dijous, 13 de setembre de 2007

Revista nº 34.- Gener - Febrer - Març 1998

EDITORIAL

Una de les justificacions que té la gent per defugir i no voler entendre una cosa nova és excusant-se en aquella vella fórmula de dir que: això a mi no m'ho van ensenyar a escola. Però, és que n'hi ha tantes de coses que no ens han ensenyat a l'escola! I tantes que n'hem oblidat!
Aprendre es fa cada dia. Cada dia adquirim nous coneixements sobre matèries ben diverses, sobretot aquelles que tenen per a nosaltres un interès com a mínim proper a les nostres necessitats o a les nostres preferències.
Per això no sembla bo defugir l'aprenentatge, i més encara si aquest ens pot afavorir en el nostre àmbit professional o bé ens brinda l'oportunitat de conèixer el desenvolupament inaturable de la nostra cultura, de la que s'ha fet al llarg del temps i de la que es fa avui, l'una ens ofereix les pautes que s'han anat seguint per arribar a ser el poble que avui som i coneixem i, l'altra, per endinsar-nos en el nostre món més immediat i intentar de fer-lo millor, cadascú d'acord amb les seues capacitats i possibilitats.
És ben cert que a escola ens van ensenyar a llegir i a escriure o, si voleu, gramàtica i aritmètica. Per a moltes generacions, l'aprenentatge que els oferia l'escola es basava sobretot en aquestes ciències. Importants i útils, per cert. Tanmateix, n'hi ha d'altres que també són ben necessàries i que sovint no tenen el tractament que els pertoca, són aquelles que ajuden l'individu a definir la seua personalitat, que l'integren en la societat en què viu, que el capacita per ser solidari i comunicatiu amb els altres, que el fa sentir còmode, cooperatiu i integrat en la seua pròpia cultura... Avui l'escola recull algunes d'aquestes necessitats educatives, encara que solen esdevindre homogeneïtzadores i mancades d'un esperit crític i acostat al debat. És per això, tal vegada, que l'escola és la iniciadora (sense entrar a valorar ara la validesa o no de l'actual sistema educatiu( d'un aprenentatge que no acaba ni als catorze ni tampoc als vint-i-tres anys, perquè la vida és, en si mateix, un aprenentatge i una avaluació contínua.

ENTREVISTA

EL CLUB DE COLUMBICULTURA ESTÀ, A CÀLIG, BEN CONSOLIDAT

Entre les diverses associacions que hi ha a Càlig, entre les que tenen com a finalitat alguna modalitat d'esport, sobresurt el Club de Columbicultura, el qual, des de fa un grapat d'anys, ha engrescat i creat il·lusions a molts calijons.
Per conèixer i entendre algunes de les característiques d'aquest esport, hem tingut una conversa amb Joaquín Cuartero Forner, fundador, soci i membre de la Junta Directiva del Club.
Avui, Joaquín, té 26 anys, i des dels 13, pam dalt pam baix, no ha amollat aquesta afició, de la qual se sent il·lusionat i amb ganes d'escampar-la entre la nostra gent, reforçada pels premis que, com a resultat de les diverses competicions en què ha participat, omplin la prestatgeria de casa seua.

Quan es va fundar la Societat de Columbicultura a Càlig?
Al gener de l'any 1989, encara que l'any 1960, a Càlig, de coloms ja se'n volaven. Les primeres persones que en van volar van ser mon pare, Joaquín Cuartero Sorlí, Enrique Llorens i Joaquín Sorlí, juntament amb unes altres persones vingudes de Benicarló. Passats uns sis anys es va abandonar aquesta afició i des del començament dels anys vuitanta fins a la fundació de la Societat volàvem coloms Vicent Redó i jo.
Què significa l'expressió volar coloms?
És, senzillament, amollar una femella i, després, una quantitat variable de mascles.
Però la Societat participa en diverses competicions.
Efectivament. Hi ha, gradualment, diversos campionats: locals, comarcals, intercomarcals, provincials, comunitaris i el nacional.
En un principi, nosaltres anàvem a les competicions que es feien a Benicarló, però en els darrers anys Benicarló ja no oferia les condicions adequades i, llavors, uns 25 socis benicarlandos van pujar a Càlig el 1989 a volar coloms i, gràcies al seu interès, vam fundar la Societat que avui rep el nom de Club de Columbicultura.
Qui va ser el primer president d'aquella Societat?
Juan Manuel Altamira Vives. El vicepresident era Vicente Redó; el secretari, Francisco Arnau; i el tresorer, José Manuel Raya. Quan vam començar érem sobre uns 14 o 15 socis.
Quins son els objectius més importants que vol dur a cap el Club?
Sobretot, volar coloms i, després, concursos.
Quins concursos programeu al llarg de l'any?
A nivell local, on únicament participen els socis del poble, fem el concurs de Nadal, cap al gener, que consta de cinc proves; el de lliguetes, que és previ al comarcal, que serveix per classificar els cinc coloms millors; al mes de març, el de Sant Josep; i, per acabar, el de final de temporada al mes de juny, on el colom guanyador considerem que és el millor de l'any.
Com naix en una persona l'afició per la criança de coloms de competició?
Primer que res t'han d'agradar els coloms i el animals, en general. A mi, personalment, aquesta afició em va venir per mon pare, ja que jo tenia a casa coloms missatgers i de competició, i, un any, a les falles de Benicarló, algunes persones em van engrescar i, influït per mon pare, vaig entrar en aquest món de la columbicultura.
I pel que fa a la criança?
Normalment solem tenir coloms de raça, esportius. El més important és tenir les gàbies i els animals nets, que no els faça falta el menjar i l'aigua i, molt especialment, que no agafen cucs ni es constipen, per això cal medicar-los. I poca cosa més. Un colom, si no es dóna cap cop, ni es lesiona o bé es perd en alguna solta, té una vida de fins a 12 anys.
I per triar un bon colom de competició?
Als set dies després d'haver nascut se'ls posa una anella de la Federació. Passats dos mesos, quan el mascle ja comença a tenir zel, se'l separa de la resta de colomins i de les femelles i es posa aïllat en una gàbia a banda. Llavors, el colom agafa més zel. Al tercer mes s'emparella amb una femella de color fosc a la qual prèviament se li ha tallat la cua i se li han col·locat dues plomes blanques. Aquest serà el reclam que servirà per entrenar el colom. Més endavant, se solten dos mascles i una femella perquè es barallen entre ells i a poc a poc se solten més coloms fins a arribar a la baralla forta que sol ser d'uns 65 mascles.
Si bé la persona aficionada té un gran compte del colom perquè és qui competirà, què passa amb les colomes? Hi ha alguna selecció d'aquestes?
Habitualment el Club té entre 20 i 25 colomes que ha anat seleccionant des que són menudes. Són animals als quals els agrada posar-se als arbres, amagar-se entre la brossa i anar per terra, en canvi aquelles colomes que no surten del poble no ens interessen perquè poden produir molèsties a les cases o bé conduir els mascles a un bon grapat de perills, com els gats, els dipòsits d'aigua, els fils, les antenes....
Segurament, tant a les proves com a les competicions, se'n deuen perdre de coloms.
Una volta els has deixat anar ja no manes d'ells, ja que pot passar un colom casolà o un missatger i els perds perquè s'ajunten amb aquests i se'n van ves a saber on.
També està el perill de les àguiles i dels falcons. Ací a Càlig tenim la sort que no hi ha aquesta classe de rapaces i per això és un dels millors pobles per fer competicions. Tanmateix, cal afegir uns altres perills com els gats i els gossos i, fins i tot, les raboses i els mussols.
Al remat, el principal problema que tenim ací és el dels coloms que es perden, per això dic que Càlig és un dels millors pobles.
Hi ha molta gent a Càlig que tinga coloms de competició?
Avui som al voltant de 40 socis que solem competir a nivell local. Respecte de les altres competicions més elevades, la xifra de participants calijons baixa prou, ja que fa falta tenir un colom bo i fer, alhora, una despesa de diners.
Us els mengeu els coloms?
Jo, personalment, no, perquè no m'agraden, però segurament que hi haurà gent que sí que se'ls mengen.
Tenim a Càlig bons coloms esportius?
A Càlig n'hi ha de bons, de coloms, per exemple el Príncipe, de José Vergara, el Paquirri, de Paco Torres, i el Turbo, de Marisol Queral. Enguany, aquests coloms han estat competint en el LII Concurs Provincial que s'ha celebrat aquí a Càlig, dels quals el Turbo està representant Càlig al concurs de la comunitat que se celebra a Oriola. L'any passat l'Empuje, de Miguel Muchola, l'Amistades Peligrosas, de Noemí Cuartero, i el Turbo van arribar al concurs provincial celebrat a Sogorb, on l'Amistades Peligrosas i el Turbo es van classificar per a la comunitat, feta a Llanera de Ranes, i el Turbo, quan faltaven només dues proves per poder classificar-se per competir a nivell nacional, va tenir dues errades i es va quedar fora.
El Club de Columbicultura de Càlig, a més de desenvolupar els seus objectius, també participa en unes altres activitats.
Tots els anys aportem una dama a les festes majors de la vila, hem pagat bous embolats i, també, com és el cas de l'últim any, vam programar tot un dia de les festes patronals.
Com se sosté el Club?
De les quotes dels socis, que paguen 1.500 pessetes a l'any; de la loteria que es fa a Nadal i de les rifes; dels concursos, on la persona que vol participar ha de pagar una quota; de subhastes de coloms; de les cases col·laboradores de Càlig, és a dir de comerços, tendes...; i de la subvenció que ens dóna l'Ajuntament.
Què s'ha de fer per formar part del Club de Columbicultura?
En principi no fa falta cap requisit especial, únicament fer la inscripció i pagar la quota anual. El Club et regala els coloms i t'orienta de la criança i de les competicions.
Voleu afegir alguna cosa més?
Com a integrant del Club vull agrair al poble de Càlig la col·laboració i les facilitats que ens ofereix la gent, ja que quan algun colom es posa al terrat d'alguna casa o a dins d'algun pati, ens ho fan saber perquè anem a buscar-lo.

A.Q.A.

COLOMS DE CÀLIG QUE HAN ACONSEGUIT TRIOMFS IMPORTANTS

Pirata, de Miguel Muchola
Rayas, de Miguel Rallo
Indurain, de José Colom
Vértigo, de Miguel Ángel Giner
Amistades Peligrosas, de Noemí Cuartero
Turbo, de Marisol Queral
Cochís, de Vicente Redó
Ratonero, de José Vergara
Príncipe, de Cristian Vergara

PRESIDENTS DEL CLUB DE COLUMBICULTURA

1989-1994 Juan Manuel Altamira Vives
1995-1996 Miguel Ángel Giner Obiol
1996-1997 Joaquín Cuartero Forner
1998 Juan Manuel Altamira Vives

JUNTA DIRECTIVA DEL CLUB DE COLUMBICULTURA

President Juan Manuel Altamira Vives
Vicepresident José Vergara Solé
Tresorer Jesús Requena Estupiñá
Secretari Jacinto Bofarrull Díez
Delegat federatiu Luis Miguel Muchola García

Vocals Noemí Cuartero Forner
José García Carcelén
Vicente Redó Batiste
Héctor Vizcarro Bel
Joaquín Cuartero Forner
Iván Altamira

OPINIÓ

QUÈ VOLEN AQUESTS NANS QUE ENS DEMANEN UNS GEGANTS?

Tothom coneix, en aquest poble, els quatre simpàtics nans que amenitzen de tant en tant els actes festius de la nostra vila. Ells sols se n'encarreguen, amb una mica de música i amb les seues disbauxades danses, de fer gresca amb els més menuts... i també amb els no tan menuts.
De vegades, viatgen fora vila, per a alegrar les festivitats de llocs veïns com Benicarló i Vinaròs o no tan veïns com són els pobles de la comarca de la Vall d'Albaida, per anar a trobades d'altres nans com ells i amb uns estranys éssers immensos que hom anomena gegants. Són grans esdeveniments populars que extasien amb la seua màgia tothom que hi participa i, per això, es repeteixen any rere any.
Per aquesta raó no ens hauria de sorprendre d'assabentar-nos que els nostres estimats nans tornen sempre tristos a casa després de cadascuna d'aquestes trobades geganteres. Se senten sols, car ells voldrien tenir també uns germans gegantescos per a poder atraure els seus congèneres a la nostra vila i organitzar així una gran festa, com als llocs que visiten. Si no creieu aquestes paraules, pregunteu-los-ho vosaltres mateixos quan us els trobeu al carrer dansant. Ells segurament us respondran: «Heu vist mai els gegants de Benicarló, els de Vinaròs, els de Peníscola o els de Sant Mateu? Per què Càlig no en té? És que ens hem de conformar amb menys? Quin calijó no gaudiria amb la seua presència?
A nosaltres, les seues paraules ens feren reflexionar i decidírem tractar seriosament aquest tema: uns gegants, uns gegants per al poble... i, quins havien de ser aquests gegants? Si havien de ser per al poble, el poble ho havia de decidir.
Per això, organitzàrem el I Concurs Literari de la Vila de Càlig, i, en aquesta ocasió, excepcionalment, hi posàrem un tema: compondre la història dels dos gegants calijons.
Així, tots teníem la possibilitat, si ho desitjàvem, d'aportar el nostre gra d'arena a aquest projecte.

AC Crema Catalana

SEGUIREM FENT COSES

De coses, se n'han fet moltes, i mentre un petit grup de calijons tinguem il·lusions per veure el nostre poble millor, més bonic i més culte, seguirem fent-ne. L'important és que aquest grup siga cada dia més nombrós.
Un poble amb la «cara neta» diu molt a favor dels seus pobladors.
Càlig ja està més blanc, més net, més ordenat, amb jardins. Fins i tot les capelles de la Mare de Déu dels Desemparats i de Sant Josep estan que dóna gust veure-les.
Aquestes capelles s'han restaurat mercès a l'ajuda de l'Ajuntament (que ha finançat tot allò que fa referència a la instal·lació elèctrica), a uns quants veïns (que han comprat les butlletes de la rifa d'un pernil) i del que signa més avall: cervell del projecte i mecenes a la força. Més clar, l'aigua.
La restauració de les dues capelletes va costar un total de 156.000 pessetes (obrers, pintors...). Totes les factures es troben a la disposició de qui les vulga veure.
Les factures s'han pagat d'aquesta manera:
( Venda de 305 números a 200 pessetes: 61.000 pessetes.
( Aportació (quin remei!( del mecenes: 95.000 pessetes.
El pernil tocava als tres darrers números del sorteig de l'ONCE del dia 8 de setembre de 1997. Va tocar al número 305. No ha sigut reclamat per ningú. Caducava als tres mesos.
Seguirem fent coses... però el finançament l'enfocarem d'una altra manera.

Joan de la Figuera Bengochea

BOTÀNICA

ELS ARBRES DEL SOCORS (VI)

9. EL LLEDONER (Celtis australis L.)

Introducció a les Ulmàcies
La família de les Ulmàcies pertany a la subclasse de les Hamamèlides o Amentíferes. Aquesta família està formada per arbres i arbustos que creixen en regions temperades de l'hemisferi boreal i també en àrees tropicals. Aquesta família acull 15 gèneres i unes 200 espècies, algunes de les quals amb una notable importància forestal.
Les Ulmàcies estan emparentades amb les Moràcies i les Urticàcies, però es diferencien d'aquestes, entre unes altres característiques, pel fet que les primeres tenen làtex i les segones són plantes herbàcies.
A casa nostra, només trobem tres espècies d'interès: el lledoner (Celtis australis L.), l'om (Ulmus minor Miller) i l'oma (Ulmus glabra Huds).

Generalitats
El lledoner (Celtis australis L.) (amb les variants de 'llidoner', 'lleoner' i 'allidoner'( és un arbre esvelt molt ramificat i d'una arquitectura harmoniosa i ben singular, molt estimat com a espècie ornamental.
Tot i que possiblement siga una espècie d'origen oriental, la presència del lledoner a les nostres contrades és ben antiga73, amb un arrelament important, tan físic i cultural74 com econòmic, com a resultat de la qualitat de la seua fusta, molt forta i extraordinàriament flexible, amb què es fan nombrosos objectes i eines agrícoles, com ara les forques75, els mànecs d'eines i diverses peces dels carruatges. És per això que es troba plantat, des d'antic, a les rodalies de pobles i a les masies. També creix espontàniament a indrets humits i sovint abruptes dels estatges76 termomediterrani77, mesomediterrani78 i, fins i tot, supramediterrani79 de les nostres muntanyes: barrancades, cingleres, etc. És probable que aquesta colonització siga el resultat, en part, de la disseminació que fan, de les llavors, els ocells, després de menjar-se els fruits del lledoner.
Pel que fa al coeficient de constància80 a l'àrea corològica, el lledoner és una espècie de l'índex III: espècie quelcom freqüent o accessòria.

Descripció botànica de l'espècie
És un arbre majestuós que, en condicions favorables, arriba fins als 20 o 25 m d'alçària; d'escorça llisa i grisenca, caducifoli. Les fulles són allargades, de base asimètrica, finament asserrades, aspres al tacte i d'un verd intens, més per l'anvers que pel revers. Les flors són petites i poc vistents, i hermafrodites.
El fruit s'anomena lledó81 i és una petita drupa comestible. Té la grandària d'un pèsol, madura al llarg de l'estiu i, a la tardor, pren un color negre i un gust dolcenc i lleugerament farinós.
La polpa és escassa i es troba embolcallada per un pinyol globulós i grandet. El procés de maduració del lledó és molt interessant des del punt de vista cromàtic, ja que passa de verd a groc i vermell fins a arribar, ja a la tardor, al color negre definitiu.

Localització i importància de l'espècie
La família de les Ulmàcies82 (que es troba representada al recinte del Socors per lledoners (Celtis australis L.) i per oms (Ulmus minor Miller)( és, sens dubte, la veritable joia botànica que atresora el recinte arbori del Socors. I això és com a conseqüència no solament del valor patrimonial d'ambdues espècies sinó també del valor paisatgístic i sentimental d'alguns individus.
La població de lledoners del Socors està formada per quatre individus adults que presenten, per regla general, un bon estat de conservació. Cal destacar, sobretot, un exemplar majestuós de lledoner que ocupa l'angle sud-est de la replaça (al costat de l'encreuament entre la sèquia del Socors i el camí de la Mina( i dos exemplars que es troben al camí de la Mina, els quals són una continuació de l'arbreda d'alineació que voreja una bona part del camí de l'Ermita. Finalment, hi ha una altre exemplar de lledoner al començament del camí del Pou d'en Martí, amb una gran ferida a la soca, la qual es troba en un estat avançat de cicatrització.

10. L'OM (Ulmus minor Miller)

Introducció al gènere Ulmus: l'om i l'oma
Ulmus és el gènere més representatiu de la família de les Ulmàcies (Ulmaceae), la qual rep el nom, justament, d'aquest gènere. A les nostres terres, aquest gènere està representat per dues espècies d'interès: l'om (Ulmus minor Miller) i l'oma (Ulmus glabra Huds).
De les dues espècies d'Ulmus, l'om és la més freqüent a la nostra àrea geogràfica.
L'oma, en canvi, és més difícil de trobar, ja que sol viure a la muntanya mitjana humida.

Generalitats
L'om (Ulmus minor Miller) és un arbre caducifoli alt i de capçada densa que creix, aïlladament o fent bosquets (omedes( a les ribes dels rius, a indrets humits, com ara vores de barrancs i rierols o bé a altres llocs frescals, com són sèquies i torrents, i forma part dels anomenats boscos de ribera. També el trobem als parcs i als jardins com a espècie ornamental.
La fusta és d'una gran qualitat i presenta característiques que la fan servible per a diferents usos. Així, com que és dura, ha estat usada tradicionalment com a piló de carnisser. Igualment, com que és fàcil de treballar i és prou resistent a l'aigua i a la putrefacció, va ser una de les fustes més estimades durant el segle XVII en la construcció naval83.
D'un temps ençà, la població d'oms ha estat atacada per una plaga fúmgica, l'ascomicet Ceratocystis ulmi, que ha delmat una bona part de les poblacions d'oms a molts països europeus. La malaltia produïda s'anomena grafiosi84 i també s'ha estès per les nostres terres, amenaçant greument aquests arbres.
Pel que fa al coeficient de constància85 a l'àrea corològica, l'om és una espècie de l'índex IV: espècie freqüent o bastant comuna.

Descripció botànica de l'espècie
És un arbre caducifoli, dioic, de capçada atapeïda i alt que, en condicions favorables, arriba fins als 30 m d'alçària. Les fulles són de color verd fosc, menudes, orades, gruixudes, doblement dentades i amb nervis molt rectes. Tenen la base d'un costat més llarga que l'altra, és a dir, són invariablement asimètriques.
Les flors són de color rogenc, poc aparents i petites, reunides en petits grups, gens cridaneres i solen aparèixer a la darreria de l'hivern. Potser per aquests motius, la pol·linització de l'om no pot confiar-se als insectes sinó al vent, és a dir, l'anemogàmia.
Els fruits són sàmares, és a dir, fruits constituïts per la grana i una expansió foliar, com una ala prima de consistència papiràcia i de color verd clar. La dispersió dels fruits, òbviament, també depèn del vent.
Cal dir, finalment, que com que els fruits de l'om es desenvolupen en poc de temps i es produeixen en gran quantitat, donen a l'arbre l'aparença d'una foliació precoç entre els mesos de març i abril.

Localització i importància de l'espècie: la soca d'un om monumental
Dins del territori estudiat, hem catalogat 16 exemplars d'oms, que mostren un estat diferent de conservació. Cal dir, de primer, que la majoria d'oms estan plantats a les vores o molt a prop del trajecte que fa la sèquia a través del recinte del Socors, on formen una mena d'alineació arbòria, la qual cosa és ben lògica si tenim en compte que aquesta espècie sol créixer a indrets humits i frescals. Alguns d'aquests arbres, sobretot quatre exemplars que hi ha a l'angle sud-est de l'espai que hem anomenat racó del Socors, ben bé podrien fer els cent anys de vida.
Cal esmentar, finalment, l'arbre emblemàtic del Socors: l'om del pati del Pous. Es tracta de la soca d'un imponent om que té, si fa no fa, més de 9 m de perímetre, amidats a 1,5 m des del terra. Amb aquestes dades, i tot seguint l'estudi que ha realitzat Jesús Albuixech86 (enginyer agrícola i bon amic( sobre arbres monumentals de la província de Castelló, es desprèn que l'om del pati dels Pous ben bé podria fer els tres-cents anys de vida i, a més, es troba catalogat entre els tres oms més singulars de la província.
Una veritable joia botànica que senyoreja, impertèrrit, el pati dels Pous.

Joan Baptista Campos i Cruanyes


APÈNDIX

73. Pel que fa a això, cal dir que la primera documentació de la paraula 'lledó' en llengua catalana és de finals del segle XIII, i apareix, justament, en un passatge de la Crònica de Jaume I que transcorre a la comarca de la Plana: «Anam a assetjar Borriana... e venc-nos un maestre, d'Albénguena... e dix:... Dats-me fusta, que molta n'ha aquí, de lledó, e d'uns arbres e d'altres, e fer-vos he jo un castell de fust... així com vós sabets que faem a Mallorques». La cita demostra que l'aparició més antiga de la paraula "lledó" fa referència al nom de l'arbre i no al fruit. Carceller Safont, M. «Geografia de Lledó». Lledó. Butlletí informatiu de la Reial Confraria de Lledó. II època, núm. 7, p. 12. Castelló de la Plana, 1994.
74. L'arrelament cultural i social del lledoner és ben palès a les nostres terres. Així, a la ciutat de Castelló de la Plana, la forma "lledó" designa tant la imatge de la Mare de Déu de Lledó, copatrona de la ciutat, com l'arbre que li donà nom. La tradició conta que la imatge de la Mare de Déu de Lledó va ser trobada sota el tronc d'un lledoner.
75. Les forques per a ventar el blat es fan ablanint amb aigua calenta les branques i rames adjacents i cordant-les després perquè puguen prendre les formes desitjades.
76. Els estatges bioclimàtics es basen en les discontinuïtats altitudinals de les muntanyes, els factors climàtics i les comunitats vegetals existents en cadascun d'ells.
77. A les nostres comarques, l'estatge termomediterrani correspon, per exemple, als termes de Castelló de la Plana, de Borriol i de la Pobla Tornesa.
78. L'estatge mesomediterrani correspon als termes de la Serra d'en Galceran i a Albocàsser.
79. L'estatge supramediterrani correspon als termes d'Ares del Maestrat, de Vilafranca i del Portell.
80. Albuixech Moliner, J. Op. cit., p. 209. Castelló de la Plana, 1994.
81. Pel que fa al fruit del lledoner (el lledó(, quan jo era menut hi havia el costum de menjar-se'l i, després, jugar a llançar els pinyols d'aquests fruits mitjançant uns canuts fets de canya.
I érem feliços!
82. Aquestes dues espècies d'Ulmàcies es troben localitzades a Càlig i són citades a Samo, A.J. Catálogo florístico de la provincia de Castellón, p. 268. Diputació de Castelló. Castelló de la Plana, 1995.
83. «... a mitjan segle XVII, Colbert, ministre de marina del borbó francès Lluís XIV, va posar oms per totes les carreteres franceses per a d'aquesta manera disposar de fusta per a l'armada, i igual van fer els regnes d'Espanya, Ferran VI (Reial Ordre de 1748) i, mes tard, Joseph Bonaparte, en l'època en què dirigia la política ibèrica.» Extret de Climent i Giner, D. Op. cit., p. 274. València, 1992.
84. La causa de la grafiosi està en els escarabats Scolytus scolytus i S. Multistriatus, que, a més de perjudicar directament l'arbre a causa de la seua activitat barrinadora, inoculen el fong responsable de la grafiosi. Un altre escarabat (coleòpter) agressor dels oms és el defoliador Galerucella luteola, que forada les fulles i debilita notablement l'arbre.
85. Albuixech Moliner, J. Op. cit., p. 213. Castelló de la Plana, 1994.
86. Jesús Albuixech Moliner (Castelló de la Plana, 1962) és enginyer tècnic agrícola per la Universitat Politècnica de València i diplomat en Paisatgisme i Disseny de Jardineria.
Ha publicat els llibres Flora del Desierto de las Palmas y sus alrededores. Col·lecció Universitària. Diputació de Castelló. Castelló de la Plana, 1986; i Nuestros árboles. Catálogo de les árboles de la provincia de Castellón. Diputació de Castelló. Castelló de la Plana, 1994. Ha dirigit l'Escola Taller del Desert de les Palmes.

HISTÒRIA

UNO DE LOS TANTOS CAMINOS REALES DE NUESTRA PROVINCIA

Como os documenté en la revista Vila de Càlig número 33, del director del museo y archivero de esta ciudad ribereña del flumen Iberus (río Ebro), con sus tres denominaciones: Dertosa, Ibérica Romana, Tartuxa árabe y en la actualidad Tortosa, me obsequió, del que es autor, el libro titulado Llibre de privilegis de la vila d'Ulldecona, con esta sincera dedicatoria: «Al apreciable amigo Don Juan José de la Figuera con todo afecto. El autor, Enrique Bayarri. Tortosa, 22 de abril de 1953».
En el año 1456 del cartulario ulldeconense, de sus folios apergaminados enumerados con cifras romanas (XXV-XXVI), en estos dos nos describe el testamento de la almoina de Domingo Giner, exponiendo, a la mayor brevedad, el último párrafo: «Quiero que la Señora Vallera, mi esposa, manteniéndose casta y sin varón el tiempo de su vida, reciba el usufructo o el censal muerto de su propiedad con tres mil sueldos... del lugar de Cálig».
La Casa Bau, del domicilio gratuito, del historiador Bayarri, situada ésta en la Costereta dels Capellans, en su camino hacia la Ermita del Mig Camí, altura sobre Tortosa, su construcción fue al final del siglo XVII; ruta a seguir a la cúspide del Coll Redó, con el ermitorio del Coll de l'Alba, construido en el siglo XV, donde el 1 de enero de 1932 fui acompañado por el tortosino Juan Canivell con abundancia de nieve; ya en su bajada rectamente al poblado de El Perelló, camino éste de muchas invasiones bélicas, siguieron el itinerario ibérico-romano, y viniendo así el camino real de Valencia a Barcelona o viceversa.

Documento

En La Coruña, a 30 de junio de 1554, el Príncipe Felipe, gobernador de los reinos de la Corona de Aragón, para que del Reino de Valencia no se pueda sacar cauall (caballo), potro o jumento caullar (mulos) en buen estado, con la 2ª parte del dicho bando con la reseña de los lugares en los que han de registrar y llegar la Albera o Guía según los 9 caminos que desde Valencia se dirigen a otros reinos.
El 11 de julio de 1554, zarpó de La Coruña el Príncipe Felipe con una escuadra con 68 galeras y embarcados 4.000 soldados al mando del Tercio de Luis de Carvajal, y con 7 días de navegación llegaron al puerto inglés de Southampton, objetivo de este viaje del casamiento del infante Felipe con la otoñal reina de Inglaterra María Tudor.
La Crida o llamamiento antes descrito, se publicó en Valencia a 22 de febrero de 1555 por Bernardino de Cárdenas, duque de Maqueda, Lugarteniente y Capitán General del Reino Valenciano.
De los 9 caminos reales, el 1º, el más importante fue el de València a Catalunya per lo camí real de la Plana i Maestrat de Montesa anirà per la vila de Morella a Aragó, su guía realizada en Valencia o Villarreal. Los que anaven pel camí de la costa han de registrar-se bé a la vila de Castelló de la Plana o Orpesa.
No deseando ampliar los 8 caminos reales restantes de Valencia al resto de España, notifico el interior: de Valencia en Villarreal a Borriol y La Puebla Tornesa, cuyo vértice fue el edificio de su baronía; a la derecha del camino del Maestrazgo de Montesa a Cabanes, Cuevas, San Mateo a Morella y Aragón.
Izquierda del edificio de La Puebla; a Villafamés, a la Ermita de San Pablo de Albocácer, al Colado de Ares, en éste Albera o Guía, en su portazgo del Puente de San Miguel de La Puebla, limitando con tierras turolenses, de Iglesuela y Mosqueruela.
En 16 de enero de 1556, Don Carlos invistió a su hijo Felipe II con la realeza de España.
Carlos III, el Rey Albañil (1759-1788), decretó en 10 de junio de 1761, ordenando que a la mayor brevedad, con su posible economía, se empezase a ordenar, construir, ampliar y desviar los caminos reales de España, de los cuales, ya fueron orientados éstos por los Reyes Católicos, cuya carretera fundada por ellos, dejaba de existir en el año 1830.
En sesión celebrada en el Ayuntamiento de Benicarló el 15 de noviembre de 1890, se aprueba el presupuesto y pliego de condiciones a la que hay de sujetarse la subasta de la carretera de Benicarló a San Mateo en su primer tramo de Benicarló a Cálig, por un valor de las obras de fábrica de 12.662 pesetas con 0,40 céntimos.

Juan de la Figuera Bertrán

POESIA

MOMENTOS DE ANGUSTIA

Un veintitrés de mayo, del año
mil novecientos noventa y siete,
Felipe Querol Bueno,
Dios en sus manos tuvo la suerte.

Con el corazón en un puño,
no quisiera recordar
un día tan oscuro
que no olvidaré jamás.

Volvía de la cooperativa,
era un atardecer,
un coche descontrolado
se abalanzó sobre él.

Tranquilamente, por su derecha,
él seguía por su rumbo.
Menos mal, gracias a Dios,
solo se quedó con un susto.

La verdad sea dicha,
todos temíamos lo peor.
Sentimos este accidente,
lamentando con dolor.

Le ha costado todo un verano
para poderse recuperar.
Si Dios quiere, Felipe,
el año que viene ya podrás bailar.

Han pasado muchos meses
sin poder salir de casa.
Eres amable y cariñoso,
que el salir no te ha hecho falta.

Te ha visitado todo el pueblo
porque te tenemos mucho amor,
con un carácter tan bondadoso
hombre de un gran valor.

Tu abnegada esposa,
ella sufrió con pavor
ese día tan amargo,
dolor en su corazón.

Ya pasó eso, Felipe,
y ahora a disfrutar, en unión
con tu esposa, nietas e hijos,
la vida con ilusión.

Esta humilde poesía
la dedico con mucho amor
a esta familia tan buena,
con mucho cariño y de corazón.

Remedios Anglés Anglés

ESCOLA

EL COL·LEGI VA FER LA CERCAVILA AMB EL CARNESTOLTES

Com tots els anys, el col·legi públic Felicinda Collell va commemorar el seu particular carnaval, carnaval que, dins de les limitacions que té el col·legi, se supera a sí mateix cada vegada que el celebra.
Cal ressaltar, una vegada més, la imaginació i el treball que cada curs duu a cap per ser el grup més cridaner durant l'acte de la cercavila quan acompanya el Carnestoltes, del qui tots coneixem el fatal final que tindrà.
Anualment, el col·legi confecciona un senzill programa on es reprodueixen els millors dibuixos que han fet els alumnes de cada curs i el pregó del carnaval, que, enguany, ha estat aquest:

«El dia 20 de febrer ens hem de reunir,
no per plegar olives, ja que el molí s'ha collat,
sinó per a rebre Carnestoltes, el rei, sa majestat.

Primer el rebreu amb traca, molta joia i respecte.
Farem per ell el que siga, fins el passejarem pel poble!
Ens manarà moltes coses i nosaltres el creurem,
però, teniu-ho per cert,
que quan podrem, de les nostres li farem.

És Carnestoltes un tirà que quasi no es pot aguantar,
però el 20 és el dia que ens en podrem alliberar.»

M.A.A.

NOTÍCIES

LA CAVALCADA DE REIS

La vesprada de la festivitat de Reis, cap al tard, va tenir lloc la cavalcada dels Reis d'Orient que, des de fa molt de temps, se celebra a Càlig amb una certa regularitat. Enguany, la novetat més agradable ha estat que Melcior, Gaspar i Baltasar van entrar al poble, per l'avinguda de la Constitució, muntats a dalt de cavalls.
La passejada fins a l'església parroquial, on van adorar el Jesuset, va anar acompanyada de molta gent que, esperats a les cantonades i davant dels portals de les cases, s'afegien al seguici mentre replegaven els caramels que la comitiva que formava la cavalcada repartia a grapats.
Els Reis Mags, després de visitar l'església i el convent, van pujar a la sala de conferències i exposicions de la casa de la vila on el rei Gaspar va pronunciar unes paraules de salutació a les persones que s'hi havien aplegat, i ben especialment als infants. Tot seguit, allí mateix, es van repartir els regals.
Per finalitzar l'acte, el rei Gaspar va pronunciar unes paraules d'agraïment i de cloenda, entre les quals extraiem aquests paràgrafs: «Des de fa un temps, venim observant que hi ha molts pocs xiquets que es preocupen de deixar-nos al balcó o a la porta de casa seua un cabàs d'herba i de garrofes per als nostres cavalls, i això que se'l tenen guanyat. Els nostres patges han volgut que us fem arribar el seu descontent per aqueixa falta d'atenció i volen que us recordem que costa ben poquet de fer quatre llicsons per a acontentar els animals i així ells ja no s'han de preocupar de donar-los alfals.
Esperem que l'any que ve ho tingueu en compte, i desitgem trobar-vos amb la mateixa il·lusió. Porteu-vos bé i sigueu feliços».

A.Q.A.

INCENDI EN UNA DE LES NAUS DE LA FÀBRICA DE MOBLES FORÉS

La diada de Sant Josep, a la nit, es va originar un incendi a la nau d'embalatge, que fa alhora de magatzem, de la fàbrica de mobles Forés, de Càlig.
No se sap amb certesa l'hora en què es va originar el sinistre, tanmateix els bombers van rebre la trucada cap a les 20.30 hores i les alarmes que salten quan hi ha foc van avisar els propietaris cap a les 20.40 hores. Els bombers van tardar uns 10 minuts, però es van veure desbordats davant la magnitud del foc, i per això al lloc dels fets van acudir nombrosos efectius de la província. Els esforços de tots ells es van centrar a intentar salvar la nau de producció, cosa que van aconseguir després d'hores de treball intens. Amb la nau d'embalatge i amb el magatzem no s'hi va poder fer res.
Aquesta fàbrica de mobles dóna treball a unes cinquanta persones i es dedica a fabricar mobles desmuntables per a l'exportació o per a les grans superfícies. El valor de les pèrdues és elevat, tanmateix el propietari no va voler aventurar-se a marcar una xifra fins que no se sàpiga el resultat del treball del perit.
Al lloc dels fets, aquella nit de Sant Josep, hi van acudir, a més de molta gent del poble, molts treballadors, la cara dels quals era una barreja de sorpresa i de resignació.
A les tasques d'extinció de l'incendi també van col·laborar, a més de les forces de seguretat i dels bombers, els camions cisterna de l'empresa de neteja Senar.
La causa de l'incendi està encara per determinar, però segons sospites i declaracions del propietari de la fàbrica, Juan Forés, «...se sospita de l'equip que carrega les bateries dels bolquets elèctrics...». L'extinció de l'incendi es va tancar la nit del dissabte cap a les 22.00 hores. De totes maneres, el matí del divendres, el foc ja estava controlat i les tasques estaven centrades a sufocar petits focs i remullar els munts de fusta i de ferralla cremada, a més de l'escombrat.
Sota les flames, a més de molts jocs de mobles, es van cremar màquines d'embalatge, bolquets elèctrics i primeres matèries elaborades fora de la fàbrica.
Juan Forés es va mostrar molt agraït a tots aquells que es van apropar per demostrar, d'una manera o d'una altra, la seua solidaritat.
El mateix divendres, just a l'endemà de l'incendi, es va reunir el consell d'administració per tal de planificar el treball, que va començar amb bastant normalitat dilluns al matí.

S.A.Q.

ELS PRESSUPOSTOS D'ENGUANY HAN ESTAT APROVATS PER UNANIMITAT

El passat mes de gener es van aprovar per unanimitat, en sessió extraordinària, els pressupostos d'aquest any, els quals han tingut un increment de 4 milions de pessetes respecte dels de l'any 1997. La xifra per a enguany és de 128.856.000 pessetes. La partida que disposa de més quantitat és la de despeses de personal, que està al voltant dels 27 milions. Pel que fa a l'apartat d'inversions, destaca la IV fase de la Casa de Cultura amb 8 milions, la IV fase bis amb 9 milions, el Pla d'Esports amb quasi 4 milions i l'obertura d'un vial paral·lel al carrer de Sant Roc amb un cost de 2.625.000 pessetes.
L'Ajuntament va demanar, per tal de fer front a aquestes inversions, un crèdit de 15 milions de pessetes a l'entitat bancària Argentària.
Pel que fa a les subvencions, hi ha poques variacions, però cal destacar l'increment de 75.000 pessetes per a la Sociedad de Colombicultura La Caligense i l'increment de 25.000 pessetes per a l'Asociación de Jubilados y Pensionistas La Torre.
Dels ingressos, cal tenir present l'aportació de l'Estat que és de 27 milions de pessetes i l'apartat municipal de cobrament de contribucions i impostos, a través dels quals es recaptaran vora 33 milions de pessetes.
Les festes patronals del proper agost constaran uns 6 milions de pessetes.
Aquests pressupostos van ser aprovats per tot el consistori municipal, tot i que al principi de la votació el Partit Popular es va abstenir perquè argumentava que no s'havia fet esment de cap partida destinada a la restauració de la Torre. L'alcalde va dir que en el moment en què arribés la subvenció destinada a la restauració, també es faria una modificació de crèdits i s'hi destinarien diners. Una vegada això va constar en acta, es van aprovar per unanimitat.
Uns dies després es va haver d'obrir una partida dins dels pressupostos amb una quantitat mínima per a la restauració de la Torre, ja que de no ser així, i donat el cas que Patrimoni destinés diners, com a resultat de no haver-hi una partida dins dels pressupostos, la restauració no podria portar-se a terme.

S.A.Q.

I JORNADES CULTURALS VILA DE CÀLIG

L'any 1997 es van organitzar al poble cinc conferències, en les quals es van tractar diferents temes d'interès per a qualsevol calijó o calijona. Per a enguany, l'AC Crema Catalana va pensar d'organitzar-ne unes quantes més, però aquesta vegada englobades dins de les I Jornades Culturals Vila de Càlig.
El dissabte, dia 14 de març, van començar les Jornades amb una xarrada-col·loqui sobre el medi ambient, l'encarregat de conduir la xarrrada va ser Àlvar Anyó, benicarlando, membre d'APNAL (Associació per a la Protecció de la Natura Llevantina) i també membre de l'Associació Cultural Alambor, de Benicarló.
La xarrada-col·loqui va començar amb una petita introducció del conferenciant i amb la visualització d'un fantàstic documental, on les persones presents a l'acte van poder contemplar, amb el suport d'imatges impressionants, l'evolució del medi on ens movem, els moltíssims recursos que d'ell podem extraure i, desgraciadament, la mala utilització que contínuament estem duent a terme del medi i dels recursos.
A continuació, Àlvar va exposar les seues impressions sobre moltes de les imatges del vídeo, va traure conclusions de tot allò que havíem vist i va comentar uns altres punts nous que anaven apareixent al llarg de la xarrada. Finalment, va parlar de les possibles solucions a les grans problemàtiques que hi ha relacionades amb el medi que ens envolta, del qual ens hem de fer càrrec o, almenys, respectar-lo.
Va ser una xarrada interessant que va concloure, com sempre, amb l'atorgament d'una botella de crema catalana, en aquest cas a Àlvar Anyó per la seua desinteressada col·laboració, acompanyada, aquesta vegada, d'un detallet que li vam entregar els membres de l'associació organitzadora.
La segona conferència va fer-se el dissabte, dia 28 de març. Si l'any passat l'Associació Cultural Crema Catalana va dur el filòleg rossellà Miquel Àngel Padilla, enguany, continuant en la mateixa línia, va portar al poble Vicent Pitarch perquè parlés de la nostra llengua. L'Associació li va demanar que tractés aquest tema des del punt de vista que ell cregués convenient. Va escollir el títol següent: La llengua, una qüestió política.
La conferència va ser interessantíssima, cosa que no cap dels organitzadors dubtàvem des d'un primer moment. El catedràtic de l'institut F. Ribalta, de Castelló de la Plana, i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, va exposar allí tot el que feia referència a l'estat actual de la nostra llengua, de la societat valenciana i, també, de la política, a la qual va culpar, sense cap mena de dubte, d'aquesta «inventada» pel que fa al tema lingüístic, aquest «inventat» conflicte català/valencià, que no existeix i que s'han inventat alguns per interessos molt concrets i clars (naturalment aquests interessos van exposar-se, un darrere de l'altre, a la conferència). Tot açò ho va comentar Vicent Pitarch a la sala de conferències de l'Ajuntament de Càlig, on ens vam aplegar al voltant d'una trentena de persones.
També, des de l'Associació, vam comentar-li si li pareixia bé encapçalar la conferència amb el reportatge: Valencians: cosins o germans, del programa 30 minuts, emès per TV3. Vicent Pitarch va accedir a la nostra petició i, així, la conferencia va començar amb aquest vídeo (molt indicat per a la xarrada posterior) amb el qual Vicent va poder recolzar les seues paraules amb les imatges del vídeo.
En resum, va ser un boníssim moment al qual hagueren pogut acudir totes aquelles persones que no tenen encara massa clar quin és el nom de la llengua que estem parlant, qui són els vertaders responsables de tot l'enrenou inventat, i potser que després de la conferència més d'un creuria que el nom de l'associació organitzadora de l'acte no està tan fora de lloc.
La tercera i darrera conferència inclosa dins de les Jornades va tindre lloc el dissabte, dia 4 d'abril. Va ser una conferencia que tots els organitzadors esperàvem, potser, amb més emoció i nervis que totes les anteriors, perquè la feia un company nostre, Josep Vicent Llorens, membre de l'associació i -no cal dir-ho- calijó de cap a peus, cosa que es va notar en l'afluència de gent a la sala de conferències.
Josep Vicent, que és estudiant de Biologia a la Universitat de València, va escollir el títol La clonació genètica, cienciaficció o realitat. Un tema, sens dubte, de plena actualitat gràcies al famós cas de l'ovella Dolly, i que Josep Vicent ens va aclarir a la xarrada.
La conferència havia de començar, necessàriament, amb una introducció al món de la genètica, o siga, explicar què és una cèl·lula, les parts que la componen, les funcions que desenvolupa, la reproducció d'aquesta, etc. Potser aquesta part va avorrir en algun moment els assistentes, però de totes maneres sorprenia la manera d'explicar-ho i de saber expressar-se d'en Josep Vicent, deixant clar que no va escollir la biologia per pur atzar.
Concloent, el conferenciant va acabar dient-nos que encara fa falta molt de temps perquè l'home puga dominar aquest món tan complex de la genètica.

D.G.M.

NOTÍCIES BREUS

Vandalisme durant les festes de Nadal
Durant les festes de Nadal es van produir atacs vandàlics contra les ornam
entacions nadalenques col·locades a la plaça del País Valencià. Aquesta plaça presentava fins llavors un magnífic aspecte gràcies a l'ornamentació d'un arbre amb bombetes de llum, però aquestes van ser l'objectiu dels jocs i de les pedrades d'un cert grup de joves calijons.

Augmenten les multes dels vehicles mal aparcats
Darrerament s'han produït canvis importants en les senyalitzacions de trànsit, concretament pel que fa a les direccions de molts carrers de la població. A més, l'Ajuntament s'ha pres més seriosament el tema de les multes respecte a la desobediència dels nous senyals i a l'aparcament no autoritzat. Les multes són de 2.000 pessetes.

Noves sancions per a les persones que permeten que els animals embruten la via pública
L'Ajuntament sancionarà amb multes de 2.000 pessetes la deixadesa de les persones que deixen anar els animals perquè facen les necessitats pels carrers.
L'alcalde, Manuel Anglès, ha qualificat de desfogada aquesta actitud de molts calijons.

Obres de condicionament de les piscines municipals
La Comissió de Govern de la Diputació Provincial, en una reunió feta al mes de gener, va arribar a l'acord mitjançant el qual es deleguen a l'Ajuntament de Càlig les obres de condicionament i millora de les piscines municipals. L'import total d'aquestes obres es de 3.974.883 pessetes, de les quals 788.697 les aportarà la Diputació, 1.788.697 la Conselleria de Benestar Social i 397.488 l'Ajuntament de la vila.

Nous contenidors per a dipositar les piles usades
L'Ajuntament disposa de contenidors de piles perquè la ciutadania les puga dipositar i no les aboque a les escombraries orgàniques, d'aquesta manera es contribueix al manteniment de l'entorn. Cal recordar que les piles són components d'alta toxicitat dins de les deixalles.

Acord entre l'Ajuntament i els veïns per obrir un nou carrer
La Comissió d'Obres es va posar en contacte amb les persones implicades amb el nou vial públic, paral·lel al carrer de Sant Roc i situat al costat de la casa de cultura. El resultat de les negociacions ha sigut que els veïns cediran un tros dels seus terrenys a canvi que l'Ajuntament els construïsca una paret i una porta.
Finalment, el consistori municipal ha pogut arribar a aquest acord amb tots els veïns.

L'Ajuntament ha demanat la inclusió en el Pla d'Ajudes a la Millora de l'Ocupació Rural
L'Ajuntament va acordar al Ple del mes de febrer sol·licitar la inclusió de Càlig en el PAMER, per tal d'arreglar i netejar la sèquia del Socors, fins a arribar a les rodalies del cementeri, i el Regall. L'any passat aquesta ajuda li va ser denegada.

Moció en defensa de les dones maltractades
Al Ple del mes de febrer es va signar una moció en defensa de les dones maltractades. Posteriorment, l'Ajuntament va enviar aquest acord unànime a la Delegació del Govern i a tots els organismes que pertocava.

Llicència d'obres per a un nou projecte urbanístic
Al Ple de febrer es va concedir llicència d'obres a un important projecte urbanístic que té previst iniciar la construcció de nous habitatges als antics terrenys de Vallterra (que després van passar a ser propietat d'una coneguda empresa de mobles). El cost d'aquesta inversió privada és de vora 60 milions de pessetes. L'Ajuntament rebrà un 10% del conjunt del terreny.

La Diputació se'n farà càrrec, dels pneumàtics
La Diputació Provincial es farà càrrec de la gestió, el transport i el tractament dels pneumàtics. Aquesta notícia es va llegir al Ple del mes de març, i tots hi van estar d'acord, sempre que això no comporte cap cost per a l'Ajuntament.

Moció del Partit Socialista del País Valencià-PSOE
L'alcalde va donar a conèixer la moció del PSPV-PSOE, per la qual es demanava que aquest Ajuntament instera amb caràcter d'urgència perquè el Govern espanyol comence a negociar amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, amb la finalitat de fixar els criteris de participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat per al quinquenni 1999-2003. El Partit Popular va abstenir-se en aquesta moció.

Les obres del passeig d'en Blai Osanz depenen del romanent
La Diputació de Castelló va remetre una comunicació a l'Ajuntament de Càlig en la qual l'informava del dictamen d'aprovació del pla complementari del possible romanent del Pla Provincial de Cooperació a les obres i serveis de competència municipal i de carreteres per a aquest any. Si es produeix romanent, es donarà una subvenció per a les obres de millora del passeig d'en Blai Osanz.

Ple extraordinari per a sol·licitar l'electrificació rural
El dimarts, 31 de març, es va convocar un Ple extraordinari per a sol·licitar a la Conselleria d'Indústria l'electrificació rural del paratge del Socors. Aquesta petició es va acordar amb la unanimitat dels dos grups de la corporació municipal.

S.A.Q.

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA
7 de gener de 1998

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 12/97, per un import de 7.630.206 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Fernando Ferrer Bort, per al tancament de la parcel·la situada al polígon 16, parcel·la 52. Exp. 92/97.
4. S'acorda sol·licitar una subvenció a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació per a la realització de les obres d'«Asfaltat del camí de la Mare de Déu de la Font de la Salut».
També s'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la inclusió, al pla d'ajudes per a millores d'accessos a la població, les obres de «Millores del començament del passeig d'en Blai Osanz», accessos a la població per la zona est.
5. S'aprova el projecte tècnic redactat per a l'execució de l'obra de «Condicionament de les piscines municipals», inclosa al pla d'instal·lacions esportives 1997-98, íntegrament.
6. S'acorda prorrogar el contracte que hi ha per a l'aprofitament del pasturatge, l'herbatge i la rostollada d'aquest terme municipal, per igual període i amb les mateixes condicions.
7. Es concedeix autorització per a la instal·lació d'un gual permanent als immobles que hi ha al c. la Puríssima, números 8 i 9, a José Vives Bayarri i a Mª Carmen Quixal Arévalo, respectivament.
Se sol·licita de la Diputació de Castelló l'actuació d'un parc infantil el dia 8 d'agost de 1998, i, si no és possible, es proposen com a dies alternatius el 15 d'agost o el 9 d'agost de 1998.
8. S'aprova el compte de recaptació que correspon a 1997, amb tots els detalls, vists els informes favorables emesos.
9. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al tercer trimestre de 1997.
10. Diverses preguntes sobre el PRODER, les obres de la casa quarter i l'obertura d'un nou vial.

SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA
12 de gener de 1998

1. S'aprova, per unanimitat, el pressupost municipal de 21998, el qual, resumit a nivell de capítols, és aquest:
DESPESES
Despeses mitjançant operacions corrents
Capítol I Despeses de personal 27.317.000 PTA
Capítol II Despeses de béns corrents i serveis 50.764.000 PTA
Capítol III Despeses financeres 4.908.756 PTA
Capítol IV Transferències corrents 5.085.000 PTA
Despeses mitjançant operacions de capital
Capítol VI Inversions reals 23.400.000 PTA
Capítol VII Transferències de capital 9.000.000 PTA
Capítol IX Passius financers 8.381.244 PTA
Sumen les despeses: 128.856.000 PTA
INGRESSOS
Ingressos d'operacions corrents
Capítol I Impostos directes 24.855.000 PTA
Capítol II Impostos indirectes 3.513.000 PTA
Capítol III Taxes i altres ingressos 33.351.000 PTA
Capítol IV Transferències corrents 34.610.000 PTA
Capítol V Ingressos patrimonials 300.000 PTA
Ingressos mitjançant operacions de capital
Capítol VII Transferències de capital 16.727.000 PTA
Capítol IX Passius financers 15.500.000 PTA
Sumen els ingressos: 128.856.000 PTA
2. S'aprova, per unanimitat, concertar una operació de Tresoreria per un import de 10.000.000 de pessetes, vists els informes emesos en sentit favorable.
3. S'acorda sol·licitar un crèdit per un import de 15.500.000 pessetes per al finançament d'inversions diverses.

SESSIÓ ORDINÀRIA
2 de febrer de 1998

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 1/98, per un import de 492.360 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A José Sans Batiste, per a la construcció de planta baixa, magatzem, dos habitatges i trasters, a l'immoble que hi ha al c. Major, 25.
Exp. 7/98.
A Vaur Europea, SL, per a la urbanització del Pla Parcial de la Rasa, per a la qual cosa haurà de presentar, abans de començar, el projecte d'execució. Exp. 3/98.
A Vaur Europea, SL, per a la urbanització de la 1ª fase del Pla Parcial de la Rasa. Exp. 2/98.
A Vaur Europea, SL, per a la parcel·lació de la 1ª fase del Pla Parcial de la Rasa. Exp. 1/98.
4. S'informa favorablement de la sol·licitud de llicència instada per Albert Fandos Gargallo, per a la instal·lació d'un dipòsit de GLP de 2.450 litres al c. l'Hospital, 23.
5. S'aprova la concertació d'un préstec amb el Banc de Crèdit Local, per un import de 15.500.000 pessetes, per al finançament de les obres de «Casa de cultura 4ª fase i unes altres inversions», a un termini de 10 anys i amb un tipus d'interès fix del 6,45% anual.
6. S'acorda prorrogar els contractes que hi ha per a la prestació dels serveis de neteja de les escoles, de l'ajuntament, del consultori mèdic, el manteniment del poliesportiu municipal, el manteniment del cementeri, els serveis de desratització i el manteniment de la depuradora, amb un augment, pel que fa a les retribucions, d'un 2,1%.
7. S'aprova la certificació núm. 1 que correspon a l'obra «Casa de cultura 3ª fase», l'import de la qual fa suma d'1.887.407 pessetes.
8. S'acorda sol·licitar de la Conselleria de Treball i Afers Socials una ajuda (PAMER V) per a la realització de les obres de manteniment i millora del llit denominat el Regall i el manteniment de l'àrea recreativa del paratge del Socors.
9. Concedir, a Francisco Borrás Marzá i a Daniel Quixal Morera, autorització per a la instal·lació de gual permanent als immobles que hi ha al c. Santa Bàrbara, 55, i al c. Sant Roc, 24, respectivament.
Queden assabentats de la certificació i liquidació de l'obra «Reformes de la casa quarter».
10. S'aprova la moció que fa referència al tema de la violència domèstica que hi ha contra les dones.
11. Diverses preguntes sobre les llicències d'obres, les multes i el consultori mèdic.

SESSIÓ ORDINÀRIA
2 de març de 1998

1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 2/98, per un import de 539.363 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Wilfred Albert Fink, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar al polígon 2, parcel·les 311, 312, 313 i 314. Exp. 12/98.
A Johann Albert Reisner, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar al polígon 2, parcel·les 324 i 328. Exp. 10/98.
4. S'informa, favorablement, a Taunova, SL, la sol·licitud de llicència d'activitat de muntatge i comercialització a l'engròs de mobles.
5. Es concedeix autorització a Enrique Marzá Valls per a la instal·lació de gual permanent a l'immoble que hi ha al pg. En Blai Osanz, núm. 2.
S'acorda sol·licitar al Centre de Gestió Cadastral la delegació per a l'expedició de certificats cadastrals.
S'acorda cedir a la Diputació de Castelló la gestió i el tractament de pneumàtics de rebuig.
6. S'aprova, per majoria, la moció mitjançant la qual s'insta el Govern perquè inicie amb caràcter d'urgència les negociacions amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies sobre els criteris de participació dels ens locals en els ingressos de l'Estat.
7. S'acorda deixar damunt la taula el tema del tractament de purines.
8. Diverses preguntes sobre l'edifici de la Torre.

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 1997/98

Des del partit jugat a la Salzedella, que va des de la jornada número 7 fins a la 23, la UE Càlig no ha conegut la derrota. És un bagatge de 16 partits sense perdre'n cap, fet aquest, però, que no es veu reflectit a la taula de classificació on equips, com l'Alcalà (primer classificat), l'Albocàsser (segon) i els Ivarsos (tercer) superen el nostre equip, tot i que tenen les mateixes possibilitats de victòria.
El Càlig ha fet el millor joc quan ha hagut de desplaçar-se, com als partits jugats a la Jana, a Tírig i a Morella, aquest darrer ha estat, sens dubte, el millor partit que ha jugat el Càlig en aquesta temporada, ja que va guanyar l'equip de la comarca dels Ports per 0-2 emprant un joc fàcil.
Els empats aconseguits davant l'Albocàsser, l'Atzeneta del Maestrat i el Peníscola han fet que el Càlig es distancie dels primers llocs en poques jornades i que, avançada com es troba ara la temporada, s'haja de fer ús de la memòria per recordar que si s'haguessen guanyat partits tan fàcils com els que hem esmentat, l'ascens a la primera categoria estaria a hores d'ara a l'abast de les nostres mans.
Quan falten únicament tres partits per acabar la lliga, l'equip juvenil manté l'antepenúltima posició a la taula de classificació. Com se sap, tan sols baixa de categoria l'últim classificat, i és per això que l'equip juvenil de la UE Càlig haurà de fer un últim esforç per tal de no baixar de la segona a la tercera categoria regional, ja que aquest és el primer any que juga en aquesta categoria.

TAULA DE RESULTATS DE LA UE CÀLIG

15 ...........Jornada de descans per a la UE Càlig.
16 ..........11.01.98........... Càlig 1 - Albocàsser 1.......................Gol marcat per Miquel.
17 ..........18.01.98........... Atzeneta del Maestrat 2 - Càlig 2.......Gols marcats per Roy (2).
18 ..........25.01.98........... Càlig 1 - Alcalà de Xivert 1................Gol marcat per Juanjo.
19 ..........01.02.98........... Partit ajornat. Es va jugar el 14-03-98
.........................................La Jana 2 - Càlig 4.............................Gols marcats per Juanjo (2), Roy i Ximo.
20 ..........08.02.98........... Càlig 1 - Els Ivarsos 0........................Gol marcat per Raül.
21 ..........15.02.98........... Tírig 0 - Càlig 2..................................Gols marcats per Juanvi i Morilla.
22 ..........22.02.98........... Càlig 1 - La Salzedella 0....................Gol marcat per Roy.
23 ..........01.03.98........... Morella 0 - Càlig 2............................Gols marcats per Roy (2).
24 ..........08.03.98........... Sant Jordi 1 - Càlig 0
25 ..........22.03.98........... Càlig 0 - Peníscola 0
26 ..........29.03.98...........
Rossell 1 - Càlig 0

CLASSIFICACIÓ DE LA UE CÀLIG

TEMPORADA 1997/98

J......... G......... E........ P........ Gf........ Gc........ Punts......... Total

Primera volta ......................14 .........5.......... 5........ 4........ 16........ 14............ - ..............20

Gener ...................................3......... 0.......... 3........ 0.......... 4.......... 4............ 3............. 23

Febrer.................................. 4......... 4.......... 0........ 0.......... 8.......... 2.......... 12............. 35

Març ....................................4 .........1.......... 1........ 2.......... 2.......... 2............ 4............. 39

Total: ..................................25....... 10.......... 9.........6........ 30........ 22............ -............. 39


Ricard Gumbau i Morera