Revista nº 59.- Abril - Maig - Juny 2004
Sempre ens ha fascinat la vista de Càlig venint des de Cervera.
Un cop passada la ratlla de terme que separa ambdós pobles i arribats al repeu del coll de la Somada, es desplega al davant nostre, com si d’un ventall fet a posta es tractés, una panoràmica farcida d’elements geogràfics, paisatgístics i humanitzats, on hi cap quasi tot: la plana que s’estén fins allà a la serra, amb el Montcaro; el majestuós Montsià i l’isolat Puig; el començament del pla que acaba en arribar a la Mediterrània, mostrada en la grossa línia blava pinzellada a l’horitzó, una planura cada cop més plena de construccions aïllades que creixen envoltades del paisatge verd fosc que brinda la vegetació vista en conjunt d’aquesta contrada; al fons, acaronant la mar, Vinaròs, i al nostre davant Càlig, darrer estrep de les serres que configuren el Maestrat vell, que sense esperar-ho se’ns presenta alterós, envoltat de camps de conreu i de cims coberts de malesa.
Amb les lletres escrites dessús no pretenem fer fora les panoràmiques que ofereixen de Càlig la vinguda per les altres vies de comunicació que condueixen fins a la població, ben al contrari, puix que a la que ve de Sant Jordi, una vegada vençut el pas del coll de Cabanes, hom divisa la imatge del poble emergent entre el paisatge, fins que tot d’una s’enlaira com un roquissar descantellat a la vora d’un riu eixut i cobert d’una vegetació que li hauria de ser inusual.
També des de la carretera que duu a Vinaròs, el nostre poble pren una bellesa particular, que té l’atractiu de guanyar amb la distància, mentre les serres onejades que li fan de fons mostren una imatge del poble abocat cap a terres farcides de turons.
Però és des de Benicarló que Càlig perd part del seu encant, només el pas pel desviament trenca la imatge forjada en poc temps d’haver-se topat simplement amb un conglomerat d’edificis amuntegats des d’on, vists amb atenció, sobresurt el coronament de la Torre.
I què n’hem de fer! Aquesta darrera és tot just l’entrada a la població més transitada per la majoria de vehicles que provenen de la principal via de comunicació costanera i que s’endinsen cap a l’interior.
Tot plegat, però, Càlig, vist des de fora ofereix unes estampes increïblement encisadores, sols cal trobar els punts de mira més adequats per gaudir-lo, la resta l’haurem d’afegir nosaltres.
L’oratge del temps pasqual
Hi ha una vella creença a la població sobre l’oratge, i és aquesta: l’oratge que faça mentre el Nostre Senyor és al monument, serà el que farà durant els quaranta dies següents.
Així, doncs, cal prendre nota a Setmana Santa de com va l’oratge mentre el Nostre Senyor roman al monument, que abraça part del Dijous Sant i part del Divendres Sant, perquè si plou durant aquest període de temps, hi haurà pluges al llarg de quaranta dies, però si fa bo, el sol hi lluirà.
El cap del riu
Les fortes pluges que s’esdevenen sobretot a la tardor afavoreixen la baixada del riu o rambla que voreja Càlig. Aquest fet que de normal es repeteix una o més vegades a l’any –encara que, segons hem sentit a dir, l’any 1897 hi va baixar aigua durant tres mesos seguits– congrega molts veïns de la població a la vora de la riba que dóna al poble, els quals gaudeixen de l’espectacle i valoren la força i l’amplada de les aigües.
Tanmateix, si anem a veure baixar el riu, cal que siguem espavilats i ser-hi ben abans que les aigües n’omplen el llit perquè, segons diu el costum, aquells que quan baixe el riu li toquen el cap gaudiran tot l’any de bona salut o també que mai no moriran de joves sinó que més bé arribaran a vells.
Tot un fet que ens convida a estar ben a l’aguait quan tinguem la sospita o sapiguem de cert que el nostre riu baixa.
VINT ANYS DE RÀDIO A CÀLIG (II)
1.2 De l'emissora nova al canvi de direcció (1986-estiu 1987)
a) La programació.
Com diu Joan, «Ràdio Jove va començar amb una base musical i la gent et demanava cançons. A partir d'aquí ja va aparèixer gent amb inquietuds». Totes les inquietuds hi tenien cabuda, perquè «Ràdio Jove era una emissora oberta a tota la gent que tinguera ganes d'aportar alguna cosa». Una de les primeres aportacions la va fer Jesús Damián, que, amb 5 o 6 anys, va començar a fer un programa cada diumenge de les 12.00 a la 13.00 h, ajudat per son pare, José Anglés, que li preparava el guió. El programa es deia El Supertrònix, que li'l van traure d'una sèrie famosa de dibuixos animats. A banda de posar música, Jesús feia concursos cada cert temps i regalava contes. «El telèfon treia foc, com en tots els programes que es feien llavors». A més, el programa rebia moltes visites perquè es feia just en acabar la missa. El programa tenia tant d'èxit que «als dos mesos d'emetre's, una emissora d'àmbit comarcal com era Radio Nueva va tindre la feliç idea de plagiar-lo»; el programa el feien cada dissabte al matí. Segons Joan, «érem insignificants, però teníem prou enginy i prou qualitat perquè emissores grans ens escoltaren i, a més, seguiren la nostra iniciativa».
La programació va anar ampliant-se a poc a poc, fins al punt que va arribar un moment en què hi havia una graella estable. De dilluns a divendres, cada vespre, de les 19.30 a les 20.00 i de les 20.30 a les 21.00 Joan feia Comunication. «La veritat siga dita: va hi haure una temporada en què a Radio Nueva hi havia un programa que es deia "Imagination", que el feia Agustí Prades Simó. Per tocar-li la moral, li vaig posar "Comunication"; ell rebia 10 trucades i jo en rebia 21».
També de dilluns a divendres, de les 20.00 a les 20.30 feien els Informatius o bé M. Dolores Batiste o bé Juan Manuel Conesa. Com en la resta d'emissores, les notícies s'extreien dels diaris. En el cas de Ràdio Jove, en els Informatius llegien el Castellón Diario, de tendències conservadores; el motiu de la tria del diari no era polític –tot i que l'Ajuntament ho criticava–, sinó merament pràctic: un dels col·laboradors de Ràdio Jove treballava a la redacció d'aquell diari i, com a conseqüència, els caps de setmana resultava gratuït. El diari el portava cada dia el conductor del cotxe de línia. Els Informatius de Ràdio Jove, que «no tenien res a envejar als que feien altres emissores de la zona», «donaven molt de joc», perquè s'hi podien incloure temes de darrera hora. Així, per posar-ne un cas, segons recorda Joan, «un dia va visitar el poble un diputat jordià i Agustí el va portar a l'emissora perquè coneguera els estudis de Ràdio Jove, perquè aquell senyor n'havia sentit parlar molt, i el vam entrevistar improvisadament. Vam estar parlant, sobretot, de la caiguda de preu de la rebuda».
Cada dilluns, de les 21.00 a les 22.00 de la nit, Juan Manuel Conesa conduïa el programa esportiu Ràdio Sport, mentre que de dimarts a divendres Joaquín Vizcarro feia Love Story de les 21.00 a les 22.00, on llegia poemes i posava balades, i Emilio Luis Gil feia Los silencios de la noche de les 22.00 a les 23.00, magazine de música, consells, cinema i suspens que en divendres s'allargava fins a la mitjanit i que els dissabtes es repetia de les 22.00 a les 00.00 del matí.
Cada dissabte, a les 12.00 del matí, hi havia música actual i de les 14.00 a les 15.00 Santi Monroig posava música clàssica. A les 15.00 el bisbe de Tortosa tenia un programa d'un quart d'hora que es deia Palabra de amigo. Més avant, per la seua banda, els testimonis de Jehovà també van demanar el seu espai radiofònic. De les 16.00 a les 18.00 Juan Zaragozá portava Davant lo vent, un programa en què es tractaven temes diversos, sobretot d'ecologia, i on sonava música clàssica, balades, etc. I de les 19.00 a les 21.00 de la nit María José Batiste i Juan Manuel Conesa feien Ménage a trois, un programa concurs de caire cultural que «era capaç de fer moure totes les enciclopèdies del poble –i de fora del poble»; cada resposta encertada era un punt i al cap del mes sumaven els punts i donaven un premi al guanyador: un llibre, un disc, un detall, etc.
Cada diumenge començava la programació a les 09.00 del matí amb De festa en festa, un programa que feia Joan mateix fins a les 12.00 i del qual recorda una anècdota, i és que un dia es va presentar a l'emissora Joaquín Redó (Coca) amb una caixa de botelles de cava disposat a regalar-les a tots els que telefonaren en aquell programa. A l'estiu venia La Coctelera, un programa conduït per Joaquín Marzá Mercé i Cristina en directe des del Poliesportiu; segons Joan, la seua presència deguera fer impacte, perquè anaven amb banyador i tenien un para-sol, papers i un micròfon. De les 12.00 a la 13.00, venia El Supertrònix, però un dia de 1987 es va acabar; eixe espai lliure el va ocupar no molt més tard Aureli Querol amb La Pujada i l'Avallada, un programa cultural que tenia l'objectiu de divulgar dades històriques i aspectes tradicionals de la vida calijona. Finalment, de la 13.00 a les 14.00 Joan feia Los Súper 20, un programa de música actual. A les 14.00 acabava l'emissió, però a la vesprada solien quedar Joan i uns quants col·laboradors per a posar propostes damunt de la taula i gravar capçaleres, les quals «s'han intentat enregistrar en casset des del primer dia».
També feien col·laboracions molt sovint José Selma, que posava música marxosa per als jóvens, Elena Sorlí i Emilio Cuartero. José Onofre, el practicant, i Vicent Castelló, el metge, feien també un programa de salut cada mes i sempre portaven un especialista; «jo recordo que en aquells modestos estudis de Ràdio Jove va arribar a estar fins i tot el dermatòleg de la comarca, el doctor Hidalgo». Fins i tot, cada mes parlaven uns encarregats d'un centre de rehabilitació de drogodependents de Peníscola. I també, cada cert temps, J. Manuel Borràs Mercé enregistrava poesies que s'anaven passant cada setmana.
Pel que fa a la llengua, segons comenta Joan, «al principi, les caretes de presentació de l'emissora sortien en castellà, perquè no sé per quina raó es creia que parlar castellà davant d'un micròfon era més correcte». No obstant això, bona part de la programació es feia en valencià, òbviament, fins i tot quan hi havia discursos que calia escriure. Però el valencià i el castellà, amb més poca freqüència, no eren les úniques llengües que hi gastaven: tal com recorda Joan, de tant en tant telefonaven francesos i anglesos –mostra això d'un turisme incipient–, i la faena era d'ells per a entendre's.
b) L'èxit.
Ràdio Jove va anar enlairant-se dia a dia ja des del començament, i tot gràcies a un seguit de factors confluents. I el primer factor era l'audiència que tenia la ràdio en general en aquell moment, contràriament al que passa avui. Per un altre cantó, Joan comenta, per exemple, que Ràdio Jove «va ser un fenomen perquè vam agarrar uns anys en què la ràdio de la comarca deixava molt que desitjar». Però potser la raó de pes raïa en la no-professionalitat: com que les ràdios de la comarca eren professionals i al vespre plegaven –excepte a Radio Nueva, on «entrava Ángel Giner amb els esports, començava a brams i allí no se sentia res»–, les emissions de Ràdio Jove, com que no era una ràdio professional, arribaven quan les altres tancaven. «La gent de la comarca ho tenia clar: quan es feien les set de la tarda, giraven la roda i es quedaven amb Ràdio Jove, que tenia la millor música i, una gent que, a pesar que portava un grapat d'hores a l'esquena, estaven d'humor». A més, Joan, lluny de considerar malagradosa la no-professionalitat, la troba una condició beneficiosa, atès que d'aquesta manera la ràdio es fa amb ganes i desinteressadament. Segons diu, «la ràdio era i és un hobby per a mi» i té clar que no voldria dedicar-s'hi professionalment, ni llavors ni ara ni mai. «Jo recordo que va vindre una gent de Gàtova a interessar-se com i per què s'havia muntat l'emissora i quin rendiment se'n treia. Si vas a muntar una emissora i la primera cosa que penses és quants diners t'embutxacaràs cada mes, dubto que pugues arribar al que vam arribar nosaltres. Quan una cosa es fa per gust i amb ganes, ni es miren hores, ni es miren diners i això la gent que està a l'altra part del micròfon també ho percep».
Efectivament, el fet que Ràdio Jove la fera gent treballadora que per voluntat pròpia i per plaer hi col·laborava desinteressadament en hores de lleure, això va contribuir a l'èxit de l'emissora. I és que eixe fet comportava conseqüències no poc favorables: els col·laboradors eren sobretot jóvens, eren del poble, treballaven a prop i, per tant, la mena de programes que feien eren, a més de variats, planers i molt propers als oients –i alhora aparentment professionals. A això cal sumar la discoteca tan actual de què disposava Ràdio Jove, gràcies, sobretot, al fons inicial que van aportar Joan i Javier pels contactes amb la Swing i a la curiositat amb què Joan i uns quants col·laboradors anaven fornint de discs nous l'emissora.
Amb tot això, no és estrany que sobretot la gent del poble confiara molt en Ràdio Jove i hi participara bastant. És a una de les participacions –la d'Inés, la del Bar, la més assídua de totes– que Joan atribueix una altra de les causes de l'èxit de Ràdio Jove: i és que «Inés sempre tenia la paraula perfecta per a fer riure no només al que estava a l'altra banda del telèfon, sinó a tota la gent que estava escoltant la ràdio».
Però no només hi participava gent del poble: el fet que Ràdio Jove arribara a tota la comarca va fer que no poca gent de fora hi confiara la paraula. «De Vinaròs hi havia molta audiència. Jo recordo que un diumenge, després de dinar, vaig anar a Vinaròs a fer el cafè, perquè una persona, que em picava totes les setmanes, tenia ganes de conèixer-me. I recordo que un altre diumenge vaig anar a Sant Jordi a fer unes copes, perquè hi havien dos oients que tenien ganes de conèixer aquella veu amb la qual parlaven tots els caps de setmana». Joan conclou que «per mitjà de la ràdio vaig fer moltes amistats, encara que només fóra per telèfon».
Amb tot, no només eren els particulars els que apostaven per Ràdio Jove, sinó també establiments, comerços, associacions, etc. Per posar-ne uns casos, Bazar Hong-Kong feia donacions de regals; els cinemes Capitol i Regio regalaven entrades només pel fet que n'anunciaven la cartellera a Los silencios de la noche; l'estiu del 87 els establiments de la vila regalaven consumicions barata promocionar-se. A part, hi havien premis i concursos; «diners no n'hi havien, però donàvem fins a discos». Tot i això, però, Ràdio Jove no va fer mai publicitat per a comerços; en canvi, sí que en feia, és clar, per a activitats culturals: «la Societat Cultural Alambor de Benicarló ens enviava circulars amb els actes que programaven».
Tot plegat va fer que Ràdio Jove s'anomenara bastant, fins al punt que, de tant en tant, en sortien notícies al Castellón Diario. Però no arribava només ací la cosa: «s'interessava per Ràdio Jove gent de Sant Mateu, de Vinaròs i, fins i tot, de Gàtova». Joan és coneixedor que, «des del Centre Cultural de Sant Mateu, estaven com a bojos a veure com cabdellaven a l'Ajuntament per a muntar-se l'emissora allí dalt i fer una ràdio similar a la que es feia aquí; no ho van aconseguir. Sí que ho van aconseguir al cap d'uns anys a les Coves de Vinromà». L'emissora va rebre unes quantes visites de gent de fora interessada i era de veure com es quedaven de despagats quan xafaven aquell local; tothom sense excepció acabava preguntant-se: «i això és la famosa Ràdio Jove?!». Avui Joan recorda aquestes anècdotes entre rialles.
Després de tot, l'èxit més gratificant és que Ràdio Jove, a més de ser «un punt d'unió» –fins al punt que n'han sortit no poques parelles–, va servir de llançadora per a alguns jóvens i va acabar fent planter. Tal com explica Joan, «des de Ràdio Jove va hi haure gent que va deixar clar que tenia actituds més remarcades per a fer ràdio. En la primera etapa, estant jo dirigint l'emissora, gent com David Marcoval va passar per Los 40 Principales i Ràdio Nou. En l'etapa posterior, gent com Pepa Prats va passar per Los 40 Principales i Onda Cero».
c) Els vuit mesos darrers.
Segons diu Joan, «les bones relacions que he tingut sempre amb la gent del món de la ràdio, van fer possible que Julián Segarra, el que encara ven conyacs, col·laborara i ens fera modificacions. Quan vam tindre l'equip nou, el de 20 watts, l'antic el vam modificar per tal de fer connexions a unitats mòbils». Això va permetre que el Nadal de l'any 1986 es radiara en directe, amb una qualitat acceptable, el lliurament de cartes al patge reial a l'ajuntament antic. A més, Ràdio Jove va retransmetre alguns actes religiosos. Aquell Nadal, no contents amb les 24 hores de l'any anterior, va ser el de l'emissió de les 48 hores seguides en directe.
Entre finals d'eixe any i principis de 1987, Joan va veure la necessitat imperiosa d'ampliar i actualitzar la discoteca de l'emissora. Amb eixe objectiu, i vist que econòmicament Ràdio Jove no se sustentava –la darrera bobina per a magnetòfon que van comprar costava 7.000 pessetes–, Joan va fer un escrit a l'Ajuntament en què demanava una subvenció, per a la qual cosa al·legava que la Banda de Música Sant Llorenç tenia una subvenció anual de 450 mil pessetes per sis actes a l'any, mentre que Ràdio Jove, que funcionava tot l'any, no veia ni un duro. El cas és que l'any 1987 Ràdio Jove va començar a rebre una subvenció de 400 mil pessetes; això va ser ben positiu per a l'emissora, però per a Joan va acabar sent el principi del final.
Joan anava fent la seua com fins llavors. Des de la subvenció, va començar a freqüentar MuchMusic de Benicarló –lluny parava ja l'Alcampo de Castelló. Però no content amb això, el seu tarannà exigent el portava a demanar a l'Ajuntament dos condicions més per a fer de Ràdio Jove una emissora amb nivell. Per un costat, com ell mateix diu, «no em vaig cansar mai de demanar a l'Ajuntament que fera els tràmits per a sol·licitar la freqüència». Aquell tràmit, que era molt més fàcil que ara per la «sincronització política», no s'ha fet mai perquè no hi ha hagut interès, ja que «molestava la paperassa»; la manca d'interès quedava demostrada quan deien: «si igual anem, per a què ens cal?». Per un altre costat, Joan va estar negociant amb l'alcalde per a intentar emplaçar la ràdio al saló d'actes de la Cambra Agrària i per a instal·lar l'equip amb reemissor a la muntanya del Socors. Però la resposta va ser negativa: li van dir que no era bona idea perquè la Cambra Agrària tenia aluminosi i que l'emissora es traslladaria a la casa de la vila tan bon punt es fera nova (va ser l'any 1990). Ell no hi va estar d'acord perquè l'emissora, estant tan baixa, perdria l'abast d'ona.
Dèiem adés que la subvenció va ser per a Joan el principi del final per una raó senzilla que es pot resumir així: ell i Javier van crear una emissora que era d'ells (84-85); a poc a poc es van sumar a la proposta privada uns col·laboradors (85); la necessitat econòmica va obligar a fer socis, però els diners que en treien ja no eren particulars, sinó comuns (86); la subvenció va acabar fent que l'emissora fóra declarada pública, de manera que Joan, la raó de ser director del qual era que ell va crear l'emissora i que gran part del capital va aportar-lo ell, va anar perdent consideració. Així, allò que ell exigia en els inicis, quan ho exigia en eixe moment, se li tornava en contra. Joan era el que obria i tancava l'emissió, el que donava hores per a anar omplint la programació, el que havia de renyir amb els que feien algun mal ús o deien alguna bestiesa, el que havia d'aguantar les carades de l'Ajuntament. En conseqüència, com ell mateix reconeix, «quan me'n vaig anar, vaig saber que per a alguns col·laboradors jo era un gran dictador».
En efecte, Joan va decidir marxar, molt a desgrat seu. Ho va fer l'estiu de l'any 1987, quan es respirava tan mal ambient, per factors molt diversos, que ell tenia la sensació que, en cas que hi haguera seguit, s'haguera quedat a soles. «La convivència no existia», segons Joan; no debades Aureli Querol havia marxat una setmana abans que ell. Tal com Joan confessa, «quan arribes a un moment en què hi ha tants col·laboradors i cada u tira pel seu cantó, això vol dir que falla alguna cosa. Suposo que el que fallava era la meua exigència diària perquè allò s'autosuperara. Va arribar un moment en què em vaig adonar que jo els havia exigit tant que allò deixava de ser un hobby per a ser un martiri continu; però és que els col·laboradors no s'adonaven que jo m'estava automartiritzant contínuament».
Ràdio Jove seguia avant, però sense un cap que en marcara el rumb amb rigorositat. El fitxatge de Nacho Robledo només va aconseguir canviar la freqüència al 96 FM i la introducció de publicitat. Segons Joan, «el camí s'havia fet de 1985 a 1987». L'aventura de Joan Marzà a Ràdio Jove havia acabat, però no sense un sentiment d'impotència: «em va caure malament anar-me'n, perquè en aquells anys Ràdio Jove per a mi era com una xiqueta que havia criat jo». Tanmateix, les seues ganes de fer ràdio no el van deixar indiferent. Sense esperar molt, va començar de seguida a participar en un curset de ràdio a la Universitat Popular de Benicarló i, no molt més tard, s'encarregava de fer la publicitat per a la Sala 4, pub on va estar treballant. Vista aquella aventura avui, Joan en fa balanç i considera que «el poble estava en un moment de molts canvis i Ràdio Jove era un canvi més i va ser ben rebut».
Felip Gumbau i Morera
RECTIFICACIONS AL DARRER ARTICLE DE MARIA ÀNGELS DE LA FIGUERA
Tothom és lliure d’escriure un article sobre un tema de caràcter general, tanmateix això no és així quan a l’article s’escriuen noms, cognoms, dades... de persones que ja han mort o no, però que tenen parents als llocs on arriba la publicació.
A més a més, si les dades que s’hi publiquen són incorrectes, les persones afectades tenen l’obligació moral de demanar que també s’hi publiquen les rectificacions corresponents, ja que molts lectors guarden la publicació i les futures generacions poden donar per bones unes dades que en part són incompletes o incorrectes.
No vull entrar en una dinàmica inútil i inacabable de «tu em rectifiques!», doncs ara jo «rectifico el que tu has rectificat». Crec que el fet positiu seria el de no publicar articles personalitzats sense tenir l’autorització per escrit dels familiars afectats.
Segons consta a l’Arxiu de la Família de la Figuera, pel que fa a l’article “Cases benestants de Càlig (X)”, publicat a la revista Vila de Càlig número 58, són incorrectes les dades següents:
1. Rosalía Comes Aragó. Es va casar amb el metge de Càlig (ho havia estat també de Peníscola) Juan Bautista Méyer Agramunt, natural de Benicarló. La gent del poble l’anomenava el metge gran, perquè era molt alt.
Rectificació: el metge Juan Bautista Méyer Agramunt era de Benicarló, i no de Càlig com diu l’article de Maria Àngels.
2. José Manuel Pastor Font. Va nàixer a Sant Mateu. Doctor en Lleis. Es va casar a l’església de Càlig, l’11.05.1800, amb María Vicenta Josefa Teresa Centelles Aragó, nascuda a Càlig el 17.07.1783, a les sis de la tarda (els seus padrins de bateig van ser Bernardo Aragó i Rosalía Arquimbau), amb dispensa del bisbe de Tortosa, monsenyor Antonio-José Salinas y Moreno, i els testimonis Mn. José Mañes (prevere beneficiat de l’església de Sant Mateu) i el calijons Ramón Miralles i José Lacruz. Els va casar amb les paraules in facit eccesie el prevere de Càlig Mn. Vicente Forés.
Vicenta Centelles Aragó va morir a Càlig i va ser soterrada el 29.10.1791 a la capella de Sant Antoni Abat, de l’església parroquial.
Rectificació: segons les meues notes, van tenir vuit fills i no tres, com diu l’article de Maria Àngels. Van ser aquests:
a) Maria Vicenta Pastor Centelles. Es va casar el 17.05.1839 amb Juan Ramón de la Figuera Huarte. Va enviudar i es va tornar a casar amb el calijó Pascual Aragó Agramunt el 05.01.1854.
Rectificació: el cognom del meu rebesavi no era Ugarte sinó Huarte.
b) Pascual Pastor Centelles. Va nàixer a Càlig el 06.11.1818. Els padrins del bateig van ser Genaro Pastor Centelles i Francisca Pastor. Es va casar amb Francisca Aragó Agramunt i no va tenir successió. Va morir a Benicarló el 1868, a l’edat de 50 anys.
Rectificació: és Francisca Aragó Agramunt i no Joaquina Aragó, com diu l’article de Maria Àngels.
c) Genaro Pastor Centelles. Va nàixer a Càlig el 1807 i va morir a Madrid el 02.12.1838, a l’edat de 31 anys. Advocat. Veí de Madrid. Es va casar amb María Encarnación Huerta Cortula, natural d’Oriola, filla petita de l’alcalde major de Madrid entre 1817 i 1830.
d) Francisco Pastor Centelles. Va nàixer el 1809 i va morir a Càlig el 07.08.1844, a l’edat de 35 anys. Monjo de clausura de Santa Maria de Montesa.
e) Manuel Pastor Centelles. Va nàixer a Sant Mateu el 1806, i va morir en aqueixa vila el 31.01.1833, a l’edat de 26 anys.
f) José Ramón Pastor Centelles. Va morir el 04.11.1805, sent un xiquet. Se li va fer un soterrar d’àngel, i va ser soterrat a la capella de Sant Joan de l’Hospital, a Càlig. Va signar l’acte de defunció fra Josep Blanch, rector de Càlig.
g) Tomás Pastor Centelles. Va nàixer a Sant Mateu el 14.06.1823. El va batejar fra Miguel Mateu i van ser els padrins Genaro Pastor i Tomasa Pastor. Va morir fadrí a Càlig el 14.04.1852, a l’edat de 28 anys.
h) Ramón Pastor Centelles. Va nàixer a Càlig el 18.03.1825. El va batejar fra Manuel Pitarch. Va ser notari a Castelló de la Plana i va morir en aquesta ciutat el 1879, a l’edat de 54 anys.
3. Pedro Pastor Huerta. Va nàixer a Madrid el 06.02.1838. Va ser batejat a la parròquia de Sant Llorenç i van ser padrins el seu oncle, Pedro Huerta, d’Oriola, solter i oficial retirat, i la seua tia Blasa Huerta.
Advocat. Va ser diputat per Saragossa, pel Partit Liberal, a les Corts Constituents de 1869, secretari del president del Govern, Praxedes Mateo Sagasta, i secretari del ministre de Gràcia i Justícia de la Primera República, Cristino Martos, que després va ser president del Congrés amb la Restauració Borbònica.
Va ser propietari del Mas de l’Andalús (la Salzedella) (on avui hi ha una àrea privada de caça), i, per saldar un deute, el va vendre a son cosí José Ramón de la Figuera Pastor. Tenim, a l’escala de la casa de Càlig, una fotografia seua dedicada. Familiarment el cridaven ‘Perico’. Va morir a Madrid el 1872, a l’edat de 34 anys.
Rectificació: Pedro Pastor Huerta no va deixar a son cosí de Càlig, en herència, el Mas de l’Andalús, com diu l’article de Maria Àngels, sinó per saldar un deute, ja que pràcticament no es coneixien i no van tenir quasi relació, i menys encara per fer-lo hereu.
A més d’això, diu l’articulista que «com no portava el cognom Aragó, va deixar l’herència a un cosí de Càlig». Pregunto: és que sols heretaven els qui portaven el cognom Aragó? Ell es deia Pedro Pastor Huerta, com va poder heretar alguna cosa si no es deia Aragó? No entenc el sistema per heretar. L’articulista hauria de fonamentar més els seus articles i explicar el perquè, el com i les fonts d’informació d’allò que escriu.
El Consell de Redacció de la revista Vila de Càlig va rebre fa temps una carta de la família de la Figuera en què es demanava per favor que no es publiqueren, sense el seu consentiment per escrit, notícies que feren referència a la família. No sé fins a quin punt, en publicar-les, estan infringint la llei de privacitat de dades personals.
D’altra banda, crec que la nostra petició no va en absolut contra la llibertat d’expressió. Teniu present aquesta màxima: la llibertat d’un acaba on comença la llibertat de l’altre.
Joan de la Figuera i Bengochea
BENEDICCIÓ DE L’ALTAR DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS
Durant la celebració de la missa de Diumenge de Rams, el dia 4 d’abril, Mn. Salvador Portolès va beneir la nova decoració de l’altar de la MD dels Dolors que hi ha a la parròquia i també les imatges de sant Joan Evangelista i santa Maria Magdalena, adquirides a la botiga d’imatges religioses Arte Cristiano, d’Olot.
Des fa alguns anys, la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, tenia previst de restaurar aquest retaule. Segons José Manuel Sanz «fa quatre anys que fem loteria, i gràcies a això, a la quota anual de 20 euros que es cobra als confrares i a aportacions desinteressades de la gent, hem pogut pagar els materials que s’han utilitzat (pintura, motlures, marbre...), les dues imatges i l’ara de l’altar que és de pedra d’Ulldecona, ja que la mà obra ha sigut gratuïta».
Les obres de restauració es van iniciar el dia 2 de febrer amb el muntatge de la bastida, cedida per Construcciones San Abdón Cruselles, SL. Durant moltes nits, un cop acabada la jornada de treball i quan res no els ho impedia, Juan Manuel Borrás Monroig, José Ramón Gumbau Zaragozá i José Manuel Sanz Cifre es van dedicar a reparar i pintar aquest altar construït amb rajoles i algep cap a finals de la dècada del 1940 pel marbrista vinarossenc Antonio Caballero, ajudat del pintor Molés, del Forcall però resident a Vinaròs, i dedicat des de fa uns anys a la MD dels Dolors, ja que abans el presidia la imatge de sant Josep, avui col·locada en una fornícula de l’altar major.
Després d’acabada la missa, la Confraria de la MD dels Dolors –que la componen més de 40 confrares–, en veu de J. Ramón Gumbau i amb la donació d’una placa, va agrair la col·laboració desinteressada de J. Manuel Borrás, principal artífex de la decoració de l’altar. J. Manuel va respondre a aquest detall amb aquestes paraules: «No calia tot açò, jo ho he fet, en primer lloc –ja ho sabeu perquè ho he comentat moltes vegades– per amor a la Mare de Déu; en segon lloc, perquè tot això de la pintura sempre m’ha agradat; i en tercer lloc, perquè m’ho han demanat unes persones que considero amics. Encara que al principi em va costar un poquetet perquè, clar, es posar-me en una cosa que no és la meua faena, la meua professió, i en un principi em va costar un poc però al final vaig dir, va! Eixos tres motius han sigut suficients perquè m’animeren a poder decorar tot este altar. Ens ha anat molt bé, sense cap percaç. Jo li dono gràcies a la Mare de Déu, al Nostre Senyor, de tota l’obra que hem fet i, en fi, agrair també a totes les persones que han col·laborat amb la Confraria, en tots els aspectes, i que tot això servisca per a augmentar més encara l’amor a la Mare de Déu i al Nostre Senyor. No res més».
En paraules de J. Manuel Sanz «la Confraria vol ara fer de nou, i més gran, el dosser que es col·loca a l’altar major, durant el setenari, per posar la imatge de la MD dels Dolors».
A.Q.A.
ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU 2004
El dia 13 de juny van tenir lloc les eleccions al Parlament Europeu. A Càlig, aquests comicis, que van transcórrer amb normalitat, el més sobresortint va ser la poca publicitat que van fer les candidatures que s’hi presentaven i l’abstenció (37,29%) en l’exercici del vot per part de molts electors.
Els resultats van ser aquests:
| Districte censal | Únic | Únic |
|
|
| Secció | Única | Única |
|
|
| Mesa | A | B | Total | Percentatges |
| Electors censats | 675 | 693 | 1.368 |
|
| Nombre de votants | 418 | 440 | 858 | 62,71% |
| Vots en blanc | 1 | 1 | 2 | 0,23% |
| Vots nuls | 9 | 10 | 19 | 2,21% |
| Vots a candidatures | 408 | 429 | 837 | 97,55% |
|
|
|
|
|
|
| Bloc Nacionalista Valencià-Pobles d’Europa (BLOC) | 4 | 2 | 6 | 0,71% |
| Partido Socialista Obrero Español (PSOE) | 217 | 203 | 420 | 50,17% |
| Candidatura d’Unitat Popular (CUP) | 1 | 0 | 1 | 0,11% |
| Partido Popular (PP) | 175 | 206 | 381 | 45,51% |
| Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) | 7 | 8 | 15 | 1,79% |
| Unió Valenciana (Coalición Europea) (UV) | 0 | 1 | 1 | 0,11% |
| Esquerra Unida del País Valencià-Entesa (EUPV-ENTESA) | 2 | 4 | 6 | 0,71% |
| Els Verds-Grupo Verde Europeo (EV-GV) | 2 | 2 | 4 | 0,47% |
| Falange Española de las JONS (Fe de las JONS) | 0 | 1 | 1 | 0,11% |
| Partido Cannabis por la Legalización y Normalización (P.CANNABIS) | 0 | 1 | 1 | 0,11% |
Nota: Únicament indiquem les candidatures que han tret vot a Càlig.
A.Q.A.
MN. SALVADOR PREN LA JUBILACIÓ I S’ACOMIADA DELS FELIGRESOS AMB UNA MISSA CELEBRADA EN ACCIÓ DE GRÀCIES
El diumenge, 20 de juny, Mn. Salvador Portolès va dir la missa en acció de gràcies per la seua jubilació, alhora que deixava de ser el rector de Càlig, càrrec que ha exercit durant trenta-un anys (1973-2004). La missa, concelebrada pel vicari general de la diòcesi i nou capellans més, es va fer al temple parroquial a les set de la vesprada, a la qual van assistir l’alcalde i els regidors de la població i molts feligresos que amb la seua presència van expressar a Mn. Salvador la gratitud per la tasca desenvolupada al poble al llarg del seu rectorat.
Abans de començar la cerimònia religiosa i després de l’actuació de l’Agrupació Musical Vila de Càlig feta a dins el temple, el president de la banda, José Llorens, va pronunciar aquestes paraules: «...quan va començar la banda no teníem cap local per a fer cap concert ni cap audició. Vam anar a parlar amb ell, i ell gustosament es va oferir a deixar-nos l’església per a poder vindre aquí a fer els concerts i les audicions. Va tindre fins i tot l’amabilitat d’estar fins a les dos del matí, amb un fred que pelava, aguantant en més d’un assaig. Per això, la banda avui li dóna el seu agraïment perquè, gràcies a ell, vam poder tirar per avant fent concerts i audicions aquí al nostre poble».
A l’homilia, el vicari general, Mn. Josep Maria Tomàs Prats, fent referència a Mn. Salvador, va dir: «...potser que tu, Salvador, en aquests moments pensaràs que realment vas ser elegit, va pensar en tu, no solament per al dia del teu baptisme, de la teua consagració sacerdotal de l’any 1952, ara fa 52 anys que ets sacerdot, que vas ser elegit per a ser capellà, i vas ser elegit pel Senyor, a través del bisbe, perquè estiguesses dos anys de vicari a Sant Mateu. El Senyor va pensar en tu i et va elegir després perquè, durant vuit anys, siguesses el rector, t’estrenesses ja com a rector d’un poble de Déu, a Godall. El Senyor va pensar en tu i et va elegir després per a ser, durant onze anys, rector de Pratdip, de Colldejou, de Llaberia, a l’altra part del nostre bisbat. Va pensar en tu, després, per a ser rector d’aquí de Càlig, que ja portes trenta-un anys...
Després dels 52 anys de capellà , després dels teus ministeris al llarg del servei a la nostra diòcesi, tu saps que la balança de la satisfacció pesa molt més que la de la creu. I això que a tots ens anima viure bé la nostra vida cristiana, a viure bé el nostre sacerdoci, a viure bé el teu sacerdoci, després de 52 anys de capellà en diferents ministeris, perquè la vida, la satisfacció, també l’assaborim, també la tastem, també està aquí al nostre costat. En aquesta vida, jo diria, Salvador, que has tingut la sort, Déu ho ha volgut així en aquesta elecció, de viure la major part de la teua vida, onze anys i ara aquí trenta-un anys, en dos ermites, Santa Marina de Pratdip, paratge meravellós, tu ho saps, vas treballar-hi, i ara el Socors, que també has treballat molt pel Socors. I, entre el Socors ara i Santa Marina abans, en aquestes dos ermites fora del poble és on tu has trobat la gran satisfacció com a sacerdot per viure aquesta religiositat popular de tots dos pobles, dedicat a santa Marina, màrtir, o dedicat al Socors aquí a Càlig. I aquesta és la teua gran satisfacció...
Salvador, nosaltres encara fem el camí, nosaltres encara hem de portar la creu, nosaltres encara estem cansats, descansarem moltes vegades. Tu descansa, ja és l’hora de la teua jubilació. Viu-la amb molta alegria, però sobretot viu-la amb aquesta contemplació, amb aquesta pregària per tots nosaltres, pels qui estem aquí i pels qui no estan aquí, perquè nosaltres ho necessitem, i molt. Certament que també tu, Salvador, has viscut una transició a la nostra Església. Tu recordes quan, certament, als teus primers anys de sacerdoci, potser que també els primers anys aquí a Càlig, com la campana cridava a tothom i tothom anava a l’església. Ho recordaràs. Hi ha hagut una transició, política i també eclesial. I aquesta transició fa que visquem l’Església tal com la tenim ara, tal com és. I nosaltres hem d’estimar aquesta Església d’ara, no l’Església de records, no l’Església passada. Hem d’estimar aquesta Església tal com és ara, tal com a la que nosaltres ens toca servir. Per això et demanem una vegada més també la pregària per aquells que encara estem al peu de canó...».
Acabada la missa, l’alcalde, Manuel Anglès, va adreçar unes paraules a Mn. Salvador en què, entre altres coses, va dir això: «...són, senyor rector, més de trenta anys de convivència, més de trenta anys en què vostè ha sigut testimoni i ens ha acompanyat en moments tan festius com el bateig, comunions, bodes i també, perquè la vida és així, en els moments tan durs com són la mort de persones que tant hem estimat. Qui poquets no el tindrem en alguna foto acompanyant-nos en alguna festa, boda, primera comunió, etc...
Vostè, senyor rector, deu recordar, tant com ningú, el nostre poble quan va arribar i la seua evolució. Possiblement va trobar un poble sense aigua, però també va trobar un poble que, amb els seus defectes com tots els pobles, tenia unes grans virtuts, les virtuts del treball, la solidaritat i l’estima en els seus senyes d’identitat; i em referisc en aquest cas a l’ermita del Socors. Vostè, això ho va entendre començant pel Socors i demanant on siguera, i ho ha fet molt bé: restaurar l’ermitori –ara feliçment hem aconseguit que ho estiga fins la plaça–, l’església, les campanes, canviar la il·luminació del Socors i il·luminar el campanar. Va pensar en tot? No. No va pensar en el seu habitatge, quan possiblement per la seua salut havia d’haver començat per aquí...
A Càlig té tot un poble per a poder vindre a visitar-nos i rebre la simpatia i el carinyo dels calijons. Vull, en nom del poble, donar-li esta placa que també en Ple se li va atorgar en nom de tot el poble perquè tinga sempre present el reconeixement i el record de Càlig».
Mn. Salvador Portolès, després d’agrair les paraules de l’alcalde, es va adreçar als presents i els va dir: «...jo recordo que aquí he tingut un disgust terrible, recordo que plorava pitjor que un xiquet. El senyor sereno, en glòria estiga, un dia, a les sis del matí que tocava l’oració, em ve i em diu: “mossèn no puc entrar a l’església, no he pogut obrir amb la clau i he hagut d’entrar per la porta gran perquè l’he trobada oberta, han entrar a l’església esta nit”. Em vaig tirar el batí damunt i amb pijama vaig vindre aquí a l’església, i amb la llumeta del sagrari, això era el dia 25 d’abril a la matinada, allà a les sis, em vaig adonar que el sagrari no estava al seu lloc, estava darrere de l’altar, rebentat per darrere. Es va profanar l’eucaristia. Recordo que d’unes quaranta partícules i escaig per a la comunió en quedaven tres, i fins i tot el lloc concret on estaven, però aquell copó tan bo, que vosaltres vau fer orientats per Mn. Pons, va desaparèixer, com van desaparèixer altres objectes del culte, calzes, copons, per exemple el calze que celebrava la missa Mn. Agustí ans de la guerra. Hi va haver un desastre, les calaixeres totes obertes... El 5 de setembre d’aquell any vam posar el Santíssim al seu lloc, al sagrari, i vam celebrar una missa de reparació presidits per Don Ricardo. Érem més de divuit capellans concelebrant...
I us vaig dir a nivell de preocupar-me per vosaltres, les persones, faré tot el que podré, i he fet el que he pogut. I si no n’he fet més és –i perdoneu– o perquè no he pogut o perquè no he sabut. I també us vaig dir que em preocuparia, almenys, de conservar, i si es podia, millorar el vostre patrimoni. Vosaltres sabeu el que s’ha fet...
Dins de tot hi ha dos actes que jo vull recordar, el que realment vaig disfrutar d’alegria i satisfacció –i els que estaven a l’ermita també– va ser quan es va restaurar l’ermita, l’any 1988... En començar el sínode nou jo tenia molta il·lusió que quedara tot acabat, dins de casa a la millor hi haurà millores, a ben segur, però almenys està tot nou... Va costar catorze milions arreglar les habitacions, però es va restaurar el teulat, el ràfec, les dos façanes, la de la casa i la de l’ermita. Això va ser l’any 2000...».
Finalment, Mn. Salvador va invitar els calijons a visitar-lo a Catí i va convidar els assistents a un piscolabis que hi havia muntat a la casa abadia.
A.Q.A.
MILLORES A LA REPLAÇA DE L’ERMITA
La Conselleria d’Infraestructures i Transport, a través de l’IVHSA (Institut Valencià d’Habitatge, SA), va iniciar al mes de març el Projecte de Pavimentació de la Replaça de l’Ermita i del Camí Adjacent amb un pressupost aproximat de 60 mil euros, dut a cap per l’empresa constructora Sebastián Gargallo, SA, sota la direcció de Técnicas y Proyectos, SA (Typsa). La finalitat d’aquest projecte ha estat la de reformar l’espai de davant del conjunt ermità incloent-hi diverses millores, entre les quals destaquem: la pavimentació de tota la replaça amb pedra artificial, la construcció d’una escalinata revestida de pedra natural calcària que enllaça amb la que hi ha, la canalització de l’aigua de pluja, la col·locació de baranes de ferro i la instal·lació de mobiliari urbà (bancs, papereres...).
L’Ajuntament de Càlig ha completat el projecte aportant al pressupost inicial la quantitat de 18 mil euros que s’han destinat a ampliar en 90 m2 l’espai que abraça la replaça, augmentar els punts de llum, instal·lar una font d’aigua potable, enjardinar voreres i el pati d’entrada, construir un accés per a persones amb minusvalidesa, enquitranar el carrer d’accés a la replaça i col·locar part del rastell.
A.Q.A.
PRESA DE POSSESSIÓ DEL NOU RECTOR DE CÀLIG
El dia 27 de juny, a les set de la tarda i a l’església, en el moment mateix de començar la celebració de la missa, presidida per Mn. Josep Canelles Insa, arxiprest de Benicarló, i amb l’assistència de les autoritats locals i d’un bon nombre de feligresos, es va produir la presa de possessió de Mn. Joan Baptista Andrés Vellón, natural de Benicarló, com a nou rector de la parròquia i capellà del convent de religioses trinitàries, el qual compartirà el nou càrrec amb el de consiliari diocesà del Moviment de Joves Cristians, que ja exercia anteriorment. Aquest nomenament per ocupar la rectoria de la parròquia de Sant Llorenç ja l’havia signat el 26 de maig el bisbe de Tortosa, monsenyor Xavier Salinas.
A la presentació, Mn. Canelles, a més de fer un breu repàs a la biografia de Mn. Joan Bta. Andrés, va expressar el seu desig perquè el nou rector «ajude Càlig perquè no siga com altres parròquies, on ens està passant, una parròquia vella i envellida, sinó a intentar, amb la força de l’Esperit, sota la protecció de la MD del Socors i de sant Llorenç, ser una parròquia viva, una parròquia que anime les altres parròquies de l’arxiprestat. Així ho espero i ho desitjo».
Finalment, quasi acabada la missa, Mn. Joan Bta. Andrés va adreçar unes paraules d’agraïment als assistents i va demanar temps per conèixer millor la parròquia que se li ha encomanat regir.
A.Q.A.
CÀLIG PARTICIPA EN LA I MOSTRA DELS POBLES DE LA TAULA DEL SÉNIA
Organitzada per l’Ajuntament de Vinaròs, el diumenge 27 de juny i dins de les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere, va tenir lloc al passeig marítim d’aquesta ciutat la I Mostra dels Pobles de la Taula del Sénia, agrupació que avui abraça 19 pobles de les comarques del Montsià, els Ports i el Baix Maestrat.
Càlig va participar en aquesta I Mostra per donar a conèixer als visitants al més important de la població alhora que els convidava, a l’estand que tenia reservat, a provar alguns dels productes de pastisseria calijona tradicional.
La Taula del Sénia, en paraules de l’alcalde, Manuel Anglès, es va crear perquè «els pobles que en formem part tenim les mateixes necessitats i reivindicacions, per exemple, en comunicacions, exigim que hi haja parada de l’Euromed, més trens de rodalia entre Tarragona i Castelló, que avance l’eix de l’interior Almenara-la Jana-eix de l’Ebre, l’impuls de les vies de comunicació entre les comarques de Tarragona, Terol i Castelló, i també la millora de la sanitat, entre uns altres objectius, en aquests pobles que compartim una mateixa cultura. De l’agrupació en tenen coneixement tant la Generalitat valenciana com la catalana per tal que aporten solucions a les nostres necessitats comunes».
A.Q.A.
AVANCEN LES MILLORES VIÀRIES DEL NUCLI VELL
Als carrers Major, Tinent Fuentes, Estret i Sant Llorenç, de les obres de millora que està duent a cap l’empresa Jujosa, que abracen un pressupost que voreja els 84 mil euros, s’ha donat per finalitzada la fase que correspon a la renovació de la xarxa de canonades d’aigua potable i la preparació dels viaris per la col·locació de llambordes, on se seguirà el mateix disseny que l’emprat al carrer de la Raval. També es treballa per condicionar l’espai que hi ha vora l’església on hi ha previst de conservar el monòlit i pavimentar el sòl amb lloses grans intercalades amb gespa.
A.Q.A.
CONSTITUCIÓ A CÀLIG DE LA PLATAFORMA CONTRA L’ABOCADOR DE LES BASSES
L’Associació Cultural Crema Catalana va organitzar una xarrada informativa, el divendres 2 d’abril, per a parlar sobre els pros i els contres de la ubicació de l’abocador de residus sòlids urbans a la partida de les Basses -aquesta partida està situada al terme de Cervera, però la totalitat dels propietaris dels terrenys són calijons. A la reunió van acudir unes cent vint-i-cinc persones, que van omplir la sala de projeccions del Centre de Cultura a fi d’informar-se i prendre mesures, si calia. Hi van intervenir Vicent Sanz, tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Càlig, Pere Bausà, biòleg, i Joan Lores, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Benicarló.
Entre els punts que s’hi van tractar, el que més va sorprendre els assistents va ser el que deia que aquest abocador replegaria les deixalles de 49 pobles, que pertanyen a les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat i la Plana Alta.
D’aquesta reunió va sorgir un grup de treball encarregat de fer la replega d’informació referent a la possible ubicació de l’abocador. Així, es va constituir la Plataforma Contra l’Abocador de les Basses, en la qual formen part totes les associacions del poble i que té com a objectiu donar a conèixer tot allò que el projecte de construcció de l’abocador a la partida de les Basses conté, perjudica o amaga.
Després de la constitució, la Plataforma va organitzar una xarrada informativa per a fer conèixer al veïnat les accions que havien iniciat i les que volia emprendre. Aquesta assemblea va tenir lloc a l’auditori del Centre de Cultura el divendres 30 d’abril, a les 22.00 h, i hi van assistir més de dues-centes persones. Els membres de la Plataforma van fer, en aquesta ocasió, una exposició de les gestions dutes a terme i sobre la recerca d’informació que estaven realitzant, mentrestant una representació de l’ajuntament esperava el seu torn per a dir la seua i donar la versió del posicionament del consistori envers aquest problema greu. I és que en els dies precedents a la xarrada informativa van ser molts els comentaris dels veïns que indicaven una passivitat excessiva de l’Ajuntament a l’hora de mantenir mínimament informat el veïnat de Càlig. Així, doncs, la iniciativa d’informar el poble la van dur els membres de la Plataforma, mentre que alguns regidors van aprofitar aquesta reunió per a donar unes explicacions un mica tardanes, concretades en un fet sense precedents a Càlig: es va llegir una moció sobre l’abocador un dia abans de presentar-la a la sessió plenària de l’Ajuntament.
Ricard Gumbau i Morera
EL FOTOCLUB LA TORRE VA ORGANITZAR UNA SORTIDA A LES BASSES
El Fotoclub la Torre es va sumar a les iniciatives de les associacions de la vila a fi d’informar els veïns del projecte d’ubicació de l’abocador de les Basses. La idea es va duta a terme el diumenge, 9 de maig, al matí, amb una sortida a peu a la partida de les Basses, que va reunir vora quaranta persones. L’objectiu era prendre imatges de l’entorn on està projectada la construcció d’un macroabocador que canviarà totalment el paisatge, és a dir, la natura i la morfologia del terreny d’un paratge amb grans recursos fotogràfics. El tema d’aquesta proposta era: Per si algun dia canvia l’entorn.
Les càmeres fotogràfiques i les de vídeo van blasmar les flors, els arbres, els marges de pedra, les muntanyes, els pardals i els animalets del camp, els colors de la primavera. En definitiva, van prendre imatges de tot allò que desapareixerà si es construeix l’abocador.
L’entrada a la partida de les Basses es va fer amb cotxes, i la volta a peu va durar unes dues hores i mitja. La bassa d’en Prunyonosa va ser el lloc d’aturada per a fer una descanseta i la foto de grup.
Les fotos preses en aquesta sortida es van exposar al vestíbul del Centre de Cultura. Els veïns que s’hi van apropar van agafat bona nota d’una zona que potser no coneixien i que ara no els és tan llunyana. També s’hi va exposar un fotomuntatge comparatiu de com seria l’entorn si s’ubiqués a les Basses el macroabocador projectat. Aquesta ha estat una bona manera de sensibilitzar la gent. El Fotoclub la Torre, com a una associació pertanyent a la Plataforma Contra l’Abocador de les Basses, va tenir cura d’enregistrar-ho en vistes al dia de demà.
Ricard Gumbau i Morera
L’AGRUPACIÓ MUSICAL VILA DE CÀLIG VA PARTICIPAR AL XXVII CERTAMEN PROVINCIAL DE BANDES DE MÚSICA
L’Agrupació Musical Vila de Càlig va marcar una fita en la història de la música del nostre poble amb la participació al Certamen Provincial de Bandes de Música. Aquest és un fet que no havia passat mai, cosa que va motivar els components de l’Agrupació a esforçar-se a fi de fer un bon paper.
Les altres agrupacions participants en aquest certamen de bandes, que va tenir lloc a l’auditori de Castelló de la Plana, eren les de Betxí, Xèrica, Navaixes i les Coves de Vinromà, les quals van concursar en la tercera secció el diumenge, 25 d’abril. El certamen es va iniciar a les 10.00 h, i va ser Càlig qui va obrir la tanda d’audicions amb la interpretació de la Dansa oriental, de José Manuel Izquierdo, com a obra obligada, i Trois dances (dividida en tres parts: Dances des bouquetières, Masquerade i Gopak), d’Aram Khatchaturian, com a obra de lliure elecció. Aquestes obres les van interpretar per primera vegada els músics calijons el divendres, 5 de març, al convent de les monges trinitàries. Posteriorment, el dissabte 3 d’abril, a les 20.30 h i a l’auditori del Centre de Cultura, es van presentar al veïnat les dues peces musicals que s’havien de dur al certamen, mentre que el dissabte, 23 d’abril a la nit, es va repetir el concert com a assaig general per als músics, dos dies abans de l’esperada participació al certamen provincial.
A la tarda del mateix dia del certamen, i després que el jurat hagués escoltat i valorat les entitats musicals participants, es va donar a conèixer el resultat de les votacions. La Unió Musical de Betxí va quedar la primera classificada, mentre que l’Agrupació Musical Vila de Càlig va rebre la puntuació més baixa i va quedar en el cinquè lloc. Açò va fer que la Junta Directiva, els músics i els acompanyants reberen la valoració del jurat al seu esforç i dedicació com si els haguera caigut un poal d’aigua gelada, després de més de cinc mesos de treball continuat preparant aquesta cita. Els dies posteriors a la celebració del certamen van ser durs per als músics del nostre poble, que no s’esperaven això de quedar en el darrer lloc, un vegada comparats els estils i la forma de fer sonar els instruments les altres agrupacions participants. Amb tot, la darrera posició no demostrava que les coses s’hagueren fet malament, perquè l’actuació dels joves calijons, sota la direcció de José Rafael Ávila Farriol, va ser brillant; més encara perquè van rebre les felicitacions dels components i directius de les altres entitats musicals per la bona tasca realitzada.
Ricard Gumbau i Morera
SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 d’abril de 2004
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 3/04, per un import de 4.227,08 euros.
3. S’acorda concedir la llicència d’obres següent:
A Jaime José Gumbau Roda, en representació de Promociones Villa de Cálig, SL, per a la construcció de sis habitatges unifamiliars aparellats, a la parcel·la 7.C de la urbanització la Rasa (c. Castelló, 11). Exp. 14.04.
4. S’informa favorablement de l’expedient d’activitat de pub restaurant presentat a instància de Mario Alexander Walterscheid, situat a la parcel·la B.1 de la urbanització la Rasa.
5. S’aprova el certificat núm. 2 de l’obra «Decentament de l’av. Blai Osanz», per un import de 28.537,52 euros.
6. S’aprova la relació definitiva dels béns que es consideren d’expropiació necessària, com a conseqüència de les obres de «Millores a l’estació depuradora d’aigües residuals de Càlig».
7. S’acorda sol·licitar a la Diputació de Castelló una ajuda per a la prestació del servei de desratització.
S’acorda sol·licitar de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport una ajuda per a portar a cap les obres de reparació de les escoles públiques.
8. S’acorda rebutjar la moció del Grup del PP, que diu que part de la compensació econòmica que es percebrà com a resultat de la instal·lació de la planta de tractament de residus sòlids de la zona 1 es destinen al manteniment de camins.
9. Diverses preguntes sobre el PGOU, l’abocador de residus sòlid i les fiances.
SESSIÓ ORDINÀRIA del 3 de maig de 2004
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 4/04, per un import de 50.881,57 euros.
3. S’acorda concedir les llicències d’obres següents:
A Jayfran, SL, per a la construcció de 19 habitatges, magatzem i piscina a l’immoble que hi ha al c. el Senill. Exp. 31/04.
A Joaquina Segaró Selma, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres i un magatzem, a l’immoble que hi ha al c. Magistrals, 16. Exp. 32/04.
4. S’informa favorablement de la sol·licitud de llicència, feta a instàncies de Joaquín Pruñonosa Guardiola, per a la instal·lació de l’activitat de bar, a l’immoble que hi ha a l’av. Constitució, 17.
5. S’acorda aprovar l’expedient núm. 1/04, de modificació de crèdits al pressupost ordinari de 2004, vists els informes emesos, en sentit favorable, per la Intervenció de Fons i la Comissió d’Hisenda.
6. S’aprova el document redactat per l’equip redactor del PGOU per a portar a cap la formalització o concertació amb la Conselleria de Territori i Habitatge.
7. S’aprova el certificat núm. 3, que correspon a l’obra de «Decentament de l’av. Blai Osanz», per un import de 9.522,50 euros, així com el certificat núm. 1, que correspon a l’obra d’«Infraestructures del nucli vell, 1a fase», per un import de 6.380,64 euros.
8. S’acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la delegació per a poder portar a cap la contractació de les obres de «Renovació de l’enllumenat públic», incloses al Pla Provincial d’Obres i Serveis per al 2004, amb el núm. 42.
9. S’acorda deixar damunt taula la modificació dels preus establits per a l’any 2004, com a resultat de la instal·lació de punts de presa i comptadors d’aigua potable.
10. S’acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la inclusió al Pla d’Ajudes per a Millores d’Accessos a la Població, per a portar a cap les obres de «Millores dels accessos de la zona nord-est (av. En Blai Osanz)», així com la inclusió al Pla d’Infraestructures per al 2004 de l’obra «Reposició de voreres al nucli vell».
Se sol·licita d’aquest organisme una ajuda per a la realització de les activitats programades durant la primavera i la tardor cultural de 2004.
11. S’aprova una moció del Grup del PSOE, en què es fa saber l’oposició més ferma perquè l’abocador de residus sòlids urbans s’ubique a la partida de la Bassa, del terme municipal de Cervera del Maestrat, i també a qualsevol altra partida d’aquest terme.
12. Diverses preguntes sobre l’abocador i la pista de futbol de sala.
SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA del 19 de maig de 2004
1. S’aprova crear una comissió de seguiment sobre la ubicació de la planta de residus sòlids al paratge de la Bassa, del terme municipal de Cervera del Maestrat, i es designen com a lletrats que representen la defensa d’aquest Ajuntament pel que fa a aquest assumpte, Alexandre Peñalver Cabré, Agustí Sánchez Bacardit i Lluís Xavier Toldrà Bastida.
SESSIÓ ORDINÀRIA del 7 de juny de 2004
1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.
2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 5/04, per un import de 33.765,33 euros.
3. S’acorda concedir les llicències d’obres següents:
A Víctor Javier Batiste Zaragozá, per a l’enderrocament de l’immoble que hi ha al c. Santa Creu, 3. Exp. 43/04.
A Víctor Javier Batiste Zaragozá, per a la construcció d’un magatzem i un habitatge entre parets mitgeres a l’immoble que hi ha al c. Santa Creu, 3. Exp. 44/04.
A Ana María Bayarri Llorens, per a ampliació a la planta baixa i golfa a la planta primera, a l’immoble que hi ha al c. Bda. Sta. Bàrbara, 9. Exp. 45/04.
A Brigitte Melanie Jorg, per a l’ampliació d’habitatge unifamiliar aïllat, a l’immoble situat a la partida de les Comes, polígon 11, parcel·la 103. Exp. 4/04.
A Francisco José Calatayud Contreras i Alicia Sorlí Esbrí, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar entre parets mitgeres, a l’immoble que hi ha al c. Rei En Jaume I, 16. Exp. 41/04.
4. S’informa favorablement de la sol·licitud formulada per Manuel Julián Martí, en representació de la mercantil Unión 94, SL, per a l’ampliació de l’activitat de fàbrica de mobles per a la llar, a l’immoble situat a la partida dels Torradells, polígon 4, parcel·la 111.
5. S’aprova, per unanimitat, concertar amb Banesto un crèdit per un import de 90.000 euros, per al finançament de diverses inversions.
6. S’aprova, per unanimitat, l’expedient núm. 2/04, de suplements de crèdit al pressupost municipal, vists els informes emesos en sentit favorable.
7. S’aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic de subministrament d’aigua potable a domicili, que correspon al primer trimestre de 2004.
8. S’aprova el certificat núm. 2, que correspon a l’obra de «Restaurant per a turisme rural, 2a fase», per un import de 37.760,45 euros.
9. S’aprova per unanimitat el plec de condicions economicoadministratives que ha de regir el concurs mitjançant tramitació urgent en procediment obert de les obres de «Renovació de l’enllumenat públic».
10. S’acorda, per unanimitat, sol·licitar a la Diputació de Castelló la inclusió de l’obra «Asfaltat del camí de la Solana» dins del PPOS de 2005.
11. Es concedeix, a Loreto Borrás Vizcarro, autorització per a la instal·lació de gual permanent a l’immoble que hi ha a la pl. Pou de la Vila, 6.
S’autoritza, a Manfred Horts Krenz, la connexió a la xarxa general de proveïment d’aigua, per a l’immoble situat al polígon 16, parcel·la 144.
S’autoritza, a Juan Ramón Ortí Pla i a Nicolás Mínguez Muñoz, la instal·lació de taules i cadires a l’av. Constitució, 17, i al c. Sta. Bàrbara, 95, respectivament.
S’acorda adherir-se al conveni de 10 de setembre de 1992, subscrit entre la Conselleria d’Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana i la Diputació de Castelló, per a l’execució d’infraestructures de sanejament i depuració d’aigües residuals de la Comunitat Valenciana i les addendes de 1997, 1998 i 2002.
12. Diverses preguntes sobre el camp de futbol i la depuradora.
CAMPIONAT DE FUTBOL 2003/2004
26a jornada - 4 d’abril de 2004
Càlig 5 - Cinctorres 0
Gols d’Ángel Granado (2), Quico (2) i Jonatan
Aquest partit va estar dominat per les imprecisions davant de les dues porteries, però fins al minut 40, quan el Càlig CF va aconseguir el primer gol. Dos minuts després va arribar el segon gol, amb el qual es va aplegar a la mitja part.
Amb aquest marcador còmode i favorable, els jugadors calijons van fer tres gols més durant la segona part, i van acabar signant una golejada de 5 a 0.
27a jornada - 18 d’abril de 2004
La Ribera de Cabanes 1 - Càlig 2
Gols d’Alec (2)
Els precedents dels incidents del partit de la primera volta al Camp Municipal de Càlig no eren molt bons per a trobar un enfrontament fàcil. Tot i això, el Càlig no es va deixar atemorir i va poder jugar un bon partit. Els dos gols del Càlig CF van ser de rebot, però com se sol dir en l’argot futbolístic «en futbol tot s’hi val». El jugador Alec, un jove que no havia jugat molts minuts, va disputar el partit i va donar els tres punts al nostre equip.
28a jornada - 25 d’abril de 2004
Càlig 3 - La Vall d’Alba 0
Gols d’Ángel Granado, Quico i Sánchez
El Càlig va practicar un bon joc i va encarrilar la victòria uns minuts abans del temps de descans amb el primer gol del matx. A la represa, el conjunt local va continuar dominant la situació i la pilota, mentre que l’equip de la Vall d’Alba no disposava d’ocasions de gol, i va establir un clar i contundent 3-0 al final del partit.
29a jornada - 2 de maig de 2004
Culla 0 - Càlig 2
Gols de
La quarta victòria consecutiva a la recta final del campionat va arribar al camp del cuer de la categoria, el Culla. Tot i ser l’equip més golejat de la categoria, els jugadors de la comarca de l’Alt Maestrat van posar les coses difícils als nostres representants, perquè només van aconseguir transformar en gol dos de les moltes ocasions de què van disposar. Els jugadors dirigits per Joaqui no tenien el punt de mira afinat.
30a jornada - 9 de maig de 2004
Càlig 2 - Albocàsser 0
Gols d’Ángel Granado i Quico
Novament, el Càlig CF tenia resolt el partit a la mitja part, en aquest cas amb dos gols dels dos golejadors de l’equip. A la segona part les coses no li van anar tant bé al Càlig i va haver de patir per a mantenir la porteria a zero gols encaixats. Això va ser gràcies a la intervenció del porter calijó Víctor Anglés, amb l’aturada d’un penal quan faltaven deu minuts per a la fi del matx.
31a jornada - 16 de maig de 2004
La Salzedella 2 - Càlig 1
Gol d’Ángel Granado
La bona ratxa de partits consecutius amb victòria es va aturar al camp del segon classificat, la Salzedella, equip que al final del campionat va ascendir de categoria. Aquesta derrota del Càlig CF va estar marcada per un parell de jugades dubtoses quant a la legalitat. Un penal i un possible fora de joc van servir per a decantar la balança golejadora a favor dels salzedellins.
32a jornada - 23 de maig de 2004
Càlig 0 - Tírig 0
Quan mancaven tres jornades per acabar el campionat, a la trenta-dosena jornada de lliga es va repetir el mateix resultat que al partit de la primera volta al camp del Tírig. En aquest partit sense gols les oportunitats davant de les dues porteries van ser escasses o gairebé nul·les i la pilota va rodar sobretot al centre del camp.
33a jornada - 30 de maig de 2004
Càlig 1 - Morella 0
Gol de Roman
L’equip revelació de la temporada, a l’inici d’aquesta, es va veure sorprés pels jugadors calijons, més combatius i amb ganes de guanyar que no els morellans. Si en iniciar-se el campionat els de la comarca dels Ports van estar al capdavant de la classificació, ara estaven situats a la meitat de la taula, i això es va notar perquè el Càlig fes un bon paper i guanyés el partit.
34a jornada - 6 de juny de 2004
Vilanova d’Alcolea 3 - Càlig 6
Gols de Carlos López (2), Ángel Granado (2), Pantoni i Quico
El Càlig CF va cloure la lliga amb una golejada al camp del Vilanova d’Alcolea. Es van poder veure nou gols en total en un partit jugat a un camp en bones condicions per a la pràctica del futbol, on els jugadors del Càlig CF van acomiadar una temporada irregular i amb la manca de l’objectiu principal de l’ascens de categoria.
La setena posició, amb 54 punts sumats, un bagatge de 16 partits guanyats, 6 d’empatats i 12 de perduts, van deixar el Càlig CF a 31 punts de distància de la segona posició (la Salzedella) i a 35 punts del primer classificat (el Bell·lloc).
Llorenç Antolí i Gascó
Classificació Temporada 2003/2004
2a Regional Grup 1r
|
| EQUIP | PJ | PG | PE | PP | GF | GC | Punts |
| 1 | CF Bell-lloc | 34 | 28 | 5 | 1 | 107 | 21 | 89 |
| 2 | RC La Salzedella | 34 | 27 | 4 | 3 | 97 | 22 | 85 |
| 3 | ACD Peníscola | 34 | 24 | 5 | 5 | 78 | 38 | 77 |
| 4 | CD La Vall d’Alba | 34 | 17 | 8 | 9 | 78 | 46 | 59 |
| 5 | CF La Jana | 34 | 17 | 7 | 10 | 63 | 46 | 58 |
| 6 | UD Benassal | 34 | 15 | 11 | 8 | 68 | 52 | 56 |
| 7 | Càlig CF | 34 | 16 | 6 | 12 | 66 | 48 | 54 |
| 8 | CD La Ribera de Cabanes | 34 | 16 | 5 | 13 | 70 | 64 | 53 |
| 9 | Albocàsser CF | 34 | 14 | 10 | 10 | 66 | 42 | 52 |
| 10 | Morella FC | 34 | 14 | 9 | 11 | 58 | 45 | 51 |
| 11 | CF Canet lo Roig | 34 | 13 | 10 | 11 | 61 | 48 | 49 |
| 12 | CE Vilanova d’Alcolea | 34 | 11 | 7 | 16 | 75 | 72 | 40 |
| 13 | CD Vinarossenc | 34 | 10 | 5 | 19 | 50 | 71 | 35 |
| 14 | CD Tírig | 34 | 7 | 9 | 18 | 34 | 66 | 30 |
| 15 | Esportiu Cinctorres | 34 | 5 | 6 | 23 | 49 | 116 | 21 |
| 16 | CF Platges Torrenostra | 34 | 4 | 7 | 23 | 30 | 98 | 19 |
| 17 | CF Alcalà B | 34 | 3 | 9 | 22 | 36 | 85 | 18 |
| 18 | Culla FC | 34 | 2 | 3 | 29 | 25 | 131 | 9 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada