dijous, 20 de setembre de 2007

Revista nº 37.- Octubre - Novembre - Desembre 1998

EDITORIAL
Avançar cap a la modernitat, que per a algunes persones és el mateix que estar al dia quant a transformacions urbanes particulars o bé d'aprofitament social amb un menyspreu de l'entorn on es construeix, demana massa sovint sacrificar paisatges urbans i també rurals que comporta un deteriorament, qui sap si intencionat, de la memòria històrica d'un poble.
Càlig gaudeix avui, encara, d'imatges vives apropades a la manera d'entendre la cultura secular nascuda al Maestrat, la qual ha anat conformant-se i configurant-se amb el pas del temps gràcies a iniciatives pròpies marcades per unes necessitats del moment o qui sap si han estat el resultat de la imaginació, de vegades barrejada amb projectes emprenedors sorgits als altres nuclis de població del seu entorn més immediat.
Un dels testimonis rurals genuïns de Càlig és el passeig que comença a la vila i acaba al paratge del Socors. El passeig o camí del Socors, que va de peiró a peiró, té tres elements que l'identifiquen com a lloc de solitud i de tranquil•litat: el cementeri, la capelleta de Sant Josep i els arbres. Potser no en calen més, d'elements. El que sí que fa falta en aquest passeig és mantenir i ampliar, si cal, la plantació arbòria que hi ha arrenglerada a banda i banda, la qual li dóna aquesta sensació d'ombriu assossegat que necessita tot camí per on prou sovint la gent l'aprofita per esbargir-se amb un caminar lent i retrobar-se amb una natura que la sent ben a prop.
És cert que el nostre poble no té un gran parc urbà com el poden tenir unes altres poblacions. Tampoc no li'n cal, almenys fins avui. El passeig del Socors és un dels parcs millors que u pot trobar a prop del poble. Tanmateix, en un parc cal alçar monuments i no construccions urbanes, cal plantar arbres i no fer xalets; un parc és un espai obert que ha de gaudir tothom i no uns pocs privilegiats, que serveix per passejar i no per fer curses automobilístiques, on s'aprofita l'espai perquè la gent repose en un mobiliari adequat al seu entorn i no per fer campionats esportius. Per fer tot això que no s'ha de fer hi ha uns altres llocs.
Així, doncs, cal, al nostre entendre, preservar el camí del Socors i equipar-lo amb aquells elements que li escauen, però no amb uns altres que acabaran per transformar-lo no en un passeig sinó més bé en un carrer ple d'edificacions a banda i banda.
Potser, llavors, caldrà pensar a traslladar l'ermita i el passeig més enllà dels colls per retrobar-nos amb una altra natura mentre esperem que la modernitat, la mala planificació o tal vegada els interessos d'uns pocs ens els prenguen novament.

ENTREVISTA
LA COOPERATIVA AGRÍCOLA ESTRENA UN MOLÍ NOU
Parlar del molí nou de la Cooperativa Agrícola la Unió és parlar del seu funcionament, dels avantatges que a la curta beneficien els socis. Tanmateix, la nova adquisició que ha fet la Cooperativa és també l'excusa per endinsar-nos en la seua organització associativa i conèixer, per damunt damunt, alguns dels aspectes que la configuren, però sobretot el procés que segueixen els productes agraris que tracta més habitualment.
El gerent de la Cooperativa és Vicent Bueno Cuartero. Vicent ens ha aclarit alguns dels buits que teníem sobre la Cooperativa de Càlig -que molts dels lectors coneixeran a fons perquè la viuen plenament- i, alhora, hem pogut entendre una mica millor la importància que aquesta agrupació de treballadors del camp té per a l'agricultura calijona.
Quina és l'estructura organitzativa de la Cooperativa Agrícola la Unió?
A més dels socis, hi ha un Consell Rector format pel president, el vicepresident, el secretari, el tresorer i els vocals. Aquest Consell Rector canvia cada quatre anys, tanmateix els components que l'integren hi entren o hi surten segons el temps que fa que estan dins del Consell. És a dir, que el Consell va variant periòdicament els seus components i no entren o surten tots en bloc.
Quins són els temes que més habitualment tracta el Consell Rector de la Cooperativa Agrícola la Unió?
Com a norma general cada 15 dies es reuneix el Consell i parlem dels problemes que surten a diari, de tot tipus de problemes lligats, evidentment, a la cooperativa. Ara, per exemple, del que més se'n parla és de la campanya de l'oliva, però fa un parell de mesos enrere era la de la garrofa, i quan no hi ha campanyes, llavors es tracten altres temes relatius a l'estructura, la preparació de les campanyes vinents... La cooperativa és com una empresa i no hi pot estar aturada, sempre has d'estar fent coses i renovant-te.
Quins són els productes que entren a la Cooperativa?
Els que hi ha al poble, és a dir, ametles, garrofes i olives, i allò que s'hi relaciona com són els productes fitosanitaris, els adobs...
Els productes fitosanitaris, els porta directament la Cooperativa?
No, té llogat el magatzem a una empresa particular i cobra un tant per cent de les vendes que s'hi fan en concepte de lloguer. Abans, però, sí que ho portava la Cooperativa i això volia dir que calia pagar un tècnic i tenir un estoc d'uns quants milions de pessetes en productes fitosanitaris. Avui, tot el que entra és net i no hi ha cap estocatge.
I pel que fa al gas-oil?
Bé, això és més que res un servei al soci, del qual la Cooperativa no guanya cap diner.
Com es comercialitzen els productes?
L'ametla i la garrofa tenen una venda habitual a través d'una OPA (Organització de Productes Agraris). Les ametles les portem a les Coves de Vinromà i les garrofes al Catllar, a l'OPA Agrogarrofa.
La Cooperativa podria formar una OPA?
En aquests moments no. S'hagués pogut fer en el seu moment i tal vegada ara també perquè tenim els quilos suficients per fer-la, però seria poc beneficiós ja que les subvencions s'acaben, encara que també és cert que hi ha la possibilitat, segons diuen, que en sortiran de noves.
Quina és la propietat immobiliària de la Cooperativa?
Té tres parts diferenciades. L'una és el magatzem i les oficines que hi ha a la plaça del Safareig, que és on es porten les garrofes i les ametles; l'altra, l'almàssera o molí de l'oli que hi ha al carrer del Rei En Joan Carles I, que es fa servir únicament per a l'oli; i, finalment, el camp situat al camí del Socors.
Quants anys té el molí?
Pot fer cinquanta anys, però la veritat és que desconec la data exacta. El que sí que et puc dir és que la Cooperativa es va unir el 15 de juliol de l'any 1983, sent jo president. En un començament la Cooperativa Molino Aceitero era, diguem-ne, el molí a soles i estava on està ara, i el Grupo Sindical de Colonización Bodega Vinícola -que es va canviar, posteriorment, per una SAT (Societat Agrària de Transformació)-, estava situat a la plaça del Safareig, és a dir, també on està ara. Eren, tanmateix, dues cooperatives diferents.
Jo vaig entrar de soci quan era una SAT i allí estaven Amador Bonet i Manuel Borrás, el de Pedro, que van ser uns dels iniciadors del GSCBV, i aquell magatzem era per a vi. Després, en transformar-se en una SAT, vam començar a comercialitzar ametles i garrofes.
La majoria dels socis ho eren de les dues cooperatives i, tot i que hi va haver un parell d'intents de fusió, no va ser fins l'any 1983 en què es van unir, sent president José Querol Rallo, l'Hortolà, de la Cooperativa Molino Aceitero i jo de la SAT. Ens vam reunir les dues juntes directives per acordar la unió i després es va traslladar aquesta decisió a l'assemblea general, que ho va aprovar, i es va crear la Cooperativa Agrícola la Unió, perquè va ser el resultat de la unió entre ambdues cooperatives.
No obstant això, van haver de passar tres o quatre anys perquè tot funcionés amb normalitat, ja que primer s'havia de legalitzar-ne la fusió.
A partir d'aquest moment els socis d'una cooperativa van haver de pagar els requisits de l'altra i atènyer, alhora, les normes de pagament de cada una de les cooperatives. Així, doncs, qui era soci de les dues cooperatives estava exempt de pagar, mentre que qui ho era només d'una havia de complir amb les obligacions de l'altra. Finalment, i amb el temps, es van soldar les quotes i se'n va fer una de sola. Cal dir, però, que al molí de l'oli es pagava una quota anual mentre que al magatzem pagaves d'acord amb el gènere que portaves. En cosa de dos anys es va posar tot al dia.
Llavors, quants anys vas estar de president?
Dos anys i mig. En aquest període de temps es van unir les dues cooperatives, es va comprar una netejadora i es va canviar el molí que hi havia per un altre de nou, que és justament el que s'ha canviat ara.
Per què va sorgir la decisió de comprar un molí nou?
Home, perquè el que hi havia ja s'havia fet vell. Ja tenia uns setze anys. Tampoc no s'havia seguit un manteniment de renovació i estava gastat. També quedava curt pel que fa a la producció. Quan es va posar el molí vell hi havia a la Cooperativa 150 socis i avui en som 330, més del doble.
L'any passat hi va haver molta mòlta i el molí no va poder absorbir tota l'oliva que li entrava. Un molí ha de ser capaç de moldre tota l'oliva que se li entra en moments puntuals, amb l'agilitat i la lleugeresa que demana el soci. Així, l'any passat, en dies puntuals entraven quaranta mil quilos i el molí únicament n'acceptava divuit mil. Clar, les olives s'acumulaven i el soci havia de fer el plegó quan nosaltres li ho marcàvem, cosa que fa que les olives es deterioren a les sitges o al camp, i nosaltres el que hem de buscar és la qualitat de l'oli, cosa que d'aquella manera no es pot aconseguir. Ara, amb aquest molí nou pensem que en vint-i-quatre hores podem absorbir totes les olives que es porten diàriament.
Quants quilos d'olives es produeixen a Càlig en finalitzar la temporada?
L'any passat hi va haver 1.532.000 quilos, cal reconèixer que va ser la campanya que més olives es van moldre.
I això, en oli, quants quilos són?
Entre la quarta i la cinquena part, és a dir uns 300.000 o 350.000 quilos. Així, doncs, de cada 100 quilos d'oliva surt una mitjana de 22 o 23 quilos d'oli. Això no obstant, hi ha temporades que s'ha arribat als 25 quilos mentre que unes altres només se n'han tret 22, tot depèn de l'any. Pel que fa a litres (1.000 grams) cal saber que un quilo d'oli són 916 grams, hi ha, per tant, una diferència.
Per què amb el volum de litres que produeix la cooperativa de Càlig no comercialitza l'oli a tendes, mercats...?
Senzillament perquè fins a l'any passat la Cooperativa era deficitària en oli bo per a envasar. A la campanya del 1997 van sobrar més de 30.000 quilos d'oli i es va poder vendre a orri a una empresa i, embotellat, a les persones que en demanaven, a més dels socis. Fins llavors, l'oli era únicament per als socis.
Tanmateix, una família no consumeix tot l'oli que produeix.
És que l'oli que sobra és oli llampant (és oli verge que fa més de tres graus i no és apte per al consum directe, i perquè ho siga s'ha de refinar) i no és envasable, s'ha de dur, en el nostre cas, a Almassora, a Oli d'Or, que és l'empresa que ens l'envasa, i nosaltres després el podem vendre només al soci. De vegades hem hagut de comprar fins i tot oli a altres llocs per poder satisfer les necessitats del soci, perquè el que produíem no era bo per al consum.
Que s'ha de fer per poder envasar l'oli calijó?
El primer és que l'oli no tinga més de dos graus, i no fa falta refinar-lo per a això. Si té més graus, llavors cal dur-lo a una empresa que el refina o el mescla amb oli bo. Per això, com nosaltres no tenim refinadora ni tampoc oli de baixa acidesa per a mesclar-lo, l'hem de vendre com a llampant i comprar oli verge per a envasar.
Com és l'oli de Càlig?
Si l'agricultor tinguera compte de fer els tractaments contra la mosca, l'acidesa no sobrepassaria el grau o el grau i mig, perquè jo et dic que l'oli de Càlig és del millor oli que es pot trobar arreu. Per tant, n'hauríem de ser conscients, d'això.
Enguany hi ha oli que fa un grau o grau i mig. És un oli molt bo, perquè s'ha collit de l'arbre, encara que l'oliva estiga verda. De fet l'oli ja s'ha fet. Amb això es trauen tots els olors i els sabors que pot agafar l'oli quan l'oliva es plega del terra. De fet, l'oli té dues parts, l'una és l'analítica química i l'altra el paladar del tastador d'oli, que li ha de trobar un sabor afruitat i no cap altre mal sabor. Des del moment que l'oli agafa un mal sabor deixa de ser verge extra.
La Cooperativa pot avui embarcar-se amb la compra d'un molí?
A base de préstecs a caixes o bancs.
Tanmateix, val la pena, ja que aquest molí nou trau l'oli amb més qualitat, fa baixar l'acidesa, ja que les olives no es guarden a les sitges, i mol molt més ràpid.
Qui pot comprar, avui, oli de Càlig?
Tots els socis de la Cooperativa i també qui vulga. Et diré que enguany hi ha una proposta d'envasar l'oli amb botelles de litre per a vendre-les o bé perquè valguen de mostra, a més de les garrafes de cinc litres habituals. És una manera més de fer entrar ingressos a la cooperativa i, per tant, això va en benefici dels socis.
A.Q.A.

Consell Rector de la Cooperativa Agrícola la Unió
President Bautista Querol Sans
Vicepresident Emilio Llorens Betí
Secretari Joaquín Sans Anglés

Gerent José Vicente Bueno Cuartero
Secretària comptable Mari Carmen Pruñonosa Sogues

Vocals Manuel Redó Moliner
Juan Bautista Anglés Querol
Juan José Gascó Tolós
Alvaro Anglés Taus
Modesto Luján Landete
Manuel Borrás Conesa
José Domingo Llorens Febrer
Gabriel Tena Monroig
Vicente Rambla Antolí
Feliciano González
Vicente Mateu Borrás
Vicente Anglés Serret
J. Manuel Lacruz Antolí
Juan Carlos Llorach
José Antonio Querol Arnau
Santiago Pruñonosa Beltrán

HISTÒRIA
LA FENIX TROYANA
Libro apergaminado titulado La Fénix Troyana, autor el Doctor Vicente Mares, rector de la parroquia de Chelva, editado en Valencia en 1681, dedicado a la Virgen de Loreto, patrona por entonces de los caminantes.
En su amplia documentación, en sus ciudades o pueblos del Reino de Valencia, señalizados en orden alfabético, describe a Cálig, distanciado a 1 legua de Traiguera y a 2 del mar, siendo efectuada su conquista araberizada por el maestre de la Orden Militar del Hospital, el de origen francés Frey Hugo de Follarquer, encargándole su población a Pedro de Balaguer y otros en 1234.
Para mis amables lectores, documento más exacto y concreto sobre la legua (lecua en latín), según el Diccionario de la lengua española editado por su Academia, 7ª edición, impresa en la Imprenta Real en 1832, se deduce que la legua es la medida de tierra cuya magnitud varia entre las naciones y la legua española, según la Real Orden, redactada por las Cortes de España de 1801, consta de 20.000 pasos, y de esta clase de leguas entran 20 metros el grado, relacionadas con las siguientes medidas: 1 pie, 12 pulgadas; 1 pulgada, 12 líneas; 1 línea, poco más o menos, 1 centímetro, o sea, 10 milímetros.
Por el Consejo Valenciano, firmado el 12 de mayo de 1556, declara oficialmente que la legua tiene 4 millas; 1 milla, 1.000 pasos geométricos; el paso, 5 pies; el pie, 5 manos; la mano, 4 dedos; el dedo, 4 granos de cebada bien graneados.
En la actualidad, una legua es de 5.572 metros de longitud, la milla marítima 1/3 de legua, o sea, 1.852 metros, y el nudo marítimo equivale en su medida el equivalente a una milla.
Por doquier hay en sus leguas del mal camino que nos enseñan por cualquier cosa que se intente hacer, pues en su recorrido hay dificultades.
Refrán medieval: Un paso, un camino, se distancia una legua a su destino.
Cálig, de lugar hizo villa el XIII maestre de la Orden de Montesa, como posesión suya, el 11 de enero de 1540, ante acta notarial por Antonio Borrás, fecha que lo fue para Canet lo Roig y La Jana, al presente (1540) tiene 250 cafas (casas).
El antes descrito Diccionario de la lengua española, impreso en 1832, fue un regalo de Francisco Giménez Guadan a su nieto Mateo de la Figuera Giménez por su buen comportamiento y aplicación al estudio (Mateo fue hermano de mi padre Juan Ramón).
Mateo fue abogado y juez de Vinaroz falleciendo en esta ciudad en 1908, casado con la vinarocense Filomena Meseguer Alsina (sin descendencia), los Meseguer, familia acaudalada vinarocense que llegó a menos económicamente.
Se escribió un verso: ¿De quien es esa casa con tantos balcones? Es de Meseguer que tiene muchos millones.
Su vivienda en Vinaroz, en el Mercado Central, limítrofe izquierda, de la cual hace pocos años era un garaje.

Juan de la Figuera Bertrán

POESIA
LAGRIMAS DE FUEGO
Con la vela medio encendida
que un día se estaba apagando,
con este sufrimiento y, sin más,
a oscuras me estoy quedando.
Y, con esta amarga oscuridad,
a tientas estoy andando,
y me caí sin más remedio,
causándome mucho daño.
En la desafortunada caída
me precipité sobre un rosal,
y cuantas espinas habían en él
en mis carnes se vinieron a clavar.
Me causaron tanto dolor
y me hacen tanto mal
que pido a Dios, Nuestro Señor,
para mi y para El un poco de piedad.
Era una noche desvelada,
heridos mis sentimientos,
recordando tiempos atrás,
con angustia y lamento,
llevándote de la manita,
tan simpático y cariñoso,
es imposible olvidar
aquel chiquito revoltoso.
Pensando en todo esto,
de mis ojos lágrimas cayeron
que por mi rostro resbalan,
lágrimas que parecen de fuego,
y por donde pasan ellas
a mi me están quemando
y, llegando a mi boca,
yo me las estoy tragando.
Qué lágrimas más amargas,
saladas como agua del mar,
como olas de la marea,
causando estragos del mal.
Como huracán de vientos
o tormenta del gran temporal,
y arrebatando mi corazón
con un dolor sin igual.
Quisiera dormir un poco
y, que al yo despertar,
haber cambiado este sueño
con más amor y felicidad,
y llevaros de la manita,
como aquellos tiempos atrás,
o mejor en mis senos, sin más,
para poderos proteger.
Con las lágrimas,
¡no lo conseguiré jamás!

Remedios Anglés Anglés

FELICITATS NADALENQUES
Oh, santa Nativitat!
Oh, naixement del Senyor!
Vinguéreu, doncs, per l'Amor
a tota la humanitat.
Concediu felicitat
i una molt santa alegria
a tota la companyia
dels nostres bons lectors,
per gaudir dolços amors
totes les hores del dia.
Josep Manuel Borràs i Mercè

OPINIÓ
JA TORNO A TENIR CASA A CÀLIG
Tot bon calijó que ha hagut de sortir fora del poble per moltes i diverses raons, quan arriben les vacances de Nadal, de Setmana Santa, de Pasqua i les de l'estiu, només té el desig de tornar a Càlig per poder descansar, respirar l'aire no contaminat, relaxar-se i parlar amb les antigues amistats i amb tota la gent del poble.
Tot això ho he sentit jo i, per tant, puc parlar d'aquests sentiments i de l'enyorança que sentia d'aquest poble quan, per diverses raons, no podia vindre a passar les vacances a Càlig.
Però, com sóc bona calijona, no he parat fins que al final he aconseguit comprar-me una casa a la part alta del poble (que aquí diuen la pujada( per poder anar sempre quan vulga i, també, per a quan em jubile.
És una gran casa antiga que pertanyia als meus besavis, té 225 m2 i està situada al carrer de Sant Josep, al número 8. És de les més antigues del poble i la gent vella la recorda com la casa dels Sinyorets de Pastor. Els seus orígens, història i avantpassats ja ho explicaré en uns altres escrits, ja que actualment no tinc ni suficient informació ni documentació.
Agraeixo la meua tia Pilarín Bayarri Cuesta que, quan es va assabentar que volia comprar-me una casa antiga a Càlig, de seguida em va telefonar a Barcelona per vendre-me-la juntament amb tota l'herència que allí tenia de llibres, quadres, mobles, eines del camp, tot el que hi ha al celler, vaixelles i un llarg contingut de coses antigues.
No m'importen els diners que m'ha costat ni tampoc els que encara m'hi gastaré, ni els treballs de tota mena que hi hauré de fer personalment durant les vacances. El que compta més per a mi és la il•lusió i el goig que tinc de tornar a poder viure i passar les vacances a Càlig. Perquè un bon calijó mai no perd les arrels del poble en què ha nascut i sempre tornarà a Càlig i amb els calijons, perquè formen part de la seua vida i de la seua terra.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea
DESPRÉS DE 25 ANYS
Després de 25 anys he tornat a passar les vacances de Nadal, de Cap d'Any i de Reis al poble de Càlig, on vaig nàixer ja en fa uns quants.
Per a mi va ser un retorn al passat, i aquells records de quan jo era xiqueta em van tornar a venir a la memòria.
Continuen fent-se les celebracions religioses típiques, com la Missa del Gall a les dotze de la nit del dia 24 de desembre, i la gent que assisteix a aquesta missa tradicional, en sortir-hi, fan el ressopó o la típica xocolatada.
Però, com el poble evoluciona i es modernitza, com ho fan tots els pobles del món, a les entrades i sortides dels carrers principals que comuniquen amb els pobles del voltant, hi han posat uns estels de llums de colors, propis de les festes nadalenques.
Aquests dies no va fer gaire fred, encara que era desembre, i durant el dia el temps era més bé de primavera, el cel sempre de color blau i sense núvols, llevat de dos dies que va ploure dia i nit sense parar.
El Nadal i la Nit de Cap d'Any els vaig passar en companyia d'unes famílies calijones que em van tractar, cuidar i alimentar molt bé. Des d'aquesta revista els agraeixo molt tot el que van fer per mi, ja que van fer possible que els primers nadals a Càlig des de la mort de la meua mare no els passés sola ni tampoc em sentís trista.
Ara, la Nit de Cap d'Any, els calijons la passen de diferents maneres i en diferents llocs, però el que no sol faltar mai és l'alegria, la gresca i el bon sopar, siga a casa o al restaurant, on no falten mai els dotze grans de raïm. Molts hotels i restaurants tenen orquestra i comencen l'any nou amb el ball que dura fins ben entrada la matinada.
També va ser emocionant l'arribada dels Reis Mags a la plaça Nova, on hi ha la casa de la vila, encara que aqueixa nit hi havia molta boira. Ses Majestats van fer l'entrada per la Raval, acompanyats per la banda de música de Càlig, i a la casa de la vila van repartir joguines i regals a tots els xiquets i xiquetes calijons.
Aquestes tres setmanes de vacances que vaig passar a Càlig foren de descans i per recuperar forces de tota mena, i així tornar a Barcelona convertida en una calijona de cor i de sentiments.
Prego Déu i la Mare de Déu del Socors que em donen salut i treball perquè aquestes vacances de Nadal, de Cap d'Any i de Reis a Càlig es puguen repetir durant molts més anys.
Sempre seguiré venint aquí fins a la meua jubilació i, d'aquesta manera, podré passar feliç i contenta les vacances de Nadal.
Des d'aquesta revista desitjo a tots els calijons i calijones que hagen passat un bon Nadal i que s'acomplisquen les seues il•lusions.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea

BOTÀNICA
ELS ARBRES DEL SOCORS (i VII)
11. LA PALMERA DATILERA (Phoenic87 dactylifera, L.)
Introducció a les Arecàcies o Palmes: la palmera datilera
La palmera datilera pertany a la família de les Arecàcies o Palmàcies, un grup natural i homogeni de plantes molt antigues88 i un dels més rics dins de la classe de les monocotiledònies. Aquesta gran família comprèn uns 120 gèneres amb un total de 2.800 espècies que habiten el clima tropical i, secundàriament, el subtropical. A Europa hi ha una sola espècie autòctona de palmera: el margalló o palmito89 (Chamaerops humilis, L.). Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre país han estat introduïdes per l'home90.
El gènere Phoenic conté una dotzena d'espècies. El seu hàbitat general és el clima sec i molt càlid. En general, prefereixen els sòls rics en aigua però ben drenats. Als tròpics, però, les palmeres ocupen pràcticament tots els biotops91: des de les selves plujoses fins al desert, i des dels manglars de ribamar fins a les altes muntanyes.
La palmera datilera (Phoenic datylifera, L.) és originària del nord d'Àfrica i s'estén des del desert del Sàhara fins a Aràbia. Al nostre país es troba amplament distribuïda, sobretot a les comarques meridionals, on arriba a formar extensos palmerars, com és ara a Elx, Oriola i Alacant. A la resta del País es troba sobretot a les comarques litorals, on és cultiva com a arbre ornamental i és també freqüent prop de les masies.
Generalitats
Les palmeres són vegetals de port arbori però amb una organització completament diferent de la dels altres arbres. El port de les palmeres és molt característic: consta d'un tronc més o menys alt sense ramificar que no posseeix creixement secundari en gruix i està coronat, al capdamunt, per una corona densa de fulles grans, pinnades o palmades.
L'interès antropocèntric de la família de les palmeres és notable, les quals tenen un valor econòmic importantíssim als països d'origen, ja que des d'antic han proporcionat a l'home tota mena de productes, des d'aliments92, com ara dàtils93 de la palmera datilera o els cocos del cocoter (Cocos nucifera), fins a materials de construcció (els trons d'algunes espècies de palmeres han estat emprats com a bigues) i fibres tèxtils, com la ràfia (fent tires de les fulles joves de la Raphia). També s'usen per a l'obtenció d'oli, alcohols i licors94.
La importància cultural de la palmera ve de molt antic. Així, els egipcis la consideraven un símbol de la fertilitat i també la usaven en arquitectura, per a decorar els capitells amb la seua forma a temples i palaus. Per als jueus era un arbre beneït i l'empraven com a símbol d'alegria i de triomf.
Per a la cultura àrab, la palmera és l'arbre de la vida, i és també l'arbre que més voltes apareix citat a l'Alcorà, el qual sempre s'associa a situacions de benestar o com a recordatori del seu valor: «Fes honor a la palmera datilera, que és la teua mare», diu Mahoma.
La cultura cristiana ha adaptat en part aquesta simbologia religiosa. Així, actualment, encara es manté la tradició de dur les palmes a l'església per a beneir el Diumenge de Rams, en què es recorda l'escena evangèlica de l'arribada de Jesús a Jerusalem. També aquestes palmes tretes el Diumenge de Rams són exposades als balcons de les cases per a santificar-les i per a previndre els mals, mentre que les dipositades a l'església són cremades i amb la cendra es fa una marca als fidels el primer dia de la Quaresma, el dimecres de cendra.
I en la imagineria religiosa també s'usa la palma com a motiu per a acompanyar la representació de sants, màrtirs i àngels. Així, a santa Clara se la representa amb una palma que rep de sant Francesc d'Asís, com a testimoniatge de santedat. També es representen amb palmes sants i santes cristians com Sixt, Quirze, Damià, Quitèria, Rita, Sebastià, etc. I, fins i tot, a Maria, la mare del Déu cristià, li és atorgada una palma per un àngel vingut del cel en una de les representacions religioses més antigues i belles que es conserven: el Misteri d'Elx, al Baix Vinalopó.
La importància cultural de la palmera a les nostres terres també es reflecteix en alguns topònims de casa nostra que li fan referència, com ara Palma de Mallorca, el Desert de les Palmes (Plana Alta) o el Palmar (Horta).
Descripció botànica de l'espècie
La palmera datilera o de dàtils (Phoenic dactylifera, L.) és un arbre alt i esvelt, de tronc prim i gràcil, que pot arribar fins als 30 metres d'alçària. Les fulles, pinnades, fan 3 o 4 metres de llargària i són d'un verd lleugerament grisenc. La gemma apical, protegida per les fulles joves, s'eixampla fins a arribar a un diàmetre determinat a partir del qual la tija ja no creix més en amplada i comença a estirar-se. Les fulles es formen simultàniament a l'extrem de la tija i tenen la base embeinadora; de joves són rígides i erectes i, quan moren, es desprenen i deixen la base sobre el tronc.
Les flors són molt petites i es presenten en gran nombre formant inflorescències espiciformes, envoltades per unes bràctees grans i vistoses (espates) quan són joves, i que més tard es transformen en infructescències (els dàtils).
Són plantes dioiques, és a dir, que els sexes estan separats en diferents individus. La pol•linització és anemòfila. Les palmeres femenines (productores de dàtils) necessiten tenir a prop alguna palmera masculina o bé recórrer a la pol•linització artificial95.
Els fruits són els dàtils, drupes amb el teixit de reserva oliós i molt ric en sucres i en substàncies proteíniques.
Aquesta palmera cal diferenciar-la de la palmera de Canàries (Phoenic canariensis), de procedència africana, però que també és freqüent a les nostres terres, ja que es planta com a arbre ornamental a parcs i jardins. La palmera de Canàries és més baixa i robusta que la datilera i amb moltes més fulles (fins a 200( d'un color verd intens, un poc més grans i molt arquejades. Els seus dàtils no són apreciats.
Localització i importància de l'espècie dins l'àrea d'estudi
L'ermita del Socors atresora dues magnífiques palmeres datileres que potser tinguen els 70 o els 80 anys d'edat. L'una està situada davant mateix de l'escalinata d'accés a l'ermita, en un angle que forma el camí del Mig amb la replaça. L'altra està situada dins de l'espai que hem anomenat racó del Socors, al costat d'un bell exemplar d'arbre de l'amor, en el límit del racó amb el camí de la Mina. Es tracta de dos bells exemplars de palmeres datileres que li posen una nota exòtica a aquest espai romàntic del Socors.
Joan Baptista Campos i Cruanyes

APÈNDIX
87. Phoenic, nom del gènere, prové de 'phoenic', nom grec d'aquesta palmera, ja emprat a la Grècia clàssica, potser perquè hom creia que aquesta espècie provenia de Fenícia (Phoenicia).
88. Es coneixen fòssils de palmeres des del Cretaci, període durant el qual es trobaven molt esteses cap al nord; i a Europa arribaven fins al nord d'Alemanya.
89. A la Plana Alta, hom creu que el topònim Desert de les Palmes és una conseqüència de l'abundància de palmitos o margallons en aquella zona.
90. De fet al nostre País són molt corrents com a ornamentals, a més dels Phoenix, Washingtonia filifera i Washingtonia robusta, de grans fulles palmades; i Trachycarpus fortunei, asiàtic, que sembla un gran margalló amb els segments foliars amples, molt rígids i coberts de fibres.
91. Biotop és l'espai ocupat per una determinada comunitat d'organismes vius que es condicionen mútuament i que ocupen un territori definit.
92. A les zones més desertitzades dels països nord-africans, el dàtil és, juntament amb la llet de cabra, la principal base alimentària.
93. Es comercialitzen dos tipus de dàtils: els secs, més rics en sucre, es conserven més temps i són els preferits pels països àrabs; els dàtils tous, que necessiten conservants, els consumeixen els europeus i els americans.
94. Del coco de les Seychelles (Lodoicea maldivica) es fa un licor exquisit, molt apreciat en aquestes illes de l'Índic. Aquesta espècie de palmera atresora un rècord Guiness, ja que fa les llavors més grosses del regne vegetal.
95. Els sumeris, 2500 anys aC, van ser els primers a emprar el mecanisme de la pol•linització artificial de les palmeres, que consisteix a espolsar inflorescències de les palmeres mascles sobre les femelles.

NOTÍCIES
CONCERT DE L'AGRUPACIÓ MUSICAL VILA DE CÀLIG A LA FESTA DE SANTA CECÍLIA
Amb motiu de la celebració de la festivitat de Santa Cecília, patrona dels músics, l'Agrupació Musical Vila de Càlig va fer un concert a l'església parroquial el dissabte dia 21 de novembre, al qual van assistir, a més de les autoritats locals i del diputat provincial Salvador Oliver Foix (al qual li va ser imposada la insígnia de l'Agrupació), un públic nombrós que ocupava quasi bé la totalitat dels bancs de l'església.
Seguint el programa confeccionat per a aquest acte, l'Agrupació va recórrer els carrers de la població per cercar els músics entrants, als quals, una vegada arribats a l'església i després d'acabada la missa, el director de l'Agrupació, José Rafael Ávila Farriol, i el president, José Llorens Pedra, els van fer lliurament de la insígnia de l'entitat i del carnet que els acredita com a músics federats. Els nous músics són aquests:
Lidia Anglés Castillo, clarinet
Xavier Bel Mesegué, trompeta
Carlos Bueno Betí, saxòfon
Gema Carrillo Anglés, clarinet
Tica Cuartero Pomada, clarinet
Javier Lacruz Omedes, clarinet
Javier Llopis Sales, trombó
Juan Bautista Borrás Vericat, baix
Héctor Ríos Vericat, clarinet
Adrián Sancho Borrás, trompa
Lorenzo Vives Borrás, clarinet
Rosana Vives Borrás, percussió
Un cop acabada aquesta part de l'acte, l'Agrupació Musical Vila de Càlig va començar el concert amb la interpretació de diverses peces que van ser molt aplaudides pel públic. A continuació, els músics van iniciar la cercavila fins a la seu de l'Agrupació, situada al carrer del Rei En Jaume I.
A.Q.A.
L'AJUNTAMENT HA PLANTAT PLANTES ARBUSTIVES AL PARATGE DEL SOCORS
Durant la segona quinzena del mes de desembre han estat plantats diverses classes d'arbustos a la vora de la sèquia del Socors, des dels lavabos fins al pont nou. Les espècies triades per ornar aquesta part del paratge han sigut heures -que serviran per cobrir les parets de la sèquia- baladres, ginebres i altres arbustos. Tot plegat, la distribució que s'ha fet ha valgut per a delimitar la llenca de terra en quatre sectors arbustius diferenciats.
Unes altres actuacions, pel que fa aquest paratge, han estat, per una banda, el quasi acabament de la construcció dels lavabos, que està previst que vagen folrats amb pedra de fer marge, els quals estan distribuïts en una sala per a homes, una altra per a dones i una sala de dutxes, i, per una altra banda, la proposta del projecte per a la construcció d'uns deu paellers a la feixa primera, vora el pati dels pous, els quals aniran coberts i les pilastras de sosteniment es revestiran de pedra.
Finalment, cal afegir que l'Ajuntament de Càlig ha demanat del PRODER una ajuda de vint milions de pessetes per a aquestes obres de millora del paratge esmentades més amunt i per a iniciar un nou projecte, dins del qual entrarà la col•locació de 20 punts de llum, des de l'ermita fins al cementeri, la destinació del paratge a zona d'acampada i la creació d'un lloc de treball temporal, sobretot de cara a l'estiu, de vigilant del paratge.
A.Q.A.
LES OBRES DE L'INTERIOR DE LA CASA DE CULTURA AVANCEN A BON RITME
Les obres d'acabament de la 4ª fase i 4ª fase bis que corresponen a la construcció de la casa de cultura -les quals han estat subvencionades pel PRODER de la Unió Europea amb catorze milions de pessetes, pels Plans Provincials de la Diputació de Castelló amb nou milions de pessetes i per l'Ajuntament de Càlig amb vuit milions de pessetes- han fet possible la delimitació de l'espai interior de l'edifici. Així, doncs, pel que fa al primer pis, que té la porta a l'avinguda de la Constitució, s'ha dut a cap la distribució, amb mampares, de les diverses sales destinades a associacions culturals, s'han acabat de fer els lavabos, ha quedat enllestida la frontera, s'ha col•locat el terra i el solràs i s'ha condicionat el minicinema.
Pel que fa a la sala gran o planta baixa, que dóna al carrer en projecte, hi ha en curs un contenciós administratiu amb la constructora que, un cop resolt, afavorirà el seguiment de les obres de construcció.
Per a la fase 5ª, prevista per a l'any 1999, el PRODER ja ha destinat set milions de pessetes que, juntament amb la resta de subvencions, servirà per fer els acabats de les fronteres, col•locar els vitralls i finalitzar les obres de la sala gran.
A.Q.A.

DEU ANYS D'EXPOSICIÓ PÚBLICA DEL BETLEM
Des de fa alguns anys, quan arriben les festes de Nadal, J. Manuel Borràs Monroig obri les portes al públic perquè la gent que vulga puga visitar el betlem que, durant bastants mesos, ha anat pensant, dissenyant i confeccionant. Per a l'edició d'aquest any, l'horari de visites ha estat establit des del 25 de desembre fins al 31 de gener, els dies no laborables, i el lloc triat, des de fa en enguany quatre anys, la seu de la desapareguda Cambra Agrària Local, edifici públic situat al carrer de la Mare de Déu del Socors.
El betlem que es pot veure, en la desena edició d'exposició al públic, el conformen nou diorames, realitzats per J. Manuel Borràs, i un betlem obert, obra de German Machí Castells, soci del Grup Pessebrista de Camp-redó.
Tots els diorames exposats són nous -tret d'un, el de L'adoració dels pastors, on hi ha reproduït el pou del desaparegut palau dels senyors de Vallterra.
Els materials utilitzats per a la confecció dels elements que configuren els diorames són, bàsicament, l'escaiola i el suro blanc. Això no obstant, també hi ha la tria d'altres materials que, decorats convenientment, aprofiten per a afegir petits detalls com són didals per a fer cossiets, roba per a cortines, fil d'aram, fusta, plantes i flors de plàstic... Amb tot i entre d'altres, algunes de les característiques bàsiques d'aquests diorames són la perspectiva i la il•luminació de les escenes exposades.
Malgrat que les figures emprades són de fang, al diorama titulat L'anunciació dels pastors s'han utilitzat figures de resina, fetes per Montserrat Ribes, de Castellar del Vallès, d'on destaca el detall que l'infant Jesús el bressa sant Josep.
Per acabar, cal dir que algunes de les escenes del betlem de J. Manuel d'edicions anteriors -Buscant posada, ambientada al carrer del Pont, La família que fa el betlem...- van ser exposades els dies 12 i 13 de desembre d'enguany a Brasschaat Schoten, districte d'Anvers (Bèlgica), població on va anar l'Associació Betlemista del Baix Maestrat convidada pel Comitè de Festes de Nadal d'aquella ciutat. En representació de l'associació hi van anar a exposar pessebres quatre membres, entre els quals hi havia J. Manuel Borràs. Cal afegir que d'aquest viatge s'ha fet una exposició fotogràfica a l'entrada del local on hi ha instal•lat el betlem de J. Manuel.
A.Q.A.
NOTÍCIES BREUS
Patrimoni pagarà íntegrament la restauració de la Torre
Segons les declaracions de María Isabel Ramos, portaveu a Càlig del Partit Popular, el cost de la restauració de la Torre anirà a càrrec, íntegrament, de la Direcció General de Patrimoni Cultural, de la Generalitat Valenciana.
Tenint sempre en compte les paraules de la portaveu popular, el pressupost gira a l'entorn dels setze milions de pessetes. Segons la informació que María Isabel Ramos va rebre de la directora general de Patrimoni, Carmen Pérez, les obres podrien començar aquesta primavera, ja que a hores d'ara l'arquitecte està ja acabant el projecte i que un cop enllestit aquest només restarà l'aprovació, la subhasta i l'adjudicació. Tràmits aquests que, evidentment i segons paraules de membres del col•lectiu que coordina la Plataforma d'Entitats per la Restauració de la Torre, faran que la desitjada restauració continue sent l'objectiu d'una lluita permanent fins que aquesta s'esdevinga una realitat.
Al polígon industrial el Collet, de Benicarló, hi ha plantada una olivera calijona
Una olivera, que estava arrelada a la partida del Covilar, de Càlig, es troba avui trasplantada al polígon industrial de Benicarló, recentment inaugurat.
Dos dies abans de la inauguració, de vesprada, els esforços de diversos efectius, entre els quals hi havia una grua, no van poder arrancar l'olivera del lloc que, segurament, havia estat la seua ubicació durant tota la vida.
Quan es va fer de nit, l'olivera encara seguia imponent al seu lloc. Finalment, a l'endemà, la van arrancar sense plànyer esforços i ara forma part del polígon industrial el Collet, de Benicarló.
La Diputació subvenciona l'Agrupació Musical Vila de Càlig
Segons l'acord a què es va arribar en la sessió plenària de la Diputació de Castelló el dia 27 d'octubre, l'Agrupació Musical Vila de Càlig rebrà una subvenció de la Diputació de Castelló emmarcada dins de la convocatòria Campanya Escola d'Educadors 1998. L'Agrupació ha estat subvencionada amb 200.000 pessetes que es destinaran a l'escola d'educadors i unes altres 200.000 pessetes més per a l'adquisició d'instruments.
Berlanga va rodar a Càlig escenes de la seua darrera pel•lícula
Càlig va ser l'escenari, en concret el camp d'esports municipal, on Berlanga va rodar unes seqüències de la pel•lícula De París a Tomboctú. L'esplanada que es fa servir per a aparcar els cotxes, situada a la porta d'entrada del camp de futbol, i el camp de futbol es van omplir de persones que actuaven d'extres, a més de l'equip de producció, del material necessari per rodar les escenes... tot un preparament sense precedents al nostre poble que, per segona vegada, deixa un trosset del seu patrimoni a les mans dels artistes del setè art (recordem que el cementeri es va utilitzar fa algun temps per rodar Gràcies per la propina).
L'AC Crema Catalana prepara les II Jornades Culturals
L'Associació Cultural Crema Catalana està preparant les jornades culturals que començaran al mes de març. Entre els actes que hi ha programats, destaquen, com sempre, les conferències: una serà sobre el fenomen d'El Niño i unes altres parlaran de la nova configuració del Consell Valencià de Cultura i de la restauració de les pintures de l'ermita del Socors. També s'organitzaran eixides per les nostres terres i es continuarà demanant la restauració de la Torre.
Aquestes jornades les prepara la Junta Directiva de l'associació en les reunions que fa tots els dissabtes a la vesprada. Aquestes jornades seran les segones que aquesta associació durà a terme en la seua curta vida com a entitat cultural. Recordem, doncs, que és l'associació més jove de Càlig.
La temporada de la parança ha arribat al final
El diumenge, 15 de novembre, va finalitzar la temporada d'aquest any de la parança per a la caça del tord. Els últims dies es va parlar d'una possible pròrroga del temps de caça, però aquesta circumstància no es va arribar a donar i els paranyers van haver de tancar la paradeta, desplegar les teles, guardar els estris i tornar a la rutina d'abans del dia 12 d'octubre.
Enguany, tot i que durant les dues primeres setmanes semblava que es capturarien més tords que en temporades anteriors, el fet cert és que, un cop acabada la temporada, els resultats han sigut, si fa no fa, els mateixos que els de l'any passat.
La crisi del sector porquí també afecta Càlig
Es ben sabuda la crisi que darrerament està afectant de ple el sector del porquí, i molt especialment el de la nostra comarca, ja que és la zona amb més granges de porcs de tot el País Valencià.
Càlig té quatre granges de porcs dins del terme i, a més a més, hi ha dos calijons que tenen dues granges més, tot i que aquestes estan situades l'una al terme de Cervera i l'altra al de Benicarló; de tota manera, queda clar que hi ha sis famílies que depenen d'aquest sector, i és per això que la crisi els preocupa i molt, cosa per la qual porten a terme diverses reivindicacions i queixes amb la resta de companys del sector.
Beatriu Miró va aconseguir el segon premi de redacció
Beatriu Miró Sanz, que fa el 5è curs de Primària a l'escola Felicinda Collell, de Càlig, va aconseguir el segon lloc al concurs de redacció que organitza anualment la Caixa Rural Credicoop.
El dissabte, dia 19 de desembre, va anar a replegar el premi a Castelló de la Plana, acompanyada del seu mestre, José Antolí, dels seus pares i d'un membre de la sucursal que aquesta entitat bancària té a Càlig.
Les monges van patir una estafa de 50.000 pessetes
Les monges del convent de la Santíssima Trinitat van patir al mes de desembre un estafa per part d'uns individus que es van fer passar per treballadors del Servei de Manteniment de Repsol Butano. L'estafa va costar al convent 50.000 pessetes, però el cinisme dels estafadors va anar més enllà, ja que en un principi aquests demanaven a la congregació trinitària la quantitat de 75.000 pessetes, però la van rebaixar a 50.000 pessetes per fer un acte de caritat, perquè es tractava, segons van dir els estafadors, d'una congregació religiosa sense ànim de lucre.
Daniel Gil, que feia poc havia complit els cent anys, va deixar la vida
Daniel Gil Fontanet va morir a mitjan mes de desembre, després d'haver estat homenatjat recentment, concretament al mes de setembre, per l'Ajuntament, pel fet d'haver arribat a l'edat de 100 anys i ser l'home més vell del poble.
Daniel Gil va nàixer el dia 16 de setembre de 1898, any en què Espanya va perdre l'illa de Cuba i la resta dels territoris del seu imperi.
El vent va provocar maleses a Càlig
El fort vent que va començar la vesprada del dia 20 de desembre i que va arribar a enregistrar a l'Institut Meteorològic de Roquetes la xifra de 118 km/hora, va produir importants danys i destrosses materials a Càlig, ja que una dotzena d'arbres dels jardins públics van ser arrancats, diverses parets i tanques publicitàries van patir desperfectes greus i, sobretot, el camp va ser un dels sectors més malmès per les ràfegues del vent que va provocar nombroses destrosses, especialment pel que fa al sector citrícola i oliverer, ja que moltes oliveres van ser arrancades de soca-rel i també va esgallar garrofers, les branques dels quals anaven soltes a l'endemà pels camins del terme.
Dins el poble, els més afectats del fort vent de mestral van ser els fumerals i, també, la sitja d'una fàbrica de mobles que va ser arrancada per culpa de les fortes ràfegues del vent.
El Partit Popular tindrà enllestida la llista per a les eleccions locals a començament d'any
El Partit Popular de Càlig, segons va declarar l'actual portaveu del PP al consistori municipal i presidenta del PP local, María Isabel Ramos, tindrà enllestida a primers d'any l'executiva del partit que elegirà els candidats de cara a les properes eleccions municipals de l'any 1999. Recordem que aquest partit està en ple procés de renovació interna, després d'una legislatura amb fortes discrepàncies entre el partit i el qui va ser representant d'aquest a l'Ajuntament.
Caçadors benicarlandos van abatre coloms mentre se celebrava un campionat columbòfil
El Club de Columbicultura, que celebrava al poble el campionat classificador per al comarcal, va patir el dia 19 de desembre una forta desil•lusió, ja que en plena competició alguns dels coloms que perseguien la coloma van ser abatuts al terme de Peníscola per dos caçadors de Benicarló. En un principi, van trobar morts vuit coloms i la coloma (que la tenia un dels caçadors), a més d'onze desapareguts i quatre de ferits. Tanmateix, aquestes xifres de coloms morts, malauradament, es van incrementar ja que molts dels desapareguts ha estat donats per abatuts pels caçadors.
Aquest assumpte està sent investigat ara per Seprona i en mans dels tribunals.
Cal dir que, d'aquests coloms morts o desapareguts, n'hi ha que estan valorats amb més de mig milió de pessetes, i això vol dir una pèrdua econòmica important per als seus propietaris.
Incendi en una casa del carrer dels Magistrals
Un greu incendi va tindre lloc el dia de Nadal en una casa situada a la part alta del poble, entre el carrer de Sant Antoni i el dels Magistrals. L'incendi es va originar en una de les habitacions de la casa per causes desconegudes i va provocar un fum espès que va impedir la intervenció dels veïns per sufocar-lo. Els bombers del parc comarcal situat a Benicarló van pujar i van apagar el foc.
L'Agrupació Musical Vila de Càlig viatjarà a l'Aragó
L'Agrupació Musical Vila de Càlig va informar els socis sobre el viatge que tindrà lloc els dies 6 i 7 de març de 1999, amb motiu de la celebració del V Certamen Internacional de Bandes de Música, per terres de l'Aragó, on visitaran, de passada, diverses ciutats com són Osca, Saragossa, Sabiñánigo i Canfranc.
A aquest certamen s'espera que hi vagen unes 150 bandes amb un total de 15.000 músics.
S.A.Q.
EL POBLE VA ACOMIADAR L'EXALCALDE DE CÀLIG AGUSTÍ MERCÈ
El dia 20 de desembre d'enguany, diumenge, Càlig va acomiadar l'exalcalde Agustí Mercè Castellanos, que havia guanyat les primeres eleccions municipals democràtiques com a representant del Partit Socialista del País Valencià-PSOE l'any 1979 (57% dels vots) i fou alcalde durant 12 anys, fins al 1991, període que correspon a tres legislatures (1983: 65% dels vots; i 1987: 58,6%).
La seua sentida mort esdevingué després d'una llarga malaltia que l'havia deixat al llit greument incapacitat. Al sepeli va acudir bona part de la població calijona, que omplí l'església de gom a gom i també una part important del carrer Major. També hi van assistir alguns càrrecs polítics comarcals en representació del PSPV-PSOE, com són Avel•lí Roca i Olga Mulet, entre d'altres. El taüt, cobert amb una bandera socialista, fou transportat als muscles de companys de partit fins al cementeri, on fou soterrat amb profunda emoció.
Hom va recordar la valuosa contribució d'Agustí al progrés i desenvolupament de Càlig al front de la corporació municipal, des de la qual exercí una pressió continuada sobre les administracions provincial i autonòmica per tal d'obtenir substancials millores per al poble (enquitranament de les carreteres de Sant Jordi i Peníscola, camins rurals, perforació del pou de les Crevetes per millorar la qualitat de l'aigua potable, construcció del poliesportiu municipal, impuls a la urbanització dels carrers del poble, construcció del nou edifici consistorial, etcètera). Es va recordar també la fermesa en les seues conviccions socialistes en tot moment, l'honestedat dels seus principis ideològics, una trajectòria personal i política coherents, així com un esperit tolerant i respectuós envers tothom que contribuí a evitar enfrontaments i divisions entre els calijons, tot això facilità la consolidació de l'esperit democràtic i progressista que caracteritza Càlig.
L'any 1991 deixà voluntàriament l'alcaldia i fou reemplaçat per l'actual alcalde, també socialista, Manuel Anglès.
V.P.C.
SESSIONS PLENÀRIES
SESSIÓ ORDINÀRIA
5 d'octubre de 1998
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 9/98, per un import d'1.598.500 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Víctor M. Anglés Bayarri, per a l'enderrocament de la coberta i la construcció posterior d'aquesta a l'immoble que hi ha al c. Santa Creu, 6. Exp. 84/98.
A Rosa Gil Borrás i Genaro Galán Castell, per a rehabilitació d'habitatge a l'immoble que hi ha al c. la Raval, 10. Exp. 92/98.
4. S'aprova augmentar en un 2% les tarifes de les ordenances fiscals que corresponen als impostos de béns immobles de naturalesa urbana, impost de circulació de vehicles, impost d'activitats econòmiques, taxes de cementeri, fems, establir en la quantitat de 2.500 pessetes anuals la tarifa per la taxa de clavegueram i augmentar la tarifa de la taxa de cementeri en un 10%, al mateix temps acordar la imposició de les ordenances que regulen les taxes per l'entrada de vehicles a través de les voreres, de conservació de camins i vies rurals, de proveïment d'aigua, d'utilització del poliesportiu, d'utilització privativa del domini públic amb elements constructius, d'utilització privativa del domini públic amb guies, pals i aïlladors... d'utilització privativa del domini públic amb elements constructius tancats, terrasses, miradors..., de recollida i destrucció d'animals morts i d'expedició de documents administratius.
5. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili, que correspon al segon trimestre de 1998.
6. S'aprova la modificació puntual núm. 1/98 de les Normes Subsidiàries de Planejament vigents, i també el Projecte d'Estudi d'Impacte Ambiental que s'ha redactat.
7. S'aprova l'estudi elaborat justificatiu dels costos d'explotació i manteniment de les instal•lacions públiques d'evacuació, tractament i depuració de les aigües residuals d'aquest municipi.
8. S'acorda requerir a Construcciones J. Borrás, SL, contractista adjudicatari de les obres de «Casa de Cultura, 3ª fase» i «Casa de Cultura, 3ª fase bis», perquè en el termini de 15 dies comence les obres de reparació dels defectes d'execució indicats per l'arquitecte director de les obres.
9. S'acorda sol•licitar de la Diputació de Castelló la inclusió en el Pla d'Ajudes per a Instal•lacions d'Equipament en Oficines Municipals.
10. Diverses preguntes sobre el funcionament dels semàfors.

SESSIÓ ORDINÀRIA
2 de novembre de 1998
1. S'aprova, per unanimitat, l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 10/98, núm. 53 a 64, per un import de 2.471.444 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Henri Rene Batin, per a l'enderrocament de la coberta i el forjat a l'immoble que hi ha al c. Major, 20. Exp. 102/98.
A Mª Carmen Zaragozá Redó, per a l'enderrocament de forjats a l'immoble que hi ha al c. la Parra, 39. Exp. 96/98.
A José Pomada Bayarri, per a fer reparacions a la terrassa de l'immoble que hi ha al c. Benicarló, 12. Exp. 74/98.
A José Borrás Fenollosa, per a l'execució d'una planta baixa i dos habitatges a l'immoble que hi ha al c. Sant Josep, 35. Exp. 99/98.
4. S'acorda proposar com a festes locals per a l'any 1999 els dies 12 d'abril, festa de Sant Vicent, i 6 de setembre, festivitat de la Mare de Déu del Socors.
5. S'informa, favorablement, de la llicència d'activitat de trasllat i correcció mediambiental de l'almàssera, instada per la Cooperativa Agrícola la Unió.
6. S'aprova la certificació núm. 2 de l'obra «Casa de Cultura, 4ª fase bis», per un import de 2.825.542 pessetes.
7. S'acorda, per unanimitat, iniciar els expedients de resolució dels contractes que hi ha amb Construcciones J. Borrás, SL, per a l'execució de les obres de «Casa de Cultura, 3ª fase, i Casa de Cultura, 3ª fase bis».
8. Diverses preguntes sobre jardins públics.
SESSIÓ ORDINÀRIA
14 de desembre de 1998
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Alvaro Anglés Taus, per a la construcció d'un magatzem a l'immoble que hi ha al c. la Baixada a Santa Bàrbara, 38. Exp. 107/98.
3. S'acorda, per unanimitat, prorrogar el contracte que hi ha per a la prestació del servei municipal d'aigües potables, pel mateix període i amb les condicions idèntiques que les que hi ha actualment.
4. Queden assabentats de la subvenció concedida pel PRODER, per un import de 2.000.000 de pessetes.
Queden assabentats de la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia sobre els drets de pasturatge.
5. S'acorda, per unanimitat, resoldre els contractes que hi ha amb Construcciones J. Borrás, SL, per a l'execució de les obres de «Casa de Cultura, 3ª fase, i Casa de Cultura, 3ª fase bis».
6. S'acorda sol•licitar una ajuda de la Conselleria d'Ocupació, dins del Pla d'Actuacions per a la Millora de l'Ocupació Rural (PAMER VI), per a la realització de les tasques de neteja i condicionament de llits de riu.
7. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua que correspon tercer trimestre de 1998.
8. S'acorda sol•licitar de la Diputació de Castelló, de la Conselleria d'Agricultura i del Ministeri d'Agricultura que establisquen una línia d'ajudes per al sector porquí.
S'acorda sol•licitar de la Diputació de Castelló que es reduïsquen en un 50% les tarifes establides a la taxa per la gestió tributària i recaptació, i que a partir de l'any 2000 aquest servei siga totalment gratuït.
S'acorda adherir-se a les expressions de reconeixement i homenatge a la Constitució, amb motiu del vintè aniversari.
9. Diverses preguntes sobre la il•luminació de les redones i els expedients sancionadors.

_________________________________________________________

AJUNTAMENT DE CÀLIG
AVÍS
Es fa saber a tota la població:
Que a partir del proper dia 1 de febrer de 1999, el servei de recollida de deixalles es farà els diumenges i els dies festius en comptes dels dissabtes i les vespres de festa.
L'alcalde
ESPORTS
CAMPIONAT DE FUTBOL 1998/99
La trajectòria del primer equip de l'entitat que representa la nostra vila, el Càlig CF, es pot definir com a molt desigual -amb daltabaixos- durant aquesta primera part de la lliga. Aquest fet ha estat marcat per algunes derrotes contra equips relativament assequibles per a l'equip dirigit per Juanjo Martorell. Així, les clares derrotes a la Vall d'Alba i a la Ribera de Cabanes i els empats a Tírig i a Atzeneta del Maestrat (primer classificat aleshores) han estat resultats significatius, ja que s'han deixat de sumar punts importants. Esperem que aquests punts no hagen de ser recordats al final del campionat. Açò voldrà dir que l'esforç de tota la temporada haurà donat el seu fruit. Però no cal avançar esdeveniments ara, no és el moment. Cal esmentar també els bons resultats aconseguits contra la Jana, la Salzedella, el Peníscola, el Canet lo Roig -al seu camp- el Benassal (segon classificat quan va jugar el partit contra el Càlig) i al camp del Sant Rafel del Maestrat. Aquest últim partit va tancar al primera volta dels partits del primer equip del Càlig CF. Aquest partit jugat contra el Sant Rafel va ser un dels millors de la temporada en què el Càlig, tot i que l'equip contrari es va avançar al marcador, va ser molt superior a l'equip local.
D'altra banda, l'equip juvenil, que es troba a la segona categoria regional juvenil, ha realitzat un pobre començament de temporada: set derrotes, tres empats i tres victòries han estat el balanç dels tretze partits jugats des de mitjan setembre fins a l'acabament de l'any. Ramon Gasulla n'és el preparador i intentarà aconseguir el manteniment del jove equip a la categoria. És el mateix que va ocórrer l'any passat, perquè l'equip va començar amb un mal peu però, al remat, es van aconseguir els punts necessaris per a no baixar de categoria.
També els alevins defenen els colors de la samarreta del Càlig. Aquests, però, ho han fet enfrontant-se a equips de les rodalies de la nostra vila. El seu tècnic és José Víctor Caballer.
Ricard Gumbau i Morera

TAULA DE RESULTATS DEL CÀLIG CF
04 .....04.10.98 ......Càlig 6 - La Jana 0 ........................Gols marcats per Raül, Àngel, Morilla i Òscar Grau (3).
05 .....11.10.98 ......La Vall d'Alba 2 - Càlig 1...............Gol marcat per Miquel.
06 .....18.10.98 ......Càlig 1 - La Salzedella 0.................Gol marcat per Àngel.
07 .....25.10.98 ......Tírig 2 - Càlig 2...............................Gols marcats per Àngel i en pròpia porta.
08 .....01.11.98 ......Càlig 3 - Peníscola 0.......................Gols marcats per Àngel (2, 1 de penal) i Jaime.
09 .....08.11.98 ......Canet lo Roig 0 - Càlig 1.................Gol marcat per Jaime (de penal).
10 .....15.11.98 .......Jornada de descans per al Càlig C.F.
11 .....22.11.98 .......La Ribera de Cabanes 2 - Càlig 1...Gol marcat per Òscar Grau.
12 .....29.11.98 .......Càlig 2 - Morella 0.........................Gols marcats per Morilla i Àngel.
13 .....06.12.98 ......Atzeneta del Maestrat 1 - Càlig 1.....Gol marcat per Andreu.
14 .....13.12.98 ......Càlig 2 - Benassal 0.........................Gols marcats per Òscar Grau (2).
15 .....20.12.98 ......Sant Rafel del Maestrat 1 - Càlig 4...Gols marcats per Andreu, Cólman i Òscar Grau (2).


CLASSIFICACIÓ DEL CÀLIG CF
TEMPORADA 1998/99

...........................J .....G ......E ......P ....Gf ....Gc ..Punts ...Total
Total anterior .....3 ......2 ......0 ......1 ......6 ......5 ........6 .........6
Octubre .............4 ......2 ......1 ......1 ....10 ......4 ........7 .......13
Novembre .........4 ......3 ......0 ......1 ......7 ......2 ........9 .......22
Desembre ..........3 ......2 ......1 ......0 ......7 ......2 ........7 .......29
Total: ...............14 ......9 ......2 ......3 ....30 ....13 ..................29