diumenge, 23 de setembre de 2007

Revista nº 52.- Juliol - Agost - Setembre 2002

SUMARI

Clica l'article que vols llegir.

Editorial
Costumari
Entrevista: "Maria Àngels, reina de les festes patronals 2002", per A.Q.A.
Poesia: "Una persona sencilla y amable", per Remedios Anglés Anglés
Història: "Práxedes Ribes, ermitana del Socors", per A.Q.A.
Opinió: "Les bones qualitats de la dona calijona", per Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
Notícies: "La festa de la Mare de Déu de setembre, per A.Q.A.
Notícies: "El club de colombicultura va fer ball de revetlla, per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "L'Agrupació Musical Vila de Càlig va ser present a molts pobles de la comarca", per Ricard Gumbau i Morera"
Notícies: "El traiguerí Vicent Matamoros guanya el V Concurs de Fotografia Vila de Càlig, per Ricard Gumbau i Morera
Notícies: "La festa al carrer de la Mare de Déu del Socors", per Ricard Gumbau i Morera
Notícies de tercer trimestre de l'any 2002, per Susanna Anglés i Querol
Notícies: "Exposició d'icones al convent de la Santíssima Trinitat", per Susanna Anglès i Querol
Sessions Plenàries de l'Ajuntament
Esports: "Campionat de futbol 2001-02", per Ricard Gumbau i Morera

EDITORIAL

Des d'aquestes línies volem convidar-vos a la col·laboració. Ho direm emprant unes altres paraules. A Càlig tenim la sort de trobar-nos amb gent amb espenta, de tindre persones que programen i llancen projectes engrescadors en què bona part dels calijons, d'una manera o d'una altra, ens hi sentim representats. Aquestes iniciatives es fan, sovint, a través d'associacions culturals (i, alguns cops, de persones a tall individual) que condueixen o desenvolupen activitats que enriqueixen el bagatge cultural de la població i el difonen -encara que no sempre- arreu de la comarca. Podríem esplaiar-nos ara i ací en exemples que estan en la ment de tothom, però no ho farem.

Les lletres d'aquest editorial són per encoratjar-vos perquè aquestes activitats un cop dissenyades o realitzades no romanguen en l'oblit sinó que es difonguen i que resten impreses per a l'avui i per a l'esdevenidor. I això serà més encertat si són les persones impulsores de les diverses activitats les qui en fan l'explicació o el comentari, perquè si, per casualitat, en són unes altres les qui se'n fan ressò segurament alguna cosa que hom pensa que és important que hi siga potser que no hi serà.

Però no sols ens adrecem als membres d'associacions sinó també a aquelles persones que tenen alguna cosa a dir, ja siguen opinions sobre això o això altre, la difusió de treballs d'investigació que tracten temes ben diversos que facen referència al poble, comentaris socials o esportius, i molt més.

Som del parer que aquesta publicació ha d'estar oberta a tothom, que valga per expressar les inquietuds de la nostra gent i que n'aculla la participació. I tot això dins d'una dignitat i d'una seriositat que fins avui hem procurat de mantindre i que volem continuar conservant superant-nos cada dia perquè amb aquest esforç, alleugerit per una constant il·lusió de trobar i d'acomplir nous objectius, puguem aconseguir d'apujar el nivell cultural de què a hores d'ara ja gaudeix Càlig.

Per tot el que hem dit, mai no ens cansarem de demanar la col·laboració perquè tots tenim inquietuds que podem compartir, i ens calen veus i persones decidides a millorar el nostre àmbit cultural i social, persones que, tot plegat, estimen el nostre poble i hi aporten ambicions i iniciatives noves.

capcalera

COSTUMARI

Conservació de llegums

Els llegums (faves, guixes, fesols...) perquè es mantinguen molt més temps i no surten corcs convé posar pampes de figuera dins de les engerres o cubells on els desem.

Els caragols

Un cop hem anat a buscar caragols després d'un ruixat, o simplement després d'una ploguda (a Càlig, els caragols bons per menjar són: les vaquetes, els juveus/jueus, les donzelles, els caragols grossos i els petrolencs/pedrolencs), els hem de deixar dins d'una gabieta o d'un sac de malla durant tres o quatre dies perquè en traguen la brutícia. Passat aquest temps, els posarem dins d'una olla o d'una safa amb aigua. És important, perquè no se'n fugen, posar sal a tota la revora de l'estri que emprem o bé tapar-lo amb una bona tapadora.

Quan comencen a sortir de la closca hi afegirem una mica de sal i els remourem. Així, els caragols trauran les babes i la resta de brutícia que conserven. Més tard, els posarem a dins d'una cassola amb aigua neta i els bullirem a foc molt lent per enganyar-los.

Un vegada fetes aquestes passes, ja tenim els caragols amanits per fregir-los amb una picadeta d'all i julivert o amb una salsa feta amb tomata i ceba o bé per posar-los a la paella d'arròs o afegir-los a l'olla de fesols o cuinar-los d'aquella manera que més ens agrada.

capcalera

ENTREVISTA

MARIA ÀNGELS, REINA DE LES FESTES PATRONALS 2002

Maria Àngels Simó Sorlí ha estat enguany la reina de les festes. És una dona casada i mare d'una xiqueta de dos anys. La seua decisió de representar el poble al llarg d'aquests dies de gaudi ha estat un fet lloable, i això ens ha empès a demanar-li que ens comente una mica les festes majors d'enguany tal i com ella les ha vistes i les ha viscudes.

Les festes d'agost 2002 ja han acabat, quina visió n'hi tens?

He vist molta participació, enguany. Potser ha sigut perquè he estat a tots els actes i abans no hi estava, ja que la meua assistència era als bous, al ball i poc més. Hi ha hagut actes per a tota la gent i jo crec que per al poble de Càlig s'han fet unes festes que han estat bé, la veritat.

Reina de les festes 2002, com va ser això?

Va ser una decisió molt dura. Una amiga meua que està a la Comissió de Festes, i que enguany ha sigut dama de la Comissió, em va telefonar un dia i em va dir que m'havia de presentar per a dama, i jo, en pla de broma, li vaig contestar que si ella s'hi presentava, doncs jo també. Llavors em va comentar el fet que havien anat a buscar a moltes xiques de l'edat que toca i totes havien dit que no. Tan sols n'hi havia una que estava si era o no era la reina, i al final no va voler ser. Només hi havia dos xiques, que eren Esther i Noemí.

Jo primer vaig dir que sí, però, més tard, quan m'ho vaig pensar bé, m'hi vaig tornar arrere perquè ja no tinc l'edat i tots saben que estic casada i tinc una xiqueta. Això va fer que em veguera una mica violenta. Quan vaig dir que no, llavors van començar a encoratjar-me i Maria Rosa em va dir que si jo ho era ella també ho seria. Jo havia pensat de ser dama, però no en ser reina. Al remat, vaig acceptar més que res per orgull i vaig pensar que era una vergonya per al poble de Càlig que no hi haguera ni dames ni reines. Jo no ho havia vist mai això. Si només haguera pensat en mi, no ho haguera acceptat, però com que pensava en el què diran de Càlig, em vaig decidir pel sí.

Les altres dues xiques que hi havia volien ser dames, l'una de la Penya Taurina i, l'altra, Miss Estiu. Aleshores Maria Rosa i jo vam haver de sortejar ser reina. Jo, la veritat, és que això de ser reina a casa meua els feia molta il·lusió, sobretot a ma mare. Vaig entrar al sorteig i vaig tindre, ara que ho penso, molta sort.

I així va ser. Jo crec que ha valgut la pena perquè la gent es faça per avant, i quina en fóra que l'any que ve hi troben les xiques que toca, tant si són de l'edat com si no ho són, perquè jo crec que fa molta festa.

Quins actes destacaries de les festes majors?

Tots són importants, tanmateix el més especial i més màgic -i crec que tots pensem igual- és el de la Nit de la Presentació. Per als qui no tenen una reina o una dama, aquest acte és l'inici de les festes. El poble es nota que canvia des d'aquesta nit i acudeix molta gent a la pista d'estiu.

Fa alguns anys ja vas sentir aquestes impressions.

Jo he viscut anteriorment l'acte de la presentació en dues edats diferents, ja que vaig ser dama infantil l'any 1985 i dama de la Columbicultura el 1993. Són edats en què ho vius d'una forma diferent. Enguany, però, ha estat molt més bonic, més especial, d'una manera distinta a quan tenia 16 anys.

A més de la Nit de la Proclamació, quins altres actes festius t'han agradat?

Les carrosses, que apleguen molta participació i és un acte característic del poble. Si no passa res, i no té perquè passar, s'hi disfruta molt. Amb tot, el dia del patró, en conjunt, és un dia molt assenyalat. També hi ha el de l'homenatge a la gent gran, que és un acte molt entranyable, on nosaltres els lliurem els detalls i els acompanyem durant aqueixa tarda.

La marxa contra el càncer que es va fer pels carrers del poble em va impactar bastant, en el sentit de la participació perquè hi havia molta gent i gent del poble. Jo, l'any passat, no hi vaig anar i no m'ho pensava. Em vaig quedar prou contenta, perquè no m'esperava tanta participació.

Són avorrits els bous?

A mi, se'm van fer curts. El que són els bous en si, no m'agraden, em resulten monòtons, i jo al segon ja els acabaria. Aquest any, però, que he estat al cadafal de la vila, se'm van fer d'allò més curts, gràcies sobretot de veure com s'ho passaven de bé les dames infantils i això que enguany ha sigut un any de mirar al cel perquè amenaçava de ploure. La veritat és que se'm van fer molt amena l'anada als bous.

Us convida a àpats la Comissió de Festes?

Un dia en què no hi havia actes al matí vam anar les reines, les dames i els membres de la Comissió a fer un esmorzar. Va estar molt bé, perquè raones i comentes com van les festes.

Quins són els regals amb què t'han obsequiat?

La Nit de la Presentació, la Comissió ens va donar un plat amb l'escut de Càlig i, a les reines, una insígnia d'or del poble. A mi, com a reina gran, la Diputació de Castelló em va regalar un cistell de flors, un altre cistell me'l van portar des de Santa Magdalena de Polpís, que el vaig rebre amb molt de carinyo, un altre de la Delegació del Govern valencià a Castelló... hi havia, tot plegat, molts rams de flors.

L'Agrupació Musical Vila de Càlig, el dia del concert de bandes, ens van regalar una placa commemorativa i una insígnia. I quan vaig anar a Benicarló, en representació de Càlig, també em van donar una insígnia de la població.

Teniu un vestit diferent per a cada dia de festes?

Per a la Nit de la Presentació ens posem el vestit de gala. Jo vaig portar el que em vaig casar, encara que li havia fet alguns arranjaments. Després, a la mitja part, me'n vaig posar un altre que havia comprat per a aqueixa nit. De fet, necessites dos vestits i una mantellina negra per anar als bous. Els altres dos dies de bous anem amb el vestit típic del poble i també el dia de l'homenatge a la gent gran. I, finalment, roba diferent per anar al ball.

Te'l vas fer a postes, el vestit del poble?

Jo, ans de ser dama, ja tenia el meu vestit del poble. Crec que la joventut passa una mica, sobretot els xics que no cal ni parlar-ne, perquè només cal vore la Colla de Dansaires on ens hem de vestir nosaltres de xics perquè no n'hi ha. Ser calijons, no sé si ho porten dins. Al grup de dansaires hi ha gent gran i gent joveneta, però hi ha unes edats al mig de gent del poble que no mostren el més mínim interès per la nostra cultura. No vull criticar a ningú i no m'agradaria que ningú s'enfadera, però crec que ser calijó s'ha de demostrar, i si ho demostren no ho fan com a nosaltres ens agrada demostrar-ho. No només jo, sinó que totes les meues amigues han sigut dames, tenim el nostre vestit calijó, hem representat el nostre poble d'una manera o d'una altra, unes estem al grup de dansaires. Crec jo que ara hi ha una joventut que potser tindrà la seua manera de disfrutar, però que tenen el poble una mica abandonat.

Penses que hi ha suficients actes a les festes calijones?

Jo crec que sí. Enguany, hi he anat a tots i, la veritat, tenia el temps justet per a anar a casa i descansar. Crec que se'n fan suficients per poder disfrutar d'unes bones festes. Que si se podrien fer més coses, menys crec jo que no. Penso que són unes festes que estan molt bé.

I el teu home i la xiqueta, com les han viscudes les festes?

Laia molt estranyada, no entenia res, però s'ho passava d'allò més bé. Generalment, l'ha tinguda ma mare. He tingut molta sort, ja que els meus pares m'han acompanyat moltíssim i, la veritat, dins de les meues responsabilitats he pogut disfrutar moltíssim de les festes. El meu home va vore que jo tenia molta il·lusió i la va compartir amb mi, a pesar que ell no va poder assistir a tots els actes perquè treballava fora del poble.

Vols afegir alguna cosa?

Encara que ja ho vaig dir la Nit de la Presentació, m'agradaria que les joves d'una certa edat, que potser entre els dèsset i poc més dels vint, si poden que representen el poble perquè val la pena. Passar-t'ho bé amb els amics, igual ho pots fer perquè les festes vénen tots els anys i, a més a més, et sents el centre de les festes. Jo els encoratjaria perquè el que sents no és fàcil d'explicar.

A la resta de la gent, que aprofiten al màxim les festes de l'any que ve, ja que enguany han sigut uns dies de molta harmonia. Pel que fa a mi, he de dir que la gent se m'ha portat molt bé, m'han felicitat, m'han agraït que em posera on m'he posat i han reconegut la meua decisió de ser reina de les festes.

A.Q.A.

capcalera

POESIA

UNA PERSONA SENCILLA Y AMABLE

Un día inolvidable,

para mi ese día fue,

recibí una visita

que yo nunca olvidaré.

Era el anochecer,

cuando a mi puerta llamaron.

Era Angelines de la Figuera

que me estaba visitando.

Joven, muy educada,

amable, no se puede pedir más.

Pasé un rato hablando con ella,

colmando de felicidad.

Esto es lo que me gusta a mi:

hablar con personas tan sensatas

y cultivar el cariño y el amor

y de cosas bonitas y gratas.

Hablamos de sus padres,

lo mucho que yo los apreciaba,

también de nuestros poemas,

esto también nos gustaba.

Y de Don Juan de la Figuera,

hombre de tanto valor,

un señor muy bueno y amable

y de Cálig y comarca historiador.

Esta persona tan amable,

hija del Senyoret de Pastor,

tan agradable y sencilla

cultivó mi corazón.

Esta cariñosa dama

el apellido que lleva,

nacida en la villa de Cálig,

hija de Don Juan de la Figuera.

Ya, cuando se marchaba,

yo le dije: Angelines, amiga mía,

cuando quieras ven a verme,

aquí estarás bien recibida.

Remedios Anglés Anglés

capcalera

historia

PRÁXEDES RIBES, ERMITANA DEL SOCORS

El dia 6 de setembre d'enguany, festa de la Mare de Déu, vam tenir l'oportunitat de fer una conversa amb qui va ser l'ermitana del Socors durant nou anys (1940-1949), la qual feia molt de temps que no venia a Càlig i -tal i com ens va insistir en vàries ocasions- un dels seus desigs era visitar l'ermita i recordar aquest llarg període de la seua vida viscuda al nostre poble.

Práxedes Ribes Ripoll va nàixer al Poble Nou (barriada de Barcelona) el 30 de juliol de 1911. Va conèixer al Masnou Narciso Querol Pomada, de Càlig, amb qui es va casar. El viatge de nuvis el van fer a Càlig perquè Práxedes conegués els seus sogres i la família del marit. Després se'n van tornar al Masnou. Passats uns anys, l'any 1939, el matrimoni, que ja tenia tres filles, va venir novament a Càlig perquè a Narciso li havia sortit una feina de jornaler que li havia oferit Batiste Marzà el Paredador. Aquesta feina li va durar set anys, i tot seguit va treballar a les mines de ciment que hi havia al poble fins que van marxar novament al Masnou.

En arrribar a Càlig, es van posar a viure al Canyeret. Passat un any, es van instal·lar a l'ermita del Socors, on Práxedes tenia cura de l'hostal i del santuari marià mentre el seu marit treballava de jornaler. A Càlig estant, el matrimoni va tenir cinc fills més (dues xiquetes i tres xiquets), dels quals dos van morir ben jovenets.

Práxedes, d'aquella etapa d'ermitana, recorda que hi havia "penes, sentiments i patiments". No obstant això, "em volia tothom, em duien regals, em portaven oli, pomes, taronges...". Una de les tasques que l'ocupaven era netejar la imatge de la verge que "la rentava, la netejava tota, i així mentre jo hi vaig viure l'ermita brillava".

La tasca que tenia encomanada "era la de conservar l'ermita, servir a tothom que m'ho demanés i, encara que no m'ho van manar, jo m'enfilava a l'altar i rentava la marededéu".

De les poques anècdotes que diu recordar hi ha la de la cabra perduda: "Em va passar un cas una vegada que vull dir. A algú se li va perdre una cabra i va fer cap aquí a l'ermita. L'animal anava amunt i avall. Llavors va arribar el meu home i em diu: aquesta cabra perquè es passeja? I jo què vols que faça -li vaig dir. Li vaig donar de menjar a la cabra i vaig baixar al poble per comunicar-li-ho a l'agutzil i que ho fes saber per veure qui havia perdut la cabra. L'home va complir. Tanmateix, el qui l'havia perduda no era a casa quan l'agutzil ho va pregonar i, per tant, no se'n van assabentar. Finalment, el propietari va vindre i ens va tractar de lladres. En això va arribar l'agutzil i li va dir a aquell senyor que el que havia de fer era demanar-nos perdó i pagar-nos el compte d'haver-li donat de menjar a la cabra. I jo li vaig dir que l'únic que volia era que se n'anés.

Jo aquí dalt tenia la meua casa. On ara hi ha el bar, tenia gallines, conills... Hi havia de tot. Les gallines, quan obria per netejar el galliner, sortien i sempre se'n perdia alguna. Una dia que va ploure, la meua filla em va dir: mamà, per allí ve una colla de gallines. En venien dues carregades de pollets que ja devien tenir tres o quatre dies".

Práxedes ens assegura que no cobrava cap jornal barat a fer d'ermitana, però tenia traça a fer pastissos i així "el que sí que cobrava era el que servia, ja fóra al matí o a la tarda, als treballadors, que venien amb els carros o dalt dels matxos a demanar-me un cafè amb llet, un got de vi o unes altres begudes que jo acompanyava de dolcet, generalment magdalenes i coquetes que jo preparava a casa".

Un dia normal de la vida d'ermitana que va practicar Práxedes era, en paraules seues: "si hi havia alguna missa, ajudava el capellà si no hi tenia ningú que l'ajudés; i, després, m'ocupava de l'aviram, baixava tots els dies al poble a peu i portava les nenes a col·legi; i feia el dinar i el sopar per al meu home i els meus fills, tot i que en algunes ocasions solien vindre forasters que es quedaven a menjar i també a passar la nit, llavors solia fer escudella o olla de verdura".

Transcorreguts els nou anys d'ermitana, Práxedes se'n va baixar a viure al poble, a cals sogres, que tenien la casa al carrer de Marimon. Poc després de faltar sa sogra es va fer càrrec de son sogre i, passat un temps, se'n van tornar al Masnou.

Actualment viu al Poble Nou i només pensa -segons ens ha comentat- a tornar en més ocasions a Càlig, sobretot a visitar l'ermita del Socors, d'on conserva records inesborrables.

A.Q.A.

capcalera

OPINIÓ

LES BONES QUALITATS DE LA DONA CALIJONA

Com a calijona, em veig amb l'obligació i amb la necessitat d'escriure sobre un conjunt de bones qualitats que es poden aplicar a totes les dones de Càlig. Aquestes bones qualitats són d'aspecte humà, espiritual, religiós, social i de treball, que des de sempre les han caracteritzades.

És ben cert que aquestes qualitats també es podrien aplicar a totes les dones d'arreu del món, però jo em limitaré solament a la dona calijona perquè és la que representa el nostre poble.

Per a mi, és també una satisfacció poder parlar de la dona calijona perquè em sento identificada amb ella durant algunes etapes de la meua vida, especialment quan era xiqueta i jove.

Encara recordo que -quan era xiqueta- el meu pare em portava a les finques que llavors tenia i m'ensenyava el conreu d'alguns treballs del camp que eren propis de la dona, a la manera de com ho feien en aquells temps passats, i així l'ajudava. Eren veremar i plegar ametles i garrofes, feines que ocupen la tardor.

Durant les vacances, quan tornava a casa, la meua mare m'ensenyava a fer tota mena de tasques casolanes considerades pròpies de la dona, com ara agranar, traure la pols, escurar i, en definitiva, tot allò que fa referència a la neteja de la llar.

Finalment s'han reconegut a la nostra vila, en encetar-se el segle XXI, aquestes bones qualitats esmentades al començament d'aquest escrit i que des de sempre han caracteritzat les dones de Càlig.

Totes aquestes qualitats les han transmeses al llarg del temps les àvies, les mares i les filles fins a arribar a les nétes. En són moltes, doncs, les generacions de dones calijones que durant segles han anat conservant i passant aquests hàbits, normes, valors i bones qualitats.

Amb la inauguració de l'escultura de bronze, ideada pel pintor calijó Federico Valls i feta en homenatge a la dona calijona, que va tenir lloc a Càlig el dissabte 25 de maig de 2002, a la plaça del Pou de la Vila, amb un seguit de parlaments i d'activitats festives, s'ha aconseguit donar a la dona calijona tota la importància que té merescuda i que es mereix des de sempre.

Dones calijones, tant si sou àvies, mares, xiques o xiquetes, seguiu treballant sempre pel vostre entorn familiar, ajudant a tothom i col·laborant pel bé de Càlig. Doneu bon exemple a tothom. Porteu a tot arreu el cap ben alt i que ningú no puga malparlar-ne mai. Penseu que heu de ser sempre la millor representació del poble calijó i de la terra que us envolta. Doneu la més bona imatge del temps que ens ha tocat viure. No perdeu mai ni oblideu mai les vostres arrels calijones ni les de la vostra terra. Si marxeu per algun motiu fora del poble, tingueu present que més prompte o més tard haureu de tornar. Tampoc no deixeu mai de banda la devoció ni la vostra confiança a la nostra patrona, la Mare de Déu del Socors, ja que ella us ajudarà sempre, sobretot en els moments més difícils.

Tot això us ho dic i ho escric per experiència pròpia perquè, com tothom ja sap, he pogut tornar a Càlig gràcies a l'ajuda que em va concedir la Verge del Socors, ja que va influir en una persona de la meua família -que jo no m'esperava- i va fer possible que tornés al poble on havia nascut, on ara estic preparant molt feliç la meua jubilació.

La dona calijona, des de sempre, ha sabut fer front a tota mena d'obstacles i ha trobat les solucions per resoldre tota classe de situacions, fets i conflictes. Ha sigut valenta, treballadora, eixerida, constant i abnegada. Mai no li ha fet mandra el treball, ni s'ha avergonyit de fer qualssevol activitats, sempre que aquestes hagen estat honrades i legals.

La dona calijona ha estat una gran i bona treballadora, ja que ha treballat tant dins com fora de casa anant a jornal. Sempre ha sortit triomfant davant de qualsevol dificultat que ha trobat al llarg de la seua vida. Ha sigut sempre, ho és i ho serà, el fonament de la família, perquè així li ho han ensenyat i li ho han transmès les dones de les velles generacions, tot un contingut ple de valors de tota mena.

Endavant dones calijones! Seguiu practicant sempre aquestes bones qualitats, normes i costums. Així veureu com us anirà molt bé en la vida i sereu admirades i estimades per tota la gent que us envolta.

Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea

capcalera

NOTÍCIES

LA FESTA DE LA MARE DE DÉU DE SETEMBRE

El dia 6 de setembre, Càlig va celebrar la festa dedicada a la Mare de Déu del Socors. La processó amb la imatge parroquial de la Mare de Déu, que va sortir a les deu del matí de l'església acompanyada de les autoritats locals, de la banda de música i de feligresos, després de passar pel carrer del Socors, va fer el recorregut de costum -el del camí del Socors- fins a l'ermita, on es va celebrar la missa. La predicació va anar a càrrec de Mn. Paco García Monforte, canceller secretari general del bisbat de Tortosa, el qual, al sermó, va dir, entre unes altres, aquestes paraules: "Avui, dia 6 de setembre, vosaltres, fills d'aquest poble de Càlig, també mostreu la vostra religiositat pujant a aquesta preciosa ermita, seu de la imatge de la vostra estimada advocació, la Mare de Déu del Socors. Vosaltres coneixeu molt millor que jo l'antiguitat d'aquesta advocació entre els vostres avantpassats. Jo crec, i em perdonareu si m'equivoco, que el primer document escrit que fa referència a aquesta advocació del Socors a Càlig està datat ja a finals del segle XVI, i que aquesta ermita ampla, formosa, espaiosa, en què ens trobem és del darrer terç del segle XVIII, encara que l'ornamentació s'haja reparat al llarg del XIX i aquesta magnífica restauració que ara contemplem és pràcticament obra vostra. Tinc entès que fins i tot hi va haver una petita ermita anterior de la qual encara s'hi poden observar algunes restes. Tot això ens parla d'una devoció ferma i secularment arrelada entre vosaltres. Una devoció que naix, n'estic segur, dels vostres sentiments més profunds i que us identifica com a poble. De manera que parlar de Càlig és parlar del Socors, i viceversa. Doncs bé, la pregunta òbvia i necessària que jo em faig a mi mateix, i que us invito que us la feu vosaltres, és aquesta: estem davant d'un d'aquests fenòmens típics de la religiositat popular que manifesten o que semblen més del que en realitat són? A més d'identificar-vos com a poble, us identifica també com a poble creient?".

Abans d'acabar la celebració eucarística, Mn. Salvador Portolès va anunciar als assistents que havia encomanat tres campanes destinades a l'església parroquial, les quals es col·locaran a les obertures arcades del campanar abans que arribe Nadal, i que també hi ha la voluntat de restaurar la campana que hi roman, coneguda amb el nom del Timblet.

A migdia, com ja és un fet habitual, l'Ajuntament de Càlig va convidar a menjar arròs de paella a les persones congregades a l'ermita. En total s'hi van fer 11 paelles de 70 places cada una.

I a la tarda, després de la processó de la imatge mariana pel recinte de l'ermita, la Colla de Dansaires va ballar a la replaça algunes de les danses tradicionals del poble. Més cap al tard, l'Ajuntament va repartir botifarres i llonganisses entre el gran nombre de gent que, gràcies al bon oratge que va fer aquest dia, va romandre als patis de l'ermita fins a ben avançada la nit.

Finalment, cal assenyalar en aquesta diada la presència de Joaquín Borrás Llorens, delegat del Govern valencià a Castelló, a qui li vam fer aquestes preguntes:

Què sentiu com a calijó el fet de ser present a la festa?

"El sentiment de la festa del Socors jo crec que és un sentiment que tots els calijons tenim molt arrelat. Jo tots els anys he procurat vindre, encara que haja sigut només un quart, perquè sembla que si eixe dia no estàs una estona aquí amb la Mare de Déu pareix que et falta alguna cosa. La Mare de Déu del Socors a Càlig és una tradició antiquíssima, i eixes tradicions són les que d'alguna manera marquen les nostres arrels; i el qui no profunditza, el qui no procura que les seues arrels perduren, va perden doncs la identitat.

El raonament que jo em feia quan estava a l'església era que la Mare de Déu del Socors per a Càlig és una arrel fonamental i és una identitat fonamental dels calijons que hem de procurar que cada vegada siga una festa més participativa amb més gent, cosa que jo veig que en els últims anys s'ha aconseguit i això és l'ideal, que la festa cotinue al voltant de l'advocació de la Mare de Déu, patrona del nostre poble".

Gràcies al càrrec que exerciu, coneixeu molt millor els pobles de les comarques de Castelló, penseu que la festa del Socors hi és prou coneguda?

"M'he trobat, per aquí pels pobles, en vàries celebracions de la Mare de Déu amb gent que pensava jo que no coneixia la tradició de la Mare de Déu del Socors, i de fet tot el món sempre me n'ha parlat dient 'escolta, és que teniu una ermita que allò no és una ermita és una església', cosa que vol dir que la gent ha estat aquí. Tanmateix, la festa s'hauria de fer més participativa, més coneguda, si no a nivell de tota la província sí a nivell de la nostra comarca, de manera que siguera també un focus de trobada de la gent de la comarca, perquè al cap i a la fi el coneixement, la relació, el que fa és comprendre'ns més els uns als altres i, d'alguna manera, doncs, estimar-nos més, que jo crec que en ple segle XXI eixe estimament ha de vindre del que moltes vegades parlem: de la pau, però eixa pau ha de vindre pel coneixement de les persones".

Els calijons han demostrat sovint la seua predilecció pel Socors mitjançant donacions i treballs per millorar tant l'ermita com el paratge, què pot aportar el Govern valencià?

"Et donaré ara una primícia, tot i que l'alcalde ja ho sap perquè té una comunicació de la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Ja fa set o vuit mesos vam estar parlant del que faltava a l'ermita del Socors, i falta decentar aquesta plaça, decentar el camí que va des del peiró fins a la plaça i el camí que va fins a l'om.

Per dur a cap aquest projecte, li vaig demanar a l'Ajuntament que fera una memòria valorada, que em van enviar de seguida, i la COPUT, a hores d'ara, ja ha comunicat a l'Ajuntament que es farà càrrec del cost íntegre d'aquesta obra a través de l'Institut Valencià de l'Habitatge, i en aquest moment estem en el tràmit de demanar-li a l'Ajuntament, que haurà de fer un Ple, que ens deixe ocupar temporalment els terrenys, per decentar-los i deixar una plaça digna".

A.Q.A.

capcalera

EL CLUB DE COLOMBICULTURA VA FER BALL DE REVETLLA

L'auditori del Centre de Cultura va ser novament l'escenari escollit per a l'organització d'un ball de revetlla. Aquesta vegada el torn li va correspondre a una entitat esportiva, el Club de Columbicultura La Caligense, que va organitzar un ball amenitzat pel duet Dominó, de Nules (Plana Baixa).

Les revetlles serveixen a les entitats per recollir fons econòmics destinats a realitzar actes durant l'any. Si bé aquest cop l'entrada al ball va ser gratuïta, el servei de bar i la venda de butlletes per al sorteig efectuat a la mitja part van ajudar a cobrir les despeses i a traure uns beneficis. Al llarg dels dos anys i mig de funcionament del Centre de Cultura han estat moltes les associacions que, d'una manera o d'una altra, han realitzat actes semblants per recaptar diners.

Ricard Gumbau i Morera

capcalera

L'AGRUPACIÓ MUSICAL VILA DE CÀLIG VA SER PRESENT A MOLTS POBLES DE LA COMARCA

La 21a edició de la Trobada de Bandes de Música del Baix Maestrat va comptar amb la participació de més de vuit-cents músics dels pobles d'arreu de la comarca. La veïna localitat de Sant Jordi va ser el punt de trobada on un miler d'espectadors, moguts pel món de la música de banda, van omplir la plaça Major de la vila jordienca el dissabte, 6 de juliol, a la tarda.

Una de les cites més importants, a banda de la trobada a nivell comarcal que es realitza tots els anys, va ser la realitzada el dissabte, 13 de juliol, a la plaça de l'Ajuntament de Benicarló. La 13a Trobada de Bandes de Música Ciutat de Benicarló va reunir les agrupacions musicals de Vinaròs, Benicarló i Càlig, cosa que omplir d'orgull la jove entitat calijona. Al costat de bandes amb renom, amb més components i amb molta més antiguitat que no la de Càlig, la nostra Agrupació Musical va oferir un repertori compost de tres peces que gairebé van captivar els assistents. No es tractava d'una trobada més dins el calendari marcat al llarg de l'any, sinó més bé d'un bon aparador per a mostrar els avanços que, de la mà del director José Rafael Ávila Farriol, havia assolit el grup de músics fins a aquell mateix moment.

Les festes majors de Santa Magdalena de Polpís va ser el següent lloc on es va mostrar la música. Una cercavila pels carrers de la vila va precedir l'actuació de les dues bandes participants, l'amfitriona i l'Agrupació Musical Vila de Càlig. Va ser el diumenge, 21 de juliol, a la vesprada.

Una nova cita interessant va arribar el dissabte, 27 de juliol. La 10a edició de la Trobada de Bandes de Música Ciutat de Peníscola va aplegar els pobles de la Galera, Peníscola i Càlig, en un marc incomparable com és el jardí interior del castell del Papa Benet XIII. Molts penisclans i forasters van gaudir d'una bona vesprada de música de banda i van ser moltes les lloances envers la jove agrupació de la nostra vila.

Aquest conjunt de trobades fetes arreu de pobles de la comarca va acabar amb el concert que, per quart any, es va organitzar dins les Festes Majors de Càlig. El diumenge, 11 d'agost, tercer dia de les festes en honor a sant Llorenç, l'auditori del Centre de Cultura va acollir les tres agrupacions participants: l'Associació Musical Verge de l'Ermitana, de Peníscola, la Banda Municipal de Música, d'Alcanar, i l'Agrupació Musical Vila de Càlig. Tot i que les tres darreres edicions es van realitzar a l'aire lliure, concretament a la plaça Nova, el mal oratge i la força del vent van fer que aquest any la trobada s'hagués de portar a cap a l'auditori.

En resum, aquest darrer concert va ser el súmmum d'una sèrie d'actuacions que va acabar amb la trobada a Càlig. En aquest darrer concert, a l'auditori, s'hi van instal·lar els micròfons d'un programa musical de Ràdio Nou, emissora que retransmet els programes per tot el País Valencià, i que serà l'artífex de l'enregistrament d'una disc compacte d'aquest fenomenal concert.

Ricard Gumbau i Morera

capcalera

EL TRAIGUERÍ VICENT MATAMOROS GUANYA EL V CONCURS DE FOTOGRAFIA VILA DE CÀLIG

Un total de cent trenta obres de trenta-dos participants s'han presentat a la cinquena edició del concurs de fotografia realitzat pel Fotoclub la Torre. Enguany, el tema escollit ha estat de lliure elecció, ben diferent dels temes triats en edicions anteriors en què els motius eren personatges i llocs de la vila.

Els participnats han arribat des de punts ben diversos: Santa Bàrbara, Alcanar, Benassal, Benicarló, Vinaròs, Traiguera, etc. Els membres del Fotoclub destaquen l'augment de la participació en aquesta convocatòria, sobretot de gent de fora vila, alhora que esperen que els veïns de Càlig s'animen a participar més en els propers anys.

El jurat del concurs es va reunir el diumenge, 4 d'agost, al Centre de Cultura per decidir l'atorgament dels premis. El primer premi, dotat amb una quantia de 270 EUR, va recaure en Vicent Matamoros Sanz, de Traiguera; el premi especial, de 150 EUR, va ser per a Vicente Tirado del Olmo, de Castelló de la Plana; i l'accèssit especial atorgat per Rural Caixa, dotat amb 60 EUR, va ser per a Vicent Ferreres Valls, de Càlig. Quatre accèssits de 60 EUR van recaure en Ignasi Senén Gellida, de Vinaròs; Marián Molés Machí, de Benassal; Sílvia Matamoros Navarro, d'Alcanar, i Casto Rodríguez Serradilla, de Benicarló.

Ricard Gumbau i Morera

capcalera

LA FESTA AL CARRER DE LA MARE DE DÉU DEL SOCORS

Tres setmanes després de l'acabament de les Festes d'Agost, arriba la Festa de la Mare de Déu del Socors. El carrer que duu el nom de la patrona de Càlig organitza, des de fa gairebé una dècada, la festa que gira a l'entorn del dia de la festa gran de la Mare de Déu, el 6 de setembre.

Enguany, ja des dels dies 3 i 4, amb el muntatge de l'escenari entre la plaça de la Diputació i el carrer del Socors, van començar els actes programats que van ser editats en un llibret confeccionat per a l'ocasió, tal com és costum des del primer any. El dijous, 5 de setembre, es va realitzar el primer sopar de germanor al carrer, amb la música del duet Mar i Sal. El divendres, 6 de setembre, després dels actes a l'ermita del Socors, es va programar un nou sopar de germanor que va estar amenitzat pel el duet Music's, de la Fatarella (Terra Alta). Salva Anglés Sorlí, veí de Càlig i monitor d'aeròbic, va aprofitar la mitja part del ball per realitzar una exhibició d'aeròbic, tal com ho havia fet dins les Festes d'Agost.

La pluja no va impedir que se seguís amb els actes del dissabte, 7 de setembre, quan, a la tarda, es va realitzar la cursa atlètica, que s'ha convertit en un dels actes que no pot faltar dins la festa. Corredors de diverses categories i procedències van recórrer els carrers de la Pujada per a completar un circuit que va acabar davant mateix de la capelleta de carrer amb la imatge de la patrona, la Mare de Déu del Socors, enfront del forn de pa dels germans Vives i Bayarri. A la nit, el sopar de germanor es va haver de realitzar a l'auditori del Centre de Cultura, servit amb un càtering i amentizat aquest cop pel trio Tatuatge. A la mitja part, es va servir orxata i fartons a tots els presents.

El darrer dia de festa, el diumenge 8, va estar ben carregat d'actes. Al matí, es va dur a cap la I Trobada de Puntaires, organitzada per l'Associació de Mestresses de Casa. Aquest aplec va reunir puntaires de pobles de la nostra comarca, com són Vinaròs, Alcalà de Xivert, Sant Jordi i Benicarló, entre d'altres, i també de les Terres de l'Ebre, com és el cas d'Alcanar, la Sénia i Ulldecona, a més d'uns altres més llunyans. Al final, un total aproximat de dues-centes cinquanta persones van omplir de banda a banda la taula llarga que les organitzadores, juntament amb els veïns del carrer, van parar per a fer la mostra d'aquest art que combina el fil i l'agulla. Al migdia, va ser el torn per a degustar un bon plat de paella, i a la tarda tothom -grans i menuts- van gaudir de l'espectacle teatral representat pels pallassos Tony's Trio. La recta final de la festa del carrer de la Mare de Déu del Socors va estar marcada per la companyonia, com en els dies precedents, amb un sopar popular i amb un castell de focs d'artifici llançat per Pirotecnia Tomás, aquest castell, previst la nit anterior, va haver de ser ajornat a causa del mal oratge.

Ricard Gumbau i Morera

capcalera

NOTÍCIES DEL TERCER TRIMESTRE DE L'ANY 2002

Alguns calijons van anar a les festes de Pamplona

Almenys vuit veïns de Càlig van gaudir a les festes de San Fermín, a Pamplona, i un d'ells, Vicent Serret, va córrer davant les banyes dels braus pels carrers del nucli vell de la ciutat.

El juliol més fresc des de fa més de cinquanta anys

El mes de juliol d'enguany ha estat el menys calorós dels darrers cinquanta anys, amb temperatures d'uns deus graus inferiors a les normals. A tot això se li han afegit les pluges, habitualment poc freqüents en aquest mes.

L'Ajuntament de Càlig va rebre el Premi Euterpe

La Federació de Societats Musicals del País Valencià va concedir el Premi Euterpe de la Música 2002 a l'Ajuntament de Càlig per "l'exemple de col·laboració amb les societats musicals, demostrant l'interès d'integració de la música en la ciutadania del municipi", tal com va indicar el president de la Federació, Vicent Escrig.

L'entrega del guardó va tenir lloc el 13 de juliol al Palau de Congressos de València, en la gala anual de la música valenciana. El president va indicar que la Federació de Societats Musicals havia constituït aquest premi amb l'afany de recompensar les persones físiques i/o jurídiques que destaquen per la defensa, promoció i divulgació de la música valenciana. D'aquesta manera queda palesa la l'atenció prestada per part del consistori calijó des que l'any 1997 es formés l'Agrupació Musical Vila de Càlig.

Bona ocupació estiuenca a l'ermita del Socors

Els apartaments que hi ha a l'ermita han tingut un bon percentatge d'ocupació aquest estiu. Les persones que els lloguen solen ser de mitjana edat en avant i cerquen, sobretot, un lloc que els oferisca tranquil·litat i descans per passar les vacances.

Forta tronada la matinada del 8 d'agost

La matinada del 8 d'agost hi va caure un fort aiguat a sobre la vila, però no va ser l'únic al llarg d'aquest mes. La pluja, acompanyada d'aparell elèctric, va fer perillar la realització de l'acte de la proclamació de reines i dames perquè va continuar amb pluges intermitents fins al dia 9. El dia 14, però, la pluja va fer suspendre el ball de la nit, malgrat aquesta circumstància molta gent va triar unes altres opcions per gaudir d'aquesta nit de festes.

Irregularitats en la circulació de vehicles al camí del Socors

El camí que comunica el poble amb l'ermita del Socors s'ha convertit per a alguns joves en un circuit de competicions atesa l'alta velocitat a què circulen, a la qual cosa cal afegir que la majoria van sense casc i sovint en són dos els qui van asseguts damunt la moto. La majoria dels joves són del poble i les franges horàries més emprades són les de la migdiada i a boqueta nit.

Un exemple de deixar fer aquest mal costum el podem situar el vespre del 15 d'agost en què, a les 19.00 h, van pujar a l'ermita vuit motocicletes amb dos ocupants cada una i, damunt, anaven sense casc. També hi va pujar una patrulla de la Guàrdia Civil que s'hi va estar el temps just per fer un tomb per l'ermita i anar-se'n després amb la mateixa tranquil·litat que hi va pujar. Uns minuts més tard, sense haver rebut com a mínim algun advertiment, els motoristes van baixar al poble a tota velocitat, provocant amb aquesta conducta una inseguretat per a ells mateixos i per als qui trien fer una passejada per aquest camí.

Accident al revolt del pont

El revolt del pont que creua la rambla de Cervera al seu pas per Càlig va tornar a jugar una mala passada. En aquesta ocasió va ser l'accident que va patir un cotxe que venia en direcció al poble, que va eixir-se'n de la carretera i va topar contra la barana del pont. El vehicle l'ocupaven cinc immigrants que, malgrat l'aparatositat de l'accident, no van patir cap ferida. Les causes van ser la velocitat excessiva, el desconeixement de la carretera i que el paviment, a més de la graveta que hi ha escampada, estava mullat per la pluja.

Pluja amb pedra al mes de setembre

La tarda del dimarts, 3 de setembre, la vila va rebre una forta pluja provinent d'una tronada que es va formar en poques hores, si bé és cert que el dia va estar força enteranyinat. La pluja, barrejada amb pedra, va durar vora quaranta minuts. Després va anar amainant, tot i que, cap a les nou de la nit, es van tornar a veure al cel llampecs i a sentir trons que feien presagiar una forta tronada a la nit. Però, no va ser així.

Segons el representant de la Unió de Llauradors, aquesta tronada va fer prou mal a les oliveres i, en algunes partides, als tarongers i als mandariners.

Ja està quasi enllestida la III Tardor Cultural

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Càlig està repassant els darrers detalls de la III Tardor Cultural que tindrà lloc a la població entre els mesos d'octubre i novembre. La Regidoria, a càrrec de David Gumbau, tracta de confeccionar un ventall d'activitats culturals que abracen sessions de cinema, conferències, excursions, teatre, concerts...

Un grup de cigonyes van passar la nit a Càlig

Cap al vespre del dia 9 de setembre van arribar a la nostra vila 14 cigonyes que es van posar a dalt de tot del campanar. Aquestes aus de pas, que cerquen indrets més càlids per passar l'hivern, van atraure la mirada i també la curiositat de molts calijons.

Susanna Anglès i Querol

capcalera

EXPOSICIÓ D'ICONES AL CONVENT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Des de finals del mes d'agost fins a mitjan setembre, els visitants a l'exposició oberta al Convent de la Santíssima Trinitat van poder contemplar una bona mostra de les icones realitzades per tres monges del convent de Càlig, les qual hi dediquen unes hores setmanals a l'aprenentatge i al perfeccionament d'aquesta art pictòrica, si bé una bona part de les obres exposades pertanyien a l'artista i ensenyant África Calafell, que viu a França.

En aquesta exposició, s'hi van veure treballs que segueixen les tècniques emprades pels grecs i els russos, els quals blasmaven figures com sant Jordi, el Crist a la creu, diversos pantocràtors i imatges de la Verge amb el Nen Jesús, entre d'altres.

La tècnica que ensenya África Calafell a sor Teresita, sor Ana i sor Mery és la russa, que té una elaboració aproximada de quatre mesos, en la qual s'hi barregen espiritualitat, contemplació i religiositat, a més d'un treball acurat i de molta paciència.

Susanna Anglès i Querol

capcalera

SESSIONS PLENÀRIES

SESSIÓ ORDINÀRIA

1 de juliol de 2002

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.

2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 6/02, núm. 24 a 31, per un import de 28.200,73 euros.

3. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili que correspon al primer trimestre de 2002.

4. S'aprova el programa de festes patronals confeccionat per a l'exercici de 2002, el qual es desenvoluparà entre el 9 i el 18 d'agost, ambdós dies inclosos.

5. S'aprova, per unanimitat, la moció del Grup del PSOE que fa referència al Pla de Mesures d'Inserció Social per a l'exercici de 2002.

6. S'aprova el projecte tècnic, redactat per l'arquitecte Joan Peñarroya Codina, per a l'execució de l'obra denominada "Restauració de la casa rural situada al paratge del Socors", inclosa en el POL per al 2002.

7. S'acorda sol·licitar de la Diputació de Castelló la delegació per a poder contractar les obres de "Restauració de la casa rural situada al paratge del Socors".

8. S'aprova el conveni que cal subscriure amb la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports per a dur a cap els treballs de redacció del Pla General d'Ordenació Urbana.

9. S'autoritza a Luisa Garcia Quixal la instal·lació d'un gual permanent a l'immoble que hi ha al c. la Puríssima, 4.

S'autoritza al Pub la Lluna, al Bar Arayo, SL, i al Bar Olimpia, Casa Paco, CB, la instal·lació de tauletes i cadires a la pl. Blasco Ibáñez, a l'av. Constitució, s/n, i a la pl. Dr. Vicent Quixal, respectivament.

10. S'acorda designar al lletrat Jeremías José Colom Centelles perquè comparega en el recurs núm. 03/1415/2001 de la Sala Contenciosa Administrativa, Secció Tercera, del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

11. Diverses preguntes sobre el cementeri, l'abocador i les piscines.

SESSIÓ ORDINÀRIA

5 d'agost de 2002

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.

2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 7/02, núm. 32 a 43, per un import de 85.305,17 euros.

3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:

A Sigrid Borowsky, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat, a l'immoble situat a la partida de les Bassetes, polígon 15, parcel·la 316. Exp. 52/02.

A Socorro Llorens Gumbau, per a la construcció d'un magatzem amb coberta de xapa, a l'immoble que hi ha al c. J.J. de la Figuera, 7. Exp. 50/02.

A Teresa Carmen Borrás Gumbau i a Joaquín Borrás Sanz, per a la remodelació de l'edifici que hi ha al c. la Taleca, 9. Exp. 46/02.

A Yolanda Sanabdón Quixal, per a la pujada de dues plantes i golfa a l'immoble que hi ha al c. Peníscola, s/n. Exp. 53/02.

4. S'aproven els plecs de condicions economicoadministratives que han de regir els concursos, mitjançant tramitació urgent en procediment obert, de les obres "Reformes del c. la Raval", incloses en els PPOS de 2002, i "Restauració de la casa rural situada al paratge del Socors", inclosa en el POL de 2002.

5. S'acorda adherir-se al conveni marc subscrit entre Ecoembalajes España, SA, i la Generalitat per la recollida selectiva d'envasos i envasos usats.

6. S'autoritza a Manuel Vizcarro Roca la instal·lació de gual permanent a l'immoble que hi ha a la trav. la Costa, 9.

S'autoritza a Wiehem Eduard Küfnez la connexió a la xarxa general de proveïment d'aigua per a l'immoble situat al polígon 9, parcel·la 117-a.

7. Es proposen com a dies festius a efecte escolar, per al curs escolar 2002/03, els dies 20 i 21 de febrer i 9 de juny de 2003.

8. Diverses preguntes sobre la pista de futbol de sala i l'abocador.

SESSIÓ ORDINÀRIA

9 de setembre de 2002

1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.

2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 8/02, núm. 44 a 51, per un import de 34.819,70 euros.

3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:

A Andrés Sanabdón Quixal, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar aïllat a l'immoble que hi ha al c. Castelló, s/n. Exp. 57/02.

A Begoña i a Manuel Querol Mestre, per a la construcció de dues plantes sense distribuir a sobre la planta baixa obrada, a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 35-37. Exp. 55/02.

4. S'adjudica la realització de l'obra "Reformes del c. la Raval" a la mercantil Renos, SL, pel preu de 77.073, 25 euros, més una millora d'obra per un import de 9.000 euros, IVA inclòs.

5. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del preu públic del proveïment d'aigua potable a domicili que correspon al segon trimestre de 2002.

6. S'autoritza a José Ma. Mayoral Subías i a Joaquina Borrás Querol la instal·lació de gual permanent als immobles que hi ha a la pl. Vella i al c. Bda. a Santa Bàrbara, 48, respectivament.

S'autoritza a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports perquè duga a terme la realització de l'obra de "Pavimentació de la plaça de l'ermita i del camí adjacent".

7. Diverses preguntes sobre les vies públiques i les festes.

capcalera

ESPORTS

CAMPIONAT DE FUTBOL 2001/2002

El camp de les Coves es resisteix a veure guanyar el Càlig

21a jornada: 17 de febrer de 2002

Les Coves de Vinromà 3 - Càlig 2

Gols de Mario i d'un defensa en pròpia porteria

Va anar ben just perquè el Càlig no sumés almenys un punt dels tres en disputa a les Coves de Vinromà. Però, la mala sort acompanya el conjunt calijó durant els darrers anys en què s'ha hagut de desplaçar a terres covarxines. L'equip local va marcar primer, i abans d'arribar al temps de descans el Càlig ja havia empatat en una jugada de retruc en què un defensa local va introduir la pilota dins la pròpia porteria. Durant la represa, el marcador i el temps de joc van anar de cara als de les Coves, encara que Mario, en els últims minuts, va tancar el compte golejador fins al punt que els pocs aficionats locals no van parar d'increpar l'àrbitre perquè assenyalés la fi del matx.

Tercera derrota consecutiva del Càlig

22a jornada: 24 de febrer de 2002

Vilafranca 2 - Càlig 0

Tot i haver jugat un bon partit, el Càlig CF va tornar amb les mans buides del desplaçament a la comarca dels Ports. Els dos equips es trobaven empatats a punts dins de la classificació, amb trenta punts sumats i a una sola posició de distància. El Vilafranca no va jugar millor, però va influir en el resultat final l'expulsió de Quico Borràs. El jove benicarlando no va mesurar les protestes al col·legiat i aquest li va mostrar la segona targeta groga. Amb només deu jugadors, l'equip capitanejat per Alexis Bofarrull va encaixar el primer gol tan sols dos minuts després de quedar-se en inferioritat numèrica. El segon gol va arribar amb les línies calijones descompostes mentre miraven d'establir -ni que fos- un empat.

Catàstrofe a casa contra el darrer classificat

23a jornada: 3 de març de 2002

Càlig 0 - Xert 3

Aquest partit va significar una derrota inèdita al camp municipal de futbol. El darrer classificat, el Xert, amb només dotze punts sumats dels seixanta-nou possibles a sumar durant el campionat, va arribar a Càlig amb deu jugadors disponibles per afrontar el partit. Els forasters van sortir a escalfar durant els moments previs al partit, com és pertinent, però d'una manera relaxada, perquè veien molt difícil superar el Càlig amb unes condicions tan adverses. Però, va ser més bé, doncs, a l'inrevés. El Càlig no va entrar en cap moment al partit i el Xert es va sentir molt més còmode, jugant amb un jugador menys, que no pas els calijons. El cúmul de despropòsits va començar amb el primer gol del matx, quan la pilota va tocar, abans d'entrar a la porteria, el pal i un defensa local. Amb el resultat a favor, els xertolins van continuar igual, sense baixar la moral ni un sol instant. Un penal en contra i una jugada de contracop van acabar per enfosquir el treball del Càlig.

El líder no ho va tenir fàcil per a guanyar per la mínima

24a jornada: 9 de març de 2002

San Pedro 1 - Càlig 0

El líder invicte de la categoria va haver de suar i fer un treball extra per aconseguir doblegar la ferma defensa calijona. Tampoc en aquesta ocasió el Càlig va poder acabar amb els onze jugadors sobre el terreny de joc. L'expulsió de José Luis Miquel, quan només es duien jugats catorze minuts, va deixar entreveure que la crisi de les últimes jornades es feia més gran a les files del Càlig CF. Però, lluny de caure en el desànim, els jugadors dirigits per Josep Maria Andreu van oferir una bona imatge contra un equip superior pel que fa a punts sumats. El joc vist sobre el camp Javier Marquina, al Pinar del Grau de Castelló, hagués pogut suposar un premi millor. La solidesa de la línia defensiva va ser la clau perquè els locals no aconseguiren la victòria amb facilitat. Fins i tot podem parlar de la irregularitat passada per alt per l'àrbitre en el moment de concedir l'únic gol del partit a favor dels castellonencs: el davanter local Aledo va demanar la pilota a un company amb un fort crit abans de llançar a gol, cosa que es castiga amb falta, però l'àrbitre no va voler assenyalar-ho així.

Nou fracàs a casa contra un equip inferior

25a jornada: 24 de març de 2002

Càlig 1 - Almassora B 2

Sisena derrota consecutiva a la lliga, mentre els altres equips seguien sumant punts i avançant posicions. El Càlig CF es va situar al dotzè lloc dins de la classificació, quan havia estat la major part del campionat als llocs capdavanters. La derrota va suposar un nou cop moral per als interessos calijons. Els almassorins es van avançar al marcador tot just iniciada la segona part, i això que jugaven amb un home menys a causa de l'expulsió del defensa Àngel. No va ser fins al minut vuitanta-dos que Òscar Borràs va aconseguir anivellar el resultat després del llançament d'un penal. Tanmateix, l'empat va ser només un miratge, més encara en el moment en què els forasters van establir l'1 a 2 definitiu aprofitant una errada de marcatge en el llançament d'un còrner. Tampoc el descans de la festa de Sant Josep va servir als calijons per a descansar i poder reaccionar així sobre el terreny de joc.

El segon classificat va posar els gols, i el Càlig el joc

26a jornada: 14 d'abril de 2002

Borriol 3 - Càlig 0

Set derrotes consecutives és un bagatge que mai s'havia donat en el primer equip del Càlig. Estava clar, abans de començar el partit, que la victòria seria difícil d'aconseguir. Però, un cop vist el joc sobre la gespa del camp del Palmar, ningú hagués descobert mai qui era el segon classificat i quin el cinquè per la cua. Els borriolencs van disposar de la sort dels primers classificats perquè, només iniciada la segona part, l'àrbitre va dictaminar penal en una jugada poc clara dins l'àrea calijona. Va ser un moment un pèl estrany, perquè el col·legiat va tardar uns segons des que va xiular fins que va indicar la pena màxima, pensant que podia assenyalar també una falta en atac. Però, amb el penal i el gol tot va quedar de cara als interessos borriolencs. Uns minuts després van arribar dues jugades de desencert calijó, que van aprofitar els locals per a tancar un resultat de 3-0. També és ben cert que el compte de gols a favor és un dels més baixos de les darreres temporades, mentre resten només quatre partits per acabar el campionat i les places de descens no estan definides encara.

Tres punts que donen un respir, però no la tranquil·litat

27a jornada: 21 d'abril de 2002

Càlig 3 - Cabanes 1

Gols de Manu, Quico Anglés i Mario (de penal).

La recuperació dels punts perduts durant les jornades precedents era, ara per ara, l'objectiu principal. Es veia com els altres equips que lluitaven junt al Càlig per a mantenir la categoria anaven sumant punts, mentre retallaven la distància amb un conjunt calijó un pèl descentrat. El quart classificat, que encara mantenia opcions per aconseguir una de les dues posicions que donen pas a l'ascens, va perdre tota esperança en veure que el Càlig va sortir sobre el terreny de joc amb una major motivació. La victòria era una peça clau en el trencaclosques en què estava sotmés el nostre equip.

Els tres punts haguessen estat suficients, però només n'hi va haver un

28a jornada: 28 d'abril de 2002

Sant Joan de Moró 1 - Càlig 1

Gol d'Òscar Balfagón

Amb l'equip local ja sense opcions i amb les matemàtiques en contra, l'empat no va deixar content a cap dels dos equips. El Càlig CF lluitava per endur-se els tres punts, però la falta de precisió i el nerviosisme van ser fonamentals perquè els de Sant Joan de Moró mantinguessen una setmana més la incògnita cap al descens. El partit va començar malament per als interessos calijons, amb el gol en contra establit per l'equip local quan es duien jugats només dotze minuts de joc. Els calijons van haver de lluitar contra el marcador, contra el rellotge i contra les males maneres d'algun que altre jugador adversari. A la recta final del matx es va poder establir l'empat, tot i que s'hagués pogut capgirar el resultat si els nostres davanters haguessen estat més afinats.

El temps de descompte va servir per a guanyar

29a jornada: 5 de maig de 2002

Càlig 2 - Els Ivarsos 1

Gols de Dani Serra i Quico Anglés

Gairebé tràgic va ser el final del partit que enfrontava dos equips amb números per abandonar la categoria. El Càlig es va avançar en el marcador amb un gol del benicarlando Dani Serra, a la primera part. Però, només iniciada la segona part, els ivarsencs van aconseguir establir l'empat a un gol. No va ser fins al primer minut de temps afegit per l'àrbitre quan es va poder respirar amb tranquil·litat, perquè tot allò que no fos una victòria condemnava els calijons al descens a la segona regional. El gol de Quico Anglés bé va valer una lliga, pel fet d'aconseguir-lo en un moment tan delicat.

Els catinencs van acabar tercers i amb ganes de descendir els calijons

30a jornada: 12 de maig de 2002

Catí 1 - Càlig 0

El Catí arribava a la darrera jornada amb aspiracions a ocupar el segon lloc, que donava pas a l'ascens a la regional preferent, però que va acabar ocupant el Borriol. Als borriolencs els valia guanyar el partit que tenien a casa, mentre al Catí només li valia guanyar el Càlig i esperar l'empat o la derrota dels primers. Sabedors del resultat del Borriol, que va guanyar tal com li tocava, els catinencs van seguir posant les coses difícils al nostre equip, al qual només li valia un empat per a respirar de manera definitiva i no haver d'estar pendents d'altres resultats. Els seguidors de Catí van demostrar una antipatia desmesurada envers els jugadors calijons en el moment en què es va acabar el partit, amb frases tan malintencionades com: "Esteu a segona regional, heu baixat de categoria!". Al final, tot i això, va ser els Ivarsos qui, a causa del nombre de gols aconseguits i encaixats, descendia de categoria. Així, el Càlig va aconseguir in extremis la permanència un any més a la primera categoria regional.

Ricard Gumbau i Morera

capcalera