Revista nº 40.- Juliol - Agost - Setembre 1999
SUMARI
S'han acabat les festes, i ara és el moment de començar a pensar en les que vindran. El nostre poble té el costum de celebrar, al llarg de l'any, les festes que s'han anat establint des d'antic. Les més importants, però, són les patronals, les dedicades a sant Llorenç, el 10 d'agost, i a la Mare de Déu del Socors, el 6 de setembre, i aquestes són, doncs, les dues dates cabdals del calendari festiu calijó, de fet són les festes locals.
Els altres jorns de festa que celebrem ens valen per commemorar esdeveniments d'arrels religioses sobretot, que tothom coneix i, per tant, no cal enumerar en aquestes línies.
Tanmateix, hi ha dues dates, el 12 de juliol i l'11 de gener que, dites així, sense donar cap més explicació, a més d'un el pot portar a alguna enrònia. No ho pretenem. El que sí que cal, perquè pensem que és obvi -i, a més a més, és ben segur que amb això coincidirà una majoria de la gent-, és recordar una sèrie d'esdeveniments que únicament ens afecten a nosaltres com a poble.
Càlig té història, la fem tots el dies. I recordar els fets principals que han anat configurant el poble que tenim avui és un deure gratificant que ens ajuda a saber d'on venim, quines vicissituds van haver de passar els nostres avantpassats, quin llegat ens han deixat o ens haguessen pogut deixar si uns altres fets no ho haguessen impedit, com era el nostre poble segles enrere, quan i com es van construir els edificis que li donen la fesomia al poble que avui coneixem, com vivien els seus habitants, què els preocupava, per quines lleis es regien... són preguntes que ens fem i a les quals procurem cercar una resposta.
El 12 de juliol del 1234 va ser atorgada la carta de població a Càlig, és, doncs, el naixement del nostre poble. D'això fa 765 anys. L'altra data, l'11 de gener del 1540, Càlig va passar de ser un lloc a tenir el títol de vila, és a dir, a posseir uns privilegis que el feien més independent, amb una autonomia de govern municipal molt més ampla. Avui, 459 anys després, encara ens sentim orgullosos que el nostre poble ostente aquest títol.
Són, doncs, unes altres dues dates importants que afecten el nostre poble i que cal retenir a la memòria, i això, tal vegada, sense que faça falta posar-les en roig al calendari ni siguen, ara per ara, el pretext per fer festa gran.
Capçalera
Truita amb farina
Dins de la cuina calijona podem trobar una sèrie de receptes fàcils de fer que ens poden servir per conèixer quina era -i sovint continua sent- la manera d'alimentar-se els calijons. Entre una gran varietat de receptes de cuina de caire tradicional que hi ha al nostre poble, hem triat la truita amb farina. Avui aquest plat no és gens usual trobar-lo als restaurants. Serà a casa nostra on el podrem assaborir si ens bé el gust de fer-lo.
Ingredients:
· ous · aigua
· farina · sal
· alls · tomata
· julivert · safrà
Després de batre dos ous en un plat, afegirem una mica d'aigua o de llet -segons el gust de cada u- dues cullerades de farina, un all trossejat, julivert i sal. Tots aquests ingredients els remourem bé, de manera que la pasta que surta no estiga ni massa clara ni massa espessa.
Tot seguit, posarem la paella al foc amb una mica d'oli i, quan estarà roent, hi abocarem la pasta que tenim feta al plat. La truita cal que estiga cuita per ambdues cares.
A l'altre foguer de la cuina posarem una cassola on farem un sofregit de tomata, all i julivert. Un cop fet el sofregit, afegirem un raig d'aigua, a consciència de la persona, i, quan comence a bullir, posarem la truita, tallada en quatre trossos, i un polsim de safrà.
Una vegada l'aigua de la cassola haja fet dos o tres bulls, ja tindrem feta la truita amb farina, un plat ben senzill, de bon gust i tradicional que avui encara continua fent-se a moltes llars calijones. Capçalera
CÀLIG HA COMPLIT UN ANY MÉS AMB LES FESTES PATRONALS
En arribar el mes d'agost, Càlig es prepara per celebrar les festes majors on, un any darrere un altre, es desenvolupen els actes que programa amb temps la Comissió de Festes del poble.
En les paraules que trobareu a continuació hem pretès fer una mena de resum de com han sigut les festes del 1999 guiats pel president de la Comissió, Vicent Pauner Mercè, que enguany, justament, deixa aquest càrrec.
Des del punt de vista de president de la Comissió de Festes, com creus que han estat enguany les festes majors?
Normaletes, no han sigut cap cosa de l'altre món. S'han programat actes en què ha assistit molta gent, sobretot als bous. Per exemple, la nit dels bous embolats i la del concurs de bous els cotxes arribaven fora del poble.
També hi ha hagut un altre dia en què hi ha hagut molta gent, com el dia en què es va fer de manera seguida la cursa de bicicletes, el teatre que es va representar a la plaça del País Valencià, que estava subvencionat pel Proder i va agradar molt, i el festival de bandes de música, en què van actuar les bandes de Xert, Alcanar, Vinaròs i Càlig.
Podem dir, doncs, que els actes programats per la Comissió de Festes no han presentat novetats.
Han sigut els tradicionals de tots els anys. Enguany potser que de bous n'hi haja hagut més, perquè hi va haver cinc bous embolats, i el dia de l'entrada, a més de la que es fa sempre, es van soltar jònecs perquè corregueren també els xiquets. Cal dir que aquesta va ser una idea que va aportar el pastor i que a la Comissió de Festes no li va costar cap diner.
Enguany els bous han tossat a més d'un.
A un xic de Sant Jordi, a qui se li van haver de posar 10 punts, però que al remat no va ser res, i també a dos de Càlig, Vicente Serret i Andrés Sanabdón, que van rebre unes tossades del manso de poca importància.
I el tema dels cadafals? Perquè sembla ser que tots els anys hi sol haver algun petit problema.
Si en caben 27, procurem repretar-los i en fem cabre 30. Malgrat aquesta solució, enguany n'hi havia d'apuntats 43. Això vol dir que n'han quedat fora 13 i que aquests, a l'any que ve, seran els primers.
A banda d'això, la Comissió es va reunir i va acordar que revisarà les normes que hi ha ara i que si convé en traurà unes de noves, perquè hi ha gent que fa trampes, és a dir, que s'apunten dues vegades o se n'apunten dos i un d'ells no té cadafal i, llavors, li'l dóna a l'altre que sí que en té. Feta la llei, feta la trampa. Per tant, farem una reunió i traurem unes normes més ajustades a les necessitats.
Aquest any hi ha hagut eleccions municipals. En què va afectar això a l'hora de fer la programació de festes?
Nosaltres vam fer una reunió abans que s'acabera l'any i, com que estaven els representants del PP i del PSOE, vam decidir que organitzaríem les festes i contractaríem les orquestres com si res i que, acabades les eleccions, guanyera qui guanyera, ja s'ho trobarien fet. Per això, quan van ser les eleccions, el programa ja estava a la impremta per a imprimir.
Quants diners han costat les Festes Majors 1999?
Més de 10.000.000 de pessetes. Aquí entren totes les despeses, tant les de les orquestres, que van costar 4.200.000 pessetes, com els bous, que van valer més de 2.000.000 de pessetes.
Però a les revetlles sempre es recuperen diners.
Entre la taquilla, els abonaments i el lloguer del bar, es van traure vora 4.000.000 de pessetes.
I les pèrdues, qui les paga?
L'Ajuntament ha presentat per a enguany un pressupost de 6.300.000 pessetes, que serveixen per sufragar les possibles pèrdues.
Cal dir també que a les despeses de les orquestres s'ha d'afegir el que ha costat el grup elèctric, el lloguer de les cabines sanitàries i unes altres despeses derivades de la pista de ball o bé unes altres que no estaven previstes com són l'adquisició d'un banc de bou i tapar la nova font de la plaça.
Al remat, però, almenys pel que fa a aquests darrers anys, hem quedat a la pau.
Fem un repàs de les novetats d'enguany?
Han estat l'ensinistrament de cavalls a la mitja part dels bous, que feia sis anys que no s'havia programat, el globus que es va enlairar a la plaça del País Valencià i, dins de l'acte d'homenatge a la gent gran, l'actuació del Canalero i de la rondalla de Sant Mateu que van tocar músiques de la comarca. Crec que enguany aquest acte ha sigut de categoria.
Una altra novetat va ser que el dia 11 hi va haver un sopar de guisat de bou.
El ramader que enguany va dur els animals a Càlig va donar aquesta idea. De fet la Comissió únicament va triar el lloc i va portar la llenya, ja que de la resta, és a dir, de la carn de bou i dels cuiners, se'n va fer càrrec el mateix ramader. Per cert, que ens va dir que el bou que va matar per fer el guisat va ser el que va embolar el dia de l'entrada. Jo no sé si creure-m'ho.
La part més dificultosa que es presenta tots els anys és buscar la reina de festes.
Aquest és el problema de tots els anys. Enguany vam arribar al punt de dir que les festes del 1999 no tindrien reina, perquè totes les xiques amb què vam parlar ens van dir que no ho volien ser. Al final, Alexandra Gascó va acceptar, després es va animar Mª Ángeles Sanz, el Club de Columbicultura va dur la seua dama, Vanessa Requena, i, a darrera hora, el Càlig CF va presentar a Ivonne Moldenhawer.
Un fet que no va passar desapercebut de la gent va ser que l'alcalde i els regidors, per primera vegada, no van acompanyar la reina i les dames a les cercaviles que es fan pel poble abans dels bous.
Això va ser una decisió de l'alcalde que ja feia anys que ho havia comentat, concretament quan va ser reina la seua neboda, i enguany, després de consultar-ho amb els regidors, es va acordar de no fer aquest acompanyament. No obstant això, quan la banda de música venia per la Raval, els membres de l'Ajuntament s'afegien al seguici per entrar tots junts a la plaça.
Lucía, que és membre de la Comissió, es va estrenar com a presentadora la Nit de la Proclamació.
Vull dir, per davant, que la presentació va sortir molt bé, com tots els anys.
Lucía tenia molts nervis. De nit, a la pista, no la deixàvem vindre perquè no parava de parlar i a l'endemà estava afònica. També jo vaig passar molts nervis perquè Elena, que no va poder estar perquè havia tingut una xiqueta, tenia cura de molts dels detalls que s'han de tenir presents en aquesta nit.
Com valores aquests quatre anys que has estat de president de la Comissió de Festes de Càlig?
Quan les coses et surten bé i la gent gaudeix de les festes, això t'ompli i et sents satisfet. Ara, de feina molta i també molts maldecaps i de vegades disgustos per culpa de la mateixa gent.
Tanmateix hi ha hagut iniciatives per millorar les festes.
Normalment el que es vol fer es diu a les reunions i és entre tots que es decideix si es fan o no els actes que es proposen. Durant aquests quatre anys, entre altres coses, s'ha buscat una solució al problema dels cadafals, hem intentat retallar el pressupost de les orquestres sense perdre la qualitat, hem millorat els focs d'artifici que abans eren molt pobres i hem mantingut els dies de bous.
Com has combinat el treball a la fàbrica, la família, el càrrec de regidor i el de ser president de la Comissió?
Traient temps d'allí on no n'hi havia. Fins i tot avançava les vacances per tal de poder preparar les festes en allò que depenia de mi.
Vols afegir alguna cosa més?
M'agradaria ressaltar les diverses activitats de les entitats que col·laboren a festes, el treball que porten d'amagat i que no es veu, però que és molt important per fer unes festes lluïdes. Nosaltres, la Comissió, n'organitzem molts d'actes, però molts d'aquests les porten les pròpies entitats, com són el futbol, el ciclisme, la música, la Societat de Caçadors, la Penya Taurina... Vull agrair-los des d'ací aquest treball desinteressat que han aportat durant les festes.
A.Q.A.
LES FESTES DEL CARRER DEL SOCORS
L'Associació Cultural d'Amics i Simpatitzants del Carrer de la Mare de Déu del Socors ha organitzat un any més les festes del carrer. Les 79 famílies que formen part d'aquesta associació han participat, juntament amb la resta de la gent del poble que ha volgut afegir-se, en les activitats que hi havia programades durant els dies 3, 4 i 5 de setembre.
Per tal de conèixer com s'han desenvolupat enguany aquestes festes, hem parlar amb José Antolí Forner, nou president de l'associació.
Les festes que organitza el carrer de la Mare de Déu del Socors, com han anat aquest any?
Han estat bastant bé, i és que s'han introduït algunes modificacions, com són, per exemple, curses de cotxes teledirigits, s'ha fet una paella gegant... i la primera nit, i per primera vegada, durant el sopar de germanor, es va nomenar la padrina de les festes del carrer del Socors, que va ser Rosa Cruselles Giró, a la qual li vam posar una banda.
Què fa la padrina de les festes?
Presidir tots els actes que es fan al carrer i, el dia de la Mare de Déu, presentar l'ofrena que l'associació fa a l'ermita. Aquesta vegada l'ofrena la va presentar la padrina acompanyada de Joaquín Borrás, que és el president ixent, ja que la Junta Directiva de l'associació s'ha renovat enguany.
Quins són els actes que més destacaríeu?
El més important, per a mi, són els sopars. El primer dia el sopar es fa per als socis, però els altres dies, en què cada u pot dur per sopar el que vulga, són oberts, i a més cada soci també pot convidar les persones que vulga. Posem les taules al mig del carrer i sopem uns al costat dels altres. Normalment es reuneixen els amics, però això no és el més important perquè aquí s'ajunta gent de tot el poble. L'important és la germanor que s'estableix.
Totes les nits hi ha sopar?
La primera nit, com he dit abans, el sopar està pensat únicament per als socis, però a les altres pot venir qui vulga. Hi ha nit que a sopar som més de dues-centes persones.
Què es fa el dia de la festa?
No es fa res, perquè considerem que la festa és al Socors i nosaltres no volem fer res que interrompisca els actes que hi ha programats a fira. El que sí que fem, i només els qui ho volem, és un sopar a la nit al carrer, i amb això donem per acabada la festa, però enguany no va poder ser perquè va ploure.
I pel que fa al castell de focs?
El castell de focs d'artifici m'agraden molt, a mi, i no només aquests sinó també els que fan a festes d'agost o també a unes altres poblacions. Aquí, els focs se solen tirar des de l'hort de la Febrera, és a dir, des de la banda de darrere del carrer del Socors.
Aquest any, l'aigua ha marejat una mica la festa, oi?
Bastant, bastant, però val més això que no que hi haja seca, i s'ha de tenir paciència en aquestes coses.
La Junta Directiva de l'associació enguany ha canviat. Quins han estat els motius?
No sé si és que els calijons ens cansem de totes les coses o què, però el que és cert és que la festa anava decaient un poquet. Llavors, per tal d'introduir noves idees, vam pensar que l'agafaren els joves. Finalment més que un canvi el que hem fet ha sigut una renovació ja que també ens hem quedat a la Junta persones que estàvem abans.
Voleu afegir alguna cosa més?
A mi m'agradaria que la gent vingués més a la festa del carrer del Socors. Crec que hi ha gent al poble que té una idea equivocada, perquè pensa que la festa la fem nosaltres per al carrer, i això no és veritat. Les festes les fem per a tot el poble i ens agrada que vinga la gent. També és cert que l'únic dia que fem el sopar tancat és la primera nit que és el sopar dels socis, però la resta dels dies es fa ball, activitats per als xiquets i per a la gent jove, a més de moltes altres coses. El que pretenem és passar-nos-ho bé, tant nosaltres com la resta de la gent del poble que ve a la festa del carrer.
A.Q.A.
JUNTA DIRECTIVA
DE L'AC AMICS I SIMPATITZANTS C. VERGE DEL SOCORS
President: José Antolí Forner
Vicepresident: José Joaquín Sans Cuartero
Secretària: Asunción Riera Borrás
Tresorera: Dolores Anglés Vicens
Vocals: Vicente Grau Monroig, Dídac Forner Mateo, Rubén Gumbau Roda, Juan Cuello Salvador, Ana Belén Anglés Sorlí, Esther Anglés Antolí, Miguel Antolí Cabo. Capçalera
EL CARRER DE SAN JOSEP HA DEMOSTRAT, DURANT LES FESTES, LA SEUA IDENTITAT CALIJONA POSANT SENYERES
Gràcies a la Constitució espanyola, cada ciutat i poble està recuperant la seua llengua, els seus costums i tradicions i, per tant, la seua identitat.
Això també ha passat al País Valencià i, dins d'aquest, a la província de Castelló. Però sobretot ha passat en un poble que es diu Càlig, situat al Baix Maestrat i que forma part d'aquesta província de Castelló.
Pels qui hem nascut i viscut -i pensem jubilar-nos- a Càlig, aquest sempre serà el nostre poble estimat, i això no solament per als calijons sinó també per a la gent que ha vingut de fora. També ho serà per a alguns estrangers que ja s'han quedat a viure a Càlig o bé vénen aquí a estiuejar.
Aquest estiu, i durant les festes patronals del mes d'agost, alguns balcons del carrer de Sant Josep van lluir la senyera calijona. Va ser un plaer per als ulls de molts calijons i forasters veure i contemplar durant la processó del dia de Sant Llorenç -que passa sempre per aquest carrer- les senyeres calijones que donen identitat al poble i a aquesta gent calijona.
Encara que l'Ajuntament no l'ha fet oficial, seria convenient que les autoritats locals la fessen legal perquè seria un dels símbols, juntament amb l'escut, que reflectirien millor la identitat de Càlig.
Esperem que, en un temps no massa allunyat, aquesta senyera es puga veure a tots els balcons del poble, però sobretot a la llarga balconada de la casa de la vila i que, juntament amb les altres tres banderes que hi ha onejant al vent a la casa de la vila, puguem veure i lluir finalment la nostra senyera calijona.
I com diu aquesta poesia:
Càlig mereix tenir una senyera
com qualsevol país, poble o ciutat del món,
d'aquesta manera la seua identitat calijona
es mostrarà al poble davant de tothom.
Així a Càlig tots agermanats viuran
per la mateixa senyera,
tant el calijó i el foraster com l'emigrant,
i, també, tota la gent estrangera.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea Capçalera
EL CAMÍ QUE DUU A SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
Som tres amigues, Mª Carmen Borrás, Nati Poy i Anita Verdú, que, amb una gran dosi d'humilitat, podem dir-nos avui pelegrines de Santiago, ja que el dia 6 de juny d'aquest any vam començar a fer el camí de Santiago per veure així complida i satisfeta una de les il·lusions de la nostra vida.
El dia 25 de juliol, festivitat de sant Jaume, apòstol, vam voler trobar-nos novament les tres juntes per celebrar i recordar les vivències passades i, al mateix temps, escriure unes línies per tal de contar a tots els calijons i a tots els nostres amics i familiars, a través de la revista Vila de Càlig, per què vam fer el camí.
Vam anar des de Triacastela fins a Santiago de Compostel·la (Galícia), i vam recórrer a peu vora 150 km.
Vam començar a caminar a Triacastela i, després de passar un quants pobles, vam arribar al monestir de Samos on ens van donar la credencial que ens van anar segellant, pels llocs per on passàvem, al llarg del camí. Nosaltres, a més a més, portàvem una bona carta de recomanació que ens l'havia escrita el rector de la parròquia.
Quan arribàvem al poble o a l'aldea que ens havíem marcat com a final del recorregut de cada dia, el primer que fèiem era dutxar-nos i, després, anàvem a la missa que es deia expressament a les vuit de la tarda per als pelegrins per tal de donar gràcies pel dia que havíem complit. A la missa, el mossèn ens donava ànims per continuar. Solia ser molt curteta i bonica, potser perquè el cansament que dúiem es reflectia en nosaltres. Això sí, sempre demanàvem noves forces a Déu i a l'apòstol per seguir a l'endemà.
Cada dia era una nova aventura, perquè no sabíem mai ni on menjaríem ni on dormiríem. Hi havia dies que menjàvem a les cinc de la tarda. Hi van haver dies molt durs, d'alçar-nos a les set del matí i arribar a les vuit de la tarda. Per sort, aquests en van ser pocs. També hi va haver dies que vam fer 34 km, i als darrers quilòmetres únicament t'avançava el cap perquè el peus gairebé ni es movien. Quan ens encalçaven uns altres pelegrins i, per descomptat, ens passaven i ens saludaven amb aquestes paraules: "Ánimo peregrinas y buen camino", quasi que ens sortien les llàgrimes de veure com anaven de lleugeres les seues cames, i, amb alegria, contestàvem: "Gracias y buen camino, peregrinos".
A Càlig vam tornar amb cotxe particular, juntament amb els nostres marits, molt cansades, però al mateix temps molt satisfetes i contentes de tornar a casa bé de salut i amb l'agraïment de tornar a veure les nostres famílies, però d'una manera distinta, ja que a partir d'ara les coses les apreciem molt millor.
