedicats a la cria de porcs han estat expectants davant la pesta porquina que va afectar una part de la comarca. A Vinaròs, que va ser la població on va esclatar la pesta, es van sacrificar a la vora de 600 porcells i es va privar a la resta de granges de portar animals a l'escorxador.

Manuel Anglès estaria d'acord a instal·lar l'abocador comarcal dins del terme de Càlig
L'alcalde de Càlig, Manuel Anglès, va manifestar que estaria content que s'instal·lés al terme de Càlig l'abocador comarcal en comptes de fer-ho a Cervera del Maestrat, ja que "si tinguéssem terreny suficient podríem instal·lar ací la planta de reciclatge de residus urbans, ja que no es tracta d'aquell sistema de capes i no hi ha risc, però això és molt difícil que siga així perquè el terme és molt xicotet i on no hi ha aigua o regadiu resulta que està massa prop del nucli urbà".

Robatori a la llar dels jubilats
La tarda del dia 22 de juny, el bar del la llar dels jubilats va patir un robatori per part de tres persones, immigrants de l'Est, que van prendre els diners que hi havia a caixa, un total de 52.000 pessetes. Els lladres van aprofitar que la persona que atenia es va girar per servir un client per allargar la mà i endur-se tot el que hi havia a caixa.

La depuradora de Càlig no depura l'aigua
"La depuradora del nostre poble no depura l'aigua com cal", segons va declarar Manuel Anglès. El correcte funcionament de la depuradora que hi ha instal·lada vora el riu no depèn del consistori municipal sinó de la Diputació de Castelló que té una oficina tècnica la finalitat de la qual és que les aigües residuals es tracten amb les suficients garanties sanitàries.
Amb tot, les anàlisis fetes a les aigües que surten de la depuradora i que van al riu indiquen que l'aigua està poc depurada.

Susanna Anglès i Querol

Capçalera

XI CAMPIONAT LOCAL DE CAÇA MENOR AMB GOS

El dia 8 d'abril va tenir lloc l'XI Campionat Local de Caça Menor amb Gos, organitzat per la Societat de Caçadors Sant Llorenç.
Aquest campionat consta de diverses fases eliminatòries, el qual s'inicia amb la local, que és la que es va fer a Càlig, i acaba amb la nacional. A la local van participar onze caçadors, i els guanyadors d'aquesta onzena edició del campionat van ser Juan Manuel Belmonte Murillo, amb 9 perdius caçades, i Andrés Sanabdón Quixal, amb 6 perdius, els quals, representant Càlig, van participar, a la setmana següent, a la fase comarcal.
Per a J. Manuel Belmonte, president de la Societat de Caçadors, "aquesta competició, a qui li agrada s'ho passa molt bé, sobretot als caçadors que volem competir i, si poden, triomfar. Amb tot, organitzar el campionat a nivell local comporta molta feina, per això si surt bé i els socis en gaudeixen, els organitzadors ens en sentim satisfets".
Les perdius que es fan servir per al campionat, i que són quatre per concursant, es compren al mas d'en Guasch, que és una zona privada de reproducció d'animals i de caça situada entre Sant Mateu i Tírig. Això no obstant, la Societat de Caçadors té un tancat de reproducció al terme de Càlig, situat al Fondo Marçà.
Un cop acabada la competició, es va fer el dinar de germanor al paratge del Socors, al qual van assistir a la vora de 200 persones. Aquest dinar va consistir, bàsicament, en una torrada de carn, botifarres, llonganisses i carxofes, a més dels entrants, beguda i postres. Segons el president de la Societat, "aquest dinar, que ja fa uns quants anys que es fa, és un aplec molt agradable perquè la gent, el soci, col·labora i ajuda molt i es nota que hi ha molta harmonia entre tots. Confio, doncs, que es continuarà fent en anys a venir".

A.Q.A.

Capçalera

LES MESTRESSES RECUPEREN L'ANADA A FIRA SET DE MAIG

El dia 7 de maig, tot i caure en dilluns, l'Associació de Mestres de Casa de Càlig va fer un recorregut a peu des de Càlig fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Font de la Salut, de Traiguera, que es troba situada a uns 7,5 km. El motiu d'aquesta caminada era recuperar la vella tradició calijona d'anar a Fira Set de Maig, que és el dia que els canetans celebren la festa de la Mare de Déu a aquesta ermita, tot i que en els darrers anys, si cau entre setmana, la traslladen a diumenge.
El lloc de reunió va ser la plaça Nova, a les nou del matí, des d'on el grup d'associades que van voler participar van iniciar la marxa -unes vint, de les quals algunes van anar amb cotxe per raons ben diverses.
Les participants van esmorzar a mitjan camí i, a iniciativa de Nati Poy, van collir flors silvestres que, en ser a l'ermita, van col·locar dins d'una cistella que van deixar als peus de la Mare de Déu de la Font de la Salut.
Després de dinar, van iniciar el camí de tornada cap a Càlig, seguint el mateix recorregut que el d'anada. En arribar a Càlig, vora les sis de la tarda, ho van celebrar amb una xocolatada al bar dels jubilats.
En paraules de la presidenta de l'associació, María Socorro Taus, "de cara a l'any que ve pensem tornar a repetir l'anada a Fira Set de Maig".

A.Q.A.

Capçalera

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
2 d'abril de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 3/01, núm. 11 a 19, per un import de 5.160.396 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Gabriele Nordhausen, per la construcció d'un habitatge unifamiliar i d'una piscina a l'immoble situat a la parcel·la 186-187, del polígon 5. Exp. 19/01.
4. Se sol·licita a la Diputació de Castelló la delegació per a poder contractar les obres de "Reformes de la plaça de la Diputació", incloses en el PPOS per al 2001.
5. S'aprova, íntegrament, el compte general del pressupost que correspon a l'exercici de l'any 2000, després d'haver estat informat favorablement per la Comissió Especial de Comptes.
6. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, i que correspon al 4t trimestre de 2000.
7. Se sol·licita de la Diputació de Castelló una subvenció per a la prestació del servei de desratització.
8. S'aprova augmentar el 2% per a l'any 2001 el preu dels serveis de manteniment de la depuradora i dels jardins que realitzen Sorea, SA, i Evergrin, SL. Així mateix, s'aprova augmentar en un 5% les retribucions del servei de recollida d'anàlisis clíniques.
9. S'aprova, per majoria, sol·licitar al Consell de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) la convocatòria d'una assemblea general extraordinària de la FVMP, en què s'analitzen els incompliments per part de la Generalitat Valenciana del pacte local, i, davant d'això, es concreten les accions polítiques que ha de dur a cap la FVMP per tal de garantir el desenvolupament efectiu de tots els acords recollits en el pacte local esmentat.
10. Diverses preguntes sobre la devolució del pou de Vallterra, la Torre, el tractor de recollida del fem i l'arbre de la pl. del Doctor Vicent Quixal.

SESSIÓ ORDINÀRIA
7 de maig de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 4/01, núm. 20 a 26, per un import d'1.924.168 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Adrián Agut Sanjuan y Lucía Anglés Taus, per a la construcció d'un magatzem i d'un habitatge, a l'immoble situat al c. la Puríssima, 22. Exp. 25/01.
A Silvia Cuartero Adell, per a l'ampliació de la planta destinada a golfa, a l'immoble situat al c. Santa Bàrbara, 44. Exp. 21/01.
4. S'aprova el projecte tècnic redactat per l'arquitecte Joan Penyarroya Codina, per a l'execució de l'obra denominada "Reformes de la plaça de la Diputació", inclosa en el Pla Provincial d'Obres i Serveis de 2001.
5. S'aprova la modificació de crèdits en el pressupost ordinari de 2001, amb càrrec al romanent utilitzable de Tresoreria, després de vists els informes favorables emesos per la Intervenció i la Comissió d'Hisenda.
6. S'adjudica, a Joaquín Zarcos Lamolda, l'alienació de la finca que hi ha a la partida del Terrer, polígon 9, parcel·la 53, pel preu de 600.000 ptes.
7. S'aprova, per majoria, la moció del Grup del PSOE pel que fa a l'aplicació de l'anestèsia epidural a tots els centres hospitalaris del Servei Valencià de Salut.
8. Diverses preguntes sobre l'edifici de la Torre, les jornades culturals i les escoles.

SESSIÓ ORDINÀRIA
4 de juny de 2001

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 5/01, núm. 27 a 33, per un import de 4.472.948 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Emilio Pruñonosa Betí i a Dolores Amador Torreglosa, per a l'ampliació de l'habitatge unifamiliar a l'immoble que hi ha al c. el Canyeret, 21. Exp. 37/01.
A Cantos de Pájaros Digitales, per a la construcció d'un magatzem a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 35-37. Exp. 29/01.
A la Comunitat de Regants els Bovalars, per a la instal·lació d'una xarxa d'aigua a pressió destinada a les parcel·les de reg localitzat situades a la partida del Bovalar. Exp. 31/01.
A Vaur Europea, SL, per a l'execució de la urbanització, 3a fase, del pla parcial de la Rasa. Exp. 36/01.
A Vaur Europea, SL, per a la segregació de les parcel·les de la 3a fase del pla parcial de la Rasa. Exp. 36/01.
S'informa favorablement de la sol·licitud de llicència de la mercantil Ganadería Monllau, CB, per a la instal·lació de l'activitat de ramaderia vacuna criada en règim extensiu, a l'immoble que hi ha al polígon 6, parcel·la 54.
4. S'aprova el plec de condicions economicoadministratives redactat, el qual ha de regir el concurs, mitjançant tramitació urgent en procediment obert, de les obres de "Reformes de la plaça de la Diputació".
5. S'aproven els certificats números 1 i 2 que corresponen a l'obra d'"Obertura de vial i infraestructura, 2a fase".
6. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic de proveïment d'aigua potable a domicili que correspon al 1r trimestre de 2001.
7. S'aprova, per unanimitat, la denominació de noves vies públiques amb aquests noms: c. Castelló, c. València, c. Alacant, c. Tortosa, c. Baix Maestrat, c. Montsià i c. Apotecaris Méyer-Bengochea.
8. S'acorda, per unanimitat, autoritzar a Teresa Adell Cifre i a Noelia Sáez Fernández la instal·lació de taules i cadires a la pl. Vicent Blasco-Ibáñez i av. Constitució, respectivament.
9. S'aprova, íntegrament, el conveni de col·laboració entre la Conselleria de Sanitat i aquest Ajuntament per a la prestació del servei d'assistència sanitària ambulatòria.
Se sol·licita de la Conselleria de Sanitat que el municipi de Càlig, i a nivell sanitari, s'integre al Centre de Salut de Traiguera.
10. Diverses preguntes sobre la Societat de Regants els Bovalars, la morera de la Rasa, les jornades culturals de primavera i la Torre.

Capçalera

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2000/2001

Victòria amb rotunditat contra un rival directe
23a jornada: 4 de març de 2001
Càlig 3 - Benicense A 0
Gols de Quico Anglés, Carrillo i Jonatan
Molt malament es presentaven les coses a la vint-i-tresena jornada de la lliga, perquè el Càlig arribava com a últim classificat al partit que l'enfrontava contra l'equip de Benicàssim. Era la primera vegada que el primer equip ocupava la darrera posició -mai abans havia passat en la història de l'entitat. Aquest fet va reforçar la moral dels calijons, fins al punt de rematar una feina molt ben feta al llarg dels noranta minuts reglamentats. El Benicense A no va inquietar en cap moment la porteria defensada per Víctor Anglés, que va tenir poc treball i es va convertir en un espectador més del partit. Els tres gols van rebre la col·laboració de totes les línies (defensa, centre i davantera) en l'execució i resolució. El millor de tots tres va ser el darrer, gràcies a Jonatan, que va elevar la pilota per sobre del porter mentre sortia a defendre el seu equip i va rematar la jugada amb un llançament des de fora de l'àrea amb la porteria buida. Amb aquest resultat favorable i el negatiu dels altres equips implicats en la lluita pel descens, el Càlig CF assolia la dotzena posició a la classificació. Es deixava allunyada momentàniament, d'aquesta manera, la opció d'ocupar un lloc de perill a set jornades del final de la lliga.

Desmesurada agressivitat de l'Albocàsser, mentre els tres punts van ser per al Càlig
24a jornada: 11 de març de 2001
Albocàsser 0 - Càlig 1
Gol de Jonatan
Van ser importants els tres punts que el Càlig CF va sumar a les terres de l'Alt Maestrat, perquè els dos equips ocupaven llocs de perill a la zona baixa de la classificació abans de començar l'enfrontament. La necessitat per ambdós conjunts era evident i es podia respirar en l'ambient. L'acollida dels locals va ser un pèl gelada, moments abans de l'inici del matx. Dins del camp, el Càlig va realitzar un bon treball, amb el domini de l'esfèric durant la major part del temps reglamentat. No va ser fins a la meitat de la segona part quan Jonatan va establir el gol de la victòria. Fins aquell punt, l'àrbitre havia expulsat un jugador local per agredir a Bayarri aprofitant que la pilota estava a l'altra part de camp. Això, però, ja va ser a la primera part. Al temps de descans, un cop vista la superioritat del Càlig, els bocassins van optar per decantar la ràbia envers l'àrbitre -aquest havia conduït el partit de manera correcta. Amb el gol i el resultat favorable als interessos del nostre equip, els d'Albocàsser van entrar en una dinàmica d'agressions que va acabar amb la decisió arbitral de donar per finalitzat el matx quan mancaven deu minuts per a l'acabament. Aquest fet va empipar un poc més encara els seguidors locals que, sense ser molt nombrosos, van aconseguir que la guàrdia civil hagués d'acompanyar l'àrbitre fins el vestidor.

El quart classificat es va veure superat per un Càlig en recuperació
25a jornada: 25 de març de 2001
Càlig 3 - Xert 2
Gols de Quico Anglés, Jonatan i Juan Carlos (de penal)
La primera part va resultar molt igualada i cap dels dos equips va decantar el marcador al seu favor. El Càlig CF va arribar més cops amb perill davant de la porteria que defenia Juanjo, però no sabia materialitzar en gol el major domini en l'apartat d'ocasions amb perill. A la segona part, una vegada vist el panorama de poca ofensivitat dels xertolins, els calijons van arribar a posar-se per davant al marcador amb dos gols, el primer del davanter Quico Anglés i el segon del centrecampista Jonatan. Però, novament la manca d'encert en els últims metres va suposar que dues jugades d'avinentesa entre els jugadors visitants fes pujar al marcador un empat a dos gols. La resolució del matx va arribar en el temps afegit per l'àrbitre, en forma d'un clar penal assenyalat que es va encarregar de transformar en gol des dels onze metres Juan Carlos. Els tres punts es van quedar a Càlig després de la lluita contra el temps, el marcador i la millor condició a la taula classificatòria dels forasters.

Tres nous punts, mentre se sorprèn el segon classificat amb força i ganes
26a jornada: 1 d'abril de 2001
Càlig 1 - Sant Mateu 0
Gol de Micó
L'equip de Sant Mateu arribava a la vint-i-sisena jornada de lliga amb aspiracions a l'ascens de categoria. Ho faria, si no es despistava a la recta final del campionat, com a millor segon classificat dels set grups que componen la primera regional. Però, el Càlig va saber utilitzar les millors armes al seu abast per tal de derrotar els santmatevans. Un solitari gol de Ximo Micó, de remat amb el cap després de la treta d'un còrner llançat per David Carrillo, va deixar les coses clares per al nostre equip i ben costera cap amunt per als jugadors dirigits per Rafa Barberà. Els bons marcatges realitzats per la línia defensiva calijona va fer desaparèixer els davanters visitants, que es van trobar inoperants durant la major part del temps de joc. Només en un parell d'oportunitats van aconseguir inquietar un poc la porteria defensada aquesta jornada per Ximo Cuartero, en substitució del titular Víctor Anglés. Cuartero jugava els primers minuts a la lliga com a jugador de camp, tot i haver estat convocat en totes les jornades precedents. La immillorable actuació del jove porter en les jugades que van representar més perill van fer esclatar el nombrós públic aplegat al camp municipal de futbol amb aplaudiments i crits de recolzament envers ell.

L'empat es dóna com a bo després de jugar amb deu jugadors 60 minuts
27a jornada: 8 d'abril de 2001
Rrràpit Meseguer 1 - Càlig 1
Gol de Rodolfo
Dos fets van posar les coses ben difícils als nostres representants en el transcurs d'aquest partit: el gol encaixat d'una manera poca-solta en un embolic dins l'àrea del Càlig i l'expulsió per targeta roja directa del defensa lliure Javier Celma. També es va sumar a aquests infortunis el terreny de joc que era de gespa artificial, fet aquest que no concorda amb la manera clàssica de jugar sobre gespa natural. El cansament s'accentua més sobre aquesta superfície, com també ho fa la manera de conduir la pilota i tractar de fer un bon joc.
Després del temps de descans, sabedors que almenys un punt valdria per a mantenir viva l'esperança de resta a la categoria, els calijons van saltar al camp convençuts de realitzar un millor paper en comparació amb els primers quaranta-cinc minuts. Per això, quan es portaven jugats onze minuts de la represa, Rodolfo va acabar en gol una ràpida jugada d'atac iniciada a la banda dreta després de la recuperació d'una pilota. Fins a l'acabament del partit les jugades perilloses van estar més prop d'implicar una nova victòria del Càlig que no un empat amb el repartiment posterior d'un punt.

El Càlig li va plantar cara al Benicarló, tot i que aquest ja era campió
28a jornada: 29 d'abril de 2001
Càlig 2 - Benicarló 4
Gols de Quico Borràs i Juan Carlos (de penal)
Les coses van començar a posar-se difícils per al Càlig ben prompte, quan als minuts 4 i 32 els benicarlandos es van avançar al marcador. Amb el resultat en contra de 0-2 es va arribar al temps de descans. Als catorze minuts de la represa, un gol de Quico Borràs va posar més interès al partit, perquè al Càlig li valia la victòria per a mantenir la categoria de manera matemàtica. Pocs minuts després es tornaven a complicar les coses, ara amb un nou gol dels visitants. Era el calijó Vicent Navarro, jugador del Benicarló, qui establia l'1-3 momentani. Un penal clar assenyalat per l'àrbitre va servir per a remarcar la lluita que estava disposat a posar el nostre equip; així, Juan Carlos es va encarregar de fer el gol des de la distància dels nou metres. La balança es va decantar, de manera definitiva, quan mancaven nou minuts per a l'acabament del matx, moment en què el 2-4 va pujar al marcador.
El Càlig CF no va llençar la tovallola en cap moment del partit, fins al punt de reflectir un resultat prou ajustat com per a donar una bona sorpresa. Tot i les bones relacions entre els dos clubs, el Benicarló no va cedir en la creació del joc per a fer, almenys, que el Càlig aconseguís un punt que li hagués valgut per a les aspiracions pròpies. Cal recordar que la temporada anterior el Benicarló li va haver de demanar al Càlig la cessió del terreny de joc, durant quasi dos mesos, perquè aquest havia estat sancionat per la Federació Valenciana de Futbol.

Tot i la derrota el Càlig assoleix l'objectiu de la permanència
29a jornada: 6 de maig de 2001
Els Ivarsos 2 - Càlig 1
Gol de Juan Carlos (de penal)
Abans del començament del partit ambdós equips sabien que, fessen el que fessen els altres conjunts implicats a la zona baixa de la classificació, un empat els valia als dos per a estar un any més a la primera categoria regional. Al final, però, els altres resultats li van ser favorables al Càlig i la derrota va tenir el gust d'una bona victòria.
L'encarregat de llançar els penals durant aquesta última part de la lliga, Juan Carlos Serrano, no va fallar en executar la pena màxima de què va disposar el Càlig quatre minuts abans d'arribar a la mitja part. El 0-1 a favor amb què s'iniciava la segona part, un cop vista la superioritat dels nostres representants durant el transcurs dels primers quaranta-cinc minuts de joc, presagiava un final feliç. Però, els jugadors locals van sortir a per totes des dels vestidors, amb la consigna clara de la necessitat de la victòria per a descansar amb tranquil·litat. La vigorositat dels Ivarsos va ser més contundent que no la del Càlig, perquè els locals ja havien capgirat el resultat arribats als trenta minuts de la segona part. Mancaven encara quinze minuts per a l'acabament del matx però, potser pel millor exercici del futbol dels locals o perquè els calijons coneixien el resultat del màxim rival, el Rrràpit Meseguer, a l'instant gràcies a la telefonia mòbil, el marcador als Ivarsos ja no es mouria.

Golejada contundent per a cloure una temporada molt irregular
30a jornada: 13 de maig de 2001
Càlig 6 - Sant Joan de Moró 1
Gols de Carrillo (2), Micó (2), Quico Borràs i Jonatan
Per a tancar una lliga plena de desigualtats, el Càlig CF va escollir el darrer partit de lliga per a donar una bona alegria als socis i aficionats. Ni més ni menys que sis gols va aconseguir davant l'equip de Sant Joan de Moró, que es va mostrar molt dèbil en totes les línies durant el transcurs del temps reglamentat. Els forasters només van poder plantar cara en els deu primers minuts de la represa, per a situar un 2-1 poc convincent al marcador. La lesió d'un jugador visitant, quan ja s'havien efectuat els canvis corresponents, va fer que aquest només juguessen amb deu jugadors durant uns vint minuts. Aquest període de temps va ser aprofitat per la davantera calijona per a establir el 6-1 que ara coneixem. Del resultat se'n poden extreure diferents conclusions: ja al partit d'anada, a la primera volta de la lliga, els de Sant Joan de Moró ho van tenir difícil per a derrotar els nostres (2-1); el repartiment de gols entre tants jugadors només es fruit d'un atac fort de cara a la porteria rival; i, per últim, la descàrrega de la tensió acumulada durant tantes jornades per a veure resolta la condició d'equip de la primera regional durant l'any vinent.
Quan l'àrbitre va assenyalar el final del partit ho va fer també per al final de la lliga del Càlig. Els jugadors es van dirigir al centre del camp per a aplaudir el recolzament dels aficionats calijons, que ve han sofert enguany per a veure com se sumaven els punts indispensables per a estar un any més a la primera regional.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

CLASSIFICACIÓ FINAL - PRIMERA REGIONAL GRUP PRIMER
Temporada 2000/2001

Ordre .. Equips ..................... J .... G .... E .... P .... GF .... GC ... Punts ... Total
1 * .......CD Benicarló ............30 ....25 ....1 ......4 .....107 ......33 ........76 ..........76
2 * .......UD Sant Mateu .........30 ....22 ....1 ......7 .......87 ......35........ 67 ..........67
3 ..........CD Catí ....................30 ....18 ....6 ......6 .......74 ......40 ........60 ..........60
4 ..........CD Xert ...................30 ....15 ....5 ....10 .......58 ......47 ........50. .........50
5 ..........CD Cabanes .............30 ....14 ....6 ....10 .......59 ......51 ........48 ..........48
6 ..........CD Orpesa ...............30 ....13 ....6 ....11 .......41 ......40 ........45 ..........45
7 ..........CF Borriol ................30 ....13 ....4 ....13 .......71 ......56 ........43 ..........43
8 ..........CF San Pedro ..........30 ....12 ....7 ....11 .......48 ......54 ........43 ..........43
9 ..........CD Vinromà .............30 ....12 ....5 ....13 .......47 ......61 ........41 ..........41
10 ........CF Moró ..................30 ....10 ....6 ....14 .......54 ......66 ........36 ..........36
11 ........CD Els Ivarsos ..........30 ....10 ....3 ....17 .......50 ......61 ........33 ..........33
12 ........Càlig CF ...................30 ......9 ....5 ....16 .......46 ......62 ........32 ..........32
13 ........Vilafranca CF ............30 ......8 ....7 ....15 .......39 ......66 ........31 ..........31
14 ** ...ACD Benicense A .....30 ......7 ....8 ....15 .......45 ......69 ........29 ..........29
15 ** ...CD Rrràpit Meseguer .30 ......7 ....4 ....19 .......46 ......98 ........25 ..........25
16 ** ...Albocàsser CF ...........30 ......6 ....4 ....20 .......50 ......83 ........22 ..........22

* Ascens a regional preferent ** Descens a segona regional

Capçalera

II MARXA MOUNTAIN-BIKE VILA DE CÀLIG

El Club Ciclista de Càlig, presidit actualment per J. Vicente Gascó, va programar una marxa ciclista on les bicicletes de muntanya, conegudes com a mountain-bike, van ser les protagonistes.
Un total de 70 participants es van aplegar al Centre de Cultura de bon matí, a les 08.00 h, el diumenge dia 29 d'abril. A la seu de què disposa l'entitat esportiva es van formalitzar les inscripcions, de 1.000 pessetes per als corredors federats i de 1.600 pessetes per als corredors no federats.
L'hora oficial de començament de la prova era a les 09.00 h i estava fixada sobre 30 km de recorregut. En aquesta nova edició van ser els mateixos camins del terme de l'any passat els que van servir perquè els aficionats a aquest esport practiquessen una bona estona, i són: el camí de les Tosses, del Pou de la Bassa, del Pou d'en Bonet, de la Bassa de Prunyonosa, el camí dels Abellers, el camí de les Rotes, el camí de les Planetes, el garrofer de Santos, el camí de la Calderona, per darrere del coll Gros, el camí del Terme de Cervera, el camí de la Pedra Alta, el camí del Covilar (final del primer tram i aturada per a esmorzar), el camí del Pou de Canet, el camí dels Abellers, la basseta de Brigid, camí de l'Illa, camí del Pou d'en Martí, el coll de les Forques i el camí del Rajolar.
La marxa va constar de dues seccions, una de més senzilla per tal que tothom pogués gaudir de l'entorn, alhora que escalfava els músculs, i una segona que valia com a prova puntuable. Així, els corredors més experimentats van agafar el cap de la marxa en aquest segon tram, mentre feien rodar les bicicletes a una velocitat vertiginosa tot i el mal estat d'alguns dels camins.
Per acabar, l'organització va oferir una torrada i un refrigeri a la pista d'estiu del Centre de Cultura, per tal de tancar la marxa i repartir els obsequis als guanyadors de les diferents categories.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

DINAR DE GERMANOR COM A CLOENDA DE LA TEMPORADA

Els equips que formen el Càlig CF van realitzar un dinar de germanor al paratge de l'ermita de la Mare de Déu del Socors el diumenge dia 20 de maig. La menjada va servir per a reunir a tot el planter i poder donar per finalitzada una temporada prou desigual en tots els aspectes, tot i que els dos equips inferiors -benjamins i alevins- encara no havien acabaat el campionat. Aquest acte fa quatre anys que se celebra, sempre al voltant de la natura, al paratge del Socors. Van ser unes cent vint persones les qui van ser presents, entre jugadors, directius, socis i acompanyants.
Dues paelles, preparades al detall per Juan Manuel Borràs i Marcos Arnau, van conformar la base de l'àpat. Però, una bona amanida com a primer plat, juntament amb un entremès variat, van obrir la gana a l'hora de la menjada. La música també va servir per amenitzar el dia; fins i tot el temps assolellat va acompanyar.
Al final de la menjada, després de les postres fresquetes que tothom va poder tastar, es va realitzar el sorteig de camisetes, gorres, bolígrafs, quadres de fusta, rellotges, pilotes, bosses de roba, etc. Tothom va estar pendent fins a l'últim moment dels números que duien la sort, perquè van ser innumerables els obsequis que es van sortejar.
Un final de campanya del tot ben preparat i amb l'esperança que l'any que ve tot puga anar una mica millor. Ara, només manca celebrar la reunió general ordinària de l'entitat per a poder donar per finalitzada la gestió de la temporada 2000/2001.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

SESSIÓ PLENÀRIA ORDINÀRIA DEL CÀLIG CF (TEMPORADA 2000/2001)

En la reunió general ordinària, feta al Centre de Cultura el divendres dia 15 de juny de 2001, com a hora fixada de començament les 22.00 h, comença la sessió a les 22.20 h, a la sala de projeccions. La reunió va comptar amb la presència de 12 socis, 3 jugadors de l'equip aleví i 5 membres de la Junta Directiva. Es van seguir els següents punts, dins l'ordre del dia:

1. Aprovació de l'acta de la sessió anterior.
Es va aprovar l'acta corresponent a la temporada 1999/2000 sense haver-hi cap esmena al respecte.
2. Balanç de comptes.
Es realitza la lectura dels moviments econòmics de l'entitat, durant la present temporada, que té un resultat total de 4.042.000 pessetes d'entrada i 3.952.000 pessetes de sortida.
A les entitats bancàries hi ha les següents quantitats:
- Banesto: 10.509 PTA.
- Caixa Rural: 13.752 PTA.
- Bancaixa: 19.472 PTA.
Encara falten a cobrar 250.000 pessetes del Vila-real CF, en concepte de col·laboració entre els clubs, signat ara fa tres anys.
Per la qual cosa, el superàvit global de l'entitat, un cop acabada la temporada és de 293.733 pessetes.
En aquest punt el president del Càlig CF, José Ferreres, agraeix a l'Ajuntament de la vila l'augment de la subvenció a 600.000 pessetes, que era de 450.000 l'any passat. A més, es mencionen algunes de les col·laboracions més destacades que han realitzat les empreses i les entrades de taquilla i de rifa dels partits amb equips de major rivalitat, com són el Benicarló (231.525 PTA) o el Sant Mateu (106.600 PTA).
3. Lectura de les dades més destacables de la temporada.
Es presenta un resum, a manera d'estudi general de la temporada, jornada a jornada, amb la taula de golejadors, targetes, alineacions i classificacions.
4. Ampliació de la Junta Directiva.
Notifiquen l'eixida de la Junta Directiva, Juan Manuel Borràs, Josep Vicent Saura i Ramon Gasulla. Es proposa l'entrada a la nova Junta Directiva d'Amador Millán, Josep Vicent Batiste, Verónica Anglés, Anabel Cuartero i, finalment, María Carmen Monroig, María José Batiste i Immaculada Borràs. Per la qual cosa, la Junta Directiva queda formada de la següent manera:
- President: José Ferreres Gascó.
- Vicepresident: Manuel Anglés i Anglés.
> - Tresorer: J. Manuel Arayo Febrer.
- Secretari: Ricard Gumbau i Morera.
- Vocals: Cristóbal Jiménez, Vicente Serret,, Vicent Anglés Cuartero, Amador Millán, Josep Vicent Batiste, Verónica Anglés i Anabel Cuartero (secció comptable), María Carmen Monroig, María José Batiste i Immaculada Borràs (secció futbol base).
Es planteja el problema de l'aigua de cada partit, perquè les mares dels jugadors benjamins i alevins duien l'aigua embotellada des de casa, perquè no sabien que l'aigua del camp de futbol era potable i estava disponible per al consum dels jugadors.
5. Programació de la pretemporada 2001/2002.
Tot i ser prompte per a planificar els partits de pretemporada, es parla de la conversa que es mantindrà l'endemà de la reunió general amb l'entrenador del primer equip, José Pérez Ollo, perquè se'n faça càrrec novament l'any que ve com a tècnic. També es tractarà sobre les noves incorporacions de jugadors i dels possibles partits amistosos per a preparar l'equip de cara al campionat de lliga, a la primera categoria regional.
Es va informar sobre la intenció del jugador del primer equip, Francisco David Bayarri, de deixar el club i la pràctica del futbol, després d'haver estat set temporades com a jugador del Càlig CF.
6. Plantejament i alta de nous equips, si hi ha el suport suficient.
Es proposa la inscripció d'un equip de benjamins i un altre d'alevins, de futbol-7; un equip infantil o cadet (novetat enguany), segons l'edat dels xiquets del poble que s'animen a jugar; i el primer equip. Així, serien quatre equips els qui formarien el planter del Càlig CF per a la temporada 2001/2002.
7. Torn obert de preguntes.
En aquest punt es van plantejar diferents qüestions, que van ser debatudes i gràcies a les quals es va arribar a l'acord de la convocatòria d'una reunió amb els pares dels jugadors per a compondre els equips del futbol base, mentre Vicent Cuartero continuaria fent-se càrrec d'un dels equips de futbol-7.
Es va tractar el tema de l'equipatge dels diferents equips, amb la manca de mitges adequades per als equips benjamí i aleví, fet que seria resolt per a l'inici de la temporada. L'equip infantil o cadet disposa de la roba que es va utilitzar fa tres temporades, entretant l'equipatge del primer equip es renovarà amb l'adquisició de pantalons de color negre per al conjunt de les samarretes de color taronja. Aquesta compra va a càrrec de l'Ajuntament de Càlig, que és qui patrocina la publicitat de les samarretes.
Sense cap punt més a tractar, es va tancar la sessió de la reunió general ordinària del Càlig CF, corresponent a la temporada 2000/2001, a les 23.45 h.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera1