dimecres, 12 de setembre de 2007

Revista nº 30.- Gener – Febrer - Març 1997

EDITORIAL

És un tòpic arrelat en la ment universal que una persona abans de dedicar-se a les arts enteses com a culturals o plàstiques (és a dir, a practicar activitats esportives, lúdiques, festives...), ha tenir la panxa plena, perquè amb la panxa buida un té poques ganes de lliurar-se al divertiment i al pensament.
Això és, certament, un fet. Tanmateix, la veritat és que vivim en un ambient que acull tota mena de realitats culturals, fins i tot quan hi ha mancança de menjar també ho inserim dins d'un possible fet cultural, d'exemples en tenim per donar i vendre, només cal obrir els ulls davant certs reportatges que ens ofereix la televisió o altres mitjans que fan referència al modus vivendi de cultures ben diferents a la nostra.
La història (la nostra i les altres) ha estat escrita mitjançant manifestacions culturals que han afavorit formes diverses d'entendre la vida entre els pobles.
Una de les claus importants del colonialisme ha estat i és la importació de maneres de viure d'un país (entès com a cultura) cap a un altre, cosa que ha donat com a resultat l'anul·lació d'aquelles que eren pròpies i genuïnes del país colonitzat. Per a alguns pensadors això és una evolució positiva de les formes primitives inserides dins d'altres cultures més avançades.
Tanmateix, aquesta assimilació cultural ha estat consentida, algunes vegades, per les pròpies cultures colonitzades; unes altres, en canvi, ha estat per la imposició dels qui tenien la vara del poder, sabedors que aquesta era la millor manera per mantenir-ne l'autoritat. D'exemples n'hi ha molts, només cal fer un repàs a la història de les civilitzacions perquè ens hi adonem.
El colonialisme cultural és un fet que no podem negar, un fet que avui és ben vigent, encara que vinga disfressat d'universalitat, d'economia, de modes o de boniqueses.

CENTRE DE CULTURA "PERE DE BALAGUER"

EL CENTRE DE CULTURA PERE DE BALAGUER VA DONAR A LA PARRÒQUIA DE CÀLIG UN EXEMPLAR DE LA BÍBLIA

Amb motiu de la festivitat dels Reis d'Orient, el Centre de Cultura Pere de Balaguer va oferir a la parròquia de Càlig un exemplar de la Bíblia valenciana que darrerament ha estat impresa a Castelló de la Plana per l'Editorial Saó.
Amb aquest detall, el Centre de Cultura manifesta la seua voluntat perquè la cultura del nostre poble impregne tots els camps socials que formen part del viure de cada dia, d'entre els quals també hi ha l'Església.
El regal, ofert pels Reis al rector de la parròquia en l'Adoració, duia escrites unes paraules que reproduïm tot seguit:

OBSEQUI A LA PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ DE CÀLIG DE SES MAJESTATS ELS REIS D'ORIENT

El Centre de Cultura Pere de Balaguer, de Càlig, té l'honor i el goig d'oferir a la Parròquia de Sant Llorenç el llibre de la Bíblia Valenciana, traducció interconfessional, que al juny de 1996 ha editat l'editorial valenciana Saó, del qual llibre s'han imprès 8.000 exemplars, gràcies al suport i a la subscripció populars.
Des que fra Bonifaci Ferrer, al segle XV, va editar a València la Bíblia en llengua catalana, els valencians hem hagut d'esperar cinc segles per tornar a llegir i escoltar la Paraula de Déu en la nostra llengua.
Els Reis de l'Orient, enguany, ens han fet un obsequi que ens colpeix el cor de cristians: poder tindre a les nostres mans la Paraula de Déu en la llengua del nostre poble, tan present des del mateix inici de l'Església: «Des del començament de la seua Història, l'Església va aprendre a expressar el missatge del Crist servint-se dels conceptes i de la llengua de cada poble, i va procurar a més il·lustrar-lo amb la saviesa dels filòsofs.» (Gaudium et Spes, 44), manifestada en el missatge de la Pentecosta: «El dia de Pentecostès fou prefigurada la unió dels pobles en la catolicitat de la fe, per l'Església de la Nova Aliança, que parla totes les llengües, comprèn i abraça, en la seua caritat, totes les llengües i triomfa així de la dispersió de Babel.» (Ad Gentes, 4), i la referència perquè la litúrgia faça realitat el sentiment de comunicar-nos amb Déu en la llengua dels nostres pares: «Les llengües innumerables que parlen els pobles d'avui han estat admeses a expressar litúrgicament la paraula dels homes a Déu i la Paraula de Déu als homes.» (Discurs del Papa a la sessió de clausura del Concili II del Vaticà).
És per això que avui els Reis d'Orient, en aquest acte de l'Adoració, fan aquest present a la Parròquia de Càlig, perquè amb el seu ús el missatge de Déu arribe als calijons d'una manera més planera i entenedora.

La presidenta del CC Pere de Balaguer

A.Q.A.

LA SEU DEL CENTRE DE CULTURA PERE DE BALAGUER

El Centre de Cultura Pere de Balaguer disposa avui d'una casa de propietat municipal per al desenvolupament de les seues activitats i reunions, la qual ha estat cedida per l'Ajuntament de Càlig en la sessió plenària del dia 3 de març d'enguany, on el Ple «va acordar, per unanimitat, cedir l'ús de l'immoble conegut com a antic jutjat al Centre de Cultura Pere de Balaguer, i fins que se'n procedisca a la restauració».
La seu, doncs, es troba situada a la placeta de al Torre, fent cantó amb el carrer Major. Aquest edifici ha acollit diverses entitats del poble des que va deixar de servir d'oficina del jutjat municipal, cosa que n'ha permès la conservació, gràcies a les obres que s'hi han anat fent, sobretot a l'interior. Malgrat això, l'edifici necessita d'una restauració integral, ja que forma part de la torre i, per extensió, del conjunt històric i arquitectònic de la població.
El Centre de Cultura, després de consultar prèviament l'Ajuntament sobre la utilització que se'n fa avui en dia d'aquesta casa, va decidir de presentar una sol·licitud perquè en sigués la seu de l'associació i així mantenir en ús i en conservació un dels edificis característics del nucli vell de la població.

A.Q.A.

ENTREVISTA

JOSE GARGALLO: «M'AGRADARIA RECORDAR SEMPRE CÀLIG COM EL RECORDO ARA, AMB ELS RECORDS DE XIQUET»

Un dia, ja fa un temps llarg, vam conèixer José Gargallo Valls al Centre d'Estudis del Maestrat, a Benicarló. D'ençà aquesta coneixença, Pepe ha estat un col·laborador fidel a la revista VdC. Els seus dibuixos han il·lustrat algunes de les pàgines i ens ha ajudat sovint a conèixer aquell poble que molts no hem conegut.
Pepe va viure a Càlig una part de la seua infantesa. Va nàixer a Benassal el 19 de juliol de 1933, i amb son pare (que era guàrdia civil( i sa mare, va vindre a viure a Càlig l'any 1935, on s'hi va estar fins al 1942, que van marxar a la Salzedella. En retirar-se son pare, l'any 1947, la família es va instal·lar a la Jana de manera definitiva.
De la memòria d'aquells anys, Pepe diu que «m'agradaria recordar Càlig com el recordo ara; són records infantils i, per tant, nets; i m'agradaria mantindre'ls tal i com els he viscuts».

Per quins motius la vostra família va vindre a viure a Càlig?
Per uns motius molt fàcils. Mon pare era guàrdia civil i el van destinar a Càlig quan jo tenia dos anys.
Us vau instal·lar al quarter?
No ho sé cert, ara, però penso que sí. Un cop passada la guerra, sí que sé que hi vam viure. El recordo molt bé i també a alguns veïns del carrer del Rei, que era on estava situat el quarter.
Durant quan de temps va ser casa vostra?
Fins que ens en vam anar. Això va ser al març de 1942. A Càlig vam viure set anys, tret del període de la guerra (dos anys i mig, aproximadament) que, mentre mon pare era al front, a la zona nacional, nosaltres vivíem a les Coves de Vinromà i a altres llocs.
De Càlig, quins records guardeu?
Molts. Una anècdota que recordo ben graciosa per a mi va ser el que va passar durant el casament de ma tia, la germana de ma mare, que es va casar a l'ermita del Socors. Cal dir que el meu avi matern també era guàrdia civil i que vivia també al quarter. Doncs bé, aquest dia de l'any 1940 o 41 hi havia a dins l'església de l'ermita una xiqueta una mica més gran que jo i, a l'hora de la comunió, va anar a combregar. En veure això, jo també hi vaig anar (jo, la comunió, encara no l'havia feta) perquè pensava que sent com era el casament de ma tia era més important que hi anés jo que no ella, ja que al cap i la fi aquella xiqueta era només una convidada. Si no recordo malament eren dues germanes que vivien a l'hostal i al seu pare crec que li deien Mateu, i era l'hostaler. També recordo que vora l'hostal, allí mateix a la plaça, hi havia una casa que feia cantó i tenia una reixa, en la qual vivia un capellà (que el veig com si siguera ara, davant d'una tauleta al costat de la reixa.
Quines altres coses us vénen a la memòria d'aquests anys?
Bé, tinc a la memòria don Eduardo, un mestre que anava coixet i que vivia davant de la plaça on venien el peix, al costat de les monges. Me'n recordo d'ell perquè era el mestre que tenia. Ens feia fer alguna obra de teatre. De la representació que guardo més bon record és aquella de la qual vam fer diversos quadres, segons l'edat dels alumnes. A nosaltres, que érem els més menuts, ens van posar una cresta al cap, una brusa blanca i uns pantalonets negres i vam cantar una cançó. En acabar, ens van llançar caramels.
Quines són les imatges més clares que teniu d'aleshores?
Les imatges són moltes, dins de la poca importància que poden tindre els records infantils, perquè les veus des d'un altre prisma, des de la mirada del xiquet.
Quan va acabar la guerra, la Falange feia desfilades, i jo m'hi vaig apuntar. Era el més menut, i el darrer de la llista. La llista la passaven a una carretera que hi havia vora un magatzem, que crec que era d'ametles, anant de cara a Benicarló. Allí ens reunien i desfilàvem. Com jo era el més menut, a la gent els feia gràcia perquè no podia agafar el pas i sempre anava de correguda. La gent deia: mira Gargallet! mira Gargallet!
Més tard, passats els anys, heu tornat a vindre pel poble?
Després de molts anys (el 1978), vaig haver de baixar, des de la Jana, totes les setmanes durant alguns mesos perquè ma mare estava malalta i li feien les anàlisis a la farmàcia. Baixàvem amb el cotxe i, una volta fetes, ens en tornàvem a la Jana. No teníem massa temps per a veure coses ni tampoc massa ganes. Me'n recordo, però, que algunes persones ens saludaven, sobretot a ma mare, i eren persones que a mi em pareixien molt agradables.
Encara que teníeu pocs anys, és fàcil que conserveu memòria d'algunes de les persones en les quals vau conviure.
Me'n recordo de bastants i m'agradaria nomenar-les a totes, però la llista es faria llarga, tanmateix, d'entre elles, recordo el tio José Omedes, que vivia al cantonet del carrer del Rei, i tenia tres fills: l'un, Serafí; l'altre, Maria; i, l'altre, Doloretes. Aquell home era molt bromista, i, a nosaltres, com érem xicotets, no ens deixava passar pel carrer. Aquesta era la broma. Jo recordo que una vegada me'n vaig anar a voltar pel carrer de darrere i vaig entrar a casa per la part de baix, mentre que ma germana, Conxita, que era més decidida, va passar.
També recordo don Julio, per la por que li tenia quan em punxava, i el tio Carlitos el de Laura, que era una persona molt bondadosa.
Una altra anècdota és de quan van entronitzar la Mare de Déu del Socors. Recordo que aquell dia va plovisquejar una mica i nosaltres (ma germana vestida de Jesuset de Praga i jo de sant Lluís) anàvem a dalt d'una carrossa en direcció al Socors i, en passar per davant del convent de les monges, es va destorbar i van caure els ramatges i fustes que hi havia posats.
Allà dalt van fer fira i jo vaig comprar-me una flauteta. De baixada, quan passava amb la meua família per davant de la capelleta de Sant Josep, hi havia asseguts a un marge dos capellans que em van dir: no hem vist mai cap sant Lluís que toquera la flauteta. Això, a mi, se'm va quedar.
Quantes famílies eren al quarter?
Hi havia cinc guàrdies civils i un caporal, amb les seues famílies.
Quin any us en vau anar de Càlig?
Al març de 1942. Això ho sé perquè al mes de maig vaig fer la primera comunió, i ja érem a la Salzedella. Per cert que aquest dia van pujar al convit José Omedes i Milieta la Panxeca.
Ara em ve al pensament que un dia estava amb un munt de xiquets al carrer del Marge sentint una discussió entre dues dones. Es deien paraulotes l'una a l'altra. I, els xiquets que allí hi érem, ens ho passàvem d'allò més bé. En això, que va vindre Doloretes i em va dir que havia d'anar a casa perquè m'havia de retratar, i em va saber molt de mal. La veritat és que a la fotografia vaig sortir amb cara de pomes agres.
En quin moment us va vindre l'afició de dibuixar?
Jo era a la Salzedella i devia tindre 11 o 12 anys. Un dia va vindre una pintora que va fer un quadre on va dibuixar el campanar i un carrer ample que va a l'església. Em va preguntar si el quadre m'agradava. Jo li vaig contestar que el dibuix estava bé, però que el piló d'una font d'aigua que hi havia l'havia dibuixat tort. Ella em va dir que ho havia fet per adornar. Després em va preguntar si veia alguna falta més, i jo li vaig dir que al quadre no es veien les portes de la part dreta del carrer, tapades per la primera casa. Ella, amb un somriure, em va passar la mà pel cap i em va dir: això seria una falta grossa, però avui no estem al mateix lloc que els altres dies, tens uns bona perspectiva. Tal vegada, després de sentir les paraules d'aquella dona, m'hi vaig aficionar.
Heu estudiat en alguna escola d'art?
No, només he fet l'assignatura de dibuix que es donava al Batxillerat.
Quin és el motiu que us ha fet triar el plomí?
Perquè dóna la sensació de realisme, i a mi m'agrada que la realitat parle i expresse alguna cosa.
Heu fet ja uns quants dibuixos per a VdC, que la gent coneix molt bé.
Per a la revista voldria dibuixar les experiències tal com jo les he viscudes. Fer representar aquell Càlig que jo vaig conèixer, perquè el considero un retall de la meua vida i, per tant, els faig amb molt d'afecte.

A.Q.A.

BOTÀNICA

ELS ARBRES DEL SOCORS (III)

3. LA CARRASCA (Quercus ilex L. ssp. ballota (Desf.) Samp.)

Introducció a les Fagàcies: la carrasca
La família de les Fagàcies està composta de vuit gèneres amb un total de gairebé un miler d'espècies, la major part de les quals són arbres caducifolis, però, algun dels seus components (com és ara el cas de la carrasca) són de fulla perenne.
En general, les Fagàcies són arbres de fulles esparses i simples. Les flors són unisexuals i se solen pol·linitzar per anemofília30 i, en relació amb això, són petites i gens vistoses i s'agrupen en inflorescències amentiformes31, les quals s'obrin a la primavera. Quan arriba la tardor donen un fruit anomenat núcula, el qual queda envoltat totalment o parcial per un involucre (cúpula) lignificat i cobert d'agullons o escames.
La carrasca és una espècie arbòria característica d'aquesta família vegetal que atresora una significació cultural i paisatgística ben palesa a les nostres terres.
Generalitats
La carrasca (Quercus ilex L. ssp. ballota (Desf.) Samp.) és un arbre que viu de natural a zones de clima temperat i eixut, com és la conca de la Mediterrània, on molt sovint s'ha construït en espècie forestal dominant mitjançant la formació de comunitats vegetals32, els carrascars, antigament molt més estesos que no pas ara. Té, per tant, un gran interès ecològic. Però, els carrascars, a hores d'ara, són difícils de trobar com a boscos, perquè la pressió humana intensa i perllongada que han sofert des d'antic els ha fets minvar dràsticament. El fet clar és que cada volta queden menys carrascars i en molts llocs tan sols són història que no realitat, ja que aquesta comunitat ha estat substituïda per les pinedes, les brolles i els conreus.
Pel que fa a l'hàbitat, la carrasca resisteix bé els climes continentals i subàrids de bona part del País Valencià. I, tot i que sol viure als indrets secs i assolellats, principalment sobre calcàries, en sòls rocosos, també pot trobar-se sobre terrenys silícics. Aquesta capacitat d'adaptació a diversos tipus de clima i de substrat ha convertit aquest arbre en un símbol natural vegetal força arrelat al nostre paisatge.
De creixement relativament lent i de fusta dura i nuosa, la carrasca, en altres temps fou una font de primera importància per a l'obtenció d'excel·lent carbó vegetal; una activitat tradicional a la nostra cultura, i també ha fornit llenya de molt bona qualitat per a les llars. A més, cal destacar l'aprofitament dels fruits (les glans comestibles( per a l'alimentació del bestiar.
Pel que fa al coeficient de constància de l'àrea corològica, la carrasca és una subespècie de l'índex VI: espècie molt abundant o molt comuna. Això no obstant, i segons l'Ordre, de la Conselleria d'Agricultura i Pesca, de 20 de desembre de 1985, es protegeix l'espècie Quercus ilex L. ssp. ballota arreu del País Valencià.
Descripció botànica de l'espècie
És un arbre planoperennifoli33, corpulent i vigorós en la seua plenitud, que pot assolir els 20 o 25 m d'alçària. Tendeix a fer una capçada ampla i densa i té l'escorça clivellada, fosca i rugosa.
Les fulles són esclerofil·les34 i coriàcies35, i tenen l'anvers verd fosc i el revers grisenc amb tendència a ser un xic arredonides pels marges dentats o espinodentats. Això no obstant, cal dir que la fulla de la carrasca presenta una àmplia gamma de variació, tant pel que fa a la grandària com a la forma del marge.
De floració primaveral, fructifica a la tardor mitjançant la formació de les glans, les quals fan de 2 a 3 cm de llargària.
Localització i importància de l'espècie dins l'àrea d'estudi
La carrasca es troba representada al recinte del Socors per tres individus joves que han estat plantats al pati dels Pous (un d'ells recentment), tot just al rengle de la majestuosa soca de l'om que senyoreja aquest racó emblemàtic del recinte ermità.
Malgrat que la presència ornamental dels tres individus dins l'àrea d'estudi no és significativa, el fet d'incloure la carrasca en aquest estudi tant de bo ens ajude a conèixer, si més no, una espècie força arrelada a les nostres terres, la qual ens cal recuperar mitjançant una política forestal que n'afavorisca la repoblació.

4. L'ARBRE DE L'AMOR (Cercis siliquastrum L.)

Introducció a les Lleguminoses: les Cesalpinàcies
Les Lleguminoses són una família molt natural de plantes que tenen en comú, entre d'altres trets, un tipus de fruit anomenat llegum.
El llegum és un fruit de síliqua36, sec i, en general, dehiscent37, que s'obri en dues valves i deia al descobert les llavors, que solen tenir aspecte reniforme. Aquest tipus de fruit presenta una gran diversificació, tant pel que fa a la forma com a la mida.
Un altre caràcter comú a la majoria de les Lleguminoses és la presència de flors pentàmeres38 i hermafrodites39.
Actualment es considera que les 16.000 espècies que formen les Lleguminoses s'han diversificat en tres subfamílies40 amb característiques pròpies:
Mimosàcies, arbres i arbustos de flors regulars, formada per més de 3.000 espècies que viuen a zones eixutes tropicals i sabanes. Representen el grup més antic de les Lleguminoses i, des d'un punt de vista antropocèntric destaca el gènere Acàcia41.
Papilionàcies, herbes i arbustos (més rarament arbres) que inclou més de 12.000 espècies que viuen als països temperats i freds, d'entre les quals destaquen les lleguminoses alimentàries42, d'una importància econòmica i cultural extraordinària; i
Cesalpinàcies, arbres i arbustos de flors amb simetria bilateral i forma papilionada. Són més de 2.200 espècies que viuen principalment als països tropicals i subtropicals càlids. Pel que fa a les nostres terres, el garrofer43 (Ceratonia siliqua L.) potser siga l'espècie més característica d'aquesta subfamília.
Generalitats
L'arbre de l'amor (Cercis siliquastrum L.) és una lleguminosa que pertany a la subfamília de les Cesalpinàcies44.
Es tracta d'una espècie oriünda de la regió oriental de la Mediterrània, i que sovint es cultiva com a ornamental. Generalment sol trobar-se en forma arbòria en parcs i jardins. No obstant això, també es pot presentar en forma arbustiva, encara que rarament naturalitzada.
Una característica d'aquesta espècie és que les flors es formen al tronc i a les branques velles, en un fenomen conegut amb el nom de caulifloria. Aquestes flors provenen de la brotada natural de nombroses gemmes floríferes dorments, i es tracta d'un tret típicament tropical i difícil de trobar a les plantes de la nostra zona climàtica.
Aquest arbre també es conegut amb els noms de garrofer bord i arbre de Judes45.
Descripció botànica de l'espècie
És un arbre o arbust caducifoli que pot assolir els 10 m d'alçària; de capçada ampla, molt estesa i bastant irregular.
L'escorça és de color terrosa en les branques joves. Les branques principals i el tronc són d'un color més fosc, gairebé negre, i solen clivellar-se en forma de petites làmines.
Les flors són pentàmeres i amb la corol·la papilionada, però es diferencien de les vertaderes flors papilionades pel fet que el pètal superior, l'estendard, queda envoltat a la base pels pètals laterals, tot just a l'inrevés que en aquella subfamília. Són de color rosa viu i solen aparèixer en les branques velles abans de la sortida de les fulles, agrupades en raïms terminals de 3 a 8 inflorescències.
Les fulles són sempre alternes, de marge sencer, arredonides i la base té forma de cor46. Amiden 10 cm d'amplària per 10 cm de llargària. Són fulles palmatinèrvies i llargament peciolades, d'un color verd mitjà o blavós fosc per l'anvers. El revers, en canvi, és més clar i glabre del tot.
El llegum fa de 5 a 9 cm de llargària, i és d'un color terrós-rogenc quan assoleix la maduresa.
Localització i importància de l'espècie
L'únic exemplar de l'arbre de l'amor47 que hi ha al Socors es troba situat al costat d'una palmera datilera (dins de l'indret que hem anomenat racó del Socors(, molt a prop de la vorera que limita amb el camí de la Mina. Es tracta d'un bell i vell individu que ben bé podria tenir, si fa no fa, 70 o 80 anys d'edat.

Joan Baptista Campos i Cruanyes

APÈNDIX
30. L'anemofília és la pol·linització de les plantes mitjançant la intervenció del vent.
31. La família de les Fagàcies s'inclou dintre de la subclasse relativament uniforme d'angiospermes, anomenades Hamamèlides o Amentíferes, les quals tenen flors reunides en inflorescències denses i d'estructura complexa, els aments.
32. Una comunitat vegetal és un conjunt de plantes més o menys homogeni que pertanyen a diversos tàxons, però que ocupen una àrea i un medi concret.
33. Planoperennifoli: plantes de fulla perenne i de forma plana i ampla.
34. Fulles esclerofil·les: fulles dures, sovint lignificades, a causa d'un gran desenrotllament d'un teixit vegetal anomenat esclerènquima. Aquest tipus de fulla és característic de plantes mediterrànies, com ara la carrrasca, l'olivera,... Vegeu: Campos, J. Bta. (1995). La Vila de Càlig a Observaciones... d'Antoni Josep Cavanilles (III). VdC, núm. 23, citació núm. 14, p. 6. Càlig.
35. Fulles coriàcies: sinònim de les fulles esclerofil·les . Fulles dures que tenen la consistència del cuir.
36. Síliqua: fruit capsular allargat d'on prové ben segurament el nom específic d'aquest arbre (Cercis siliquastrum L.).
37. Dehiscent (fruit), que s'obri naturalment en dues valves per deixar anar el seu contingut; en aquest cas, les llavors.
38. Flors pentàmeres: flors amb cinc sèpals i cinc pètals, i estams sovint múltiples de cinc.
39. Flors hermafrodites: flors amb els estams i el pistil en la mateixa flor.
40. Subfamília. Divisió taxonòmica d'ordre inferior a la família i que comprèn un determinat nombre de gèneres.
41. Acàcia, gènere. A l'Orient Pròxim, les acàcies han gaudit d'una gran importància religiosa. Pel que fa a això, cal recordar que segons l'Antic Testament, l'arca de l'aliança estava feta de fusta d'acàcia: «D'acord amb la descripció del llibre de l'Èxode, era una caixa de fusta d'acàcia d'1,25 x 0,75 x 0,75 m, revestida d'or per dins i per fora». La Bíblia (BVI). Èxode 25, 10-22; 37, 1-9. p. 511. Editorial Saó. Castelló de la Plana, 1996.
42. D'entre les lleguminoses alimentàries, cal destacar les faves (Vicia faba), els cigrons (Cicer arietinum), els pèsols (Pisum sativum ssp. sativum) i les llentilles (Lens culinaris), etc.
43. El garrofer (Ceratonia siliqua L.) ha format part tradicionalment de la tríade clàssica de cultius mediterranis. Vegeu: Campos, J. Bta. (1995). La vila de Càlig a Observaciones..., d'Antoni Josep Cavanilles (II). VdC, núm. 22, p. 11. Càlig.
44. El nom de les Cesalpinàcies prové de Cesalpinia, un dels gèneres; el nom és un homenatge a Andrea Cesalpino, metge de l'emperador Carles d'Hamburg i autor del llibre De plantis libris (1583).
45. El nom d'arbre de Judes prové, perquè segons la tradició, Judes Iscariot es va penjar en aquest arbre després d'haver traït Jesús.
46. El nom d'arbre de l'amor prové de les fulles en forma de cor que atapeeixen l'arbre quan arriba la primavera.
47. Pel que fa a això, cal dir que malauradament el 10 de desembre de 1995, va partir-se de soca-rel un altre exemplar singular d'arbre de l'amor que hi havia a la vora del camí del Mig. Vegeu: Querol, A. (1995). L'arbreda del Socors perd arbres centenaris. VdC, núm. 25, p. 13. Càlig.

HISTÒRIA

ALEJANDRO SANCHO SUBIRATS, CAPITAN DE INGENIEROS

El caligense titulado, nació en la calle de La Baixada a Santa Bàrbara, nº 49, edificio último bajando dirección izquierda.
El antes descrito, a mi modo de saber y entender, desde un soldado voluntario, llegó, con su tesón, dotes de mando y disciplina férrea y absoluto sacrificio de su vida castrense, a Capitán en la Guerra de Africa, distinguiéndose en sus trabajos de planificación de Ceuta y Melilla.
Su padre, guardia civil en Santa Bárbara (Tarragona) y por su humanitaria personal al desbordamiento del río Ebro, fue Cabo, destinado a La Cenia (Tarragona), donde conoció a Amalia, su esposa, nacida y avecindada en la Masía de Barberizas (actual Mas de Barberans).
Del librito titulado Acoso y derribo de Alfonso XIII, autor Ricardo de la Cierva, extracto estas líneas:
El Director General de Seguridad de España, el General Emilio Mola, inquietado por las conspiraciones y movimientos militares secretos en Junio de 1930, llegó a la conclusión de que los sindicatos de Barcelona, proyectados por algunos oficiales jóvenes y valerosos, tenían sus reuniones, entre ellos, el Capitán Sancho, el de Infantería y ex-legionario, Fermín Galán Rodríguez, y varios aviadores y artilleros.
Mola, con la decisión que le caracterizaba se fue a Barcelona y comunicó al Capitán Sancho que ya lo sabía todo sobre él y sus compañeros, ganados por los idealismos anarquistas; Sancho negó su pertenencia a este grupo, pero reconoció, su forma de actuar contra la Sociedad y el Estado.
Entre este Comité Revolucionario, detectaron a varios Generales, algunos de ellos veteranos de la Guerra de Africa, que por no ser tan extensivo no los documento.
El 23 de Noviembre 1930, el Capitán Sancho, fue detenido en Barcelona, y su traslado a prisiones militares, situadas en el Castillo de Montjuich.
Ayuntamiento de Cálig en 1931.
Alcalde 1º Joaquín Sans y 2º Germán Sancho; Secretario, Joaquín Ferreres.
1931. En La Baixada a Santa Bàrbara, en la casa natal de su fachada, con la lápida grisácea, se inscribió Calle del Capitán Sancho.
En La Raval, se cambió por calle de Niceto Alcalá Zamora; Plaça Vella por Emilio Castelar; Plaça Nova por Pi Margall.
Terminando una vez más mis relatos caligenses descritos, memorias para las presentes y futuras generaciones, dejando así un Rastro, una Historia.

Juan de la Figuera Bertrán

POESIA

OLIVES, CARXOFES I TARONGES

(A on t'encamines, Joanet,
amb tan bonica rameta?
(Ni sóc Joabrut ni net,
sóc Lluïset de Llebreta.

Ni és això tampoc rameta,
com tu pots vore molt bé.
Vaig allí fora al Terrer
a plantar l'olivereta.

(Es veu que t'agraden molt
els tarongers, carxoferes...
(Però el que més m'agrada
a mi són les oliveres.

(Es pot saber per què?
Les oliveres en rapa
tenen flors i bon perfum
que se sent de ben lluny.

Fan olives per menjar
i l'oli que hi ha és bo
per untar el pa torrat
i la paella guisar.

(I què em dius de les carxofes?
(D'elles què vols que et diga.
A mi em van molt rebé
igual de nit que de dia.

Fregidetes i torrades
i a la paella servides,
també m'agraden amb truita
quan estan ben amanides.

(Dels tarongers, què m'expliques?
(Que són arbres molt bonics,
el mateix quan estan verds
que quan es troben florits.

De flor fina i perfumada
és tan blanca com al neu.
Al terreny valencià
la teniu per tot arreu.

Mes, la taronja és un fruit
dels millors i dels més sans.
Igual és bo per als menuts
com se'l mengen els més grans.

Carxofes i tarongers,
i sobretot oliveres,
em tenen enamorat.
Això us ho dic de veres.

J. Manuel Borràs i Mercè

ESCOLA

EL PRÒXIM CURS, ELS XIQUETS DE TRES ANYS ANIRAN A ESCOLA

«El curs que ve, 1997-98, el Col·legi Públic Felicinda Collell escolaritzarà pàrvuls de 3 anys», així ho va comunicar la Direcció Territorial d'Educació i, al mateix temps, va dir també les millores que s'havien de fer per a rebre uns alumnes tan menuts.
El Claustre del col·legi va acordar de situar el parvulari a l'aula que ara és d'audiovisuals. D'aquesta manera, s'obrirà una porta que donarà directament als lavabos, els quals s'adequaran a les necessitats dels alumnes.
També s'està condicionant el pati on jugaran: amb la instal·lació d'una fonteta menuda, graveta i uns quants jocs pensats per a alumnes tan peculiars.
Les parets del pati també s'ornamentaran amb una sèrie de dibuixos vistosos.
Cal adaptar-se als nous temps, i l'escola n'ha de ser la primera. Així doncs, tenim que el més grans d'Educació Secundària Obligatòria se'n van a Benicarló mentre que els menuts de tres anys se'n vénen a l'escola.

Manuel Anglès i Anglès

NOTÍCIES

CÀLIG, MÉS BLANC

El nostre poble ha respost molt bé a la iniciativa de fer més blanc i bonic el lloc que més estimem els calijons.
Amb la pintura subvencionada pel nostre ajuntament, dins de la campanya de l'any 1996, van ser pintades 27 façanes; però aquesta iniciativa va contribuir, sobre tot, a fomentar la il·lusió de unes persones preocupades per millorar el seu voltant i fer-lo més agradable.
Durant l'any 1997 hi haurà més ajudes per als calijons «pintors». A banda de rebre la mateixa subvenció a la pintura, oferida pel nostre consistori, la iniciativa privada oferirà embastides de fins a 8 m d'alçada (en mòduls de 2 m) que faran possible pintar còmodament façanes de tota classe. Informeu-vos-en a l'ajuntament.
Una altra iniciativa particular pintarà la capella de la Mare de Déu dels Desemparats i la de Sant Josep.
Passet a passet es fa el caminet.

Joan de la Figuera Bengochea

LA NEU VA ENFARINAR LES MUNTANYES DE L'INTERIOR

Encara que el pas del 1996 al 1997 ha conformat uns dies marcats per la neu i Càlig s'ha trobat immers dins d'aquest temps de neval, aquesta, tanmateix, no ha visitat la població. A pesar d'això, les serres que es veuen a una certa distància n'han estat enfarinades, algunes fins i tot durant bastants dies.
La imatge, darrerament inusual, d'aquestes muntanyes emblanquinades per la neu (com són el Montsià, el Turmell, el Montcaro i la resta de la serralada( ha afavorit un visió climàtica pròpia de l'hivern que alguns calijons van saber aprofitar per anar a veure més de prop.

A.Q.A.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ VALENCIANS TORNEN A FER ACTUALITAT EL TRANSVASAMENT DE L'AIGUA DE L'EBRE

Les intenses pluges del mes de gener van provocar un important augment del cabdal del riu Ebre i els embasaments del seu tram final van haver d'amollar aigua per tal de contindre una possible riuada que afectaria a tots els pobles propers a la desembocadura.
Aquest ha estat el motiu pel qual des de diversos sectors de la societat valenciana, sindicats, agrupacions agràries, sector polítics... s'ha aprofitat per a tornar a reclamar, amb intensitat, la finalització de les obres del canal Xerta-Càlig i dur endavant l'antic projecte de portar l'aigua de l'Ebre a les comarques de Castelló.
Aquesta notícia ha encapçalat, durant algunes setmanes, els titulars dels mitjans de comunicació valencians.

R.Q.L.

ALGUNS PROPIETARIS DE TERRA AL TERME DE CERVERA ES NEGUEN A PAGAR LA TAXA DE CAMINS

El dia 15 de gener, una trentena de persones propietàries de finques al terme veí de Cervera que es neguen a pagar la taxa de camins que cobra aquell Ajuntament, es va reunir per tal de trobar una eixida a la situació provocada per la recepció d'un avís d'embargament del compte bancari per part de la Diputació, si no fan efectiu el pagament d'aquesta taxa.
Aquesta negativa a pagar la quota destinada al manteniment dels camins ve motivada per l'actitud de l'Ajuntament de Cervera que, de forma reiterada, oblida d'arreglar els camins del seu terme que passen per la franja de terreny que es propietat dels calijons, és a dir els camins pels quals no passa cap cerverí i sí els calijons que tenen finques al terme de Cervera. Aquesta zona ocupa una superfície d'uns 6.000 jornals de terra, aproximadament, i ,tenint en compte que el terme de Càlig en té 8.235, hom pot fer-se una idea de la magnitud del problema.
Alguns dels presents van arribar a dir que hi ha una sentència que declara aquest impost no ajustat a dret, però alguns advocats consultats recomanen de pagar primer i després sol·licitar-ne la devolució. De tota manera, a partir de l'any que ve s'anul·larà aquesta taxa perquè serà la Diputació de Castelló qui donarà els diners a l'Ajuntament de Cervera per al manteniment dels camins, la qual cosa és una de les compensacions que rebrà aquell Ajuntament barata tindre l'abocador comarcal dins el seu terme.
La reunió va acabar amb l'acord d'enviar una comissió amb un membre de l'Ajuntament de Càlig per a entrevistar-se amb l'alcalde de Cervera abans que acabara el termini a partir del qual es procediria a l'esmentat embargament.
José Ballester, alcalde de l'Ajuntament de Cervera, s'ha compromès a entregar a l'Ajuntament de Càlig els diners que durant l'exercici de 1996 es van recaptar dels propietaris calijons, unes 300.000 pessetes, perquè es destinen a arreglar els camins de Cervera transitats pels calijons. També s'ha compromès a parlar amb la Diputació sobre el tema dels embargaments dels comptes bancaris.

R.Q.L.

EL POU MARTÍ S'HA ROBLIT

Els primers dies de febrer, possiblement com a conseqüència de les intenses pluges del mes anterior, l'estructura del pou Martí es va enfonsar i el forat, d'entre 10 i 14 metres de tollada, va quedar roblit.
Es creu que l'enfonsament ha estat produït perquè els dos arcs de pedra que sostenien l'estructura exterior visible del pou (talment com passa al pou d'en Bonet i el pou de Canet( devien fallar, i això va provocar que tant la balona de pedra com el brocal fet d'obra (construït a començaments dels anys setanta) com les piques que hi havia al voltant se n'anassen cap avall.
Una altra possibilitat d'aquest enfonsament és que en ser el terreny argilenc la paret haja donat provocant el solsiment del pou.
Les persones que hi han estat també pensen que el brocal d'obra devia caure sencer i ara deu estar entrebancat a mitjan camí de la caiguda i que la resta de materials s'han quedat damunt provocant d'aquesta manera el robliment pràcticament complet del forat de pou, tot i que per la banda de baix deu continuar estant intacte.

R.Q.L.

LA DIRECTORA GENERAL DE PATRIMONI VA VISITAR LA TORRE

El dia 4 de febrer, Carmen Pérez, directora general de Patrimoni de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, a suggeriment del Grup Popular de l'Ajuntament de Càlig i aprofitant la seua estança a la comarca, va visitar la Torre.
Les autoritats locals van informar la directora de l'estat actual de l'edifici i de les gestions que fins avui s'han dut a terme per a la seua restauració.
Carmen Pérez va ratificar l'oferiment fet per l'anterior director general, l'any l994, de fer les obres cofinançades, per a la qual cosa l'Ajuntament haurà de fer la corresponent sol·licitud quan surta al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana la convocatòria d'ajudes al patrimoni.

R.Q.L.

LA SOCIETAT DE CAÇADORS COL·LABORA AMB EL MANTENIMENT DEL GUARDA RURAL

La Societat de Caçadors ha regalat un vehicle Land Rover a l'Ajuntament de Càlig perquè l'utilitze el guarda de camp, ja que aquest funcionari també té, entre les seues obligacions, la salvaguarda de la zona de caça.
D'altra banda, la Societat de Caçadors ha fet una donació a l'Ajuntament de 500.000 pessetes destinades a l'arranjament dels camins del terme. Aquesta és «una manera de col·laborar amb el manteniment del guarda rural», segons ha manifestat l'alcalde de Càlig.

A.Q.A.

L'AJUNTAMENT PROJECTA EL CANVI DE LA LÍNIA ELÈCTRICA DEL SOCORS

L'Ajuntament té previst de canviar la línia elèctrica del Socors aprofitant l'ajuda que dóna la Diputació de Castelló per a fer el projecte i també la de la Conselleria d'Indústria i Comerç que subvenciona fins el 40% per a dur l'energia elèctrica als habitatges rurals. La intenció és subministrar de corrent elèctric els xalets del voltant, amb l'aportació dels seus propietaris, i il·luminar tot el paratge, incloent-hi el camí des de l'ermita fins al cementeri.
Tot i que la millor fórmula per tal de reduir l'impacte visual i estètic és el soterrament de la línia elèctrica, el projecte preveu l'alçament de torres perquè té un cost més reduït.

R.Q.L.

NOUS JARDINS PER A CÀLIG

L'empresa Evergrin, SL, de Benicarló, és l'encarregada de dissenyar i condicionar dos nous enjardinaments amb què dins de poc de temps comptarà la vila.
El primer d'aquests se situarà a l'entrada del poble, després de passada la redona que hi ha davant de ca Pablana, d'on, de l'actual vilaret, seran arrancades dues oliveres i se n'hi deixaran tres alhora que es posaran plantes ornamentals, gespa, una font d'aigua corrent i quatre fanals que serviran d'il·luminació. El pressupost del nou jardí voreja el milió i mig de pessetes, de les quals sis-centes mil es destinaran a condicionar la línia elèctrica.
L'altre enjardinament és la plantació de plantes aromàtiques (romer, timó, espígol...( a les vores de la sèquia del Socors fins a arribar al pont nou.
Pel que fa a la continuïtat de les obres dels lavabos que s'estan construint al paratge, l'Ajuntament de Càlig ha sol·licitat de l'Institut Nacional d'Ocupació alguns treballadors en atur per poder deixar-los acabats al més aviat possible.

A.Q.A.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
13 de gener de 1997

1. S'aprova l'acta de al sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/96, per un import de 4.531.105 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Miguel Angel Antolí Cabo i a Asunción Riera Borrás, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar de protecció oficial a l'immoble que hi ha al c. Rei En Jaume I, núm. 9. Exp. 89/96.
A Tomás Villanueva Martínez i a María José Antolí Cabo, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar de protecció oficial a l'immoble que hi ha al c. Peníscola, s/n. Exp. 97/96.
A Franz Josef Schwarz, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat al immoble situat al polígon 3, parcel·les 184 i 237. Exp. 100/96.
A Agustín Ribera Anglés i a Encarna Querol Borrás, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat situat al camí de Cervera o c. Peníscola, s/n. Exp. 91/96.
A María Luz Marzá Esteller i a José Luis Sorribes Fabregat, per a la construcció d'una planta baixa magatzem i d'una planta pis habitatge i d'una planta golfa a l'immoble que hi ha al c. el Canyeret, 4-6. Exp. 90/96.
4. S'informa favorablement de les sol·licituds formulades per Vicente Cuartero Pauner, en representació d'Hermanos Paulo, SL, per a la instal·lació de l'activitat destinada al comerç a l'engròs i l'emmagatzematge frigorífic (avícola i cunícula), emplaçada a l'av. en Blai Osanz, s/n; i per María Jesús Gilabert Antolí, en representació de Salazones El Pescador, SL, per a la instal·lació de l'activitat destinada a indústria conservera de peix, emplaçada a la partida dels Murons, polígon 3, parcel·la 285.
5. S'acorda, per unanimitat, adquirir els immobles situats al paratge de la Somada, polígon 11, parcel·les 105 i 106, per la quantitat acordada de 133 ptes/m2, per a destinar-los a béns de domini públic, com a zona d'esbargiment i d'esplai.
I adquirir 273 m2 de la finca situada al polígon 11, parcel·la 155, per la quantitat de 1.000 ptes/m2, inclòs l'IVA, per a destinar-la a béns de domini públic, com a zona d'accés al dipòsit de l'aigua.
6. S'autoritza a Antonio López Selma la instal·lació d'un rètol lluminós a la façana de l'immoble situat al c. Mare de Déu del Socors, 55.
Adherir-se a la petició de l'Ajuntament d'Elx, pel que fa a la sol·licitud de cessió temporal de la Dama d'Elx, amb motiu de la celebració dels actes del bimil·lenari.
Sol·licitar del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i, també, del Ministeri d'Afers Exteriors que s'incloga a Espanya dins del grup de països de la Unió Europea amb denominació de zona protegida, com a conseqüència de l'existència de bacteris cancrosi als cítrics.
7. S'acorda, per unanimitat, prorrogar el contracte que hi ha per a l'aprofitament del pasturatge, l'herbatge i la rostollada d'aquest terme municipal, per igual període i amb les mateixes condicions.
8. Diverses preguntes sobre l'associació Crema Catalana i les escoles.

SESSIÓ ORDINÀRIA
3 de febrer de 1997

1. S'aprova l'acta de al sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/97, per un import de 5.528.769 pessetes.
3. S'acorda concedir la llicència d'obres següent:
A Armando Tafalla Borrás, per a la rehabilitació de forjats a l'immoble que hi ha al c. l'Hospital, núm. 9. Exp. 1/97.
4. S'acorda, per unanimitat, prorrogar els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de neteja de les escoles i de l'ajuntament, el servei de manteniment del cementeri, la neteja del consultori mèdic, el manteniment del poliesportiu, i la desratització, la desinfecció i el manteniment de la depuradora, amb un augment del 3,5% de les retribucions.
5. S'aprova el compte de recaptacions que correspon a l'exercici de 1996, després de vists els informes emesos en sentit favorable.
6. S'acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló que realitze les obres que calguen a la depuradora municipal, que consisteixen en la construcció d'eres d'assecat i la instal·lació d'un sistema de recirculació forçada, i també la construcció d'un nou decantador, amb la finalitat d'aconseguir una utilització òptima d'aquestes instal·lacions.
Així mateix, i per unanimitat, s'acorda sol·licitar de l'Entitat de Sanejament d'Aigües, la modificació del finançament aprovat per al trienni 1996-99, com a conseqüència de l'elevat cost del consum energètic.
Es concedeix a José Luis Cuartero Morera l'autorització per a la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble de la seua propietat situat a la pl. Vella, núm. 2.
S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per la mercantil Construcciones J. Borrás, SL, com a garantia de l'execució de les obres de la «Casa de Cultura, primera fase».
S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic de proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al tercer trimestre de 1996.
7. S'aprova la certificació addicional per un import de 584.528 pessetes, que correspon, íntegrament, a l'obra d'«Edifici d'usos múltiples».
8. S'acorda refinançar part del deute creditici que hi ha amb el Banc de Crèdit Local, l'import del qual és de 19.100.000 pessetes, que correspon als darrers sis crèdits subscrits, amb aquestes condicions: termini, 6 anys; tipus d'interès: 8,35% el primer any, i la resta MIBOR més 0,75%; comissió de modificació 0,35%; comissió de cancel·lació: exempta; corretatge: sense despeses.
Així mateix, s'acorda transformar part de les operacions de tresoreria vigents el 31.12.96 a llarg termini i amb la mateixa entitat bancària.
9. S'acorda sol·licitar una subvenció, per un import màxim possible, a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per a dur a terme obres de millora al Col·legi Públic Felicinda Collell.
10. Diverses preguntes sobre l'ordenança de retirada de vehicles, l'expedient de la discoteca, l'edifici de la Torre i l'abocador mancomunat de residus.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA
20 de febrer de 1997

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova, per majoria, el pressupost municipal de 1997, que, resumit en capítols, és aquest:
Resum del pressupost municipal 1997
Ingressos
Capítol I. Impostos directes 23.126.000 PTA
Capítol II. Impostos indirectes 2.513.000 PTA
Capítol III. Taxes i altres ingressos 30.951.000 PTA
Capítol IV. Transferències corrents 27.000.000 PTA
Capítol V. Ingressos patrimonials 300.000 PTA
Capítol VII. Transferències de capital 20.060.000 PTA
Capítol IX. Passius financers 21.000.000 PTA
Total: 124.950.000 PTA

Despeses
Capítol I. Despeses de personal 27.453.000 PTA
Capítol II. Despeses de béns corrents i de serveis 46.350.000 PTA
Capítol III. Despeses financeres 4.743.376 PTA
Capítol IV. Transferències corrents 3.910.000 PTA
Capítol VI. Inversions reals 27.175.000 PTA
Capítol VII. Transferències de capital 9.000.000 PTA
Capítol IX. Passius financers 6.318.624 PTA
Total: 124.950.000 PTA

S'acorda concertar amb el Banc de Crèdit Local un crèdit per un import de 14.000.000 de pessetes per a finançar diverses inversions, amb aquestes condicions: un termini de 9 anys més un de mancança; tipus d'interès: MIBOR més 0,28%.

SESSIÓ ORDINÀRIA
3 de març de 1997

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts per un import d'1.328.807 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Vicente Bou Marín, per a la construcció d'habitatge i magatzem a l'immoble que hi ha al c. Marimon, núm. 30. Exp. 6/97.
A Nicolás Daniel Mínguez Muñoz, per a la construcció d'una elevació de 2 plantes habitatge i traster a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, núm. 95. Exp. 8/97.
4. S'acorda, per unanimitat, cedir l'ús de l'immoble conegut com a antic jutjat al Centre de Cultura Pere de Balaguer, i fins que se'n procedisca a la restauració.
S'acorda sol·licitar de l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM) una subvenció per import d'1.200.000 pessetes per a la realització de les obres de «Millora del paratge del Socors».
S'acorda adherir-se al conveni subscrit entre la Generalitat Valenciana i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies sobre la creació de les demarcacions territorials per a la prestació del servei de telecomunicacions per cable.
5. S'acorda, per unanimitat, sol·licitar una subvenció a la Conselleria d'Indústria i Comerç per a la realització de les obres d'«Electrificació del paratge de l'ermita».
6. Diverses preguntes sobre consum d'aigua en jardins públics, el projecte de l'edifici de la torre, l'obra de la Casa de Cultura i l'homenatge al senyor Bueno.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 1996/97

En aquest número és obligat començar aquesta secció fent un xicotet homenatge a Joaquín Redó Coca, que ha sigut durant les últimes temporades el president de la UE Càlig i que, després de patir una malaltia, ens deixava la primera setmana del mes de març. Des d'aquestes línies volem expressar el més sincer condol als familiars. Que al cel sia.
I passant ara a la part esportiva, hem de parlar de tres punts diferents:
Primer, cal animar els jugadors més joves de la UE Càlig, que són els xiquets del futbol 7. Aquesta especialitat, que s'ha posat en funcionament enguany, és una bona manera perquè els més menuts s'ho passen bé mentre juguen a futbol en un camp més d'acord amb les seues capacitats. Així és més difícil que s'avorrisquen i que es cansen de jugar.
El segon punt a tractar és l'excel·lent temporada de l'equip juvenil. És líder des que va començar la temporada, i porta una trajectòria regular i imparable. Si bé en alguns partits el joc no ha sigut molt bo, la superioritat del Càlig ha acabat imposant-se. De no passar res extraordinari, serà el campió i pujarà de categoria, la qual cosa és una bona notícia.
El tercer punt és el primer equip. A diferència del juvenil, està fent una temporada molt irregular. A pesar d'això, està fent una campanya prou bona i, avui, ocupa la quarta plaça a la classificació amb la possibilitat d'arribar fins i tot a la segona. La primera pareix, tanmateix, que està molt lluny per poder aplegar-hi.
Després del partit de Rossell, en què s'havien guanyat els últims cinc partits, arriba una petita baixada i, en els cinc partits restants fins a arribar a la fi de la primera volta, es van empatar dos partits a casa i se'n va guanyar un. Els partits jugats a Benassal i a Vilanova d'Alcolea es van perdre, encara que eren sis punts que entraven dins de les previsions perdre'ls.
Els dos partits empatats, davant de l'Albocàsser i l'Alcalà de Xivert, eren partits pràcticament guanyats i, a l'últim moment, es van perdre els dos punts. El partit contra Canet lo Roig es va guanyar per la mínima i amb un gran esforç.
La segona volta comença, entre victòries i derrotes, de forma irregular. A poc a poc la cosa s'ha anat arreglant i s'han tornat a fer molts de punts. Morella, Bell-lloc, els Ivarsos i el Benicàssim (en partit ajornat( han sigut un seguit de victòries, amb partits molt brillants i en moments francament molt bons. Com deia abans, però, hi van haver victòries còmodes contra la Salzedella i Tírig, per 2-0, però també tres derrotes als camps del Moró, el Benicense i la Vall d'Alba.

TAULA DE RESULTATS DE LA UE CÀLIG

24-11-96........... Càlig 1 - Albocàsser 1......................Gol marcat per Gregorio.
01-12-96 ...........Benassal 2 - Càlig 0
08-12-96........... Càlig 3 - Alcalà de Xivert 3..............Gols marcats per Martín, Morilla i Gregorio.
15-12-96 ...........Vilanova d'Alcolea 2 - Càlig 0
22-12-96 ...........Càlig 2 - Canet lo Roig 1..................Gols marcats per Raúl i Gregorio.
29-12-96 ...........Atzeneta del Maestrat 1 - Càlig 1......Gol marcat per Raúl.
05-01-97........... Descansa el Càlig.
15-01-97 ...........Càlig 2 - La Salzedella 0...................Gols marcats per Martín i Gregorio.
19-01-97 ...........Sant Joan de Moró 4 - Càlig 2..........Gols marcats per Michel (2).
26-01-97 ...........Càlig 2 - Tírig 0................................Gols marcats per David i Víctor G.
02-02-97 ...........Benicense 2 - Càlig 0
16-02-97 ...........La Vall d'Alba 2 - Càlig 1.................Gol marcat per Cristóbal.
23-02-97 ...........Morella 0 - Càlig 1...........................Gol marcat per Gregorio.
16-03-97 ...........Càlig 3 - Bell-lloc 2..........................Gols marcats per Morilla, Michel i Cristóbal.
23-03-97 ...........Els Ivarsos 0 - Càlig 3......................Gols marcats per Víctor C., David i Cristóbal.
28-03-97 ...........Càlig 6 - Benicàssim 2.....................Gols marcats per Cristóbal, Colmar, Víctor C. i Morilla (3).

Víctor Caballer