UNA RELACIÓ NO DITA A LA FESTA

Josep Manuel Borràs Mercè va escriure fa bastants anys una relació per a una festa que aleshores no es feia i que va titular Lloa humorística per a la festa de Sant Vicent. Ara, tenim l'oportunitat de recuperar-la i donar-la a conèixer.

Estimats germans de Càlig,
estimats els forasters,
que heu vingut en aquest dia
festa de Vicent Ferrer.

Tots sabeu que és costum nostra,
quan al sant ja s'ha lloat,
per a diversió del poble
afegir segona part.

Una part que amb ironia,
sense cap mala intenció,
de coses que ací han passat
se'n faça una relació.

Ara vull fer-vos memòria
d'una cosa original
d'aquell temps que disfrutàrem
d'un alcalde molt formal.

Sabent el valor que té
per a un poble de secà
disposar d'aigua corrent,
en buscar-la va pensar.

És un home, tots sabeu,
que si a Càlig no ha fet res
no és per mala voluntat,
és que no en sabia més.

Deixem ja tantes raons
i poseu l'orella fina,
sabreu el que fa alguns anys
el nostre poble volia.

El nostre senyor alcalde
es va fer molt popular
desitjant que el nostre terme
fóra horta i no un secà.

Se'n va anar a Castelló
a buscar un bon saurí,
un home que sap a on
podrà l'aigua fer sortir.

Un bastó de garrofer
a les mans del saurí,
en el lloc que se li planta
l'aigua es troba per allí.

Ja ha vingut aquell sant home,
a les mans el bastonet,
rebuscant per tot el terme
si se li posarà dret.

El portal de la Font és
a on primer fan el forat,
però terra i molta argila
solament allí han trobat.

Del llevant fins al ponent
i del nord fins al migdia
van buscant el tresor
que un cabal d'aigua seria.

Ací a Càlig no se'n parla
més que d'aigua i de saurí,
de carxofes i bajoques,
safanòries i panís.

Tot el poble entusiasmat,
homes, dones, xics i grans
van seguint a l'home savi
amb la vareta a les mans.

Si se planta el bastonet
o si el pèndol li va i ve
ja tenim l'aigua al poble,
d'aigua el poble n'està ple.

Homes hi ha que són incrèduls,
gent que viu de mala fe,
gent que tot ho mira negre,
que en el món res troben bé.

Més, també n'hi ha de zelosos,
dones i homes, clar està,
que estan plens de tanta enveja
del qui l'aigua sap trobar.

Volen tots provar fortuna,
si se'ls hi planta també,
i no queda a tot el terme
ni un sol brot de garrofer.

D'entre els pocs afortunats
de virtut tan especial
està un matrimoni jove
que el seu nom jo vull callar.

És ella molt bona xica
i el seu home és molt bon xic,
però a n'ell no se li planta
i a la seua dona sí.

Al marit no li fa pena
perquè és bo d'aconsolar,
si al pobret no se li mou
a la dona li mourà.

Però estava pensatiu,
la vareta, contemplant:
"a la dona se li planta,
a mi, de cap per avall".

Al fi, s'ho va pensar bé,
fora les cavil·lacions:
"provarem si trobem aigua,
ací no hi ha més botons".

A un carrer del nostre poble
tenen un celler molt gran
i a les mans vareta i pèndol
a buscar aigua se'n van.

Veuen ells els Corredors,
les Covasses, Torradells,
convertir-se tot en hortes,
plens de roses i clavells.

"Au, xiqueta! -diu content
l'home que és molt decidit.
Ja no cal pensar-ho més,
a buscar l'aigua s'ha dit.

Portaré un pic i una pala,
porta tu el cabàs, amiga,
anirem traent la terra
a poc a poc, sense fatiga."

Les mans han posat a l'obra
començant el seu treball,
i posant el seu esforç
el pou van fent per avall.

"Ai, ai, ai! -diu, esglaiada.
Què hi ha? -diu l'home, formal.
Que surt aigua calenteta,
deu ser una font termal.

Calla, tonta, no t'esglaios,
perquè eixa aigua calenteta
ara l'acabo de fer
per no pujar l'escaleta."

Uns deu metres tenen fets
i un raig d'aigua s'han trobat.
Per poder bé treballar
una gran bomba han posat.

Tot el poble n'està ple
del profit del seu treball
i se'n va tota al gent
a mirar el reguerall.

Però molt desenganyat
nostre Càlig n'ha sortit
quan ha vist l'aigua que xorra:
un raget com el meu dit.

Però l'amo no desmaia
ja que d'aigua no n'hi ha prou,
ell no afluixa la barrina
i fa per avall el pou.

Ai, que d'aigua no en surt més!
El xorret se'ls hi ha secat,
i un pou que estava propet
també eixut se l'han trobat.

Adéu aigua, sèquies i horta,
adéu duros, il·lusions,
adéu cebes i bajoques,
safanòries i melons.

Visca sant Vicent Ferrer!
Visca Càlig, nostra vila!
Visquem tots els calijons
que fem festa en aquest dia!