L'any 2004 serà sant una altra vegada i, si teniu l'ocasió d'anar a fer el camí de Santiago, penseu que val la pena. És una gran experiència en la vida que t'enriqueix molt, tant humanament com moralment i espiritualment. Però hem de recordar que el camí només es pot fer si tenim una gran fe, perquè si no la tenim no es pot suportar, per molt bonic que siga el paisatge. Quan et venç el cansament i veus passar els cotxes que en només alçar la mà et portarien al lloc de destinació en 15 minuts, segueixes endavant, i a vegades cantant. Fer el camí és tota una vivència.
Nati Poy Anglés Capçalera
CAMBIO DE MARCHAS. LOS QUINTOS DEL 54 SE REUNEN EN ESPECIAL CELEBRACION
Los 39 caligenses nacidos en 1933, habiendo discurrido diversamente nuestras vidas (lugares, trabajos, profesiones y vocaciones diferentes), hemos cumplido ya, g. a. D., los emblemáticos 65 años y solemnemente conmemoramos esta etapa cronológica, reuniéndonos, en nuestro Cálig entrañable, a la sombra del campanario y de la Torre, el 7 del último agosto.
Convocados al efecto los supervivientes localizados y los consortes de los difuntos, de hecho y en total, nos congregamos 20, adhiriéndose expresamente otros (6), excusándose razonablemente (5), descontando quienes murieron muy jóvenes (5) o no atendieron la llamada (2) o, sintiéndolo, en modo alguno pudimos ubicar (2).
Vivimos el histórico encuentro con mucha alegría y no menor emoción: desde el primer saludo en la plaza Nueva; cuando, luego, celebramos la Santa Misa en el Socors, tan íntima i participada; recordando, después, en sufragio a nuestros fallecidos, en el cementerio; al ser recibidos y delicadamente obsequiados por el Sr. alcalde, quien, en el Salón de Plenos del Ayuntamiento, el mismo solar de nuestras escuelas de Primaria, se integra en el nuestro, tan repleto de relatos, vivencias y recuerdos de niñez y pubertad; y, finalmente, compartiendo, en amigable fraternidad, mesa y sobremesa en que nos enriquecemos todos escuchando a cada cual hablar de los suyos y de sus cosas, nos intercambiamos experiencias, nos cruzamos detalles y regalos, constatando circunstancias positivas y aleccionadoras -humanamente dolorosas o alegres- del arco vital que singularmente hemos descrito en estos años. Todos (incluso el hijo de alguno de los presentes) nos responsabilizamos, actuamos y servimos espontáneamente en lo que cada uno sabe, puede o entiende que conviene por gratificar el momento. Veníamos cargados de ilusión y ganas de unificarnos más. No es sólo para decir la fuerte y gratificante carga de lo que vivimos, nos regocijó y llenó el corazón, en día tan señalado.
Nos acompañó y presidió D. Manuel Fresquet Fibla, de Benicarló, uno de nuestros antiguos maestros, que nos resultaba especial lección al recordarnos ahora a quienes, testimonio y estímulo siempre presentes (padres, sacerdotes, autoridades y maestros), se desvivieron por nuestra formación y educación.
Aceptaron estar con nosotros el Sr. cura y el Sr. alcalde.
Nos resultó tan satisfactoria y vivificante esta jornada que decidimos institucionalizarla, repitiéndola, D. m., cada año, aquí, en nuestra villa.
Es que tal cumpleaños no nos fue un pasar la hoja del calendario que cae, ni un hecho que sucedió pretérito o un acontecimiento que vives como flor de un día. Esta trobada no supuso sólo encontrarnos, puro recordar o simplemente añorar lo pasado (conste que lo hicimos a fondo y nos gratificó muy mucho).
Esta efemérides marca raya y deja poso.
Porque exige esfuerzo, ilusión y empeño, en su preparación. Porque comporta alegría y emoción, con alguna lágrima furtiva y mucha interiorización individual, en su disfrute. Y, también, porque nos llevó a consciente y formal compromiso de superarnos y mejorar cada día, en el futuro personal y comunitario, de familia, amigos y grupo, como la óptima respuesta a cuanto en Cálig se nos enseñó.
Sabiendo y aceptando, además y sobre todo, que providencialmente nuestra fiesta nos brindó crecer en amistad y hermanamiento entre nosotros, nos exigió -en lo posible- nuevas resoluciones cara al porvenir, lanzándonos, en reto personal y de grupo, a autenticar las raíces y exigencias dels millors calijons, conforme a nuestra propia vocación, testigos de lo que hemos oído, vivido y sentido en este regalo de nuestro encuentro de conquintos.
Así, por escalar la entrada en el nuevo milenio y mejor quemar etapas en el 2000 mientras el Señor quiera, los quintos del 54 optamos por el referido cambio de marchas, que nos pide y ofrece esta celebración, en un continuo gracias a Dios, en un constante adelante cristiano y en un radical a tope social. De la mano de Nuestra Madre del Socors, la criatura más fiel a su Hijo, la que mejor vivió el Plan de Salvación que Este nos trajo para nuestro bien y la que más nos ama.
Manuel Giner Mercé, pbro. Capçalera
ADORACIÓN AL NIÑO JESÚS
En una cunita muy hermosa
hay un lindo chiquitín,
es el Niño Jesús,
huele como un jazmín.
Con su carita de amor
nos trae gloria y paz,
con dulzura y cariño
podemos todos gozar.
Año tras año nos visita
y las Navidades celebrar,
así vamos pasando
y lo podemos recordar.
Este Niño tan hermoso
parece un ramito de azahar.
Es nuestro Dios Salvador
que nos viene a visitar.
Es Jesús tan dulce,
precioso como el sol,
vino al mundo con esperanza
y nos da la bendición.
Creo en Dios y su Hijo
en que puedo yo agradecer.
Voy a llevarle las flores
y me postraré a sus pies.
Remedios Anglés Anglés Capçalera
ORACIÓ A LA NOSTRA PATRONA LA MARE DE DÉU DEL SOCORS
Mare meua, oh Maria,
Verge Santa del Socors!
Humil acudisc a Vós
implorant dolça alegria,
i també la companyia
de Jesús el Redemptor.
Fe, llum, pau i sant amor
ben lluny de l'amarga fel.
Doneu-me després el cel,
us ho prego per favor.
Josep Manuel Borràs i Mercè Capçalera
HISTÒRIA DE L'EMPRESA SEGARRA DE LA VALL D'UIXÓ
Al llarg d'aquest llibre es desvetla el procés de naixement i desenvolupament de l'empresa Segarra de la Vall d'Uixó, una de les més importants de les comarques castellonenques al llarg del segle XX. Aquesta és la base per entendre l'aparició i consolidació d'una organització social i laboral característica, la paternalista, que, amb el suport del franquisme, assolí un ampli ressò a tot l'Estat. Fam, repressió, treball, caritat, empresaris, polítics, militars, treballadors, mestres, capellans i xiquets, homes i dones, són els protagonistes de les relacions socials que s'hi establiren als primers anys del franquisme, els protagonistes d'aquest llibre.
Història de l'empresa Segarra
Paternalisme industrial i franquisme a la Vall d'Uixó, 1939-1952
Fernando Peña Rambla
Col·lecció Universitària. Geografia i Història 1998
Diputació de Castelló. Servei de Publicacions
Castelló de la Plana, 1998
"Amb l'arribada del segle XIX es produí el col·lapse de la monarquia absolutista espanyola, cosa que suposà, a nivell social i econòmic, tota una sèrie de canvis fonamentals que forçaren a la reorientació i reorganització d'aquest sector econòmic. En primer lloc, desaparegueren la majoria dels drets d'origen feudal i s'establí la llibertat de comerç. Això, juntament amb el desastre de l'Armada Reial a Trafalgar el 1805, la pèrdua dels mercats americans i, posteriorment, l'aparició del vaixell de vapor i dels efectes de la lliure competència internacional, provocaren una crisi en el sector del cànem castellonenc i un descens notable de la producció. Així, van tindre una gran transcendència la baixada de la protecció aranzelària del cànem foraster, que el 1865 passà de 26 ptes./100 kg a 3,3 ptes./100 kg, i la competència del jute, que acabà imposant-se.
Davant d'aquestes noves condicions històriques, el sector industrial espardenyer de la Vall d'Uixó aconseguí consolidar-se en dos àmbits comercials distints. Pel seu costat, el mercat extracomarcal s'havia estructurat suficientment i assolia un nivell de costum i de negoci considerable. En aquest sentit, normalment s'importava cànem de Castelló, València i de l'estranger, i s'exportaven espardenyes a punts de Castella, Aragó i Catalunya, a més dels pobles de les rodalies de la Vall d'Uixó. En aquest moment aparegué la figura del comerciant intermediari, cosa que ens demostra la distinció entre artesans i treballadors a domicili i comerciants encarregats de posar el producte al mercat, en un procés de consolidació capitalista.
La veritable expansió de la indústria espardenyera es va donar, però, pel contacte amb l'exèrcit del nou Estat liberal, que li va proporcionar un mercat ample, segur i relativament estable, suficient per portar a terme importants inversions modernitzadores i projectes de futur. A partir d'aquest contacte, cada guerra suposà l'increment de la demanda d'espardenyes, és a dir, un negoci segur.
El primer fort impuls que donà el mercat militar a aquesta indústria va ser el de la primera guerra carlista (1833-1840), quan l'exèrcit civil adoptà 'l'espardenya de cara o minyonera', que tapava amb lona tots els dits del peu. S'obrí així un període en què les necessitats de l'exèrcit, i especialment les campanyes militars, determinaven el ritme de producció i treball. D'aquesta forma, el 1840, quan acabà la guerra, molts treballadors es van quedar sense treball a la Vall d'Uixó i van haver d'emigrar.
La consolidació definitiva de la indústria es produí per la demanda que provocaren les campanyes d'Àfrica, especialment les de 1859-1860 i 1868. Poc després esclataren les següents guerres carlistes (1872 i 1876). Amb la Restauració, la pau obrí un període de relatiu estancament només superat gràcies a la campanya africana de 1893 i la guerra de Cuba de 1895-1898.
Fins ben entrat el primer terç del segle XX, el consum d'espardenyes i de calçat en general fou prou baix a les nostres comarques, ja que xiquets i dones solien anar normalment descalços, calçant-se només en ocasions especials. Els homes només gastaven espardenyes per al treball, generalment al camp. A partir de finals del segle XIX, però, l'espardenya anà imposant-se a poc a poc com a producte de consum quotidià. Per tant, l'entrada al mercat militar i l'expansió del mercat civil suposaren una autèntica revolució en la indústria espardenyera: augment progressiu de la producció, constants innovacions, desenvolupament de les unitats productives..."
Fragment extret del llibre Història de l'empresa Segarra, de Fernando Peña Rambla. Pàg. 26-28. Capçalera
LA PLUJA VA FER SUSPENDRE ELS ACTES DE LA TARDA A L'ERMITA
El dilluns, dia 6 de setembre, el poble de Càlig va celebrar la festa tradicional de la Mare de Déu del Socors. Tanmateix, durant el cap de setmana que va precedir a aquesta diada, la Comissió de Festes va confeccionar un programa de bous de carrer a l'avinguda de la Constitució, que es va portar a cap el dissabte a la nit, amb la correguda de vaques i dos bous embolats (un d'ells amb cascavells i amb les llums del poble apagades) i el diumenge a la tarda, amb la solta de vaques i joneguets.
El dia de la festa, al matí, la processó de pujada a l'ermita, que va sortir de la parròquia acompanyada de diversos feligresos, de les autoritats civils i religioses i de la banda de música, va passar pel carrer del Socors, que durant aquests dies celebra les festes de carrer. Una mica més tard de l'arribada de la processó a l'ermita va tenir lloc la celebració de la missa, concelebrada per diversos capellans (Mn. Membrado, Mn. Petit, Mn. Giner, Mn. Beltran, Mn. Bengochea i Mn. Alara) i presidida per mossèn Salvador Portolès. El predicador d'enguany va ser mossèn Frederic Alara Aragó, el qual, en començar el sermó, va dir que "...un poble que honra la Mare de Déu és un poble que no es perdrà". A continuació va pronunciar aquestes paraules: "Dono gràcies a Déu, primer, de ser capellà i, també, de tornar a les meues arrels. Crec que és bonic que cada u recordem que no som éssers únics sinó que venim de darrere..."
D'entre les diverses reflexions que va exposar a l'homilia, mossèn Lara va dir que: "Nosaltres estem aquí per la devoció a la Mare de Déu del Socors, però això dit així es queda sense arrels, si només sigués sóc devot de la Mare de Déu del Socors no hi ha massa consistència. Hem de buscar unes arrels més profundes per a tindre consistència d'això, i és que nosaltres som vertaderament imatge de Déu. I ser imatge de Déu no vol dir ser semblants a algú. Vosaltres que us coneixeu, a vegades dieu fàcilment: aquest xiquet s'assembla a son pare, s'assembla a sa mare. Nosaltres no som semblants a Déu, perquè no sabem com és Déu. Ningú no pot dir et sembles a Déu per la teua fisonomia, és una cosa més profunda ... el nostre Déu és un ésser trinitari, de forma que no és Déu sinó és Pare, Fill i Esperit. I això vol dir que ser imatge de Déu vol dir que tu i jo mai no ens realitzarem com a persones si no ens realitzem amb els altres".
A migdia, la Comissió de Festes va oferir, a la gent que va optar per romandre a dinar al recinte de l'ermita, arròs de paella, que es va cuinar als foguers situats al patí dels Pous. Enguany, en total, s'hi van fer onze paelles d'arròs.
Pel que fa als actes de la tarda, és a dir, la processó pel patí de l'ermita i la dansa, programats a partir de les 19.00 hores, es van suspendre per culpa de la tronada que es va formar al capvespre i que va fer caure en pocs minuts 42,6 litres d'aigua per metre quadrat.
A.Q.A. Capçalera
CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT DE CÀLIG
El dia 3 de juliol, dissabte, a la tarda i a la sala d'exposicions de la casa de la vila, es va constituir el nou Ajuntament de Càlig, format pels regidors que van sortir elegits a les eleccions locals que van tenir lloc el dia 13 de juny d'enguany.
A l'acte, en què hi van acudir molts calijons que van omplir la sala, es va seguir el protocol establit per fer la presa de possessió del nou alcalde i regidors del consistori municipal, amb l'assistència del secretari Luis Casanova Chulilla.
Després de constituïda la mesa, hi va haver la jura o promesa dels regidors, la qual va ser llegida en valencià pels cinc regidors socialistes i un regidor popular, els altres tres restants ho van fer en castellà. A continuació, van tenir lloc les votacions, que van donar com a resultat cinc vots a favor, tres en contra i una abstenció, i, per tant, l'elecció de Manuel Anglès, del PSOE, com a alcalde de Càlig durant els quatre anys vinents, que corresponen a la sisena legislatura municipal de l'època democràtica.
Abans de cloure l'acte, Daniel Gómez, del Partit Popular va pronunciar unes paraules en què va dir que: "...m'agradaria demanar a tots els companys que estarem a l'Ajuntament que aquesta legislatura estiga regida per dues premisses: la primera, cordialitat i, la segona i molt important, lleialtat a Càlig i a tots els ciutadans".
Manuel Anglès, com a alcalde, en el parlament que va fer va dir que donava: "...les gràcies a tots els qui van venir a votar el dia 13 de juny, perquè el dia de les votacions és la festa de la democràcia i, a vosaltres, a tots els regidors, que confio en vosaltres per a fer tot el que siga. Ja us avanço que estareu a totes les delegacions que es facen a l'Ajuntament, siga de festes, d'hisenda, d'obres... de totes. I que entre tots puguem treballar i fer pel poble -s'ha fet molt, però encara s'ha de fer molt més-, i acabar una legislatura, si és possible d'aquí quatre anys, que siga tan fructífera per a Càlig com ha sigut la passada".
Amb aquest acte, Càlig ha encetat un nou govern municipal que regirà el poble durant els propers quatre anys.
A.Q.A. Capçalera
II CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG
El dia 11 de juliol d'enguany va tenir lloc, a la sala d'exposicions de la casa de la vila, la decisió sobre l'atorgament de premis del II Concurs de Fotografia Vila de Càlig, promogut per la Comissió de Festes i organitzat per Joan Lluís Anglès i Jorge Calduch.
Les bases per poder participar en aquest concurs de fotografia es van presentar al públic al mes de març, i el díptic que les contenia es va distribuir a més de 50 entitats amb seu a la costa mediterrània, des de Girona a Alacant, a més de diversos punts d'informació turística i revistes especialitzades en fotografia d'arreu de l'Estat espanyol. En paraules de J. Lluís Anglès "va vindre prou gent de les poblacions properes a Càlig i també d'unes altres, com Paterna, Saragossa... però, sobretot, hi ha hagut una progressiva participació de gent del poble, per això podem deduir que aquesta mena de concursos ajuden a fer augmentar l'interès per la fotografia".
A aquest segon concurs s'hi van presentar 155 fotografies, de les quals eren autores 40 persones que optaven a tres premis. La participació a aquest II Concurs de Fotografia, segons J. Lluís Anglès "ha sigut molt elevada, ja que si tenim en compte que en el darrer concurs nacional que es va fer a Vinaròs van participar 240 obres, la de Càlig s'ha de tenir en consideració, i pel que fa a la qualitat de les obres presentades, aquesta ha sigut de bona a molt bona".
El jurat, format per Manuel Anglès Anglès, alcalde de Càlig, Vicent Pauner Mercè, president de la Comissió de Festes, Rafael Prades Pedra i José Borrás Fenollosa, fotògrafs professionals, i Joan Lluís Anglès Monroig, membre de l'Asociación Fotográfica Enfoque, van atorgar els premis segons les modalitats següents:
· Modalitat A, dotada amb 50.000 pessetes, a Francisco Rillo Llácher, de Benicarló, la qual estava formada per un lot de tres fotografies distribuïdes en: una d'un carrer, una altra d'una panoràmica i, finalment, una d'una façana.
· Modalitat B, dotada amb 30.000 pessetes, a Casto Rodríguez Serradilla, de Benicarló, la qual corresponia a una fotografia que s'adequava al tema del concurs: Carrers, façanes, detalls, panoràmiques i llocs de la vila de Càlig.
· Premi local, dotat amb 20.000 pessetes, a Nieves Pérez Hidalgo, fotografia presentada per una persona resident a Càlig i basada en el tema del concurs.
Tot i que de cara al proper concurs de fotografia es vol augmentar el nombre de premis i les quantitats assignades, enguany la dotació dinerària l'ha aportada la Comissió de Festes i l'entitat bancària Caixa Rural Credicoop.
El tema sobre el que tractarà el III Concurs de Fotografia, que hi ha previst de fer a l'any que ve, serà: L'ermita del Socors (interiors i exteriors) i paisatges i construccions rurals del terme de Càlig.
A.Q.A. Capçalera
CONSTRUCCIÓ D'UNA VORERA AL CAMÍ DE L'ERMITA DEL SOCORS
L'Ajuntament de Càlig està construint en col·laboració amb l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM) una vorera a la banda de l'esquerra del camí del Socors, que va des de l'inici del camí fins a la capelleta de Sant Josep. Aquesta col·laboració es basa en la col·locació, durant tres mesos, des de l'1 de setembre fins al 30 de novembre, de tres treballadors en situació d'atur, això per part de l'INEM, i l'aportació del material que s'ha d'esmerçar que és per part de l'Ajuntament.
La vorera, d'una alçada considerable per tal d'equilibrar el desnivell de les aigües i les futures pavimentacions del terra, està feta de formigó i sense la col·locació de panots, i també s'hi han fet diversos entrants de mitja lluna destinats a la plantació d'arbres.
Aprofitant aquesta construcció, s'ha soterrat, en aquest tram, la conducció d'aigua que va des del poble fins a l'ermita.
A.Q.A. Capçalera
Un incendi va cremar cinc hectàrees a la ratlla de terme entre Càlig i Benicarló
En total van ser cinc hectàrees, dues de pinar i tres de matollar, les que es van cremar a la ratlla de terme de Càlig i Benicarló, a la partida de Vilaperdig, situada dins del terme de Benicarló, el dia 23 de juliol. Aquest incendi, que va interrompre el trànsit a la carretera vella de Càlig a Benicarló, es va controlar a mitja tarda.
L'Ajuntament de Càlig va realitzar el primer Ple ordinari de la nova legislatura
El dilluns, dia 26 de juliol, a la nit, va tenir lloc a la sala de sessions de la casa de la vila, el primer ple de caràcter ordinari de la nova legislatura, en el qual es van tractar vuit punts. En aquesta sessió es van posar damunt taula, entre uns altres, aquests temes: l'aprovació de les comissions informatives, la dels òrgans col·legiats i el càrrec del tinent d'alcalde.
En aquesta sessió es va ratificar la inclusió d'obres als PPOS del 2000, la compra d'una parcel·la amb una edificació, prop de l'ermita del Socors, per tal d'habilitar-la com a zona verda i d'esbargiment per la quantitat de sis milions de pessetes, i l'augment d'1,10 pessetes per cada metre cúbic d'aigua, a aquest darrer punt Unió Valenciana va votar en contra.
La restauració de la Torre va ser, també, un dels temes que va sortir a debat, sobre la qual es van dir aquestes paraules: "...si d'ací a setembre no es reben notícies pel que fa a la restauració, es firmarà una moció, per unanimitat, en la qual es demanaran explicacions a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència o a la Direcció General de Patrimoni en què s'exigirà que la restauració es pose en marxa d'una vegada".
Luis Tena va dir que la Torre es restaurarà
El dia 4 d'agost, Luis Tena, diputat autonòmic i alcalde de Sant Jordi va fer unes declaracions en les quals manifestava que la restauració de l'edifici medieval de Càlig, la Torre, es duria a terme. D'aquesta manera, el diputat autonòmic responia a les declaracions fetes pel regidor d'Unió Valenciana de Càlig, Deogracias Ferreres, que deia que "...Luis Tena només es preocupa del seu poble i dels pobles que estan governats pel Partit Popular". A més a més, D. Ferreres afegia que "...la Torre no es restaurarà. Estic segur que el PP no farà res per la Torre". L. Tena va respondre a D. Ferreres amb aquestes paraules: "...aquest home demostra que no en sap, de política, ... jo he demostrat a bastament que sóc solidari, i, pel que fa al tema de la Torre, quan tinga la reunió amb l'actual directora general de Patrimoni, Consuelo Císcar, li recordaré l'estat actual d'aquest edifici tan important per a Càlig, ... jo faré tot el possible".
Actualment el projecte de restauració de l'edifici es troba acabat i presentat a la Direcció General de Patrimoni, únicament cal que les obres isquen a subhasta.
Radio Nueva va emetre un programa especial, des de Càlig, durant les festes d'agost
L'emissora de ràdio, Radio Nueva, que emet des de Vinaròs, es va desplaçar a Càlig la tarda del dilluns, dia 9 d'agost, per tal d'emetre un programa des dels estudis de Ràdio Jove. El programa va girar a l'entorn de les festes majors de la població.
El programa el van obrir les reines de les festes, Mª Ángeles Sanz i Ana Alberich, i va continuar amb les paraules de l'alcalde, Manuel Anglès, i de diversos representants de l'àmbit social i cultural de Càlig.
Entre uns altres convidats, van intervenir: Josep Anglès i Neus Pérez, que havien inaugurat una exposició de pintura aquella mateixa tarda a la casa de la vila; José Borrás, que va parlar sobre la fotografia i el seu interès perquè es forme a la població una associació de fotògrafs; José Llorenç, president de l'Agrupació Musical Vila de Càlig, que va fer un repàs de les diferents activitats que desenvolupa aquesta associació musical; José Ramos, com a president de l'Associació de Jubilats i Pensionistes; José Ferreres, president del Càlig CF, que va parlar dels diversos equips que componen el Càlig CF i la situació actual de l'equip titular. També hi va haver la participació d'Iban Borràs, president de l'Associació Cultural Crema Catalana i de David Gumbau, regidor de Cultura.
El programa, que va recollir les declaracions del seu patrocinador, Deogracias Ferreres, a favor de la restauració de la Torre, va acabar fent una crida perquè la gent participe i promoga la festa calijona.
L'entrada dels bous va tenir, enguany, una innovació
El dilluns, dia 9 d'agost, l'entrada tradicional dels bous van patir una innovació, ja que mitja hora abans es van soltar un ramat de jònecs perquè, sobretot els més menuts, també tinguessen l'oportunitat de gaudir de la festa dels bous.
D'altra banda, l'entrada tradicional del bestiar va transcórrer amb normalitat, sense que hi hagués cap incident. Tot seguit es van soltar unes vaques i, a poqueta nit, es va embolar un bou de la ramaderia La Mola, de Xert, que va ser el primer dels diversos bous embolats que es van fer durant les festes d'agost.
Exposició d'obres pictòriques de Josep Anglès i Neus Pérez
La sala d'exposicions de la casa de la vila va ser l'escenari on es van exposar les obres de pintura realitzades pel matrimoni Josep Anglès i Neus Pérez. Per a N. Pérez: "Pintar és una forma més de relaxació; moltes vegades, amb la pintura, me n'oblido de molts maldecaps. Quan estic pintant no me n'adono ni tan sols del temps".
Aquesta és la primera exposició que aquest matrimoni fa a Càlig conjuntament, la qual va estar oberta al públic, durant les tardes, a les festes majors.
De quadres exposats, n'hi havia un total de 20, dels quals 14 eren de Neus, que empra tècniques basades en olis, ceres i pastissos, i els altres de Josep, que fa servir olis, pastissos i carbó.
Susanna Anglès i Querol Capçalera
LA GENERALITAT HA INSTAL·LAT UNA MARQUESINA A LA PARADA D'AUTOBUSOS
A començament de la segona quinzena del mes d'agost, la Generalitat Valenciana va col·locar una marquesina a la parada de l'autobús, situada a la plaça del Doctor Quixal, que serveix perquè les persones que esperen l'autobús tinguen un banc on poder seure i resguardar-se de la pluja, si és el cas. Aquest moble públic el va demanar l'Ajuntament de Càlig, farà un parell d'anys, a l'administració valenciana i, una vegada concedit, ha sigut la mateixa Generalitat Valenciana qui se n'ha fet càrrec de la compra, del transport i de la instal·lació.
Actualment, pel que fa a la línia regular de transports de viatgers que hi ha des de Càlig fins a la costa i fins a l'interior, és d'un sol autobús que fa la línia Culla-Benicarló al matí i Benicarló-Culla a la tarda.
A.Q.A. Capçalera
LA COLLA L'ERMITA VA CELEBRAR LA FESTA DEL CARRER DURANT TOT EL CAP DE SETMANA
El carrer de l'Ermita, del qual formen part unes 15 famílies, va celebrar, a començament del mes de setembre, la dotzena edició de la festa del carrer. Tot i que la festa se sol fer el dia 5 de setembre, vespra de fira el Socors, enguany, pel fet d'haver caigut la diada en dilluns, els veïns del carrer, integrats dins de la Colla l'Ermita, van decidir d'allargar-la durant tot el cap de setmana. Segons les paraules d'alguns dels components de la Colla: "Aquest any la celebració de la festa en honor a la Mare de Déu del Socors la vam començar el divendres dia 3 de setembre amb l'engalanament del carrer i amb un sopar de pa-i-porta".
El dissabte, el sopar de pa amb tomata i pernil es va fer al magatzem de Vicent Quixal perquè la pluja va impedir de fer-lo al carrer. En canvi, el diumenge, durant el dia, es van poder dur a cap les activitats programades: cucanyes, jocs infantils i dinar fora al carrer. A la nit, hi va actuar el grup musical Ritmo Latino i hi va haver ball al magatzem de Vicent. Segons alguns veïns: "El carrer de l'Ermita ens reunim el dia 5 de setembre, a la nit, per a sopar i ballar tots junts, d'aquesta manera celebrem la festa de la Mare de Déu del Socors. Des de fa 12 anys no l'hem deixada de celebrar. Uns anys amb més gent i uns altres amb menys, però sempre amb el mateix entusiasme i la mateixa alegria.
Hem de dir que tots els anys, quan arriba aquesta festa, ens recordem de Joaquín Batiste i, sobretot, de José Manuel Redó. Per això, enguany més que mai, hem volgut celebrar la festa i seguir avant tots junts, perquè sabem que Joaquín i José Manuel eren de les persones que més en gaudien, i estem convençuts que el que voldrien ells és que la festa continuera".
El dia de la Mare de Déu, després dels actes que hi havia a l'ermita, on els veïns del carrer van fer l'ofrena d'un cistell de flors, la Colla l'Ermita va preparar al carrer, per a dinar, paelles d'arròs. Tanmateix, el sopar de cloenda de festa es va traslladar a l'endemà per culpa del xàfec que hi va haver.
La Colla l'Ermita, a més de la festa del Socors, també celebra al llarg de l'any uns altres dies festers, com són les carrosses del dia de Sant Llorenç -en què enguany han commemorat el desè aniversari de la seua participació fent memòria de les disfresses que han esmerçat durant aquests deu anys- o la flamarada de Sant Joan.
A.Q.A. Capçalera
SESSIÓ ORDINÀRIA
14 de juliol de 1999
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'acorda que les sessions ordinàries es facen el primer dilluns hàbil de cada mes, a les 22.00 hores els mesos compresos d'abril a setembre i a les 21.00 hores els altres mesos de l'any, i les extraordinàries quan calga i a les mateixes hores que les anteriors.
3. S'acorda establir les comissions informatives següents: CI Especial de Comptes, Economia i Hisenda, CI d'Obres Públiques, Urbanisme i Serveis, CI de Festes i Cultura, CI de Sanitat i CI d'Educació i Esports. La composició d'aquestes comissions serà de quatre membres, dos del Grup del PSOE, un del Grup del PP i un del Grup d'UV.
4. S'acorda designar, com a representants de l'Ajuntament als òrgans col·legiats que s'indiquen a continuació, els regidors següents:
Per al Consell Escolar Municipal, José Vicente Pauner Mercé.
Per a la Mancomunitat del Servei d'Extinció d'Incendis, Manuel Anglès Anglès.
Per al Consell Agrari Municipal, Manuel Anglès Anglès i Vicente Sanz Borrás.
Per a l'Associació Maestrat-Plana Alta, Manuel Anglès Anglès.
I per a la Mancomunitat Baix Maestrat, Vicente Sanz Borrás.
5. Romanen assabentats del nomenament del tinent d'alcalde, que és el regidor Vicente Sanz Borrás, i també dels presidents de les diverses comissions.
6. S'acorda, per majoria, nomenar el regidor José Vicente Pauner Mercé dipositari de la corporació.
7. S'estableixen les indemnitzacions derivades de l'exercici del càrrec per l'assistència a les sessions del Ple i a les comissions informatives: l'alcalde 24.000 ptes./sessió i els regidors 4.000 ptes./sessió.
8. S'aprova el programa de les Festes Patronals 1999 que es desplegarà del 6 al 15 d'agost, ambdós dies inclosos. La reina de les festes serà María Ángeles Sanz Monroig i la reina infantil Ana Alberich Conesa.
9. S'acorda concedir a la Unión Ciclista Caligense una subvenció de 200.000 pessetes.
SESSIÓ ORDINÀRIA
2 d'agost de 1999
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/99, per un import de 3.206.882 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Alicia Gascó Cuartero i a Germán Balaguer Solá, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar entre mitgeres, a l'immoble que hi ha a l'av. En Joan Carles I, s/n. Exp. 44/99, amb les condicions establides a l'informe del tècnic municipal.
A Mª Amparo Josefa Borrás Gumbau, per a la legalització de l'habitatge unifamiliar aïllat situat al polígon 4, parcel·les 223 i 282. Exp. 18/99.
A Ángelo Fuentes Barroso i a Mª Carmen Saura Monroig, per a la rehabilitació i l'ampliació d'habitatge, a l'immoble que hi ha al c. Sant Josep, 45. Exp. 41/99.
4. S'acorda concedir autorització per a la instal·lació de taules i cadires a les vies públiques a Juan Bautista Arayo Conesa, a Susana Macho Plaza, a Teresa Adell Cifre, a Noelia Sáez Fernández i a Enrique Javier Monroig Noguera.
Es proposen com a dies festius, a efecte escolar per al curs escolar 1999-2000, els dies 17 i 20 de març i 12 de juny del 2000.
S'aproven els certificats de liquidacions emesos per l'arquitecte director de les obres "Casa de Cultura, 3ª fase" i "Casa de Cultura, 3ª fase bis", en els quals es determina l'import d'execució mitjançant contracta.
5. S'aprova la retribució sol·licitada per Sorea, SA, de 102,88 ptes/m3 d'aigua facturada per a l'exercici d'enguany.
6. S'acorda ratificar el decret de l'Alcaldia pel qual se sol·licita el canvi de l'obra que s'ha d'incloure al Pla Provincial d'Obres i Serveis del 2000.
7. S'acorda adquirir de Putt Peter l'immoble situat al polígon 11, parcel·la 11, per la quantitat alçada de 6.000.000 de pessetes.
8. Diverses preguntes sobre el personal laboral, les piscines, la banda de música i l'edifici de la Torre.
SESSIÓ ORDINÀRIA
8 de setembre de 1999
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/99, per un import d'1.650.356 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Rainer Schreib, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble situat al polígon 10, parcel·la 141. Exp. 1/99.
4. Es concedeix autorització a Arturo Gascó Tafalla, a Carmen Roca Llorens, a Jaime Ballester Pitarch i a Suzanne Van Deyck, per a connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua per als immobles situats al polígon 12, parcel·la 301, polígon 11, parcel·la 21, polígon 12, parcel·la 30, i polígon 11, parcel·la 22, respectivament.
5. S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per Luis Batalla, SA, en garantia de l'execució de les obres d'"Asfaltat del camí de la Mare de Déu de la Salut".
6. Se sol·licita de la Direcció General de Promoció Cultural i Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, de la Generalitat Valenciana, un informe de l'expedient administratiu que es tramita per a dur a cap les obres de restauració de l'edifici de la Torre de Càlig i fer un requeriment perquè s'executen al més aviat possible.
7. Felicitar el Centre de Cultura Pere de Balaguer pel desè aniversari d'existència, i també per la labor realitzada en el manteniment i difusió de la llengua valenciana i la seua cultura, i fer extensiva aquesta felicitació al director de la revista, Aureli Querol Anglès.
8. Diverses preguntes sobre el transport escolar i la caseta de recollida de decomissos i animals morts. Capçalera
VICENTE SERRET VA PESCAR UNA DAURADA DE MÉS DE CINC QUILOS
Vicente Serret Borrás, el dia 28 d'agost, prop de les cinc de la tarda, va pescar, davall mateix de la torre de la Badum, a Peníscola, on hi ha un sortidor d'aigua dolça dins la mar, una daurada que va pesar cinc quilos i mig.
La canya que va utilitzar Vicente per pescar la daurada va ser una llançadora que arriba als cent metres de distància i que té una línia de fil de 35, i d'esquer va fer servir una tita o cuc petit.
Aquesta afició per la pesca, Vicente Serret, fa vora 30 anys que la té. Qui el va aficionar a aquest art va ser José Cuartero Monroig, de qui conserva la canya de pesca, que li va regalar, quan José va morir, la seua dona. Després, i durant molt de temps, el seu tio, José Manuel Borrás Mercé, el va acompanyar a pescar, i, des de fa ja bastants anys, va tots els dissabtes a la tarda, i de vegades a la nit, quan no és temps de barraca, amb un amic seu, Daniel Borrás Beltrán.
Segons Vicente, "els millors mesos per pescar la daurada són els d'agost i setembre, perquè és quan aquestes pesen entre un i tres quilos". I pel que fa als lloc habituals de pesca "igual hem anat al port de Peníscola, que al de Benicarló o al de Vinaròs; no tenim un lloc fix, encara que darrerament ens decantem més per anar a la part de la Badum".
Encara que al llarg de l'any Vicente i Daniel solen pescar peixos de pes i grandària normals, Vicente recorda amb satisfacció que "farà uns 20 anys vaig pescar un congre que pesava cinc quilos i, l'any passat, una palometa que feia 10 quilos".
A.Q.A.
XIX TROFEU SANT LLORENÇ DE CICLISME
Després d'un llarg període d'inactivitat, la Unión Ciclista Caligense, impulsada sobretot per gent jove aficionada a aquest esport, va reemprendre novament el seu funcionament a començaments d'any amb l'elecció d'una nova Junta Directiva de l'entitat, el president de la qual és José Vicente Gascó Cuartero.
Després d'aquesta renovació de càrrecs, a les festes d'agost, concretament el dissabte dia 7, la Unión Ciclista Caligense va posar en marxa el XIX Trofeu Sant Llorenç, on van participar 58 corredors de la categoria cadet, formada per joves de 16 i 17 anys.
El recorregut de la cursa, de 63 km i amb la pujada a dos colls, el de la Somada i el del Ponsoler, va començar a l'avinguda de la Constitució i, després de fer tres voltes al circuit semiurbà (c. la Raval, c. Cervera i el tram del desviament de la carretera), va fer cap a Sant Jordi pel desviament de Cervera i, des de Sant Jordi, a Càlig, on va passar pel passeig d'En Blai Osanz fins a arribar a la meta situada a l'avinguda de la Constitució.
La Junta Directiva de la Unión Ciclista Caligense "agraeix a totes les entitats col·laboradores el seu suport i, d'una manera especial, al poble de Càlig, perquè amb el seu recolzament li ha donat una nova empenta al ciclisme".
GUANYADORS DEL XIX TROFEU
Premis generals
1. Ramón Tomás Castellá, de la UC Vinaròs
2. Borja Díez de Abetxuro (per lliure)
3. Javier de Dios Segarra, del Garcamps-Alaquasense
Premis de metes volants
1. Ramón Tomás Castellá, de la UC Vinaròs
2. José Hernández Tamarit, CC Villanueva de Castellón
3. Juan Lozano Bachero, SMC Beltrán Sepelayo
Premis de muntanya
1. Ramón Tomás Castellá, de la UC Vinaròs
2. Alejandro Cabezuelo Collazos, del Velante
3. Víctor José Toledo García, del CC Villanueva de Castellón
Premis d'equips
1. UC Vinaròs
2. Garcamps-Alaquasense
3. Velante
A.Q.A.
JUNTA DIRECTIVA DE LA UNIÓN CICLISTA CALIGENSE
President: José Vicente Gascó Cuartero
Vicepresident: Crisanto Sans Alberich
Secretari: Javier Roca Querol
Tresorer: Iván Monroig Esteller
Vocals: José Mª Marzá Gascó, José Luis Valls Sans, Óscar Anglés Querol, José Vicente Cuartero Sancho. Capçalera
PREPARACIÓ DE LA TEMPORADA DEL CÀLIG CF EN EL RETORN A LA PRIMERA REGIONAL
Amb la reunió general ordinària que es va realitzar el divendres, dia 9 de juliol, a les 22.00 h, a la sala d'actes de la casa de la vila, es va donar per tancada la campanya corresponent al 1998/99. Els socis presents van poder comprovar l'estat de comptes de l'entitat esportiva des del primer partit fins a l'últim. Tot i l'ascens aconseguit com a líders del grup, ascens que s'aconseguia amb la victòria front a l'equip del Sant Rafel del Maestrat en el darrer partit de lliga, els socis es van mostrar poc solidaris amb els membres de la directiva, pel simple fet de no respondre a la convocatòria de la reunió. Aquest fet es ve repetint durant els últims anys i no és novetat.
La preparació i planificació de la nova temporada va començar amb la trobada entre jugadors i entrenador del primer equip al camp de futbol. Juanjo Martorell assolia la direcció de l'equip en el retrobament amb la primera categoria regional, tres anys després d'haver retornat a la categoria més baixa de la nostra zona, i cinc des que es va aconseguir el primer ascens. Llavors exercia d'entrenador Alberto Ferrer. L'objectiu inicial, fixat per a realitzar un treball continuat durant la temporada que s'encetava, era el de mantenir la categoria cuitant de no ocupar una de les tres últimes posicions, que donen lloc al descens.
Per la seua part, Ramon Gasulla continua al capdavant de l'equip juvenil. El jove conjunt estarà enguany situat a la tercera regional, després d'haver perdut la categoria, una vegada acabada la lliga, com a penúltim del seu grup. El treball dels juvenils es resumeix en poder fer un bon paper, fins i tot de mirar de recuperar el lloc a la segona regional juvenil.
Mentre l'equip amateur començava els seus entrenaments el dimarts, dia 20 de juliol, per preparar els primers partits amistosos, els juvenils ho feien tot just acabades les festes de Sant Llorenç. Així, el diumenge, dia 1 d'agost, a les 18.30 h es va jugar el primer dels partits de preparació, per part dels primers, front a un equip de renom com és el Vinaròs -equip de regional preferent, una categoria més alta que la que juga el nostre equip. El joc va ser viu i el Vinaròs no va poder demostrar sobre la gespa del camp calijó la qualitat dels seus jugadors, perquè els vinarossencs s'havien reforçat per tal d'ascendir a la tercera divisió amb una despesa econòmica en fitxatges elevada. El resultat, al final dels 90 minuts reglamentaris, va ser d'empat a un gol. El gol del Càlig el va marcar Mario, fitxatge de la present temporada de nacionalitat alemanya i que actualment ha fixat la seua residència a la nostra vila, concretament al xalet construït a l'antiga mina, a la zona del paratge del Socors.
Ja dins del programa de festes en honor a Sant Llorenç, el diumenge, dia 8 d'agost, a les 18.30 h, es va jugar el segon dels partits amistosos. Aquest partit és un dels clàssics al temps de festes a Càlig durant els últims anys, on el Benicarló s'ofereix gustosament a venir al nostre poble per tal de preparar conjuntament la temporada amb aquest partit. El resultat, donat el millor estat de forma física i de tècnica dels benicarlandos, va ser favorable als forasters amb un contundent 1 a 5. Va ser el davanter centre Mario qui aconseguia el gol, l'únic dels nostres jugadors durant el matx.
El cap de setmana que comprèn els dies 21 i 22 del mes d'agost va servir perquè la posada a punt dels jugadors dirigits per Juanjo Martorell s'accelerés una mica més encara. El dissabte 21 es va jugar un nou partit, aquest contra el Sant Jordi B, equip que juga a la segona regional, que va acabar amb la primera victòria del Càlig en el total de partits jugats fins aleshores des de l'inici de la nova campanya, 3 a 2, on els tres gols van ser marcats per Mario. El jugador va demostrar la seua vàlua, més accentuada encara que en els anteriors partits. Sumava així, en només tres de jugats, un total de cinc gols amb el nou vestit del Càlig CF, que aquest any reflecteix el nom "Ajuntament de Càlig" com a major col·laborador.
A l'endemà, diumenge 22, a les 18.30 h, el Càlig CF rebia el Sant Rafel del Maestrat, que va ser derrotat per 2 a 1 en un partit fora de la tònica normal que segueixen els amistosos. Existien precedents de comportaments poc usuals de tècnics de Sant Rafel quan el partit que s'havia de jugar era contra el Càlig. Així, l'any del primer ascens dels nostres a la regional (1993/94), l'entrenador del Sant Rafel, al seu propi camp, va agredir el porter i l'entrenador calijons. La passada temporada, el partit de lliga que s'havia de jugar al camp foraster va estar precedit per unes declaracions a diferents mitjans de comunicació, per part del seu entrenador president, en què criticava l'entitat esportiva de la nostra vila. El resultat del partit jugat llavors va ser d'1 a 4 a favor del Càlig. L'entrenador president del Sant Rafel va haver de callar davant la superioritat calijona. El partit, últim del campionat, que havia de decidir si el Càlig CF seria el primer classificat i, per tant, si aconseguiria l'ascens de categoria, es va jugar a Càlig, i el Sant Rafel del Maestrat va ser derrotat per 2 a 1, on les protestes de l'entrenador visitant a l'àrbitre van suposar que la tensió viscuda fos encara major.
Doncs bé, la tònica normal abans descrita que segueixen els partits amistosos va ser novament trencada per la mateixa persona esmentada a les línies anteriors. Una jugada embolicada va suposar l'expulsió de dos jugadors visitants, amb les corresponents protestes -reiterades- de l'entrenador del Sant Rafel. Precisament aquest seguia sent el mateix que la temporada anterior. L'àrbitre, donada la persecució de què era objecte, va donar per acabat el matx quan encara quedaven vint minuts reglamentaris per a la finalització. Notes per al record que no deixaran mai de ser curioses.
La derrota més àmplia soferta durant tota la preparació de la nova temporada va succeir el diumenge, dia 29, darrer diumenge d'agost, a les 18.15 h, en què el Traiguera va marcar cinc gols al Càlig. Els traiguerins havien aconseguit l'ascens de categoria la temporada anterior i van passar de la primera a la regional preferent. La diferència de categories va quedar palesa sobre el terreny de joc amb homes experimentats que coneixen què han de fer a cada moment.
L'últim dels partits per a preparar el campionat de lliga es va jugar a Rossell el cap de setmana anterior al començament oficial de la temporada regular. La tarda del diumenge, dia 5 de setembre, sota una lleugera pluja, els jugadors dirigits per Juanjo Martorell van vèncer els rossellans per 1 a 2. Van aconseguir sumar un gol, de manera individual, Mayor i Ismael.
Els juvenils van jugar el seu primer partit amistós el dissabte, dia 28, a les 18.00 h. Van perdre davant el Vinaròs per 1 a 2.
La setmana següent, i sota la pluja, van desplaçar-se a la comarca dels Ports per a jugar un triangular. El triangular consisteix a jugar durant un període de quaranta-cinc minuts amb cada un dels equips. D'aquesta manera els enfrontaments van acabar amb els resultats següents: Morella 1-Vilafranca 2 / Morella 0-Càlig 2 (gols de Beltran i Vicent) / Vilafranca 2-Càlig 1 (gol de Beltran).
El darrer partit amistós que havien de jugar els juvenils calijons no es va poder fer per culpa de la pluja que estava caient sobre el camp de les pistes d'atletisme de Benicarló. Càlig juvenil i Benihort cadet havien de mesurar les seues forces per a enllestir el seu estat de forma física i tàctica, a partir de les indicacions dels seus corresponents entrenadors: Pepe Pérez, per part del futbol base del Benihort, i Ramon Gasulla, com a preparador dels juvenils del Càlig CF.
Els components del planter del primer equip, per demarcacions sobre el terreny de joc, són aquests:
· Porters: Víctor Anglés i Ximo Cuartero.
· Defenses: Alexis, Bayarri, David, Jacinto, Manu, Morilla, Saura, Serret i Víctor Caballer.
· Centrecampistes: Cristóbal, Gregorio, Ismael, Jonatan, Mayor, Miquel, Òscar Borràs, Roy i Troncho.
· Davanters: Andreu, Jordi, Mario, Ximo Micó i Quico.
El president, per segon any consecutiu, és José Ferreres. Aquest es troba recolzat, dins de la Junta Directiva, pel vicepresident, Manuel Anglès; el secretari, Vicent Cuartero; el tresorer, J. Manuel Arayo; el delegat, Ricard Gumbau; els vocals, Josep Vicent Saura, Cristóbal Jiménez, Vicent Serret, J. Manuel Borràs, Ramon Gasulla (representant dels juvenils) i J. Víctor Caballer (capità representant del primer equip).
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
RESTAURACIÓ DE LA TORRE
RETALLS DE PREMSA
Comunicats sobre la restauració de la Torre
"Pel que fa a l'assumpte de la Torre, l'11 de maig va aplegar un fax a l'Ajuntament d'aquesta localitat amb la resposta parlamentària del conseller de Cultura, Francesc Camps, davant la pregunta que va formular el diputat socialista, Jesús Huguet i Pasqual, sobre el manteniment i restauració d'aquest edifici."
Susanna Anglés. El Dissabte, 13 de juny de 1998, núm. 136. Pàg. 10.
La torre medieval de Càlig se cae a trozos por su mal estado
"El Ayuntamiento de Càlig ha decidido cerrar el paso a la torre medieval del siglo XIII que se conserva en la población tras el desprendimiento de parte del puente que conecta el monumento con los antiguos juzgados de la localidad y la amenaza de ruina del conjunto por su lamentable estado. Los desprendimientos ocurrieron el domingo por la tarde, momento en el que algunas de las vigas de cemento del citado puente cayeron sobre el asfalto, justo cuando unos niños se encontraban jugando por los alrededores de la torre."
Susana Anglés. Castellón al Día, 8 de juliol de 1998. Pàg. ???
El alcalde alerta a los vecinos del peligro de derrumbe de la Torre
"El alcalde de Càlig, Manuel Anglés, alertó en el pleno municipal de anteayer del peligro de derrumbre inminente de la Torre de Càlig, edificio que data del siglo XIII. El ayuntamiento aprobó anteayer en el pleno ordinario de julio el cierre del edificio de La Torre, para evitar parte del peligro. En la citada construcción no vivía nadie, pero la puerta estaba abierta y era usado habitualmente por los aficionados a la colombicultura para lanzar los palomos, aparte de las personas que subían para contemplar la vista que se divisa desde el lugar."
Ramón Blanch. Levante de Castellón, 8 de julio de 1998. Pàg. ???
Patrimonio da once millones para mejorar la torre medieval
"La Dirección General de Patrimonio de la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia invertirá once millones de pesetas en la torre municipal de Càlig, según anunció a Mediterráneo la directora general, Carmen Pérez."
Julio Vidal. Mediterráneo, ???
El PP condiciona su ayuda a la torre medieval de Cálig
"El responsable del PP en las comarcas de Els Ports y Maestrat, Luis Tena, aseguró ayer que Patrimonio acometerá obras de urgencia en la torre medieval del siglo XIII "tan pronto como el alcalde la limpie para poder tomar medidas". Así, Tena achacó la falta de ayudas económicas para este monumento al hecho de que el Ayuntamiento "la tiene completamente abandonada en su interior, lo que imposibilita cualquier acción de restauración"."
Elena Rincón. Castellón al Día, 9 de juliol de 1998. Pàg. 13 ???
La restauración de la torre medieval comenzará el año próximo
"El alcalde de Càlig, Manuel Anglés, señaló ayer que la restauración de la torre medieval del siglo XIII comenzará el año que viene. La corporación local decidió impedir cualquier acceso al monumento después del desprendimiento, ocurrido el pasado domingo, de diversos fragmentos de las vigas del puente que une la torre y los antiguos juzgados de la población."
Europa Press. Levante de Castellón, ???, 9 de julio de 1998. Pàg. ???
El alcalde de Càlig desmiente que haya dinero para restaurar la torre
"Manuel Anglés señaló, en qualquier caso, que "no tiene nada que ver que las instalaciones estén con escombros para que se proceda a su restauración". Además, añadió que, en contra de lo que dijo Luis Tena, "no hay once millones para este año sino únicamente 800.000 pesetas para realizar el proyecto de rehabilitación". En este sentido, se preguntó que "si no está el proyecto realizado, cómo pueden haber destinados ya once millones"."
Susana Anglés. Castellón al Día, 10 de juliol de 1998. Pàg. 9. ???
Asociaciones y entidades de Càlig reivindican la restauración de la Torre
"La plataforma de entidades para la restauración de la Torre de Càlig, del siglo XIII, ha recogido durante el primer semestre del año el apoyo de las asociaciones y entidades del municipio para promover su restauración."
Ramón Blanch. Levante de Castellón, 10 de juliol de 1998. ???
Es desprén un tros de biga del pont de la Torre de Càlig
"La tarda del diumenge 5 de juliol es va desprendre un tros de biga (afectada d'aluminosi) del pont que creua el carrer Major i que comunica la Torre amb una sala situada damunt de les antigues dependències del jutjat. Aquest fet hagués pogut ser la causa d'un fort ensurt, ja que en aquell moment es trobaven jugant davall de la Torre uns xiquets que van alertar els pares, els quals van cridar l'atenció a l'alcalde."
Susanna Anglès. El Dissabte, 11 de juliol de 1998, núm. 140. Pàg. 10.
El consistorio limpia la Torre para que Patrimonio elabore el proyecto de rehabilitación
"El Ayuntamiento de Cálig ha limpiado el interior de la Torre para que los técnicos de Patrimonio puedan acceder a la edificación medieval para elaborar el proyecto de restauración, presupuestado en once millones de pesetas.
De esta manera, el alcalde, Manuel Anglés, del Partido Socialista Obrero Español, ha recogido el guante que le lanzó la pasada semana el diputado autonómico del PP y alcalde de Sant Jordi, Luis Tena, que se comprometió a gestionar el proyecto de restauración de la Torre si el Ayuntamiento limpiaba el interior del edificio."
Ramón Blanch. Levante. El Mercantil Valenciano, 14 de julio de 1998. Pàg. ???
La torre de Càlig sigue sin la red de protección
"El Ayuntamiento de Càlig todavía no ha tomado las medidas de seguridad oportunas en torno a la torre. El puente del que se desprendieron unos trozos de cemento sigue sin tener instaladas las redes de protección que el alcalde de esta localidad se comprometió a colocar.
Los trozos de cemento que se desprendieron del puente que comunica la torre con la sala situada encima del antiguo juzgado alertaron del peligro que significa tener un edificio en ruinas en el centro del pueblo. A día siguiente se precisó que la restauración de este emblemático edificio era más urgente que nunca."
???
Anglés exige que Patrimonio cumpla su palabra
"El Ayuntamiento de Càlig espera que Patrimonio cumpla su palabra y restaure en breve la deteriorada torre de esta localidad, después de que casi estén concluidos los trabajos de limpieza en su interior.
La labores de acondicionamiento fueron realizadas el pasado viernes por técnicos del Ayuntamiento."
Susana Anglés. El Mundo, 15 de juliol de 1998. Pàg. ???
Última hora sobre la Torre
"Les dependències de la Torre van ser netejades el passat divendres al matí per treballadors de l'Ajuntament, aquesta era la condició que es demanava des de Patrimoni Cultural de la Generalitat Valenciana per tal que la restauració siga cosa de dies.
Durant al setamna passada, després del desprendiment que va tindre lloc el diumenge 5 de juliol, es van produir tot un seguit de reaccions per part dels polítics de Càlig i per part dels diputats i de l'equip de Patrimoni."
Susanna Anglès. El Dissabte, 18 de juliol de 1998, núm. 141. Pàg. 10.
Patrimonio desconoce si habilitarán el puente
"Respecto al estado del puente afectado por el mal de la aluminosis y del que se han desprendido algunos trozos, la directora declaró que "se tendrá que ver el proyecto, pero no sabemos si se volverá a reponer". El arquitecto ha declarado que la estructura de la torre, pese a su aspecto de gran deterioro, es más que sólida."
Susana Anglés. Castellón al Día, 24 de juliol de 1998. Pàg ???
Tena insinúa que el puente de la Torre podría ser derribado
"El puente que comunica la Torre Medieval de Càlig con una habitación situada al otro lado de la calle Mayor, encima de la sala del antiguo juzgado, y que fue construido el siglo pasado, podría ser derribado según insinuó el diputado autonómico y alcalde de Sant Jordi, Luis Tena, en una conversación con este semanario.
Luis Tena recordó que desde su posición hará todo lo posible para acelerar los pasos hacia la restauración inmediata de este edificio."
Susanna Anglès. El Dissabte, 25 de juliol de 1998, núm. 142. Pàg. 10.
Dirección de Patrimonio visitó la Torre
"Dña. Carmen Pérez declaró a pie del edificio: "por fin hemos tenido acceso a todo el edificio y hemos podido extraer información que es vital para realizar el proyecto en condiciones"; asimismo, la directora de Patrimonio afirmó que "la Torre tiene una consignación presupuestaria en este ejercicio '98 en torno a los 15 millones, y si nos hemos retrasado ha sido por las pocas facilidades" (refiriéndose a que con los escombros no se podía trabajar en condiciones en la ejecución del proyecto. De esta forma, Carmen Pérez confirmaba que sí que hay presupuesto para la restauración del edificio en los presupuestos de este año y añadió que "la Torre es muy importante para Càlig, es un bien de interés cultural, parte de la historia de este pueblo"."
Susanna Anglès. El Dissabte, 1 d'agost de 1998, núm. 143. Pàg. 8.
La restauració de la Torre podria començar a principis d'any
Segons es pot dessprendre de les declaracions realitzades per Patrimoni i l'arquitecte, la restauració de la Torre podria començar a ser una realitat a principis d'any. Miguel García Lisón, arquitecte encarregat d'aquest projecte, va declarar: "m'he ficat de ple en la feina, vaig bé de temps i penso que si segueixo així podria presentar el projecte a finals de novembre". Segons notícies que ens han aplegat, Patrimoni té ganes d'emprendre aquest projecte, per això cal pronosticar que, si les coses van com diu García Lisón, el projecte podria ser aprovat abans de final d'any i entrar en la subhasta i adjudicació de la restauració, per tant, a començaments d'any començarien les obres."
Susanna Anglès. El Dissabte, 1 d'agost de 1998, núm. 143. Pàg. 8.
Entrevista a Manuel Anglés, alcalde de Càlig
"Respecte a la Torre, no creu que aquest consistori es va relaxar massa amb les seues obligacions, presionant reiteradament, descuidant-la, no netejant-la, consentint que siga un pal de telèfon i de llum?
No, això són excuses, la directora de Patrimoni va dir que hi ha 11 milions i és mentida; en una carta, el conseller Camps em va comunicar que hi havia 800.000 pessetes, i jo no crec que Carmen Pérez tinga més poder que el conseller Camps, el que passa és que ara poden disfrutar de romanent i tenen diners, per això estan els onze milions."
Susanna Anglès. El Dissabte, 8 d'agost de 1998, núm. 144. Pàg. 21.
Ple d'agost
"El consistori municipal de Càlig durant el ple del mes d'agost va acordar emetre uns escrits a la companyia Telefónica i a Hiberdrola perquè aquestes dues empreses netegen de cables les parets de l'edifici de la Torre i de l'antic jutjat; d'aquesta manera es fa cas a la proposta de l'arquitecte, Miguel García Lisón, encarregat d'aquest projecte que es lamentava, en declaracions a aquest setmanari, de l'estat en què es troba la façana de la Torre. Ell mateix va portar a terme aquesta proposta.
La Torre s'ha utilitzat durant molts anys com a "poste" per a enclavar fils elèctrics i telefònics, també cal senyalar que durant les campanyes electorals les parets de la Torre han sigut utilitzades per a fer campanya electoral, ja que la façana ha estat utilitzada per a enganxar cartells."
Susanna Anglès. El Dissabte, 22 d'agost de 1998, núm. 146-147. Pàg. 10.
La Torre de Càlig, un tema pendent
La Torre de Càlig, edifici emblemàtic del segle XIII, es troba dins de la notícia, però entre dos focs: mentre, segons declaracions de l'alcalde, Manuel Anglés, informava que per al dia 15 de febrer l'arquitecte, Miguel García Lisón, ja havia enviat el projecte a Patrimoni, aquest organisme deia que aquest no havia aplegat. L'arquitecte va entregar el projecte a la Conselleria de Cultura que és l'organisme que li va fer l'encàrrec.
Susanna Anglès. El Dissabte, 27 de març de 1999, núm. 177. Pàg. 18.
Manuel Anglés, candidato del PSOE a la alcaldía de Càlig
"Concretamente, si este Ayuntamiento estuviera gobernado por el PP ¿la Torre estaría ya restaurada?
Por supuesto que sí. Fijémonos en la restauración del convento de San Francisco en Benicarló; la actuación en la fachada de la iglesia de la Asunción en Vinaròs; incluso se producen inversiones en edificios no municipales.
La Torre sí que es enteramente municipal."
Consell de Redacció. El Dissabte, 15 de maig de 1999, núm. 184. Pàg. 27.
La Torre, objectiu pioritari d'aquesta legislatura
"Segons informacions que han aplegat a la nostra redacció, Unió Valenciana, en la persona del seu portaveu i regidor al recentment constituït Ajuntament, Deogracias Ferreres, farà una pregunta al PP (representat al Consistori per Daniel Gómez) ja que UV es pregunta "...tenim entés que el PP no vol donar un duro al poble ... fins i tot sobre aquesta obra de restauració ... per la meua part ja li vaig oferir tota la meua col·laboració a l'alcalde i estic disposat d'anar a parlar amb Tena, Fabra o Zaplana ... d'aquest tema i d'altres que també proposàvem a la campanya els tres partits, com el passeig del Socors, el poliesportiu o els camins"."
Susanna Anglès. El Dissabte, 31 de juliol de 1999, núm. 195. Pàg. 18.
Luis Tena confirma la restauració de la Torre
El diputat autonòmic del PP i batlle de Sant Jordi, Luis Tena, va confirmar el passat dimecres que la restauració de l'edifici medieval de Càlig, la Torre, es portaria a terme. Responia d'aquesta manera el diputat a unes declaracions del regidor d'Unió Valenciana a Càlig, Deogracias Ferreres, en les quals deia de Tena "...només es preocupa del seu poble i dels que estan governats pel PP..." A més, Deogracias Ferreres afirmava: "...la Torre no es restaurarà, estic segur que el PP no farà res per la Torre..."."
Susanna Anglès. El Dissabte, 14 d'agost de 1999, núm. 197. Pàg. 18.
Moció de l'Ajuntament de Càlig
"Tal i com informàvem ara fa un mes, en la sessió plenària del mes d'agost, tots els regidors de l'Ajuntament de la vila de Càlig van acordar signar una moció conjunta per tal d'aconseguir la restauració final de la Torre."
Ricard Gumbau. El Dissabte, 4 de setembre de 1999, núm. 200. Pàg. 17.
Moció conjunta per accelerar la restauració de la Torre
El ple del mes de setembre va signar de manera oficial una moció per demanar l'acceleració dels tràmits per tal de restaurar l'edifici emblemàtic d'aquesta vila, la Torre. La moció va ser signada pels tres grups, PSOE, PP i UV, tal i com van avançar en el passat ple del mes d'agost en un acord verbal que ara s'ha portat a terme de manera oficiosa.
Manuel Anglés, alcalde de la vila, explicava: "la moció consta de dos punts, el primer demana a la Conselleria de Cultura que ens pose al dia de com estan els tràmits de la paperassa, i, en segon lloc, que es porte a terme la subhasta que atorgue les obres de restauració a l'empresa corresponent". Per la seua part, cal ressaltar que els altres dos grups, PP i UV, que formen part de l'oposició, s'han unit a l'hora de signar aquesta reclamació. Deogracias Ferreres, portaveu d'Unió Valenciana, demanava a les institucions que tingueren el mateix comportament solidari que havia tingut el Partit Popular, representant al consistori, envers aquest tema."
Susanna Anglès. El Dissabte, 11 de setembre de 1999, núm. 201. Pàg. 19. Capçalera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada