diumenge, 23 de setembre de 2007

Revista nº 51.- Abril - Maig - Juny 2002

SUMARI

Clica l'article que vols llegir.

Editorial
Costumari
Opinió: Noticietes breus
Opinió: Notable acceptació de la Primavera Cultural 2002
Poesia: "La belleza del alma", per Remedios Anglés
Notícies: La penya taurina calijona va organitzar un ball de revetlla la vespra de Sant Vicent
Nova fase de millora del camí del Socors.
Exposició sobre Chiapas: l'indigenisme en marxa.
L'ajuntament ha adquirit un cotxe.
Regals Laia, una nova botiga a Càlig.
Revisió rústica del cadastre de Cervera del Maestrat.
La festa de l'1 de maig a l'auditori
La rambla de Cervera va baixar després de dos anys.
Sis xiquets i dotze xiquetes han pres enguany la Primera Comunió.
Dinar de germanor dels simpatitzants del València CF.
Noves obres al corralet de les escoles.
El quiosc de tot un poc obri les portes.
Primavera cultural 2002.
Presa d'hàbit de sor Mery.
Inauguració de l'estàtua en homenatge a la dona calijona.
Notícies del segon trimestre de l'any 2002.
Sessions Plenàries de l'Ajuntament
Sor Teresa ha faltat després de 56 anys de vida trinitària
Esports: Campionat de futbol 2001/2002.
Esports: La reunió general acaba amb la formació d'una junta gestora

EDITORIAL

Càlig ha eixamplat el seu patrimoni artístic gràcies a la realització i inauguració d'una escultura dedicada a homenatjar i recordar una de les feines que han estat ben habituals a la població fins no fa massa anys, la d'anar a buscar aigua als pous.
El fet d'afegir nous elements urbans que siguen alhora únics i lligats a la nostra cultura és sempre un motiu de satisfacció. I així és amb la col·locació d'aquesta estàtua -feta per l'artista F. Valls en honor a la dona calijona- a la plaça del Pou de la Vila, lloc acostumat a aquest tràfec de pouar i d'omplir cànters d'aigua, i de trànsit de persones -sobretot dones- que amb un cànter o una canterella al cap, un altre al costat i, sovint, amb un marraixó penjant de l'altra mà, carrejaven l'aigua que els era menester a casa.
El que s'haja aconseguit posar aquesta figura de bronze que denota unes característiques tan usuals als costums d'antany ha estat gràcies a la il·lusió d'algunes persones del poble per dur endavant aquest projecte que feia temps que els anava pel cap, al suport de diverses institucions i, ben especialment, al recolzament de bona part de la població, que s'ha sentit representada en aquesta escultura i l'ha vista com a part d'una època passada avui feliçment recordada i superada.
És desitjable que aquesta mena d'iniciatives que serveixen per enfortir la identitat del nostre poble no s'aturen amb aquesta inauguració sinó que valguen de motivació per continuar treballant i dotar Càlig de tot un seguit d'elements artístics escaients a la idiosincràsia del poble. Tanmateix, i aprofitant l'avinentesa, cal insistir ara en la recuperació i millorament d'unes altres obres arquitectòniques que trobem ben unides a l'escultura que s'ha inaugurat: el pou de les Grases i el de les Aixetes. La catalogació com a béns immobles de rellevància local, la restauració i la conservació d'aquestes construccions reforçaria l'obra inaugurada i al mateix temps esdevindrien, perquè ho són, monuments històrics que, construïts en un moment donat per fer front a les necessitats de les generacions que ens han precedit, avui en són un testimoni que cal respectar i mantenir amb bones condicions, de tal manera que si molt convé se'n puga recuperar fins i tot l'ús.

Capçalera

COSTUMARI

Prim amb figues

La pastisseria tradicional calijona té la qualitat de tenir una bona tria de pastissos de fàcil elaboració i deliciosos al paladar. Un bon exemple n'és el prim amb figues.
A Càlig és habitual trobar figueres vora els marges, als patis o al mig de bancals. No són, però, conreus destinats a la venda del producte sinó com a element subsidiari d'alimentació diversificada, és a dir que s'utilitzen d'aliment per als ocells (per exemple, als tords se'ls dóna figues enfarinades) i per a les persones. De figues, n'hi ha de vàries classes, tanmateix per al que ara ens interessa, que és l'elaboració del prim amb figues, les negres són millors.
Primer collirem les figues i, a casa, les aplanarem amb els dits i les posarem esteses damunt d'un canyís perquè s'assequen. Un cop esteses, hi espolsarem farina a sobre perquè s'eixuguen i no facen suc. Al canyís, hi han de ser uns 15 dies, si fa humitat; ara bé, si fa ventet, en 8 dies n'hi haurà prou.
Per elaborar la massa amb què farem el prim cal: una tasseta d'oli, una de sucre, una de farina i una mica de rent (llevat o pastilla). Les figues les tallarem a trossets amb un ganivet.
Una vegada amassada la pasta, l'aplanarem i hi escamparem els trossets de figa per damunt. Tot seguit, la pasta la remenarem fins que els trossets queden igualats. Ara, amb la pasta, podem fer dibuixos, llaços, redones, quadrats...
Espolsarem, finalment, una mica de sucre per damunt i la portarem a coure al forn. I ja tenim fet el deliciós prim amb figues.
De vegades, els forners, a la massa de pa que els sobrava, hi afegien una mica d'oli, sucre i unes quantes figues trossejades i elaboraven aquest prim.

Capçalera

OPINIÓ

NOTICIETES BREUS

Política
- El dia 19 de juny el Govern amenaçava els proletaris calijons -només aquells que veuen els telenotícies- tot manifestant que fer vaga suposa perdre una bona suma d'euros. En efecte, l'endemà el Govern anunciava que només un 16% dels jornalers calijons havien volgut llançar els seus diners en va (o n'eren el 82%?).
- L'Ajuntament, arribats al mes de juny de 2002 del segon mil·lenni després de Crist, segueix redactant la major part de la paperassa administrativa en una llengua diferent a la que fan anar els veïns de la vila, i, a més, amb incorreccions i amb un estil totalment anacrònic.
- El dia de l'obertura del poliesportiu municipal (dimecres, 26 de juny de 2002) es va reduir la quantitat d'aigua clorosa de les piscines com a mínim un parell de pams, mesura adoptada per tal que tothom fes servir les escaletes almenys una vegada a l'any.

Exercicis urbanístics
- L'Ajuntament ha disposat i començat la construcció d'una pista de futbol de sala -de la qual mancava la vila d'ençà de les obres del Centre de Cultura-, que ha estat ubicada a la zona residencial la Rasa, als afores, sense tenir en compte -de moment...- la necessitat d'un emplaçament per a la mudança i la higiene dels futbolsalistes.
- Tots els veïns de la vila ensems, sense cap excepció, van pregar de genollons a l'Ajuntament que, per favor, que posaren botets pels carrers, que n'havien vist a altres pobles i eren una meravella! Davant de l'aclaparadora insistència dels vilatans, la corporació municipal es va veure obligada a no fer el lleig i va ficar-ne quatre, dos al passeig de Joan Carles I -dit també carrer dels Arbres, dels Àrbols o de les Palmeres- i dos més al camí del Socors. La gent n'està molt agraïda, sobretot els mecànics.
- El camp municipal de futbol, aprofitant la fi d'una temporada lliguera ajustada, ha penjat el cartell de "Tancat per ressembra"; el terreny de joc ha canviat la verdor a què ens té acostumats per un aspecte marronós insòlit des de fa més de 15 anys.
- La Torre? Ah, sí, la Torre!

Agricultura
- La vora nord de la rambla de Cervera ha patit una greu transformació, reflectint així la progressiva inclinació dels agricultors calijons: es veu que, en comptes de la garrofa, l'ametla o l'oliva, rendeix més la taronja -sobretot ara que hi ha dòlars pel mig.

Cultura
- Stanley Kubrick no va agradar als calijons; potser va ser l'únic acte desplaent d'una altra Primavera Cultural pletòrica.
- La festa de la nit de sant Joan d'enguany va estar amenitzada pels bombers, que, avorrits de veure el foc controlat, van desviar el raig de la mànega cap als menuts trapelles, els quals no sabien que aquesta aigua se'ls descomptava de la piscina en el dia inaugural.

Anuncis
- Es fa saber que al recent estrenat quiosc De Tot Un Poc "hay prensa".

Societat
- La vila va viure amb crispació les 'derrotes' primer de Rosa de España -després de la il·lusionadora i esperançadora inauguració de l'estàtua de la dona calijona- i posteriorment de la Selección Española, que, com tots saben, no va perdre, sinó que la van tirar fora.
- La vila s'ha posat d'acord amb una coincidència realment sorprenent a polir i repintar moltes de les seues façanes.
- Uns quants veïns de la vila confessen haver vist més de cinc minuts seguits el programa televisiu de Canal 56 El racó de Federico.
- Molts clients de Bancaixa -els que viuen del banc cap amunt- asseguren no trepitjar la vorera tocant del finestral quan hi van per previndre's de la insalubritat.

Espectacles
- La festa de fi de curs dels escolars calijons, sorprenentment, no va incloure cap play-back dels marrecs d'Operación Triunfo.

Enquestes
- Una enquesta duta a terme pel S.O.S. conclou que les paraules més emprades pels adolescents calijons són 'subnormal', 'gitano' i 'moro', les quals fan servir com a insults 'amistosos'; i l'expressió més usada és: 'ieh, tapeu-vos lo cul!'.
- Segons una enquesta del 6, un 50% dels veïns de la vila de Càlig és capaç de cantar sencera i en versió castellana la cançó I Will Survive.

Necrologia
- Deu fer més de mig any que va morir un gos a la voravia del pont de Pàndols -o de Montero. Té els ossos blancs.

Felip Gumbau i Morera

Capçalera

NOTABLE ACCEPTACIÓ DE LA PRIMAVERA CULTURAL 2002

Si fem un repàs detallat de com s'ha desenvolupat la Primavera Cultural 2002 al llarg de tots els seus actes -i això és el que hem fet per extraure'n les conclusions-, podem deduir que s'estan aconseguint els objectius marcats des d'un primer moment: el primer i principal és aquell -que sempre hem defensat- de crear un hàbit en la població, o siga, que tots sapiguem que durant un determinat espai de temps podem gaudir al poble d'un ventall ben divers d'actes culturals.
Per a fer una avaluació més acurada del transcurs de la Primavera Cultural 2002, vam incloure -als tres darrers actes- una enquesta on preguntàvem a quins actes havia acudit la persona enquestada, què era allò que més li havia agradat, allò que menys el va atraure i quins canvis o novetats voldria proposar per a un futur. A partir de la vintena d'enquestes anònimes contestades i donada l'afluència de públic als actes, deduïm que hi continua havent una notable acceptació per part de bona part de la vila.
Hi ha hagut casos, com el del cicle de cinema, on potser hem detectat cert distanciament entre les persones que hi van acudir i allò que es va oferir. En referència a açò, les persones que hi assisteixen han de saber que es tracta d'un cicle de cinema, o siga, d'un seguit de pel·lícules -en aquest cas d'un mateix director, Stanley Kubrick- on es pretén aprofundir, en la mesura que es puga, en el coneixement de l'obra d'aquest director. La Regidoria de Cultura té clar aquest aspecte i ho continuarà programant com fins ara. S'intenta, amb aquests cicles, veure aquell altre cinema, que s'allunya una mica del dels Súper de crispetes i megaguai de Coca-cola.
Podria enumerar un per un la resta dels actes de la Primavera Cultural d'enguany, però m'estan fent senyals des d'allà al fons que m'indiquen que he d'anar acabant. Només voldria afegir que la Regidoria de Cultura i l'Ajuntament de Càlig estem treballant molt a gust oferint aquestes espurnetes culturals i que continuarem -si els déus així ho volen- gaudint i donant l'oportunitat, per una part als calijons i calijones que demostren aquesta sana inquietud d'apropar-se a la cultura i, per una altra banda, a tots aquells actors, músics, artistes, bojos, cinèfils i d'altres que accepten venir al nostre poble per tal d'estendre'ns aquest llençol ple de sensacions que ens ha de treure la son a què ens estan acostumant aquells que ens volen desfer el llit.
Fins a la Tardor!

David Gumbau i Morera

Capçalera

POESIA

LA BELLEZA DEL ALMA

Con respeto y amor
voy a hacer una advertencia
para tratarnos con amabilidad,
seria cosa muy buena.

Tratarnos con educación,
ya que todos humanos somos,
guapos, feos, ricos y pobres,
el valor todos tenemos.

Los padres cuando un hijo nace
quieren para el hijo lo mejor,
que sea guapo e inteligente,
y nos olvidamos del buen corazón.

Toda persona, al nacer,
nace con una bonita alma,
y van pasando los años,
a veces esa del cuerpo se marcha.

Debemos luchar con fuerza
para conservar la belleza del alma,
porque esa que no se ve
es muy querida y amada.

Si tienes belleza humana,
o de las dos sólo tienes una,
es la naturaleza quien te la ha dado,
tienes una inmensa fortuna.

Por eso, es preciso pensar,
importante pensar en calma,
menos orgullo, más cariño y amor,
y refugiarte en el alma.

Por eso, son importantes las dos,
la belleza del cuerpo se acaba
y la que se lleva dentro
esa se lleva en el alma.

Hay cuerpos y caras muy hermosas
y muy bonitas todas ellas,
y desprenden un extraño olor
que por dentro están que apestan.

La belleza del cuerpo humano
dura poco, después se acaba,
y la belleza interior
esa jamás se marcha.

Es una gloria tratar
personas con las dos bellezas,
hay gente que las posee
y da gusto tratar con ellas.

Sin orgullo ni vanidad,
con una sencillez honrada,
eso sí que es belleza,
se refleja en el alma.

La belleza del alma
esa se nace con ella,
y al final de la vida
mueres y contigo la llevas.

Remedios Anglés Anglés

Capçalera

NOTÍCIES

LA PENYA TAURINA CALIJONA VA ORGANITZAR UN BALL DE REVETLLA LA VESPRA DE SANT VICENT

La festa de Sant Vicent va començar enguany la nit del dissabte, 6 d'abril, ja que la Penya Taurina Calijona es va sumar als actes de la festa del patró valencià tot organitzant, malgrat no figurar als cartells informatius, una revetlla a l'auditori del Centre de Cultura, amb l'orquestra Junior's que va amenitzar la nit amb música variada. El ball va començar passats uns minuts de la mitjanit i va acabar prop de les 05.30 h de la matinada.
Es pot parlar d'èxit quant a la participació, ja que gairebé tres-centes persones van acudir a la cita que aquests joves aficionats als bous de carrer havien preparat. Al preu de set euros l'entrada per als més grans i de tres euros per als més menuts, es va encetar una modalitat de recollida de fons econòmics mai vista a Càlig. La posada en marxa d'un bingo va omplir el temps dedicat a la mitja part. Hi van haver premis per als qui aconseguiren tenir una línia completa de números i un premi de trenta euros i una figura d'un bou embolat per a qui cantés el bingo. Aquest va ser un fet sense precedents a la nostra vila i va comptar amb l'aprovació de tots els assistents, que van col·laborar i s'hi van estar a les cadires durant els minuts en què es va fer la lectura dels números premiats al sorteig del bingo. Alguns representants d'associacions va coincidir a dir que la realització d'un bingo seria una cosa encertada per a la mitja part de les revetlles que es fan a les festes d'agost.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

NOVA FASE DE MILLORA DEL CAMÍ DEL SOCORS

Una vegada acabada de fer la vorera i la plantació d'arbres al llarg del camí del Socors, va començar, durant la segona quinzena del mes d'abril, l'obra de condicionament i d'asfaltat. Els treballs han consistit a posar terra sobre el viari, compactada després amb màquines de gran tonatge, per tal d'anivellar-ne el sòl. El tram de camí afectat per aquestes obres de millora és el comprés entre el peiró del Canyeret i la capelleta de Sant Josep. L'empresa executora d'aquestes obres ha estat Lubasa, de Castelló de la Plana.
Un cop finalitzat el compactatge del terra, es va procedir a col·locar l'asfalt, amb els corresponents elements líquids que afavoreixen una bona fixació. A la superfície asfaltada, s'hi han col·locat dos bots de seguretat, l'un situat a uns vint-i-cinc metres del peiró del Canyeret i, l'altre, a tocar de les darreres cases de la vila, per tal que els vehicles, per salvar-los, n'hagen de reduir la velocitat.
De la mateixa manera que s'ha fet al camí del Socors, a l'avinguda del rei Joan Carles I, més coneguda com carrer dels Arbres, s'hi han col·locat dos nous bots fets amb asfalt, els quals impedeixen que cotxes, camions i motos puguen superar la velocitat establida per circular a dins del nucli urbà.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

EXPOSICIÓ SOBRE CHIAPAS: L'INDIGENISME EN MARXA

La Regidoria de Cultura, en col·laboració amb la Universitat de València, va fer una exposició amb el nom de Chiapas: l'inndigenisme en marxa. La mostra d'imatges es va inaugurar el dimarts, 2 d'abril, i va romandre oberta fins al diumenge 14, de 19.00 a 21.00 h, a l'altell de l'auditori del Centre de Cultura.
Un total de deu plafons de fusta, manats fer per l'Ajuntament, es van estrenar per a aquesta ocasió, els quals els podran aprofitar totes les entitats calijones que hagen de realitzar una mostra de fotografies, cartells, plànols, etc.
La guerra interna que viuen el govern, les guerrilles i els indígenes d'aquesta zona de Mèxic (Amèrica Central) va quedar reflectida a les fotografies realitzades per Raúl Ortega, un jove periodista mexicà proper al problema indígena. Cada imatge exposada era la representació d'una realitat, que volia donar a conèixer i fer prendre consciència de la rebel·lió d'unes persones contra la paradoxa que suposa que un país siga ric mentre la majoria dels seus habitants viuen en la misèria.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

L'AJUNTAMENT HA ADQUIRIT UN COTXE

Durant la primera setmana del mes d'abril, l'Ajuntament de Càlig va realitzar les gestions necessàries encaminades a adquirir un vehicle de segona mà, a un preu baix. El cotxe el faran servir l'agutzil, José Vicente Batiste, i el guàrdia urbà, José Ramón Balmes, a més dels membres del consistori que el necessiten per a quan hagen de realitzar desplaçaments dins o fora del poble.
Al cotxe, un Citroën AX de color roig, s'hi han col·locat uns adhesius identificadors, on hi ha l'escut de la població i el nom Ajuntament de Càlig. Aquest automòbil, juntament amb el tractor i el remolc que serveixen per a les feines de recollida d'escombraries, passa a eixamplar el parc mòbil de l'Ajuntament.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

REGALS LAIA, UNA NOVA BOTIGA A CÀLIG

Araceli Simó Borrás és la propietària d'una nova botiga que s'ha obert a Càlig durant la segona quinzena del mes d'abril. El nom triat per a l'establiment està lligat a la família d'Araceli, ja que Laia és el nom de la filla que ha tingut recentment aquesta jove calijona.
Regals Laia, que ocupa la planta baixa de la casa de la qual és propietari José Antolí, és una botiga especialitzada en productes de merceria i de regals, tot i que també inclou la venda de premsa, la qual es troba situada al carrer de la Mare de Déu del Socors, a la casa que fa cantonada amb el carrer de l'Hospital.
El local que ara ocupa Regals Laia ha estat dedicat, en els darrers anys, a l'establiment de diversos comerços, com és el cas d'una botiga de venda de productes musicals, propietat de Javier Ramos, o la barberia d'Antoni López.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

REVISIÓ RÚSTICA DEL CADASTRE DE CERVERA DEL MAESTRAT

Els agricultors calijons que tenen finques al terme de Cervera del Maestrat van haver de passar, durant la primera quinzena del mes d'abril, la revisió cadastral d'aquest terme. Part de les dades que va facilitar la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació tenien errades, cosa que va comportar que més d'una persona hagués de realitzar diversos viatges a la Casa de Cultura de Cervera del Maestrat per a esmenar-les, entre les quals hi havia les dimensions de les finques, la quantitat d'arbres plantats o per a dir que en lloc de garrofers el que hi ha ara a la finca són matolls i argelagues.
La lentitud en els tràmits d'esmena va fer que molts propietaris es quedessen fora del termini indicat per a modificar les errades, i això suposarà que hauran de pagar unes taxes de contribució diferents a les que realment els corresponen.
Aquests tràmits administratius es repeteixen sovint, cada dos anys aproximadament, i als agricultors, especialment als de més edat, els suposa fer un esforç haver de reconèixer la seua finca sobre un mapa o plànol, guiats quasi sempre per un jove que mai no ha xafat un pam de terra cultivada.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LA FESTA DE L'1 DE MAIG A L'AUDITORI

Els militants i simpatitzants del PSPV-PSOE de Càlig van organitzar un dinar de germanor per commemorar el dia 1 de maig, Festa del Treball, al qual van assistir diversos convidats. Durant els darrers anys, aquesta celebració s'ha fet al paratge del Socors i sempre ha tingut una presència nombrosa de simpatitzants socialistes; tanmateix, enguany, a l'igual que l'any passat, ha estat l'auditori del Centre de Cultura el lloc escollit per a la trobada.
Al dinar, en què els organitzadors van servir entremesos i van cuinar quatre paelles, hi van assistir unes tres-centes persones. A mitja tarda, després del cafenet i les pastes, va haver-hi ball, amenitzat pel duet Troppic al llarg de gairebé quatre hores.
Cal destacar la presència del síndic de les Corts valencianes i de l'alcalde de Morella (Ports), Joaquim Puig, a més d'uns altres alcaldes de la comarca.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LA RAMBLA DE CERVERA VA BAIXAR DESPRÉS DE DOS ANYS

Després de dos anys sense haver-ho fet, la rambla de Cervera va baixar amb un bon cabal d'aigua a causa de les continuades pluges caigudes durant la primera setmana del mes de maig. La força de l'aigua va impedir que els cotxes poguessen circular per la carretera de Càlig a Sant Jordi. Tanmateix, no va ser fins dos dies després de ploure sense parar quan es va poder veure baixar el riu, tot i que, aquesta vegada, l'aigua no va córrer amb la mateixa energia amb què va fer-ho al mes de setembre de l'any 2000, ja que llavors va arrossegar molta brutícia de les vores del riu, va malmetre un tram de la carretera que duu a Sant Jordi, va entrar dins el camp de futbol i va arribar a passar per dalt del pont de la carretera de Vinaròs.
L'aigua ploguda va ser molt ben rebuda pels agricultors, que van haver de deixar passar uns dies abans de poder entrar a les finques, perquè la saó acumulada va ser important, com a resultat dels més de tres-cents litres per metre quadrat caiguts en tan sols quaranta-vuit hores.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

SIS XIQUETS I DOTZE XIQUETES HAN PRES ENGUANY LA PRIMERA COMUNIÓ

El diumenge, 19 de maig, festa de la Pentecosta, van assistir a missa major els infants de primera comunió i molts familiars d'aquests que van voler acompanyar els nous combregants a la cerimònia religiosa. També hi van acudir molts fotògrafs que van immortalitzar aquest moment en què els infants van rebre el sagrament de la comunió. Al final de la missa, com és costum, el rector de la parròquia de Sant Llorenç, mossén Salvador Portolés, acompanyat dels mossens Rafael Petit i Vicent Beltran, va repartir unes estampes record d'aquesta jornada. Un cop acabada la celebració, els concelebrants i els infants van fer cap a l'altar de la Mare de Déu del Socors on van fer una pregària a la patrona de la vila.
Els xiquets i xiquetes de primera comunió d'enguany són: Eric Cuartero, Pau Albarrán, Víctor Anglés, Adrián Miró, Pau Gil, Alejandro Marzá, Ma. Lisa Fresquet, Andrea Meseguer, Anabel Querol, Lara Cuartero, Marta Conesa, Ainhoa Llorens, Paula Mínguez, Sheila Gascó, Lorena Gascó, Carla Monroig, Melisa Caballero i Verónica Aguayo.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

DINAR DE GERMANOR DELS SIMPATITZANTS DEL VALÈNCIA CF

Per commemorar haver aconseguit el València CF el títol de lliga de la primera divisió, els aficionats calijons de l'equip valencià van organitzar un dinar de germanor al paratge del Socors. Així, el diumenge, 9 de juny, al migdia, vora dues-centes vint persones es van aplegar al paratge al voltant de les quatre paelles que es van fer per dinar i passar, tots plegats, un bon dia.
La presència més destacada va ser la de l'exjugador valencianista Forment, que va ser una de les claus fonamentals per poder guanyar la copa del darrer campionat de lliga que conserva l'entitat, ara fa d'això trenta-dos anys. Alguns dirigents de la Penya València CF de Benicarló també s'hi van afegir al dinar, ja que bona part dels socis de la penya amb seu a Benicarló són de Càlig.
Després de passat un mes del triomf del València CF, gràcies a haver aconseguit ser el primer classificat a la lliga espanyola, les celebracions han continuat amb menges, regals, músiques i festes. Es pot ben dir que l'afició al futbol no està tan sols sobre la gespa, sinó que sovint arriba ben lluny. I una bona paella, com ha estat en aquesta ocasió, bé s'ho val.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

NOVES OBRES AL CORRALET DE LES ESCOLES

El pati o corralet on s'esbargeixen els infants que cursen preescolar al Col·legi Públic Felicinda Collell ha estat objecte de les obres de construcció d'un porxo. Les millores s'han realitzat durant la primera setmana del mes de juny i ha tingut l'ajuda econòmica de la Conselleria de Cultura i Educació. Aquestes obres complementen les de condicionament del mateix corralet, que ara fa cinc anys es va dotar de jocs per als infants situats a l'ombra dels arbres plantats anteriorment.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

EL QUIOSC DE TOT UN POC OBRI LES PORTES

El diumenge, 9 de juny, va obrir les portes el quiosc De Tot un Poc, del qual és propietària Juani Gómez Gómez, veïna de Càlig. El quiosc es troba situat al carrer de la Raval, 59, al mateix lloc on fins fa no res estava ubicada la floristeria que, posteriorment, també va ser quiosc amb el nom comercial d'Ivonne. Just la casa del costat d'aquest nou establiment era on estava, fins a darreries de la dècada del 1980, el quiosc de la tia Joaquina, de Basilio.
A De Tot un Poc es pot trobar una mica de tot, com indica el mateix nom: llepolies, gelats, articles escolars, detalls... entre molts altres productes. A més, aquest serà un punt per poder trobar premsa diària o bé les revistes i les publicacions que interessen a la gent del poble.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

PRIMAVERA CULTURAL 2002

L'objectiu que es va fixar la Regidoria de Cultura i Esports, presidida per David Gumbau, a l'hora de confeccionar el programa de la Primavera Cultural 2002, ha estat el de fer unes jornades participatives i amb un ample ventall d'activitats.
Els actes van començar el divendres, 10 de maig, a les 21.30 h, a la sala de projeccions del Centre de Cultura, amb una mostra audiovisual realitzada per un grup de joves rossellans. Sota el nom de La nostra natura, s'hi van projectar un gran nombre de diapositives que recollien imatges de diversos paisatges i racons de la nostra comarca i de les zones properes a la serra, amenitzades amb música ambiental, que van captivar els assistents.
El dissabte, 11 de maig, a les 23.30 h, va tenir lloc a l'auditori del Centre de Cultura, la presentació, a través de fotografies, de l'elaboració i dels treballs fets a l'entorn de l'estàtua en homenatge a la dona calijona. A la mitja part de la revetlla organitzada per la Colla de Dansaires, Federico Valls, ideador del projecte, i Manuel Anglès, alcalde de la població, va adreçar sengles parlaments als assistents. Tot seguit va continuar el ball, amenitzat pel grup Duetto, i es va realitzar un bingo que va repartir diversos premis entre les prop de les dues-centes persones assistents.
Titelles, lectura de contes de Jesús Moncada i teatre van ser els actes preparats per al diumenge, 12 de maig. La companyia l'Udol Teatre va presentar un espectacle de titelles als infants, a les 11.30 h, a l'auditori. A les 19.00 h, Felip Gumbau, estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de València, va llegir alguns dels contes que componen l'obra de l'autor de Mequinensa (Franja de Ponent), Jesús Moncada, a la sala de projeccions. L'obra de teatre ¿Por qué los hombres no escuchan y las mujeres no entienden los mapas? va ser posada en escena al vespre, a les 20.45 h, a l'auditori del Centre de Cultura amb la presència d'unes cent cinquanta persones. Diàbolus Teatre, sota la direcció dels vinarossencs Joan Comes i Regina Prades, va representar aquesta obra que reflecteix la vida quotidiana d'una jove parella, amb les desavinences i els encerts que comporta la convivència.
Un dels actes que més rellevància està assolint durant les jornades culturals, ja siga dins la primavera o la tardor, és el cicle de cinema dedicat a un director en concret. Aquest cop l'escollit per a la mostra cinematogràfica va estar el director Stanley Kubrick. El dijous, 16 de maig, a les 22.00 h, es va projectar una pel·lícula clàssica, Espartaco, a la qual van assistir vint-i-cinc espectadors.
El divendres, 17 de maig, la sala de projeccions del Centre de Cultura va tindre la presència de públic adult per escoltar una lectura dramatitzada de textos eròtics, que es va realitzar a les 22.00 h. L'acte va ser seguit per uns vint-i-cinc assistents.
La Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià-COAG es va afegir als actes de la Primavera Cultural 2002, per celebrar la commemoració dels 25 anys de la fundació d'aquest grup dedicat a defendre gestions agrícoles. Amb la presència del secretari general, el benicarlando Joan Brusca, el dissabte, 18 de maig, a la tarda, es va inaugurar a l'auditori una exposició que resumia els 25 anys de treball de la Unió. Després de la inauguració d'una mostra d'imatges va tenir lloc una xarrada informativa en què es van comentar els detalls més importants del passat, present i futur del cooperativisme. L'exposició va romandre oberta fins al diumenge 19; en els dos dies, un centenar de persones van guaitar els panells informatius de què es componia la mostra.
Un altre dels actes que més participació va tenir va ser l'excursió a la muntanya, que aquest any va estar precedida per una reunió amb els excursionistes disposats a passar un bon dia a l'aire lliure. El lloc escollit va ser el Montsià, i a la reunió es van concretar punts com són el material que calia dur, la ruta a seguir, el transport i d'altres. La reunió d'excursionistes es va realitzar a la sala de projeccions el mateix dissabte, 18 de maig, a les 20.00 h.
Per a tancar el dissabte, 18 de maig, a les 22.30 h, es van aplegar una vintena de persones a la plaça de la Diputació per escoltar un recital de cançó. El recital va anar a càrrec del Grup de Cantautors 7+1, d'Ulldecona, els quals, acompanyats tan sols d'una guitarra, van agradar els presents a la plaça remodelada recentment.
La segona de les pel·lícules projectades dins del cicle de cinema de Stanley Kubrick va ser El Resplandor i li va correspondre el torn el dijous, 23 de maig, a les 22.00 h. En aquesta ocasió van ser presents unes vint persones a la sala de projeccions, per a veure un film protagonitzat per Jack Nickolson.
Una nova entitat cultural que agrupa els aficionats a la fotografia amb el nom de Fotoclub la Torre es va presentar el divendres, 24 de maig, a les 21.30 h, a la sala de projeccions del Centre de Cultura, presidida per José Borrás Fenollosa, davant de cinquanta persones. Durant la presentació, es va dir que l'objectiu principal d'aquesta entitat és fomentar la pràctica de la fotografia, es va parlar de la Marató Fotogràfica que va tenir lloc durant el mateix cap de setmana i també es van projectar una sèrie de diapositives sonoritzades que el president José Borrás va preparar i va mostrar als assistents.
La posada en marxa del Fotoclub la Torre no va tardar a arribar perquè, tot i no haver passat encara vint-i-quatre hores de la presentació, ja va organitzar el primer treball en conjunt. L'obertura d'un taller d'iniciació a la fotografia va servir per aconsellar els principiants de tots els punts que cal tenir en compte per a fer una bona fotografia. El dissabte, 25 de maig, a la tarda, els qui tenien càmera de fotos van poder aprendre punts de vista diferents a l'hora de fer fotografies.
El vespre del dissabte, 25 de maig, va arribar un dels actes més esperats i concorreguts d'aquesta Primavera Cultural: el descobriment de l'estàtua feta en homenatge a la dona calijona. L'escultura, dissenyada per Federico Valls i realitzada al taller de l'escultor d'Amposta, Emili Bonet, es va plantar a la plaça del Pou de la Vila. Els actes del vespre van començar amb una cercavila feta a càrrec de l'Agrupació Musical Vila de Càlig i de la Colla de Dansaires. Tot seguit, ja congregats a la plaça del Pou de la Vila, es va procedir a la lectura de parlaments per part de les personalitats assistents i al descobriment de la imatge feta amb bronze que va destapar la segona dona més vella del poble. A la plaça es van reunir al voltant de tres-centes persones per a testimoniar l'acte. A la nit, l'Ajuntament de la vila va organitzar un ball de revetlla amb el duet Music's, de la Fatarella (Terra Alta).
A les 22.00 h del mateix dissabte, 25 de maig, l'Asociación Española contra el Cáncer es va sumar als actes del dia amb l'organització d'una conferència que duia el títol de Tabac i càncer de pulmó, que va anar a càrrec del doctor José Manuel Querol Borrás, calijó que treballa a Barcelona. A la conferència van assistir unes setanta-cinc persones.
Senderos de gloria, rodada l'any 1957 i protagonitzada per l'actor Kirk Douglas, va ser la tercera de les pel·lícules programades dins del cicle de cinema d'aquestes jornades culturals de primavera, la qual es va projectar el dijous, 30 de maig, a la nit.
El divendres, 31 de maig, a les 21.00 h, l'Asociación Española Contra el Cáncer va participar novament amb una conferència feta a càrrec del doctor Juan Tafalla Sampietro, oncòleg -metge que es dedica al tractament dels tumors-, que va dur per títol La malaltia cancerosa: present i futur. A l'auditori es van reunir un centenar de persones.
L'Agrupació Musical Vila de Càlig va aportar el seu granet de sorra amb un concert de primavera, on es van interpretar peces musicals d'autors de prestigi. L'acte va començar a les 20.30 h, el dissabte, 1 de juny, i van col·laborar totes les seccions que integren l'agrupació. L'encarregada d'encetar el vespre musical va ser la secció juvenil, que va reunir a l'auditori del Centre de Cultura un total de cent vint-i-cinc persones.
El dilluns, 3 de juny, es va obrir l'exposició dels treballs de la Marató Fotogràfica, organitzada una setmana abans pel Fotoclub la Torre. Els aficionats a la fotografia que van participar a la marató van exposar les millors fotografies realitzades a l'altell de l'auditori. La mostra va romandre oberta al llarg de la setmana.
De la mà d'Stanley Kubrick, el dijous, 6 de juny, a les 22.00 h, es va projectar la pel·lícula ¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú com a continuació del cicle de cinema dedicat al director americà. Els amants del setè art van gaudir d'aquest film antibel·licista.
Els alumnes del Conservatori Professional de Música Mestre Feliu, de Benicarló, van oferir un concert de percussió el diumenge, 9 de juny, a les 19.00 h. Al voltant de dues-centes persones van escoltar els sons de les marimbes, els xilòfons, els timbals, els vibràfons i uns altres instruments. Amb diversos estris rudimentaris es va composar una secció insòlita, ja que l'aparició de bidons de ferro i poals de llanda van sorprendre els oients a la recta final del concert. Els alumnes del conservatori van aprofitar aquests elements per a tocar diverses i encertades peces musicals.
La darrera pel·lícula projectada dins el cicle de cinema del director Stanley Kubrick va ser 2001: Una odisea del espacio, que va tenir lloc el dijous, 13 de juny, a les 22.00 h. Tot un clàssic del repertori del novaiorqués, que va cloure l'apartat cinematogràfic d'aquestes jornades culturals primaverals.
El punt i final de la Primavera Cultural 2002 va arribar el divendres, 14 de juny, a la nit. El conjunt de violoncels del Conservatori Professional de Música de Castelló de la Plana va delectar les cent persones aplegades a l'auditori del Centre de Cultura. Al concert de cloenda s'hi van interpretar peces d'autors com J. S. Bach, T. Holland i G. Goltermann. Tres peces del compositor del Vendrell, Pau Casals, van ser un petit homenatge en la commemoració dels cent vint-i-cinc anys del seu naixement. Tot junt, va servir per a rubricar que el seguit d'actes realitzat per la Regidoria de Cultura està assolint un alt nivell d'acceptació per la varietat i el bon remat final.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

PRESA D'HÀBIT DE SOR MERY

El dia 8 de juny, dissabte, va tenir lloc, a l'església del Convent de la Santíssima Trinitat, la presa d'hàbit de sor Mery Bincy. La missa, que es va iniciar a dos quarts de set de la tarda, va ser presidida per fra Jesús Herrera, trinitari i visitador de l'orde, i concelebrada per Mn. S. Portolès, Mn. R. Petit, Mn. V. Beltran i Mn. V. Bengochea. Un cop acabada la cerimònia religiosa, els fidels van assistir, al claustre del convent, a un refrigeri oferit per l'orde de la Trinitat de Càlig.
Sor Mery Bincy prové d'un poble del districte de Trivandrum, població de l'estat federal indi de Kerala. Gràcies a la coneixença que tenia de sor Paula Puttissery, amb qui mantenia una correspondència escrita, se'n va venir a terres valencianes al febrer del 2001.
Amb la cerimònia dessús esmentada, sor Mery finalitza l'any de postulantat i comença dos anys de noviciat al convent en companyia de les nou monges que avui hi conviuen, tres de les quals també són de l'Índia.
Acabat aquest període de temps, farà la professió temporal.

A.Q.A.

Capçalera

INAUGURACIÓ DE L'ESTÀTUA EN HOMENATGE A LA DONA CALIJONA

El dia 25 de maig, al vespre, va tenir lloc a la plaça del Pou de la Vila la inauguració d'una estàtua de bronze feta en homenatge a la dona calijona, obra de l'artista calijó Federico Valls Cerdá.
Després dels parlaments dels protagonistes de l'acte, a les nou i un minut del vespre es va traure l'embolcall que cobria l'estàtua. Tot seguit, s'hi van llançar coets que van escampar paperets de colors per damunt la plaça, l'estàtua i els assistents. La Colla de Dansaires va dansar a la plaça i la Banda de Música va interpretar diverses peces. L'acte de la inauguració es va rematar amb focs d'artifici.

A.Q.A.

Parlaments
David Gumbau Morera (DGM).

Molt bona tarda a tots i a totes.
Continuant amb la programació de la Primavera Cultural, li toca ara el torn a l'homenatge a la dona calijona, un acte que ha començat a les vuit -un poquet més tard- amb el passacarrer de l'Agrupació Musical Vila de Càlig i de la Colla de Dansaires. Seguint el programa marcat, anirem donant la paraula a aquells que han estat els autors, ideadors, escultors, dissenyadors i, en definitiva, creadors d'un projecte que ara inaugurem: el monument a la dona.
Primerament cediré el micròfon a Joaquín Monroig, autor de moltes poesies que hem pogut llegir al llibret de festes, a la revista Vila de Càlig, o escoltar en qualsevol dels actes en què ha cregut convenient llegir-les. Per a aquest acte, Joaquín Monroig ja dedica un poema al llibre que s'ha publicat, i ara passarà a llegir-nos-en un altre.

Joaquín Monroig Pedra

Autoritats d'este poble,
agraïsc esta il·lusió
que haveu tingut pel record,
que ara li feu, a la dona
d'abans, d'esta població.
No sé qui ha tingut la idea.
Recordo que, fa uns anys,
vaig vore una estatueta
allà baix, a Vinaròs,
a casa Fedrico Valls.
Veig que esta és una còpia
d'aquella que hi havia allí,
però esta és de bronze
i que haurà costat molts duros
per poder-la portar aquí.
Ja sé qui han sigut pagants,
i em causa sensació
vore esta gran figura
presidint la població.
El senyor alcalde va dir-me
si tindria inconvenient
per fer res per a este dia,
i si estaria present,
que l'homenatge ho valia.
Esta és la demostració
que jo ho n'he acceptat
i que ho faig amb gran orgull,
record d'una joventut
que, per a mi, ja s'ha acabat.

(Tot seguit J. Monroig va fer la lectura de la poesia A la mujer de antes de Cálig escrita a la publicació editada per l'Ajuntament de Càlig amb motiu de la inauguració de l'estàtua feta en homenatge a la dona calijona.)

DGM

A continuació, un dels precursors de l'homenatge, del qual avui inaugurem la seua peça central, l'estàtua de la dona, ens explicarà, entre altres coses, com va sorgir la idea i qui l'acompanyava des d'un primer moment en el projecte.

José Antolí Forner

Senyor alcalde, membres del consistori municipal, senyor Emili Bonet, senyor Federico Valls, calijones i calijons. Bona tarda.
Vostès s'estranyaran de vore'm a mi ocupant aquest lloc que en realitat hauria d'estar utilitzant una altra persona.
Doncs bé, dos són els motius pels quals estic dirigint-me a vostès. El primer perquè el senyor alcalde, que és qui hauria d'estar dirigint-se a vostès, m'ho ha demanat perquè aquest emotiu acte que estem celebrant no tinga cap caire polític, que aquesta estàtua que es descobrirà dins d'uns instants no siga de cap partit polític en particular sinó de tots els partits que formen el nostre Ajuntament, de cap persona en particular sinó de tot un poble unit per a retre un merescut homenatge a la dona calijona en particular i a totes les dones en general, en aquests moments en els quals estan en l'ordre del dia els maltractaments que pateixen un nombre molt elevat de dones.
Ja em penso que hi haurà molts homes, per no dir tots, que pensaran que nosaltres també mereixeríem aquest homenatge, que també és ben cert que tenen tota la raó de pensar-ho i crec que algun dia tindrem la figura que representarà a nosaltres. No obstant això, penso que se la tenen merescuda les dones perquè, si bé és cert que l'home s'enfrontava i encara avui ho fa amb les pesades faenes del camp i amb altres tasques més pesades, també la dona ho feia i ho fa, anava i va a plegar ametles, a plegar garrofes, a recollir les olives i, en aquells temps a què es refereix aquesta estàtua, era molt freqüent vore-la pels nostres carrers tal com representa aquesta escultura. També anava a 'esbordimar', a llevar 'refullols', a ensofrar, a portar els cànters de 'sofate' quan l'home anava a 'ensofatar' la vinya, a sembrar, etcètera. I quan arribava a casa encara no havia acabat la seua faena. Era quan començava la seua segona jornada tan o més pesada que l'altra. Anava a comprar, a preparar el sopar, rentar els plats, rentar la roba, en aquells temps a mà, estendre-la, etcètera. També amassava el pa, el portava al forn a coure'l. Ja sé que l'home alguns dies també feia coses després d'acabar la seua esgotadora jornada de treball: reparava la ventrera, el cabeçó, el cabestre, les retranques, el coixí, el selló..., paraules aquestes que als joves els sonaran a xino, però els qui hem tingut crec jo la sort, a pesar de tots els inconvenients i privacions que vam patir, de viure aquells temps, també mala sort perquè ara ja tenim els nostres anys i ja ens fem grans, ens resulten familiars. Totes aquestes paraules i d'altres són aparells que portaven els animals que ajudaven l'home en les tasques del camp, com el matxo, el burro, etcètera. Ho aclarisc per a aqueixes persones que no saben què són i per què serveixen aquests utensilis. També anava a casa del ferrer a deixar la rella, feia la desagradable faena de traure el fem del corral de l'animal que tenia, etcètera. Però a pesar de tot, continuo dient i ho dic de tot cor, la dona és per a mi la que té més merescut aquest acte, ja que, a més de tot el que he dit abans que feia i continua fent, és la dona la que per les nits, quan un fill plora, normalment és ella la que, faça o no faça fred, s'alça del llit per a consolar-lo, ella és la que passa les males nits quan el seu fill o filla les passa, ella és la que -i perdonen que siga tan vast en aquesta paraula que diré, al nostre alcalde no li agradaria que la diguera, però és que jo crec que si no la dic així no té la mateixa força- és ella, com deia, la que li torca la merda quan es caga, és la que es preocupa i es dóna pressa per a tindre l'esmorzar, el dinar i el sopar preparats per a quan el seu marit, fills o filles arriben a casa que només els calga seure a taula i menjar. És ella la que té sempre a punt la roba de tota la família i perquè els xiquets vagen al més endreçats possible, la que té la casa neta com un espill. Ací estaria molta estona dient coses que feien i estan fent cada dia les nostres dones d'aqueix treball que no es veu o que no es vol vore. Quantes vegades he sentit a dir que ser mestressa de casa és un xollo. Però és el treball que fa la dona tots els dies i que, a més a més, no està remunerat ni reconegut.
I si amb el que he dit, amb aquests arguments, per deixar clar que la dona es mereix aquest acte, n'hi ha un que és el que té més pes i que ningú pot posar en dubte: que tots som fills de dona.
Crec que seria injust en aquest acte, i després del que he dit, no trencar una llança en favor de moltes de les parelles que s'han modernitzat i que aquesta modernització els ha portat a, quan tots dos treballen, compartir les faenes de casa, la qual cosa representa un descans per a la reina de la casa.
Per tant, ja s'està reconeixent, i encara s'hauria de reconèixer més, l'esclau que ha estat fins ara el treball de la dona, la qual cosa l'únic que fa és donar més força a aquest acte.
I ara els diré l'altre motiu pel qual els estic dirigint la paraula, i per a això s'ha de fer un poc d'història, de com va nàixer aquesta idea -i que avui ja no és tal idea- de construir aquest monument.
Un dia em va cridar un calijó, el nostre amic Claudio Prats, per a proposar-me, després d'haver vist algunes idees del senyor Federico Valls, que intentàrem que es construira aquest monument. Cal dir-ho, al principi tenia dos vessants, l'un el de l'estàtua en si i, l'altre, el d'intentar recuperar el pou de la casa Vallterra. Recuperar el pou crec que no ha estat possible.
Vostès pensaran en el perquè m'ho van comentar a mi i no a altres persones. Jo els aclariré aquest dubte. El motiu de dirigir-se a mi, l'esmentat amic Claudio, no va ser un altre que la seua idea, al principi, era que aquesta estàtua, juntament amb el pou, foren instal·lats a la plaça de la Diputació, lloc on havia estat abans aquest pou, aprofitant la remodelació que s'anava a fer d'aquesta plaça. Resultat d'això és que la primera presa de contacte la vam tindre a casa de la meua veïna Lola. Aclarit aquest xicotet dubte, continuaré. Ja acabo amb aquesta història. A mi, em van parèixer bones les seues idees i vam començar a parlar amb les persones que ho havien de promoure, i totes aquestes entrevistes i passos que s'han fet han donat com a fruit aquesta realitat que espero, desitjo i crec que serà l'orgull de propis i d'estranys.

DGM

Tot seguit, serà Federico Valls, ideador principal del projecte, que en farà vuit cèntims de l'origen del projecte i de tot el que puga simbolitzar aquest per a la vila.

Federico Valls Cerdá

Bona tarda. Magnífic Ajuntament, calijons i, per damunt de tot, calijones. Jo podria parlar molt, però no vull fer-ho molt llarg perquè resulta que el que jo he parlat a través de molt de temps i hem treballat aquesta tarda al costat d'un gran artista a qui no li podré pagar mai a la vida arribar a fer el que hem fet nosaltres avui aquí.
El 1991 vaig traure els primers plànols i vaig fer l'homenatge a una família calijona, que es tracta d'home, dona i xiquet dels més humils de Càlig, els bracers. Després, jo tenia la idea de fer aquesta dona que segur que em cauran les llàgrimes avui, no tindre més remei. Però estic orgullós. Estic orgullós perquè tota la vida l'ésser humà ha de pensar en aquells que pateixen, en aquelles persones que han patit pel proïsme. Senyors, això es molt important. Tinguen en compte que pensant d'esta manera tots els odis i gresques que fem per la vida tan curta que tenim els aclariríem d'una altra manera. No obstant això, no voldria fer-ho molt llarg, i no em deuen res, ja ho he dit dos o tres cops. Jo sí que li dec molt a aquest amic meu, que no tinc paraules. Aquesta escultura jo l'havia de fer a Vinaròs, però no la podia fer per la grandària que vostès voran. Però ell té un magnífic estudi i, quan vaig anar a dir-li, se'm va obrir i em va dir: Federico, anem a fer una meravella per al teu poble. Ja no els dic res més perquè ja els dic que no vull fer-ho llarg.
Senyor Bonet, ara vostè ha de parlar aquí i digue'ls com ha anat tot això, perquè l'orgull que jo tinc de vostè, que gràcies a vostè s'ha fet això, no em cap dins del meu cor. I no oblide una cosa, un orgull de calijó, que va nàixer fa 76 anys a aquest poble, que avui una escultura que podria estar a qualsevol plaça dels cinc continents, al costat d'aquest gran artista es troba la firma de Federico Valls. Moltes gràcies.

DGM

L'alcalde, Manuel Anglès, obsequiarà Federico Valls amb una insígnia de l'escut del poble, en reconeixement a la tasca desenvolupada duent a bon terme la seua idea.

Manuel Anglès Anglès

Voldria dir que aquesta insígnia no té un valor en or gran, però té un gran valor en amor, en amistat, cap a Federico Valls per tot el que s'ha preocupat en això.

DGM

Bé, de l'ideador del projecte passarem ara a l'escultor, l'home que ha treballat la figura, modelant-la, mesurant-la, mimant-la. De les seues mans ha sortit la perfecta escultura de bronze que d'aquí uns moments podrem admirar. Escoltem que ens diu l'ampostí Emili Bonet.

Emili Bonet

Digníssimes autoritats, senyores i senyors, calijons i calijones, molt bona tarda.
Jo sóc un estrany entre vosaltres en aquest moment, però a partir d'ara segur que em recordareu en més d'una vegada, perquè tindreu aquesta obra, aquesta magnífica obra instal·lada en aquesta bellíssima plaça.
Quan el senyor i amic Federico Valls em va fer la proposta per a realitzar aquesta escultura, era tant l'entusiasme que tenia, era tanta la il·lusió que hi posava en què la dona calijona estigués representada aquí, que no és que no em vaig poder negar sinó que em vaig entregar com si es tractés d'una cosa meua pròpia, com si jo fóra un calijó més.
No havia estat mai a Càlig, però a partir d'ara segur que més d'una vegada em trobareu en aquesta ciutat.
Ell tenia una il·lusió tan extraordinària que més d'una vegada, i més de dos, ha estat a l'estudi ajudant-me, treballant en companyia meua quan ha pogut i en els moments més difícils, que sempre són els econòmics, desgraciadament. Ell ha fet tot el que ha pogut perquè l'obra s'haja quedat aquí costant el mínim del més mínim que pot costar aquesta obra, perquè una obra d'aquesta envergadura és una obra que val molts de diners i que, per la voluntat d'ell, per l'amor d'ell, per l'interés d'ell i perquè és amic meu, jo l'he feta només per satisfer i per donar-li a ell aquest plaer de poder tindre al seu poble una escultura d'aquesta envergadura.
Jo espero que siga del gust de tots vostès. I voldria dir que aquesta serà un punt de referència per a totes les persones que vinguen a visitar Càlig des d'avui en avant i que s'emportaran un record d'aquesta figura que al mateix temps serà un record de Càlig des d'aquí cap a totes les parts del món. Moltes gràcies i bona tarda.

DGM

La reina de festes, Rebeca Cabello, li donarà un obsequi a Emili Bonet perquè tinga un record d'aquest esdeveniment i de la nostra vila.
I ara, cloent el seguit de parlaments que hem estat fent, l'alcalde de la vila es dirigirà al poble.

Manuel Anglès Anglès

Bona tarda a tots. És un plaer molt gran per a mi i per a tots els calijons que puguem inaugurar avui esta estàtua. Una estàtua feta de cara a la gent humil, de cara a la dona, però no de cara a les dones conegudes, que sempre n'hi ha hagut d'heroïnes, ha estat María Pita, Agustina de Aragón... que totes tenen el seu monument, les seus dedicatòries, no diríem ja de santes, santa Teresa... Nosaltres hem tractat de buscar aquí una estàtua a la persona, a la dona que no està molt coneguda. L'haguérem poguda fer de qualsevol manera, amb una granera. L'haguérem poguda traçar amb un pal fregant. Però el que hem pensat, i és idea de Federico Valls, és que el que representava millor la dona de Càlig era, precisament, el sacrifici que significava anar a buscar aigua amb aqueixos cànters, amb el cànter al braç, amb el cànter al cap, amb la soga. I era la millor forma de representar la dona calijona, sobretot en aquesta època en què no li donem importància a res, en què pareix que en arribar a casa i obrir l'aixeta i xorrar l'aigua siga la cosa mes natural del món. Ja ho és en aquest moment. Ho és, però ara fa trenta anys això no existia. I molts joves no s'ho creuen i, perquè s'ho creguen i ho tinguen present sempre al cap, quan passaran per aquesta placeta voran una dona que porta els cànters plens, que ja se'n surt del pou, que pareix que se'n vaja de cara cap a casa amb els cànters plens perquè l'home, quan arribe a casa, o el xiquet, tinguen aigua per a beure o per a rentar-se o per a cuinar i, per això, aquesta estàtua és la que la representa millor que cap, perquè Càlig ha sigut un poble fins fa molts pocs anys de secà completament, un poble sec, i nosaltres que tenim una mica d'edat ho sabem millor que ningú i, per això, per a fer-li un homenatge a la dona, que podria ser qualsevol, perquè ja ha dit abans el jutge que la dona calijona, la dona en general, és la gran sacrificada de la família, més que l'home. I els homes no hem de tirar-nos res per terra, però més que l'home ha sigut la dona. L'haguera poguda fer de qualsevol manera, però la dona calijona en si ha de ser representada tal com va fer-ho Federico Valls en menut i ara estarà aquí, dins d'uns moments la vorem aquí destapada, de grandària natural, tal com ha de ser. Felicitar-nos tots els calijons per tindre això i per haver aconseguit per aqueixa voluntat de la majoria de la gent, tal i com vam dir que siguera una cosa popular, que col·laboreren tot el poble, que col·laboren en gran manera, i això encara ens ompli més d'orgull que entre tots ho hem fet. I res més. Bona tarda a tots i salut.

DGM

En un homenatge a la dona calijona hem volgut tindre un detall amb la dona més gran, la dona de més edat del poble. Loreto Vizcarro Cuartero no pot estar entre nosaltres per qüestions de salut. L'edat que té li impideix descobrir amb les seues mans l'estàtua que representa una dona que, carregada amb dos cànters plens d'aigua, se'n torna cap a casa després d'haver-los omplit. Segurament Loreto n'ha dut més de dos, de quatre o vuit de cànters damunt la capçana.
La reina infantil de festes, Georgina Borràs, li entrega a un familiar de Loreto Vizcarro un obsequi amb el qual se la puga recordar com la dona de més edat en el dia d'aquesta inauguració.
Arriben ara els moments més esperats per tots, el descobriment de l'estàtua que es convertirà en un dels nous símbols de Càlig. Amèlia Moliner Giró, la segona dona més vella de la vila després de Loreto Vizcarro, serà l'encarregada de fer-ho.

Capçalera

NOTÍCIES DEL SEGON TRIMESTRE DE L'ANY 2002

L'om del Socors va perdent
Situat al pati dels Pous de l'ermita de la Mare de Déu del Socors, l'om centenari ha anat perdent part de la soca d'ençà l'esgallada que va patir fa algun anys. El tronc de l'arbre que està completament buit, ja que tan sols li queda la corfa, no té força per suportar les noves branques que hi creixen, i a sobre cal afegir la malaltia de la grafiosi que l'afecta des de fa molt de temps.

Restaurat l'aljub del camí ral de Vinaròs
Durant la darrera setmana de maig i la primera de juny, l'equip d'homes empleats pel programa PAMER, que anteriorment havia restaurat l'aljub del camí de Sant Jordi, va restaurar el del camí ral de Vinaròs.
Ambdós aljubs, datats l'any 1909, estan construïts amb pedra, tenen la coberta de volta i la capacitat de cabuda d'aigua de pluja és de les majors de la comarca. La iniciativa de restaurar aquestes dues importants construccions rurals va ser del govern municipal.

L'empresa de mobles Forés dóna suport al ciclisme
L'empresa Forés Diseño, que té les instal·lacions dins del terme municipal de Càlig, ha decantat els seus ajuts pel ciclisme en la categoria de cadets. A l'igual que ho va fer en la Ronda Ciclista al Maestrat, ara ha col·laborat en la cursa protagonitzada pels cadets de les escoles ciclistes de Benicarló i Vinaròs que va tenir lloc el primer dissabte de juny. La cursa, que va tenir l'arribada davant del Centre de Cultura de Càlig, la va organitzar el Club Ciclista de Benicarló.

Paralitzades les obres de construcció de l'edifici situat al carrer d'en Joan J. de la Figuera
L'empresa constructora Promociones Viñet, SL, ha hagut de paralitzar les obres de construcció d'un edifici que construeix al carrer d'en Joan J. de la Figuera fins a conèixer el resultat de la decisió de la sentència judicial que determinarà el propietari dels terrenys on l'empresa està edificant.

L'Ajuntament de Càlig sol·licita ser inclòs en els PPOS del 2003
El consistori municipal ha presentat la sol·licitud davant la Diputació de Castelló perquè s'incloga el municipi en els Plans Provincials d'Obres i Serveis de l'any 2003. Les ajudes que es reben es destinaran a la finalització de les obres del passeig d'en Blai Osanz.

Col·locació de noves cabines telefòniques a la població
Telefónica instal·larà, pròximament, dues noves cabines de telèfons a Càlig, l'una a la plaça Vella i, l'altra, a la plaça de Ramón y Cajal. Amb això es pretén ampliar l'oferta de telefonia ja que fins avui tan sols hi ha a la població una cabina situada a la plaça Nova.

L'Ajuntament de Càlig s'oposa, per majoria, a la construcció d'un camp de golf a la Tossa.
El Ple de l'Ajuntament, en la sessió plenària del mes de juny, es va oposar, amb els vots a favor del PSPV-PSOE i en contra del PP i UV, a la construcció d'un camp de golf a la partida de la Tossa del terme municipal de Benicarló, però confrontant amb el de Càlig.

Millores pel que fa a l'estesa del cablatge elèctric
Alguns carrers de la vila s'han beneficiat del soterrament dels cables de fluid elèctric que hi ha instal·lat a tota la població. Iberdrola, que ha adjudicat aquestes obres de millora a l'empresa Cobra, pretén millorar la seguretat de l'estesa dels fils de la llum, ja que en alguns trams presentaven perill pel fet que alguns cables clavats a les parets de les façanes penjaven malament i estaven en situació d'alt risc. Tanmateix, aquesta millora tan sols ha tingut lloc en un tram de 150 m del carrer de la Puríssima, la resta de cables canviats els han continuat penjant de les parets de les cases.

La reina i la Cort d'Honor de les Festes Majors 2002
A finals del mes de juny es van donar a conèixer les persones que actuaran de reines i dames durant les festes de l'any 2002. A Rebeca Cabello, reina del 2001, la substituirà Mª Ángeles Simó Sorlí, que serà acompanyada per Esther Anglés Antolí, dama representant de la Penya Taurina, per Mª Rosa Llorens Alberic, dama representant de la Comissió de Festes, i Dominica Borrás Forner, Miss Estiu.
Tant la reina 2002, Mª Ángeles, com la representant de la Comissió de Festes, Mª Rosa, són les primeres dames casades que ocuparan un lloc a la Cort d'Honor, ja que les fadrines del poble sembla ser que no estan gaire encoratjades a formar part d'aquesta representació festiva del poble.
El mantenidor serà Miguel Ángel Beltrán Aleu.

Càlig serà seu comarcal de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià
A partir del mes de setembre Càlig tindrà la seu de la Unió de Llauradors i Ramaders, la qual desplegarà l'assessorament devers els llauradors i ramaders de la comarca. La seu la tindrà al carrer de la Mare de Déu del Socors i el responsable serà Santiago Adell, enginyer agrari, per al qual "la Unió fa assessorament fiscal a nivell d'assegurances, elabora i realitza informes, fa valoracions sobre conreus i granges, assessora la gent de temes laborals, informa de subvencions o imparteix cursets basats en temes agrícoles i ramaders, entre moltes altres activitats".

Susanna Anglès i Querol

Capçalera

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
2 d'abril de 2002

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 3/02, núm. 13 a 18, per un import de 18.793,35 euros.
3. S'aprova el compte general del pressupost de l'exercici 2001, el qual ha estat informat favorablement per la Comissió Especial de Comptes.
4. S'acorda adquirir, a Primitiva Sanz Bayarri, la finca situada al polígon 11, parcel·la 107, a preu fet de 4.207,08 euros.
5. S'aprova l'expedient núm. 1, de modificació de crèdits al pressupost ordinari de 2002, vists els informes emesos en sentit favorable.
6. S'acorda concedir a la mercantil Fraluz Peñíscola, SL, llicència municipal d'autotaxi.
Es concedeix a Isabel García González i a Nicolás Mínguez Muñoz autorització per a la instal·lació de tauletes i cadires.
7. S'acorda incoar un expedient sancionador contra José Sanz Batiste per la comesa d'una infracció urbanística a l'immoble que hi ha al c. la Raval, 38-40.
8. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló una subvenció per a la prestació del servei de desratització.
9. Diverses preguntes sobre els camins, les jornades culturals, les deixalles i les piscines.

SESSIÓ ORDINÀRIA
13 de maig de 2002

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 4/02, núm. 13 a 21, per un import de 34.308,07 euros.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Isabel Segarra Borrás i a Ramón Llavero Martínez, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble que hi ha al c. València, 5. Exp. 41/02.
A Amalia Anglés Querol i Feliciano González Carro, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble que hi ha al c. València, 7. Exp. 32/02.
A Heidi Piffl Patrinos, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble situat a la partida de la Solana, polígon 10, parcel·les 60-61. Exp. 33/02.
4. S'aprova l'acta de preus contradictoris de l'obra de "Reformes de la plaça de la Diputació", inclosa als PPOS de 2001, que fa una suma de 7.737,74 euros d'execució material.
5. S'aprova el certificat núm. 2 i darrer de l'obra de "Reformes de la plaça de la Diputació, per un import de 36.946,20 euros.
6. S'acorda sol·licitar que s'incloga als PPOS de la Diputació de Castelló per al 2003 l'obra de "Millores de l'av. Constitució i pg. En Blai Osanz".
7. Es concedeix, a Daniel Quixal Morera, autorització per a instal·lar un gual permanent a l'immoble que hi ha a la pl. el Pou de la Vila.
8. No cap pregunta.

SESSIÓ ORDINÀRIA
3 de juny de 2002

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 5/02, núm. 22 a 23, per un import de 3.744,67 euros.
3. S'aprova provisionalment la modificació del Pla Parcial la Rasa, de les Normes Subsidiàries de Planejament.
4. Es concedeix autorització per a la instal·lació de tauletes i cadires a l'av. Constitució i c. Doctors Marzà.
5. Se sol·licita de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports que augmente la freqüència del servei regular de transport de viatgers des d'aquest municipi fins als municipis veïns de Benicarló i Vinaròs.
6. Diverses preguntes sobre la depuradora, el trànsit, les piscines i diverses obres.

Capçalera

NECROLOGIA

SOR TERESA HA FALTAT DESPRÉS DE 56 ANYS DE VIDA TRINITÀRIA

Vicenta Rosa Querol Navarro va nàixer a Càlig, al carrer de Sant Vicent, el 14 de febrer de 1913. Els seus pares, Vicent i Rosa, eren llauradors i jornalers i van tenir quatre fills: Francisca, Germán, Vicenta Rosa i Vicente. Ja de petita, Vicenta Rosa anava conreant la vocació religiosa manifestada en la seua assídua assistència a les funcions religioses de la parròquia, en l'ajuda a les persones més necessitades i en l'adscripció als moviments que hi havia durant la seua adolescència i joventut. Va ser membre actiu, d'entre unes altres associacions, de la Confraria de Santa Teresa de Jesús i de l'Acció Catòlica, que dirigia mossèn Emili Pons -el guia espiritual que la va orientar i ajudar en la seua vocació.
El 3 d'octubre de 1946 va entrar de novícia al Convent de la Santíssima Trinitat de Càlig, poc temps després de faltar sa mare, i el 1948 va professar com a monja, moment en què va prendre el nom de Teresa de Jesús Sacramentado. El convent trinitari serà des de llavors la seua casa fins al final de la seua vida.
La seua vocació de religiosa la va conjuminar amb la d'ensenyant. L'any 1952 va iniciar la seua etapa de professora d'infants menors de sis anys al col·legi del convent, que s'havia obert novament l'any 1940, després del parèntesi de la Guerra Civil. I va exercir aquesta professió fins a la supressió del col·legi l'any 1995. En paraules de sor Caridad, priora del convent, "tenia un do especial per als xiquets". Efectivament, per la seua aula van passar moltes generacions de calijons que avui la recorden amb estima. La seua encertada manera de contar la història sagrada en la llengua del nostre poble perquè l'entenguessen els infants o aquells caramels que, sorprenentment, queien del quadre de la Verge que hi havia a l'aula, després que l'infant recités a la Mare de Déu el verset après de memòria, i que tenia lloc al mes de maig, són, sens dubte, records per a molts calijons.
Sor Teresa va morir el 9 de juny, diumenge a la tarda, després d'haver patit una embòlia dijous, que la va anar afeblint paulatinament. Les exèquies es van fer a l'endemà, i va ser soterrada al cementeri conventual.
Poc abans de deixar aquest món, sor Teresa els va dir a les monges joves: "Demaneu a Déu que envie sacerdots sants", i aquestes li van preguntar: "I les monges, què?". Sor Teresa els va respondre: "Si hi ha sacerdots sants hi haurà monges als convents". Va conservar el seny fins al final, i a sor Mery -que va prendre l'hàbit el dia 8- li va dir que demanés a Déu la santa perseverança.
Tanmateix, les seues darreres paraules van ser per a la comunitat: "Sigueu bones monges, sigueu monges santes".
En el dir de sor Pilar, vicària del convent, "sor Teresa va ser molt amant, tota la seua vida, del poble, a més de ser una amant de la vida religiosa -ja que va ser una autèntica religiosa, una autèntica trinitària. Va ser una vertadera filla del poble. En les seues pregàries, primer que res estava el poble.
Nosaltres resem també pel poble. Portem ja molts anys ací i podem dir que aquest és el nostre poble.
Però, també és cert que Càlig ha perdut molt amb la mort de sor Teresa, i d'això n'estem convençudes. Encara que nosaltres resem pel poble, ella, però, el portava ficat fins a la medul·la dels ossos".
Sor Teresa va ser una persona respectada dins de la comunitat religiosa trinitària. Era molt detallista en tot allò que feia i manyosa a l'hora de reparar les coses habituals del convent. Malgrat tenir artrosi i patir de cataractes, cosia i llegia amb assiduïtat i, per damunt de tot, resava.
Amb la mort de sor Teresa, avui ja no hi roman al convent cap monja nascuda a Càlig, que n'han sigut set d'ençà la fundació a la població d'aquesta entitat religiosa, esdevinguda l'any 1905.

A.Q.A.

Capçalera

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2001/2002

Remuntada extraordinària d'un 0-2
18a jornada: 27 de gener de 2002
Càlig 3 - Roda 2
Gols de Mario i Balfagón (2)
A costa de molt de treball, el nostre equip va aconseguir capgirar un resultat que se li havia posat molt costera cap amunt. Quan es duien jugats quaranta minuts de joc, el marcador reflectia un resultat desfavorable al Càlig de 0-2. Però en el temps de descompte de la primera part, Òscar Balfagón va aconseguir reduir el desavantatge a només un gol. A la segona part van tindre el domini de la pilota els jugadors calijons fins al punt que Mario, de llançament directe d'una falta des de fora de l'àrea, li va fer la passada a Òscar Balfagón que va aconseguir el definitiu 3-2. La posterior expulsió del porter Ramón Giner va quedar com una particularitat més d'aquest partit vibrant.

Victòria ajustada i justa contra un equip amb veterania
19a jornada: 3 de febrer de 2002
Rossell 1 - Càlig 2
Gols de Dani Serra i Steve
Els contratemps es van unir per a fer que el Càlig CF hagués de treballar de valent per aconseguir una nova victòria. Els locals guanyaven 1-0 als cinc minuts de joc i, al minut vint-i-cinc, Miquel va anar als vestidors com a conseqüència d'una jugada de tensió amb el veterà Amadeo. Amb el resultat en contra i un jugador menys, els nostres no es van conformar amb la derrota, sinó que van repetir la gesta del diumenge anterior, però aquest cop fora de casa. Dani Serra i Steve, els dos amb el cap, van cloure un desenllaç satisfactori per als interessos calijons pel que fa al repartiment de punts. En l'apartat de les expulsions, el Càlig va ser el gran perjudicat perquè, a més de Miquel, Balfagón i Steve van acabar el partit abans d'hora ja que se'ls va expulsar amb targeta roja directa i la sanció posterior.

Les baixes per sanció van ser bàsiques
20a jornada: 10 de febrer de 2002
Càlig 0 - Ondense 1
L'equip d'Onda va aprofitar que el Càlig no disposava de tots els jugadors que són els habituals de cada diumenge per a endur-se la victòria. La primera part va ser igualada i els dos equips van tenir poques ocasions de gol, sobretot perquè el joc es va desenvolupar, durant molt de temps, al centre del camp. A la segona part, quan els nostres futbolistes estaven més prop d'aconseguir alguna cosa positiva, va arribar la jugada del gol visitant: una jugada ràpida de contracop que Jacinto no va poder aturar tot i la sortida que va fer de sota els pals de la porteria.

El camp de les Coves es resisteix a veure guanyar el Càlig
21a jornada: 17 de febrer de 2002
Les Coves de Vinromà 3 - Càlig 2
Gols de Mario i d'un defensa en pròpia porteria
Va anar ben just perquè el Càlig no sumés almenys un punt dels tres en disputa a les Coves de Vinromà. Però, la mala sort acompanya el conjunt calijó durant els darrers anys en què s'ha hagut de desplaçar a terres covarxines. L'equip local va marcar primer, i abans d'arribar al temps de descans el Càlig ja havia empatat en una jugada de retruc en què un defensa local va introduir la pilota dins la pròpia porteria. Durant la represa, el marcador i el temps de joc van anar de cara als de les Coves, encara que Mario, en els últims minuts, va tancar el compte golejador fins al punt que els pocs aficionats locals no van parar d'increpar l'àrbitre perquè assenyalés la fi del matx.

Tercera derrota consecutiva del Càlig
22a jornada: 24 de febrer de 2002
Vilafranca 2 - Càlig 0
Tot i haver jugat un bon partit, el Càlig CF va tornar amb les mans buides del desplaçament a la comarca dels Ports. Els dos equips es trobaven empatats a punts dins de la classificació, amb trenta punts sumats i a una sola posició de distància. El Vilafranca no va jugar millor, però va influir en el resultat final l'expulsió de Quico Borràs. El jove benicarlando no va mesurar les protestes al col·legiat i aquest li va mostrar la segona targeta groga. Amb només deu jugadors, l'equip capitanejat per Alexis Bofarrull va encaixar el primer gol tan sols dos minuts després de quedar-se en inferioritat numèrica. El segon gol va arribar amb les línies calijones descompostes mentre miraven d'establir -ni que fos- un empat.

Catàstrofe a casa contra el darrer classificat
23a jornada: 3 de març de 2002
Càlig 0 - Xert 3
Aquest partit va significar una derrota inèdita al camp municipal de futbol. El darrer classificat, el Xert, amb només dotze punts sumats dels seixanta-nou possibles a sumar durant el campionat, va arribar a Càlig amb deu jugadors disponibles per afrontar el partit. Els forasters van sortir a escalfar durant els moments previs al partit, com és pertinent, però d'una manera relaxada, perquè veien molt difícil superar el Càlig amb unes condicions tan adverses. Però, va ser més bé, doncs, a l'inrevés. El Càlig no va entrar en cap moment al partit i el Xert es va sentir molt més còmode, jugant amb un jugador menys, que no pas els calijons. El cúmul de despropòsits va començar amb el primer gol del matx, quan la pilota va tocar, abans d'entrar a la porteria, el pal i un defensa local. Amb el resultat a favor, els xertolins van continuar igual, sense baixar la moral ni un sol instant. Un penal en contra i una jugada de contracop van acabar per enfosquir el treball del Càlig.

El líder no ho va tenir fàcil per a guanyar per la mínima
24a jornada: 9 de març de 2002
San Pedro 1 - Càlig 0
El líder invicte de la categoria va haver de suar i fer un treball extra per aconseguir doblegar la ferma defensa calijona. Tampoc en aquesta ocasió el Càlig va poder acabar amb els onze jugadors sobre el terreny de joc. L'expulsió de José Luis Miquel, quan només es duien jugats catorze minuts, va deixar entreveure que la crisi de les últimes jornades es feia més gran a les files del Càlig CF. Però, lluny de caure en el desànim, els jugadors dirigits per Josep Maria Andreu van oferir una bona imatge contra un equip superior pel que fa a punts sumats. El joc vist sobre el camp Javier Marquina, al Pinar del Grau de Castelló, hagués pogut suposar un premi millor. La solidesa de la línia defensiva va ser la clau perquè els locals no aconseguiren la victòria amb facilitat. Fins i tot podem parlar de la irregularitat passada per alt per l'àrbitre en el moment de concedir l'únic gol del partit a favor dels castellonencs: el davanter local Aledo va demanar la pilota a un company amb un fort crit abans de llançar a gol, cosa que es castiga amb falta, però l'àrbitre no va voler assenyalar-ho així.

Nou fracàs a casa contra un equip inferior
25a jornada: 24 de març de 2002
Càlig 1 - Almassora B 2
Sisena derrota consecutiva a la lliga, mentre els altres equips seguien sumant punts i avançant posicions. El Càlig CF es va situar al dotzè lloc dins de la classificació, quan havia estat la major part del campionat als llocs capdavanters. La derrota va suposar un nou cop moral per als interessos calijons. Els almassorins es van avançar al marcador tot just iniciada la segona part, i això que jugaven amb un home menys a causa de l'expulsió del defensa Àngel. No va ser fins al minut vuitanta-dos que Òscar Borràs va aconseguir anivellar el resultat després del llançament d'un penal. Tanmateix, l'empat va ser només un miratge, més encara en el moment en què els forasters van establir l'1 a 2 definitiu aprofitant una errada de marcatge en el llançament d'un còrner. Tampoc el descans de la festa de Sant Josep va servir als calijons per a descansar i poder reaccionar així sobre el terreny de joc.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera

LA REUNIÓ GENERAL ACABA AMB LA FORMACIÓ D'UNA JUNTA GESTORA

El principal punt de l'ordre del dia, en la reunió general extraordinària del Càlig CF, feta el divendres 28 de juny, a les 22.00 h, va tractar de la dissolució de la Junta Directiva i de la creació d'una Junta Gestora.
El president, José Ferreres Gascó, va informar els presents que deixava el càrrec, després de quatre anys d'exercir-lo, i que encomanava la tasca a gent nova, a socis que vulguen entrar a formar part de la direcció de l'entitat esportiva.
L'Assemblea General extraordinària va estar precedida per una Assemblea ordinària, que es realitza tots els anys en acabar la temporada. La lectura dels moviments econòmics va ser el tema més destacat dels que van parlar els assistents: dotze directius, quatre jugadors i un sol soci. Aquest fet va ser valorat de manera molt negativa per part dels membres de la Directiva i pel president, perquè tan sols un dels cent vint socis del club va ser present a la sala de projeccions del Centre de Cultura, lloc on va tenir lloc la reunió. El balanç econòmic del Càlig CF per a la temporada 2001/2002 va rondar els 27.568,43 euros (4.587.000 PTA) en l'apartat d'ingressos i 26.986,17 euros (4.490.121 PTA) en el de despeses.
La reunió va acabar amb algunes preguntes fetes pels jugadors que componen les diverses seccions del club i amb l'anunci de l'alcalde, Manuel Anglès, que va manifestar la impossibilitat de jugar el partit de Festes de Sant Llorenç a causa de la replantació de la gespa del camp municipal de futbol després de tretze anys de mantenir la primera sembra.

Ricard Gumbau i Morera

Capçalera