Revista nº 62.- Gener - Febrer - Març 2005
Enguany, el 2005, és any de centenari: el 29 de gener del 1905 es va fundar a Càlig el Convent de la Santíssima Trinitat.
Els esdeveniments que van afavorir la fundació d’aquest convent a la nostra població els coneixerem aviat, ja que les monges trinitàries preparen un llibre on es recullen escrits que aporten dades sobre la fundació i les mares fundadores, de les religioses que la van fer possible, de l’obertura de la costura (col·legi i internat), dels benefactors que van impulsar –gràcies a la donació desinteressada de part dels seus béns i a la il·lusió dipositada en aquesta fundació– que Càlig durant cent anys haja gaudit d’aquesta obra religiosa, i també del treball, la distribució de les hores que imposa l’orde –una forma de viure la vida sovint poc coneguda– i la convivència dia a dia de les monges trinitàries que avui són al convent. Tanmateix –i al nostre entendre–, entre les grans aportacions a la història del convent trinitari, i consegüentment a la del poble, hi ha la publicació d’un manuscrit que narra de manera prou extensa molts detalls que ens sorprendran a molts i que faran recordar a altres fets ocorreguts a la vila –que abracen gairebé els primers cinquanta anys del segle XX– que segurament els han viscuts o bé els han sentit a contar.
Des d’aquell allunyat 27 de gener, en què sor Margarita, sor Dolores, sor Mercedes i sor Teresa van sortir del convent trinitari fundat l’any 1588 a la població castellanomanxega de San Clemente per fundar, dos dies més tard, el convent a Càlig, la comunitat trinitària ha estat lligada a la història del nostre poble, i malgrat ser una història viscuda des del goig que brinda aquesta vocació guiada des del silenci, la pregària i el treball, no s’ha lliurat de patiments, pors i sobresalts que han trasbalsat la població en èpoques determinades, ni tampoc ha estalviat la participació, des del si de la vida religiosa, en els actes festius o tradicionals en què anualment es troba immergida la vila.
A més de la publicació de què n’hem parlat, també hi ha prevista l’organització de diversos actes orientats a commemorar el centenari de la fundació, els quals es duran a cap més cap a l’estiu.
REMEIS CASOLANS (II)
2. Remei per a alleujar la picor
Per calmar la picor dels braços i de les cames, quan aquesta hi apareix per motius ben diversos, posarem a bullir aigua i hi afegirem fenàs catxo (Brachypodium retusum). Un cop haja bullit, rentarem les parts afectades dos dies a la setmana fins que la picassor desaparega.
3. Remei per a les cremades de foc
Netejarem amb aigua i sabó la part afectada per la cremada. Aquesta acció la repetirem vàries vegades i, passats uns dies, trobarem alleujament.
4. Remei per a l’escaldat d’aigua
Si ens hem escaldat per culpa d’algun escatxill d’aigua bullint, tallarem una patata per la meitat i la posarem damunt de la part escaldada per calmar-ne la dolor i previndre l’aparició de bambolles.
5. Remei per a talls i esgarranys
Entre la gran varietat de plantes que creixen al camp hi ha el crespinell (Sedum sediforme). Aquesta herba, que la trobarem sobretot als marges de les terres cultivades, té la propietat de guarir i cicatritzar ferides (talls o esgarranys). Si mai ens fem un tall mentre som al camp, tallarem una mica de crespinell, el xafarem, el posarem damunt de la ferida i embenarem amb un drap la part afectada. Amb el temps, la ferida guarirà i cicatritzarà.
1. INTRODUCCIÓ
Diumenge que ve, Diumenge de Rams; i a l’altre, la mona a les mans.
El pastís que mai no manca a la festa de la Pasqua a Càlig –com passa a quasi bé tots els pobles dels Països Catalans, amb lleugeres variants en la manera de fer-lo o de presentar-lo– és la mona. L’elaboració d’aquest dolç tan de casa nostra, amb el temps, s’ha anat deixant a mans de forners i pastissers que han mantingut aquesta tradició tan popular alhora que s’han allunyat, poc o molt, de les maneres o procediments amb què s’ha elaborat tradicionalment aquest pastís, incorporant-hi nous elements alimentaris, nous dissenys i noves fórmules que han marcat estils i formes diferenciats en l’elaboració d’aquest dolç, i que ràpidament s’han escampat per tot arreu.
A les paraules que hem escrit més avall, trobareu la manera com, de sempre, s’han fet les mones al nostre poble. Tanmateix i com diu la dita cada casa és un món, és ben possible que hi manquen o sobren detalls en l’explicació que –tot cal dir-ho– hem procurat que siga ben minuciosa i apropada a la forma amb què els nostres avantpassats elaboraven aquest pastís de Pasqua i que avui continua fent-se de la mateixa manera en aquelles llars que mantenen la tradició, un costum que esperem que mai no es perda.
Aquí em pica, aquí em cou, aquí trenco la crosta de l’ou.
Pollat, la burra de Cardellat s’ha cagat al blat.
2. AMANIMENT
2.1 El llevat
El llevat o rent, que ens servirà per fer fermentar la pasta, el podem adquirir al forn, però si ens ve de gust fer-lo, el procés és ben senzill: mesclarem farina i aigua i ho amassarem. Després, la pasta que hem elaborat (és la massa mare) la cobrirem amb un llençol i la deixarem reposar tota una nit o durant tot un dia perquè s'agrege i s'estove. Si tastem la pasta i aquesta està agra, voldrà dir que ja tenim fet el llevat.
A més del llevat casolà esmentat dessús, als forns també trobarem el llevat comercial, que s’obté a través d’una acurada elaboració, i que habitualment denominem ‘pastilla’.
2.2 L’ànima
A Càlig, per elaborar els dolços de Pasqua, s’empren tres classes de farciment: ànima de carabassa, ànima d’ametla i ànima de moniato.
2.2.1 Ànima de carabassa. Les dues varietats de carabassa utilitzades per fer els dolços són la carabassa groga (aconsellada per als pastissets) i la de cabell d’àngel (més adequada per a les mones).
El procediment que hem de seguir per fer l’ànima és aquest: obrirem la carabassa i li traurem les llavors. Tot seguit, separarem la molla de la crosta i la ratllarem. Buidarem la molla a una cassola, hi afegirem sucre i ho posarem a poc foc. Una vegada bullida la carabassa, hi abocarem ratlladures de llima i un polsim de canyella, ho mesclarem tot ben bé i deixarem que es refrede.
2.2.2 Ànima d’ametla. La varietat d’ametla que podem utilitzar pot ser qualsevol (algunes varietats que es cultiven a Càlig són: esperança, forta, llargueta, marcona, pell de sapo, quixalera, quixalera cacauera...). Les ametles, un cop separades de la crosta, les escaldarem amb aigua. A continuació, traurem la pell del galló i les escamparem perquè s’eixuguen. Un cop eixutes, les moldrem. Tot seguit, barrejarem l’ametla mòlta amb sucre i amb ratlladura de llima (n’hi ha qui per fer la pasta més suau aboca ous, que si hom vol poden ser batuts, i la remena per mesclar-los-hi bé). La mida sol ser mig quilo de sucre per quilo d’ametla mòlta.
2.2.3 Ànima de moniato. Bullirem amb aigua moniatos de molla blanca (els de molla groga s’empren més per farcir pastissets). Una vegada bullits, els traurem la pell, xafarem la molla amb una forquilla i la mesclarem amb sucre (n’hi ha qui no en posa, de sucre, o bé en posa poc, perquè el moniato sol ser prou dolç).
2.3 Els ous durs
Per guarnir la mona s’utilitzen ous de gallina, generalment, tan se val que siguen blancs o rosats, encara que aquests darrers són els més emprats.
Hi ha un vell costum, no gaire escampat, de colorar les crostes dels ous. Per a això, els qui ho fan, a l’aigua on bullen els ous hi afegeixen una beta roja o verda o d’un altre color que li dóna el color que han triat per a la crosta. Tanmateix, és millor mantenir el color natural de la crosta de l’ou.
2.4 La pasta de mona
Ingredients:
6 ous 300 g de llevat
1 lliura de sucre ½ pastilla
½ lliura d’oli Farina
1 llima ½ lliura d’aigua
(La lliura calijona, pel que fa a elements líquids, equival a 260 ml).
Trencarem els ous, els abocarem a un llibrell i els remenaren ben remenats amb el palmell de la mà. Després posarem les mides: el sucre, l’oli, l’aigua i les ratlladures de llima (pell de llima ratllada); i ho remourem fins que quede ben barrejat.
A banda, en un altre llibrell, desfarem el llevat amb una mica d’aigua tèbia i, quan aquest estiga desfet, afegirem la pastilla, que també desfarem sense que hi romanguen grumolls. Un cop ben desfets el llevat i la pastilla, els abocarem al resultat anterior i hi afegirem farina a poc a poc (la que entre) remenant contínuament amb la mà fins que comprovem que la massa ja està feta, és a dir, que aquesta no se’ns queda enganxada a les mans, i per a això la pasta ha d’estar ben amassada.
Ara, doncs, ja tenim la massa o pasta de mona. Tanmateix, és una tradició arrelada i forma part de la creença popular que, perquè les mones surten bé, cal beneir la pasta abans de continuar l’elaboració. La benedicció de la pasta de mona es fa fent tres vegades el senyal de la creu damunt la pasta amb la mà dreta posada en vertical i el dit petit tocant la pasta a cada moviment. El primer senyal de la creu abraça tota la massa, i es diu: En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant; el segon, més petit, és fa a la banda superior esquerra; i el tercer, igual que el segon, a la banda superior de la dreta, i cal repetir en ambdós senyals la fórmula anterior. En acabar, es diu Amén ajuntant les dues mans damunt la massa, amb els palmells cap avall i fent topar dues vegades els dits grossos (així, si resta farina a les mans, cau).
Abans de fer les mones, però, caldrà deixar reposar la pasta durant tota una nit, per a la qual cosa amanirem un cabàs cobert amb unes estovalles (espolsades amb farina per tal d’evitar que s’hi enganxe la pasta) on posarem la pasta, la cobrirem i la taparem amb una flassada, ja que perquè s’estove ha de tindre molta calentor (fins i tot n’hi ha qui la posa damunt del llit i la tapa amb un munt d’abrigalls) .
Durant la nit, la pasta puja. A l’endemà, per comprovar que la pasta està suficientment estovada, n’hi haurà prou amb prémer-la cap avall i, si aquesta puja, la pasta està al punt. Llavors la traurem del cabàs, la posarem damunt la taula –on prèviament haurem desplegat unes estovalles i escampat un polsim de farina– i, amb un tallant, la tallarem i farem panets que destinarem per fer mones (els més petits) o farinoses (els més grans).
3. ELS DOLÇOS
3.1 La mona de Pasqua
Per fer la mona, clavarem el dit índex al mig del panet i el rodarem fins a fer un rotllo. A continuació, l’aplanarem i hi posarem l’ànima o farciment (ametla, carabassa o moniato) a la mitgera més propera al forat. Després, l’altra mitgera la plegarem cobrint i tancant el farciment i col·locant la pasta sobrant del plec per davall. Un cop fet això, la deixarem una estona perquè s’estove.
Quan arribem a aquest punt, caldrà tindre amanits ous durs, que col·locarem damunt del rotllo que hem elaborat. La quantitat d’ous durs que hi posem a cada mona dependrà de la grandària d’aquesta, encara que al més habitual és fer-la de tres ous la que té forma de rotllo, de dos ous l’allargada i d’un ou la que no té forat al mig.
Ara agafarem una mica de pasta i farem un tira redona i prima (cordons) que tallarem en tires més petites i les col·locarem, en forma de creu, damunt de cada ou, cobrint-lo (convé humitejar amb aigua les puntes de les tires perquè s’enganxen millor a la pasta), i acabarem posant una boleta de pasta al bell mig de cada una de les creus. Tot seguit, deixarem la mona a un costat perquè s’estove de nou. Passats uns minuts, batrem ous (clara i rovell) i, amb un pinzell o amb un drap, acararem amb ou batut la mona. Després, espolsarem per damunt sucre mòlt (d’un temps ençà també n’hi ha qui, a més a més, decora la mona amb confitets d’anís perquè fa que aquest pastís siga més bonic a la vista gràcies a la varietat de colors que presenten aquests confits petits).
Un cop elaborada, ja només resta posar-la al forn perquè es coga.
A més de les formes típiques de la mona que hem indicat més amunt, la imaginació de la gent del poble ha elaborat amb la pasta unes altres formes, algunes de les quals són aquestes:
· La serp. És de forma ondulada i farcida, generalment, d’ànima d’ametla. A una punta hi ha la boca, per a la qual cosa es fa un tall transversal que s’obri i es posa un palet perquè aguante les dues parts. El ulls es fan amb dos garrofins. Al mig del llom es posa un cordó de pasta que segueix l’ondulació que li hem donat a la serp i, a cada volta, una boleta de pasta. A la cua, pel fet de ser més estreta, no es posa ànima. Porta un ou a la boca.
· L’estrella. Calen dos panets: l’un, en forma d’estrella de cinc puntes, fa de basament, i s’escampa l’ànima; l’altre, que segueix la mateixa forma, val per a cobrir. Les cinc puntes convé que siguen ben arredonides, perquè si no és així en coure-la es cremen. Se solen posar cordons ondulants, que partint del centre van per damunt i a tot el llarg de cada punta, i boletes de pasta. Al mig de l’estrella va un ou.
· La cistella. La forma que presenta és: dos costats inclinats, un altre de més llarg i un altre més curt. Cal fer dues capes (és a dir, dos panets), l’una per posar l’ànima i l’altra per cobrir-la – un cop farcida (d’ametla o de carabassa) i coberta, a la capa de damunt n’hi ha qui fa amb cordó un enreixat de forats romboïdals, però això és entretingut. A la part més allargada s’enganxen els caps d’una trena o ansa sense farcir, confeccionada amb dos o tres cordons, de forma semicircular. A tot el voltant de la cistella es passa un cordó o una trena petita. El peu, situat al costat curt, es fa amb pasta sense farcir, arredonit a les vores i envoltat amb una trena petita o amb un cordó. La cistella duu dos o tres ous a la banda de dalt o un ou al mig.
No fa massa temps, quan encara es duien a coure les mones als forns de la població (n’hi ha qui encara ho fa avui en dia), perquè no hi haguera cap malentès, cada portador posava a les seues mones un senyal que, per regla general, eren llegums (faves, cigrons, guixes...), fruits secs (ametles, avellanes...) o palets, que en ocasions servien perquè no es desenganxaren les mostretes (boletes, cordons...).
3.2 La farinosa
La farinosa, que és allargada, segueix la mateixa elaboració que la mona, però no duu ous bullits de guarniment.
Per fer-la, agafarem un panet de pasta de mona, l’aplanarem fent un rectangle irregular i, a tot el llarg del mig, hi posarem l’ànima (ametla, carabassa o moniato). A continuació, plegarem una part per damunt de l’ànima i, després, l’altra, i deixarem que s’estove. Tot seguit, abans de dur-la al forn, l’acararem, l’ensucrarem i, si hi ha costum, espargirem confitets al damunt.
3.3 El prim
La característica del prim és que no duu ànima. Per fer-lo, prendrem un panet de pasta de mona, l’aplanarem, el tallarem per la meitat (ens en sortiran dos de cada panet) i deixarem que s’estove. Quan la pasta estiga tova, l’acararem i l’ensucrarem. Un cop fetes aquestes passes només resta enfornar-lo. Tanmateix, en algunes cases hi ha el costum de posar al damunt un grapat d’ametles pelades que es torren al forn mentre es cou el prim.
El prim se sol fer sobretot per dos motius: l’un, perquè s’ha fet curt d’ànima i cal no deixar perdre la pasta i, l’altre, perquè hi ha persones a les quals el farciment els fa l’estòmec agre (els provoca una acidesa desagradable) i, d’aquesta manera, poden menjar el dolç de Pasqua.
3.4 La trena
A l’igual que el prim, tampoc no duu ànima. Per fer aquest dolç, tallarem tres trossos de pasta, els rodarem per separat damunt la taula i obtindrem tres cordons més o menys gruixuts. A continuació, els entrellaçarem fent una trena. La llargària ens la donarà els cordons. Tot seguit, la deixarem a banda perquè s’estove. Un cop estovada la pasta, l’acararem, l’ensucrarem i l’enfornarem.
A.Q.A.
REMEDIOS ANGLÉS, LA MILLOR POETESSA CALIJONA
Aquest article el dedico a Remedios Anglés Anglés, considerada com la millor poetessa actual de Càlig per bona part de la gent que llegeix els seus poemes.
Molts dels temes de les seues poesies els cerca en fets, situacions i personatges, tant passats com presents, de Càlig, poble on va nàixer i on viu, i on és estimada i ben considerada per tothom. Unes altres vegades els temes censuren alguns costums i vicis de la vida actual, ben apartats de la seua forma de pensar i de viure, o li valen per mostrar els seus principis morals, ètics i religiosos.
Remedios Anglés és molt coneguda a Càlig pel seu talant tranquil i bondadós. Partidària de la veritat i de les causes bones, la seua mirada reflecteix la noblesa de cor i d’esperit. També es mostra en la vida quotidiana com una persona molt casolana, ja que viu dedicada a les faenes de la casa i a la poesia. Té la casa al carrer de la Costa, número 13, on viu en companyia del seu fill segon, José María.
Quan ella parla de poesia fa la sensació que el temps s’atura. És llavors que la seua persona desprèn una tranquil·litat, una pau i una felicitat que envolta les persones que són amb ella. Profundament catòlica i religiosa, dóna molta importància als valors ètics, morals i socials que, malauradament, es van perdent en la vida moderna.
Té publicat un llibre de poesia amb el títol Mis poesías... y algunas más, que va estar molt ben acollit tant per la gent de Càlig com per la d’uns altres llocs. Actualment està treballant en un altre llibre que desitgem que tinga tan d’èxit com el primer.
A banda d’això, Remedios Anglés continua produint nous poemes que vol publicar en un futur en diverses publicacions, entre les quals hi ha la revista Vila de Càlig, d’on és col·laboradora des de l’any 1990, i on en publica a la secció que aquesta revista dedica a la poesia.
Remedios em va convidar una tarda a berenar a casa seua, en un ambient tranquil i familiar. Al llarg de la conversa em va explicar una mica la seua vida. I em va dir que va nàixer a Càlig l’1 d’agost de l’any 1930, que era filla de Ramón Anglés Gumbau i de Clotilde Anglés Gumbau, ambdós de Càlig, i que va ser la segona dels quatre germans.
Quan va començar la Guerra Civil espanyola tenia 6 anys i, amb la seua família, es va refugiar en una caseta que tenien al camp. Passat un temps, es van traslladar a Santa Magdalena de Polpís fins que va acabar la guerra i van poder tornar novament a Càlig, on no va poder anar a escola perquè havia de tenir cura del seu germà petit. Als 23 anys es va casar amb Bautista Borrás Batiste, també de Càlig, i van viure al carrer Estret, número 8. Van tenir tres fills: Juan Ramón , José María i Marcos, que també viuen a Càlig. A més a més, té tres néts: Raúl, Iván i Rubén.
A banda de la seua família, el que li ompli més la vida i al mateix temps li serveix de distracció principal és escriure poesies, encara que també té moltes altres aficions, com són cultivar les plantes del seu jardí, que té just al darrere de casa seua i que és on passa bona part del seu temps lliure, i tenir compte dels seus gats siamesos que, tot cal dir-ho, li fan molta companyia. També li agrada molt viatjar i passejar: cada dia fa llargues caminades a la tarda pels voltants de Càlig o va a l’ermita del Socors. Una altra afició seua és la lectura. Li agrada llegir llibres de temes diversos, però que tinguen un bon argument. Llegeix durant hores a les nits, que també les aprofita per escriure les seues poesies.
Desitgem que Remedios Anglés seguisca escrivint poesies sobre temes calijons perquè tothom les puga gaudir durant molts anys, ja que ha demostrat ser per a tot el poble de Càlig, i per a altres persones del món, la millor poetessa calijona actual.
Quan va començar a escriure poesia?
De fet, vaig començar a escriure-la per allà l’any 1990, ja que no vaig tindre mai l’oportunitat ni el temps per a escriure-la abans. Aquell any se’m va brindar l’oportunitat quan va sortir la revista ‘Vila de Càlig’, i vaig començar a escriure’n, però a mi sempre m’ha agradat i n’hauria fet alguna, però no en vaig publicar mai cap abans.
Per quin motiu fa poesia?
El perquè i què em va motivar a fer poesia és que m’agrada molt i em surt sense cap esforç. Sense haver anat mai a col·legi, ja de menuda feia de memòria teatrets per a jugar amb les amigues.
Què representa per a vostè la poesia?
Per a mi la poesia representa una cosa que no té explicació, és un plaer, un bon estar, una alegria en moments de patiment. Sempre m’inspiro en la meua vida real, en l’amor cap a les altres persones, en la natura i en l’amor a Déu.
En quins moments està més inspirada per a escriure-la?
Quan em sento més inspirada per a escriure és a la nit, quasi sempre quan em gito i sento eixa cosa dins meu. No hi ha forma de dormir i m’he d’alçar tant si fa fred com si fa calor. Després d’escriure el meu missatge d’alegria o de tristesa, segons la persona com es troba, m’adormo i dormo tot el que queda de nit.
Com tria els temes o personatges?
Els meus personatges, com he dit abans, quasi sempre formen part de la meua vida real, de les meues vivències i de la meua manera de ser, encara que hi ha algunes poesies que són fruit de la imaginació. En aquest primer llibre d’aquestes darreres no n’hi ha cap, però si faig l’altre llibre se’n trobaran algunes.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea
APUNTS SOBRE CÀLIG EXTRETS DE LA HISTÒRIA DE VINARÒS, DE J.M. BORRÀS JARQUE (III)
SEGLE XVII
Les dues epidèmies més fortes que patí el Maestrat durant aquest segle van ser la del 1647, que va durar fins al 1652(6), i la del 1677.
El mal de contagi que va esclatar l’estiu del 1647 a Russafa (Horta) va arribar, amb el temps, als pobles del Maestrat, on l’any 1651(7) encara no estava eradicada, i això va donar com a resultat un augment considerable d’empestats i de morts. Les viles de la comarca que més van patir aquesta epidèmia, que rebia el nom de pesta bubònica, van ser Vinaròs, Alcalà de Xivert, Càlig, Sant Mateu i Traiguera(8).
Pel que fa a la segona epidèmia, la del 1677, «Que l’alarma seria gran, es fácil compéndre-ho savent que només havien passat uns vinticinq anys des de la última pesta sofrida i de la qual parlen les histories regnícoles. Diu la de Morella (1) que en els anys 1647 al 1651 fon tan mortífera la pesta, que en Valencia van morir cinquanta mil persones, i que en els pobles del Maestrat causá moltíssimes víctimes, particularment en Sant Mateu, Traiguera, Cálig i Vinarós».p. 116
«(1) Segura Barreda, t. III, cap. XIV.» p. 116
A Felip II el va succeir Felip III, el qual, gràcies a les gestions dutes a Roma, va aconseguir que el papa Climent VIII, mitjançant la butla àurea d’1 de juliol del 1604, donés als montesians la preferència a l’hora de concursar a diverses rectories de l’orde, privilegi que fins aleshores únicament gaudia Cervera, al terme de la qual es trobava Càlig.
«Referix Samper (1) que a l’incorporar-se el Maestrat de Montesa a la Real Corona, Felip II com a Mestre-Administrador, va atendre per al major lluiment de la Orde, en conseguir del Papa que la provisió de les Retories del Maestrat recaiguera en persones de l’hábit montessiá. La Orde només podia presentar als seus clérics regulars per a la Retoria de Cervera, comprenent a tot el seu terme, com Cálig.»p. 133
«(1) “Montesa ilustrada” t. II. pág. 846 i següents.»p. 133
La llista de rectors que duien l’hàbit de l’orde de Montesa va durar fins al segle XIX, i va ser el rector de Càlig, fra Felip Aragó(9), que va morir l’any 1890, el darrer que va ocupar una rectoria montesiana al Maestrat vell de Montesa.
A les obres que es van portar a cap durant aquest segle a l’església parroquial de Vinaròs (l’acabament del campanar, la col·locació de teules al terrat de l’església, l’enrajolat del pis...) i a la compra d’objectes per al culte (la creu parroquial...), cal afegir també l’arranjament de l’orgue que havien dut en el seu moment de l’església vella. J.M. Borràs, entre els manuscrits de l’Arxiu Parroquial de Vinaròs, va trobar aquesta anotació: «En 6 de novembre de 1644, es doná al “mestre d’orgue de Cálig 21 lliures per adobar el de aquesta Parroquia”».p. 135 I més avant, completant una mica més la informació, diu: «L’any 1644 se li paguen 21 lliures al “mestre de orgui de Cálig, Berthomeu Ramón, pel adops que li va fer” a l’orgue de la Parroquia vinarossenca, ja molt vell com a provinent de la Iglesia primitiva».p. 139
L’alçament de Catalunya contra el rei Felip IV de Castella (Guerra dels Segadors, 1640-1652) i el sotmetiment del Principat a l’obediència de Lluís XIII de França (1641) va produir al Maestrat, entre uns altres, l’episodi de guerra següent: el dia 26 de juny de 1642, una esquadra de l’exèrcit francès va aparèixer davant la platja de Vinaròs, va bombardejar aquesta vila lleial a Felip IV i va desembarcar les tropes, tanmateix els vinarossencs van contraatacar i van guanyar la batalla: «A la victoria vinarossenca segurament contribuiria el Ters del Maestrat que’n aquells temps es formava segóns les normes militars que s’havien establit (1). Al Ters del Maestrat contribuia Vinarós ab 64 soldats; Morella ab 86; Traiguera, 58; Sant Mateu, 56; Alcalá, 40; Benicarló, 36; La Jana, 34; Cálig, 33; Cervera, 33; seguint en orde inferior Canet lo Roig, Benassal, Catí i algunes altres poblacións».p. 154-155
«(1) “Morella y sus aldeas”, t. I.»p. 155
Malgrat el setge i la caiguda de Barcelona a mans de Joan d’Àustria (1652), els francesos van romandre arreu del Principat assetjant i ocupant diverses poblacions fins que es va arribar a l’acord de pau signat, a l’illa dels Faisans, entre els representants de Felip IV de Castella i els de Lluís XIV de França (Tractat dels Pirineus, 7 de novembre del 1659): «...en 1659, es firmava entre Espanya i França la Pau anomenada dels Pirineus perque en la illeta dels Faisáns, en mig del riu fronterís Bidasoa, als Pirineus Occidentals, es firmaren els 124 capitols que entre altres coses arrebataven a Espanya el Rosselló i el Conflent, terres pirinenques germanes nostres en la parla, que per a sempre quedaven separades».p. 158
Durant aquest llarg període de guerra, Càlig també va patir el setge i l’ocupació per les tropes franceses al novembre de 1649(10).
A.Q.A.
TAULA DE NOTES
6. Op. cit. Balbás Cruz, Juan A.
En la sessió del 27 d’octubre del 1652, del Consell de la ciutat de Castelló de la Plana, el jurat en cap va manifestar «que nostre Senyor nos ha donat tanta milloria que podem dir estar ya lliures del mal y que se ha de tratar ques torne lo comerç». p. 266. «Al efecto, enviaron comunicaciones á muchas villas y ciudades, participando que Castellon gozaba de salud cumplida, y que hora era ya, que desapareciese la incomunicacion y aislamiento en que se encontraba.
Los de Valencia se mostraron muy reacios, y no les faltaba razon para ello, pues concluyó el año 1652, vino el 53, y aun habia casos en la villa, desapareciendo al fin este cruelísimo azote que tantas y tantas víctimas habia causado». p. 266-267.
7. Op. cit. Balbás Cruz, Juan A.
«1651. En muchos pueblos del Maestrazgo siguió la epidemia haciendo estragos.» p. 265.
8. Op. cit. Balbás Cruz, Juan A. p. 262.
9. a) Op. cit. Balbás Cruz, Juan A.
«...y hace muy poco tiempo, aun veíamos el cura de Cálig, frey don Felipe Aragó, (1) con su capa blanca y la cruz roja de San Jorge, siendo el último cura montesiano que existia en esta provincia.» p. 191.
«(1) Murió en 1890.» p. 191.
b) De la Figuera Bertrán, Juan. Programa de Festes Patronals 1988. Càlig. “El montesiano frey Felipe Aragó Agramunt”. Edita: Comissió de Festes 1988. Imprimeix: Indústria Gràfica Serra. Ulldecona, 1988.
«1ª firma de FREY Felipe en sus innumerables Certificados, de los Libros Parroquiales, en sus Defunciones, Matrimonios y Bautismos, hasta su fallecimiento en Cálig en 1.890; nombrado bulgarmente como el “Retó de la Creu” por su Cruz Roja, distintivo éste señalizado en su sotana y manteo, como perteneciente a la Orden Militar de Montesa, pues fue el último Montesiano de nuestra provincia, avecindado en su Abadía, casa ésta desaparecida en la C/. San José y edificada nuevamente, lo que en la actualidad es un supermercado.»
10. Op. cit. Balbás Cruz, Juan A. p. 764-765.
«1649.–Se apoderan los franceses de Cálig y saquean la villa, imponiendo además una contribucion de 320 libras. En el altar de la Virgen del Rosario de la iglesia parroquial existe una inscripcion referente á este suceso, la cual dice así: “A 3 de Novembre de 1649, dia que lo francés saquejá esta vila, esta bala que pesa 33 lliures, decaigá esta pedra que pesa mes de 3 arroves de damunt la capella de San Miguel, y la encaixá en este puesto.” Allí está colocada la bala empotrada en la piedra para eterna memoria.»
EL TRIANGLE D’OR DEL BAIX MAESTRAT
Avui en dia totes les coses, les persones i el món en general, evolucionen. I això també passa amb el llenguatge oral. Així, han aparegut diferents o noves formes d’expressar-se oralment derivades de l’evolució del llenguatge, d’aquesta manera han arribat a posar-se de moda algunes expressions que abans no existien, i tant fa que siguen orals com escrites.
Entre aquestes formes d’expressió que s’han posat de moda actualment, sobresurt el Triangle d’Or, el qual ens val per designar una zona o extensió de terra que, casualment, té forma de triangle. I que a més, com a resultat de la situació privilegiada que té en un lloc determinat i també a la seua capacitat per a produir beneficis i altres fonts de riquesa, millora la qualitat de vida i el nivell econòmic de les persones que hi viuen, a la qual se la pot considerar d’or (manera de designar una cosa quan expressa un gran valor material).
Actualment, aquesta expressió i concepte de Triangle d’Or és el que se li dóna als pobles de Vinaròs, Benicarló, Peníscola i Càlig. Podeu comprovar que els tres primers pobles que he esmentat abans són costaners i estan situats un a continuació de l’altre, formant així una línia o cara d’aquest triangle. En canvi, Càlig està situat al vèrtex oposat a aquests tres pobles costaners (sobretot de Benicarló, ja que solament el separen uns 8 km). Per això, aquests quatre pobles formen més o menys un triangle.
Però com que aquests pobles de Vinaròs, Benicarló i Peníscola no poden eixamplar-se pel mar ni per les seues platges, ho han de fer, necessàriament, per l’interior dels seus termes. Per casualitat, el primer poble que ve després de Benicarló és Càlig.
Com podem observar cada vegada que anem o venim de Càlig, aquest poble cada cop s’està fent més gran i s’eixampla pels seus voltants amb la construcció de nous habitatges. Però, també a dins de la població s’estan reconstruint o rehabilitant tota mena de cases i d’edificis per a destinar-los a habitatge. Al mateix temps, es destinen nous espais i noves zones d’esbarjo per a poder jugar els més menuts d’aquesta població, i també s’arrangen els carrers amb nous asfaltats i amb més il·luminació.
El progrés i l’expansió de Càlig seguirà continuant (si Déu ho vol) gràcies a la propera població de Benicarló que, com que no pot expandir-se cap al mar, ho fa cap a l’interior, que és on està situat Càlig. Per la qual cosa, una banda i l’altra de la carretera que uneix aquestes dues poblacions s’estan convertint avui en dia en la zona industrial de Benicarló, en la qual s’instal·len i es construeixen contínuament noves fàbriques (sobretot de mobles), a més d’unes altres indústries.
Pel que fa a Vinaròs, també la situació de Càlig en aquest Triangle d’Or es troba beneficiada gràcies a la seua proximitat, ja que aquesta població és el cap de comarca dels pobles del Baix Maestrat i és, per tant, on es localitzen els jutjats, l’hospital de la Seguretat Social i unes altres entitats públiques i oficials.
Igualment, Peníscola també forma part d’aquest Triangle d’Or, ja que contribueix a l’expansió econòmica i al benestar de Càlig, perquè, des que es va asfaltar el camí que comunica amb aquesta població costanera, una gran quantitat de calijons treballen en la construcció de nous habitatges, hotels i grans urbanitzacions que ocupen les terres dels voltants d’aquesta població. Tot això és com a conseqüència del bon clima que hi ha durant tot l’any, cosa que aporta una gran afluència de turisme tan nacional com internacional.
Per tant, després d’aquest comentari, podríem resumir que Càlig és un dels pocs pobles que pot gaudir de tres ports de mar, que són:
1. El port industrial, amb fàbriques i indústries de diverses classes, les quals estan distribuïdes per tot el terme de Benicarló, però sobretot vora la carretera que va d’aquest poble a Càlig. Aquest port està a Benicarló.
2. El port comarcal o comercial, amb entitats públiques –oficials, judicials, sanitàries i administratives– i privades, amb molts i variats comerços. Correspon a Vinaròs.
3. El port turístic, que dóna lloc a la construcció d’hotels, d’urbanitzacions i unes altres classes d’habitatges, així com moltes botigues. Allí tot està pensat i fet de cara al turisme, ja que és la principal font d’ingressos. Es troba a Peníscola.
Esperem i desitgem que el poble de Càlig vaja sempre endavant, i que en tot moment aquest progresse en tots els aspectes, i també les persones que hi viuen, si Déu vol i la Mare de Déu del Socors ho permet. Solament així els calijons i les calijones actuals, com també totes les futures generacions podrem i podran viure i gaudir d’aquesta millora econòmica, cosa que també comportarà un millor benestar social, humà, cultural, esportiu, etcètera.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea
EL NIÑO JESÚS, UN MENSAJE DE AMOR
El Divino pequeño Jesús
nos anuncia, con ternura,
paz a los hombres de fe
desde allá en las alturas.
Dice con cánticos de amor,
los ángeles con alabanza y ternura,
con un semblante tan dulce,
estas fechas con amor y hermosura.
Alabemos al Señor
por este hermoso regalo,
nos manda el Salvador
para el mundo salvarlo.
Este querubín tan hermoso,
sus carnes son tan blanquitas,
da gusto pensar en El
y en su excelente boquilla.
Con su sonrisa tan dulce,
sus ojos llenos de amor,
anunciando al mundo entero
alegría, paz y candor.
Sin rencor y mucha paz,
el mundo sería mejor.
Vamos a adorar al Niño
porque es el Hijo de Dios.
Amor y paz y sin guerras,
con el corazón repleto de amor
desde su cuna nos ofrece
entero su bonito corazón.
De bondad y esperanza,
tal como un mundo mejor,
este precioso Niño
su mensaje es de amor.
Con una bondad infinita
de gloria el Redentor,
un mensaje de mucha alegría
de paz, este Divino Señor.
Remedios Anglés Anglés
El meu àngel ha volat
quan el matí ha despertat.
A mi m’has esperat
quan l’últim anhel de vida
se t’anava esfumant.
L’olor de terra humida t’acomiadava
i el cor se’m partia.
El meu àngel ha volat
i el teu amor ferm m’ha quedat
al més a dins del meu ésser.
El meu àngel ha volat
i amb ell tota una vida.
Un vincle especial ens unia
que perdurarà fins al final del meu dia.
El meu àngel ha volat
com una flor que s’esvaeix.
Ara ja no pateix
i a tots ens consola.
El meu àngel ha volat
i a mi m’ha ensenyat a estimar
allò que els meus avantpassats
temps enrere van aixecar.
El meu àngel ha volat
i una petjada forta ha deixat
en mig dels qui l’han apreciat.
Àngel meu, vola,
busca el pare Déu,
i ens veiem
quan jo a la vida
diga adéu.
La teua néta que t’estima
i t’estimarà per sempre més.
Vola ben alt, àngel meu.
Elodia Vives
Els sentiments no s’obliden,
els records són inesborrables,
els teus consells queden guardats
i l’amor a tota una terra
de suor i sacrifici m’ha marcat.
Tancant els ulls et puc veure.
Ara ets lliure i voles,
pel bancal del Toll corres
on les teues oliveres t’esperen.
Amb suavitat m’agarres la mà
i un polsim de terra em poses.
A cau d’orella em recordes
el cicle de vida del que formem part,
i m’assenyales un arbre,
com dient-me: tin-ne cura
i aprèn tot allò que el temps
no m’ha deixat poder-te ensenyar.
La que sempre serà néta
de Joaquín lo Gelat.
Elodia Vives
LA CAVALCADA DELS REIS DEL 2005
El dia 5 de gener, vespra de la festivitat de Reis, a quarts de set de la vesprada, es fa fer la cavalcada dels Reis Mags, organitzada per la Comissió de Festes. Aquest any, a l’igual que els anteriors, no hi ha hagut novetats en aquest seguici, que es fa amb poca gent i amb pocs mitjans. El tres Mags van entrar al poble a cavall d’una carrossa per la l’avinguda de la Constitució, i van fer cap a la casa de la vila, on van pronunciar unes paraules. A continuació van visitar el convent i el geriàtric i, finalment, van anar a l’església a fer l’adoració. Durant el recorregut fins a la plaça Nova, i a la mateixa plaça, van estar acompanyats d’una bona gentada i de molts infants desitjosos de veure els Reis Mags, que repartien caramels a tots els presents.
Després, reculant pel mateix camí, van fer cap al Centre de Cultura on va tenir lloc el repartiment de regals.
A.Q.A.
ELS RESULTATS A CÀLIG DEL REFERÈNDUM SOBRE EL TRACTAT CONSTITUCIONAL
El dia 20 de febrer, diumenge, va tenir lloc la consulta feta pel Govern espanyol als votants sobre si aprovaven o no el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, cosa per a la qual hi havia preparades tres paperetes (sí, no i en blanc).
Les dues meses que conformen el col·legi electoral de Càlig, instal·lades per dipositar les paperetes, estaven situades al Centre de Cultura.
A les 13.05 h -amb un cel ennuvolat i un temps de fred- la participació a aquesta consulta era escassa (mesa A: 135 vots, 20,51%; mesa B: 136 vots, 20,20%), cosa que augurava una afluència de votants poc densa, malgrat que a Càlig, en tancar-se les urnes, el resultat de participació va ser del 51,01%.
REFERÈNDUM CONSTITUCIÓ EUROPEA 2005
Mesa A Mesa B Total %
Nre. d’electors censats 658 673 1.331
Nre. de votants 334 345 679 51,01
Abstenció 48,98
Nre. de vots nuls 16 17 33 4,86
Sí 235 231 466 68,63
No 55 60 115 16,93
En blanc 28 37 65 9,57
A.Q.A.
CÀLIG ES VA MANIFESTAR PER A DIR NO A L’ABOCADOR
El dissabte, 26 de febrer, es va fer a Càlig una gran manifestació contra la instal·lació de l’abocador a la partida de la Bassa, la qual, en paraules de Joaquim Anglès, membre de la Plataforma Contra l’Abocador de la Bassa «va nàixer d’un acord entre l’Ajuntament i la Plataforma per tal de demostrar que el poble estava per la labor; i va ser, lògicament, l’Ajuntament qui va cridar a manifestació a tot el poble a fi que es manifestera en contra de la ubicació de l’abocador a la partida de la Bassa».
Passades les onze del matí, els participants, agrupats darrere de la pancarta duta per l’alcalde i regidors de l’Ajuntament de Càlig amb el lema Càlig diu no a l’abocador de la Bassa, i després de fer un volta per la plaça Nova, els manifestants van iniciar el recorregut pel carrer de la MD del Socors, van tombar pel carrer dels Magistrals i van fer cap al carrer de Sant Roc, van pujar, després, pel carrer de la Baixada a Santa Bàrbara i van acabar el recorregut a la plaça Nova, on l’alcalde va llegir un manifest davant mateix de la casa de la vila.
A J. Anglès la manifestació li parèixer «molt bé, perquè va acudir moltíssima gent, més de la que esperàvem que podria vindre. La gent es va bolcar per tal de manifestar el seu desacord a la ubicació de la planta de residus sòlids a la partida de la Bassa». El que és un fet cert és que en van ser molts els veïns de Càlig, als quals s’hi van sumar unes altres persones vingudes de fora vila, els que van sortir al carrer a expressar el seu descontent per aquesta decisió política que afecta molt directament a tot el poble. Per a J. Anglès les persones que es van manifestar «encara que jo sempre tiro per baix, en un principi pensava que en devien ser de set-centes a vuit-centes, però quan vaig vore la gent que hi havia al carrer de Sant Roc, vaig pensar que igual n’hi havia més de mil».
A més de la pancarta que encapçalava la manifestació, que va discórrer en un ambient distès i de proclames contra la instal·lació de l’abocador, n’hi va haver unes altres elaborades, sobretot, per associacions, com ara la Plataforma o l’Associació de Mestresses de Casa.
El comportament dels manifestants «va ser extremadament correcte. La gent es va manifestar, es van dir les coses, es van portar les pancartes corresponents i, tret de dos o tres més picants, les pancartes van estar molt bé, molt crítiques però molt correctes, com ha sigut tot el procés que ha donat el poble, l’Ajuntament i la Plataforma per tal d’intentar buscar que es canvie la ubicació de l’abocador fora de la partida de la Bassa».
A.Q.A.
PARLAMENT PRONUNCIAT PER MANUEL ANGLÈS, ALCALDE DE CÀLIG, UN COP ACABADA LA MANIFESTACIÓ
Calijons, calijones, visitants,
Ens hem reunit aquí per a manifestar el nostre rebuig a la instal·lació, a la Bassa, de la planta de residus urbans.
És fins ara l’acte més multitudinari i més expressiu de tots els que s’han fet.
Voldria fer una petita història del que ha sigut el que ens ha portat a fer aquest acte.
Des de l’any passat, l’Ajuntament, a la vista d’algunes informacions de premsa que donaven com a probable la instal·lació a la Bassa d’un macroabocador, va sol·licitar a l’administració que se’ns informara de les seues actuacions pel que fa a l’abocador.
Mai no ens van dir res.
Al poc temps va aparèixer pel poble un representant de la UTE, que suposadament ha de construir l’abocador, temptejant els propietaris de les finques per a adquirir-les.
És llavors que salta l’alarma i, després d’una reunió al Centre de Cultura, es crea una plataforma cívica en contra de l’abocador.
Pel que fa a la plataforma cívica contra l’abocador, he de manifestar que, siga quin siga el resultat del que estem fent, sempre quedarà en el record nostre el treball, la dedicació, les ganes d’informar, l’esforç per a involucrar persones i entitats, tant del poble com de fora, i d’inculcar-nos a tots el perill que pot comportar.
Gràcies, doncs, als integrants de la plataforma cívica.
He dit abans que siga quin siga el resultat, perquè la ubicació, per desgràcia, no depèn de nosaltres, sinó de l’administració valenciana, i en aquests moments no sabem si tindran o no en compte les al·legacions i les nostres raons. El que sí que tenim clar és que pel nostre terme els serà molt difícil accedir.
Paral·lelament al treball de la plataforma, l’Ajuntament va seguir el seu camí.
En primer lloc, i per unanimitat, es va aprovar pel Ple el rebuig a l’abocador de la Bassa, rebuig que va quedar patent en votar en contra a la ubicació en la reunió del Consorci al mes de març de 2004. He de dir que em vaig trobar a soles davant de 48 pobles que ho van aprovar.
Al mateix temps vam contractar un prestigiós advocat de Barcelona, Lluís Toldrà, especialitzat en temes mediambientals, el qual ens va adreçar també a Antoni Canício, destacat hidrogeòleg per a fer un estudi comparatiu a l’informe fet per la UJI, el qual era conforme a la instal·lació.
El contrainforme del Sr. Canício és devastador respecte del de la UJI i deixa, al nostre parer, en mal lloc a qui el va redactar, ja que està ple d’evidències i amb moltes mancances tècniques, d’estudis detallats del terreny i d’estructura del subsòl.
He de dir que durant aquest temps hem patit la impaciència de molta gent, a pesar del fet que a tots se’ls tractava de fer vore que, mentre no fóra públic el projecte, legalment no podíem actuar.
Finalment, el projecte ha sigut públic a últims de gener i és a partir d’aquest moment quan l’Ajuntament, i tots, podem fer les al·legacions pertinents -crec que un fet, el de trobar aigua a pocs metres de l’abocador, pot ser determinant en la decisió d’aprovar-lo per part del Govern valencià.
És a partir de l’exposició del projecte quan reunim en assemblea el poble i s’informa que hi haurà fulls d’al·legacions. Es fan bans diaris. Es convoca la manifestació. Se’n fa publicitat igual a la ràdio que a nivell local en fulls informatius, perquè tots junts, veïns, plataforma i Ajuntament, formant un sol cos, lluitem pel que considerem un deure, no sols per a Càlig sinó per a la comarca.
Ens diuen que amb la tecnologia actual es podria fer un abocador fins i tot a la plaça del poble.
Jo dic que fins i tot la tecnologia més puntera, falla. Aquí tenim el cas del Carmel i el de la torre Windsor, el d’Aznalcollar, a Sevilla, un vertader desastre ecològic; però encara en eixos casos no hi ha hagut desgràcies humanes, cosa que sí va tenir la pantanada de Tous l’any 1983 amb cents de morts.
He dit tot això perquè tinguem present que no sols ens hem de fiar de la tecnologia, sinó el que és més important, fiar-se de la naturalesa, i està clar que eixe no és el lloc ideal, però no és que no siga el lloc ideal per a Càlig sinó que no ho és, encara més, per als pobles de la costa, cosa que pareix no importar-los massa , ja que davant el problema apressant que tenen amb les deixalles, prefereixen tancar els ulls, mirar cap a un altre costat i qui vaja destràs que pedalejo, en el cas que la cosa anera malament dins d’uns anys.
Rebutgem, doncs (per molta impermeabilitat tècnica que es pose), l’emplaçament, perquè creem que només respon a interessos econòmics. Pensem que un macroabocador com aquest, que costa cents de milions de les antigues pessetes, no pot situar-se en una zona tan feble i rica en aqüifers, com tots sabem. S’ha d’estar més segur.
Per acabar, he de dir que nosaltres farem tota la força que legalment puguem, però penseu que la decisió no és nostra sinó de la conselleria, i que són ells els qui han de decidir.
Per últim, dir que seguim pensant que el terme de Cervera és molt gran i, si es té voluntat, hi ha moltíssims llocs millors que la Bassa, i a la millor sense tanta impermeabilització, cosa que faria que Cervera tindria la ubicació i el perill seria nul.
Gràcies per la vostra assistència, en especial als mitjans de comunicació, ja que, sense el seu ressò, d’aquest acte quasi que no se’n tindria coneixement.
TROBADA D’AIGUA A LA PARTIDA DE LA BASSA
La Plataforma Contra l’Abocador de la Bassa ha insistit a demostrar que la ubicació de l’abocador de residus sòlids urbans a la zona 1 no és la més adient, ja que pot ocasionar uns impactes greus arreu de la comarca (tant pel que fa a la salut de les persones com al medi ambient), per la qual cosa ha promogut la perforació d’un pou a fi de certificar l’existència d’aigua subterrània sota la partida escollida ‘per algú’ i per saber ‘per quina raó’ s’ha triat aquesta zona com a idònia per instal·lar un macroabocador que replegarà les deixalles de 49 pobles (entre els quals hi ha Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Orpesa...). Així, cronològicament, s’han seguit aquestes passes:
· El 28 de gener, divendres: es publica en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la informació pública de sol·licitud d’autorització ambiental integrada d’un complex de valoració i eliminació de residus urbans a Cervera del Maestrat.
· El 31 de gener, dilluns: es comença a treballar en la perforació d’un pou. Hi acudeixen immediatament dos guardiacivils del Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA), l’agutzil de l’Ajuntament de Cervera del Maestrat i agents de la policia local (aquests últims demanen l’autorització per poder perforar; se’ls ensenya i se’n van en veure-ho tot correcte).
Manuel Anglès i Vicente Sanz, alcalde i tinent d’alcalde, respectivament, de l’Ajuntament de Càlig, es presenten a la Direcció General de Qualitat Ambiental (Servei de Control Integrat de la Contaminació) per a examinar l’expedient número 074/04 IPPC i demanen els documents del projecte bàsic.
· El 3 de febrer, dijous: es troba aigua al pou. Tot seguit, es presenta l’agutzil de Cervera amb un ofici de l’Ajuntament d’aquesta població en què notifica la paralització de les obres, amb dues còpies, l’una adreçada a l’empresa que fa el pou i, l’altra, al propietari de la finca. Atesa la legalitat de l’obra, no se’n fa cas i es continua treballant.
· El 4 de febrer, divendres: brolla aigua i es posen tubs al pou. Hi acudeixen agents del Ministeri de Medi Ambient i un comissari de Medi Ambient, que en aquells moments es troba a Morella, al qual li ha dit que hi vaja el comissari general de Medi Ambient a València, que havia estat avisat prèviament per l’Ajuntament de Cervera del Maestrat (cal afegir que el comissari que visita el lloc se sorprèn de veure l’aigua i de saber que tota l’obra ha estat tramitada legalment, per la qual cosa alça acta de la perforació del pou i diu que la setmana que ve s’adreçarà, ell mateix, a l’Ajuntament de Cervera).
Amb tot això, la Plataforma vol demostrar:
– L’existència d’aigua subterrània al lloc on es vol ubicar l’abocador, cosa que fa que, en el cas de possibles filtracions, la comarca –i, especialment, la zona litoral– patirien els greus efectes ocasionats per la despresa de lixiviats a les aigües, amb conseqüències imprevisibles per al futur i, en molts casos, irreversibles.
– La composició geològica del terreny no dóna garanties suficients per a la ubicació d’un abocador de les dimensions que es pretén instal·lar: la mateixa perforació del pou comporta l’extracció de mostres del sòl cada sis metres de profunditat. D’aquesta manera es pot dir si aquesta composició geològica es contradiu o no amb els estudis duts a terme anteriorment i dels que en fan ús les empreses que volen executar el projecte.
S.A.Q.
DICTADA SENTÈNCIA FAVORABLE ALS COLOMBAIRES DE CÀLIG
Cap a darreries del mes de desembre de l’any 1998, durant el transcurs d’una solta de coloms, alguns dels socis del Club de Colombicultura La Caligense, de Càlig, van patir un fet tràgic: just quan els coloms passaven pel terme de Peníscola, uns caçadors els van disparar, cosa que va provocar la pèrdua d’importants coloms de competició, els uns abatuts i els altres ferits o desapareguts per sempre.
El mateix dia dels fets, ja cap al capvespre, els propietaris dels coloms van poder comprovar com un dels dos caçadors portava unes peces mortes, però no van poder fer el mateix amb l’altre caçador que va fugir del lloc dels fets, lloc al qual es van presentar agents del Seprona per corroborar-ho.
El tema, aleshores, va aixecar molta expectació i els afectats van posar l’assumpte a mans de la justícia, mitjançant la presentació d’una denúncia a la Guàrdia Civil de Peníscola. Les diligències van arribar al Jutjat de Vinaròs, on la societat de colombaires es va presentar en el procediment com a acusació particular. L’any 2002 es va fer el juí i la sentència va ser favorable als demandants i va condemnar un dels caçadors a pagar els demandants. D’aquest pagament, se n’havia de fer càrrec la companyia d’assegurances del caçador condemnat.
Tanmateix, aquesta sentència es va recórrer davant l’Audiència Provincial de Castelló, que va confirmar la dictada pel Jutjat de Vinaròs. Una vegada emesa la sentència en ferm, amb una pena que va condemnar els acusats a pagar els coloms esportius morts, mancava, però, que aquesta s’executara, cosa que es va produir després dels tràmits processals realitzats al Jutjat Penal de Vinaròs. Tot i que hi va haver un nou recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Castelló, presentat per la part demandada, la decisió emesa va ser favorable novament al que havien sol·licitat els propietaris dels coloms esportius.
Finalment, doncs, i després de set anys d’haver dut el cas davant els tribunals de justícia, els afectats seran recompensats econòmicament, d’acord amb la sentència dictada.
S.A.Q.
VINTÈ ANIVERSARI DE LA RÀDIO CALIJONA
El dissabte 8 de gener del 2005, les dependències de l'antiga Ràdio Jove, situades a la planta baixa de la Casa de la Vila, van acollir la celebració del vintè aniversari de la ràdio a Càlig en un programa especial que va oferir Ràdio Guaita de les quatre de la vesprada a les nou de la nit. Les cinc hores de programa van estar dirigides per Felip Gumbau en la locució i per Joan Marzà en el control tècnic, amb la col·laboració inicial de Manolo Caballero i Manolo Gómez.
El programa es va basar en un seguiment de tots els documents escrits a la vila tocant a la ràdio calijona, el qual va elaborar Felip Gumbau, i en una reposició del programa inaugural de Ràdio Jove (estiu del 1985) i de gran part de les caretes de presentació dels programes d'aquella època, tot gràcies als arxius que ha anat guardant acuradament el pilar de la ràdio calijona, Joan Marzà, en la seua fonoteca particular.
A més d'això i d'una entrevista improvisada a Aureli Querol, un antic col·laborador de Ràdio Jove, el colofó va ser un col·loqui que intentava remembrar el programa inaugural de Ràdio Jove: així, hi eren Carlos Cabello com a presentador de l'estrena, José Morera com al regidor de Cultura i Esports que hi va ser entrevistat, Manuel Anglés en representació de l'Alcaldia que ocupava llavors Agustí Mercé, i José Borrás com a oient i testimoni d'aquella aventura radiofònica.
Una de les coses que s'hi van debatre va ser el futur de la ràdio calijona, sobre la qual no va parlar ningú amb l'entusiasme amb què recordava els temps en què Ràdio Jove era la ràdio de referència de la comarca. Sense arribar a aclarir els motius de la desaparició de Ràdio Jove, el cap de l'autoritat local va fer saber la notícia del projecte de creació d'una ràdio mancomunada amb tres pobles més de la comarca. Tot i amb això, però, als assistents a l'emissora, el cava i les pastes els van deixar un regust més d'adéu que d'arreveure.
En certa manera, aquell dia certament plegava les gàbies –provisionalment, més que siga– el projecte que havia fet possible aquella celebració, és a dir, Ràdio Guaita, que havia suplit satisfactòriament el silenci de Ràdio Jove. Des d'aquell moment, Ràdio Guaita obria pas a la represa de Ràdio Jove, que va començar a emetre novament pel 96 de la FM, però no sense la desil·lusió de veure com els mitjans tècnics són els mateixos de fa vint anys i de saber que, a diferència de fa vint anys, una ràdio local com la nostra no troba el seu racó en un dial cada vegada més ple i no té a penes incidència ni participació. Tot això sumat a l'enorme desídia institucional de les autoritats locals –la qual es mostra en el fet que, després de cedir a Ràdio Jove un dels ordinadors que demanaven de feia temps, van retirar-lo al cap de dos dies–, tot alhora fa que el vintè aniversari de la ràdio calijona faça l'efecte d'una fita infranquejable que, com a mínim, quedarà plasmada en aquest paper i enregistrada en algun ordinador d'alguna fonoteca. No obstant això, per a molts anys!
Felip Gumbau Morera
SOR MARÍA ANITHA PREN L’HÀBIT DE NOVÍCIA
El 19 de març, a la tarda, a l’església del convent de la Santíssima Trinitat de Càlig, es va celebrar una missa, presidida per Mn. Joan, rector de la parròquia, i concelebrada per diversos capellans, el motiu de la qual va ser la presa d’hàbit de novícia de María Anitha Kochakkadan. A aquesta cerimònia religiosa hi van assistir una bona quantitat de feligresos que es van sumar, amb la seua presència, a aquest acte emotiu per a la religiosa.
Sor María Anitha, que avui té 27 anys i va nàixer al poble de ..., situat a l’estat federal indi de Kerala, va vindre al convent de Càlig el 12 d’octubre del 2003. Durant més d’un any, mentre ha exercit el postulantat, ha conviscut amb les altres nou religioses del convent –quatre de les quals també són de l’Índia– on ha pres coneixement del significat de la vida religiosa dins de l’orde de les trinitàries, i ara, al llarg de dos anys, viurà com a novícia la seua vocació de monja.
A.Q.A.
EL FORN DE DOMINGO SORLÍ SEGUEIX LA TRADICIÓ DE FER MONES
Enguany Pasqua ha sigut l’11 d’abril, i en algunes cases del poble, una setmana abans, s’han amassat les mones. Tanmateix, han estat els forns de la vila els qui més quantitat n’han amassat i cuit, com és el forn i pastisseria Sorlí, situat al carrer de la Raval, que des del dilluns sant va haver de complir amb l’allau de comandes i encàrrecs que se li anaven presentant.
L’actual propietari del forn i pastisseria, Domingo Sorlí, és el continuador d’una nissaga de forners que va començar amb Crisanto Gil, casat amb Leonor Taus, el qual tenia el forn al carrer de Sant Roc (a la casa de la qual avui és propietari Josué Sanz Gil), i que el va traspassar a la seua filla Ester, casada amb Felipe Sorlí. Va seguir l’ofici el seu fill Amadeo, casat amb Socorro Anglés. I, finalment, el fill d’ambdós, Domingo Sorlí Anglés, és qui porta actualment el negoci.
Si bé tots els divendres de l’any al forn de Sorlí s’enfornen farinoses, és durant la setmana preparatòria de la Pasqua que tota la família de Domingo i els treballadors del forn esmercen moltes hores en l’elaboració d’aquest pastís per poder abastir no sols les comandes del poble sinó també proveir altres pobles de la comarca. Cal dir, completant aquestes paraules, que fa goig veure la gran quantitat de forasters que vénen al poble en aquests dies a comprar mones i farinoses, uns dolços fets a Càlig i que gaudeixen d’una gran anomenada arreu de la comarca, i això gràcies a l’elaboració tradicional amb què se segueixen fent.
A.Q.A.
NOUS FANALS A LES VIES URBANES
L’Ajuntament de Càlig ha completat la darrera fase de col·locació de fanals als carrers on encara mancava fer el canvi dels llums, que abraçava gairebé tota l’avallada. En total han estat 98 fanals que han tingut un cost de 92 mil euros (55 mil més 37 mil de millores), dels quals el 85% els ha subvencionat la Diputació de Castelló a través del POIS (Plans d’Obres i Serveis).
Aquests nous fanals manquen de vidres als laterals, tenen el braç de suport més allargat (uns 90 cm) i porten reductor de fluid, això vol dir que, passades quatre hores després d’haver-los encès, redueixen el cost a la meitat, cosa que permet que els llums romanguen oberts durant tota la nit i que mantinguen la intensitat de la llum que irradien.
El disseny d’aquests nous béns mobles, que l’Ajuntament va adquirir d’una empresa situada a Valladolid, ha cridat l’atenció de diversos ajuntaments (Albocàsser, la Jana i Ares) que s’hi han interessat a fi d’instal·lar-ne també a llurs poblacions.
A.Q.A.
SESSIÓ ORDINÀRIA del 9 de desembre de 2004
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/04, per un import de 5.008,60 euros.
3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:
A Fernando Gómez Gómez, per a l’enderrocament de l’edifici que hi ha al c. MD del Socors, 4. Exp. 92/04.
A la mercantil American Callin, SL, per a la construcció de sis habitatges a l’immoble que hi ha al c. la Costa, 1. Exp. 90/04.
4. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al tercer trimestre de 2004.
5. S’aprova, per majoria, la moció del Grup del PSOE, que diu que la Diputació cerque una fórmula per a compensar els costos ocasionats per les noves obres i que aquests no repercutisquen, siguen els que siguen, en l’usuari del servei.
6. S’acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones Orcaen 1997, SL, com a garantia de l’execució de les obres de «Restauració d’un habitatge rural al paratge del Socors».
7. S’aprova, per majoria, sol·licitar una subvenció a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació per a la realització de les obres d’«Asfaltat del camí del Covilar».
8. S’acorda autoritzar, a Peter Ringer, la connexió a la xarxa general de proveïment d’aigua, per a l’immoble situat al polígon 2, parcel·les 320 i 322.
9. Diverses preguntes sobre l’abocament d’escombraries, els aparcaments, el PGOU, l’edifici de la Torre i la vacunació.
SESSIÓ ORDINÀRIA del 10 de gener de 2005
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 12/04, per un import de 53.246,65 €.
3. S’acorda concedir les llicències d’obres següents:
A Joaquín Marzá Monroig, per a les obres d’ampliació del magatzem, a l’immoble que hi ha al c. el Calvari, 3. Exp. 1/05.
A la mercantil Marina Select Construcciones, SL, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat amb garatge, a l’immoble situat a la parcel·la núm. 129, del polígon 16. Exp. 63/04.
A Fernando Gómez Gómez i una altra, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble que hi ha al c. Mare de Déu del Socors, 4. Exp. 93/04.
4. S’adhereix, íntegrament, a l’acord subscrit entre la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i els sindicats CCOO, UGT i CSI-CSIF, per a les administracions locals de la Comunitat Valenciana.
5. S’aproven, íntegrament, els fulls d’apreciació subscrits per l’arquitecte municipal, com a resultat de l’expropiació dels terrenys necessaris per a l’execució de les obres de «Millores a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Càlig».
6. Es concedeix, a Emilia Albalate Bayarri, autorització per a la instal·lació de gual permanent a l’immoble que hi ha a l’av. Constitució, 27.
7. Diverses preguntes sobre el PGOU i obres.
SESSIÓ ORDINÀRIA del 7 de febrer de 2005
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/05, per un import de 19.467,34 €.
3. S’acorda concedir les llicències d’obres següents:
A Pascual Cherta Pauner, en nom i representació de la mercantil Abiat Promoció i Habitatge, SL, per a la construcció de tres habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble situat a la parcel·la 8-A, de la urbanització la Rasa (c. Alacant, 29). Exp. 100/04.
A Mario Alexander Walterscheid, per a la construcció d’un pub i restaurant, a l’immoble situat a la parcel·la B-1 de la urbanització la Rasa. Exp. 19/03.
4. S’aprova, per majoria i amb l’oposició dels regidors del Grup del PP, el pressupost municipal de 2005, el qual, resumit en capítols, és el que s’indica tot seguit:
DESPESES
Despeses derivades d’operacions corrents
Capítol I Despeses de personal 235.100,00 EUR
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 403.724,00 EUR
Capítol III Despeses financeres 15.900,00 EUR
Capítol IV Transferències corrents 42.506,00 EUR
Despeses derivades d’operacions de capital
Capítol VI Inversions reals 500.500,00 EUR
Capítol VII Transferències de capital 65.000,00 EUR
Capítol IX Passius financers 75.270,00 EUR
Les despeses sumen: 1.338.000,00 EUR
INGRESSOS
Ingressos d’operacions corrents
Capítol I Impostos directes 290.000,00 EUR
Capítol II Impostos indirectes 80.500,00 EUR
Capítol III Taxes i altres ingressos 275.350,00 EUR
Capítol IV Transferències corrents 300.000,00 EUR
Capítol V Ingressos patrimonials 300,00 EUR
Ingressos derivats d’operacions de capital
Capítol VII Transferències de capital 391.850,00 EUR
Els ingressos sumen: 1.338.000,00 EUR
5. S’acorda prorrogar el contracte que hi ha per a l’aprofitament de pastures, herba i rostollades d’aquest terme municipal per igual període i idèntiques condicions.
6. S’acorda prorrogar els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de manteniment del cementeri, serveis de desratització, manteniment de la depuradora, manteniment de jardins i del camp de futbol, per igual període i amb un augment del 2,5% de les condicions econòmiques establides per a l’any 2004.
7. S’aprova el compte de recaptació realitzat per la Diputació de Castelló, que correspon a l’exercici de 2004, vists els informes emesos en sentit favorable.
8. S’acorda concedir, a Josefa Morera Batiste, autorització per a la instal·lació de gual permanent a l’immoble que hi ha al c. l’Hospital, 7.
9. S’acorda demolir les obres realitzades en excés per la mercantil Promociones Villa de Cálig, SL, a l’immoble que hi ha al c. Castelló, 11, de la urbanització la Rasa (parcel·la núm. 7-C), i també les realitzades per la mercantil Vinyet Europa, SL, a l’immoble que hi ha al c. J.J. de la Figuera, cantonada amb el carrer de nova obertura.
10. S’aprova el plec de condicions economicoadministratives redactat, que ha de regir el concurs mitjançant tramitació urgent en procediment obert de les obres de «Condicionament de la piscina i de la zona esportiva».
11. Diverses preguntes sobre la planta de tractament de residus, els vials, la comissió de festes i l’enllumenat públic.
SESSIÓ ORDINÀRIA del 7 de març de 2005
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/05, per un import de 39.350,83 €.
3. Es concedeixen les llicències d’obres següents:
A Adoración Vaca Florido, en nom i representació de la mercantil Futrus, SL, per a la construcció de tres habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble que hi ha al c. Montsià, 5, cantonada amb el c. València, 13. Exp. 6/05.
A Antonio Quirós Rodríguez, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble situat a la partida de la Creveta, polígon 9, parcel·la 280. Exp. 3/05.
A Ralph Wielsch, per a la legalització d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble situat a la partida del Bovalar, polígon 15, parcel·les 71, 72 i 97. Exp. 110/04.
A Manuel Llorach Oms, en nom i representació de Construcciones Mallons, SL, per a la construcció de tretze habitatges, a l’immoble que hi ha a l’av. Constitució, 41. Exp. 7/05.
A Blas Gallego Ferrando, en nom i representació de Trebsig-2003, SL, per a la construcció d’una piscina, a l’immoble que hi ha al c. Alacant, s/n. Exp. 17/05.
A Blas Gallego Ferrando, en nom i representació de Trebsig-2003, SL, per a la construcció de quatre habitatges unifamiliars entre parets mitgeres, a l’immoble que hi ha al c. Alacant, s/n. Exp. 18/05.
A Manuel Borrás Conesa, per a la construcció d’un magatzem, a l’immoble que hi ha al c. Agustí Mercè, s/n. Exp. 19/05.
A Eliseo Traver Falcó, en nom i representació de Promociones Baix Maestrat 2, SL, per a la construcció de sis habitatges unifamiliars en filera, a l’immoble que hi ha al c. Castelló, cantonada amb el c. Peníscola, parcel·la 1, de la urbanització la Rasa.
A Ofelia Aparici Vives, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble situat al polígon 4, parcel·les 90, 91 i 212. Exp. 4/05.
4. S’acorda procedir a la devolució de les fiances dipositades per la mercantil Renos, SL, i Luis Batalla, SA, com a garantia de l’execució de les obres de «Reformes del c. la Raval» i «Asfaltat del camí vell de Sant Jordi a Benicarló», respectivament.
5. S’aprova el certificat núm. 1 i únic, i per un import de 55.786,61 €, que correspon a l’obra de «Renovació de l’enllumenat públic», íntegrament.
6. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al quart trimestre de 2004.
7. S’acorda sol·licitar a la Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació una subvenció per a portar a terme la contractació de personal desocupat, dins dels programes PAMER i EMCORP.
8. S’acorda concedir, a José María Anglés Tafalla, autorització per a la instal·lació de gual permanent, a l’immoble que hi ha al c. Doctors Marzà, 8.
9. S’aprova el plec de condicions economicoadministratives redactat, que ha de regir el concurs mitjançant tramitació urgent en procediment obert de les obres d’«Agençament de la zona nord de la carretera de Vinaròs».
10. S’acorda adherir-se a la Taula del Sénia.
11. Diverses preguntes sobre la planta de tractament de residus, la vacunació, les llicències de segregació i el PGOU.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada