Revista nº 42.- Gener - Febrer - Març 2000
SUMARI
Hi ha qui pensa que recuperar els costums i les tradicions d'un poble és una cosa passada de moda, que l'important és no preocupar-se per aquestes coses sinó viure amb el que la vida ens ofereix en el present, que els fets esdevinguts anteriorment ja no ens afecten i que, per tant, cal oblidar-los o almenys no recordar-los. Únicament val el que es fa avui.
Aquest és, malauradament, el parer de moltes persones afavorit massa sovint pels qui tenen l'autoritat de decidir què és el que ha de pensar la gent, per poder continuar així ostentant el poder. Hi va haver un temps en què els caps romans deien que als ciutadans -als de Roma, s'entén- se'ls havia de donar panem i circum, aliment i diversió, tenir-los amb la panxa plena i ben distrets, no en parlaven, doncs, de l'educació, tampoc ho feien de la llibertat de decidir sobre el futur del seu poble i, menys encara, del conreu del que entenem per cultura -cosa aquesta que, moltes vegades, quan deixa de ser folklorisme destorba a qui mana.
Al nostre poble, al nostre país, cada dia naixen, certament, nous reptes que hem de saber afrontar amb decisió. Per poder fer-ne front ens recolzem sovint en els coneixements que hem anat adquirint de la nostra història propera, d'aquells fets que, enfonsats pels dies passats, han ocorregut al mateix seti que nosaltres xafem diàriament. No se val, per tant, a arraconar-los. Tampoc no se val a capgirar-los. Cal veure'ls tal i com han passat i sentir-nos implicats. Només així sabrem decidir el nostre futur com a persones i com a poble.
Quan ens plantegen -si ho fan- i ens volen fer veure unes vies de futur totalment contràries a les nostres tradicions, allunyades de la nostra història, que porten cap a una cultura que distorsiona la nostra pròpia realitat cultural, és que ens amaguen la veritat. D'exemples n'hi ha massa. Els grans mitjans de comunicació existents al nostre país, quan ells mateixos s'autoproclamen com a únics avaladors de la democràcia, de la llibertat, de la responsabilitat, tal vegada és que no són massa de fiar. La ignorància ens fa caure al cepet i repetim les mateixes canturel·les una vegada i un altra vegada, fins que arribem a creure'ns-les.
Hem de conèixer la història de casa nostra, estimar el nostre poble tal com és i esforçar-nos a millorar-lo, que progresse sense perdre de vista la profunditat de les seues arrels. Som un poble antic, i això ens ha de fer sentir orgullosos per poder avançar cap al futur.
COBLES (II)
5. A la una canta el gall,
a les dos la petrolina,
a les tres passa el sereno
i a les quatre ja és de dia.
...
6. Los caçadors de barraca
solen passar mala nit.
Xiri-gori, gori-gori,
xiri-gori, gori-xit.
...
7. Si mai te cases, a la dona,
dóna-li tots los diners,
deixa-li fer lo que vullga
i mai no li digues res.
...
8. Caçador de bassiol, la dona no el vol.
Caçador de barraca, ni blat ni palla.
Caçador de cepet, mor de cara a la paret.
Caçador de gos, surt la llebre i porta boç.
Caçador d'escopeta, tot se li'n va quan peta.
...
9. Repico, repico, la maça del sinyor Quico.
Repiquet, repiquet, la maça del Sinyoret.
...
10. Al carrer de Sant Roc, senyores,
carrer de la lluminària,
en tantes fadrines que hi ha,
tenen la llàntia apagada.
Capçalera
L'ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA DE CÀLIG INICIA UNA NOVA ETAPA
El dia 6 de febrer, l'Associació de Mestresses de Casa, Cultural i Recreativa va inaugurar la sala que l'Ajuntament els ha cedit al Centre de Cultura de Càlig. Aquesta inauguració va anar precedida d'una missa celebrada a la parròquia i de la benedicció de la imatge de santa Àgueda, patrona de l'associació, la qual va ser col·locada, després de duta en processó des de la parroquial, en un dels laterals de la nova seu.
Tot seguit, l'Associació de Mestresses de Casa, que havia invitat a aquest acte l'alcalde i regidors de l'Ajuntament de Càlig, els presidents i representants de les associacions del poble i les associades, va convidar a un vi d'honor i pastissos que valien d'inauguració de la nova seu i, també, de la nova trajectòria que l'associació emprèn des d'ara.
La presidenta de l'Associació de Mestresses de Casa (AMC) és María Socorro Taus Sans. Hem pretès, amb l'entrevista que teniu a continuació, conèixer alguna cosa més de l'AMC de Càlig, d'una manera especial quines són les finalitats més importants d'aquesta associació i quin és el treball que es fa a la nova seu.
Des de quan existeix a Càlig l'Associació de Mestresses de Casa?
Ara podem dir que des del dia en què es va inaugurar de manera oficial, és a dir, des del dia 6 de febrer. És cert, tanmateix, que abans l'associació ja existia, però estava federada, des de l'any 1989 en què es va crear, amb l'associació de Castelló de la Plana. Ara bé, allò era una cosa i això n'és una altra. Ara s'han fet nous estatuts centrats a Càlig i l'associació està legalitzada des de l'any 2000. El dia que vam fer la festa ja teníem acabats tots els tràmits.
Quines són les activitats que fins a la nova legalització ha fet l'AMC?
Quan estàvem associades a Castelló de la Plana vam fer diverses activitats, com són treballar amb boixets, fer randa, macramé, quadres, ceràmica... Per diverses circumstàncies aquelles activitats s'hi van anar deixant de fer.
Quantes sòcies hi ha avui?
L'any passat vam fer un viatge i la majoria de les persones que van vindre van decidir de reactivar l'associació i s'hi van apuntar, i ara som 135 sòcies.
Totes les persones associades són del poble?
La majoria de les sòcies ho són, però també n'hi ha de fora vila, concretament de Benicarló, i gent que ha vingut a viure aquí al poble i que s'ha apuntat.
Quin es el treball que es fa habitualment a la seu de l'AMC?
Es van cursets de pintura que imparteix María Ángeles Mateo, però no són cursets programats, sinó que aquesta associada coneix aquest art i l'ensenya a la resta de la gent, que és el mateix que passa amb els treballs que es fan habitualment, és a dir, que qui coneix o sap fer algun treball, del que siga, l'ensenya a la resta de les persones que ens ajuntem al local.
Quins són els objectius principals de l'associació?
Hi ha molta gent que en comptes d'estar tancada a casa va a la seu i aprèn alguna cosa com fer boixets, patchwork (que és un treball prou antic, ja que la meua àvia feia catifes treballades seguint aquest art), punt de creu, pintura, randa, polir i pintar figures de guix...
Teniu previst de fer alguna exposició al llarg de l'any?
A festes d'agost farem una exposició de les coses que hem anat fent durant l'any, encara que també afegirem uns altres treballs que provenen d'anys anteriors.
De moment, però, no tenim previst de fer obligatòriament una exposició anual. Tanmateix, d'ací poc, anirem a Rossell, ja que cada any, des d'en fa tres, ens reunim les associacions a un poble del Baix Maestrat, passem el dia juntes i es mostren els treballs que ha fet l'associació del poble on ens reunim. Tal vegada, dins de no molt tocarà fer aquesta exposició a Càlig.
Costa molt ser sòcia de l'AMC?
Es paga una quota de 1.000 pessetes a l'any.
A què es destinen els diners?
Si ens en sobren, fem un sopar, encara que hàgem d'afegir-ne. Enguany, però, hem hagut de destinar part de les quotes a l'adquisició de la santa, que vam adquirir a Olot i que va costar 85.000 pessetes, a la festa que es va fer el dia de la inauguració i als tràmits dels nous estatuts.
Quan estàvem federades a Castelló de la Plana havíem de pagar una quota a aquella associació i després anar a les reunions que s'hi feien, i això era perdre tota una tarda, ja que la majoria de les que estàvem davant no teníem cotxe, i si no hi anaves se t'enfadaven. L'any passat, quan vam decidir de fer una nova associació, vam gastar els diners que havíem d'enviar a Castelló de la Plana a fer un viatge per a les associades.
Ensenyeu costura o labors a la gent jove?
Jo mateix ensenyo de cosir, i hi ha unes altres joves que aprenen punt de creu, boixets i unes altres labors.
Què aporta l'AMC a la població de Càlig?
Sobretot les mestresses de casa saben, si tenen temps, que dos dies a la setmana, en comptes d'estar-se a casa, tenen un lloc on poder anar i aprendre coses noves.
El local està obert dimarts i dijous. També ho està dimecres de 18.30 a 20.30, tanmateix aquest dia l'esmercem per als aprenents.
Teniu al local social una exposició permanent dels treballs realitzats?
Per regla general, la gent s'enduu a casa seua els treballs que fa, ja que no tenim clau per entrar quan volem sinó que al Centre hi ha una persona encarregada i, és clar, no és el mateix.
A.Q.A.
JUNTA DIRECTIVA DE L'ASSOCIACIÓ DE MESTRESSES DE CASA, CULTURAL I RECREATIVA
Presidenta: María Socorro Taus Sans
Vicepresidenta: María Ángeles Mateo Roda
Secretària: Rosa María Esteller Bernal
Vicesecretària: Esperanza Gimeno Navarro
Tresorera: Joaquina Monroig Roda
Vicetresorera: Genoveva Salvador Ballester
Vocals: Gloria Prieto Fornás, Rosa Alberich Calduch, Isabel Agramunt Collell, María Cinta Vidal Aleu. Capçalera
LA CONNEXIÓ A INTERNET DE LA REVISTA VILA DE CÀLIG
Si ens endinsem en el món modern de la informàtica entrarem a Internet, on trobarem les paraules angleses world (món, mundial) wide (ample, estens) web (teixit, xarxa) que, traduïdes al valencià, volen dir: xarxa estesa per tot el món. Aquestes sigles (www) són les que es posen davant de qualsevol adreça electrònica que trobem a Internet.
A Internet també es poden fer pàgines web que solen ser les més importants per donar a conèixer uns determinats fets socials, culturals, històrics, polítics... Tanmateix, per a poder realitzar aquestes pàgines web calen persones capacitades i enteses en informàtica.
En el camp de la informàtica i d'Internet hi ha un calijó ben conegut a Càlig, encara que actualment -i d'això ja fa uns quants anys- viu i treballa de professor d'anglès a Vinaròs. La persona de qui us parlo es diu Vicent Pomada Carbó i és qui ha fet la web de Càlig perquè puga sortir a Internet la revista Vila de Càlig. Cal afegir que en aquesta pàgina web trobareu un correu electrònic perquè envieu els vostres missatges.
A Vicent, el vaig conèixer a Càlig durant les vacances de Nadal de l'any 1999 i el vaig felicitar personalment per la pàgina web que havia vist de la revista VdC, que tinc connectada a Internet aquí a Barcelona, i li vaig prometre que li dedicaria un article tan aviat com pogués per agrair-li personalment tot el que està fent per Càlig, ja que a través d'Internet promociona el nostre poble per tot el món.
He comparat la pàgina web de Càlig, que fa Vicent Pomada, amb unes altres pàgines fetes a pobles del País Valencià, de Catalunya i d'unes altres autonomies, i he quedat sorpresa de la del nostre poble ja que té un contingut ample i complet. Per això, puc dir que la pàgina web de Càlig és una de les millors que he pogut veure tant per la seua forma gràfica com per la seua expressió escrita. Això vol dir que Càlig, i tot allò que fa referència al nostre poble, es pot veure en unes altres comunitats i en uns altres països d'arreu del món.
Jo, personalment, desitjo que Vicent seguisca treballant i fent les pàgines web de Càlig amb la mateixa il·lusió que sempre les ha fetes, ja que tots els calijons i calijones les considerarem com les més importants de Càlig.
Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
EL CRISTO DE LAS LLAMAS DE FUEGO
Hablo de un tiempo lejano,
era yo muy pequeñita.
Tiraban los santos de la iglesia,
tan hermosa y tan bonita.
Los santos e imágenes
en camiones los cargaban
y los llevaban al río,
a las hogueras los echaban.
Con otras niñas de mi edad,
aquello que estábamos mirando
no podíamos entender
porqué los santos estaban quemando.
Pasaron algunos días
y al río fuimos andando,
y allí entre las cenizas
a un Cristo hemos hallado.
Sólo estaba el metal,
la madera el fuego la había devorado.
La cogí con mis manitas
y al Cristo lo estuve besando.
Se lo llevé a mi madre
y ella hizo lo mismo que yo.
Sólo cambiaba una cosa,
mientras lo besaba, ella lloró.
Se lo puso en el bolsillo
y yo ese Cristo olvidé,
pero pasó tiempo, años,
y un día aquel Cristo hallé.
Ella lo llevaba en el bolso
como si de un tesoro se tratara,
yo lo he recogido ahora,
imagen por mi venerada.
Le voy a hacer una cruz
de madera, como antes,
con un gran pedestal
y poder contemplar su imagen.
Voy a limpiarla del fuego
del que fue rescatado
y le daré brillo de oro
para siempre recordado.
Remedios Anglés Anglés
APUNTS SOBRE CÀLIG EXTRETS DE LA HISTÒRIA DE VINARÒS, DE J.M. BORRÀS JARQUE (I)
INTRODUCCIÓ
Quan es fa un treball d'investigació o un estudi sobre una localitat concreta, sempre hi ha la possibilitat de trobar referències en publicacions i en arxius de pobles veïns. Les informacions que apareixen en aquestes publicacions i documents escrits (o orals, en unes altres ocasions( valen per poder completar buits de la història local o per afegir fets complementaris però lligats al nucli de població sobre el qual es fa aquest treball d'estudi.
Això és una realitat en el llibre de Joan Manuel Borrràs Jarque titulat Història de Vinaròs, on apareixen sovint (i necessàriament( fets ocorreguts als pobles que envolten Vinaròs, sobretot aquells on la relació, motivada per circumstàncies diverses, ha estat més estreta.
Càlig és anomenat a la Història de Vinaròs en diversos paràgrafs, però quasi sempre de forma indicativa o, si volem, per donar més veracitat a una sèrie de fets històrics que van afectar Vinaròs i que va haver de compartir amb uns altres pobles de la comarca. D'aquí que, sovint, caldrà imaginar de Càlig les circumstàncies del temps històric que els habitants van haver de conèixer i viure durant els segles a què fem referència, i sempre d'una manera aïllada dins de la línia seqüencial que assenyala el temps i la història.
Joan Manuel Borràs Jarque va nàixer a Vinaròs el dia 2 de març del 1885. Va estudiar magisteri, i la primera plaça de mestre que va ocupar va ser a Hortells (Ports) "...per, més tard, anar a Càlig on va estar onze anys dedicat a la investigació històrica del seu poble nadiu, conjuntament amb la docència escolar..."(1). Després, va continuar de mestre a Vila-real (Plana Baixa) i a Castelló de la Plana (Plana Alta), on va exercir el càrrec d'inspector de Primer Ensenyament amb caràcter provisional, ciutat en què va morir el dia 27 de gener del 1945.
Entre les diverses obres que va escriure, destaca la Història de Vinaròs, que va ser Premi de la Diputació de Castelló als Jocs Florals de Lo Rat Penat, celebrats a València (Horta) l'any 1928, obra de la qual hem extret les línies que configuren aquest treball.
SEGLE XIII
Peníscola es va lliurar al rei Jaume I el dia 22 de setembre de l'any 1233. Tanmateix, els historiadors del regne (Escolano i Beuter, del segle XVII( afirmen que el lliurament de Peníscola al rei conqueridor va esdevenir l'any 1234, data que, segons J.M. Borràs, és errònia, ja que el mestre de l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Hug de Fullalquer, va atorgar la carta de població a Càlig el 12 de juliol del 1234.
"Com a raó de mes pes encara, farem notar que la carta-pobla de Cálig (dependent de Cervera) la doná el Mestre de la Orde dels cavallers de l'Hospital, Fra Hugo de Follalquer, en 12 joriol de l'any 1234, signant Fra Raiscan, Comanador de Cervera. I com Cervera fon reconquerida abans de donar la dita carta de població de Cálig, a seguit de la reconquesta de Penyíscola, com diu el Rei En Jaume en la seua Crónica, clar que eixe aconteiximent no pugué tindre lloc mes que en el setembre de 1233."p. 21
"La Orde dels Templaris, tan bon punt com Penyíscola s'entregá al Rei Conqueridor, havia enviat els seus cavallers davant del castell de Xivert, no tenint els moros mes remeí que rendir-se. I junt ab Xivert, passaren baix del mateix domini templari, els pobles de la seua jurisdicció, com eren Alcalá, Alcocebre i Castellnou. Pulpis s'entregá al Rei qui feu acudir els seus cavallers. Lo mateix havien fet els cavallers de la Orde de Sant Joan de l'Hospital, apoderant-se del castell de Cervera i dels pobles de la seua jurisdicció (Traiguera, la Jana, Canet, Cálig, Chert, Rossell i Mas d'Estellés( avui San Jordi, (i el Carrascal."p. 27
L'ocupació i possessió dels castells i poblacions esmentats era un dret que tenien aquests ordes, com ho indica el rei Jaume I a la Crònica: "Quan ohiren lo Mestre del Temple i del Hospital que nos haviem Penyíscola, a pochs dies vingué'l Mestre del Temple a Exivert, i'l Mestre del Hospital a Cervera, per ço com nostre pare i nostre avi les hi havien donades."p. 27
SEGLE XIV
Al concili de Viena del Delfinat, convocat durant el pontificat de Climent V, es va decretar, l'any 1312, la supressió de l'orde del Temple, el qual havia estat fundat l'any 1118 pel cavaller Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos(2). Aquest fet, a la curta, va afectar Càlig, ja que malgrat que el poble es trobava sota la jurisdicció de l'orde dels hospitalers, aquest orde, com a resultat dels canvis de propietat promoguts pel rei Jaume II, va abandonar llurs possessions del castell de Cervera per deixar pas a un nou orde fundat per iniciativa reial, el de Santa Maria de Montesa.
"Acabada la Orde dels Templaris el 2 de maig de l'any 1311, el Rei d'Aragó i de Valencia i Comte de Barcelona, Jaume II, veent que la grandiosa herencia templaria en el Regne valenciá, anava a enriquir als cavallers de Sant Joan de Jerusalem, ab el perill de fer ad eixos tan poderosos com havien sigut aquells, ab certer criteri polític pensá que la hereva fos una nova Orde propiament valenciana, que ademés de deure-li al Rei la vida, miraria ab el natural amor la lliveració de les terres valencianes contra els sarraíns."p. 31
El dia 9 de juny del 1317(3), el papa Joan XXII va expedir la butlla per la qual concedia llicència per fundar l'orde religiós i militar amb el títol de Santa Maria de Montesa, gràcies a la insistència constant del rei Jaume II perquè aquesta fundació es dugués a cap.
Un cop aconseguida la butlla papal de fundació de l'orde de Santa Maria de Montesa, el rei va lliurar a Martín Pérez de Haros, castellà d'Amposta, de l'orde de l'Hospital, els béns immobles que pertanyien al recentment dissolt orde del Temple (béns que es trobaven a Aragó i a Catalunya) a canvi dels béns que l'orde de l'Hospital tenia al regne de València.
"A tal efecte, el Castellá d'Amposta ordená a D. Luci de Horos, cavaller de la Orde, comanador de Calatayud i son Lloctinent en la Baylia de Cervera, per a que, requerit per D. Pere Boil, li entregara tots els llocs, castells i demés bens del Castell de Cervera.
Aixó s'efectúa en la vila de Sant Mateu, concurrint com a representant de D. Pere Boil, son fill D. Ramón. Alli, en el Peiró de les Falselles que está junt al Cementeri, el dia 3 de desembre de 1317, es reuniren el Justicia, els Jurats i Concellers de la vila, els demés de la Baylia, i Jurats i Síndics de cada lloc. I el Lloctinent del Castellá d'Amposta els va absoldre de la fidelitat i homenatge que tenien a la seua Orde, passantlos baix del domini i jurisdicció del Rei."p. 32
La fundació de l'orde de Santa Maria de Montesa va tenir lloc, per disposició del rei Jaume II, el dia 22 de juliol del 1319. La cerimònia es va celebrar al palau reial de Barcelona(4), i el primer mestre va ser fra Guillem d'Erill.
"L'onze d'agost seguent, En Jaume II maná a D. Vidal Vilaplana que en son real nom donara al Mestre de Montesa les viles, castells, llocs i tots els bens inmobles del Regne de Valencia que havien perteneixcut als Templaris."p. 33
D'aquesta manera, doncs, naix l'orde de Santa Maria de Montesa, el qual va tenir durant el temps de la seua història 14 mestres (1319-1592) fins que Felip II, l'any 1587, obtingué del papa Sixt V la butlla d'incorporació a la corona.
El Maestrat, a més de comandes, priorats i rectorats, comprenia dues batllies: la de Cervera, dita del Maestrat Vell, i la de Montcada, que rebia el nom de Maestrat Nou.
"Als començaments de la Orde, tots els bens estaven en comú. Mes el régimen de democracia comunista, tantes vegades com en la Historia s'ha provat, tantes ha fracasat. I a la vista dels danys i destorbs que la experiencia posava de manifest, la Orde es va vore obligada a fer partició de llocs i rentes. Els que li van tocar al Mestre foren les viles de Montesa i Vallada, el lloc de Sueca, la Bailia de Moncada i la Bailia de Cervera. D'aquí va náixer el nom del Maestrat, format primitivament per la Bailia de Cervera que la composaven "la Setena", o siga les set viles de Cervera: Sant Mateu, Traiguera, Sant Jordi (en aquells temps Mas d'Estellés,( Chert, Canet, La Jana, i Cálig. Per a administrar justicia nomenava son Lloctinent a un Cavaller de la Orde."p. 41
A.Q.A. Capçalera
TAULA DE NOTES
1. Borràs Jarque, Joan Manuel. Història de Vinaròs. Edita: Associació d'Amics de Vinaròs. Imprimeix: Cooperativa Gràfica Dertosense. Tortosa, 1979.
2. a) Gran enciclopèdia catalana. Volum 22. Segona edició, maig del 1989. Primera reimpressió, març del 1990. Enciclopèdia Catalana, SA. Barcelona. Impressió Egedsa, Sabadell.
"Als templers catalans, després de diverses interrogacions diocesanes, els fou reconeguda la innocència en el concili provincial de Tarragona (4 de novembre de 1312). Ja abans, però, el papa Climent V al concili de Viena del Delfinat, malgrat les informacions favorables en general a l'orde, havia decretat per provisió apostòlica l'abolició de l'orde (22 de març de 1312), amb la protesta dels delegats catalans." p. 234.
b) Balbás Cruz, Juan A. El libro de la provincia de Castellón. Imprenta J. Armengot. Castellón, 1892. Edición especial para la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón. Imprenta Rosell. Castellón, 1981.
"Abolida la opulenta y poderosa órden de los Templarios en el Concilio general de Viena (2 Mayo 1311,( el sagaz monarca..." p. 179.
c) Op. cit. Borràs Jarque, J.M.
"En 1311, per disposició del Concili de Viena, en el Pontificat de Clement V, acabá la ilustre Orde dels cavallers del Temple, que contava dos cents anys de existencia, puix havia estat fundada l'any 1119, en temps del Papa Gelasi II, per D. Hugón de Cabanís; havent..." p. 30.
3. a) Gran enciclopèdia catalana. Volum 15. Segona edició, gener del 1988. Tercera reimpressió, octubre del 1990. Enciclopèdia Catalana, SA. Barcelona. Impressió Ferré Olsina, Barcelona.
"...fins que l'ambaixador Vidal de Vilanova obtingué de Joan XXII (6 de juny de 1317) la butlla de creació d'un convent a Montesa sota la regla de Calatrava, de la qual depenia el visitador, supeditat, però, als abats de Santes Creus i de Valldigna. Tres dies més tard el papa estengué la butlla de fundació de l'orde, on donava també les instruccions pertinents a fi d'ésser lliurats a Montesa els béns que l'extingit orde del Temple i l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem posseïen al Regne de València." p. 363.
b) Op. cit. Balbás Cruz, Juan A.
"...y alcanzó la bula de creación de la nueva Orden, cuyo documento lleva la fecha de 10 de Junio de 1317 y..." p. 180.
c) Op. cit. Borràs Jarque, J.M.
El papa Joan XXII va expedir "una Bula a 11 juny de 1317, concedint la seua llicencia per a que's puguera fundar en el Castell de Montesa, de la diócessi de Valencia, la nova Orde Religiosa-Militar ab el titol de Santa Maria de Montesa." p. 31
4. a) Op. cit. Balbás Cruz, Juan A.
"Al fin pudo el rey ver coronada su obra, y el 22 de Julio de 1319, hallándose reunidos en la capilla de su real palacio de Barcelona el obispo de esta ciudad, el..." p. 184.
b) Op. cit. Borràs Jarque, J.M.
"La ceremonia es celebrá en la Capella del Palau del Bisbe de Barcelona." p. 32. Capçalera
BOTÀNICA
"Al nostre parer, un arbre singular és un component autòcton o al·lòcton integrat al paisatge urbà agrícola i natural d'una forma equilibrada i en harmonia. Sobresurt per la bellesa, la forma, l'aspecte, la grandària, la raresa, la curiositat, la mitologia, la història, o bé pel fet de configurar un conjunt, arbreda ben adaptada a l'espai i a l'entorn i que dóna a l'entitat geogràfica que la preserva una riquesa insubstituïble des de qualsevol punt de vista. Els elements singulars són, tot plegat, formacions o individus vegetals que accentuen la riquesa de les unitats geogràfiques i històriques bàsiques del territori estudiat: els nostres termes municipals i les nostres comarques. La vàlua simbòlica, cultural, etimològica, botànica i històrica roman palesa a cada exemplar."
(Text extret de la introducció del llibre Arboles y arboledas singulares de las comarcas de Castellón i girat a la nostra llengua.)
Espècie
Ulmus minor Miller
Situació geogràfica
Comarca: Baix Maestrat
Terme municipal: Càlig
Situació: Ermita de la Mare de Déu del Socors
Coordenades UTM: 31TBE752829
Altitud: 129 m
Dasometria
Edat estimada: 200 anys
Tipus de vegetació: Rubio longifoliae-Querceto rotudifoliae sigmentum
Alçada: 8,86 m
Diàmetre de la capçada:
Nord-sud: 7,80 m
Est-oest: 8,50 m
Perímetre a 1,00 m: 9,32 m
Estat fitosanitari
Exemplar molt envellit. De característiques molt semblants a l'om de l'ermita de l'Ortisella. Espècie esmentada al Catálogo de flora vascular rara endémica o amenazada de la Comunidad Valenciana. Arbre quasi extingit per culpa de la grafiosi. Capçalera
ELS RESULTATS A CÀLIG DE LES ELECCIONS A CORTS GENERALS DE L'ESTAT ESPANYOL 2000
Les eleccions a Corts Generals de l'Estat espanyol, tant per al Congrés dels Diputats com per al Senat, van tenir lloc el dia 12 de març, diumenge.
Les dues meses electorals que hi havia a Càlig es van col·locar al Centre de Cultura, que es troba situat a l'avinguda de la Constitució. D'aquesta manera les meses han tornat novament al lloc que els era habitual des que s'inicià el període democràtic.
La participació en aquestes eleccions estatals, pel que fa al Congrés, ha estat del 84,41% i els partits que més hi han reeixit són: Partit Popular (48,80%), PSOE-progresistas (46,67%), UV (1,53%), EUPV (1,36%) i BLOC-VERDS-PAPC (1,36%).
A.Q.A.
ELECCIONS A CORTS GENERALS 2000
CONGRÉS DELS DIPUTATS - CÀLIG
| Mesa A | Mesa B | Total | |
| Nre. d'electors censats | 696 | 716 | 1.412 |
| Nre. de votants | 587 | 605 | 1.192 |
| Nre. de vots en blanc | 3 | 4 | 7 |
| Nre. de vots nuls | 6 | 7 | 13 |
| Nombre de vots obtinguts per cada candidatura | |||
| 01 La Falange (FE) | 0 | 0 | 0 |
| 02 Front pel País Valencià-Esquerra Republicana de Catalunya (FRONT-ERC) | 2 | 3 | 5 |
| 03 Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) | 0 | 0 | 0 |
| 04 Partido Popular (PP) | 279 | 293 | 572 |
| 05 Plataforma España 2000 (PE2000) | 0 | 0 | 0 |
| 06 Partido Obrero Socialista Internacionalista (POSI) | 1 | 1 | 2 |
| 07 Los Verdes Ecopacifistas (LVE) | 2 | 2 | 4 |
| 08 Acción Republicana (AR) | 0 | 0 | 0 |
| 09 Grupo Independiente Liberal (GIL) | 0 | 2 | 2 |
| 10 Unió Centrista-Centre Democràtic i Social (UC-CDS) | 0 | 0 | 0 |
| 11 Unió Valenciana (UV) | 6 | 12 | 18 |
| 12 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) | 9 | 7 | 16 |
| 13 Partido Socialista Obrero Español-progresistas (PSOE-progresistas) | 272 | 265 | 547 |
| 14 Estat Català (EC) | 0 | 0 | 0 |
| 15 Partido Humanista (PH) | 0 | 0 | 0 |
| 16 Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) | 0 | 0 | 0 |
| 17 Bloc Nacionalista Valencià-Els Verds-Valencians pel Canvi BLOC-VERDS-VAPC) | 7 | 9 | 16 |
| 18 Partido Carlista (PC) | 0 | 0 | 0 |
| 19 Partido Demócrata Español (PADE) | 0 | 0 | 0 |
| 20 Partido de la Ley Natural (PLN) | 0 | 0 | 0 |
ELECCIONS A CORTS GENERALS 2000
SENAT - CÀLIG
| Mesa A | Mesa B | Total | |
| Nre. d'electors censats | 696 | 716 | 1.412 |
| Nre. de votants | 586 | 605 | 1.191 |
| Nre. de vots en blanc | 2 | 7 | 9 |
| Nre. de vots nuls | 19 | 11 | 30 |
| Nombre de vots obtinguts per cada candidat | |||
01 Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)
· María Esther Jovaní Roda ...................................1
02 Partido Socialista Obrero Español-progresistas (PSOE-progresistas)
· Francisco Arnau Navarro.................................550
· Antonia García Valls .......................................543
03 Partido Popular (PP)
· Gabriel Elorriaga Fernández.............................555
· José María Escuín Monfort..............................551
· María Carmen Pardo Raga .............................547
04 Unió Valenciana (UV)
· José Vicente Guinot Aledo................................17
· José Antonio Cervera Martí..............................14
· José Manuel Igual Nebot .................................12
05 Los Verdes Ecopacifistas (LVE)
· Antonio Fernández Mira ....................................7
06 La Falange (FE)
· Carmelo Vicente Soler Albert ............................0
07 Grupo Independiente Liberal (GIL)
· Juan Comitre López...........................................2
· Ramón Cirera Villalpando..................................1
· Enrique Vázquez Sureda ...................................1
08 Falange Española Independiente-Falange 2000 (FEI-FE-2000)
· Santiago Carrasco Rodríguez ............................0
09 Front pel País Valencià-Esquerra Republicana de Catalunya (FRONT-ERC)
· Antoni Albalat i Salanova...................................8
10 Unió Centrista-Centre Democràtic i Social (UC-CDS)
· Joaquín Miguel Estall Poles ...............................1
11 Acción Republicana (AR)
· María Carmen Sender Bayarri ..........................1
12 Comunión Tradicionalista Carlista (CTC)
· Vicente Febrer Forés........................................0
· Pascual Comes Sanchis ....................................0
13 Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV)
· José Velasco Santamaría .................................0
14 Lluita Internacionalista (LI)
· Anna Maria Morelló Just .................................0
15 Bloc Nacionalista Valencià-Els Verds-Valencians pel Canvi BLOC-VERDS-VAPC)
· Vicent Ramon Carda i Isach...........................19
16 Partido Humanista (PH)
· Juan Antonio Gallego Rodríguez ......................0
17 Esquerra Unida del País Valencià (EUPV)
· Vicente Grau Reig .......................................515
ELS REIS MAGS D'ORIENT VISITEN CÀLIG
Com ja es ve repetint any rere any, Melcior, Gaspar i Baltasar van visitar la nostra vila. Aquest any, la participació dels pares i mares ha estat major, en part, perquè l'escenari on es va desenvolupar l'entrega dels regals pels Reis Mags va ser més ampli: l'església de Sant Llorenç. Novetat important -tal i com ho fa l'Agrupació Musical Vila de Càlig per als seus concerts i audicions- ha estat la utilització del temple per a finalitats que beneficien el poble, a més dels actes religiosos que s'hi celebren.
Els patges reials van mostrar el camí als cavalls, que van entrar a la plaça Nova amb esplendorositat i acompanyats per un bon nombre d'infants i de gent gran. La col·locació de sis focus de gran potència a la plaça gran de la vila va il·luminar l'arribada. Aquest nou dispositiu d'enllumenat de la plaça va ser innovador i serà fix. La utilització serà per als caps de setmana, les festes i els actes a l'aire lliure en què la plaça Nova siga el marc escollit.
Els Reis Mags van visitar el convent de la Santíssima Trinitat, on van obsequiar les monges amb dolços i uns altres regals. Aquestes van agrair que recordessen allò que elles els van comunicar l'any passat: que tornessen a passar l'any següent amb més bones notícies d'arreu del món. De la mateixa manera, la residència de la tercera edat va rebre l'arribada de les majestats d'Orient amb alegria. Es van repartir entre els avis uns presents, que van fer reviure en alguns d'ells els temps passats.
Un cop arribats a l'església parroquial, es va llegir un manifest recordatori del perquè d'aquell acte, com a commemoració dels regals entregats a Jesús a la localitat de Betlem, ara fa 1999 anys. El viatge d'enguany fet pels Reis Mags havia estat diferent al de l'any anterior -van explicar- per culpa de la guerra de Kosovo, les injustícies als països subdesenvolupats i uns altres problemes, que van fer canviar l'itinerari seguit cada any per arribar fins a Càlig. De forma més distesa, van remarcar que van trobar diferent el poble, amb la ubicació de la nova font il·luminada al bell mig de la plaça Nova, la construcció de paellers coberts al paratge de l'ermita de la Mare de Déu del Socors, l'empitjorament de l'estat de la Torre...
Els tres savis van assegurar que tornaran el proper any i que, tal vegada, ho faran per la carretera "que potser estarà ja ampliada amb la voravia" de Càlig a Benicarló. Aquest regal el va demanar l'Ajuntament de la nostra vila fa temps, i aquest any tampoc no ha estat concedit.
Ricard Gumbau i Morera
PRESENTACIÓ DEL CENTRE DE CULTURA A LES ENTITATS
El dia 21 de gener, a les 21.30 h, el consistori en ple, els components d'anteriors legislatures que van formar part de l'ajuntament i els presidents i representants de les entitats de la nostra vila van ser els protagonistes principals de la presentació del Centre de Cultura. Tot i estar encara l'edifici en construcció, el primer pis estava ja preparat per a poder ser utilitzat. Un xicotet aperitiu i un vi d'honor van servir per a encetar la mostra a les personalitats representatives de la cultura calijona. La planta baixa de l'edificació estarà destinada al seu ús com a auditori. La primera planta, que té el lloc d'entrada per l'avinguda de la Constitució, número 5, comprèn un gran nombre de sales que serviran com a seus per a les entitats i aules on s'impartiran cursets: d'informàtica a l'aula d'informàtica, i d'anglès i valencià a l'aula de formació.
Un cop començats els actes de presentació, es va continuar el programa amb la projecció, a la sala de projeccions que té una capacitat per a 80 persones, de la pel·lícula Todo sobre mi madre, del director Pedro Almodóvar, nomenada als òscars de Hol·lywood. Una vegada acabada la projecció, els comentaris respecte a la sonoritat i a la qualitat de la imatge van ser molt bons per part de tothom. I és que el grau d'inclinació realitzat per a una millor visió, l'emmoquetat del terra, la pantalla sobre la qual es projecta la pel·lícula, la il·luminació, la calefacció, la comoditat de les butaques i altres comentaris efectuats, eren la prova suficient per a donar el vist-i-plau amb una qualificació d'excel·lent pel que fa al repartiment i enfocament del punt de trobada de la cultura a Càlig. Aquest punt serà a partir d'ara el Centre de Cultura; ho serà d'una manera complementària, juntament amb el treball realitzat per les associacions.
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
NOTÍCIES DEL PRIMER TRIMESTRE DE L'ANY 2000
Càlig va viure amb normalitat tant la precampanya com la campanya electoral de l'Estat espanyol
La població va rebre amb normalitat la precampanya i la campanya electoral i va participar als actes electorals que van tenir lloc al poble i, també, a València en els dos viatges que es van organitzar per anar-hi, l'un, per donar suport a Joaquín Almunia, candidat del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a la presidència del govern de l'Estat Espanyol, i l'altre, a José María Aznar, candidat del Partit Popular (PP).
La incògnita sobre el guanyador d'aquestes eleccions es va desvetllar la nit del dia 13 de març, en què va sortir elegit José Maria Aznar, el qual governarà l'Estat durant un període de quatre anys.
Cal indicar que Càlig, durant la precampanya electoral va rebre la visita de Jordi Sevilla, del PSOE, primer candidat al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Castelló.
Iban Borràs va exposar a València juntament amb uns altres membres de l'associació la Taronja Mecànica
Iban Borràs, artista calijó, estudiant de Belles Arts a València i membre de l'associació d'artistes de la nostra terra la Taronja Mecànica, va exposar les seues obres, durant vuit dies, al cap i casal del País Valencià, la qual va tenir molt d'èxit pel que fa a l'assistència.
El passeig que duu a l'ermita ha estat motiu de polèmica
El passeig de l'Ermita de la Mare de Déu del Socors, que és una via prou transitada per la gent del poble, està sent motiu de protesta continuada per part de l'oposició (Partit Popular i Unió Valenciana) i, també, per veïns de Càlig, ja que consideren perilloses les noves obres que s'hi fan.
El portaveu d'Unió Valenciana, Deogracias Ferreres, va afirmar en unes declaracions que "per aquest passeig no poden passejar ni dues persones juntes, és un perill... fins i tot l'Ajuntament pot veure´s demandat".
L'Ajuntament de Càlig ha concedit diverses ajudes a les associacions i entitats calijones
Els pressupostos d'enguany contenen un apartat important pel que fa a les ajudes econòmiques destinades a les diverses associacions culturals i esportives que hi ha a la població. Així, les ajudes municipals concedides són aquestes: Agrupació Musical Vila de Càlig, 2.400.000 pessetes; Associació de Jubilats i Pensionistes, 125.000 pessetes; Càlig CF, 450.000 pessetes; CC Pere de Balaguer, 200.000 pessetes; Club de Columbicultura, 100.000 pessetes; Associació de Pares d'Alumnes, 100.000 pessetes; Unió Ciclista de Càlig, 200.000 pessetes; AC Crema Catalana, 75.000 pessetes; Associació de Mestresses de Casa, 50.000 pessetes; i AC Amics i Simpatitzants Carrer Verge del Socors, 50.000 pessetes.
Els tres partits polítics que hi ha l'Ajuntament de Càlig han donat el vot favorable al pressupost d'enguany
Al mes de febrer, en el transcurs de la sessió plenària de caràcter ordinari, es va aprovar el pressupost per al 2000 amb el vot favorable dels tres partits polítics.
El pressupost municipal per a l'any 2000 ha baixat en vora sis milions respecte del de l'any 1999, ja que aquest és de 126.232.000 pessetes.
L'alcalde, Manuel Anglès, va dir d'aquest pressupost que "és el més ajustat possible, on cal destacar, pel que fa a inversions, els diners que es destinaran a reparar camins del terme, al nou carrer paral·lel a la casa Centre de Cultura i a donar una darrera espenta per a la finalització de les obres del Centre".
Deogracias Ferreres, d'Unió Valenciana, es mostra desil·lusionat de la política
El regidor de l'oposició i membre d'Unió Valenciana, Deogracias Ferreres, va fer palesa la seua desil·lusió envers el món polític, ja que va declarar que "tot i que les relacions amb el PSPV-PSOE i el PP no són roïnes, cal dir que per al partit que governa no val cap idea que no siga la d'ells".
Aquest regidor també va ser crític amb la relació que tenen el PP i el PSPV-PSOE, ja que considera que "tots treballen més per al partit que no per al bé del poble".
Continua la polèmica produïda per la instal·lació de l'antena de telefonia mòbil
La companyia de telefonia mòbil Amena ha traslladat l'antena, situada anteriorment a la partida del Calvari, a la intersecció que hi ha entre el desviament de la carretera i la comarcal Benicarló-Sant Mateu, prop de Càlig.
L'oposició municipal i un col·lectiu de ciutadans han tornat a mostrar el seu rebuig a aquesta instal·lació. Cal afegir, a més a més, que també hi ha hagut veïns que s'han queixat d'interferències a les emissions televisives.
La polèmica derivada de la xarxa d'antenes de la telefonia mòbil es troba en el punt de mira d'algunes publicacions de caire ecologista i de diversos col·lectius de ciutadans.
Cal recordar que, mitjançant un decret de l'Alcaldia, les companyies de telefonia mòbil estan obligades a instal·lar les antenes a un mínim de 500 metres de la població, i l'antena de què parlem no compleix aquest decret.
El PSPV-PSOE va presentar una moció perquè s'amplie la carretera comarcal en el tram Benicarló-Càlig
A la sessió plenària del mes de febrer, el PSPV-PSOE va presentar una moció en què demanava l'ampliació i reparació de la carretera Benicarló-Sant Mateu, al tram que hi ha entre el polígon industrial el Collet i la població de Càlig. Aquesta moció va tenir el recolzament del Partit Popular i d'Unió Valenciana.
Ja anteriorment, l'alcalde de Càlig, Manuel Anglès, durant al visita preelectoral que va fer el candidat socialista per Castelló, Jordi Sevilla, va declarar al mitjans de comunicació que "quan véns de Benicarló a Càlig, i després de passar el polígon industrial del Collet, dóna la sensació d'entrar al tercer món, ja que la carretera manca d'andana i resulta perillosa". Manuel Anglès va comparar aquesta carretera amb unes altres, com la de Traiguera a Sant Rafel que "a pesar que passen menys vehicles que a la de Càlig-Benicarló, s'ha arreglat, i això que em sembla molt bé que les carreteres s'arreglen".
Luis Tena va dir que es destinaran quinze milions per a la restauració de la Torre
A finals del més de gener, el diputat autonòmic pel PP, Luis Tena, va afirmar que es farà una inversió de quinze milions de pessetes per a restaurar la torre medieval de Càlig. Aquesta inversió, que pot arribar enguany, és el resultat de les peticions continuades perquè es restaure aquest edifici.
Avui la Torre es troba en un estat lamentable, i sobretot la torreta de les campanes, la teulada que tota es plou i el pont que està afectat d'aluminosi..
Alguns dels membres de la Plataforma d'Entitats per la Restauració de la Torre declaraven que "fins que no comence la restauració i aquesta no siga una realitat no ens en podrem creure cap, de les paraules que diuen".
D'altra banda, el grup municipal del PP es va felicitar en un article publicat a El Dissabte, article que va ser contestat, al mateix setmanari, per David Gumbau, regidor de Cultura a l'Ajuntament de Càlig.
L'Associació de Minusvàlids del Baix Maestrat s'ha interessat per les obres que es fan al Centre
Manuel Celma, portaveu de l'Associació de Minusvàlids del Baix Maestrat, ha mostrat interès a saber com es desenvolupen les obres del Centre de Cultura i si aquestes s'adeqüen a les normes que estableixen eliminar les barreres que impedeixen que els membres d'aquest col·lectiu puga accedir als mateixos serveis que la resta dels usuaris. De fet, per poder entrar al Centre, des de l'avinguda de la Constitució, no hi ha cap rampa d'accés.
Susanna Anglès i Querol Capçalera
PLANTACIÓ D'ARBRES AL PASSEIG DE L'ERMITA
El dia 16 de febrer, diversos treballadors de l'Ajuntament de Càlig van començar la plantació d'arbres a la banda de la vorera que hi ha construïda al camí que condueix fins a l'ermita de la Mare de Déu del Socors. La renglera d'arbres plantats va des del començament del camí, prop del peiró, fins a davant del cementeri. En total s'hi han plantat 28 xicrandes (Jacaranda acutifolia), 21 palmeres washingtònies i 7 xipresos, potents dels vivers de Dalmau Panisello, SL, d'Alcanar.
Durant la darrera setmana de febrer es van plantar, al costat de la caseta dels llums, a la plaça del Safareig (oficialment de Ramón y Cajal), tres peus de margalló (Chamaerops humilis) de certa grandària que afavoreix l'embelliment d'aquesta plaça i, en especial, la caseta dels llums, que l'Ajuntament de Càlig té previst de restaurar al més aviat possible.
A.Q.A. Capçalera
UN DIA D'ESBARJO A GILET
El dia 24 de març, els alumnes de primer i segon de Primària del Col·legi Públic Felicinda Collell van anar a la població de Gilet (Camp de Morvedre), concretament al Parc Infantil de Trànsit.
Si bé és cert que totes les excursions són un motiu de festa per als xiquets, aquesta encara ho va ser més.
Una vegada arribats a Gilet, un grup de monitors es van fer càrrec dels alumnes, els van passar un vídeos i, d'una manera pràctica, els van ensenyar a conduir vehicles petits en una pista on hi havia diversos senyals de circulació que havien après anteriorment i que ara havien de respectar.
Això de dur un cotxe, encara que petit, va ser per als xiquets una experiència inoblidable.
M.A.A. Capçalera
CÀNCER DE PULMÓ I TABAC
El consum de tabac afecta negativament l'organisme de forma general. De fet, és freqüent trobar alteracions a diferents òrgans del cos humà en un mateix pacient fumador.
Es calcula que el 49% de totes les morts es produeixen per causes que es podrien evitar, com són el tabac, els accidents, l'alimentació, l'alcohol... El tabac és la més important, ja que és la causa que provoca el 38% de totes les morts. Per regla general, la mortalitat en els fumadors és tres vegades superior respecte dels no fumadors. És un fet observable que l'excés de la mortalitat en fumadors és una conseqüència de les malalties que produeix directament el tabac, com són les malalties cardiovasculars, bronquitis crònica i diversos tipus de càncer, sobretot càncer de pulmó (figura 1, pulmó dret amb càncer).
El carcinoma més important de l'organisme és el càncer de pulmó, tant pel que fa a la incidència com a la mortalitat. A Espanya, la incidència del càncer de pulmó ha augmentat i, actualment, hi ha més de 48 casos a l'any per cada 100.000 habitants. Aquest increment ha estat més alt en la dona com a resultat de la recent incorporació d'aquesta a l'hàbit de fumar. És un fet probable que dins de poc el càncer de pulmó superarà el càncer de mama com la causa més freqüent de mort de càncer entre les dones.
Avui, no hi ha cap dubte que el tabac és la causa més important pel que fa a l'aparició del càncer de pulmó. La relació entre el consum de tabac i el càncer es va suggerir per primera vegada l'any 1761, quan es va observar l'aparició de pòlips a les cordes vocals dels consumidors de tabac rapè (tabac en pols). Va ser l'any 1914 quan es va demostrar la naturalesa carcinògena dels hidrocarburs com un component del fum del tabac.
El paper que desplega l'hàbit de fumar amb pipa o el consum de cigarrets no ha estat establit clarament. El risc de càncer de pulmó augmenta en proporció directa a la quantitat de cigarrets fumats. Quant al tipus de cigarret i la forma d'inhalació de la pipada, s'ha suggerit que els qui inhalen la pipada profundament tenen un major risc que aquells que no inhalen el fum. Així mateix, els fumadors de pipa i cigars sembla que tenen un risc menor que els fumadors de cigarrets, ja que inhalen el fum menys profundament. Els cigarrets amb contingut baix de quitrà i nicotina tenen un valor real qüestionable, ja que s'ha vist que aquests subjectes augmenten progressivament la quantitat de cigarrets fumats, les puntes del cigarret són més curtes i, a més a més, aspiren el fum amb una profunditat més gran.
En el cas dels que ja han deixat de fumar (exfumadors), malgrat que el risc de càncer de pulmó mai no arriba a ser idèntic que als dels no fumadors, aquest risc disminueix progressivament una vegada passat el primer any. Després de cinc anys sense fumar és un fet objectiu l'evident descens d'aquest risc que es pot equiparar amb els no fumadors després de transcorreguts 15-20 anys.
A més a més del tabac, hi ha uns altres factors que poden influir en el risc de tenir càncer de pulmó, com són ara: patir una bronquitis crònica, els pacients amb un altre tipus de càncer i l'exposició a certs contaminants ambientals, com són l'asbest i l'amiant. D'altra banda, la alimentació també pot tenir un paper en l'aparició d'aquest, ja que hom ha suggerit que la vitamina A té certa capacitat de supressió dels càncers.
Els símptomes o signes a què fa referència el pacient amb càncer de pulmó poden ser molt variats. Habitualment aquesta malaltia es descobreix dins del context d'un refredat que dura més temps del que és habitual i que no respon a la medicació. En aquests casos els símptomes solen ser tos, esputs amb sang, febre, fatiga, canvi de la veu, pèrdua de pes i manca d'apetit. En unes altres ocasions, quan també afecta a les costelles, el símptoma principal és una dolor continuada i intensa a nivell del tòrax.
Tanmateix, i sorprenentment, hi ha molts pacients que tot i tenir un càncer de pulmó no presenten cap símptoma. Aquests casos es consideren com una trobada casual i es descobreixen quan el pacient es fa una radiografia de tòrax en una revisió rutinària o bé a causa d'una altra malaltia.
En els casos molt avançats, el càncer afecta el pulmó i també uns altres òrgans del cos (metàstasi). Llavors els símptomes són molt intensos i severs i apareix sobretot un mal estar general, dolor d'esquena, mal de cap i fatiga important.
Quan el metge sospita que un pacient presenta un càncer de pulmó, el mètode de diagnòstic principal és la radiografia de tòrax i la TAC (tomografia axial computaritzada) (figura 2, imatge de tumor en Rx i en TAC). Aquestes tècniques mostren exactament on es localitza el càncer, la grandària d'aquest i si l'acompanyen ganglis (adenopaties). Després, l'especialista practicarà una altra exploració, la fibrobroncoscòpia, per a visualitzar en quin bronqui es troba el càncer i poder prendre una mostra per a estudiar-lo posteriorment al microscopi (biòpsia) (figura 3, imatge endoscòpica).
Al proper número comentaren quin és el tractament d'aquesta malaltia, que en la majoria dels casos necessita d'una intervenció quirúrgica, però que també en moltes altres ocasions cal, a més a més, quimioteràpia i radioteràpia (corrents).
Dr. Genaro Galán Gil és cirurgià toràcic de l'Hospital Clínic Universitari i de la Clínica Quiron de València Capçalera
SESSIÓ ORDINÀRIA
17 de gener de 2000
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 12/99, núm. 99 a 110, per un import de 3.731.337 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Emilia Anglés Tomás, per a condicionament estructural a l'immoble que hi ha al c. la Parra, 1. Exp. 1/00.
A Vicente Albiol Ibáñez, per a ampliació d'habitatge a l'immoble que hi ha al c. Rei En Jaume I, 38. Exp. 5/00.
A José Manuel Pellicer Bretó, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble que hi ha a l'av. Constitució, cantonada c. la Costa. Exp. 6/00.
A Retevisión Móvil, SA, (Amena), per a la instal·lació d'una torre de telefonia mòbil a l'immoble situat al polígon 9, parcel·la 163. Exp. 76/99.
4. S'acorda, per majoria, prorrogar el contracte que hi ha per a l'aprofitament de pastura, herbatges i rostolls d'aquest terme municipal pel mateix període i amb unes condicions idèntiques.
5. S'aprova, per unanimitat, el compte de recaptació que correspon a 1999, amb tots els detalls.
6. Es fan sabedors de les sol·licituds d'ajuda a diverses entitats esportives, culturals...
7. S'acorda, per unanimitat, sol·licitar de la Conselleria de Treball i Afers Socials una ajuda per a la realització d'obres dins del programa Pamer VII.
8. S'acorda, per majoria, sol·licitar una subvenció per a la realització de les obres d'"Acabament de les voreres de l'ermita del Socors".
9. Diverses preguntes sobre edificis, parcel·la mínima i conserges (qui ocupa la plaça ho fa de manera provisional fins que es cobrisca mitjançant oposició).
SESSIÓ ORDINÀRIA
7 de febrer de 2000
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/00, núm. 1 a 10, per un import de 3.508.704 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Fritz Wiedemuth, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 3, parcel·la 9-A. Exp. 7/00.
A José Miguel Anglés Lacosta, per a fer una cuina i ampliar habitatge a l'immoble que hi ha al c. la Costa, 36. Exp. 63/99.
A José Vicente Bueno Cuartero, per a la construcció d'un magatzem agrícola, a l'immoble situat al polígon 9, parcel·la 377. Exp. 75/99.
A Juan Gibert Miralpeix, en representació de Viveros Gregal, SL, la llicència de segregació de 14.441 m2 de la parcel·la unificada en una de sola situada al polígon 14, parcel·les 206 i 208, polígon 16, parcel·la 1, polígon 12, parcel·les 6, 7, 8 i 143, en virtut de l'expedient núm. 2/00.
4. S'aprova el plec de condicions economicoadministratives que han de regir el concurs de tramitació urgent en procediment obert de les obres d'"Obertura de vial i infraestructura".
5. S'acorda prorrogar els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de manteniment del cementeri, dels serveis de desratització i el manteniment de la depuradora, amb un augment del 2%.
6. S'acorda adherir-se a la petició efectuada per l'Ajuntament de Vinaròs davant la Conselleria de Justícia i Administracions Públiques, perquè s'autoritze la continuació de la pràctica d'autòpsies de morts violentes a la sala habilitada per a aquest fi al cementeri municipal de Vinaròs.
7. S'aprova el certificat núm. 1 (segona adjudicació després de la recensió del contracte), que correspon a l'obra de "Casa de Cultura, 3ª fase", per un import de 4.271.295 pessetes, i també el certificat núm. 4 que correspon a l'obra de "Casa de Cultura, 4ª fase bis", per un import d'1.053.679 pessetes.
8. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al quart trimestre de 1999.
9. S'aprova, per unanimitat, el pressupost municipal de 2000, el qual, resumit a nivell de capítols, és com s'indica a continuació:
DESPESES
Despeses derivades d'operacions corrents
Capítol I Despeses de personal 39.573.000 PTA
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 43.427.000 PTA
Capítol III Despeses financeres 4.589.836 PTA
Capítol IV Transferències corrents 4.825.000 PTA
Despeses derivades d'operacions de capital
Capítol VI Inversions reals 12.725.000 PTA
Capítol VII Transferències de capital 9.000.000 PTA
Capítol IX Passius financers 12.092.164 PTA
Les despeses sumen: 126.232.000 PTA
INGRESSOS
Ingressos d'operacions corrents
Capítol I Impostos directes 28.485.000 PTA
Capítol II Impostos indirectes 3.500.000 PTA
Capítol III Taxes i altres ingressos 38.727.000 PTA
Capítol IV Transferències corrents 39.370.000 PTA
Capítol V Ingressos patrimonials 200.000 PTA
Ingressos derivats d'operacions de capital
Capítol VII Transferències de capital 10.450.000 PTA
Capítol IX Passius financers 5.500.000 PTA
Els ingressos sumen: 126.232.000 PTA
10. S'acorda concertar una operació de Tresoreria per un import de 10.000.000 de pessetes amb el Banc Espanyol de Crèdit, per ser l'entitat financera que ha presentat una proposta millor.
11. S'acorda sol·licitar de la Conselleria d'obres Públiques, Urbanisme i Transports que procedisca a l'ampliació i condicionament de la carretera CV-135, Benicarló-Sant Mateu, al tram comprés entre el polígon industrial i la localitat de Càlig, a causa de la gran quantitat de vehicles que hi transiten diàriament.
12. Diverses preguntes sobre el camí de l'ermita del Socors, la neteja del Centre de Cultura, les obres del pati de les escoles i l'edifici de la Torre.
SESSIÓ ORDINÀRIA
13 de març de 2000
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/00, núm. 11 a 15, per un import de 4.038.651 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Harald Gunter Strebl, per la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 1, parcel·la 102. Exp. 15/00.
A Ludwig Jager, per la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 9, parcel·la 117. Exp. 19/00.
A Josefa Zaragozá Castell, per a substituir part de la coberta a l'immoble que hi ha al c. Sant Jordi, 7. Exp. 16/00.
4. S'adjudiquen les obres d'"Obertura de vial i infraestructura" a la mercantil Ferrer Obras y Servicios, SL, per la quantitat de 8.995.000 pessetes.
5. S'acorda procedir a la devolució de la fiança dipositada per Luis Batalla, SA, en garantia de l'execució de les obres d'"Asfaltat del camí del Mig".
6. S'autoritza a Joerg Manfred i a Harald Gunter Strebl connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua, per als immobles situats al polígon 11, parcel·la 103, i al polígon 11, parcel·la 102, respectivament.
7. S'aprova el certificat núm. 6 que correspon a l'obra "Casa de Cultura, 4ª fase bis", per un import d'1.793.353 pessetes.
8. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló una subvenció que equivalga al 50% del cost del servei de desratització i desinfecció.
I sol·licitar, també, de la Diputació de Castelló una ajuda per la quantitat màxima possible per dur a cap les obres d'"Urbanització de l'accés a la carretera de Cervera".
9. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la delegació per poder contractar les obres d'"Obertura de vial i infraestructura, 2ª fase", incloses al Pla Provincial d'Obres i Serveis per al 2000.
10. S'aprova el projecte tècnic redactat per a l'execució de l'obra denominada "Obertura de vial i infraestructura, 2ª fase" inclosa al Pla Provincial d'Obres i Serveis del 2000.
11. Diverses preguntes sobre el camí de l'Ermita del Socors, les obres al pati de les escoles i el passeig d'en Blai Osanz. Capçalera
CAMPIONAT DE FUTBOL 1999/2000
Catorzena jornada: 12 de desembre: Rrràpit Meseguer 3 - Càlig 4
Gols de Roy, Micó i Andreu (2).
Duel d'aspirants al descens
Segon partit consecutiu del Càlig fora de casa amb un canvi radical del plantejament tàctic. Aquesta jornada el terreny de joc era de gespa artificial, on la pilota fa un bot uniforme i no assoleix trajectòries corbes. Una diferència palpable amb el comentari realitzat sobre el partit a Orpesa. La situació, diferent, d'alguns jugadors sobre la gespa va motivar un canvi pel que fa a l'estil de joc. El Rrràpit Meseguer no es va definir com un equip major qualificat en cap moment del partit. Potser la manca de jugadors veterans, perquè tots eren prou joves per a aquesta categoria, serà clau per a l'esdevenir final de l'equip de Castelló de la Plana. Tot i això, encara van posar problemes en el transcurs del matx amb l'arribada del gol definitiu (3 a 4) en els minuts de temps afegit per l'àrbitre. Es veia perillar per moments la possibilitat de sumar tres punts més. La victòria es va assolir i es deixava lluny i enfonsat, momentàniament, l'equip de la Plana.
Quinzena jornada: 19 de desembre: Càlig 2 - Atzeneta del Maestrat 1
Gols d'Andreu i Mario
Es deixa darrere un equip perillós
Últim partit de l'any, últim partit de la primera volta de la lliga i últim dels partits amb equips que tenen opcions a aconseguir un passi de tornada a la segona regional. El Càlig arribava a la quinzena jornada en uns moments de joc i de resultats millors -si així ho podem dir- que els d'Atzeneta del Maestrat. Les relacions entre els dos equips sempre han estat bones. Tot i la derrota, els visitants van mostrar la seua millor cara amb la lluita per la salvació, que passava llavors per poder guanyar a Càlig. Els gols d'Andreu i Mario ho van impedir i, amb aquests punts sumats, el nostre equip abastava la posició número 11 a la taula classificatòria. Deixava ja despenjats equips com el Torreblanca, el propi Atzeneta del Maestrat, el Rrràpit Meseguer, els Ivarsos i l'Alcalà de Xivert. Aquest últim equip va ser sobrepassat a la classificació aprofitant la seua derrota i la victòria pròpia del Càlig en el partit que hem comentat adés. Posició obtinguda amb el treball i l'esforç de tot l'equip, que mai no havia estat tan alta per l'entitat calijona.
Setzena jornada: 9 de gener: Càlig 3 - Catí 0
Gols de Mario (2) i Roy.
Victòria contra el segon classificat
El començament de la segona volta de la lliga, un cop realitzat el descans de les festes de Nadal, va dur la tercera victòria de manera consecutiva, aquesta amb un equip que aspira a l'ascens de categoria. El Catí està presidit enguany per l'exjugador del Càlig, Garcia, i dirigit per Rafa Petit, veterà coneixedor de la categoria. Tot i la derrota al seu camp, a la primera volta, per 6 gols a 0, la bona imatge reflectida es va veure recompensada amb una clara victòria. Els forasters disposen de jugadors que coneixen els trucs de la categoria, com és el cas de Gasulla -exjugador del Sant Jordi i de molts altres equips de la zona- que ara pot oferir la coneixença que té juntament amb l'experiència adquirida, durant anys, dels conjunts rivals i dels terrenys de joc. Però, malgrat les contrarietats comentades, el Càlig CF va sumar tres punts que, en un principi, es donaven per perduts. La motivació i les ganes de revenja van ser motius contundents per a tancar un marcador més típic d'una situació, a la classificació del Càlig, millor que no la que actualment es coneixia.
Dissetena jornada: 16 de gener: Les Coves de Vinromà 3 - Càlig 1
Gol de Manu.
(Aquest partit es va ajornar per culpa de la pluja que va caure durant la setmana. Es va jugar el dia 17 de febrer de 2000, dijous.)
La meteorologia va influir en el resultat
La disponibilitat de les Coves de Vinromà per tal de jugar a les 20.00 hores (el seu camp està dotat d'il·luminació artificial) va servir perquè el nostre equip hagués de fer el seu desplaçament a mitjan setmana. La força del vent que va bufar durant tota la setmana a les nostres contrades va impossibilitar que es realitzés un futbol de qualitat. Destacable d'aquest enfrontament és el gol que va aconseguir Manu amb el seu peu dret -és un jugador esquerrà- des de fora de l'àrea local. Tret d'aquest punt destacable, cal esmentar la voluntat que van dipositar els jugadors, però en aquesta ocasió la sort no va estar al seu costat. Al final dels noranta minuts reglamentats es van conèixer les errades comeses durant el partit, que es van treballar durant els entrenaments físics i tècnics de la setmana següent per mirar que no es repetisquen més avant.
Divuitena jornada: 23 de gener: Càlig 1 - Borriol 1
Gol de Carrillo.
Empat i davallada de la qualitat del joc
La lluita per l'allunyament dels llocs de descens va dur, aquesta jornada, l'enfrontament amb els borriolencs amb el seguiment del calendari fixat per la federació. Tot i no realitzar un bon partit, es va poder aconseguir l'empat després que els de Borriol s'avancessen al marcador al minut vint de la primera part. El gol de la igualada va arribar quan faltaven onze minuts per al final, en un potent xut, des d'uns 30 metres de distància, per part del jugador benicarlando David Carrillo. Fins ara, aquest ha estat el gol més bonic tal i com va entrar la pilota a la porteria, lluny de l'abast del porter visitant. Els forasters havien derrotat els nostres amb un contundent 4-0 en el tercer partit de lliga. Ací no van demostrar que eren millors i que, llavors, van aprofitar el mal moment que travessava el Càlig, quan una setmana després veia com l'entrenador Juanjo Martorell presentava la dimissió. Però aquest fet va ocórrer al principi de la lliga. Ara, de la mà del vinarossenc Juan Sos, les coses havien canviat i la rivalitat estava més equiparada.
Dinovena jornada: 30 de gener: Cabanes 2 - Càlig 1
Gol de Quico.
A punt de saltar la sorpresa contra el tercer
Les aspiracions del Càlig, sabudes i comentades, es resumeixen a no perdre els partits de casa i mirar de sumar els punts imprescindibles fora del propi terreny de joc. El camp de Cabanes no donava lloc a somniar en una victòria, però tal i com es va posar el partit no hagués resultat d'estranyar un resultat ben diferent al conegut ara. En els últims minuts de joc es va posar contra les cordes l'equip local en reduir el desavantatge que es tenia al marcador, mentre restaven vint-i-dos minuts per a realitzar la remuntada. El Càlig tornava, d'aquesta manera, al camp que va decidir el seu descens ara fa tres anys. Llavors el partit va servir per a donar el passi cap a la segona categoria regional, mentre el Cabanes la mantenia ajustadament. Els de la Plana s'han convertit en l'únic equip des de fa, també, tres temporades, que ha aconseguit vèncer els calijons als dos terrenys de joc. A la primera volta vam ser derrotats per un gol de diferència (2-3), en què va ser el primer matx on no es va sumar cap punt al camp municipal de futbol en la present campanya.
Vintena jornada: 6 de febrer: Càlig 1 - Els Ivarsos 1
Gol de Mario (de penal).
S'escapen les oportunitats de poder respirar amb tranquil·litat
El fet de tenir un marcador advers als vint minuts de joc va complicar molt les coses al Càlig. Tal i com va avançant la lliga, apropant-se al final, cada partit assoleix una rellevància clara i major. Per això, cedir punts al partits de casa pot resultar molt important en el recompte definitiu de punts. És llavors que es fa memòria dels partits dels quals s'haguessen pogut traure millors fruits. Millor és perdre el fantasma dels descens aviat per a no haver de realitzar esforços bruscos i innecessaris a la recta final de la temporada. Aquest partit n'és una mostra, perquè els Ivarsos no va fer veure haver estat un equip militant de la tercera divisió ara fa algunes temporades. Potser es retreu aquest tema cada cop que en parlem de l'equip de l'Alt Maestrat, però és un punt que tenen al seu favor cada partit: la veterania d'alguns jugadors que coneixen els trucs i maneres de tractar els àrbitres, el rival, etc. per a tenir de cara els elements per a mirar de guanyar sense problemes. Una setmana més, l'espera de poder decidir la salvació s'havia d'ajornar.
Vint-i-unena jornada: 13 de febrer: Benicàssim 3 - Càlig 0
El líder demostra que ho és i que ho seguirà sent
El Benicàssim no va deixar escapar l'ocasió d'ampliar l'avantatge amb la resta de perseguidors. El nostre equip va plantejar majors problemes dels esperats a un líder que es va mostrar sòlid durant totes les jornades jugades fins al moment. El primer gol dels de la Plana es va resistir, perquè el plantejament defensiu del Càlig va ser ferm. Un cop encetat el marcador amb el primer gol, els locals es van dedicar a fer el joc obert, tancant-se en la defensa per assegurar que la pròpia porteria es mantingués a zero gols encaixats pels davanters calijons. Així va ser: els atacants del nostre equip no van tenir quasi opcions per a obtenir almenys un simple condicionament del resultat. Per contra, els locals van traure profit de jugades aïllades d'oportunisme per ampliar i deixar un resultat que no reflecteix, de totes totes, allò observat sobre el terreny de joc.
Vint-i-dosena jornada: 20 de febrer: Càlig 3 - San Pedro 1
Gols de Mario, Carrillo i Andreu.
Millor imatge contra un equip jove i tres punts més
Contràriament al plantejament inicial compost pel preparador vinarossenc, els del Grau de Castelló es van avançar en el resultat al minut vint-i-cinc de joc. En aquestes circumstàncies s'ha de refer l'estructura de les línies de defensa, de construcció i d'atac. Açò va fer que l'aportació ofensiva dels homes que ocupaven el centre del camp, com a distribuïdors de la pilota cap a la porteria rival, fos clau per a remuntar l'adversitat del marcador. El gol de Mario, abans d'arribar a la mitja part, va canviar l'esdevenir de cara a un desenllaç més favorable als interessos dels nostres representants esportius. No va ser fins als dos últims minuts quan es va poder donar la volta al marcador; aquest es va incrementar fins al 3-1 final, mentre els castellonencs lamentaven, i alhora afirmaven, la merescuda victòria del Càlig CF. Un cop arribat el primer gol calijó, el San Pedro va desaparèixer del terreny de joc en referència a l'aportació en el joc i el poc perill que van efectuar.
Vint-i-tresena jornada: 27 de febrer: Sant Joan de Moró 1 - Càlig 1
Gol de Bayarri.
Es va decidir el partit en només deu minuts
Deu minuts de la segona part van servir per a determinar el repartiment de punts, amb l'empat a un gol. Restaven solament sis minuts quan Bayarri, jugador benicarlando que fa sis temporades que juga amb el nostre conjunt, va fer avançar el Càlig al marcador. Qualsevol resultat hagués estat bo, com a conseqüència del pobre futbol -ensopit- que es va poder observar sobre la gespa del camp de Sant Joan de Moró. Tot seguit, els locals es van llançar desesperadament a l'atac per a mirar d'establir l'empat. Aquest va arribar en una jugada embolicada dins l'àrea del porter Víctor Anglés, on una sèrie de remats continuats, sense obtenir l'efecte desitjat, va acabar amb el remat fet amb el cap d'un davanter local. La pilota va entrar a la porteria en el moment en què es complien justament quatre minuts del temps afegit per l'àrbitre. Comentaris a banda del partit serien les maneres agressives que destacaven alguns jugadors en insultar l'entrenador calijó i a alguns jugadors mentre es jugava el matx (anècdotes, merament).
Vint-i-quatrena jornada: 5 de març: Càlig 6 - Torreblanca 0
Gols de Micó (5) i Carrillo.
Golejada davant de l'últim classificat
L'arribada a la nostra vila del darrer classificat va estar marcada pel bon joc enllaçat per part del Càlig durant les anteriors jornades. Els resultats, tot i això, no acompanyaven. Els torreblanquins van haver de pagar els plats trencats, perquè feia falta resoldre un enfrontament amb aquestes característiques: tan netament. La bona actuació del porter visitant Pallarés va salvar els forasters d'endur-se un grapat de gols. Els aficionats més assidus al camp municipal de futbol recordaven, gustosament, el partit que va emparellar el Càlig amb el Benassal ara fa tres anys. Llavors, a la mitja part, el resultat era de 10-0 favorable al nostre equip, i va ser l'any del primer ascens a la primera regional. Més d'un va pensar en què aquell resultat es podria repetir però, dins de les limitacions existents, el Torreblanca va realitzar el paper de la millor manera possible. La figura del partit va ser Ximo Micó (novençà jugador amateur), qui va aconseguir alçar els braços en senyal d'alegria pels seus gols en cinc ocasions.
Vint-i-cinquena jornada: 12 de març: Alcalà de Xivert 1 - Càlig 0
Derrota injusta amb un equip inferior en qualitat
Un gol en pròpia porteria d'un defensor calijó va determinar quin dels dos equips sumaria els tres punts importants. Potser, al final de la lliga, de res li servirien als gaspatxers, que ocupaven el tercer lloc començant per la cua. El seu lloc dóna pas al descens directe de categoria. Cap dels dos equips va realitzar un treball de desgast tal que confirmés quin seria el millor disposat per a seguir un any més a la primera regional. L'agressió que va rebre el pare del jugador Mario per part d'un "espectador exjugador" d'Alcalà de Xivert, de nom Gerardo, als primers minuts del partit, sense motiu aparent, no va quedar més que en una anècdota desagradable. L'acompanyament de la pràctica del futbol amb persones d'aquests tipus fa que t'hages de plantejar si de veritat val la pena conèixer-los. La lluita ara quedaria allunyada als partits restants, on cada equip hauria de demostrar, pel seu costat, la capacitat de reacció.
Vint-i-sisena jornada: 19 de març: Càlig 2 - Albocàsser 0
(El partit es va jugar el dissabte, dia 18, a la vesprada, ja que a l'endemà se celebrava la festa de Sant Josep.)
Gols de Micó i Jacinto.
Novament s'assoleix la desena posició
Un cop acabat el partit i gràcies a la resta de resultats, el Càlig CF va assolir la posició més alta a què ha arribat com a equip federat a les diferents competicions. Sis eren els equips que tenien al seu favor una quantitat menor de punts que no el Càlig. Els conjunts situats a la part baixa eren l'Albocàsser, el Rrràpit Meseguer, els Ivarsos, l'Alcalà de Xivert, l'Atzeneta del Maestrat i el Torreblanca. Cal tenir en compte que s'ha realitzat un gran esforç des de l'inici de la lliga, perquè a les primeres jornades la situació era comprometedora quan no es podia deixar de cap manera la penúltima posició. Els dos gols a l'Albocàsser van ser fabricats pels mateixos dos jugadors. Aquests disputen enguany el seu primer any com a jugadors amateurs: es tracta de Ximo Micó i de Jacinto Bofarrull. El darrer jugador esmentat ve de jugar l'anterior temporada com a porter de l'equip juvenil, amb un bon paper realitzat, i ha demostrat la polivalència per tal d'ocupar qualsevol demarcació sobre el terreny de joc. La clau del partit hagués pogut estar l'errada en el llançament d'un penal de Mario, encara que la resolució de l'enfrontament és ja coneguda.
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
TEMPORADA 1999/2000
.................J..... G..... E ......P..... Gf .....Gc ...... Punts ..... ..Total
Gener .......4 .....1 .....1 .......2 .......6 ......6 .............4 ............23
Febrer ......4 .....1..... 2 .......1 .......5 ......6 .............5 ............28
Març ........3 .....2 .....0 .......1 .......8 ......1 .............6 ............34
Total .......11 .....4 .....3 .......4 .....19 ....13 ...........15 Capçalera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada