diumenge, 7 d’octubre de 2007

Revista nº 60.- Juliol - Agost - Setembre 2004

SUMARI

Clica l'enllaç de l'article que vols llegir.

Editorial

Costumari: Endevinalles (I)

Entrevista: "Les festes 2004 en paraules de Diego Simó vicepresident de la Comissió de Festes", per A.Q.A.

Entrevista: "El cerverí Sebastián Sorlí, muntador de l'altar major", per A.Q.A.

Opinió: "Qui mama no plora", per Felip Gumbau Morera

Poesia: "Merda? No", per R.A.C.

Poesia: "De gozo mi corazón", per Remedios Anglés Anglés

Notícies: "La població celebra la festa del Socors sota un cel ennuvolat", per A.Q.A.

Notícies: "Poca clarícia sobre l'abocador de la Bassa", per Susanna Anglès i Querol

Notícies: "El carrer de la Mare de Déu del Socors va celebrar les festes de la patrona", per José Antolí Forner

Notícies: "Una rata va mossegar un matrimoni de Càlig", per Susanna Anglès i Querol

Notícies: "VII Concurs de fotografia Vila de Càlig", per A.Q.A.

Notícies: "La colla l'Ermita celebra la seua festa de setembre al carrer", per Daniel Borràs

Notícies: "Professió temporal de sor Mery al convent de Càlig", per A.Q.A.

Sessions Plenàries de l'Ajuntament

Esports: "Partit de festes de sant Llorenç 2004", per Llorenç Antolí Gascó

Esports: "Campionat de futbol 2004-2005", per Llorenç Antolí Gascó

EDITORIAL

Entre els costums que conserva la vila, hi ha el dels bous: fer bous pel carrer i per la plaça. Encara que aquest costum és força vell a la cultura mediterrània -ho podem comprovar en els estudis realitzats sobre les civilitzacions grega, romana o ibèrica-, a Càlig disposem de pocs exemples per corroborar-ne l’antiguitat. Tot i això, d’ençà el segle XVII tenim testimonis escrits que ens asseguren que a Càlig de bous se’n feien, és el cas del manament fet pel bisbe Justino Antolínez de Burgos a alguns capellans de la població, l’any 1633: «Item que se mande que los clerigos no salgan con palos a correr los toros, ni secundan a daquellos maltratandolos porque ay algunos que lo acostumbran hazerlo, hi es grande escandalo para todo el pueblo y pierden el respeto a los officiales.

Mana sa senyoria als dits capellans que no ixquen a la plassa per a dit effecte sots pena de sinch lliures per cada un y en subsidi de excommunicatio».

Però és a l’arrendament de la carnisseria, atorgat l’any 1631 pel jurat en cap i el jurat segon de la vila al peticionari Josep Uller, on trobem, en un dels capítols de què consta el contracte, la referència a la festa del patró de Càlig: «Ittem que lo dit arrendador sia obligat cascun any matar eo fer matar dos bous que sien bons los dos la vespra de la festa de St lorens del any del seu arrendament de pes entre los dos de trescentes lliures carniseres los quals sien y hajen de fer taulers e aquells haja de vendre al for que lo mustasaf y consell de dita vila de Calig determinaran e si dit arrendador fara lo contrari que aquell sia obligat donar altres tantes lliures de carn de cabro al for de la carn dels bous en la dita festa de St lorens».

Tenint presents les paraules escrites adés, potser hem sentir a dir algun cop, adreçant-se a alguna persona que està grossa, allò de reina! pareix lo bou de sant Llorenç o està gros com lo bou de sant Llorenç, heus ací, doncs, l’origen d’aquestes frases que encara avui perduren entre alguna gent més gran.

Volem afegir a aquestes línies que si bé els bous de carrer han estat presents a les festes majors que celebra la vila des de fa molts segles -sense bous no hi ha festa, es diu quan hom parla de les festes patronals, encara que també és cert que en alguna ocasió no se n’han fet, però això ha estat la conseqüència d’algun esdeveniment poc desitjat-, la modalitat del bou amb boles de foc o embolat és prou recent, ja que la primera vegada que se’n fan a Càlig -segons informació oral- va ser a la dècada del 1950 pel carrer de la MD del Socors, mentre era alcalde Vicent Quixal. Tanmateix, cal subratllar que, de bous embolats, no se’n van fer tots els anys a partir d’aquesta data, sinó molt de tard en tard.

COSTUMARI

Endevinalles (I)

L’enginy que tenen certes persones els ha fet barruntar maneres d’entreteniment per passar estones agradables quan estan en companyia d’unes altres mentre fan avançar el treball de cada dia, ja siga a casa, al camp o a altres llocs, o bé en moments d’esplai, mentre s’estan a la fresca, passejant o en aplecs socials. En qualsevol moment troben la manera d’enxampar els mots per conformar frases que fan esclatar el somriure dels qui són en companyia seua. Entre el munt de paraules o frases enginyoses hi ha les endevinalles. N’hem replegat unes quantes que hem sentit a Càlig, encara que això no trau que també les puguem trobar -amb variants- en uns altres llocs del nostre àmbit cultural.

1. Teleret, teleret,

no té potes i s’aguanta dret.

Què és?

- El cànter.

2. Entre mig de dos roquetes

repiquen les castanyetes.

Què és?

- Les anques.

3. L’home ho fa, per a la dona és.

Quan entra fa mal; i quan surt, no res.

Què és?

- Les arracades.

4. Home i dona ho poden fer.

Home i home, també.

Dona i dona, no,

que no tenen lo menester.

Què és?

- Confessar.

5. Pelut per fora, pelut per dins.

Alça la cama que te la poso dins.

Què és?

- La calça.

ENTREVISTES

LES FESTES PATRONALS 2004 EN PARAULES DE DIEGO SIMÓ, VICEPRESIDENT DE LA COMISSIÓ DE FESTES

L’arribada de les festes majors a la nostra població comporta entre els veïns una sèrie de canvis afavorits pel pas que representa deixar la rutina quotidiana per tal de realitzar un seguit d’activitats lligades a la llarga setmana de les festes patronals, com són ara, entre unes altres, l’enramada de carrers, els passeigs assossegats per la població i la trobada amb gent a la qual fa temps que hom no ha vist i que tal vegada passen aquests dies al poble, tot això dins d’un ambient que es pretén que siga festiu i il·lusionat.

Part del protagonisme del bon desenvolupament de les festes majors correspon, tanmateix, als membres de la Comissió, els quals han esmerçat, des de fa mesos, una part del seu temps perquè veïns i visitants gaudim d’uns actes programats per omplir i animar la setmana festiva.

És cert, tanmateix, que no tenim la pretensió ara i ací de fer una anàlisi de cada un dels actes que s’hi han dut a terme, únicament hem volgut conèixer la visió que té de les festes d’enguany el vicepresident de la Comissió, Diego Simó Sorlí, una persona jove, activa i amb una experiència de set anys com a membre de la Comissió de Festes de Càlig.

Quins actes són els més reeixits de les festes majors d’enguany?

La presentació de reines i dames, les carrosses del dia de Sant Llorenç i un acte que crec que és molt important, l’entrada dels bous. Actualment també n’hi ha un altre d’acte en què la gent ha respost molt, el sopar que es fa la nit de fi de festes.

Quan van començar les Festes 2004 per a la Comissió?

A finals del mes d’octubre ens vam reunir els membres de la Comissió per contractar les orquestres i per definir a ‘grosso modo’ els actes que pensàvem que es podrien portar a cap. Una vegada contractades les orquestres vam fer una aturada fins a març. A partir d’aquest mes vam començar a buscar publicitat per al llibre de festes, emparaular els dies de bous, tindre contactes amb les entitats per saber el que volien fer... en definitiva, introduir els diversos actes i combinar-los de la forma més adequada.

Col·laboren les entitats?

La veritat és que no molt, s’haurien d’embolicar una mica més a festes. Tanmateix, hi ha entitats que sí que col·laboren, com per exemple la de les mestresses de casa, el Fotoclub la Torre, la Penya Taurina..., però la realitat és que a la majoria hi has d’anar al darrere per saber si volen fer res a festes, i al remat tots posen el seu granet d’arena.

Al llibre de festes, darrerament es publiquen moltes poesies. És un poble de poetes, Càlig?

Home, si alguna cosa hi deu haver de cert és que hi ha un sector de gent a qui li agrada això d’escriure poesia, el que és veritat és que hi ha un grup de persones que tots els anys posen escrits al llibre de festes, i això és un fet que culturalment parlant em sembla molt correcte.

Trobar les reines i dames, encara és costós?

Enguany, a principis d’abril, vam començar a buscar les dames, i és difícil trobar-les a la primera, però des de fa dos anys cap ací no costa tan, perquè segurament hi ha més interès a participar. Amb tot, cal dir que Càlig és un dels pobles, tenint en compte els del voltant, on hi ha més dames.

S’hi presenten de manera voluntària?

Hi ha xiques que es presenten perquè volen ser la reina de les festes, però la veritat és que generalment s’han d’anar a buscar i preguntar-los què volen ser.

Qui cerca el mantenidor?

L’Ajuntament, en realitat sempre el busca l’Ajuntament. La Comissió hi pot aportar alguna idea, però és l’Ajuntament qui en pren la decisió.

El programa de festes, qui el confecciona actualment?

La Comissió de Festes. El confeccionem una mica entre tots. Cap a finals de novembre ja tenim un esborrany del que seran les festes, i és a partir d’ací que anem aportant idees cada un de nosaltres, juntament amb les que aporten les entitats, fins que s’arriba a confeccionar-lo totalment.

La gent ha comentat que l’enramada dels carrers ha anat, enguany, una mica lenta. És cert això?

Ha anat com sempre, el que passa és que hi havia molta faena: el muntatge de les barreres va començar quinze dies abans de festes i les banderes per guarnir els carrers es van esperar a posar-les a última hora per si plovia.

També hi ha hagut algunes queixes sobre la promptitud pel que fa al muntatge del corral al carrer Nou, cosa que va barrar el pas a moltes persones.

La solució és tal vegada muntar-lo el dia abans. Sí que és veritat que el corral es va muntar tres o quatre dies abans de començar les festes, i que la gent només havia de donar la volta i fer cent metres més, que tampoc és un inconvenient molt gran, això no obstant hem de recordar que són festes i que hem de col·laborar tots una miqueta pel bé del poble.

A més de la Penya Taurina Calijona, ara tenim la Colla els Amics, afavoreix aquest fet que es facen més bous?

No afavoreix que se’n facen més, però sí que dóna més ambient al poble.

Jo dic a la gent que no és prou dir-li a la Comissió que prepare unes festes per al poble, el que cal és que hi haja una sèrie de persones que intenten fer alguna cosa. I això és important, perquè si algú organitza un acte, aquest mateix acte mobilitza gent. De fet, de bous se’n farien els mateixos, però si hi ha més penyes es produeix una competició sana i, alhora, involucra a molta més gent a assistir a la plaça.

Els cadafals.

Han anat bé. Primer estava si cabien o no cabien, perquè uns tenen una opinió i uns altres en tenen una altra, però al final va sortir tot bé. A la plaça caben 36 cadafals i em vam fer cabre 38. Hi van entrar tots. De fet, a les dotze del migdia la plaça estava ja muntada.

Les mesures de seguretat a què obliga la Generalitat pel que fa als bous, comporten algun maldecap?

La veritat és que sí, perquè s’ha de mirar que estiga tot ben tancat i has d’estar sempre damunt. Aquest any vaig haver de fer sortir de la plaça tres o quatre xiquets, fins i tot el dia de la Penya Taurina, estant el bou enllaçat, vaig haver de pujar un xiquet a l’entaulat. Certament, has d’estar contínuament al peu del canó, perquè hi ha gent que desconeix el perill que comporten els bous. I has d’estar damunt perquè si passa res el responsable ets tu i qui perd és el poble, naturalment.

S’han col·locat barreres noves per fer l’entrada dels bous. A partir d’ara els bous ja no fugiran?

Encara falten a col·locar uns 50 metres, i si no passa res l’any que ve estaran acabades del tot. Crec que fa més bonic i és molt més segur perquè si els animals es giren i van carretera amunt, no hi haurà cap problema. Avui, això de fugir els bous, ja no pot passar.

El que sí que ha estat una novetat són les entrades al matí. Com va sortir la idea?

Vam comentar els de la Comissió de fer tots els dies l’entrada des del garrofer de Tafalla, però si vols potenciar l’entrada de bous de Càlig com a tradicional i la fas tots el dies pel mateix lloc, vam pensar que això perdria part del seu encant. Per això vam decidir fer les entrades des de la plaça fins als corrals bastits als carrers. Vam parlar amb el ramader i ens va dir que als pobles on es fa els agrada això. La gent, de fet, va respondre molt bé, perquè deia que valia més l’entrada que tot el matí de bous.

Què ens pots dir dels bous embolats?

Que han sortit prou bé i que, generalment, han complit.

Entrem ara en els actes esportius. No sembla que hi haja molta participació o, si vols, molts actes d’aquesta mena.

La gent no està per aquest tema. A Càlig, d’entitats esportives, n’hi ha poques. Abans estava l’atletisme i es feien carreres a peu i altres activitats perquè hi havia una sèrie de gent que hi participava. L’únic que es manté és el futbol i el triangular que es va fer de futbol de sala a la pista de la Rasa, però crec que a poc a poc la gent del poble s’anirà finalment involucrant amb l’esport.

El canvi de lloc del sopar de fi de festes, ha estat positiu?

Jo crec que sí. No he sentit fins avui cap comentari en contra. Hi va vindre molta gent, a la vora de mil persones i, francament, estava molt ple.

Què hi havia de sopar?

Hi havia tombet a l’asturiana, és a dir, carn de corder amb llonganisses, botifarretes i patates. Estava molt bo.

L’empresa que ho va fer, que era d’Andorra (Aragó), ho volien preparar a la pista, però a última hora van decidir fer-ho a Andorra i baixar-ho tot cuinat en els transports que tenen especials. A les nou de la nit ja estaven aquí, i vora les deu van començar a repartir.

Com han anat les nits de ball?

L’orquestra de la segona nit va ser molt bona, almenys molts joves van dir que era la millor. Però, per contra, la gent més gran el que vol són músiques més suaus.

L’any passat hi va haver gent que es va queixar del so, vam parlar amb els encarregats i ens van dir que no podien abaixar-lo perquè era el punt just que necessitaven perquè anara bé el concert, però, en general, el nivell de les orquestres ha estat molt bo.

Acudeix gent al ball?

El dia del patró i l’últim dissabte estava ple, vam passar de mil persones. Els altres dies n’hi devia haver entre set-centes i vuit-centes. Això vol dir que entre els abonats a les taules, que n’hi ha entre grans i menudes 90, i els no abonats, del ball es trauen prou diners que es destinen a pagar unes orquestres que surten a una mitjana de prop de cinc mil euros.

Quin ha estat el pressupost d’enguany per a festes?

Al voltant dels 70 mil euros. L’Ajuntament n’hi posa 48 mil, i els que falten es trauen del lloguer del bar i de les entrades al ball, és a dir, de tot el que aconseguim recaptar la Comissió de Festes.

Quan han costat els bous?

Si ho contes tot, és a dir, metge, ambulància, assegurança, permisos, ramader, emboladors, rodadors... te’n vas a més de 12 mil euros.

El dia del patró, les carrosses prenen un protagonisme, almenys interessant pel que fa als participants. Quantes carrosses hi van haver?

Crec que en van eixir un total de quinze. Estem contents perquè després d’uns anys de caiguda, la participació ha pujat molt. Parles amb la gent i se’ls veu contents, xalen molt i, el més important, hi ha un bon comportament per part dels participants. No hi ha hagut, en aquesta edició, cap tipus de problema.

Al final del recorregut sempre hi ha una carrossa guanyadora, a la qual se li fa un regal. Abans se’ls donava a tots els participants un pernil, però al remat el vam traure perquè anava tirat per terra i va sortir la idea de donar premis a les millors carrosses. Aquesta idea va servir per animar i conscienciar la gent a fer carrosses boniques.

Hi ha alguna novetat en vista a l’any que ve?

Segurament que una altra manera de fer les coses. Els de la Comissió haurem de treballar per intentar involucrar les entitats, obrir-nos més a les opinions del poble i fer les festes cada viatge més populars. Aquesta és la idea que tenim, però encara l’hem de parlar i comentar.

A.Q.A.

EL CERVERÍ SEBASTIÁN SORLÍ, MUNTADOR DE L’ALTAR MAJOR

La col·locació del retaule que presideix la parròquia de Càlig –sota el patronatge de sant Llorenç, màrtir, i datada aquesta col·locació l’any 1950, com assenyala l’orla que hi ha a mitja alçada– es va fer onze anys després d’acabada la Guerra Civil de 1936-39 i vora tretze de la destrucció del retaule que hi havia anteriorment, col·locat l’any 1666. De fet, tots els retaules que hi ha avui a dins el temple parroquial es van construir un cop acabada aquella contesa bèl·lica, ja que l’església, a l’igual que el convent, l’ermita del Socors..., van quedar buits d’obres religioses.

Amb l’arribada dels nous rectors, es va iniciar un temps de treball que tenia com a objectiu revestir tot l’espai nu i, juntament amb l’adquisició d’imatges, ornaments i objectes per al culte, es van manar a fer retaules per a cada una de les capelles del temple. A l’hora de construir-los, però, es van emprar diferents tipus de material, per a uns es van esmerçar obra (algeps) i, per a altres, fusta. Els retaules de fusta els van donar a fer a Daniel Chillida, tallista de Cervera del Maestrat.

Daniel Chillida va ser, amb tot, el faedor de molts dels retaules que hi ha escampats al Maestrat i a altres comarques de la diòcesi de Tortosa. Entre les poblacions en què romanen obres seues hi ha Càlig, on va realitzar els retaules de fusta de la parròquia (el major o de Sant Llorenç, i els de la Puríssima, Santa Teresa, MD del Socors i Sant Vicent), i també el del convent i el de l’ermita de la Mare de Déu del Socors.

El taller d’on sortien les peces elaborades el tenia instal·lat a Cervera i, en aquesta tasca d’artesania, l’ajudaven diversos treballadors, entre els quals estava Sebastián Sorlí Cherta (Cervera, 31 d’agost de 1929), amb qui hem tingut el plaer de dur una conversa a casa seua, que des de fa més de deu anys és a Benicarló.

Sebastián, acompanyat de la seua dona Manuela Viñes Sorlí, ens ha acollit al menjador i, ans de parlar d’allò que recorda de quan van col·locar el retaule major a Càlig, ens mostra tot un seguit de treballs manuals (arracades, collars, altarets...) que l’entretenen durant les llargues hores d’esbarjo de què gaudeix.

El motiu, doncs, que ens ha mogut a visitar-lo i a conèixer-lo ha estat parlar sobre el retaule, amb la voluntat de recuperar algun detall del seu treball a l’altar major de Càlig, d’allò que Sebastián encara conserva avui un viu record, ja que en paraules seues: «jo sé que a Càlig Daniel va fer diversos altars, però d’aqueixos no me’n recordo, només de l’altar major, que és de categoria».

Sebastián va entrar a treballar al taller de D. Chillida «quan vaig sortir de l’escola, que devia tindre uns 14 anys, i hi vaig estar fins que vaig fer el servei militar. Quan vaig tornar del servei encara vaig treballar més d’un any amb D. Chillida. Més endavant vaig muntar un taller d’artesania i em vaig instal·lar pel meu compte». «Vam fer molts altars, a Càlig, a la Jana, a Alcalà de Xivert... i a pobles de la província de Tarragona».

Dels que van fer a Càlig, «el que més recordo és l’altar major, perquè va ser el que més faena ens va donar. Me’n recordo fins i tot dels metres d’alçada que fa, que són catorze i mig».

L’esbós dels retaules que s’encarregaven al taller «els feia Daniel. Cada altar mai no es composava d’una sola peça sinó que s’anaven confeccionant cossos que, quan els muntàvem, els anàvem unint, i l’últim cos sempre era el més menut. L’altar de Càlig té almenys, que recorde, cinc cossos, i els tallistes van ser José Sorlí i Enrique Calaf, que més tard se’n va anar a viure a Barcelona. Les motlures les corbàvem a mà i utilitzàvem pocs arreus. El que més fèiem servir eren gúbies».

El treball, repetit, de muntatge de retaules consistia «primer, col·locar el primer cos i collar-lo per darrere amb traves a dins la paret, les quals les collàvem amb algep, que conserva la fusta perquè el pòrtland se la menja, i a l’inrevés el ferro es colla amb pòrtland perquè l’algep el rovella. Les traves que clavàvem també ens servien per poder accedir als cossos superiors, ja que de bastida no n’utilitzàvem. Tampoc no necessitàvem obrers perquè ho fèiem tot nosaltres. Una vegada acabat el primer cos, quan ja estava fort, seguíem amb el segon, i així successivament.

Me’n recordo que el dia que estàvem muntant el tercer cos, situat a una alçada d’uns onze metres, jo estava al mig i Daniel a la punta pujant amb cordes una cornisa, i mossèn Pons, que era el rector, em va dir aquestes paraules: “Sebastián, compte que te se’n vaja la corda! Vés en compte que no et llisso la corda que trencarà la mesa!” I a Daniel no li deia res, només m’ho deia a mi. I, al remat, li vaig contestar: “senyor rector, puge vostè ací i farà força, perquè jo del que tinc més temor és de caure”. En cap moment se li va ocórrer dir: compte de caure! Daniel, en acabar em va dir: “li has dit molt ben dit”».

Les comandes que rebia el taller de D. Chillida es relacionaven únicament amb la talla, ja que per a la decoració calia contractar uns altres artistes. La fusta que emprava «era fusta nova de pi i xapa de dos per u per fer els taulers i les voltes de les capelles, la qual doblegàvem, encolàvem i clavàvem per darrere». Els capitells «els treballàvem sobre una peça massissa però, més endavant fèiem les fulles que conformen el capitell soltes i, a continuació, les hi enganxàvem. Els de Càlig em penso que són massissos».

Al taller, a més de Daniel Chillida, son pare i Sebastián, hi havia uns altres treballadors: «José Querol, Enrique Calaf i Pepito Sorlí». Tanmateix, Sebastián quasi sempre solia anar a muntar els retaules en companyia de Daniel, ja que «a mi se’m donava millor el muntatge dels altars que el treball de fusteria».

Les peces que conformaven cada retaule es treballaven al taller, i un cop acabat tot el procés es duien amb un camió al lloc de destinació on s’iniciava el muntatge. Això demanava que el treballadors havien de cercar hostatge a la població, on eren molt ben rebuts. A Càlig «ens quedàvem a dormir a l’hostal, i se’ns van portar molt bé perquè érem els qui fèiem els altars».

Al llarg de la conversa, Sebastián Sorlí ens recorda el seu treball en algunes de les moltes poblacions on avui hi ha retaules realitzats al taller de D. Chillida. Així ens diu que a Peníscola «potser va ser on Daniel va fer l’últim encàrrec, l’altar del Roser, i la talla la vaig fer jo, encara que he de reconèixer que no tenia molta gràcia». A Cervera, «quan vam acabar de muntar l’altar se’ns va oblidar de posar el colom (l’Esperit Sant) que hi ha a dalt de tot i hi vaig haver de pujar a col·locar-lo». I així continuaríem amb anècdotes ocorregudes a molts altres pobles que li vénen seguides a la memòria com a Alcalà de Xivert on va anar a soles «i Daniel em va dir que no patira que les monges m’ajudarien a muntar l’altar, com així va ser».

A.Q.A.

OPINIÓ

QUI MAMA NO PLORA

Economia

· No cal ser immigrant per a cobrar més poc.

· Quina en fóra que aquells que diuen que tot s'apuja pogueren incloure les garrofes en eixe tot.

· Fins i tot el dia que la Volta ciclista a Espanya va passar per ací, hi havia més corredors a Càlig que a la cursa.

· Alerta! Hi ha un augment de la ceguesa entre els jóvens: independitzar-se dels pares els costa l'ull de la cara; els bruixots immobiliaris els han encomanat el "mal d'ull".

Societat

· Molts calijons han deixat de ser astronautes. Ja no van a La Lluna.

· Si tens un fill que estudia a l'institut de Benicarló i vols demanar suport econòmic per al transport, et costarà més poc traslladar la família a Benicarló que rebre ajuda del consistori; i això que, encara que els diners no cauen del cel, l'Ajuntament està als núvols.

· Només ens calia dormir malament. Un estudi de l'institut SON ha descobert que la meitat dels calijons pateixen insomni. L'estadística revela, sorprenentment, que l'altra meitat la formen, sobretot, els amos dels gossos.

· En el tema de la immigració, tot i que l'Estat té la clau, els calijons ja se n'han fet una còpia: tanquen més les portes.

· A Càlig no és que li manque seguretat viària, sinó que li sobren semàfors.

Salut

· Si matar és un delicte, hi ha fàbriques delinqüents.

· ¿Es pot estar en contra del càncer i a favor de l'abocador alhora?

- Qui estiga a favor de l'abocador que ho diga.

I els responsables del poble no van dir res.

- No fumes, que et moriràs.

- Tant me fa: igual m'he de morir per l'abocador.

[Nota: l'autor de la gràcia no pretén esperonar el tabaquisme, sinó que hi està en contra.]

· Nefast serà el dia en què els alumnes sàpiguen què és un abocador primer que els mestres.

Religió

· És una llàstima que haja calgut un capellà nou per a fer veure que Càlig pot ser més agradable.

· En una cosa Càlig sí que està contenta, i és que per fi ha recordat que els capellans també són persones.

· Si en voleu estar més informats, seguiu llegint Vila de Càlig.

Fira

· Si busques treball i el dia de Fira no vols fer cua per a dinar, fes-te capellà. De regal, et portaran el vi a taula.

· Si les armes de joguet, en comptes de granets de pólvora portaren bales, els calijons, en comptes de celebrar el dia de Fira, celebraríem un homenatge per les víctimes del 6-S.

· ¿Quina diferència hi ha a Càlig entre el PP i el PSPV? Que els primers Porten Peanyes i els segons Preparen Sempre Paelles Valencianes.

Polèmica

· La carta anònima eixa que van enviar per les cases el dia abans de Festes només diu una mentida: Càlig no viu un sentiment de crispació; Càlig viu un sentiment d’alegria.

· ¿Què li sap més greu a un socialista calijó: sembrar discòrdia o rebre una carta anònima?

· L’Ajuntament el formen el PSPV i el PP. Els del PP s’alegren quan critiquen l’Ajuntament. Els del PP s’alegren quan els critiquen. Critiqueu els del PP perquè estiguen contents.

Festes

· Si vols ser mantenidor de les Festes de Càlig, vés-te’n de Càlig.

· Ja ho saps: si alguna volta et fan mantenidor i vols quedar com un senyor, lloa a tothora la cort d’honor.

· Fins i tot entre les dames cal que hi haja una reina.

· Llàstima: la carrossa de la Plataforma Contra l’Abocador de la Bassa va quedar a les portes del darrer premi. Era una carrossa massa diferent: era l'única que no tenia tractor. Per això, en comptes de portar bosses de confeti, portava bosses de merda.

· Entre ser calijó i ser vinarossenc hi ha molta diferència. Per exemple, si eres reporter i vols cobrir un partit de futbol a Festes, per posar un cas, el calijó ha de pagar i el vinarossenc, no és que no ha de pagar, sinó que damunt cobra. Ja ho saps: per a guanyar més perres, vés a Vinaròs. Mira: si tens sort, encara et faran mantenidor i tot.

· Per favor: més pregó i més pa.

Política

· Si un polític et diu que treballa pel poble, és que t’enganya: no és un polític, és un lampista.

· Quan et comenten que les veritats no es poden dir, contesta que no vols ser polític, gràcies.

· No només de fanatisme viu el polític.

· Si vols estar bé amb la vila, calla i mira. Sí, sí: però, mentre puga mirar, ¿callar serà un dret o serà un deure?

· ¿Què m’han dit: que volen tombar el barandat del saló de plens per a fer-lo més gran?

Enigma

· No entenc per què la gent diu que en aquest poble no es pot fer res.

Descàrrec

· Estic desconcertat: m'ha dit una persona que al final no és el temps el que dóna la raó. Li dono la raó, perquè el temps ja tarda.

Felip Gumbau Morera

POESIA

MERDA? NO

Si esteu un poc atents,

jo us voldria explicar

un conte que al nostre poble

serà dur de rosegar.

Diuen que allà a les Basses

faran un abocador.

Veuràs allí quanta merda

i també quina pudor.

Allí portaran basura

de la Plana i del Maestrat,

perquè així tots els pobles

presumisquen de netedat.

Cervera ha dit que sí,

que hi poson l’abocador.

Ells s’ompliran la butxaca,

i la merda per al calijó.

Quaranta-nou en són els pobles

que allí ens emmerdaran.

Superaran el Bartolo,

dels munts que hi faran.

Quan bufarà un poquet de vent

veurem els bultos passar,

pensarem que són pardals

i seran plàstics volar.

De les rates, ni en parlem

de les que allí dins hi haurà.

Prompte, prompte la basura

no caldrà ni compostar.

De malalties, a munts!

Al·lèrgies i fins i tot prunyons.

No voldria recordar

el càncer i les malformacions.

D.O. i parc natural:

Benicarló, la carxofa.

Vinaròs, el llangostí.

Peníscola, la serra d’Irta.

I tot junt, quin conjunt més fi!

A Càlig, què li donarem?

Posarem l’abocador,

perquè als nostre pobles

la merda no faça pudor.

Calijons i calijones,

no ho hem de comportar!

Això serà una vergonya

per als qui vindran demà.

Quan sortirem per ahí

i algú ens preguntarà:

- Vostè de quin poble és?

Llavors no sabrem per on tirar.

Sóc del poble de la merda

-preocupat contestarà-,

ens hem quedat dins de casa

i no hem volgut col·laborar.

A tota la gent del poble

jo voldria demanar

que férem tots molta força

perquè això es puga anul·lar.

No ens hem de donar vergonya!

Donem la cara, i endavant!

La salut del nostre poble

així la destruiran.

Si algun dia tinc ganes

d’això poder continuar,

del que avui em callo la boca

demà ho podré criticar.

R.A.C.

DE GOZO MI CORAZÓN

Revelándose mi corazón,

a veces con un dolor surgido,

causa de desamor,

de un mal recuerdo fallido.

Con endereza y ansiedad

desvelada la noche en paz,

surgen pensamientos nobles

llenándome de felicidad.

Sin agravios mi corazón,

desafiando la noche negra,

dando luz de amor a mi ser,

revelación de belleza.

Cosas bellas, bonitas de amor,

también es bonito el ser amada,

chispa de gran dolor

si te sientes golpeada.

Recios de desolación,

de viejos recuerdos fallidos,

ver como pasan los años

y, a veces, se alejan tus amigos.

Pero el inconsciente libra

en la noche vieja y callada,

da gozo a tu corazón de paz,

hay amigos nuevos que te aman.

No desfallezcas ni desesperes

por tus amistades pasadas,

ellas no comprenden de tu amor,

ellas no te comprenden de nada.

Con placer goza de tu presente,

tu inconsciente te habla y te habla,

goza de la felicidad de hoy

que Dios del cielo te manda.

Remedios Anglés Anglés

NOTÍCIES

LA POBLACIÓ CELEBRA LA FESTA DEL SOCORS SOTA UN CEL ENNUVOLAT

Amb un temps inestable, però que finalment es mantenir amb boires altes i alguna eixida poruga del sol, Càlig va celebrar la festa i fira del Socors el dia 6 de setembre, dilluns.

Després de la processó des de la parròquia fins a l’ermita amb la imatge de la Mare de Déu, va tenir lloc la celebració de la missa presidida pel rector Mn. Joan Andrés i concelebrada per onze sacerdots. Va predicar Mn. J. Àngel Pitarch Pitarch, rector de l’Ametlla de Mar, el qual va dir a l’homilia: «Avui tots natros ens trobem per celebrar, per honorar, la Mare de Déu sota l’advocació del Socors. I aquesta festa que cada any celebreu és una festa que segur que la devoció que teniu a la Mare de Déu us identifica a tots per l’estima i la devoció a la Mare de Déu. Diuen dels pobles que tenen devoció a la Mare de Déu que, dins de la tradició del seu poble, la devoció els identifica com a poble. Jo recordo que al poble on estic, que és un poble molt jove, una persona, el primer any, em va dir: aquí no tenim moltes tradicions, però la tradició que tots tenim més com a pròpia és la devoció a la Mare de Déu. Jo, d’alguna manera, penso que aquí a Càlig també sempre ha sigut una cosa molt important, per tant el dia d’avui i la devoció que teniu a la Mare de Déu és una cosa que compartiu totes les cases, totes les persones. De vegades, fins i tot sense ser molt creients. També la festa que celebreu és una festa que ens pot i ens ha d’agermanar, perquè la Mare vol que tots siguem uns, independentment del que som , del que pensem i, fins i tot, del que sentim. Però, al mateix temps i per això estem ací, aquesta festa cada any ens ha de comprometre a viure d’una altra manera o, millor dit, a viure com va viure la Mare de Déu».

A migdia hi va haver el repartiment d’arròs -acte organitzat per la Comissió de Festes- als qui van optar per quedar-se a dinar al recinte i paratge de l’ermita. Es van preparar 11 paelles de 75 places als torradors situats a dalt del pati dels Pous, i el mateix pati i altres indrets del paratge n’eren plens de taules ocupades per famílies i amics que van participar en aquest dinar popular.

A la tarda, i per ser dia feiner, van acudir al Socors molts calijons i forasters que al matí havien treballat, els quals van aprofitar l’eixida del treball per visitar l’ermita i comprar, especialment per a la canalla, joguines i quincalla exposats a les paradetes dels firaires.

Més cap al vespre, un cop acabats el darrer dia de la novena a la Mare de Déu i la processó pel recinte ermità, la Colla de Dansaires va ballar una jota i la dansa tradicional de la població a la replaça.

A.Q.A.

Mossèn Manuel Domènech Milian, rector de Peníscola:

Molt de temps sense vindre a la festa del Socors?

«Vaig estar a Càlig durant un any i vaig coincidir amb aquesta festa, i a l’any següent hi vaig tornar. Després van passar almenys trenta anys sense vindre novament al Socors, encara que fa uns anys, estant ja a Peníscola, vaig acudir convidat pel mossèn emèrit».

Que us sembla?

«És molt bonica, i tinc un record fabulós perquè, quan vaig estar aquí a Càlig, em vaig imposar pujar a l’ermita durant tots els dies del mes de maig, que és el mes dedicat a la Mare de Déu. Ara ho teniu tot tan bonic! la plaça, els arbres. De veritat, està tot molt bonic. Val la pena vindre aquí dalt».

Amat Bellés Roig, artista i dissenyador de la Universitat Jaume I

Què ens podeu dir de la festa del Socors?

«És una festa molt bonica, molt popular, i el que estic veient, sobretot, és molt de fervor a la Mare de Déu, ja que tot el poble està bolcat al Socors. Aquest és un fet que a les grans ciutats està desapareixent, i que es mantiga ací és una meravella. Jo sempre hi vinc molt a gust».

Joaquín Borrás Llorens, delegat del Govern valencià a Castelló

Quina opinió us fa la festa del Socors?

«És una festa molt tradicional i molt nostra. Jo crec que hi participa tot el poble, com molt bé ha dit el mossèn fa una estona: que la Mare de Déu del Socors és tan de tots els calijons que n’hi haurà que no anirà a missa tots els dies o que només hi anirà quan li vindrà bé, però aquest dia puja a l’ermita a veure la seua patrona, a dir-li allò que en aqueix moment sent al seu cor i no res més. Penso, en definitiva, que el més important és això, l’acceptació d’una festa que ha marcat d’alguna manera el començament dels treballs que es feien al camp i que era l’últim dia d’esbarjo de tothom per poder-la conviure molt tranquil·lament i en plena naturalesa amb els altres conveïns del poble. Crec que és així com ha de seguir».

Josep Manuel Quixal Sanabdón, professor de la Universitat Jaume I

Què ens podeu dir de la festa del Socors?

«És una festa que ens uneix a tots. De fet, tots els anys que he pogut hi he vingut. Amb tot, penso que hi ha hagut una innovació situada més enllà de les innnovacions físiques i que ha anat molt bé: hi ha una gran animació per part de la joventut, fins i tot el meu fill s’hi ha enganxat, ja que va vindre divendres de Castelló i s’ha quedat tots els dies de festa. És, de cert, una festa que els qui som de Càlig la portem ben endins».

J. Manuel Borràs Calduch, col·laborador en l’elaboració de les paelles

Molts anys fent paelles?

«Entre 18 i 20 anys, encara que l’encarregada d’organitzar-les és la Comissió de Festes. La gent, en tots aquests anys, ha respost molt bé i això que nosaltres no som especialistes a fer-ne sinó que som prou casolans».

Com veus la festa?

«És una gran festa, que no sé si la hi ha a l’any per la quantitat de gent que aglutina».

Manuel Agut Mateu, venedor de torrons i massapans de Turrones Agut de Benlloch, SL

Quant de temps fa que munteu la paradeta de torrons aquí a fira?

«Ja fa 35 anys».

Què ens podeu dir de la festa del Socors?

«És una festa que cada dia va a més. Des que l’ajuntament o qui siga va començar a fer paelles i donar el got de vi, la fira del Socors, que estava una mica aturada, cada vegada veus que hi ha més gent; per exemple avui, que estem a dilluns, hi ha moltissima gent».

Froilán Borrás Saura, director del CP Felicinda Collell

Com veieu la festa?

«És una festa que està bé. Jo sempre l’he coneguda igual. El que hi ha ara és molta animació. Tanmateix, jo no he pujat mai a dinar per culpa de les mosques, i això que la dona m’ha dit en més d’una ocasió: hem d’anar un any. I avui era un dia bo, ja que com està així núvol érem aprofitat el moment. De totes maneres, això ha de continuar i veig que cada any la festa no va a recules sinó que va per avant».

Mossèn Joan Andrés Vellón, rector de Càlig

És la primera vegada que esteu a la festa del Socors?

«A la festa sí, havia estat en unes altres ocasions aquí a l’ermita, però a la festa és la primera vegada».

Què us sembla?

«És una festa molt bonica, i això de les paelles populars també perquè és una cosa que uneix molt i fa que tots hi participem. Les festes més boniques són les que participa el poble i fan que estem tots junts».

Quina va ser la vostra primera impresió en veure el Socors?

«Havia estat ja alguna vegada, pero no m’havia parat a mirar-lo amb deteniment, també cal dir que li ha fet molt les obres que s’han realitzat a la plaça i que han realçat tot el que és el conjunt del santuari. La meua primera impressió va ser que no estava en una ermita sinó en un santuari, en un lloc d’una categoria més gran».

POCA CLARÍCIA SOBRE L’ABOCADOR DE LA BASSA

La unió temporal d’empreses formada per Teconma, Azahar Environment i Sistema Ecodeco, que tenen com a finalitat portar a terme la construcció de la planta de tractament de residus sòlids urbans a la partida de la Bassa, situada al terme de Cervera del Maestrat però que els propietaris de les finques afectades són de Càlig, va adreçar una carta als afectats en què, segons la Plataforma Contra l’Abocador (PCA), «els coaccionava i els pressionava perquè venguessen les finques» i «amenaçava els propietaris dient-los que si no venien se’ls expropiarien les terres i se’ls donaria un preu molt més baix del que podrien aconseguir si les venien ara». Cosa aquesta que sembla que és totalment incerta.

El dia 13 de juny, al diari Levante de Castellón, Ramón Pardo indicava que els tècnics de la Conselleria de Territori i Habitatge no aprovaven l’abocador de Cervera del Maestrat, els quals argumentaven que la ubicació proposada incomplia la normativa europea. L’11 de juliol, el mateix periodista va publicar l’informe realitzat per Antonio Canicio, tècnic que té l’advocat contractat per l’Ajuntament de Càlig sobre aquest tema de l’abocador, i feia un comentari sobre l’informe geològic realitzat per la Universitat Jaume I (UJI). A l’informe, el tècnic Antonio Canicio posa en dubte moltes de les argumentacions emeses pels dos professors de la UJI, Andrés Santos-Cubedo, llicenciat en Geologia, becari del projecte, dirigit per Teófilo Sanfeliu Montoliu, director de la Unitat de Mineralogia Aplicada i Ambiental, el quals van elaborar l’informe per a l’empresa Teconma. Segons la PCA «els dos tècnics van posar a l’informe allò que interessava a qui els van fer l’encàrrec, i ja se sap que es tracta de no fer-se de mal de voler per tal de seguir cobrant les subvencions».

Amb tot, els dos professors no són hidrogeòlegs, ja que a la UJI l’única persona competent en aquest tema és Ignacio Morell, el qual, consultat sobre l’abocador, no va voler manifestar-se públicament ni donar la seua opinió sobre l’estudi fet pels dos companys de la Universitat.

Susanna Anglès i Querol

EL CARRER DE LA MARE DE DÉU DEL SOCORS VA CELEBRAR LES FESTES DE LA PATRONA

L’Associació Cultural Amics i Simpatitzants Carrer Verge de Socors (ACAIS) celebra des de fa catorze anys la festivitat de la nostra patrona la Mare de Déu del Socors. Enguany, les festes van començar el dia 3 de setembre amb una ofrena floral al retaule de la Verge que hi ha al carrer de la MD del Socors. L’ofrena la va fer Vicentica Roda, padrina de l’any 2003/04. Però, en realitat, les festes van començar, per a alguns, uns dies abans, quan van preparar el carrer per a la festa.

La nit del dia 3 es va fer un sopar en què els participants van menjar allò que cadascú es va portar de casa. Abans de començar el sopar, se li va imposar la banda acreditativa a la nova padrina 2004/05, distinció que va recaure en Josefa Cabo. Després de sopar, el duet Azahar va amenitzar la revetlla fins a la matinada.

El segon dia, el dissabte 4, la festa només va ser a la nit i va començar amb un sopar de socis i convidats, el qual s’havia encomanat a una casa dedicada a fer menjars per encàrrec. Després de sopar, i abans que el trio Pecado començara el ball, la pirotècnia Tomás va disparar un magnífic castell de focs d’artifici.

La festa va continuar el diumenge, dia 5, a partir de les 10.30 h, en què es va celebrar el 9è Cros, en el qual els participants van córrer per alguns dels carrers del poble. A migdia, es van fer algunes paelles que van degustar tots els assistents. A les 19.00 h, els pallassos Pep i Xispa van fer divertir a grans i menuts amb la seua actuació, acabada la qual es va repartir a tota la canalla unes samarretes donades per Muebles Forés, que també n’havia repartit abans als participants del cros. A la nit, i després del sopar de pa-i-porta, es va fer ball amb el duet Santa Fe.

L’últim acte, i això s’ha de dir, es va fer de manera minoritària, i va ser el sopar del dia de la Mare de Déu, acte amb què els participants es van acomiadar fins a l’any que ve.

Hem de fer esment en aquestes línies que el dissabte, dia 4, a la mitja part del ball va tindre lloc l’actuació del gran ballarí local Juan Salvador, que va estar acompanyat d’un altre artista, Javi Simó.

Aprofitant aquesta ressenya de les festes que celebra el carrer de la MD del Socors, cal fer saber a tothom que l’ACAIS organitza al llarg de l’any dues festes més. La primera té lloc al mes de maig, és la Festa de l’Oli, en la qual només se serveixen viandes preparades amb oli d’oliva cru. L’altra commemoració es porta a terme la nit del dia 23 de juny, és la famosa nit màgica de la vespra de Sant Joan, en què l’ACAIS continua fent la tradicional flamerà que la salten els més valents després d’haver cremat algunes coses que mana el ritual per a aquesta nit. En aquesta festa, com és natural, es menja la tradicional coca de Sant Joan.

Només resta desitjar que l’any que ve tant l’ACAIS com tots els que així ho vulguen puguem tornar a celebrar aquestes festes en pau i salut.

José Antolí Forner és president de l’ACAIS

UNA RATA VA MOSSEGAR UN MATRIMONI DE CÀLIG

En començar l’estiu, una rata va entrar en una casa de l’avinguda de la Constitució, es va ficar a l’habitació i va mossegar el peu de la dona i la mà de l’home mentre dormien. El matrimoni va acudir a les autoritats sanitàries davant els riscs que l’incident podia comportar per a la seua salut, les quals van iniciar els tràmits que són necessaris en aquests casos. Un dels fills del matrimoni va comunicar el fet a l’Ajuntament i va presentar proves del succés. En paraules seues: «quan li ho vaig dir a l’alcalde, aquest em va respondre dient que ‘a Càlig, no hi havien rates’ i que ‘seria ara quan tots en veuran’. A Càlig hi ha moltes cases deshabitades que no tenen cap tipus de control, i així és fàcil que la misèria i les rates hi transiten com els vinga de gust».

Susanna Anglès i Querol

VII CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG

Durant les festes d’agost va tenir lloc al Centre de Cultura l’exposició de les fotografies lliurades al concurs que organitza Foto Club la Torre. En aquesta edició, segons el president de l’associació, José Borrás Fenollosa, «va ser un concurs local per tal d’estimular la gent del poble aficionada a la fotografia. Hi van haver 17 concursants que van presentar un total de 145 fotografies».

Atès que el tema era lliure, s’hi van presentar fotografies realitzades a llocs ben diversos per persones que viuen a Càlig, això va fer que hi haguera una gran diversitat de temes (fotos de viatges, natura, costums, edificis singulars, retrats..., fins i tot fotografies antigues).

Els premis, repartits en tres grups, van consistir en viatges a Port Aventura, per al primer grup; un sopar per a dues persones a cada un dels bars del poble, per al segon; i, per al tercer, obsequis de material fotogràfic. El viatge a Port Aventura, per raons diverses, no es va poder realitzar, i es van donar 50 euros a cada un dels qui havien guanyat aquest premi.

Per al president de l’associació «ha sigut un èxit de participació i d’estímul local, però hem de ser més exigents a l’hora de seleccionar les fotografies. Amb vista a la propera edició, encara no hem decidit el tema, però a la reunió que fem els socis insistiré en això, que hi haja una preselecció de les fotografies presentades i que siguem més exigents». L’associació fa les reunions de socis, habitualment, el primer dimarts de cada mes.

A.Q.A.

LA COLLA L’ERMITA CELEBRA LA FESTA DE SETEMBRE AL CARRER

Fa ja setze anys que els components de la Colla l’Ermita celebren, com a associació de carrer, la festivitat de la MD del Socors, patrona de Càlig.

La nit del diumenge, vespra de la Mare de Déu, els components de la Colla van organitzar un sopar al carrer. Tot seguit hi va haver revetlla popular, amenitzada per l’organista Emilio, el qual va fer passar una vetlada molt agradable tant als components de la Colla com als amics i veïns que passaven per vora el carrer de l’Ermita, alguns dels quals es van afegir a la festa.

Cal aprofitar aquestes línies per aclarir que la revetlla que es fa després del sopar no és privada, sinó que hi poden assistir totes aquelles persones que volen visitar la festa que fa el carrer, als quals la Colla l’Ermita invita de manera cordial.

El dilluns, dia de la patrona, després de la missa i la processó del matí, la festa va continuar al carrer amb la preparació d’una paella feta pels membres de la Colla.

La festa va acabar a la mitjanit, després d’haver preparar un sopar més informal que el de la nit anterior, però no per això menys amè i agradable per a tots els assistents.

Tan sols resta afegir que confiem a retrobar-nos l’any que ve i amb l’esperança que a tothom li acompanye la salut.

Daniel Borrás és membre de la Colla l’Ermita

PROFESSIÓ TEMPORAL DE SOR MERY AL CONVENT DE CÀLIG

El diumenge, 19 de setembre, a les cinc de la tarda, va tenir lloc al Convent de la Santíssima Trinitat la professió temporal de sor Mery Bincy Arackal, que va prendre el nom de sor Mery Arakal de Jesús, després de dos anys de noviciat en aquest convent trinitari de Càlig.

La cerimònia religiosa es va celebrar a l’església del convent amb una missa presidida per fra Jesús Herrera, assistent de la federació trinitària, i concelebrada per Mn. Joan Andrés, rector de la parròquia, Mn. J. Cañelles, Mn. V. Bengochea, Mn. V. Beltran i Mn. R. Petit i Mn. M. Doménech, a la qual també van assistir, en representació del convent trinitari d’El Toboso (Toledo), sor María García, vicària federal, acompanyada d’una altra monja, i l’abadessa i dues monges joves del convent de clarisses d’Almassora. De Càlig hi va haver la presència del diputat provincial i regidor a l’Ajuntament, Vicente Borrás, l’alcalde, Manuel Anglès, i altres regidors, a més d’un bon nombre de feligresos.

Sor Mery, que comparteix la seua vocació religiosa a Càlig amb nou monges més (de les quals quatre són, com ella, de l’Índia), durant tres anys, en privat, renovarà la seua professió temporal fins que passats aquests tres anys optarà -si així ho vol- a la professió solemne, que és el darrer pas en la vida religiosa contemplativa.

A.Q.A.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 de JULIOL de 2004

1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 6/04, per un import de 19.317,54 euros.

3. S’acorda concedir les llicències d’obres següents:

A Eladio Robles Roldán, per a la construcció d’un magatzem a l’immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 47. Exp. 53.04.

A Michael Czernik, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat a l’immoble situat a la partida de la Pedrera, polígon 10, parcel·les 129 i 130. Exp. 51/04.

A Manfred H. Krenz, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat a l’immoble situat a la partida de les Bassetes, polígon 16, parcel·la 144. Exp. 13/04.

A Alan Clarke, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat i una piscina a l’immoble situat a la partida de les Bassetes, polígon 15, parcel·les 309 i 343. Exp. 42/04.

A John Michael Richard Ingham, per a la construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat i una piscina a l’immoble situat a la partida del Bovalar, polígon 14, parcel·les 186, 187 i 277. Exp. 46/04.

4. Es concedeix a Eugenio Díaz Ruiz autorització per a la instal·lació d’un gual permanent a l’immoble que hi ha al c. Rei En Jaume I, 7.

S’autoritza a Manuel Anglés Borrás la instal·lació de tauletes i cadires al c. Doctors Marzà i pl. Vicent Quixal, i a Teresa Adell Cifre a la pl. Vella i c. la Màniga.

5. S’aprova el programa de festes patronals que se celebraran del dia 6 al 15 d’agost, ambdós inclosos, i serà reina de festes Diana Robles Collell, reina infantil Paula Pruñonosa San Abdón, i mantenidor Joaquín Borrás Llorens.

6. Diverses preguntes sobre les vies públiques, les piscines i obres.

SESSIÓ ORDINÀRIA del 5 d’AGOST de 2004

1. S’aprova l’acta de la sessió anterior.

2. S’aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/04, per un import de 12.101,74 euros.

3. S’autoritza a la Diputació de Castelló que porte a cap en aquest municipi la prestació del servei de recollida, transport i tractament d’animals morts i subproductes pecuaris.

4. Es proposen com a dies festius a efectes escolars, per al curs escolar 2004-2005, els dies 7 de febrer, 18 de març i 16 de maig de 2005.

5. S’informa, favorablement, la sol·licitud de llicència formulada per Juan Manuel Urquizu Caldes, en nom i representació de Laboratory Product Natural, SL, per a la instal·lació i legalització de l’activitat de comerç i magatzem de fertilitzants agrícoles, a l’immoble situat al polígon 4, parcel·la 105.

6. S’acorda adjudicar les obres de «Renovació de l’enllumenat públic» a la mercantil Sans Sanjuán, SL, pel preu de 55.786,61 euros, més una millora d’obra per un import de 32.952, 89 euros, IVA inclòs.

7. Diverses preguntes sobre les vies públiques, tauletes i cadires i les barreres dels bous.

ESPORTS

PARTIT DE FESTES DE SANT LLORENÇ 2004

Càlig 0 - Benicarló 4

El diumenge, 8 d’agost, a les 18.00 h i al Camp Municipal de Futbol, es va jugar el partit amistós que es disputa tots els anys dins les festes majors. L’equip contrincant va ser el CE Benicarló, equip de regional preferent que, com ha passat en la majoria d’anys, es va oferir a jugar aquest partit. Enguany, els benicarlandos arribaven a Càlig de la mà de l’entrenador José Verge Llopis, Choco.

El Càlig CF, per la seua banda, va començar a entrenar, a fi de preparar el partit de festes, la darrera setmana del mes de juliol. Per segon any consecutiu, l’entrenador de l’equip del nostre poble és Joaquín Rubio, Joaqui, veí de Benicarló.

La preparació física i tècnica va ser l’objectiu d’aquest matx de presentació davant dels aficionats calijons, perquè el resultat dels partits de pretemporada no solen ser importants. Al final, però, el Benicarló es va imposar per 0-4 als jugadors del Càlig CF. Durant els preàmbuls de l’enfrontament, la reina de festes va fer la sacada d’honor acompanyada de les dames majors i de les infantils. Al mateix temps, es va donar per estrenada la nova instal·lació de la graderia, construïda amb escales de formigó i amb una teulada de ferro, per tal de resguardar el públic de les inclemències de l’oratge.

Els jugadors que conformen el planter del primer equip del Càlig CF per a la temporada 2004/2005, a la segona regional, grup primer, són:

- Porters: Víctor Anglés, Héctor i Josemi.

- Defenses: Alexis, Alin, Manu, Saura, Serret i Eladio.

- Centrecampistes: Cristian, Dani Serra, Díaz, Hugo, Jonathan, Quique, Navarro, Niño, Román i Sánchez.

- Davanters: Carlos López, Quico, Oleg i Pablo.

Càlig 2 - Traiguera 2

El diumenge 22 d’agost es va jugar el segon partit de preparació dels jugadors calijons. El nostre equip va mesurar les forces una altra vegada contra un equip de regional preferent. Dues són les categories que separen els dos equips; la qualitat sobre el terreny de joc s’havia de fer notar, però no va ser així. Els gols d’Alexis, a la primera part, i Jonathan, a la segona, van fer avançar el Càlig CF al marcador, mentre que els traiguerins van haver de lluitar de valent per tal de no endur-se una derrota en aquest partit amistós.

Penya Valencianista de Benicarló 0 - Càlig 1

El diumenge 29 d’agost es va jugar el tercer i definitiu partit amistós abans de començar el campionat de lliga 2004/2005. Aquesta vegada el rival va ser un equip de nova creació, la Penya Valencianista de Benicarló, que militarà a la mateixa categoria que el Càlig CF, la segona regional.

Amb el darrer dels partits de pretemporada va arribar la primera victòria dels calijons, amb un solitari gol de Pablo cap a la meitat de la segona part. El partit es va jugar al camp Jaume I de Benicarló, al costat de l’Institut d’Ensenyament de Secundària Ramon Cid.

Llorenç Antolí i Gascó

CAMPIONAT DE FUTBOL 2004/2005

1a Jornada - 29 de setembre de 2004

Ràcing de Benicarló 0 - Càlig 0

Inici del campionat per al Càlig CF a la segona categoria regional, al grup primer. El Càlig va començar la lliga amb alguns canvis al planter del primer equip, com és ara la marxa del jugador benicarlando Happy a l’Alcalà de Xivert, o la baixa d’Òscar Grau que havia fitxat amb l’Ulldecona.

Aquest primer partit de lliga es va jugar amb uns factors poc favorables per a la pràctica del futbol: a les mides no reglamentàries per ser inferiors a les normals del camp Jaume I de Benicarló, es va sumar l’hora en què es va jugar el partit, les 15.00 h, i amb una calor sufocant. El joc va ser molt poc vistós i el porter del Càlig, Víctor Anglés, va haver de fer un parell de bones intervencions per a mantenir la porteria a zero, mentre que a la porteria rival els davanters calijons van estavellar la pilota al pal fins a quatre vegades, sense rebre la recompensa del gol. L’esfèric no va voler entrar a la porteria i l’empat a zero va ser el resultat final.

2a jornada - 26 de setembre de 2004

Càlig 1 - La Jana 0

Gol d’Oleg

El Càlig CF es va presentar en partit oficial davant de l’afició local. En aquest primer partit a casa, i després de l’estrena de la graderia de la zona nord-est del camp municipal a festes, era el torn de començar a utilitzar les noves banquetes ubicades davant mateix de la graderia. Per contra de les antigues, aquestes no estan ubicades en un clot en terra, sinó que el nou model està format per un banc de ferro amb un sostre transparent de plàstic dur per a resguardar els jugadors i tècnics dels equips.

Cal destacar que aquest primer partit de lliga a casa va comptar amb una bona entrada d’espectadors al camp municipal. El Càlig CF va començar dominant el partit, mentre que la Jana va tardar un poc a posar en perill la porteria local. Al minut 26, Sánchez va passar la pilota des de la banda a Oleg qui, d’un fort xut, va batre el porter janenc. Així es va arribar al temps de descans.

A la segona part tot va canviar; el Càlig es va relaxar i la Jana va crear perill a la porteria defensada per Víctor Anglés, el qual va realitzar un parell de bones aturades.

Destaquem d’aquest partit els jugadors Víctor Anglés, com a porter, i Oleg, com a autor del gol que val els primers tres punts per al Càlig CF.

Llorenç Antolí i Gascó