Revista nº 41.- Octubre - Novembre - Desembre 1999
SUMARI
A partir del mes de gener de l'any 2000 es posarà en marxa la casa de cultura que, segons l'acord pres pel Ple de l'Ajuntament del mes de desembre, canvia el nom inicial pel de Centre de Cultura, i això per tal de mantenir el nom original de l'edifici que es va enderrocar i que la gent del poble anomenava el Centre. Aquest edifici, construït de nova planta, es destinarà al desenvolupament d'activitats culturals de tot tipus, des de la impartició de cursos de formació, conferències, sessions de cinema... fins a la realització de reunions per part de diverses associacions culturals i polítiques que hi ha a la vila.
El Centre de Cultura Pere de Balaguer també disposa d'una sala al nou edifici anomenat Centre de Cultura. Aquesta sala la comparteix amb l'Associació Cultural Crema Catalana, tal vegada per manca d'espai pel que fa a la distribució de les diverses dependències. No obstant això, cal dir que la seu del CC Pere de Balaguer no és aquest nou edifici cultural sinó que aquesta es troba al carrer de la Costereta, on abans hi havia el jutjat municipal i que per manca de voluntat política pel que fa a la restauració del nucli vell de la població, on hi ha l'edifici de la Torre, la seu del CCPB, de propietat municipal, es troba avui en unes condicions desaconsellables per poder destinar-la a la realització de les activitats que duu endavant el CCPB. Malgrat aquesta condició actual, el CCPB continuarà lluitant per aconseguir la restauració d'aquesta part vella del poble, que al remat és l'origen i primer nucli poblat de Càlig i, per tant, el lloc on es construeixen els primers edificis que inauguren el naixement del nostre poble.
El CCPB, d'acord amb el seu organigrama, disposa de diverses seccions, i una d'aquestes seccions -especialment, la Colla de Dansaires de Càlig- serà, això sí, la destinatària de la sala del Centre que l'Ajuntament de Càlig ha concedit al CCPB.
Confiem, doncs, que aquest edifici cultural, que ha passat per diverses vicissituds al llarg de la construcció, es puga inaugurar en una data ben propera, però, per damunt de tot, el que més desitgem és que les persones que en són o en seran responsables l'aprofiten per fer unes programacions culturals que ens ajuden als calijons a obrir-nos, almenys, a nous coneixements que valguen per enriquir-nos intel·lectualment, socialment i culturalment.
Capçalera
COBLES (I)
Les cobles són estrofes, sovint rimades, que, també sovint, estan destinades a ser cantades mitjançant una melodia senzilla i fàcil de recordar. Algunes vegades, les cobles pretenen ridiculitzar algun fet proper i conegut pels oïdors, unes altres, però, proposen provocar el somriure de l'infant o de la persona adulta, i, fins i tot, ensenyen a aprendre. Amb tot, a Càlig, n'hem pogut recollir un manoll, de cobles, que amb un estudi acurat hom en podrà fer un destriament i distribuir-les segons el camp de significat a què pertanyen. Heu-les ací:
1. Una mosca en tinc a l'olla,
un mosquit per a fregir,
una formiga en pataques,
qui vol vindre a sopar en mi?
...
2. Maganya tenia un hort,
llaurava en un burro tort,
l'aladre era de canya.
Apreta (escapa) a córrer, Maganya.
...
3. Jo sé una cançó de fil de cotó,
me minjo la figa i llanço el peçó.
...
4. Quan va nàixer sant Vicent
lo món ja anava com ara:
al matí sortia el sol
i a la tarda s'amagava.
...
5. A la una canta el gall,
a les dos la petrolina,
a les tres passa el sereno
i a les quatre ja és de dia.
...
6. Los caçadors de barraca
solen passar mala nit.
Xiri-gori, gori-gori,
xiri-gori, gori-xit.
...
7. Si mai te cases, a la dona,
dóna-li tots los diners,
deixa-li fer lo que vullga
i mai no li digues res.
...
8. Caçador de bassiol, la dona no el vol.
Caçador de barraca, ni blat ni palla.
Caçador de cepet, mor de cara a la paret.
Caçador de gos, surt la llebre i porta boç.
Caçador d'escopeta, tot se li'n va quan peta.
...
9. Repico, repico, la maça del sinyor Quico.
Repiquet, repiquet, la maça del Sinyoret.
...
10. Al carrer Sant Roc, senyores,
carrer de la lluminària,
en tantes fadrines que hi ha
tenen la llàntia apagada. Capçalera
MOSSÈN PETIT, SET ANYS DE RECTOR A LA PARRÒQUIA DE CÀLIG
Mossèn Rafael Petit i Barrachina va nàixer a Xert l'any 1924. Els seus pares eren de la ciutat de València, però la condició del seu pare, que era mestre, va fer que cada un dels germans del mossèn nasqués a un poble diferent, i el de Mn. Petit va ser Xert.
A Mn. Rafael Petit li va venir la vocació de sacerdot i va ingressar al Seminari Diocesà de Tortosa l'any 1942 i va ser ordenat sacerdot a la catedral tortosina per monsenyor Manuel Moll i Salord l'any 1953.
Al llarg de la seua vida sacerdotal ha estat a diverses parròquies. Primer, de suplent, a Palma d'Ebre; després, de vicari a Tivissa i a Sant Carles de la Ràpita; i, finalment, de rector a Eslida i Aín, Vilalba dels Arcs, Càlig i Camarles i el Lligallo. A Càlig va exercir de rector des de l'1 d'agost de 1966 fins a l'1 d'octubre de 1973, en què el bisbe de Tortosa, monsenyor Ricard Ma. Carles, el va traslladar a Camarles, població on duia dues parròquies, la de Sant Jaume, de Camarles, i la de Sant Joan Baptista, del Lligallo del Gànguil, que és una barriada de Camarles de vora 900 habitants.
Avui està jubilat, i ha triat Càlig com a lloc de descans i gaudi de la seua jubilació, tot i que la seua condició de sacerdot fa que ajude a les necessitats de la parròquia calijona i també, si és el cas, a unes altres parròquies veïnes.
Què recordeu de la vostra primera vinguda a Càlig?
Recordo que era un poble molt d'església. Pensa que aquí, quan jo vaig arribar, hi havia molts capellans i el poble era d'una gran tradició cristiana.
Durant els anys que vau ser rector de la parròquia de Càlig, vau fer millores?
Vaig fer nova la casa rectoral. Quan vaig arribar jo, l'abadia es plovia tota. La vam haver d'assolar i construir-ne una altra al mateix lloc. No obstant això, com que aquella casa era molt gran, només vam obrar-ne la meitat, ja que la part que dóna al carrer de Sant Vicent, diguem, la vam deixar com estava perquè no feia falta per viure. De totes maneres, la part que es va construir era casa suficient.
Al Socors, també vaig fer algunes reformes. El bar, per exemple, el vaig fer jo. Quan va vindre el nou rector li vaig dir que hi continués ell, amb les millores de l'ermita.
Aquí al poble, vaig fer també molt bones amistats que avui encara les tinc.
En aquests set anys que vau estar de rector, quins grups cristians hi havia a la parròquia?
Hi havia, aleshores, l'Arxiconfraria de les Filles de Maria, que celebraven amb molta solemnitat la festa de la seua patrona, la Immaculada. Al matí, es feia la missa i, a la tarda, la processó. La presidenta era Amalia, que està casada amb el fill de donya Paquita. Els qui havien fet els cursets de Cristiandat es reunien totes les setmanes i feien pregària i revisió de vida, d'acord amb el ritual d'ells. En alguna ocasió també hi van venir cursetistes de Benicarló. Pel que fa a l'Adoració Nocturna, aquesta estava formada per un bon grup d'homes que celebraven tots els mesos, i això durant anys, els actes propis de l'Adoració.
Mentre vau ser rector de la parròquia, es va formar el Patronat de la Mare de Déu del Socors.
Recordo que vaig fer un patronat del Socors. Del Socors tenia compte una persona, Carmen Mercé, que és la mare de mossèn Giner. Ella era l'administradora i tenia la clau de l'ermita. Llavors vaig fer un escrit, que li vaig lliurar a Carmen, en què li donava les gràcies per tots els anys en què havia tingut cura de l'ermita i que ara, en comptes d'haver una persona administradora, l'ermita gaudiria d'un patronat que disposaria de les necessitats i n'administraria els béns. Pensava que aquesta era una bona solució, d'acord amb els nous temps, i que això ajudaria a fer noves millores al recinte ermità. Aleshores, a més a més, van tenir l'oportunitat de trobar una persona que visqués allí a l'ermita i en tingués cura d'obrir-la i tancar-la i que també se n'ocupés del servei del bar. Era Emilio, el Xileno.
Aquell patronat crec que avui encara continua. Amb tot, el primer patronat estava format per José Monroig i la seua dona Irene, per Salvador Sorlí, per Carmen la de Querol... i algunes persones més.
Quan estàveu aquí de rector, teníeu algun vicari?
No, estava a soles. Abans meu, però, va estar de rector Mn. Antoni Monfort, que va tenir dos vicaris, Mn. Josep Adell Ortí, primer, i, després, Mn. Manuel Domènech Milian. Quan vaig vindre jo, a ells els van traslladar a un altre lloc. El que va passar més endavant és que va vindre Mn. Vicent Beltran, que va estar de capellà a les monges i, després, al cap d'alguns anys, com que tenia un condeixeble a Santa Bàrbara, que era Mn. Josep Sirisi, se'n va anar de vicari a aquella població a ajudar-lo, i llavors jo em vaig quedar tot sol.
Quan va entrar monsenyor Ricard Ma. Carles de bisbe a Tortosa, ja éreu a Càlig?
Sí. Va ser ell mateix qui em va traslladar a Camarles, i allí he estat fins avui.
Abans ens heu dit que la casa abadia es va obrar mentre éreu a Càlig. Qui en va fer el plànol o disseny?
Això era cosa del bisbat. El bisbat va dur un arquitecte i un aparellador. Costejar-ho? Pràcticament ho vaig fer jo. On avui està la residència d'ancians, era un pati que la gent anomenava l'Hort del Rector, i en vaig vendre un tros per poder pagar les despeses de l'obra nova. El bisbat també hi va aportar alguna cosa, però la part grossa es va traure de la venda de l'Hort.
Va passar alguna anècdota mentre estàveu de rector a Càlig?
Doncs, sí. Va caure un llamp a dins de l'església els primers dies que jo estava aquí. Em sembla que encara no havien arribat les festes. Hi va haver una tronada i va caure un llamp dins de l'edifici que va trencar un tros de cornisa i va omplir tota l'església de pols. Jo, en sentir aquell soroll, vaig anar a l'església a veure què havia passat, i feia feredat de veure-ho. Llavors, me'n vaig anar a buscar l'alcalde, que era José el de Marcoreu, que va vindre a veure-ho, i gràcies a Déu que no va ser res, només que el llamp va tocar la cornisa de pedra. A la casa rectoral, quan aquell dia va començar a ploure, queia l'aigua a cànters on tenia jo el despatx, i justament on hi havia els llibres parroquials. Vaig haver de pegar-los un trompada i fer-los tots fora. La teulada estava molt malament. Aquells dies mateix va ser quan vaig avisar el bisbat, i pocs mesos més tard vaig vindre a viure aquí dalt al carrer de Sant Josep, a la casa de Pilarín, que era neboda de Mn. Joan Bayarri. Això darrer va ser el 12 d'octubre. De fet, a la casa rectoral només vaig viure un parell de mesos ans que la reformeren.
També al principi de la meua estada aquí a Càlig, em va cridar el president de la Diputació de Castelló per a notificar-me que una tia seua havia fet donació de Villa Generosa a l'ermita del poble i per lliurar-me, alhora, el document que ho testimoniava.
Mentre vaig ser rector de Càlig es va posar la mesa de l'altar major cara al poble. La va consagrar, autoritzat pel bisbe Moll i Salord, el canonge lectoral de Tortosa, Mn. Aureli Querol Lor, fill de Càlig. Es va fer una gran festa, a la qual van assistir tots els altres sacerdots fills del poble: Mn. Joan Bayarri, Mn. Enric Batiste, Mn. Vicent Beltran, Mn. Josep Mercè, Mn. Manuel Giner i Mn. Vicent Bengochea. Aquesta va ser potser l'única vegada que va entrar a dins de l'església un tractor, que va servir per a aixecar i fer córrer cap avant la mesa de l'altar per posar-la cara al poble.
A partir de l'octubre de 1973 us n'aneu a Camarles, i 26 anys després torneu novament a Càlig, ara com a jubilat.
Vaig tornar l'avantvespra del Socors d'enguany en pla de jubilat, és a dir, pel fet de tindre l'edat canònica i també per raons de salut. Si jo haguera tingut salut, haguera continuat a Camarles exercint les meues obligacions pastorals.
I ara a Càlig, què feu?
Ajudar, tapar forats. Mira, ara per exemple, el dia de la Immaculada i el diumenge següent, vaig suplir mossèn Pepet, de la Salzedella, que està molt malalt. També ajudo el rector d'aquí quan ell no pot cobrir les necessitats, tant de la parròquia com del convent. La resta del dia em dedico a llegir, a resar, però en pla de jubilat, amb poques responsabilitats.
De Camarles, tanmateix, on heu estat tants anys de rector, conserveu molt bon record.
A mi m'han fet fill adoptiu de Camarles, i la gent de Camarles em va fer un acomiadament molt solemne i emotiu.
Des de l'any 1992 sóc soci de la llar dels jubilats de Camarles i no m'he donat de baixa, vull dir amb això que continuo estant lligat a la gent d'aquesta població on vaig estar de rector tants anys.
A.Q.A. Capçalera
EXPOSICIÓ DE TREBALLS DE PUNT DE CREU PER A LES FESTES DEL 2000
El motiu d'escriure aquestes línies és per a invitar-vos a participar a les Festes Patronals del 2000. I per a això, què hem de fer? És ben fàcil. Si teniu alguna labor feta amb punt de creu o voleu fer-ne alguna i esteu interessades o interessats a participar en una exposició que es farà durant les festes patronals de l'any 2000, només cal que us poseu en contacte amb Conchín Vizcarro (tel. 964 47 51 78) o amb Mª del Socorro Robles (tel. 964 49 22 65) abans del dia 15 de juliol del 2000. Volem que us animeu a fer alguna labor i, d'aquesta manera, entre tots, podrem fer una exposició. Si volem arribar a fer coses, hi hem de col·laborar. Animeu-vos.
Jo, personalment, recordo que, en temps de la meua àvia, el punt de creu es feia servir per a marcar la roba interior, els llençols, les tovalloles o els eixugamans, els mocadors... Avui, a més de tot això, també es poden fer autèntiques meravelles, com són per exemple quadres realitzats amb punt de creu, quadres que una vegada els has acabat i els tens penjats a la paret de casa teua, cada vegada que te'ls mires recordes les hores que has passat per poder-los acabar, i això et fa sentir satisfeta, i més encara quan tens l'oportunitat d'ensenyar a la gent una cosa que costa tant de temps de fer i que sovint aquesta mateixa gent no imagina que això es puga realitzar.
Tanmateix, jo sé que ací al poble hi ha persones que fan labors de punt de creu, perquè és un treball que el pots fer a casa i, a més a més, és molt personal. És per això que si no ho comentes amb la gent, no saps qui en fa.
Jo crec que el punt de creu és una labor molt bonica i que cal ensenyar-la.
Quan les persones fan un treball n'estan orgulloses, per això se'm va ocórrer la idea de fer una exposició de labors de punt de creu.
Animeu-vos a participar i entre tots la farem.
Conchín Vizcarro Capçalera
EL CARRER ESTRET CONSERVA UN APLIC QUE RECORDA L'ARRIBADA DE LA LLUM AL POBLE EL 1923
A l'agost de l'any 1997, el veïns del carrer Estret, dins de l'engalanament del carrer que es va iniciar un parell d'anys enrere, van fer un petit homenatge record al suport de la pereta de llum que encara es conserva en aquest carrer, l'únic que roman al poble, i a una fusta que hi van penjar, al davall mateix de l'aplic, van escriure aquests versos, l'autor dels quals és Santos Albarrán:
"Un cuatro de abril nací,
la luz a la calle di
muy amable y muy cortés
en el año 1923."
Així, doncs, gràcies a aquestes paraules, avui sabem que, després que els llumers fessen la instal·lació elèctrica pels carrers, aquest dia, el 4 d'abril del 1923, van connectar la xarxa elèctrica que amb l'encesa d'una llum tènue va il·luminar els carrers i les places de la població.
Avui hem pogut conèixer, en paraules de Santos Albarrán Sánchez, veí del carrer Estret, les circumstàncies per les quals encara es conserva aquest suport, 76 anys després d'haver estat col·locat.
Santos Albarrán va nàixer a Villa del Prado (Comunitat de Madrid) el dia 1 de novembre del 1921, i el 12 de febrer del 1937 va vindre a Càlig on es va casar, passat el temps, amb Teresa Vizcarro Llorens, amb qui té tres fills, José Manuel, Santos i Remigio.
Fa alguns anys, els veïns van decidir d'engalanar a festes el carrer, i una de les veïnes, Josefina Sans Roca, va tenir la idea de tornar a donar-li vida a aquell suport antic, col·locant-hi, una vegada actualitzat el corrent elèctric a la potència del poble, una pereta de llum. Per a Santos "era una llàstima que sent l'única que hi havia a tot el poble, aquesta llumeta no fera llum".
Tanmateix, abans de fer les reparacions adequades, Santos li va dir a Vicente Gascó Tolós que anara a l'ajuntament "per saber quin dia i quin any havien portat la llum aquí al poble". A l'Ajuntament "estaven indecisos perquè a la guerra es va cremar molt de paper i, com que feia tants anys, no ho tenien arxivat. Al cap d'un temps van dir que va ser el dia 4 d'abril de 1923, que és el dia que es va inaugurar tota la llum del poble, que llavors es deia la Morellana, perquè venia de Morella".
Més cap ací, a la dècada dels seixanta, "quan era alcalde Pedro Guzmán, es va posar la llum que tenim ara i que és d'Iberdrola, però després de posar la llum nova encara hi va haver moltes cases que van continuar tenint la llum vella".
El transformador, més conegut per la caseta dels llums, es va construir vora la bassa de Sant Roc, avui plaça del Safareig -oficialment de Ramón y Cajal- i d'aquest ttransformador "que hi ha davant del magatzem de Gumbau, que era de la Morellana, se'n cuidava el tio Buc. D'aquest home, jo estic fart de sentir que quan hi havia un temporal i baixava el riu, li telefonava la companyia des de Morella, perquè tenia telèfon directe, i li deia: que baixa el riu. Llavors ell sortia al carrer i ho comunicava a la gent que passava per si hi havia el cas que algú havia de travessar a l'altra banda del riu".
Amb l'arribada de la llum nova, es van llevar els aplics o suports vells, però "José Gascó, que vivia aquí, a aquesta casa", és a dir, al carrer Estret, número 18, "no va voler que arranqueren l'aplic i, quan va arreglar la casa i la frontera, va dir que ell es negava a traure'l. Ara es dóna el cas que és l'únic que hi ha. Abans n'hi havia un altre, d'aplic, que estava al Canyeret, però el van traure quan els amos van obrar la casa".
Avui la casa del carrer Estret on hi ha l'aplic és propietat del fill de José Gascó Sancho, Vicentico Gascó Querol, casat amb Rosa Tolós Romeu, que conserva amb orgull aquest testimoni de quan va arribar la llum elèctrica a Càlig, que, en paraules de Santos Albarrán, "no té un gran valor artístic, sinó que, per l'antiguitat, aquest llum de paret és històric".
A.Q.A.
A Càlig, durant els anys de la República i fins al 1936, en què va començar la guerra civil, els caps de setmana i els dies de festa es feia un ball públic als baixos d'algunes cases del poble.
Aquell ball públic s'anomenava el Ball de la Rosa, i les persones més velles del poble encara el recorden, sobretot a partir de l'any 1930.
El Ball de la Rosa era el centre de reunió social del poble i hi acudia gent de totes les edats, des dels més petits, passant pels joves, fins als més vells. En els seus orígens (l'any 1930, aproximadament) es deia el Ball dels Clavells i es feia a la plaça Nova, a la planta baixa de la casa que encara avui es conserva i que era propietat de Carmen Sans, la de la Sénia, que va ser modista durant molts anys a Càlig. Ara, aquesta casa, l'ha heretada la seua filla, Ma. Carmen Querol, casada i amb dos fills, la qual viu actualment a Castelló de la Plana.
El Ball de la Rosa va passar a fer-se després al carrer de l'Hospital, a la casa on hi havia, no fa gaires anys, la ferreria de José Morera. Més tard, aquest ball, es va fer al carrer del Rei En Jaume I, al celler que era de Joaquina Quixal i que ara és propietat de Modesto Sanabdón.
Finalment, es va traslladar al carrer de la Mare de Déu del Socors, a les cotxeres de casa de Vallterra, fins que en arribar la guerra civil de 1936-39 va desaparèixer. Davant d'aquestes cotxeres hi havia el bar de Testets o Testos (la gent l'anomenava de les dues maneres). Era un bar públic on es podia beure, fer el vermut o prendre algun refresc propi d'aquell temps. Aquest bar estava situat on és ara l'edifici de la cambra agrària local.
Un cafè costava, llavors, 4 perres (4 cèntims, aproximadament) i els joves d'aquell temps passaven tota la setmana amb 2 pessetes.
Hi havia més de 150 socis, i cada soci pagava al mes 1 pesseta. Les despeses de la llum, de la gramola i dels altaveus van ser de 22.000 pessetes, i els diners per comprar els aparells els va avançar el polític liberal calijó Joaquín Anglés, el d'Amàlia, comerciant d'ametles i, més tard alcalde de Càlig.
Joaquín Anglés, en quedar-se viudo de la primera dona, que era de Benicarló, amb qui no va tenir fills, va casar-se amb Isabel, de Càlig. Vivien a Benicarló i van tenir 2 fills: Joaquín i Isabel, que ja han mort.
Joaquín Angles i Isabel, a Càlig els deien els Ametleros, van comprar l'hort plantat de llimoners que pertanyia als Vallterra, el qual estava situat darrere de les cotxeres, que eren també de Vallterra. A la mort d'Isabel l'Ametlera, aquest hort va passar a ser propietat dels seus néts i, actualment, ha desaparegut com a hort. Ara hi ha projectada una urbanització i ja s'han construït alguns apartaments.
En aquells anys, l'oposició l'encapçalava Julio Marzá Ciurana, que era conservador. El partit carlí estava representat per José Ramón de la Figuera (el meu besavi).
Després d'acabada la guerra civil, la gramola i els altaveus van continuar estan a casa de la família Sanabdón, però aquesta va traslladar el bar a la plaça Vella i allí van posar el cafè de Testos. Per tant, aquest ball popular va continuar fent-se, encara que a la plaça Vella. Quan arribava el bon temps es feia a l'aire lliure, és a dir, a la plaça.
Per últim, els altaveus i la gramola van passar a mans del mossèn que hi havia llavors a Càlig, el qual els va instal·lar al pati de l'abadia. Malgrat que es van recollir signatures pel poble per tornar-los a recuperar, no es va aconseguir.
Era costum al Ball de la Rosa que, cada dissabte a la tarda i durant el ball, cada noi regalés a la noia amb qui ballava un mocador de luxe que costava en aquells anys 30 cèntims. A la nit es rifava un vestit de dona, que la gent deia la toia, i les butlletes costaven 50 cèntims la tira.
A les festes d'agost, i durant tot l'estiu, guarnien aquest ball amb cordons creuats fets amb papers de seda i amb flors elaborades amb papers de colors. Un any, don Emilio el Xileno el va guarnir amb flors naturals i -segons diuen- va quedar molt bé.
Acabaré aquest escrit amb unes paraules d'agraïment a l'home que més coses coneixia del carrer de Sant Josep, i que va morir el dia 1 d'octubre de 1999. Ell, amb les seues explicacions, m'ha fet possible escriure aquestes línies sobre aquest popular ball de Càlig que, malauradament, avui ja ha desaparegut.
Diuen així: he pogut fer aquesta llarga explicació gràcies a Batiste Sans, que m'ha facilitat la informació. Ell, durant l'estiu del 1999, m'explicava moltes coses sobre les tradicions i els costums de Càlig, perquè era el veí del carrer de Sant Josep que conservava més coneixences de tot això. La seua única filla, Primi, el va cuidar fins als 81 anys, edat en què Déu se'l va endur al cel.
Ma. Àngels de la Figuera i Bengochea Capçalera
GENEALOGIA DELS INFANÇONS D'ALCANYÍS. LA BRANCA DE CÀLIG
L'origen del patrimoni de l'infançó d'Alcanyís (que pertany a la noblesa aragonesa) es troba en Miquel de Figueres, fill de Jaume de Figueres, que es va desplaçar des del seu poble d'origen (Figueres) i es va establir, durant la reconquesta de València, a Bordón, poble del partit judicial de Castellote (Terol-Aragó). Els seus hereus es van casar a Castellote, Alcanyís, Benassal, l'Anglesola, Sant Mateu i Càlig. Aquests pertanyen a la 4ª línia de successió de la branca de Jaume Figueres.
El primer infançó d'Alcanyís de qui tinc referència escrita es troba al Diccionario heráldico y genealógico de apellidos españoles y americanos.
1. Antonio de la Figuera Lasarte (Alcanyís). Va obtenir la sentència del patrimoni de l'infançó el 18 de juliol de 1759. Es va casar amb Luisa Tamarit Pérez (Alcanyís) i va tenir un fill (núm. 2).
2. Manuel de la Figuera Tamarit (Alcanyís). Es va casar dues vegades: la primera, amb Vicenta Serra Alcaine (Alcanyís), de qui va tenir un fill (núm. 3); i la segona, amb Josefa Beltrán Ballester (Benassal), de qui va tenir una filla (núm. 4).
3. José de la Figuera Serra (Alcanyís). El van batejar el 14 de gener de 1769. Va ser regidor perpetu de la ciutat d'Alcanyís. El 1810, durant la Guerra de la Independència, els francesos li van agafar tots els seus béns i es va haver de refugiar a València. Es va casar amb Joaquina Ugarte Rosselló el 1789, de qui va tenir cinc fills (núm. 5, 6, 7, 8 i 9).
4. María Antonia de la Figuera Bertrán (Alcanyís). Es va casar amb Manuel Matutano Miralles a l'Anglesola. Va tenir dos fills que no anomenaré perquè no són de la branca de Càlig.
5. Antonio de la Figuera Ugarte (Alcanyís). Va ser alcalde de Saragossa de 1840 a 1843 i també va ser diputat a Corts. Va figurar entre els més importants juristes aragonesos del seu temps. Es va casar amb Prudencia d'Orma Bernad (Albalate del Arzobispo-Aragó), de qui va tenir quatre fills, que no anomenaré perquè no són de la branca de Càlig.
6. Juan Ramón de la Figuera Ugarte (Alcanyís). Es va casar amb Vicenta Pastor Centelles (Càlig) l'any 1839, de qui va tenir un fill (núm. 10).
7. Paulina de la Figuera Ugarte. Va nàixer a Alcanyís el 1803 i va morir sense fills.
8. Joaquín de la Figuera Ugarte. Va nàixer a Alcanyís el 1806 i va ser sacerdot.
9. Antonia de la Figuera Ugarte. Va nàixer a Benassal el 1810. Es va casar tres vegades i no va tenir cap fill.
10. José Ramón de la Figuera Pastor. Va nàixer a Sant Mateu el 4 de novembre de 1840 i va morir a Càlig el 7 d'abril de 1898) Es va casar amb María Giménez García (Escatrón- Saragossa-Aragó) a l'església de Santa Maria Magdalena de Saragossa l'any 1862, la qual va morir a Càlig el 10 de març de 1924, de qui va tenir tres fills (núm. 11, 12 i 13).
11. Mateo de la Figuera Giménez. Va nàixer a Castelló de la Plana el 29 de setembre de 1863 i va morir a Vinaròs el 6 de desembre de 1908. Es va casar amb Filomena Messeguer (Vinaròs) i no van tenir fills.
12. Juan Ramón de la Figuera Giménez, Va nàixer a Càlig el 28 d'agost de 1868 i hi va morir el 22 de juny de 1957). Es va casar amb Sofía Bertrán Fuster (Castellfort) a l'església de la Concepció d'Albocàsser el 28 d'octubre de 1908. Sofía Bertrán va morir a Càlig el 29 de maig de 1932. Van tenir dos fills (núm. 14 i 15).
13. Pilar de la Figuera Giménez. Va nàixer a Càlig l'11 de gener de 1878 i hi va morir a l'agost de 1932. Es va casar amb Basilio Bayarri Marzá (Càlig), amb qui va tenir quatre fills, però com el cognom de la Figuera va romandre en segon lloc no els anomenaré perquè aquesta branca es va perdre.
14. Amparo de la Figuera Bertrán (Càlig). Va ser religiosa de clausura de l'orde trinitari de Càlig.
15. Juan José de la Figuera Bertrán (Càlig). Es va casar amb Angelita Bengochea Folch (Catí), de qui va tenir tres fills (núm. 16, 17 i 18).
16. Sofía de la Figuera Bengochea (Càlig). Casada amb Adolf Ferrer Pujol (Barcelona), de qui ha tingut tres fills, però com el cognom de la Figuera ha romàs en segon lloc no els anomenaré perquè aquesta branca es perdrà.
17. Juan Francisco de la Figuera Bengochea (Càlig). Està divorciat i té una filla, Arantxa de la Figuera (Barcelona).
18. Àngels de la Figuera Bengochea (Càlig). Fadrina i sense fills.
Mª Àngels de la Figuera i Bengochea
EL JARDIN DE LA ESPERANZA
En un jardín muy hermoso
planté un lindo rosal.
Orgullosa estaba de él
cuando sus hojas vi crecer.
Tres capullitos brotaron,
que yo les vi nacer.
Con orgullo yo los miro
porque son parte de mi ser.
Qué capullitos más bonitos
han nacido en el rosal.
Con mimo yo los miro,
con tanto amor y tanto afán.
Y al mirarlos con ilusión
las lágrimas me salen de amor.
El mayor de ellos
espigadito como una flor.
Viéndolos crecer día a día
me llena de ilusión.
Morenito y muy estudioso
me inspira mucho amor.
El segundo lo mismo,
con muchísimo amor.
No es tan estudioso
pero es de buen corazón.
Es muy alegre
y de revoltoso un montón.
Llegando al tercero,
qué dulce es ese capullito.
Con tanto amor yo le digo
con su gracia tan chiquito,
es un tesoro de niño.
Y del jardín de la esperanza,
mejor que una gran hacienda,
para alabar a sus nietos
para eso está su abuela.
Remedios Anglés Anglés Capçalera
VISITA AL ZOO I A L'AQUÀRIUM DE BARCELONA
Els alumnes del Col·legi Públic Felicinda Collell van fer una excursió a Barcelona el dia 26 de novembre, on van visitar el zoo i l'aquàrium.
Aquesta visita, que correspon a la tardor, és una de les que hi ha programades al llarg del curs.
L'eixida es va fer a la plaça Nova a les 07.00 h, i la tornada va tenir lloc a les 21.00 h. Va ser un dia molt intens, tant per als alumnes com per als mestres.
El zoo va ser el lloc on els xiquets s'ho van passar millor: els micos, el goril·la Floc de Neu, les serps, els lleons... i, al mateix temps, els punts més visitats i admirats per tots, però, sens dubte, els qui es van emportar més aplaudiments i més ohs d'admiració van ser el dofí i el seu entrenador. La veritat és que sembla mentida que un animal siga capaç de fer el que feia a aquell dofí.
A la vesprada, després de dinar, vam visitar l'aquàrium. Magnífic, de veritat. Tanmateix, aquest de cap manera va poder ombrejar als xiquets la magnífica impressió que els va deixar la visita del matí al zoo i l'exhibició del dofí.
M.A.A. Capçalera
El dia 25 de novembre, com és tradició, els xiquets d'escola van festejar santa Caterina i sant Nicolau.
El dia va acompanyar la festa. El fred dels dies anteriors van deixar pas a un dia ple de sol i de bon oratge, i això va permetre que la festa es desenvolupés de manera quasi idèntica a la dels anys anteriors: concentració dels escolars i mestres a l'escola, processó cívica fins a l'església, celebració de la missa (tumultuosa i sorollosa, com sempre, i, també com sempre, disgust del senyor rector) i, un cop acabada aquesta, la volta al poble.
A la tarda hi va haver la visita al Socors, on es van col·locar marfegons per botar, es va fer la rifa i es van repartir entrepans i coca-coles. Al final, tant els pares com els mestres van dir que la festa s'hauria d'organitzar d'una altra manera perquè els temps canvien i les il·lusions d'avui en són unes altres.
M.A.A. Capçalera
UN GRUP DE CIGONYES DESCANSEN AL CAMPANAR
Un grup de vuit cigonyes van descansar a la part superior del campanar de la vila el dijous, dia 7 d'octubre. Aquest grup nombrós va emplaçar-se sobre l'església parroquial de Sant Llorenç, situada al carrer Major, a partir de mitjan matí. Molts veïns i forasters van poder ser testimonis del fet i van quedar meravellats de la majestuositat dels gestos d'aquests ocells tan grans.
Potser aquest grup és una part del que, ara fa dos anys, va visitar la zona situada a l'est de Càlig. Llavors van reposar a la teulada d'una casa situada a l'avinguda del Rei En Joan Carles I i la gent els va poder observar perquè estaven a dalt del fumeral, sobre les teules i, també, al jardí de la casa. El nombre, aleshores, era inferior, però l'espectacle, poc usual a la nostra comarca, va agradar a més d'un.
Els veïns aficionats a la fotografia van aprofitar aquests moments d'estada de les cigonyes per realitzar un document gràfic de valor i immortalitzar el fet.
Durant gran part del dia i al llarg de tota la nit, les cigonyes van romandre al campanar. Aquest és el lloc més usual si ho comparem amb el reportatges amb què ens tenen acostumats els documentals de la televisió sobre el comportament d'aquests ocells.
El divendres al matí, aproximadament vint-i-quatre hores després de l'arribada a Càlig, les cigonyes van alçar el vol per a dirigir-se qui sap si a terres més allunyades.
Ricard Gumbau i Morera
LA COLLA DE DANSAIRES VA ACTUAR A PEDRALBA
Els components de la Colla de Dansaires van viatjar fins a la vila valenciana de Pedralba, a la comarca dels Serrans, el dia 9 d'octubre, a l'igual que un bon grup de calijons que no van voler perdre l'oportunitat d'acompanyar els dansaires i gaudir de l'actuació/demostració del ball típic de Càlig. Pràcticament, la totalitat dels membres es mostraven nerviosos moments abans de començar el viatge, ja que el seu pensament i preocupació estava en el moment d'exhibir la dansa i en l'acolliment que rebrien en aquella població.
El grup de dolçainers també va ser present als actes, que es van desenvolupar durant una bona part del matí i de la tarda del dissabte, on van dur el so del tabalet i de la dolçaina. La jota es va ballar pels carrer de la localitat i els veïns van sortir de les cases per a comprovar el bon estil del ball calijó.
L'última part de la dansa va consistir a convidar la gent que els observava atentament a ballar amb els dansaires.
Així, doncs, podem afirmar que els veïns de Pedralba van poder fruir i van quedar contents de l'actuació brindada pels calijons, alhora que participaven i contemplaven una part de la festa calijona.
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
LA CASA DE CULTURA CANVIA PER CENTRE DE CULTURA
Segons l'Acord d'1 de desembre de 1999, adoptat pel Ple de l'Ajuntament de Càlig, la casa de cultura es dirà Centre de Cultura.
El dia 22 de desembre, un cop acordat el nom de l'edifici cultural, es van col·locar a la façana del Centre els taulellets que configuren l'escut de la població i el nom de Centre de Cultura, els quals s'han fet a l'Alcora (Alcalatén).
En aquest darrer trimestre s'han anat incorporant a l'edifici nous elements dels que ja estaven prevists a les diverses fases, com són ara: l'adquisició de 10 ordinadors, l'acabament de la sala de multicinema i la connexió als canals de televisió Vía Digital i Canal Satélite per a l'emissió de pel·lícules d'estrena. També s'han distribuït les sales que conformen la planta primera de l'edifici cultural a les associacions culturals i esportives i als partits polítics que ho havien sol·licitat prèviament.
A més de tot això, i a partir de l'any nou, hi haurà al Centre de Cultura, a les tardes, de 15.30 a 20.30 h, dos conserges que tindran cura de l'edifici, facilitaran informació al ciutadà sobre les activitats que programarà el Centre, coneixeran l'horari de les reunions que establisquen les associacions i tindran a càrrec seu les claus de l'edifici, a més d'unes altres funcions pròpies de consergeria.
Actualment s'ha enllestit l'última fase d'acabament de l'edifici cultural, que -segons les paraules de l'alcalde- conclourà a l'estiu del 2000. Entre unes altres actuacions que ja s'estan realitzant, està la finalització de la sala d'actes o auditòrium, situat a la planta baixa, on hi ha previst de col·locar taulellets als baixos de les parets, rematar les escales d'accés amb granit, posar baranes, agençar el solràs i fer la instal·lació de la llum elèctrica.
En l'acord del Ple de l'Ajuntament també es va adoptar dedicar el carrer que anirà des de l'avinguda de la Constitució fins al passeig d'En Blai Osanz a Agustí Mercè, que va ser alcalde de Càlig durant 12 anys, des del 1979 fins al 1991. En aquesta nova via pública, tot i que encara no s'ha obert al trànsit, s'ha col·locat el clavegueram de cap a cap i s'ha deixat preparat per iniciar les obres de construcció al més aviat possible.
A.Q.A. Capçalera
EL NOU PAELLER DEL SOCORS JA ESTÀ PRÀCTICAMENT ACABAT
Únicament manca la instal·lació elèctrica per deixar totalment acabat el paeller que l'Ajuntament de Càlig ha construït al primer bancal del paratge del Socors. El funcionament del paeller està previst per a la primavera del 2000, i també la utilització del serveis que hi ha fets a la banda de dalt de tot del paratge.
El paeller, que ha costat vora cinc milions de pessetes, ha estat finançat pel PRODER en un 65% i la resta, el 35%, per l'Ajuntament de Càlig. La utilització que se'n farà serà pública i, segons l'alcalde Manuel Anglès "amb aquesta obra nova s'intentarà promocionar millor el paratge del Socors, especialment de cara a les excursions que passen pel nostre poble perquè s'apropen al paratge a esmorzar o a dinar, i per a això caldrà proveir també aquest lloc de taules i bancs per a la gent que s'hi acoste".
A.Q.A. Capçalera
L'AJUNTAMENT VOL ARRANJAR LA CASETA DELS LLUMS
Darrerament ha estat coberta la sèquia que davalla les aigües de pluja d'una part de la població fins al riu, i que va des de la plaça del Safareig -oficialment de Ramón y Cajal- fins a la sèquia del Regall, i també s'ha construït una vorera a la banda de l'esquerra.
Aquesta obra formava part dels Plans d'Accessos a les Poblacions de la Diputació de Castelló, la qual ha tingut un cost de dos milions de pessetes, dels quals un milió i mig l'ha aportat la Diputació i l'altre mig milió l'Ajuntament de Càlig.
Aprofitant aquesta obra, l'Ajuntament ha fet una jardinera al costat mateix de l'antiga caseta dels llums que l'Ajuntament té previst de comprar als propietaris actuals o bé demanar els permisos necessaris per tal d'agençar-la i mantenir, així, aquest edifici que va ser testimoni de l'arribada de la llum elèctrica a la població al llarg del primer terç del segle XX.
A.Q.A.
L'alcalde va assistir a la inauguració del nous jutjats de la ciutat cap del Baix Maestrat
El nou palau de Justícia té una superfície de 3.300 m2 i unes condicions de treball totalment informatitzades. A l'acte d'inauguració, presidit pel conseller de Justícia i Administracions Públiques, Serafín Castellano, hi van assistir tots els alcaldes de la comarca del Maestrat, encapçalats per l'alcalde de Vinaròs, Jacinto Moliner.
Manuel Anglès, alcalde de Càlig, va manifestar que "...són unes instal·lacions extraordinàries, les quals poden donar un servei millor a l'usuari. La veritat és que ja feien falta. Potser així, la imatge de la justícia, de vegades malmesa, millore".
Apunts de sessions plenàries de l'Ajuntament de Càlig
· El PP de Càlig va proposar demanar un sondeig per a buscar un pou d'aigua dins del terme de Càlig. La proposta va ser aprovada pels altres dos partits polítics que componen el consistori calijó, la UV i el PSPV-PSOE.
· Es modifiquen les taxes fiscals per a l'any que ve, que presentaran un augment de l'1,7%, augment que està d'acord amb l'increment del nivell de vida.
· L'Ajuntament ha derogat l'impost aplicat a les persones que utilitzaven la caseta per llançar els animals morts, ja que les despeses derivades de la construcció ja han estat amortitzades.
· Es presenta una moció conjunta de tota la corporació municipal per tal de demanar la immediata restauració de la Torre, i també per conèixer en quin estat s'hi troben actualment els tràmits burocràtics.
· El PSPV-PSOE de Càlig va presentar al mes de novembre, en sessió plenària, una moció en contra de l'augment pel recàrrec provincial de l'IAE (impost sobre les activitats econòmiques) que pensa dur a terme la Diputació de Castelló. Els membres del PP van votar en contra, mentre que UV va donar suport a aquesta iniciativa socialista.
L'Alcaldia ha tret un decret sobre la instal·lació d'antenes de telefonia mòbil
L'Ajuntament de Càlig, mitjançant un decret de l'Alcaldia, ha establit la distància en què han de ser col·locades les antenes de telefonia mòbil. Aquest decret ha estat el resultat de l'oposició de la major part del veïnat com a conseqüència d'haver-se plantat uns antena a la partida del Calvari, molt prop del nucli urbà.
El decret informa que les antenes de telefonia mòbil han d'estar situades a una distància mínima de 500 metres de les cases.
Campanya contra la grip
El Consultori Mèdic Municipal de Càlig es va sumar, una vegada més, a la campanya de vacunació per tal de lluitar contra la grip.
A la vila s'han vacunat un total de 545 persones, que representa vora el 31% de la població.
Manuel Anglès mostra el seu descontent davant les institucions de caire provincial
Manuel Anglès, alcalde de Càlig, va declarar que es mostrava descontent davant l'actitud de la Diputació de Castelló i de la resta d'organismes polítics envers el poble de Càlig, i sobre això va posar dos exemples, per un costat va dir que "... la Diputació de Castelló, sobre el tema de la Torre, no sap absolutament res ... o siga, que no crec que es millore pel que fa a aquest tema", i "...un altre punt és que, tot i que l'estat de la depuradora és lamentable, Càlig no ha entrat en els plans provincials d'aquest exercici ... El nostre cas s'allarga fins als plans que corresponen al 2000-2001".
S.A.Q. Capçalera
EL BETLEM DE JM BORRÀS HA ARRIBAT A L'ONZENA EDICIÓ
Des de Nadal fins al darrer diumenge del mes de gener, J. Manuel Borràs Monroig exposa al local municipal del carrer del Socors (antiga Cambra Agrària) el betlem elaborat mitjançant diorames que des de fa onze anys presenta al públic, tant del poble com de fora vila.
En aquesta edició han estat renovats tots els ambients que conformen els vuit diorames que ha anat treballant des de fa bastants mesos, alhora que n'ha afegit uns altres de diversos autors, d'on destaca la representació de la sénia benicarlanda basada en l'obra nadalenca L'estel del Collet, que des de fa un parell d'anys es representa a Benicarló.
A.Q.A. Capçalera
NOVA CELEBRACIÓ DE PROFESSIONS AL CONVENT TRINITARI DE CÀLIG
El dia 30 de maig d'enguany, sor Isabel Peeppiriyadeth, sor Paula Puthussery, sor Teresita Puthussery i sor Anna Peeppiriyadeth van fer la professió solemne durant la celebració de la missa, oficiada pel bisbe de la diòcesi, monsenyor Xavier Salinas, al convent de la Santíssima Trinitat.
Aquestes quatre joves fa que porten al convent trinitari de Càlig sis anys, ja que van arribar el 24 de juny de 1993 provinents de l'estat de Kerala, situat al sud-oest de l'Índia. En paraules de la mare superiora, "des d'aquell dia han quedat integrades a la comunitat amb tots els drets i deures. Queden arrere els moments difícils dels primers dies en què, tant elles com nosaltres, teníem necessitat d'una torsimany per poder-nos entendre. Gràcies a Déu, elles s'han integrat perfectament dins de la comunitat i del poble, que sempre els ha mostrat un gran afecte i estima".
A l'estiu, després de la professió, les quatre monges van fer un viatge a l´Índia per veure els seus pares i familiars. "No només la comunitat les trobàvem a faltar sinó que també les enyoraven les persones que tenen contacte amb nosaltres, i és que, avui, elles asseguren la supervivència de la comunitat al poble de Càlig i, com deia el bisbe el mateix dia de la professió, "aquestes joves han vingut de lluny per a viure en aquest poble, en aquesta comunitat, per a continuar amb la vida silent d'entrega i de pregària i ser un signe en mig del poble, un signe del Déu viu"".
El dia 17 d'octubre, una nova postulant, que va arribar a Càlig el 30 de maig de 1998, sor Mª Reina Mompally, va prendre l'hàbit de novícia, que durà durant dos anys, durant la missa concelebrada al convent pel pare trinitari Jesús Herrera.
A.Q.A. Capçalera
SESSIÓ ORDINÀRIA
4 d'octubre de 1999
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 9/99, per un import de 4.924.414 pessetes.
3. S'acorda concedir les llicències d'obres següents:
A Yolanda Sanabdón Quixal, per a la construcció d'una planta baixa magatzem a l'immoble situat al camí de Cervera, s/n. Exp. 55/99.
A Vicente Anglés Cuartero, per a enderrocar i construir, posteriorment, un habitatge unifamiliar a l'immoble que hi ha al c. la Raval, 23. Exp. 59/99 i 60/99.
A Juan R. Sans Conesa i a Ernestina Borrás Bayerri, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble que hi ha a l'av. Constitució, cantonada amb el c. la Costa. Exp. 56/99.
A Monja Haack, per a la construcció d'un habitatge unifamiliar a l'immoble situat al polígon 10, parcel·la 118. Exp. 53/99.
A José Monroig Borrás i a Rosa Ma. Esteller Bernal, per a la rehabilitació de l'habitatge situat a l'immoble que hi ha al c. Santa Bàrbara, 75-77. Exp. 58/99.
A Explotaciones Urme, SL, per a l'execució de la urbanització, primera fase, del Pla Parcial la Pedrera. Exp. 61/99.
4. Es concedeix autorització a Salvador Portolés Navarro i a José Manuel Arayo Febrer per a connectar a la xarxa general de proveïment d'aigua, per als immobles situats al polígon 12, parcel·la 302, polígon 11, parcel·la 7 i polígon 11, parcel·la 8, respectivament.
S'acorda sol·licitar a la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports, Departament de Recursos Hidràulics, la realització d'un sondeig amb la finalitat de cercar aigua subterrània destinada a proveir la població.
5. S'aprova el certificat núm. 1 (tercer del total), que correspon a l'obra "Casa de Cultura, 3ª fase", per un import de 4.161.230 pessetes, i també el certificat núm. 1 que correspon a l'obra "Casa de Cultura, 3ª fase bis" per un import de 4.093.393 pessetes.
6. S'aprova el padró de contribuents subjectes al pagament del subministrament d'aigua potable a domicili, corresponent al segon trimestre de 1999.
7. S'aprova la modificació de les tarifes de les ordenances fiscals municipals vigents, les quals s'augmenten en un 1,7%, i es deroga la taxa de recollida i destrucció d'animals morts.
8. Diverses preguntes sobre habitatges unifamiliars aïllats i horaris.
SESSIÓ ORDINÀRIA
8 de novembre de 1999
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 10/99, núm. 79 a 86, per un import de 5.326.242 pessetes.
3. S'acorda sol·licitar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació una subvenció per a la realització de les obres d'"Asfaltat del camí de la Mare de Déu del Socors", o, si escau, un altre d'alternatiu que caldrà determinar.
4. S'aprova la proposta de modificació de crèdits núm. 2/99 al pressupost ordinari de 1999, una vegada vists els informes favorables emesos per la Intervenció i la Comissió d'Hisenda.
5. S'aprova la concertació d'un préstec, per un import de 25.000.000 de pessetes, amb la Caixa Rural, d'acord amb les clàusules o característiques detallades a l'expedient, una vegada vists els informes favorables emesos per la Intervenció i la Comissió d'Hisenda.
6. S'aprova el plec de condicions economicoadministratives redactat que ha de regir el concurs, mitjançant tramitació urgent en procediment obert, de les obres d'"Acabament de la Casa de Cultura".
7. S'aprova, per majoria, requerir a la Diputació de Castelló que reconsidere l'acord adoptat en la sessió de data 28 de setembre, que fa referència a la modificació de l'ordenança fiscal que regula el recàrrec provincial de l'impost sobre activitats econòmiques (IAE).
8. S'acorda proposar com a festes locals per al 2000, pel seu caràcter tradicional, els dies 6 de setembre, festa de la Mare de Déu del Socors, i 13 d'octubre.
S'acorda celebrar les festes patronals per al 2000 durant els dies compresos entre el 9 i el 19 d'agost, ambdós inclosos.
9. S'acorda el certificat núm. 5, que correspon a l'obra de "Casa de Cultura, 4ª fase bis", per un import d'1.809.264 pessetes, íntegrament.
10. S'aprova que el nom oficial del municipi aparega escrit correctament a tots els documents, segells, escrits i d'altres que utilitze i tramite l'Ajuntament.
S'acorda autoritzar a Ramón Querol Gumbau la instal·lació de gual permanent a l'immoble que hi ha al c. Rei En Jaume I, 3.
11. Diverses preguntes sobre la instal·lació de la xarxa de gas, l'asfaltat del c. Peníscola, la Casa de Cultura, obres i trànsit rodat.
SESSIÓ ORDINÀRIA
1 de desembre de 1999
1. S'aprova l'acta de la sessió anterior.
2. S'aprova la relació de factures i rebuts núm. 11/99, núm. 87 a 99, per un import de 9.711.265 pessetes.
3. S'acorda adjudicar a la mercantil Construsenia, SL, la realització de les obres d'"Acabament de la Casa de Cultura", pel preu de licitació més un 4% de millores que caldrà determinar.
4. S'acorda, per unanimitat, denominar els nous vials amb els noms d'Alcalde Agustí Mercè i d'Alcanar, i l'edifici cultural amb el nom de Centre de Cultura.
5. S'aprova el padró de contribuents pel subministrament d'aigua corresponent al tercer trimestre de 1999.
6. Es ratifica la resolució de l'Alcaldia sobre l'establiment d'una distància mínima del nucli urbà.
7. S'aprova la moció presentada pel Grup del PP contra la violència domèstica.
8. Diverses preguntes sobre les obres del camí de la Mare de Déu del Socors i de l'edifici de la Torre.
S'INICIA LA LLIGA AMB EL RETORN DEL CÀLIG CF A LA PRIMERA REGIONAL
Primera jornada: 12 de setembre: Catí 6 - Càlig 0
Superioritat del Catí
El Càlig va acusar el canvi de categoria molt de sobte. El calendari d'enfrontaments va emparellar els dos equips, on als nostres els va tocar jugar el primer partit de lliga fora vila i contra el que serà, de ben segur, un dels primers classificats al final del campionat. El primer gol va arribar al minut cinc de joc. A partir d'aquest moment, el domini local va augmentar i el compte golejador es va tancar amb un marcador de 6 gols a 0.
Segona jornada: 26 de setembre: Càlig 1 - Les Coves de Vinromà 1
Gol marcat per Saura
Empat justificat
La igualtat sobre el terreny de joc va quedar reflectida, tal i com es va poder observar al camp municipal de futbol, en el resultat obtingut al final dels noranta minuts. L'equip de les Coves de Vinromà no va demostrar ser un equip experimentat dins de la primera regional. El nostre equip millorava, encara que molt lleugerament, en el domini de la pilota i en la situació dels jugadors en l'ocupació dels espais lliures. El gol de Saura, al minut seixanta de joc, va rebre la resposta dels forasters sis minuts després amb el gol de l'empat definitiu.
Tercera jornada: 26 de setembre: Borriol 4 - Càlig 0
Tercer partit i onze gols encaixats
Segona eixida fora del propi camp i segona derrota per golejada. El Borriol va obrir el marcador al minut dotze. Les errades en els gols per part dels jugadors calijons van permetre als borriolencs marcar-ne quatre. El segon i el quart -tot siga dit- van ser molt bonics: l'un, amb un potent xut col·locat que Víctor Anglès no va poder aturar, i l'altre, després d'una ràpida jugada d'atac en què un sol jugador va recórrer amb la pilota als peus mig camp per acabar introduint-la dins de la porteria calijona. Poques coses a destacar del joc del Càlig, tot i que la condició física dels jugadors va ser molt treballada durant la pretemporada pel tècnic Juanjo Martorell.
El dimarts, dia 28 de setembre, la directiva i l'entrenador es van reunir després que aquest últim sol·licités parlar sobre l'inici de temporada als membres de la Junta. En la reunió l'entrenador Juanjo Martorell va presentar la renúncia al càrrec.
El dijous, dia 30, aprofitant l'entrenament del planter del primer equip, el president va comunicar als jugadors que Martorell havia decidit presentar la dimissió. L'entrenador va parlar als jugadors i els va explicar el perquè de la seua decisió.
Quarta jornada: 3 d'octubre: Càlig 2 - Cabanes 3
Gols de Jonatan i Quico.
Derrota a casa
El segon partit de la lliga jugat a casa va suposar la primera derrota al camp municipal de futbol de Càlig. Va ser l'equip de Cabanes qui, sense ser superior en el joc, va endur-se els tres punts. Ningú no havia derrotat el nostre equip ací des que ho va fer, únicament, el Rossell l'any passat en competició regular amb un avantatge mínim al marcador. El partit es recordarà com el darrer en què Juanjo Martorell va dirigir el primer equip, un cop presentada la seua dimissió al llarg de la mateixa setmana del matx. Va fer-ho després d'haver aconseguit l'ascens del Càlig a la primera categoria regional durant la campanya anterior.
Cinquena jornada: 10 d'octubre: els Ivarsos 3 - Càlig 1
Gol de Micó.
Juan Sos, nou entrenador
L'arribada del nou entrenador, el vinarossenc Juan Sos, va marcar el partit que es va jugar al terreny de joc de terra d'un exequip de tercera divisió, com és el cas dels Ivarsos. El nou tècnic va ser ajudat pel preparador del juvenils, Ramon Gasulla, per tal de situar cada jugador a la seua posició habitual. Les baixes per lesions i sancions van deixar l'equip molt desnivellat. Aquest fet va ser aprofitat pels locals per a derrotar els calijons, tot i ser un equip que en les posteriors jornades deixaria veure, sobretot a la classificació, la seua manca de qualitat.
Sisena jornada: 17 d'octubre: Càlig 1 - Benicàssim 1
Gol de Miquel.
Empat important amb un equip difícil
El Benicàssim, que des del principi de la lliga va demostrar que seria un dels primers classificats al llarg d'aquesta, no va posar gaires problemes. Menys dels que s'esperaven, perquè era un equip format amb exjugadors d'equips importants -és el cas de Fermín (porter) que va jugar unes temporades a la primera divisió amb el Castelló. Açò comportava una atenció encara major; l'empat va saber a poc, perquè a l'últim minut el marcador era favorable als interessos del Càlig. El gol de l'empat a un gol es va establir des del punt de penal, i els forasters van rebre el resultat com a bo.
Setena jornada: 24 d'octubre: San Pedro 3 - Càlig 1
Gol de Micó.
Victòria treballada fora de casa
Treball continu i ganes van ser les eines utilitzades pels nostres a la visita al camp Javier Marquina del Grau de Castelló (situat davant mateix del planetari). El gol aconseguit per Micó als vint-i-sis minuts de la primera part va fer que la resta del partit fos d'un desgast gran per als jugadors calijons, amb la finalitat de mantenir la pròpia porteria a zero gols. El jove planter dels castellonencs no va poder fer res per aturar el que seria la primera victòria del Càlig en aquest campionat. Ho van intentar de totes les maneres possibles, però la defensa es va trobar molt ferma. La suma dels punts valdria per a mantenir les esperances vives de cara a la lluita per tal de salvar la categoria.
Vuitena jornada: 31 d'octubre: Càlig 3 - Sant Joan de Moró 0
Gols de Mario, Roy i Micó (de penal).
Segueix el bon treball
Aquest va ser un partit dominat des del principi fins a l'acabament per part del Càlig. L'equip de Sant Joan de Moró havia realitzat un començament de temporada molt bo i estava situat dins de les primeres posicions de la taula de classificació. Els rivals que s'havien enfrontat amb els forasters havien estat prou fluixos, ja que les derrotes dels altres equips davant dels castellonencs van ser amb una diferència de gols notable. El joc del Càlig havia canviat una mica amb el nou entrenador, tot i ser els mateixos jugadors. Aquest era el quart partit de Sos a la banqueta calijona; la manera de jugar del nostre equip era una altra i els aficionats ho notaven.
Novena jornada: 7 de novembre: Torreblanca 0 - Càlig 0
Empat insípid amb l'últim classificat
Quan tots els equips havien golejat l'equip que tancava la classificació -el Torreblanca- l'arribada del Càlig va significar la suma del primer punt en el compte particular dels torreblanquins. Victòries per 0-8, 0-14 i unes altres més àmplies es repetien diumenge rere diumenge a favor dels equips que visitaven el seu camp. L'empat va ser un resultat més que bo per als locals. En canvi, la desesperació anava dominant els calijons a mesura que avançaven els minuts del matx. Que els de Torreblanca tinguessen una major quantitat d'oportunitats d'aconseguir un gol que no els nostres va ser una realitat clara. El partit es va jugar de matí, a les 12.00 h, hora poc usual perquè la resta dels partits, durant la lliga, es jugaven a la tarda. El matí, amb un temps ventós i fred, potser va tenir part de la culpa. Tot i això, al final va haver repartiment d'un punt per a cada equip.
Desena jornada: 14 de novembre: Càlig 3 - Alcalà de Xivert 3
Gols de Micó (3)
Partit vibrant, sobretot fora del terreny de joc
Un dels partits que desperta més expectació al llarg de tota la lliga és el que enfronta els equips de Càlig i Alcalà de Xivert. Ho vénen sent cada cop que en una o altra categoria, amateur o juvenil, els dos equips han de mesurar la seua qualitat sobre la gespa. Aquest partit no va tenir un clar dominador. Ambdós conjunts van arribar a la desena jornada empatats a nou punts; i van seguir igualats a la classificació després d'haver acabat el partit amb el resultat de 3 a 3. Aquest partit serà recordat per l'errada que va cometre la parella de la guàrdia civil, que els diumenges vigila per la seguretat als partits de futbol. Els aficionats, enfadats per l'actuació arbitral i alguna jugada conflictiva dels forasters, va increpar l'àrbitre a la sortida del camp quan es dirigia als vestidors. Amb tot açò, els guàrdies civils van cridar reforços per a prevenir possibles complicacions. Però estava clar que no anava a passar res. Tampoc van encertar en escortar els jugadors gaspatxers (d'Alcalà) fins als cotxes. Els espectadors que van romandre al camp van riure un mica amb l'espectacle que es va formar. No deixarà de ser una anècdota curiosa i poc agradable per al nom del Càlig CF.
Onzena jornada: 21 de novembre: Albocàsser 2 - Càlig 1
Gol de Mario.
Vent i fred deixen sense puntuar el Càlig
Tot i no ser un equip millor que el nostre, motiu que s'anava repetint cada diumenge, els jugadors de l'Alt Maestrat van aprofitar el coneixement i l'experiència assolits sobre el terreny de joc dur i de terra. El Càlig va tenir opcions per tal de traure un millor resultat del seu desplaçament a Albocàsser, però la pilota es va negar a entrar a la porteria local. Els de casa, per contra, van aprofitar les poques arribades dels seus davanters davant de la porteria que defensa Víctor Anglès per a obtenir el benefici esperat amb dos gols. El gol calijó el va aconseguir el jugador de nacionalitat alemanya Mario. Aquest era el seu segon gol amb la samarreta blanca del Càlig.
Dotzena jornada: 28 de novembre: Càlig 1 - Vilafranca 0
Gol de Micó.
El Vilafranca es veu sorprès i surt derrotat
L'estructura sòlida de totes les línies que va formar el preparador de l'equip per al partit en qüestió, no va poder ser enderrocada en cap moment pels jugadors de Vilafranca. Si abans parlàvem de Mario pel que fa a l'autor del gol davant l'Albocàsser, cal destacar ací l'eficàcia golejadora del novell jugador amateur Ximó Micó. Aquest, l'any passat era jugador juvenil i s'ha convertit ara en el màxim golejador del planter. El seu gol servia perquè, tant els defenses i centrecampistes com els davanters haguessen de realitzar un major treball físic de desgast per tal que l'equip rival no li llevés la victòria. Amb aquest sumava set gols en l'actual competició. Veritablement, es va haver de suar molt durant els noranta minuts de temps reglamentari, però es va aconseguir l'objectiu final: la suma dels tres punts.
Tretzena jornada: 5 de desembre: Orpesa 3 - Càlig 1
Gol de Micó.
Inferioritat, amb l'ajuda de juvenils
Encara que a punt d'encetar l'any 2000, hi ha camps de futbol que conserven un estat poc agradable per a la pràctica d'aquest esport. És el cas del terreny de joc de l'Orpesa que, amb sorra de platja, disposa d'un tros que no invita a realitzar un bon joc. No va ser aquest el motiu per què els nostres no poguessen obtenir un millor resultat. Els locals estaven habituats a jugar sobre el seu propi terreny de joc i amb les seues condicions; els calijons no van poder fer gran cosa per a defensar la porteria en els tres gols que van encaixar. León -davanter local- es va convertir en la figura del partit amb tres jugades que ell mateix va fabricar per a trencar la defensa calijona i aconseguir fer pujar al marcador els tres gols del seu equip. Per part del Càlig, una de les poques jugades de perill que es va poder realitzar davant de la porteria rival va acabar amb el gol de Micó. Així seguia aquest jugador com a màxim golejador del conjunt.
Catorzena jornada: 12 de desembre: Rrràpit Meseguer 3 - Càlig 4
Gols de Roy, Micó i Andreu (2).
Duel d'aspirants al descens
Segon partit consecutiu del Càlig fora de casa amb un canvi radical del plantejament tàctic. Aquesta jornada el terreny de joc era de gespa artificial, on la pilota fa un bot uniforme i no assoleix trajectòries corbes. Una diferència palpable amb el comentari realitzat sobre el partit a Orpesa. La situació, diferent, d'alguns jugadors sobre la gespa va motivar un canvi pel que fa a l'estil de joc. El Rrràpit Meseguer no es va definir com un equip major qualificat en cap moment del partit. Potser la manca de jugadors veterans, perquè tots eren prou joves per a aquesta categoria, serà clau per a l'esdevenir final de l'equip de Castelló de la Plana. Tot i això, encara van posar problemes en el transcurs del matx amb l'arribada del gol definitiu (3 a 4) en els minuts de temps afegit per l'àrbitre. Es veia perillar per moments la possibilitat de sumar tres punts més. La victòria es va assolir i es deixava lluny i enfonsat, momentàniament, l'equip de la Plana.
Quinzena jornada: 19 de desembre: Càlig 2 - Atzeneta del Maestrat 1
Gols d'Andreu i Mario
Es deixa darrere un equip perillós
Últim partit de l'any, últim partit de la primera volta de la lliga i últim dels partits amb equips que tenen opcions a aconseguir un passi de tornada a la segona regional. El Càlig arribava a la quinzena jornada en uns moments de joc i de resultats millors -si així ho podem dir- que els d'Atzeneta del Maestrat. Les relacions entre els dos equips sempre han estat bones. Tot i la derrota, els visitants van mostrar la seua millor cara amb la lluita per la salvació, que passava llavors per poder guanyar a Càlig. Els gols d'Andreu i Mario ho van impedir i, amb aquests punts sumats, el nostre equip abastava la posició número 11 a la taula classificatòria. Deixava ja despenjats equips com el Torreblanca, el propi Atzeneta del Maestrat, el Rrràpit Meseguer, els Ivarsos i l'Alcalà de Xivert. Aquest últim equip va ser sobrepassat a la classificació aprofitant la seua derrota i la victòria pròpia del Càlig en el partit que hem comentat adés. Posició obtinguda amb el treball i l'esforç de tot l'equip, que mai no havia estat tan alta per l'entitat calijona.
Ricard Gumbau i Morera Capçalera
CLASSIFICACIÓ DEL CÀLIG CF
TEMPORADA 1999/2000
J G E P Gf Gc Punts Total
Setembre 3 0 1 2 1 11 1 1
Octubre 5 2 1 2 8 7 7 8
Novembre 4 1 2 1 5 5 5 13
Desembre 3 2 0 1 7 7 6 19
Total primera volta 15 5 4 6 21 30 19 19
Els components del planter del primer equip, per demarcacions sobre el terreny de joc, són aquests:
· Porters: Víctor Anglès i Ximo Cuartero.
· Defenses: Alexis, Bayarri, David, Jacinto, Manu, Morilla, Saura, Serret i Víctor Caballer.
· Centrecampistes: Cristóbal, Gregorio, Ismael, Jonatan, Mayor, Miquel, Òscar Borràs, Roy i Troncho.
· Davanters: Andreu, Jordi, Mario, Ximo Micó i Quico.
El president, per segon any consecutiu, és José Ferreres. Aquest es troba recolzat, dins de la Junta Directiva, pel vicepresident, Manuel Anglès; el secretari, Vicent Cuartero; el tresorer, J. Manuel Arayo; el delegat, Ricard Gumbau; els vocals, Josep Vicent Saura, Cristóbal Jiménez, Vicent Serret, J. Manuel Borràs, Ramon Gasulla (representant dels juvenils) i J. Víctor Caballer (capità representant del primer equip). Capçalera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada